Presentacio Enric Prats

205 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
205
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
18
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Presentacio Enric Prats

  1. 1. 1El compromís docent amb els infantsEnric PratsLa incorporació dels drets dels infants en la tasca quotidiana de les escoles exigeixun tractament sistemàtic i organitzat que depèn, en bona mesura, del compromísètic del professorat per dur-la a terme. Aquesta condició es troba estretamentrelacionada amb tres factors que contextualitzen la reflexió que exposaré acontinuació: el model de persona que volem educar, la convicció que l’ètica éssusceptible de ser educada (com també la moral) i la seguretat que la tasca docentno és qualsevol cosa.Àmbits d’acció i principis èticsEl compromís ètic del professorat suposa una presa de consciència i una capacitatadequada de resposta davant de cinc aspectes de l’activitat docent:• En relació amb el saber i la cultura, amb la necessitat de servir d’enllaçentre el saber acumulat i les generacions joves.• En relació amb la societat, derivat de la confiança que hi ha dipositat enl’activitat docent i educativa.• En relació amb la institució o centre educatiu, per donar coherència a lesaccions que es duguin a terme.• En relació amb la resta de col·legues, en termes de lleialtat i compromíscol·laboratiu.• En relació amb l’educand, amb els infants i joves, en clau de respecte iconfiança en les seves capacitats, però també com a persones singulars.Aquest compromís es concreta en un seguit d’actituds i de conductes que giren alvoltant dels principis que cadascú assumeix com a guies rectores de la seva acció.Se m’acut apuntar-ne els sis següents, ampliables i susceptibles de detallar adinfinitum: imparcialitat, responsabilitat, modèstia, veracitat, autenticitat,simplicitat. Siguin aquests, o qualssevol altres del mateix calibre, convé assegurar-ne sempre la coherència amb els àmbits descrits més amunt, de manera quemantinguem el mateix criteri amb el saber, la societat, etc., però també quetinguem l’habilitat de proporcionar cohesió o consistència a les nostres decisions,com una mostra del respecte a l’infant.
  2. 2. 2La formació del docent en el compromís èticÉs prou conegut que la preparació del professorat es resisteix a trobar mai un puntfinal i que sempre ens estem formant. Mai s’acaba d’estar format del tot potser encap professió, però ben segur que no en l’activitat docent i educativa. De totamanera, els mecanismes de què disposem en la formació del professorat, en la faseprèvia a la incorporació professional i també durant el seu exercici, sempre vanacompanyats d’un marge que queda delimitat per la voluntat positiva d’aprendremés i de millorar la tasca docent.En el cas concret que ens ocupa, la formació inicial del professorat de primària,ampliada a quatre anys d’estudis universitaris des de l’aplicació del procés deBolonya, no contempla de manera directa cap competència directamentrelacionada amb el coneixement, desenvolupament i seguiment dels drets delsinfants. Aquesta situació es reprodueix també a la formació inicial del professoratde secundària que, també amb els canvis recents, ara ha obtingut el rang de màsteruniversitari, que l’estudiant pot cursar després d’haver rebut la formació de quatreanys en la carrera corresponent (història, biologia, etc.).La pràctica inexistència dels drets dels infants en els programes oficials deformació inicial no obsta que hi pugui haver alguna assignatura on el professoratuniversitari que la imparteix tingui la sensibilitat per treballar aquest tema. Solenser actuacions aïllades, sense una correspondència clara amb la definició del títoluniversitari corresponent, excessivament centrats en la transmissió deconeixements i menys ocupats amb el context de valors on s’hauria d’encabiraquesta transmissió.La situació pot millorar lleugerament amb la formació permanent, la que es du aterme durant l’exercici de la professió. En el cas de Catalunya, existeix una ofertamolt dispersa, entre la que proposa directament el Departament d’Ensenyament,centrada en els seus temes d’interès i dirigida majoritàriament al professorat deles escoles públiques, i la que proposen les entitats i organismes reconeguts pelDepartament d’Ensenyament, com ara les universitats, els moviments de renovaciópedagògica, els col·legis professionals, etc. En el cas dels drets dels infants, però, elpes de la formació permanent del professorat depèn de la iniciativa de les ONG,
