• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Un mon ple_de_diferencies
 

Un mon ple_de_diferencies

on

  • 1,772 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,772
Views on SlideShare
1,770
Embed Views
2

Actions

Likes
0
Downloads
15
Comments
0

1 Embed 2

http://uncanariablanquerna.blogspot.com 2

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Un mon ple_de_diferencies Un mon ple_de_diferencies Presentation Transcript

    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------2 -------- UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES Unitats didàctiques realitzades per Francesc Carbonell i Paris, del Programa d’Educació Compensatòria de les Comarques Gironines.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------3 -------- “La diferència és l’única realitat existent. La unitat i la identitat són l’ideal proposat pel poder de torn per poder identificar millor els subjectes. Però no són quelcom existent. Si de cas, només existeixen quan nosaltres ens creiem la propaganda i actuem com si existissin”*. Josep Mª Terric abras _______________________ ∗ TERRICABRAS, J.M.(1996):La comunicació. Tòpics i mites de filosofia social. Barcelona, Edit. Proa. Col· lecció: Temes contemporanis. (Pàg. 166)
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------4 -------- SUMARI INTRODUCCIÓ PRIMERA PARTUnitat 1: Jo i els altres. Unitat 3: La meva bossa.Reconeixent i compartint la seva pròpia peculiaritat, els alumnes* Hi ha aspectes i característiques especials que els alumnes valorendesenvoluparan no solament una apreciació de la seva personali- com importants per a la seva identitat i per la seva personalitat.tat i manera de ser sinó també una comprensió daltres maneres Algunes, poques, són exclusives i característiques de cada individu,de ser i de procedir. ............................................... Pàgina 15 daltres, la major part, compartides i comuns amb els altres. .... ... Pàg. 24Unitat 2: Les aparences, a vegades enganyen. Unitat 4: En la varietat hi ha el gustLa comunicació pot ser verbal o no verbal. Reconeixent i comprenent Ajudar als alumnes a entendre la importància dels altres pel queels diferents estils de comunicació sajudarà als alumnes a ser més ells són no simplement pel que aparenten. Encoratjar els alumnescomprensius amb els altres, i menys superficials en les valoracions. a valorar la diversitat. Fer-los conscients del malbaratament que re- .......................................................................... Pàgina 19 presenta el consumisme compulsiu, estimulant l’esperit crític. ........................................................................... Pàgina 28__________________________* Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------5 -------- Unitat 8: Tots tenim prejudicis .Unitat 5: La lliçó de la melanina . Cal que ensenyem als alumnes a fer suposicions, a identificar certe-Les causes biològiques de les diferències de cabell, pell i color dels ses. Però tant o més important és educar l’actitud d’estar alerta perulls, sovint són desconegudes. Una aproximació al coneixement de la adonar-se d’aquells estereotips i prejudicis que ens impedeixenmelanina ens pot donar la resposta a preguntes sobre el perquè establir unes relacions positives i enriquidores amb algunes persones,d’algunes diferències, i ajudar-nos a eradicar el concepte de ra- especialment de determinats grups socio-culturals......................... Pàgina 50ça aplicat a l’espècie humana. .................................. Pàgina 34Unitat 6: Semblances i diferències. Unitat 9: La discriminació i l’exclusióA partir de l’observació dirigida de cacauets i plantes, i de les seves Sovint es jutja i valora a la gent en base a coses de les quals no néscaracterístiques físiques, ajudarem als alumnes a reconèixer les responsable, per exemple: el color de la pell, el sexe o el país en elsemblances entre la gent i les peculiaritats (singularitats) de que han nascut. Sovint aquestes valoracions es fan sense capcada individu. ...................................................... Pàgina 39 informació contrastada que les justifiqui (és a dir, en base a prejudi- cis) i són la base de la discriminació i de la marginació. Pàgina 58Unitat 7: Generalitzacions, estereotips, estadístiquesi falòrnies. Unitat 10: Cacera de prejudicisTots tenim estereotips. Tots, més o menys, fem generalitzacions Els ciutadans reben la influència dels diaris, de la TV, dels anun-sobre els membres d’altres grups no fonamentades, i d’origen cis, etc. que, sovint, vehiculen actituds discriminatòries respecte amés passional que racional. Els aprenem i els transmetem als altres altres ètnies, immigrants, dones, etc. a vegades d’una manera moltsovint inconscientment. Els manifestem, quan parlem, sovint sense ni subtil, a vegades molt barroerament........................... Pàgina 64adonar-nos-en. Estan a lambient, als mitjans... ........... Pàgina 43
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------6 -------- SEGONA PARTUnitat 11: Qui som i d’on venim? Unitat 14: Inventem un país.La societat està composta de molts tipus de persones, de procedèn- Una cultura té molts components i moltes manifestacions (aliments,cies molt diverses. La classe i lescola pot ser un model per analitzar i vestits, llenguatge, música, art, religions, costums). Els alumnes par-fer veure als alumnes* les diferències existents, i adonar-se que la ticiparan en la presa de decisions en la construcció d’una nova cultu-nostra identitat està feta de múltiples identific a cions . ra en un nou país imaginari. ...................................... Pàgina 87 .......................................................................... Pàgina 70 Unitat 15: Construïm Vilajusta .Unitat 12: Població de Catalunya Amb lexperiència simulada de construir una ciutat, Vilajus-Les dades demogràfiques del passat i del present mostren que el ta, els alumnes coneixeran els elements que són essencialscreixement de la població es deu més a la immigració que al creixe- per al benestar de tots els habitants. Se n’adonaran de lament vegetatiu. Tots som immigrants, o descendents importància i del valor del sòl i dels equipaments, però especialmentd’immigrants. Aquesta constatació ens hauria de motivar vers acti- de la transcendència que té el repartiment democràtic deltuds més solidàries amb els nouvinguts. ...................... Pàgina 75 poder. .................................................... Pàgina 92Unitat 13. La democràcia: som més iguals que dife- Unitat 16: Els drets humans.rents. Una societat la fan els individus que viuen en ella. Pot ser una socie-El lema iguals drets per a tothom: cada persona, un vot, es vi- tat justa o monstruosa, segons les normes que es posin d’acord envència per part dels alumnes a partir del procés d’elecció del delegat aprovar. Els alumnes han de conèixer la Declaració Universal delso delegada de curs. Es proposa una reflexió sobre aquest procés en Drets Humans i comprometre’s a favor d’aconseguir unes societatsparticular i sobre el dret a la participació democràtica, en general. cada vegada més justes. ......................................... Pàgina 97 .......................................................................... Pàgina 81__________________________* Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------7 --------Unitat 17: Herois i antiherois. que afronta la gent que va a un nou país i desenvoluparà empatia amb aquestsSovint els nostres "herois" han esdevingut estereotipats. Les nacions nous ciutadans. Un major i millor coneixement de la realitat, haressalten els personatges que han contribuï t - quasi sempre mitjan- d’eliminar prejudicis i temors infundats. ................. Pàgina 117çant guerres - a lengrandiment del país o a la seva unitat. Peròtambé o potser encara més són els autèntics herois , aquellespersones que han demostrat un coratge excepcional en la Unitat 20: La riquesa de les llengües.defensa daltres persones, dels drets humans, de la pau,e t c .......................................................... Pàgina 104 Quan desapareix una llengua, desapareix una manera de veure el món, un patri- moni cultural, una riquesa. Cal valorar i respectar aquest patrimoni de tots i cadascun dels col· lectius humans. .................................. Pàgina 124Unitat 18: Pobles oprimits.A més de discriminar a persones pel fet de ser membres de determi- Unitat 21: Proverbis, dites i refranys.nats grups, es poden discriminar pobles i nacions, impedint-los eldret que tenen a autogovernar-se si ho creuen millor per a ells. Moltes cultures, especialment aquelles en que juga un paper impor-.......................................................................... Pàgina 111 tant la transmissió oral del saber, tenen els seus proverbis, que re- corden aprenentatges que no es poden oblidar, o bé valors i creen- ces: per exemple aprenentatges relacionats amb l’agricultura, la im-Unitat 19: Cartes dels emigrants portància de lamistat, el valor del treball i de l’estalvi... El sentit d’aquests refranys es troba repetit en cultures molt diverses. UnaLa lectura de cartes i documents escrits per immigrats daltres paï - vegada més constatem que són moltes més del que ens pensemsos, proporcionarà als alumnes informació sobre els probl emes les coses que tenim en comú... ............................. Pàgina 129 BIBLIOGRAFIA BÀSICA σ σθω θσω σωσσσ ωθσ ωσθ ωθ σθσ
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------8 -------- INTRODUCCIÓOBJECTIUS GENERALS de ser respectades i valorades. Quan no esti- guem disposats a compartir-les, aquest res-El projecte Un món ple de diferències pretén ser una pecte ha de ser inseparable i complementarieina de treball, que faciliti: del compromís desforçar-nos a gestionar no- blement el conflicte que el desacord pugui n Una educació per a la igualtat, en el sentit provocar. Sovint, això implicarà una acció ed u- que cal garantir que tots* i cadascú tinguin cativa facilitadora tant del "saber posar-se en els mateixos drets (i els hi siguin reconeguts) la pell de laltre", com de la capacitat per i- a expressar les seves opinions, a proposar ini- dentificar els propis prejudicis i actituds dog- ciatives, a ser informat dallò que lafecta... en màtiques. definitiva a participar plenament dels projec- n Conseqüentment amb els dos punts anteriors, tes que comparteix amb altres persones, amb una educació que fomenti actituds de rebuig altres opinions, gustos, creences, etc. Ara i cap a tots els tipus d’exclusió social, cultural, aquí: la vida quotidiana a lescola. religiosa, étnica, etc., però al mateix temps n Una educació en la diversitat, en el sentit una educació que possibiliti augmentar la que totes les creences, opinions i peculiaritats capacitat d’empatia , dautocontrol , de tole- de tots els alumnes, han de ser no solament rància activa, de sensibilitat intercultural, de tingudes en compte, sinó que, en principi, respecte cap als drets de les minories. han__________________________
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------9 --------* Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------10 -------- DESTINATARIS n Una facilitació del procés d’internalització de les normes col· lectives fent-les i assumint- Aquests materials seran útils especialment en els c i- les com a pròpies, però al mateix temps edu- cles mitjà i superior d’educació primària. La major part car les manifestacions del desig de contesta- d’unitats de la primera part, poden adaptar-se amb fa- ció de normes, de canvi o de protesta, do- cilitat al cicle inicial. I tot el conjunt, però especial- nant les habilitats socials necessàries per a ment la segona part, creiem que és adaptable al primer fer-ho de manera eficient i no violenta. cicle d’educació secundària. n Un afavoriment de lemergència i la consoli- dació dhàbits democràtics de participació i METODOLOGIA I CONTINGUTS QUE ES PROPOSEN de gestió col· lectiva de projectes. Reflexio- nar sobre el sentit que té per a cadascú i per El projecte Un món ple de diferències vol fonamentar al col· lectiu la participació democràtica en la lacció educativa a partir de la reflexió sobre una presa de decisions de manera corresponsable. pràctica concreta . Això vol dir que tant els objectius n L’exercitar-se en la resolució de les dificul- generals explicitats anteriorment com els objectius es- tats pròpies duna convivència en grup i en la pecífics de cada sessió mai no han de treballar-se de gestió dels conflictes que se’n deriven. manera preferent, mitjançant una exposició teòrica de n I, com a conseqüència, la consecució d’una la professora a linici de la sessió. La professora haurà millor qualitat de la convivència al centre al de tenir-los molt presents per tal de verbalitzar-los en potenciar la implicació i participació dels a- el moment més oportú (sovint però no sempre potser lumnes en la seva dinàmica quotidi ana. al final de la sessió, al moment de comentar les activi- tats realitzades, o quan avaluïn amb els alumnes el contingut de la sessió, o com a resum final...) i sempre
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------11 --------a partir de les pròpies conclusions dels alumnes, dels generals del projecte educatiu de centre, sinó baixant atreballs dels grups, dels debats, etc. un nivell d’explicitació més operatiu en el seu projecte curricular de centre. De manera que l’educació en elEn general (uns temes ho permeten més que altres), respecte a la diversitat i en la conciutadania no quedies tracta dinvertir lordre metodològic habitual: des- ni en el terreny de les bones intencions, ni a l’atzar deprès que la professora ha explorat els coneixements l’oportunitat de determinades celebracions o conmemo-previs dels alumnes, els nois fan els exercicis i posteri- racions, ni tampoc a l’interès i la sensibilitat en aques-orment la professora fa les aportacions, reflexions i ex- tes qüestions d’uns professors determinats.plicacions teòriques en forma (no necessàriament) deconclusions. D’altra banda cal insistir en que creiem que és un bon criteri treballar els continguts propis de tots els eixos transversals dins del currículum ordinari, dins de les àr ees de socials, naturals o qualsevol altra, sense fer-PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE I ACTIVITATS los objecte d’una àrea específica, d’una nova “matèria”.D’AULA Per això, en la mesura del possible, seria convenientAquestes unitats voldrien ser d’utilitat no solament pel utilitzar aquestes unitats també dins el desenvolupa-tercer nivell de concreció -al proposar activitats concre- ment del currículum ordinari.tes d’aula-, sinó també pel segon nivell de concreció. El que acabem d’afirmar, però, no hauria de ser obsta-És a dir: si creiem que el projecte curricular de cen- cle per treballar alguna de les unitats de manera aïll -atre ha de posicionar-se respecte a la importància de da, per exemple amb motiu d’una diada de celebraciól’atenció a la diversitat en una educació per a la i- (dels drets humans, de la solidaritat , etc...) d’un acon-gualtat d’oportunitats, aquestes unitats, conjunta- teixement escolar, o de la oportunitat de vincular-les ament amb altres materials i recursos, poden ser alguna altra activitat escolar no habitual (per exempled’utilitat per establir els continguts curriculars del PCC l’elecció de d elegat de la classe), però sempre en elen aquests temes. De fet, es fa necessari que cada marc del projecte curricular de centre i preveient que alcentre educatiu expliciti també aquesta temàtica que llarg de la seva escolarització, tots els alumnes rebranens ocupa no solament en el marc de les declaracions aquests continguts.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------12 --------A secundària poden utilitzar-se també com un material millorar-los, o d’intercanviar l’experiència amb altresde base per a un crèdit variable, o per a unes sessions centres, us preguem que "en calent", en acabar la ses-de tutoria col· lectiva, però amb els advertiments que sió, anoteu les vostres consideracions sobre el desen-acabem de fer suara, i amb la tendència, com hem dit, volupament de lexercici o els suggeriments que consi-d’incorporar el màxim de continguts d’aquestes activ i- dereu interessants de tenir en compte.tats dins les àrees d’ensenyament -aprenentatge pre-vistes en el currículum ordinari.Per facilitar-ho indicarem en el quadre de la pàgina s e- ACTITUD DEL PROFESSORATgüent a quina àrea serà més fàcil d’incloure les activ i-tats previstes a cada unitat, en el ben entès que de Cal "desescolaritzar" les sessions, al menys, de duescap manera aquesta llista té cap altra funció que la pu- maneres. Duna banda, informant als alumnes que ni esrament orientativa. "posarà nota" al final de la mateixa, ni hi ha respostesJa es fa evident que en un projecte d’aquestes caracte- bones o dolentes a moltes de les preguntes que esrístiques és tant important allò que es fa com la ma- proposen a les activitats, etc... Daltra banda creant unnera com es fa. Per tant caldrà passar el temps que clima més distès que quan fem classe: seient en ro t-convingui a les primeres sessions per ensinistrar als llana, buscant la complicitat dels alumnes.nois (si no en tenen l’hàbit) a treballar en grup, a e s- En contrapartida cal també exigir una actitud col· la-coltar-se, a prendre notes del que diuen els altres, a boradora per part dels alumnes. En general, aquest ti-esperar el seu torn per parlar... Tant important és ad- pus d’activitats, acostumen a ser molt esperades pelsquirir aquests hà bits bàsics, que si cal, i per tal de p o- alumnes i la seva actitud acostuma a ser molt bona.der-hi dedicar el temps necessari, es dedicaran, per Preparem, si cal, als que els és més difícil de controlar-exemple, el doble del temps previst a les primeres uni- se i de col· laborar mitjançant una petita estrevistatats. prèvia.A més a més de la necessària avaluació col· lectivaamb els nois en acabar cada sessió, donat el caràcterexperimental daquests materials i la conveniència de
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------13 --------No cal dir, però, que lactitud de la professora serà meixi eltambé un dels elements claus de lèxit. Cal que assu- nº Títol unitat Àrea curricular (activitat) 1 Jo i els altres Expressió plàstica / Educació visual y plàstica 2 Les aparences a vegades enganyen Expressió plàstica / Educació v isual y plàstica (Dramatització) 3 La meva bossa Expressió plàstica / Educació visual y plàstica 4 En la varietat hi ha el gust Llengua (expressió oral) i Coneix. del medi social / Llengua i Ciències Soc ials 5 La lliçó de la melanina Coneix. del medi natural / Ciències Naturals 6 Semblances i diferències Coneix. del medi natural i Exp. plàstica / C. Naturals i Ed. visual y plàstica 7 Generalitzacions, estereotips, estadístiques i falòrnies. Llengua (comprensió lectora) 8 Tots tenim prejudicis Llengua (comprensió lectora i dramatització) 9 La discriminació i l’exclusió Llengua (expressió oral i dramatització) 10 Cacera de prejudicis Coneix. del medi social / Ciències Socials 11 Qui som i d’on venim Matemàtiques i Coneix. del medi soc ial / Ciències Socials 12 Població de Catalunya Matemàtiques i Coneix. del medi soc ial / Ciències Socials 13 La democràcia : sóm més iguals que diferents Coneix. del medi social / Ciències Socials 14 Inventem un país Coneix. del medi social / Ciències Socials 15 Construï m Vilajusta Coneix. del medi social / Ciències Socials 16 Els drets humans Llengua (comp. lectora) i Coneix. del medi social / Ciències Socials 17 Herois i antiherois Llengua (comp. lectora) i Coneix. del medi social / Ciències Socials 18 Pobles oprimits Coneix. del medi social / Ciències Socials 19 Cartes dels emigrants Llengua i Coneix. del medi social / Ciències Socials
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------14 -------- 20 La riquesa de les llengües Llengua i Coneix. del medi social / Ciències Socials 21 Proverbis, dites i refranys Llengua i Coneix. del medi social / Ciències Socials per entrar en activitats dinàmiques de reflexió irisc de baixar al terreny del debat de normes i procedi- d’implicació sòcio-afectiva com les que proposem.ments i, en ocasions, haurà de mantenir davant els a-lumnes compromisos concrets, o mantenir opinions i En definitiva la professora s’ha de moure amb comodi-actituds més personals que professionals (si és que es tat entre dues responsabilitats diferents: estar dispo-pot fer aquesta distinció). El seu recolzament haurà de sada a participar en el debat i la reflexió "com una mésser sempre el fet de tenir la força de la raó i no sim- de la classe", però sense oblidar que aquesta no és laplement "la raó de la força". seva feina ni el que sespera della. La seva irrenuncia- ble tasca deducadora la situa necessàriament en unTot i això, la professora segur que sabrà estar al seu altre pla, on haurà de jugar també el rol dàrbitre quelloc, sense confondre aquella búsqueda de la complici- té la responsabilitat de garantir que el debat i la refle-tat dels nois, amb una pèrdua del rol que li és propi i xió siguin possibles en un clima de tranquil· litat queque en definitiva, és el que dona confiança als alumnes permeti a tothom exercir el seu dret a la participació i a la convivè ncia. σ σθω θσω σωσσσ ωθσ ωσθ ωθ σθσ
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------15 --------Nota: Per millorar una possible segona versió d’aquests materials, agrairem les vostres aportacions, comentaris, suggeriments, propostes... Adre- ceu-vos a Programa d’Educació Compensatòria “Un món ple de diferències” Carrer d’Isabel la Catòlica, 24. 17004 Girona. També podeu fer- ho mitjançant el correu electrònic a l’adreça: fcarbone@pie.xtec.es.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------16 -------- PRIMERA PART
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------17 -------- Unitat 1: Jo i els altres. Reconeixent i compartint la seva pròpia peculiaritat, els alumnes* desenvoluparan no solament una apreciació de la seva personalitat i manera de ser sinó també una comprensió daltres maneres de ser i de procedir.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------18 -------- Unitat 1: Jo i els altres. objectius materials Ø Desenvolupar una autoimatge positiva Ø Paper dembalar. Ø Mostrar característiques de personalitat mitjançant lexpressió plàstica. Ø Llapis, colors. Ø Fomentar l’interès per les peculiaritats dels altres. Ø Tisores. Ø Fulls per retallar de revistes i diaris. Ø Cola o adhesiu per a paper. continguts conceptuals procedimentals actitudinals Ø Idea de característica o tret de personalitat Ø Aprendre a observar adequadament per a Ø Potenciació d’una saludable autoestima. (gustos, interessos) distingir les diferències i les semblances Ø Aprendre a respectar la diversitat exi- entre les persones i entre els diversos Ø Concepte de grup ètnic. gint la igualtat de drets i oportunitats. grups humans.. Ø Concepte de minoria cultural i social. Ø Aprendre a posar-se en la pell de Ø Fer collages. l’altre*. Ø Grups ètnics minoritaris principals entre nosaltres. temporalització avaluació Ø Autoavaluació verbal col.lectiva del que els alumnes* han après. Dues sessions. Ø Selecció, per votacions, de diversos collages: el més expressiu, el més bonic, el més ben treballat, etc... *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------19 -------- Unitat 1: Jo i els altres. activitats AUTORETRAT-COLLAGE COLLAGE D’UN PERSONATGE IMAGINARI 1. Enganxar el paper a la paret o escampar-lo sobre el terra. 1. Ajudeu a imaginar als alumnes que un matí es desperten com a membres dun grup ètnic minoritari, (diferent al seu si ja en són). 2. Aparellar els alumnes* i que es ressegueixin les siluetes una a lal- Que imaginin la casa en que viurien, les joguines que tindrien, el què tra amb llapis. farien un dia de festa, com seria el seu barri... 3. Cada alumna omple la seva silueta amb retalls de diaris i de re- 2. Cada alumna fa una llista de 10 situacions, vivències, etc. que vistes que cregui que la identifiquen (per què li agraden, pel contin- veurien diferent si fos membre daquest grup ètnic minoritari gut, pel simbolisme...) 3. En petit grup comenten i discuteixen les seves llistes. 4. Els alumnes expliquen els seus collages descrivint perquè refle ctei- xen la seva personalitat. 4. Realitzen, a partir dels comentaris un collage representant a a- quest personatge imaginari d’aquest grup ètnic minoritari que han 5. Posar en comú una valoració d’aquesta diversitat de maneres de triat. ser, de gustos, de característiques personals... 5. Comparen aquest collage amb els del dia anterior. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------20 -------- Unitat 1: Jo i els altres. observacions per a la professora* v Tant en aquesta unitat com en totes les altres, la professora cal- sinònim de grup cultural, i per tant no ha de referir-se només drà que adapti la terminologia utilitzada i els continguts a l’edat a grups culturals exòtics o marginats. Així podem parlar amb dels seus alumnes. tota propietat de l’ètnia catalana o gallega. No té cap sentit, per tant, classificar una determinada música com música èt- v Prèviament convé documentar-se sobre la definició concreta de nica, ja que tota la música és d’una ètnia o altra. termes com: Ø Identitat ètnica / contingut ètnic Ø Igualtat /desigualtat. Similitud / diversitat. Semblança / Etnicitat seria el bagatge cultural d’un poble que es pensa a diferència (atenció als aspectes físics però també als socials, sí mateix com una unitat front la resta dels altres pobles, per ex.: la igualtat de drets). amb independència que pugui, segons quin sigui el context, Ø Minoria / majoria (sòcio-cultural) englobar-se en altres unitats superiors com l’Estat, o disgre- Quan es parla d’una minoria sòcio-cultural no es fa referència gar-se en altres inferiors, com unitats territorials parcials o tant al nombre dels seus membres, com al fet de no tenir els comunitats. El contingut ètnic seria aquest bagatge cultural, mateixos drets socials, culturals i polítics. Era el cas dels ne- més o menys ric, extern i dinàmic, men tres que aquest pen- gres a Sudàfrica en temps de l’apartheid, eren una minoria tot i sar-se a sí mateix en oposició a altres seria la identitat ètni- ser molt més nombrosos que els blancs. ca.2 Ø Ètnia / raça / grup cultural v L’exercici ha de ser el mateix per a tots els alumnes de la classe, El concepte de raça biològica ja no es pot aplicar a l’espècie sigui quin sigui el grup ètnic de la seva família. humana, ja que en l’home parlar de raça és parlar d’un mite v És especialment important l’objectiu d’estimular una autoestima social i mai d’un fenomen biològic 1 . Per aquesta raó fora bo de saludable, en aquells alumnes pertanyents a minories sòcio- suprimir aquesta expressió de les aules quan es refereix a èt- culturals marginades o en risc de marginació. nies o grups culturals de l’espècie humana. Sovint s’utilitza “ètnia” com a eufemisme de “raça”. De fet ètnia és un *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals. 1 RUFFIE, J. (1982): De la biología a la cultura. Muchnick. Barcelona.(Pàg. 24) 2 SAN ROMÁN, T. (1984): Gitanos de Madrid y Barcelona. Ensayos sobre aculturación y etnicidad. “Publicacions d’Antropologia Cultu-ral”. Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. (Pàg. 118)