  3. 3. 3que tenen més disposició a oferir cursos i materials vinculats als seus objectiusfundacionals.Causes i raonsDe tota manera, l’oferta de formació en drets dels infants es troba atomitzada imancada d’un reconeixement adequat a causa de dues raons principals, que noexclouen altres possibles motivacions.En primer lloc, el model dominant d’escola, i d’educació, no afavoreix gens quedeterminades qüestions passin a ocupar un lloc central en l’oferta educativa.L’escola està més preocupada per retre comptes en clau d’excel·lència acadèmica,en les àrees o matèries considerades instrumentals, que no pas a desenvolupardeterminades capacitats o competències que tenen un tractament marginal,residual o de tercer nivell. Les responsabilitats són plenament compartides entrefamílies, professorat, administració i, per suposat, les universitats.En segon terme, en relació directa amb les universitats, el fet que els drets delsinfants no formin part de la formació inicial del professorat de primària i desecundària respon a la manca d’interès del professorat universitari. L’elaboracióde les titulacions esmentades, les de grau de quatre anys per als de primària i lesde màster d’un any per als de secundària, ha estat responsabilitat directa de lesuniversitats, que havien de desenvolupar unes directrius molt generals dictadespel Ministeri d’Educació espanyol i que deixaven un marge força ampli per exercirl’autonomia universitària. En aquest sentit, cada universitat nomenava comissionsespecífiques per elaborar la proposta de titulació, formada íntegrament perprofessorat de les facultats corresponents. Això significa que el grau d’intervenciódel professorat en la preparació de les titulacions noves ha estat força important,amb la possibilitat de poder seleccionar els temes que els interessaven.Precisament, l’interès professional i docent del professorat universitari explica lamanca de determinats temes en els plans docents. Un interès directamentproporcional als processos d’avaluació a què es troba sotmès el professorat des dela posada en marxa de les titulacions noves. Amb el nou marc reglamentari a lesuniversitats, el professorat és acreditat i avaluat principalment per la sevadedicació investigadora, i en menor mesura per l’activitat docent. Els mèritsprincipals es mesuren pel nombre de publicacions acadèmiques i per la suposada
  4. 4. 4qualitat de les revistes en què s’ha publicat. Unes publicacions que, dit de passada,solen tenir una repercussió acadèmica minsa, ja que sovint no repercuteixdirectament en la mateixa docència, i un impacte social pràcticament nul. A més,com que els temes relacionats amb els drets dels infants no formen part del’agenda investigadora dels grups de recerca universitaris, ja que el seufinançament depèn de les línies estratègiques establertes per cada govern, és difícilque entrin dins de les preocupacions centrals del professorat.Horitzons i propostesAmb tot, podem comptar amb un horitzó raonablement optimista, ateses duescircumstàncies, que poden atenuar el balanç anterior. D’una banda, els currículumsper competències poden ser una bona oportunitat per girar la situació. En concret,la competència social i ciutadana, una de les vuit declarades com a bàsiques per laComissió Europea, contempla bona part dels continguts relatius als drets delsinfants, tot i que el seu desenvolupament encara no ha gaudit de l’interès delscàrrecs polítics de l’administració. En segon terme, la creació d’una xarxaespanyola sobre temes de recerca en desenvolupament (REEDES), posa les basesper a un canvi en el punt central d’interessos del professorat, com ho reflecteix laposada en marxa d’un màster propi de la Universitat de Barcelona, sobre Educació,Globalització i Transformació Social.Més a prop, però, podem articular quatre propostes concretes per redreçar lasituació:1. Atesa la manca d’assignatures en les formacions inicials i la dificultatd’incorporar-ne a curt termini, es pot incentivar l’elaboració de treballsfinal de grau i de màster sobre temes de drets dels infants, sota la tutoriacompartida amb ONG implicades.2. També en la formació inicial, seria factible promoure estades de pràctiquesobligatòries, tant del grau de formació de mestres com del màster deprofessorat de secundària, dutes a terme en ONG i vinculades a centreseducatius, amb la perspectiva de desenvolupar projectes sobre drets delsinfants.
  5. 5. 53. En l’àmbit de la formació permanent, cal avançar en la consolidació d’unaformació universitària específica de màster, com s’ha iniciat amb el màsterde la UB sobre Educació, Globalització i Transformació Social.4. Per centrar l’atenció del professorat universitari, és important que lesconvocatòries públiques d’ajuts en cooperació i desenvolupament incloguinde manera específica la recerca bàsica en drets dels infants.

×