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------21 -------- Unitat 2: Les aparences, a vegades enganyen. La comunicació pot ser verbal o no verbal. Reconeixent i comprenent els diferents estils de comunicació sajudarà als alumnes* a ser més comprensius amb els altres, i menys superficials en les valoracions. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------22 -------- Unitat 2: Les aparences, a vegades enganyen. objectius materials Ø Augmentar la comprensió dels diferents estils de comunicació. Ø La lletra de la cançó "Darrera la careta" Ø Experimentar diferents maneres de comunicar sentiments i emocions a través de màsc ares i Ø Materials per fer una màscara (goma, comportaments no-verbals. tisores, pintures, etc. o uns altres si es vol fer amb altres qualitats i materials) Ø Veure la necessitat de no quedar-nos en la superfície de les coses i de les persones, si no volem equivocar-nos en les valoracions. Ø Diaris i revistes variades. continguts conceptuals procedimentals actitudinals Ø Concepte de comunicació no verbal. Ø Dibuixar, pintar i retallar carotes o mà sca- Ø No fiar-se només de les aparences ni res. Dramatització acostumar-se a jutjar només per les Ø Diferents sistemes de comunicació no verbal aparences. (ganyota o expressió de cara) Ø Expressar diferents emocions mitjançant l’expressió plàstica (caretes) i dinàmica Ø Ser rigorosos quan hem d’emetre una Ø Superficialitat i rigor en les valoracions (mímica). Interpretar les expressions dels valoració sobre algú o alguna cosa. Ø Caretes i màscares. Usos i funcions (te atre, altres carnestoltes...). Ø Aprendre a distingir les valoracions super- ficials de les rigoroses. temporalització avaluació Ø Avaluar si els alumnes són més cautes, a partir d’ara, a l’hora de valorar per les aparen- Dues sessions (segons la complicació tècnica ces. Observeu les seves reaccions i respostes en l’activitat d’ampliació basada en els d’execució de la màscara) diaris. Ø Avaluar les màscares principalment per la seva expressivitat, i no tant per la perfec ció tècnica, ja que és això el que es pretenia. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------23 -------- Unitat 2: Les aparences, a vegades enganyen. activitats AMPLIACIÓ DE LACTIVITAT FER GANYOTES DARRERA LA CARETA BASADA EN ELS DIARIS: 1. Feu seure els alumnes* en l. Llegir el text "Darrera la careta" als alumnes. cercle. 1. Feu retallar als alumnes cares 2. Analitzeu el text amb els alumnes (si voleu, primer treballant en petits de gent de les fotos del diari 2. Una alumna* comença fent grups) que representin una varietat una ganyota(una expressió de • Distingir el sentit real i el figurat de la màscara. democions i expressions. cara) i la “passa” a l’alumna del seu costat dret. • Feu preguntes del tipus: Per a què serveix una màscara? En quines 2. Discussió sobre aparences situacions utilitzem màscares i per què?. 3. Aquesta alumna primer haurà equívoques: vestits elegants de dir què li sembla que expres- • Discutir amb els alumnes què hi ha en les aparences de la gent oculten personatges tèrbols, sa la ganyota. L’alumna que l’ha d’autèntic i de postís?. Hi pot haver “capes successives de màsc a- vestits senzills poden amagar fet corrobora o no aquesta in- res”? És lícit quan es va a buscar feina “posar-se una màscara” per persones riques en bondat. No terpretació. aparentar que ets millor i obtenir la feina? sempre és cert que "la cara es el mirall de lànima". 4. La segona alumna, fa al seu • Els hi pengem determinades “màscares” als membres dels grups s ò- torn una ganyota a la tercera i cio-culturals minoritaris i/o marginals? No som nosaltres i els nos- 3. Comentar anècdotes visc udes es repeteix el procès. tres prejudicis els qui inventen la màscara? Per què ho fem? pels alumnes sobre els proble- 5. Les "ganyotes" es passaran 3. Avaluar entre tots l’exercici anterior. Ha creat cada alumna, una ga- mes de fiar-se només de les fins que cada persona hagi re- nyota o expressió real?. Encoratjar als alumnes a mostrar emocions reals aparences o de no fiar-se’n but i passat una expressió. defugint les caretes, mitjançant les expressions, però adonant-se de gens. quan pot ser, en la vida diària, imprudent el fer-ho. 6. Al final es valoraran les coin- 4. La conclusió, per tant, no ha cidències i desacords entre e- 4. Fer caretes que representin emocions, actituds, sentiments, etc. de ser no ens podem fiar de missor i receptor. 5. Intentar representar les actituds i els sentiments primer amb la care- ningú sinó que cal no fiar-se ta posada i desprès sense, només amb mímica. Comentar els resultats. només de les aparences. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------24 -------- Unitat 2: Les aparences, a vegades enganyen. fulls de treball, textos, qüestionaris... DARRERA LA CARETA. I II Molts pobles de diverses parts del món i en molts moments de la Però encara que no ens posem una carota ni ens disfressem, a vegades seva història han fet servir màscares i carotes per a fer repr esen- actuem com si en portéssim, de manera que els altres es pensin que tacions teatrals, danses, festes... som d’una manera diferent de com en realitat som. Sovint ho fem sense La carota representa, quasi sempre, un personatge. El qui la por- adonar-nos-en. Però a vegades ho fem expressament. Si fem cara de ta, s’amaga darrera de la carota i es comporta no tal com és, sinó bons nens, és més fàcil aconseguir allò que volem... tal com ho faria el personatge que representa la carota. A vega- Per això cal ser prudents i vigilar quina careta porten a vegades les per- des fan por, a vegades fan riure... sones, si és que en porten. A vegades, darrera una persona elegant i És divertit disfressar-se i posar-se carotes per fer veure que no ben vestida, s’hi amaga una persona despreciable, i al revés. A vegades som nosaltres. Així tothom pot triar (al menys el dia de Carnestol- darrera l’aparença antipàtica d’una companya*, hi ha moltes ganes de tes) semblar molt diferent del que és, o fer veure que són com els fer amics... agradaria ser. O fer riure als altres*, espantar-los per fer una broma, o simplement poder fer coses sense passar la vergonya de que et coneguin... *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------25 -------- Unitat 2: Les aparences, a vegades enganyen. observacions per a la professora* v La pròpia paraula persona etimològicament deriva del nom que v Estrictament parlant, no es pot afirmar, com diu el refrany, es donava al teatre clàssic greco -romà a les màscares que u- que les aparences enganyen.Les aparences ni enganyen ni saven els actors*. deixen d’enganyar. Simplement donen una informació, i no una altra, i la que donen, certament és superficial i per tant sovint v No podem educar als nois en la malfiança, que és l’actitud que equívoca. No hem de transmetre, doncs, ni una malfiança total s’amaga sota el refrany: les aparences enganyen. Però tampoc i absoluta cap a les aparences, que en ocasions són de molta en una actitud de beneiteria i de superficialisme en les apreci- utilitat, ni una actitud de beneiteria o de recel, de fiar-se ex- acions i les valoracions del que ens volta. La dificultat radica cessivament de les aparences. Cal transmetre el missatge que precisament en aquest equilibri de saber donar a les aparen- qui es fia només de les aparences, sovint s’equivoca. ces la importància que tenen. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------26 -------- Unitat 3: La meva bossa. Hi ha aspectes i característiques especials que els alum- nes* valoren com importants per a la seva identitat i per la seva personalitat. Algunes, poques, són exclusives i carac- terístiques de cada individu, daltres, la major part, comparti- des i comuns amb els altres.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------27 -------- Unitat 3: La meva bossa. objectius materials Ø Descobrir que entre els companys es donen més semblances que diferències. Ø Una bossa de paper. Ø Subratllar més les semblances que les diferències entre grups ètnics. Ø Pintures, retoladors, goma, paper de colors, estisores... continguts conceptuals procedimentals actitudinals Ø Concepte d’identitat i d’identificació. Ø Saber trobar semblances i diferències en- Ø Valorar positivament les diferències, tre aspectes físics i propietats no físi- quan no comporten desigualtats. Ø Concepte de personalitat i caràcter. ques. Només es pot valorar la diversitat des Ø Adonar-se que el contrari d’igualtat és del reconeixement de la igualtat de desigualtat i no diversitat o diferència, Ø Descobriment de que tenim més semblan- drets, teòrica i real. ces que diferències amb els companys. (que tenen com a contraris similitud i sem- blança) Ø Fomentar el rebuig a una actitud massa generalitzada: tractar als altres com a iguals en allò que són diferents, i com a diferents en allò que som iguals. temporalització avaluació Proposar als alumnes de fer una avaluació periòdica al llarg de tot el curs, per adonar- Dues sessions nos de fins a quin punt acceptem i respectem la diversitat que presenten els companys de l’aula en la nostra vida quotidiana a l’escola (nois amb necessitats educatives especials, nois amb peculiaritats inusuals, amb característiques físiques concretes, d’altres grups èt- nics, etc.) *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------28 -------- Unitat 3: La meva bossa. activitats LA MEVA BOSSA. DEMOSTRAR LES NOSTRES SEMBLANCES I DIFERÈNCIES 1. Explicar als alumnes* que han de decorar i omplir una bossa amb 1. Fer seure a tots els nois* en una rotllana de cadires, tantes com coses que diguin quelcom sobre el que ells són. alumnes. La me stra*, dreta, inicia el joc. 2. Indicar als alumnes que decorin lexterior de les seves bosses com 2. La mestra diu en veu alta; “La forta tramuntanada bufa sobre ells vulguin. Explicar que cada bossa serà tant diferent c om ho és tots aquells que com jo, han nascut en un altre poble” cada persona. 3. En aquell moment han d’aixecar-se ràpidament i canviar de c adira 3. Animar als alumnes a continuar afegint coses a les seves bosses. tots els qui han nascut en un poble diferent al que hi ha l’escola. Explicar que totes aquestes coses juntes donaran als altres una idea Com que la mestra també ha intentat seure, una nena* s’ha que- del que ells són i del que els agrada. Per exemple: uns alumnes poden dat dreta. voler incloure fotos de la seva família, gravats dels seus aliments favorits, una petxina trobada durant unes vacances a la platja, una 4. La nena que ha quedat dreta fa una afirmació semblant a la de la carta que han escrit, un regal que significa molt per a ells, o una senyoreta, i diu per exemple: “La forta tramuntanada bufa sobre postal que algú els ha escrit. Indica que poden incloure el que vul- tots aquells que com a mi, els agraden els macarrons” guin. (Si la cosa que volen incloure-hi és massa gran, es pot substituir per una foto o dibuix). 5. El joc continua fins que al menys tots els alumnes hagin pogut dir una frase. La mestra, quan convingui, intentarà quedar-se dreta per tal de fer aparèixer temes menys anecdòtics, referits a acti- tuds personals, valoracions, sentiments... 6. És important dedicar al final una bona estona a valorar junts què els ha semblat el joc. Si hi ha hagut coses que els han sorprès. Si els sembla que ara coneixen millor al grup i a cada membre. Si s’han adonat que són poquetes les coses en que no ens assem- blem a ningú. Que per a fer amics és més important fixar-se en les semblances que en les diferències... *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------29 -------- Unitat 3: La meva bossa. observacions per a la professora* v Tal com recomanàvem a una unitat anterior, prèviament convé v El professor de filosofia Josep Mª Terricabras, expresa molt bé la documentar-se sobre la definició concreta de termes com: orientació que caldria donar a aquest tema (i els que seguiran) que parlen de semblances i diferències: ♦ Igualtat /desigualtat. Similitud / diversitat. Semblan- ça / diferència (atenció als aspectes físics i també als “La diferència personalitza, el respecte dignifica, la desigualtat socials, per ex.: la igualtat de drets). envileix. Comptat i debatut, la distinció moralment més impor- tant que es pot fer entre els humans és la que separa els que ♦ Minoria / majoria (sòcio-cultural) Ètnia / raça / grup escalfen dels que esclafen” cultural. Identitat ètnica / contingut ètnic (Veure Uni- tat 1) “El que cal, doncs, no és tractar (educar, diria jo) a tots els hu- mans com a iguals quan no en són, sino tractar-los de manera que, tot i essent diferents, es puguin arribar a parlar de tu a tu entre ells” (TERRICABRAS, J. M. (1998): “Atreveix -te a pensar” Barcelona, Ed La Campana. Pàgs. 181 i 178 respectivament) *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------30 -------- Unitat 4: En la varietat hi ha el gust Ajudar als alumnes* a entendre la importància dels altres pel que ells són no simplement pel que apa- renten. Encoratjar els alumnes a valorar la diversitat. Fer-los conscients del malbaratament que representa el consumisme compulsiu, estimulant l’esperit crític. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------31 -------- Unitat 4: En la varietat hi ha el gust objectius materials Ø Desenvolupar la consciència de la “bellesa de la diversitat" i l’enriquiment que comporta. Ø Poema:"El desig den Ramon" Ø Estimular la curiositat, el desig de conèixer, de sortir de les modes absurdes i de les rut ines, Ø El qüestionari: "Els meus gustos perso- de descobrir coses noves. nals” Ø Diaris i revistes. Ø Paper i eines per a fer un mural continguts conceptuals procedimentals actitudinals Ø Precisar significats: Ø Identificació dels gustos personals Ø consciència del valor i de la bellesa de Igualtat /desigualtat. la diversitat. Ø Procediments i hàbits de lectura crítica de Similitud / diversitat.;semblança / di- la moda, la publicitat i del “prestigi” (real Ø Foment de l’esperit crític i l’actitud ferència. o fictici) dels productes de marca. d’alerta per quan se’ns vol justificar la Ø El gust personal. desigualtat social com si fos una con- seqüència “natural” de la diversitat cul- Ø La moda i la publicitat com a manipulacions tural interessades del gust personal. Ø Control del consumisme compulsiu temporalització Avaluació - Dues sesions Avaluarem la disponibilitat de l’alumna* a qüestionar-se sobre els seus gusts personals, a identificar fins a quin punt són vicaris de la publicitat, i l’esforç per obrir-se i valorar i ac- ceptar altres gusts diferents dels seus. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------32 -------- Unitat 4: En la varietat hi ha el gust activitats - Quins dels vostres gustos son motivats per la publicitat (TV, EL DESIG D’EN RAMON etc.)? Quins per les modes? - Quina relació hi ha entre gustos personals (varietat de gustos) i 1. Llegir el vers "El desig den Ramon" als alumnes*. moda (uniformització)? - 2. Discutir el poema proposant qüestions com: 3. Els alumnes han descriure la seva pròpia història o poema, o fer - Com seria el mó n si tothom fos semblant, idèntic? un dibuix celebrant l’enriquiment que suposa la diversitat. - Quines coses tagradarien i quines no tagradarien? - Què es vol dir amb: "diversitat és enriquiment" i "en la varietat 4. Presentar en un mural aquests treballs sota un títol com ara: hi ha el gust"? “Som iguals, malgrat la diver-sitat” “L’important és allò que - Si ésser tothom idèntic seria horrorós, ¿no seria fantàstic, en ens fa iguals” canvi que tothom fos igual pel que fa a oportunitats, drets ......................................... cívics i socials, possibilitats educatives, sanitàr ies...? - Què creus que vol dir “som iguals malgrat les diferènc ies”? RETALLS DELS DIARIS: ...................................... Entregar un exemplar de diari o d’una revista a cada alumna*. Dir- los-hi que busquin fotos i il· lustracions de coses que els agradin o ELS MEUS GUSTOS PERSONALS que no els agradin. Alguns exemples poden ser menjars, una activitat extraescolar , un desig especial, la feina de casa favorita, el progra- l. Distribuir el full de "Els meus gustos personals". Els alumnes han de ma de TV, una carrera, un animal de companyia, unes vacances, etc. completar el qüestionari. Els alumnes poden comparar les seleccions per veure si alguna altra alumna ha seleccionat les mateixes fotos, similars o molt diferents 2. Dividir els alumnes en grups petits per compartir i comparar les Probablement aquelles coses en que coincideixi un nombre més alt seves respostes, fent-se preguntes del caire de: d’alumnes seran les promocionades per la publicitat o la moda. Fer - Algú altre ha respost igual que tu? Quines diferències i semblan- veure als alumnes la transcendència que pot tenir la manipulació de ces hi ha entre vosaltres? la opinió pels mitjans de comunicació, i les repercussions socials - Hi ha algunes coses que ens facin estar tristos o contents a d’aquest tema. tots? *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------33 -------- Unitat 4: En la varietat hi ha el gust fulls de treball, textos, qüestionaris... El desig den Ramon En Ramon anava a pescar mentre rumiava: Va sortir amb molt de temps per anar al cinema. "Per què som tant diferents? Per què no podem ser igua ls?. Una gran cua es va trobar, tothom ja hi era. Va seure vora el riu i es lamentava: Buscava els seus amics als quals veure volia "Si tothom fos com jo seria sensacional!" Però tothom era igual i no els distingia. Al cap d’una estona pescà un peix molt lluent. "Ja n’hi ha prou!": exclamà empipat com una mona El peix digué: "Deixa’m anar, i un desig et concediré" "Un com jo, està bé, però a cents és massa! En Ramon en sentir parlar un peix va quedar molt sorprés Idèntics tots és molt avorrit ; la uniformitat no és bona Però va dir: “Voldria que fos com jo tota la gent!” La bellesa està en la diversitat. Això és el que passa!" En arribar a casa seva veu que la mare era com ell. “El que jo vaig demanar al peix que havia pescat I el seu pare. I també la seva germana Assumpció. Es que no hi hagués al mon injustes desigualtats De primer va pensar "Això és realment bell Que tots els nens tinguessin iguals oportunitats Amb un equip ple de "jos" serem uns campions!". I que iguals fossin els drets de tota la humanitat”. Anà c orrent a lescola tot pensant "Ens hem de divertir! Ja que com més iguals serem, mes riurem!”. Diguè a un seu company: "Avui a què jugarem?" Com que tots pensaven igual, ningú no sabia què dir. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------34 -------- Unitat 4: En la varietat hi ha el gust fulls de treball, textos, qüestionaris... ELS MEUS GUSTOS PERSONALS Nom_______________________________________________ 6. Una cosa que sempre intento no fer és __________________________________________________ Hem après que tots tenim gustos diferents. Aquests formen les nostres "opinions". Podem compartir algunes de les opinions, però 7. Un programa de TV que magrada és seria tota una sorpresa trobar dues persones amb les mateixes o- __________________________________________________ pinions sobre totes les coses. 8. Magrada llegir historietes sobre Aquestes preguntes no tenen una resposta correcta o incorrecta, __________________________________________________ ja que el que pregunten és la teva opinió. 9. Quan sigui gran vull ser 1. El meu menjar preferit és __________________________________________________ ___________________________________________________ 10. Un animaló que magradaria tenir és 2. Després de lescola, magrada __________________________________________________ ___________________________________________________ 3. El meu dia de la setmana preferit és ___________________________________________________ perquè_____________________________________________ 4. La roba que més magrada és ___________________________________________________ 5. Si pogués fer realitat un desig, triaria ___________________________________________________ .
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------35 -------- Unitat 4: En la varietat hi ha el gust observacions per a la professora* v Els eixos bàsics de la unitat són dos: v Subratllar que sovint no hi ha només una manipulació “inocent” per canalitzar el consum d’un producte determinat, sinó que, de a) Fer veure als nois* una vegada més que la riquesa de la diver- manera implícita o explícita, es transmeten valors (competitivi- sitat entre les persones, només té sentit i es valorada ade- tat, insolidaritat, agressivitat, etc.), i en definitiva, una ètica i quadament quan partim de la igualtat de drets de totes elles. una moral determinades b) Que la diversitat és enriquidora, fins i tot la diversitat dels nostres gustos i predileccions. I com aquesta diversitat v La solució, però, no és caure en l’individualisme, sinó en reforçar s’empobreix quan som víctimes de la manipulació de la public i- una autoestima sana i positiva (que no ens calgui “imitar” a tat. ningú) i fomentar l’esperit crític cap als missatges de la publici- tat i els mitjans de comunicació. v Fer veure les dificultats d’escapar de la moda en un context de fort control social i de por al “què diran”. De com en aquestes cir- cums tàncies es pot arribar a pensar i a tenir les preferències que marquen els que tenen el poder d’imposar idees i gustos, mitjan- çant modes i manipulacions publicitàries, sempre per af avorir els seus interessos econòmics, abandonant les seves víctimes les pròpies conviccions, quasi sense ni adonar-se’n. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------36 -------- Unitat 5: La lliçó de la melanina. Les causes biològiques de les diferències de cabell, pell i color dels ulls, sovint són desconegudes. Una aproximació al coneixement de la melanina ens pot donar la resposta a pre- guntes sobre el perquè d’algunes diferències , i ajudar- nos a eradicar el concepte de raça aplicat a l’espècie hu- mana.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------37 -------- Unitat 5: La lliçó de la melanina. objectius materials Ø Pissarra i guix. Ø Entendre algunes causes biològiques de les diferències en el color del cabell, de la pell i Ø Fotografies de diari en blanc i negre (no dels ulls. de revista, no serveixen les fotografies de qualitat) Ø Inculcar que els marcadors fenotípics de cap manera no poden utilitzar-se per a justificar exclusions o prejudicis cap a les persones, ni per establir jerarquies entre els diversos Ø Una lupa (millor unes quantes per si es grups ètnics o sòcio -culturals. vol treballar per grups). Ø Una fotografia d’en Mikel Jackson. continguts conceptuals procedimentals actitudinals Ø Anatomia de la pell. La melanina. Les cau- Ø Observació a través d’instruments òptics. Ø No valorar les persones per el color de ses biològiques de les diferències de color la pell , cabells, ulls. Ø El coneixement científic com a mètode del cabell, pell i ulls per a l’erradicació de creences errònies i Ø Rebutjar la publicitat, els còmics, els Ø El color de la pell: un dels marcadors feno- no fonamentades o de prejudicis acudits, etc. que continuen recolzant- típics més utilitzats pel racisme. se en el color de la pell com a element estigmatitzador de determinats grups Ø El valor del concepte de raça. El racisme clàssic o d’inferiorització. humans. Ø Augmentar l’autoestima per la pròpia imatge. temporalització avaluació Valorar l’interès i l’esforç dels alumnes* per acostar-se a mètodes més científics de c o- - Una sessió. neixement de la realitat, defugint el prejudici i el “pensament gregari” (creure una cosa només perquè ho creu tot -hom). *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------38 -------- Unitat 5: La lliçó de la melanina. activitats sigui de colors diferents. El mestre simula manllevar trossos de LA MELANINA. EN LA PELL pell dels alumnes: duna alumna de pell clara, un de pell fosca, i dun altre encara més fosca. Fa veure que posa la pell sota dun Explicar que els colors de la pell s’han fet servir com un dels princi- microscopi mentre, realment, dibuixa cercles a la pissarra amb pals símbols distintius dels diferents pobles que existeixen al món, i punts dintre. En els de pell més clara els punts estan molt sepa- preguntar als alumnes* si saben el per què hi ha gent amb color dif e- rats i n’hi ha pocs, en els de pell més fosca n’hi ha més i més rent de pell. junts. Tots tenim melanina excepte els albins, com el Floquet de Neu, però també hi ha persones albines. Dibuixar un sol a la pissarra. Preguntar als alumnes si saben com ac- tua el sol sobre la pell. 4. Repartir per grups als alumnes una lupa i fotografies de diaris en blanc i negre de baixa qualitat d’impressió, o fulls de còmics on 1. El sol ens llença uns raigs que són perillosos per a la pell . La pell s’hagin utilitzat trames per a fer les diferents gammes de grisos. té una protecció que es diu melanina. La gent que prové de llocs Amb la lupa els nois observaran la diferent agrupació de puntets on el sol és fort, té més melanina a la seva pell. Amb el temps la negres, més abundants i junts a les zones fosques de les fotogra- presència de melanina esdevé una característica que s’hereta. La fies o dibuixos i menys abundants i separats com més clares són melanina és un pigment negre (pigment vol dir petits granets de les zones que s’observen. Els albins serien comparables a les zo- colorant) tan petits que només es poden veure a través del mi- nes blanques, no impreses del paper. croscopi. Quan els raigs del sol arriben a la pell, la melanina evita que la pell es cremi. 5. Els alumnes resumiran per escrit i amb gràfics aquesta observa ció en un full de paper, i faran un glossari dels termes emprats. 2. La pell està composta per tres capes. La capa de sobre és com una capa de paper encerat (es pot veure a través daquesta capa 6.- Discussió: igual que es pot veure a través del plàstic o el paper de cera). La § Per què tenim més o menys melanina a la pell? capa del mig emmagatzema la melanina. La capa de sota té nervis, § Què determina la quantitat de melanina de les persones? vasos sanguinis i altres parts importants del cos. § Quina relació hi ha entre la melanina i el caràcter o la intel· li - gència de les persones? 3. Dir als alumnes que faran veure que miren un tros de pell a través § Quina justificació té utilitzar els marcadors fenotípics per exclou- del microscopi i veuran com la melanina fa que la pell re o inferioritzar persones o grups sòcioculturals? *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------39 -------- Unitat 5: La lliçó de la melanina. activitats AMPLIACIÓ DEL TEMA Canvi de color. Hi ha gent que, perquè està de moda , vol bronzejar- se molt i es posen sota uns aparells que emeten raigs ultraviole- Bronzejat. Donat què el sol pot fer mal, la pell té melanina. La pell, tes. A vegades fins i tot arrisquen la salut. normalment, té prou melanina per protegir, dia rera dia, lexposició Tot i que és molt difícil, avui dia hi ha pomades i productes quí- al sol, però és capaç de fabricar-ne més quan és necessari. Sen mics per intentar reduir la melanina de la pell. Hi ha negres que ho necessita més quan fa calor i la persona sexposa al sol per perío- han provat (el cas més conegut és el de Mikel Jackson, però des llargs. El canvi de color de la pell el denominem bronzejat. també moltes dones immigrants senegambianes es tracten la pell Quan la persona pren més sol del que la pell pot protegir-lo, la de la cara amb productes importats de l’estranger, molt cars, que pell realment es crema. sovint són una enganyifa molt perjudicial per a la salut). § Preguntar als nens* si shan bronzejat o shan cremat pel sol També hi ha qui vol canviar-se el color dels ulls i es posa lentilles alguna vegada. de colors. § Què li passa a una turista* nòrdica (poca melanina a la pell) Fer una reflexió amb els alumnes* de quines els sembla que són quan pren el sol al Mediterrà? les causes i les conseqüències d’aquests intents de canvis físics. Com hi juga d’una banda l’autoestima, d’una altra la moda, i la El color del cabell. Explicar que la melanina també es troba als ca- més greu: la por a l’exclusió social. bells amb altres pigments tal com el pigment groc (caroten). Quan hi ha molta me lanina als cabells, són foscos. Quan nhi ha poca, el cabell és castany o ros. El cabell és roig quan la persona té poca melanina i molt caroten. Lalumnat pot voler comp arar les quantitats de melanina que tenen els nens de la classe. Si els nens es posen al davant de les finestres, normalment, podran veure millor el color del pigment groc. . El color dels ulls. El color dels ulls també depèn de la quantitat de melanina que hi ha als ulls. La gent que té molta melanina té els ulls foscos. Els que en tenen menys tenen els ulls clars. les per- sones amb ulls blaus tenen poca melanina. Demanar als alumnes que dibuixin tants diferents colors dulls com puguin imaginar. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------40 -------- Unitat 5: La lliçó de la melanina. observacions per a la professora* v Com ja s’ha dit en pàgines anteriors, tant en aquesta unitat com i podriem resumir-les(com dèiem a la unitat 1) en l’expressió de en totes les altres, la professora* cal que adapti tant la termino- Ruffie: El concepte de raça biològica ja no es pot aplicar a logia utilitzada com els continguts a l’edat dels seus alumnes*. l’espècie humana, ja que en l’home, parlar de raça és parlar v En aquest apartat de la unitat següent ens referirem a la impossi- d’un mite social i mai d’un fenomen biològic 3 . bilitat científica de demostrar la igualtat humana (ja que és una v Com diu aquell autor en el mateix text, els individus d’un mateix convicció ètica) i al handicap que això suposa en ocasions per als grup difereixen més entre ells que les tribus o races entre elles moviments antiracistes. (només un 7% de la dotació genètica distingeix les “races” tradi- v Però, per altra banda, cal recordar que la UNESCO, desprès de la cionals). La variació és més forta a escala interindividual que a Segona Guerra Mundial, i condicionada sens dubte pels horrors de escala racial. l’holocaust racista jueu, va aplegar en quatre conferències (1950, v Al llarg de la història del gènere humà, les forces d’homoge neï t - 1952, 1964 i 1967) reconeguts antropòlegs i experts d’arreu del zació per mitjà del mestissatge superen (i com més va més, i de món, i les seves conclusions foren unànimes manera més significativa) les de diferenciació. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es pre sentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals. 3 RUFFIE, J. (1982): De la biología a la cultura. Muchnick. Barcelona.(Pàg. 24)
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------41 -------- Unitat 6: Semblances i diferències. A partir de l’observació dirigida de cacauets i plantes, i de les seves característiques físiques, ajudarem als alumnes* a reconèixer les semblances entre la gent i les peculiari- tats (singularitats) de cada individu. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------42 -------- Unitat 6: Semblances i diferències. objectius materials Ø Cacauets torrats amb la closca (dos per alumna*). Ø Aprendre a observar objectes i plantes. Ø Un ram de flors variades. Ø Identificar i reconèixer característiques internes i externes de les persones . Ø Guix per a la pissarra o paper dembalar i Ø Distingir entre característiques físiques i psíquiques (demostrables, comparables i me- retoladors. surables) i ètico-morals (no demostrables, ja que pertanyen al terreny de les convicci- ons). Ø Paper fi de colors, llapis de colors, tisores, cola per paper. continguts conceptuals procedimentals actitudinals Ø Semblança/diferència Ø Capacitat d’observació Ø Valorar que malgrat les diferències tots tenim quelcom molt important en comú: Ø Característiques de les persones (externes i Ø Capacitat d’anàlisi i comparació que som persones, és a dir: que tenim internes) la mateixa dignitat i que hauríem de te- Ø Característiques mesurables (l’edat, el pes, nir els mateixos drets. les dimensions...) i no mesurables (l’ hon- Ø No podem ser indiferents a les desi- radesa, els drets cívics...) gualtats injustes. Cal sentir-se concer- nit per la desigualtat i implicar-se en un projecte de canvi. temporalització avaluació Dues sessions A partir d’un text lliure en el que els alumnes expliquin el que han après mitjançant les activitats proposades amb els cacauets i les flors. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------43 -------- Unitat 6: Semblances i diferències. activitats ELS CACAUETS I NOSALTRES LES FLORS I LES PERSONES 1. Proposar als alumnes* activitats en les quals comparin la gent amb els 1. Tots els components del grup han de veure el ram. Fer-los-hi cacauets. preguntes del caire de: Són iguals totes les flors? En què són 2. Distribuir dos cacauets a cada alumna* amb instruccions de no obrir-los, diferents? Som nosaltres tots iguals?. Per què som dif erents? (a de moment. Després fer-los investigar les similituds entre els cacauets i causa de lètnia dels nostres avantpassats; personalitat, carac- la gent: terístiques físiques, idioma, etc.) a. "Posa els dos cacauets un al costat de laltre. Mira amb molta a- tenció els cacauets" 2. Seguir la discussió amb una activitat artística. Passar-los-hi - Com descriuries la textura de la closca?. Com comp araries la el paper de Manila. Demaneu a cada nen que dibuixi la seva seva textura amb el teu cos? cara tan gran que ompli el paper. Feu-los retallar el cap. Des- - Els dos cacauets tenen les mateixes escletxes i forats?.Són de prés feu que cada nen seleccioni una peça de paper per cons- la mateixa mida i forma? Què men dius de la gent? truir, dibuixar pètals de flors i retallar-los. Després enganxar els - Tenen el mateix color? I la gent? pètals al voltant dels caps retallats. Tiges i fulles shi afegiran b. "Obre els cacauets" com a toc final. Penjar en un mural. Afegir el títol: "T otes les - Linterior és com lexterior? Quines diferències hi ha? Quines di- flors del meu jardí són úniques". ferències hi ha en la gent? (interior físic i psíquic -anímic) c. "Menjat els cacauets" 3. Demanar a lalumnat que tallin cares de gent dels diaris per a - Quin gust tenen? Poden les mateixes paraules descriure a la confeccionar un "jardí de flors". Han demmarcar les cares amb gent? pètals, fulles i tiges. 4. Demanar als alumnes què és important del dins i del fora dels cac auets i de la gent. La discussió podria incloure qüestions com: - Passa amb nosaltres d’una manera semblant als cacauets? - Són bones les diferencies? Algunes vegades són convenients? 5. Encoratjar als alumnes a fer una llista de les raons per què lext erior i linterior de la persona són importants i valuosos. Esbrinar més similituds entre els cacauets i les persones (Per exemple: les closques són dife- rents però els grans són molt similars). *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------44 -------- Unitat 6: Semblances i diferències. observacions per a la professora* v Cal estar molt atents per tal de no transmetre involuntàri ament v La gran debilitat (i si voleu la grandesa) de l’antiracisme és que als infants valors i principis contraris als que pretenem. Els no pot lluitar amb arguments científics contra el racisme. I si re- “jocs” amb els cacauets i les flors, si no donem missatges molt dueix la seva lluita a aquest terreny, porta les de perdre. El seu clars, poden proporcionar missatges equívocs. terreny és el de la moral, l’ètica i les conviccions. v Comencem per recordar que així com la diversitat i encara v La comparació amb les flors pot portar a paranys similars: una més la desigualtat humana són científicament demostra- margarida i una tulipa són diferents, però són bastant iguals to- bles, no passa el mateix amb la igualtat de les persones. tes les margarides entre sí. La possibilitat que els nois comparin Aquesta no és demostrable científicament ja que pertany a un races/cultures humanes = classes de flors (unes fan olor, altre terreny: el de les conviccions morals. unes altres pudor; unes són molt apreciades, altres gens...) és possible i perillosa. Han de quedar molt clars quins són els v Si comparem els cacauets i les persones podem fer-ho amb els límits de les comparacions de les característiques físiques. aspectes físics externs (closca i pell humana: diferents en cada Altrament, sense saber-ho, podem estar fent el joc als racistes individu) i amb els físics interns (grana i òrgans: molt més iguals diferencialistes. (Així com el racisme clàssic és biologicista i entre els individus com ara el fetge o el color de la sang). Però considera que hi ha “races humanes” inferiors les unes a les al- hem de fer adonar als nois que la igualtat de drets, per exemple, tres, el racisme diferencialista -molt més modern- considera no és comparable a la igualtat d’òrgans físics interns ja que no les diferències culturals, i no les biològiques; les diferents cultu- és constatable experimentalment. res les considera incompatibles i per això exigeix l’expulsió dels grups minoritaris). *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------45 -------- Unitat 7: Generalitzacions, estereotips, esta- dístiques i falòrnies. Tots* tenim estereotips. Tots, més o menys, fem gene- ralitzacions sobre altres grups no fonamentades, i d’origen més passional que racional. Els aprenem i els transmetem als altres sovint inconscientment. Els manifes- tem, quan parlem, sovint sense ni adonar-nos-en. Estan a lambient, als mitjans...
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------46 -------- *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------47 -------- Unitat 7: Generalitzacions, este- reotips, estadístiques i falòrnies. objectius materials Ø Identificar i refusar les generalitzacions no fonamentades, especialment quan són es- tereotips que atempten a la dignitat o als drets bàsics de persones o grups. Els textos que s’adjunten Ø Adonar-se que si bé els càlculs estadístics poden ser correctes, els resultats i conclusions poden ser enganyoses continguts conceptuals procedimentals actitudinals Ø Idea de generalització (aplicar a tots els Ø Recollida i anàlisi de dades per a com- Ø Valoració de la diversitat intragrupal. casos el que només és cert en alguns) i es- provar generalitzacions. Ø Rebuig dels estereotips i de les genera- tereotip. Ø Procés del pensament crític (recollida litzacions sense fonament. Ø Concepte de diversitat intragrupal, que d’informació, anàlisi, reflexió...). Ø Esperit crític davant les conclusions els membres dun cert grup no són tots i- dels estudis i de les estadístiques. guals com a individus Ø Distingir dades i càlculs estadístics de les conclusions que se’n fan derivar. temporalització avaluació Dues sessions. Avalueu especialment l’esforç i els resultats de cada alumna* en les activitats d’aplicació. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------48 -------- Unitat 7: Generalitzacions, este- reotips, estadístiques i falòrnies. activitats GENERALITZACIONS 2. Introducció de casos de generalització 3. Aplicació 1. Coneixements previs ♦ Llegir i comentar la història de Genghis Khan ♦ Altres exemples de generalitzacions: § Un dia em vaig posar malalta* després de menjar Classificar en vertaderes, ♦ Buscar al diccionari què significa "generalit za- raï m. Menjar raï m em posa malalta. falses o inexactes unes ció" (de casos particular derivar-ne conclusions § Les pastanagues tenen un gust horrible. Les pasta- quantes frases: generals) nagues són de color carabassa. Tot el menjar color car- bassa és horrible. § Tots els nens juguen ♦ Per què cal ser prudent amb les generalitzac i- § Un dia em vaig avorrir al cinema... bé a futbol ons?. Hi ha excepcions en moltes generalitzaci- ons. Hem de canviar d opinió si tenim informa- ♦ Fer explicar als alumnes altres generalitzacions. Fer-los § Cap persona no és un ció que ho requereix. Portar la discussió fent veure que hem d’estar en guàrdia contra els falsos rao- lladre preguntes com aquestes: naments i contra les conclusions precipitades, cal reu- § Com va afectar lexperiència den Joan en la nir informació suficient. § Hi ha nens que no van seva actitud envers tots els gats? a lescola § Què en penses de la seva actitud? ♦ Distingir entre les generalitzacions fruit de la nostra § És just en Joan, en jutjar tots els gats per experiència i les que ens inculquen els altres (per exem- Fer èmfasi en que cal estar la seva experiència amb el Genghis? ple: sense potser haver parlat mai amb cap gitano “sa- alerta amb les frases que § Els sentiments envers el Genghis limpediren bem” que no els agrada treballar). I dins d’aquestes, inclouen tots, cap, ja que de conèixer altres gats més simpàtics? I de especialment, les que són ridiculitzadores o atempten a hi ha moltes més probabili- jugar amb amics seus que tenien gats? la dignitat de les persones. tats que amaguin genera- litzacions sense fonament, ♦ Explicar que en Joan va fer una generalització ♦ Demanar als alumnes una valoració sobre els acudits i per tant que puguin ser inapropiada (Un gat mesgarrapa, aleshores que es basen en aquestes ridiculitzacions a partir de falses... tots els gats mesgarraparan). És veritat que generalitzacions (els acudits sexistes, els “de negres”, alguns gats poden esgarrapar-nos, però hi ha els de “leperos”...) altres gats amb inclinacions més dolces. ♦ Demanar-los que facin un escrit o un dibuix en el que expliquin la seva postura sobre el tema. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------49 -------- Unitat 7: Generalitzacions, este- reotips, estadístiques i falòrnies. activitats ESTEREOTIPS. 2. Introducció de la idea destereotip o clixé o etiqueta 1. Coneixements previs ♦ Què és un clixé? Dun negatiu en surten còpies IGUALS. Estereotip és un motlle que sut ilitza per igualar les pàgines en una impremta. Quan es té la mateixa idea sobre les dive rses perso- Estem dacord amb les següents afirmaci- nes que formen un grup parlem destereotip o clixé mental. Lalumna amb llibres o asseguda ons? al pupitre seria una imatge estereotipada dalumna*. Hi ha estereotips divertits i inofensius i nhi ha dofensius i injustos. Hi ha frases fetes que també són estereotips. Demanar als alum- § Els alemanys tenen els ulls blaus i són nes què els semblen les afirmacions següents: “caps quadrats” § Els savis són distrets § Els llatins són tots morenos § Els que fan esport no estudien § Els nadons sempre ploren § Els alemanys són nazis § Els americans són rics. § Els jueus són inferiors § Jugar a nines és un joc de nenes § No siguis gitano (no m’enganyis) § Treballa com un negre ♦ Explicar als alumnes que la professora* farà un viatge a uns grans magat zems. Que li agra- daria comprar un regal molt especial per a cada alumna*, individualment. Com que trigaria molt per comprar un regal diferent per a cadascú, pensa que seria millor preguntar a una a- lumna que vol i comprar un regal igual per a tothom. Al cap i a la fi, no diuen que tots els a- lumnes d’aquesta edat són de la mateixa manera?. Preguntar a un nen o nena que li sembla. Fer als alumnes, preguntes com aquestes: - Algú té alguna objecció a aquest mètode? - Per què no us sembla bé fer a tots el mateix regal? - Us sembla bé si us digués que podria regalar a les noies el mateix regal? ♦ Emfatitzar que pel fet que algú pertanyi a certs grups, no necessària ment és com lal- tra gent del grup. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------50 -------- Unitat 7: Generalitzacions, este- reotips, estadístiques i falòrnies. activitats ESTADÍSTIQUES 1. Coneixements previs 2. “Tomàquets i mentides” 4. Aplicació Presentar una estadística i ♦ Distribuir i llegir larticle "Tomàquets i mentides" ♦ Buscar exemples de les seves conclusions. Per generalitzacions en mitjans exemple; sobre la població ♦ Discussió a la classe sobre els “efectes nocius” de menjar tomàquets de comunicació o acudits (Els immigrants* creixen (sobre homes/dones, grups en els últims anys). ètnics o religiosos). 3. A. introducció continguts nous Esbrinar si distingeixen ♦ Per grups, fer una enques- entre dades i conclusions. ♦ Distingir entre dades i conclusions o generalitzacions sense fonament. ta als alumnes d’un altre curs o cicle, i fer al final ♦ Comparar la dada amb la generalització i analitzar si la dada justifica la ge- dos comentaris dels resul- neralització. tats: un fidel als resultats i un altre manipulant-los amb ♦ Distingir entre causa-efecte i coincidència o casualitat (Si es treu la causa una intencionalitat deter- mai no es dóna lefecte. Si hi ha la causa, sempre es dóna lefecte). minada. ♦ Fer una senzilla enquesta a la classe sobre gustos i preferències, o sobre com ajuden a casa en les feines domèstiques, el diner de butxaca que ut i- litzen, o qualsevol altre tema. Veure en la pràctica com es pot man ipular la informació que es donarà desprès (per generalització, per re ssaltar més allò que més ens convé i no el més important, per interpretacions forçades més enllà del que diuen estrictament les dades, etc...) *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------51 -------- Unitat 7: Generalitzacions, este- reotips, estadístiques i falòrnies. fulls de treball, textos, qüestionaris... "Gengis Khan" “Tomàquets i mentides” Un dia, quan en Joan estava Els tomàquets et poden matar. Cada vegada que en menges tacostes a la mort. Malgrat que els hort icul- visitant la casa dels seus veï ns, tors saben des de fa temps que la planta "Lycopersicon escultentum" és perjudicial, el cultiu del tomàquet el gat, Genghis Khan, el va es- continua expandint-se. garrapar. Des daleshores en Joan no ha pogut entrar a casa El consum de tomàquets està associat a la majoria de malalties, a les guerres i també amb les tragèd ies dels seus veï ns. Si veu un gat, ferroviàries. Els accident s de cotxe són constants pel consum de tomàquets. Hi ha una relació prov ada on sigui, levita. Molt aviat no entre les onades de crims i el consum daquest aliment. Per exemple: pogué anar de visita a cap casa ♦ Gairebé tots els malalts han menjat tomàquets. Els efectes són, òbviament, acumulatius. que tinguessin un gat. Si algun ♦ El 99,9% dels catalans que moren de càncer han menjat tomàquets. amic el convidava a casa seva, ♦ El 98,7% dels soldats han menjat tomàquets. per jugar, el primer que dema- ♦ El 96,8% de les persones que han tingut accidents de tren i de cotxe han menjat algun tomàquet nava sempre era si tenien un durant el mes anterior a laccident. gat. Si el tenien li deia que no hi ♦ El 93,1% dels delinqüents juvenils provenen de cases on es mengen tomàquets freqüentment. podia anar. Dades que evidencien els efectes a llarg termini de la ingesta de tomàquets. ♦ La gent nascuda abans del 1850 que consumien tomàquets han tingut un 100% de mortalitat. ♦ Tots els consumidors de tomàquets nascuts antres 1889 i 1899 tenen arrugues a la pell, han perdut quasi tota la dentadura, tenen fragilitat als ossos i els falla la vista - excepte aquells que ja han mort. ♦ Molt convincent és lestudi fet per un prestigiós equip de metges especialistes els quals obligaren a menjar 5 kgs. diaris de tomàquets, durant 30 dies, a pacients que desenvoluparen inflamació da b- domen. A més els va treure les ganes de menjar queviures saludables. Lúnica manera devitar els efectes nocius dels tomàquets és canviar els hàbits de menjar. Menjar sopa de pètals dorquídies. Pràcticament no hi ha hagut mai cap problema menjant sopa de pètal do rquídia.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------52 -------- Unitat 7: Generalitzacions, este- reotips, estadístiques i falòrnies. observacions per a la professora* v Cal anar en compte i no portar el tema de les generalitzacions a v Cal tamb é matisar la necessitat d’aprendre de l’experiència . l’absurd de considerar que cal rebutjar totes les generalitza- Ho diem especialment per afinar una mica les conclusions del con- cions ja que totes són falsedats perquè totes tenen excepci- te del “Genghis Khan”. El noi de la història, ni hauria d’agafar fòbia ons. (Podriem fer el comentari irònic de que aquesta afirmació ja a tots els gats, ni hauria de seguir amb la inconsciència d’agafar és una generalització...) qualsevol gat desconegut. Evitar generalitzacions inapropiades i sense fonament no vol dir que haguem de partir sempre de zero, v Els alumnes* han d’entendre que les generalitzacions no són ni que no puguem aprendre de l’experiència. bones ni dolentes. És bo o dolent l’ús que se’n fa. I seran falses no perquè tinguin excepcions (si són realment excepcions són ex- v Feu veure als alumnes que en el text “Tomàquets i mentides” cepcionals i per tant tolerables). Si no fos així, no podríem afirmar de fet, ni es distorsionen ni es manipulen estadístiques. No es o negar gaires coses. Per exemple: en una unitat anterior hem dit tracta d’estadístiques falses o falsejades, sinó de dades mal uti- textualment que tots tenim melanina. I l’existència dels albins litzades, sense cap relació de causa-efecte. L’exercici és simp àtic no vol dir que no puguem fer aquesta generalització. però una mica innocent. En la vida quotidiana les manipulacions són infinitament més s ubtils. Serà bo que la professora aprofiti v Necessitem les generalitzacions, les classificacions, les agru- l’enquesta que faran els alumnes per entrar en aquest terreny, pacions... malgrat el risc que correm d’equivocar-nos, ja que al- per tal que els nois no es quedin només amb els aspectes més trament no podríem orientar-nos en el món complex en el que vi- anecdòtics del text sobre els tomàquets. vim. Són els fonaments de la construcció dels conceptes i de les categories, però cal evitar els estereotips. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------53 -------- Unitat 8: Tots tenim prejudicis. Cal que ensenyem als alumnes* a fer suposicions, a iden- tificar certeses. Però tant o més important és educar l’actitud d’estar alerta per adonar-se d’aquells estereo- tips i prejudicis que ens impedeixen establir unes relacions positives i enriquidores amb algunes perso- nes, especialment de determinats grups socio-culturals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------54 -------- Unitat 8: Tots tenim prejudicis. objectius materials Ø Aprendre a jutjar amb informació adequada Ø Full: Tenim prejudicis? (1 per a cada alumna*) i suficient.No jutjar només per les aparen- Ø Dues bosses de caramels (o altres regals) amb una quantitat suficient per a tot lalum- ces nat: dues capses de la mateixa mida i forma; paper de fantasia i colors per emb olicar Ø Identificar prejudicis positius i negatius regals, llaç, cinta, un diari vell, corda (abans de la sessió posar una bossa de dolços en cada capsa, embolicar una capsa amb el paper de fantasia, llaç, etc. i altra capsa amb Ø Distingir els prejudicis de la simpatia o el diari vell i la corda. Posa les dues capses al davant de la classe). l’antipatia. Ø Full: Són tots iguals! Ø Fulls: Prejudicis / antipatia . continguts conceptuals procedimentals Ø actitudinals Ø Distingir els conceptes: suposició, convic - Ø Procediments d’identificació de prejudic is. Ø Reconeixement de que tenim preju- ció, certesa i prejudici. dicis negatius i positius No jutjar sen- Ø Procediments de desactivació de prejudicis se la informació adequada o amb in- Ø Distingir antipatia de prejudici. formació insuficient. Ø Diversitat intragrupal i diversitat inter- Ø No etiquetar gratuïtament. grupal temporalització avaluació Dos (o tres) sessions Autoavaluació verbal col· lectiva del que els alumnes* han après en aquestes sessions. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------55 -------- Unitat 8: Tots tenim prejudicis. activitats TENIM PREJUDICIS? § Jutgeu un regal per la seva presència externa? § Jutgem la gent també de la mateixa manera, algunes vega- 1. Distribuir el full: Tenim prejudicis. Doblar el paper al llarg de la línia des? de punts. Cada alumna* contesta a les preguntes de la part A sense § Què necessitem recordar per tal de no actuar daquesta ma - demanar cap aclariment. Després desplegar el paper i completar la nera? part B. § Passa el mateix amb els vestits i les aparences de la gent que el que passa amb el paper dembolicar? 2. Comentar els resultats. Perill de jutjar sense la informació ade- quada.Ens deixem influir per les aparences? 4. Explicar bé que una cosa és una suposició (la “trampeta” de les ....................................... capses de caramels es basa més en una falsa suposició que en un prejudici) i una altra una certesa, i encara una tercera de molt dife- LA CAPSA AMB CARAMELS rent; un prejudici. Les suposicions, les conviccions i les certeses són necessàries per a viure, poden no ser irracionals, i podem ma nte- 1. Explicar a la classe que shan rebut aquests dos regals i només els nir-les fins que noves informacions ens facin canviar-les . és permès descollir-ne un. Ha de decidir quina capsa es volen quedar i laltra la guardarà la mestra*. La classe vota per quedar-sen una. 5. En aquest moment introduir la paraula "prejudici". Preguntar als nens què pensen que vol dir la paraula prejudici. Construir entre tots 2. Després que la classe hagi votat, les capses sobriran per mostrar la següent definició escrivint-la a la pissarra. "Prejudici és tenir una que malgrat les diferències de laparença externa, el contingut és opinió de manera irracional dalgú o algun grup de persones idèntic. abans de conèixer-los bé” (explicar el sentit de la paraula irracio- nal). 3. Dirigir una discussió a la classe per a esbrinar perquè han fet la tria del paquet que han escollit. Intentar que els alumnes* dedueixin que 6. Tenir actituds basant-se en laparença dalgú o alguna cosa, o en les aparences externes no sempre indiquen el contingut que hi ha informacions esbiaixades o superficials és tenir prejudicis. Aquests, dintre. Les qüestions següents poden fer-se servir com a guia: cal identificar-los i eliminar-los de la nostra manera de pensar i § Com us vàreu sentir en la vostra tria? procedir, especialment quan són negatius i desqualificadors. § Per què vàreu escollir -la? 7. Demanar als alumnes exemples de prejudicis i comentar-los. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------56 -------- Unitat 8: Tots tenim prejudicis. activitats PREJUDICIS / ANTIPATIA 4. Preguntar quina daquestes històries il· lustra el què és prejudici i quina altra il· lustra antipatia per una persona 1. Llegir el primer paràgraf del text: Tots són iguals!. Comentar la resta del text. 5. Demanar dos voluntaris més per actuar a la tercera història, amb les mateixes observacions d’abans. 2. Portar a la classe cap a una discussió sobre les preferències i les antipaties. Si coneixes algú que és menys bo que tu en un esport de 6. Després de lactuació preguntar als alumnes si lactitud retratada parelles, és natural que no et sentis molt bé jugant-hi. De tota és un prejudici o una antipatia. manera si dius que tots els nens* que sassemblen a aquesta persona també són menys bons, els estàs prejutjant. 7. Comentar en grup la següent afirmació: Lantipatia o simpatia és refereix a un individu concret, el prejudici va contra un individu 3. Demanar que quatre voluntaris* representin les històries 1 i 2. Els pel fet de ser membre d’un grup. alumnes han descenificar les històries. No cal seguir el guió al peu de la lletra. Una vegada han entès què es tracta de posar en evidència, 8. Resumir per escrit el que s’ha treballat en aquesta unitat, recollint poden improvisar una seqüència molt més llarga. les definicions dels conceptes bàsics. . *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------57 -------- Unitat 8: Tots tenim prejudicis. fulls de treball, textos, qüestionaris... TENIM PREJUDICIS? TENIM PREJUDICIS? Part A Part B 1. Tagraden els periquitos? 1. Has tingut un periquito durant un mes o més. Sí____ No____ No ho sé____ Sí____ No____ 2. Tagrada menjar cuscús? 2. Has menjat mai cuscús? Sí____ No____ No ho sé ____ Sí____ No ____ 3. Tagrada la música clàssica? 3. Has anat mai a un concert o sentit un disc de música clàss ica? Sí____ No ____ No ho sé ____ Sí____ No____ 4. Tagradaria viure a Austràlia? 4. Has estat mai a Austràlia? Sí____ No ____ No ho sé ____ Sí ____ No ____ 5. Tagrada practicar surf? 5. Saps com es practica el surf? Sí ____ No ____ No ho sé Sí ____ No ____ ? 6. Imagina un regal embolicat meravellosament a laparador d- 6. Penses que un regal embolicat amb paper molt bonic conté algu- una botiga. Tagradaria que te’l regalessin? na cosa valuosa? Sí ____ No ____ No ho sé ____ Sí ____ No ____ 7. Tagrada menjar sushi? 7. Has menjat mai sushi? Sí ____ No ____ No ho sé ____ Sí____ No____ 8.- T’agradaria tenir una amiga o un amic gitano? 8.- Coneixes algun gitano? Sí ____ No ____ No ho sé ____ Sí____ No____ *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------58 -------- Unitat 8: Tots tenim prejudicis. fulls de treball, textos, qüestionaris... Tots son iguals! Però cal anar molt alerta. Si algunes d’aquestes caricatures i "Vosaltres, els joves, sou tots iguals!. No respecteu a la generalitzacions son inofensives, altres no ho són tant i quan les gent gran. Sou maleducats, les vostres paraules són tan fem servir, col· laborem a crear o a mantenir un estat d’opinió desagradables com la vostre vestimenta. No teniu ni idea en contra de determinats grups i que justifica la seva exclusió. de la sort que teniu. Quan jo era jove..." Per exemple quan diem que no et pots fiar mai d’un gitano, o que els àrabs són cruels i traidors. Potser coneixeu algú que us parla així. Coneixeu algun boti- guer que no es refia dels joves que van a la botiga? Un conduc- Fins i tot les que semblen positives a vegades amaguen una tor dautobús que odia als nois i noies que van a lescola? Perso- ironia: quan a vegades es diu que els catalans són molt treballa- nes grans que sospiten del noi que porta els cabells llargs?. dors, el que es vol dir és que són beneits i no saben divertir-se; quan es diu que els immigrants negres s’integren millor que els Els estereotips es fan servir sovint en els mitjans de comuni- marroquins, es vol dir que són babaus i reclamen amb menys cació per la TV, espots publicitaris, pel· lícules, còmics, acudits. contundència allò al que tenen dret. Algunes vegades són divertits i entretinguts. Per exemple: marit dominat per la seva dona, el savi despistat... ens fan riure per- Cal fer un esforç per identificar i desactivar molts d’aquests què són més que exageracions, caricatures de personatges i si- prejudicis que tenim, sense a vegades ni tant sols haver-nos-hi tuacions reals. També molts dels acudits que expliquem partei- fixat, procurant que mai no ens impedeixin de valorar a les per- xen d’aquesta caricaturització de la realitat. sones per allò que són, no pels estereotips del grup al que per- tanyen. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------59 -------- Unitat 8: Tots tenim prejudicis. fulls de treball, textos, qüestionaris... GUIONS PER LES REPRESENTACIONS Alumna 2: Bé, he sentit dir que te amics gitanos. Ja saps com són. -I- -------------------------- Alumna 1: No magrada lElena, l’alumna nova que va arribar ahir! -III- Alumna 2: Per què? Alumna 1: No magrada aquest Josep. Alumna 1: Ahir va dir a en Joan que era un porc perquè volia jugar a Alumna 2: Per què? un joc diferent. Senfada sempre i mana laltra gent quan no volen jugar de la manera que ella vol. Alumna 1: Està sempre prenen el pèl a la gent. Alumna 2: Oh, si no sembla dolenta. És encantadora amb tothom. Alumna 2: Com vols dir? Alumna 1: No mimporta. No vull jugar amb ella. Alumna 1: Ja ho saps! A la Carolina li diu tonta i sen riu quan sequi- -------------------------- voca a classe. -II- Alumna 2: Bé, no és una noia molt intel· ligent. Alumna 1: Vols anar a jugar amb la Susanna? Alumna 1: Aquesta no és la qüestió. Ell és mesquí. A mi, cada vega- da que em veu em diu "Sac dossos". Alumna 2: No, no magrada. Alumna 2: Oh en Josep, ho fa sense cap malícia. Només es vol fer el Alumna 1: Per què? simpàtic. Alumna 2: Perquè no. Alumna 1: És igual. No vull estar amb ell. Alumna 1: Vinga va, perquè no hi vols jugar? -------------------------- *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------60 -------- Unitat 8: Tots tenim prejudicis. observacions per a la professora* v Els estereotips són unes simplificacions tant exagerades que, l’orígen del prejudici, que el que fa és caricaturitzar aquestes si no es té en compte això, poden falsejar la percepció de la condicions o qualitats i maneres de ser més comuns, i utilitzar- realitat. Suggereixen que tots* els que pertanyen a un deter- les per desprestigiar-los, ridiculitzar-los o excloure’ls. Però cal minat grup es comporten de la mateixa manera. Suggereixen recalcar que sovint les diferències intragrupals són tant o més també a vegades que només les persones daquest grup tenen importants q les intergrupals. Cada grup té persones amb ue aquest comportament. Cap de les dues coses són veritat, plan- algun daquells defectes i amb algunes o totes aquelles quali- tejades en termes absoluts, encara que, a vegades, hi ha una tats que citàvem al punt anterior dèbil base sobre la que es construeix l’estereotip. v És molt important la distinció entre suposició i prejudici. Els v Quan els estereotips són posicionaments i valoracions irracio- nens no han mostrat un prejudici davant les caixes de cara- nals sobre grups sòcioculturals, parlem de prejudicis. Podriem mels, sinó que han fet una suposició equivocada. Cal que en- definir el prejudici així: Actitud que es té a favor o en contra senyem a fer suposicions i que eduquem el risc a equivo- de manera irracional, d’una idea, d’una raça, d’una religió, car-se, altrament podem portar als nois a la paràlisi. Si no po- etc abans de conèixer-la bé. dem fiar-nos de les aparences: no podríem menjar cap ca- ramel per la por, per exemple, de que estiguin emmetzi- v És important recordar que no existeix un sol grup a la nostra nats, malgrat el paper bonic o lleig que l’envolta... societat que tingui el monopoli de la fanfarroneria, de la gandu- leria, de la ignorància, de ser bevedors, delinqüents, avars, a- gressius, etc.. Tampoc cap grup no té el monopoli de la bellesa, v Tots tenim, adonant-nos-en o no, alguns prejudicis. Per això sempre hem d’intentar identificar-los i desactivar-los, i pensar de la intel· ligència, de la valentia, de lhumor, del talent, etc. que no hi ha dues persones iguals al món. Per tant, no Com també és cert que tots els grups humans tenen prejudicis hauríem de posar cap etiqueta a ningú ni a cap grup i menys respecte a altres. quan són negatives. Al cap i a la fi, les etiquetes són pels productes no per a les persones. v No es pot amagar que per raons culturals, climàtiques, etc. hi ha característiques més comuns entre els membres d’un grups que els d’un altre, que en el fons és el fonament i *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------61 -------- Unitat 9: La discriminació i l’exclusió Sovint es jutja i valora a la gent en base a coses de les quals no nés responsable, per exemple: el color de la pell, el sexe o el país en el que han nascut. Sovint a- questes valoracions es fan sense cap informació con- trastada que les justifiqui (és a dir, en base a prejudicis) i són la base de la discriminació i de la marginació.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------62 -------- Unitat 9: La discriminació i l’exclusió objectius materials Ø Viure socioafectivament l’experiència de la discriminació per tal de fer un aprenentatge Ø Gomets, “medalles”, cintes o altres ob- significatiu sobre les seves causes i les conseqüències que comporta. jectes que puguin servir per marcar a la meitat dels alumnes* de la classe Ø Prendre consciència de la relació prejudici-discriminació. Ø Els qüestionaris i materials que es facili- ten continguts conceptuals procedimentals actitudinals Ø Clarificació conceptual: Ø Saber analitzar críticament una experièn- Ø Empatia, capacitat de posar-se en el Prejudici (recordar temes anteriors). cia viscuda. lloc dels altres Discriminació positiva Discriminació negativa Ø Saber aplic ar els aprenentatges fets a Ø Fomentar una actitud contrària a qua l- Marginació, guetització, exclusió. l’aula a situacions reals de la vida quoti- sevol tipus de discriminació i exclusió, Racisme d’inferiorització diana. per motius de gènere, ètnia, cultura, re- Racisme diferencialista (culturalista) ligió, etc. temporalització avaluació Avaluar la bona actitud i l’esforç dels alumnes per “entrar en situació”, reflexionar poste- - Tres sessions riorment, i treure conclusions personals de l’experiència viscuda. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------63 -------- Unitat 9: La discriminació i l’exclusió activitats 1. La professora* demanarà als alumnes si coneixen el sig nificat de la 6. La segona sessió començarà repartint la mestra els “s enyals” paraula discriminació (quan algunes persones són excloses de als alumnes de la classe que no la van portar el dia anterior. drets, dactivitats o de llocs a causa del grup al qual pertanyen), Afavorir, com el primer dia, el nou grup destudiants amb senyal, així com dels altres termes senyalats als continguts conceptuals. mentre signora i es discrimina els que no en porten. Es buscaran exemples i s’anotaran a la pissarra les definicions amb 7. En acabar aquesta segona sessió, els alumnes que porten el paraules dels mateixos alumnes. senyal contestaran la part A del formulari. Els que no en porten 2. A continuació se’ls proposarà de fer un experiment, per tal de sa- aquesta vegada contestaran la part B. D’aquesta manera tots ber exactament què pensa i que sent una persona d’un grup dis- els nens hauran contestat les dues parts, A i B, del formulari. criminat. S’adverteix el temps que durarà l’experiment (tot un matí 8. Tercera sessió: Repartir als alumnes també el qüestionari "Un o tot un dia amb els més grans). grup es millor que l’altre"? (Part C) demanant-los que, per 3. La mestra, sense cap altra explicació, “senyala” a la meitat de la grups, el facin servir de full de discussió i que desprès contestin classe amb una cinta de color lligada al braç, amb un gomet gros, a les preguntes individualment. o amb una medalla... que no podran treure’s mentres duri 9. Es comentarà amb tota la classe, les reaccions de cada est udi- “l’experiment” ant fent servir les respostes dels tres formularis "Un grup es 4. Els que porten aquest senyal són considerats a partir d’aquell m o- millor que l’altre"?. Comentar si aquesta activitat ha servit per ment com a “especials” i, per tant, seran tractats millor que els que aprendre i sentir el que, malauradament algunes vegades, de- no en porten (es posaran als millors seients, rebran més lloances i terminades persones han de viure i patir (a algunes d’elles du- atenció, etc.). Tampoc hauran de parlar, jugar o ajudar els que no rant tota la seva vida) pel sol fet de pertànyer a un altre grup en porten. Saprofitaran totes les oportunitats per afavorir els nens humà. amb el senyal i per ignorar els que no en porten. 10. Presentar algun cas concret de col· lectius víctimes 5. Una mica abans d’acabar el temps previst, passar el qüestionari d’exclusions o de comportaments racistes (immigrants estran- “Un grup és millor que laltre?" als membres de la classe Els del gers, gitanos...) a través d’una notícia del diari o de qualsevol grup que porten el senyal omplen la part A i els que no en porten, altre document o testimoni. la part B. Guardar els qüestionaris sense comentar-los. 11. Que els alumnes proposin i portin a terme alguna actuació en contra d’aquestes exclusions racistes, o de solidaritat amb les víctimes. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------64 -------- Unitat 9: La discriminació i l’exclusió fulls de treball, textos, qüestionaris... UN GRUP ÉS MILLOR QUE LALTRE? (PART A) UN GRUP ÉS MILLOR QUE LALTRE? (PART B) Nom____________________________________________ Nom____________________________________________ 1. Per què heu sigut especialment ben tractats durant l’experiment? 1. Per què vas rebre un tracte diferent dels que duien el senyal? 2. Què en pensaves dels alumnes que no portava cap senyal? 2. Com et senties en relació a la gent que portava el senyal? 3. Què et semblava la manera com et tractaven els mestres? 3. Què et semblava la manera com et tractava la mestra? 4. Què opines de la manera que la mestra tractava els que no porta- 4. Què en pensaves de com tractava els que portaven el senyal? ven cap senyal? 5. Què vares sentir quan la mestra va dir que s’havia acabat 5. Què vas pensar quan la mestra us va dir que us havíeu de treure l’exercici? els senyals? .
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------65 -------- Unitat 9: La discriminació i l’exclusió fulls de treball, textos, qüestionaris... UN GRUP ÉS MILLOR QUE LALTRE? (PART C) Què coneixes ara sobre prejudicis i discriminació que no sabies Nom___________________________________________ abans? Escola_________________ Curs_____ Data____________ Contesta les preguntes següents, després de debatre-les en grup: 1. Revisa el significat de les paraules noves que has après en aques- ta unitat. Escriu què signifiquen, per a tu, aquestes para ules: 1. Com et vares sentir quan et van prendre els teus drets i et varen _________________________________________________ tractar malament? __________________________________________________ ______________________________________________________ ______________________________________________ ______________________________________________________ ______________________________________________ 2. Com et vares sentir quan et van tractar amb privilegis? ______________________________________________________ ______________________________________________ ______________________________________________________ ______________________________________________ 3. Què n´has après? ______________________________________________________ ______________________________________________ ______________________________________________________ ______________________________________________ 4.La manera de vestir o laspecte de la gent, hauria de determinar ______________________________________________________ els privilegis que tenen o com cal actuar envers ells? ______________________________________________ ______________________________________________________ ______________________________________________ .
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------66 -------- Unitat 9: La discriminació i l’exclusió observacions per a la professora* Especialment en aquesta unitat, la mestra* haurà d’extremar la sensibilitat per adonar-se de fins a quin punt ha de fer arribar la tensió que l’exercici pot ocasionar a la classe, de manera que no provoqui situacions d’angoixa en alguna alumnes que són innecessàries i fins i tot podrien resultar contraproduents respecte a les finalitats educatives de l’exercici. Seria molt interessant que la mestra analitzés, abans de fer aquest exercici, el vídeo Una clase dividida, pel.lícula produï da i dirgida i per William Peters, Charlie Coob i Diana Edmons, de la WGBH Educational Foundation (Boston. USA), Yale University Films, de 55 minuts de durada. L’exercici proposat és una versió (molt suavitzada) d’un exercici similar que presenta el vídeo. La mestra Jane Elliot fa un e- xercici amb els seus alumnes de 9 anys, consistent en fer-los viure durant dos dies una experiència de discriminació fonamentada en el color dels ulls. Facilitar el manteniment de la identitat En l’esquema de l’esquerra 4 s’intenta reflectir dos de les actituds bàsiques del cultural d’orígen del grup minoritari? grup majoritari, com a condicionants culturals de l’integració. Segons es respon- gui sí o no a les dues preguntes, s’obren quatre possibilitats. SI NO Integració: Per a que es doni una vertadera integració cal afegir a l’integració cultural que es defineix a l’esquema, una veritable inserció social amb igualtat de Oferir i transmetre la cultu- ra de la societat? rece p- drets promulgada i reconeguda en el dia a dia pels conciutadans INTEGRACIÓ ASSIMILACIÓ Assimilació: Quan un grup majoritari n’absorbeix un de minoritari, perdent a- SI CULTURAL CULTURAL quest darrer els seus continguts culturals específics (llengua, costums, etc.) Racisme d’inferiorització: Racisme “clàss ic” que defensa una jerarquització dels grups humans classificats en “races”, la qual cosa legitima l’explotació dels tora SEGREGACIÓ ETNOCIDI grups inferioritzats (grups humans de pell no blanca, jueus, gitanos, etc.), i fins i NO Apartheid, guetit- Racisme tot el seu extermini. zació, racisme d’inferiorització Racisme diferencialista: Racisme modern, defensat per partits d’extrema dre- diferencialista ta europeus (F.N. a França) que defensa la incompatibilitat de les cultures, i per tant la necessitat de la seva “separació”, que legitima la xenofòbia (odi als es- trangers), i rebutja els immigrants dels paï sosempobrits. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.. 4 Extret del llibre CARBONELL, F. (1997), Immigrants estrangers a l’escola. Desigualtat social i diversitat cultural en educació.Barcelona, Ed. Altafulla / Fund. Serveis de Cultura Popular. (pàg. 96)
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------67 -------- Unitat 10: Cacera de prejudicis Els ciutadans* reben la influència dels diaris, de la TV, dels anuncis, etc. que, sovint, vehiculen actituds dis- criminatòries respecte a altres ètnies, immigrants, dones, etc. a vegades d’una manera molt subtil, a vegades molt barroerament. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------68 -------- Unitat 10: Cacera de prejudicis objectius materials Ø “Fitxa de cacera” que s’adjunta. Fent una anàlisi acurada dels programes de TV, els diaris i els e spais publicitaris, els estudiants* haurien d’aprendre a mantenir vigilant l’esperit crític per adonar-se de quan Ø Revistes o diaris vells els mitjans de comunicació o l’opinió dels altres, etc. intenten de fer-nos còmplices i par- tícips d’aquestes actituds discriminatòries. continguts conceptuals procedimentals actitudinals Ø Estructura dels missatges audiovisuals Ø Tècniques de lectura de la imatge. Ø Educar l’esperit crític davant els missat- Aspectes formals ges audiovisuals Continguts Ø Tècniques d’anàlisi crítica de continguts Ø Educar actituds de rebuig davant qual- Objectivitat i subjectivitat sevol discriminació Ø Mecanismes de discriminació sòciocultural a Ø Coneixement dels procediments democ rà- travès dels missatges audiovisuals. Ø Educar la participació activa dels alum- tics de protesta ciutadana. nes en la repulsa i protesta democràt ica (cartes als responsables, boicot al con- sum de determinats productes, etc.) davant casos concrets. temporalització avaluació La professora* pot fer un “exàmen” posant a la consideració dels alumnes diversos a- - Tres sessions nuncis (TV, revistes...) i demanar-los que analitzin (oralment o per escrit) els continguts dels mateixos; que manifestin el seu acord o desacord en els continguts i que facin propos- tes d’actuació concretes. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------69 -------- Unitat 10: Cacera de prejudicis activitats 1. La professora* iniciarà la sessió repassant els conceptes estudiats 5. Comentar que no solament els interessos comercials estan dar- en unitats anteriors, en concret: prejudici i discriminació. A conti- rere d’aquesta manipulació mediàtica. També altres int eressos nuació posarà la qüestió als alumnes: Com us sembla que ho fem socials o polítics, i no només en temps d’eleccions. per aprendre a tenir prejudicis? En primer lloc es tracta de que els 6. Molt sovint aquesta manipulació dels mitjans de comunicació, alumnes se n’adonin que el prejudici no és innat, no naixem amb col· labora de manera molt eficaç a consolidar prejudicis o a le- prejudicis al cap, sinó que els aprenem al llarg de la vida, especial- gitimar diferències socials i discriminacions injustes per raó de ment quan som petits que és el període en que el ser humà aprèn sexe, ètnia, religió, nivell de desenvolupament, nivell in- més coses. tel· lectual, nacionalitat o regió, etc. Buscar amb els nens e- 2. Distingir entre a prenentatges formals (per exemple els que fem a xemples concrets (les dones sempre fan feines domèstiques, l’escola), en els quals hom s’adona que està aprenent, i els apr e- com s’utilitzen imatges del tercer món en propagandes turísti- nentatges informals, que hom aprèn sense quasi ni adonar-se’n ques o de begudes exòtiques...etc). (per exemple quan aprens una paraula nova, o quan vas aprendre a 7. Donar informació (a l’abast dels alumnes, segons el nivell) de saltar a peu-coix). Buscar amb ells altres exemples. tècniques audiovisuals, dels seus efectes en l’espectador, i de 3. Fixar-se que, quan d’una cosa tota la gent que et volta se’n mo s- com són utilitzades per manipular (zoom, primer pla, càmera su b- tra molt convençuda de que és veritat, els nens l’aprenen sense jectiva, efectes sonors, fals documental, etc.) Comentar algun pensar que pugui ser d’una altra manera (per exemple quan abans anunci (revista o TV). Proposar-los que durant la setmana se- de Copèrnic tothom creia que la Terra era plana i que era el Sol qui güent s’entrenaran per fer de caçadors de prejudicis i discrimi- girava entorn d’ella i no al revés). Buscar amb els nens altres e- nacions a la TV a partir de la fitxa que s’adjunta. xemples. 8. Al final de la setmana d’entrenament, la mestra comentarà les 4. Explicar que a vegades hi ha grups de persones que tenen un inte- fitxes, valorant les peces caçades i donant estratègies per afi- rés molt gran (a vegades econòmic) en que tots creguem determi- nar la punteria. Començarà la setmana de veritable c acera. nades coses, per exemple que és més bona aquesta b eguda que 9. Acabada la setmana de cacera, es comentaran les peces caça- aquella, o que és millor canviar de cotxe sovint. A vegades inten- des, es posaran les fitxes (com trofeus) dins una gran TV – ten convèncer-nos diguent-nos-ho directament; altres vegades in- dibuixada en paper d’embalar- i es buscaran i realitzaran inic iaci- directament (si comprem això serem més macos, o tindrem una a- tes de protesta democràtica i contestació (cartes als dire ctors, ventura...) i molt sovint intentant enganyar-nos ja que no fan una a les associacions de consumidors, boicot a determinats produc- publicitat lleial. Distingir entre publicitat lleial (la que ens parla tes, etc.) objectivament de la qualitat dels productes) de la m anipulació pu- blicitària. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------70 -------- Unitat 10: Cacera de prejudicis fulls de treball, textos, qüestionaris... FITXA DE CACERA DE PREJUDICIS I DISCRIMINACIONS A LA TV Dia: Hora: Canal: Programa: Protagonistes del fet: Descripció: Valoració: CAÇADOR/A:
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------71 -------- Unitat 10: Cacera de prejudicis observacions per a la professora* v Els alumnes han d poder disposar durant les dues setm e a- v Trobareu informació pràctica i ampliació teòrica sobre els nes que es dedicaran a la cacera de bastants fitxes, que temes tractats en aquesta unitat a: poden estar situades en un lloc ben senyalitzat de l’aula, per si necessiten anar-ne agafant. MARTÍNEZ, Q. (1993), Els mitjans de comunicació. Col.lecció “Senderi”. Vic, Edit. EUMO. v La revisió de la cacera feta durant la setmana d’entrenament ha de servir per a ajudar als alumnes a apli- car les estratègies de detecció de prejudicis i discriminaci- BROWN, J. A. C. (1991), Técnicas de persuasión. Ma- ons que s’han explicat a l’aula així com les tècniques pròpies drid, Alianza Editorial. del llenguatge audiovisual. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals..
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------72 --------
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------73 -------- SEGONA PART
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------74 -------- Unitat 11: Qui som i d’on venim? La societat està composta de molts tipus de person es, de procedències molt diverses. La classe i lescola pot ser un model per analitzar i fer veure als alumnes* les diferèn- cies existents, i adonar-se que la nostra identitat està feta de múltiples identificacions. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------75 -------- Unitat 11: Qui som i d’on venim? objectius materials Ø Analitzar i valorar la diversitat de la classe, de l’escola, i comparar-la amb l’alumnat de Ca- Ø Els materials que s’adjunten talunya Ø Calculadores i material bàsic per dibu ixar Ø Reconèixer que un individu pot pertànyer a diferents grups simultàniament. gràfiques (regles, paper quadric ulat, etc...) Ø Reconèixer els mateixos drets cívics per a tots els grups. Ø Estris per pesar i amidar als alumnes* Ø Aprendre a llegir i a construir gràfiques de barres. continguts conceptuals procedimentals actitudinals Ø Migracions Ø Repàs aspectes bàsics geografia unive rsal Ø Igualtat de tots com a ciutadans* de immigrant, emigrant, Catalunya (tant si la família fa poc o Ø Capacitat de treball en grup organitzat molt temps que ha arribat) Ø Repàs conceptes unitats anteriors (identitat, identificació...) Ø Lectura i construcció de gràfiques de ba r- Ø Rebuig de tota mena d’exclusió per ra- res ons de tipus geogràfic o c ultural. Ø Procedència de l’alumnat estranger no uni- versitari a Catalunya Ø Anàlisi de dades estadístiques. No donar a les anècdotes més importància de la que tenen. temporalització avaluació - Dos o tres sessions. Avaluar la capacitat d’anàlisi de dades i de síntesi de conclusions, naturalment en funció de les possibilitats de l’edat dels alumnes* *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------76 -------- Unitat 11: Qui som i d’on venim? activitats 1. Demanar als alumnes* que diguin on han nascut. Repassar els con- 6. Fer un mural mural que mostri les diferents gràfiques elaborades. ceptes d’immigrant (estrictament parlant: tota persona que Comentar els resultats... Fer veure com alumnes de procedènc i- s’incorpora a una comunitat després d’haver nascut). Es pot ser es i característiques diverses tenen els mateixos gustos, i alum- immigrant del camp a la ciutat, d’una regió, o una comunitat autò- nes de la mateixa procedència els tenen dif erents. noma a una altra, d’un país a un altre... I els gitanos? Cada vegada 7. Per grups, repartir llistes de les diferents classes del centre. menys al nostre país, però abans eren nòmades (explicar...) Organitzar una recollida de dades (en temps d’esbarjo) per saber 2. Fer raonar als nois sobre els orígens del nomadisme, de les migraci- el lloc de naixement dels alumnes i dels seus pares i mares, de ons. Que els sembla que les provoca. Avançar de la unitat 16: el tots els alumnes del centre. Si cal, donar un dia de temps per a dret a migrar els sembla un dret bàsic de l’home?. que ho preguntin a casa, o avisar el dia anterior. 3. Explicar que la classe està composta per alumnes diferents (a lguns 8. Fer els corresponents diagrames de barres (si els alumnes són són nens, nenes, alts, baixos i de diferents ètnies o llengües ma- grans, en percentatges), separant ternes, i també amb diferents llocs de naixement). § alumnes, pares, mares i fent el total. 4. Fer un recompte ràpid del nombre de nens i nenes de la classe i fer § per classes i el total de l’escola. a la pissarra un diagrama de barres que ho representi. 9. Si ho han fet en percentatges podran comparar la gràfica de 5. Organitzar la classe en equips que han de realitzar primer la recolli- pares amb una altra que en poden fer de professors. da de dades per desprès fer el diagrama de barres (si son grans en percentatges) d’aquests aspectes: 10. Comparar la gràfica dels alumnes amb la taula que es dona al full següent.. § Edat en mesos (ajudar a construir una taula d’equivalències “mes de naix. / mesos totals”) 11. Els alumnes redactaran un informe final. Poden donar-hi un estil periodístic i publicar-lo a la revista de l’escola o a algun altre § Lloc de naixement (agrupar els criteris de menys freqüènci- medi... es) i llengua materna. § Esport i programa de la TV preferits. § Club de futbol i cantant preferits § Talla en cm. i pes. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------77 -------- Unitat 11: Qui som i d’on venim? fulls de treball, textos, qüestionaris... Alumnes* estrangers escolaritzats a Catalunya segons països d’orígen (curs 95 -96) INFANTIL PRIMÀRIA SECUNDÀRIA TOTAL UNIÓ EUROPEA 749 2.094 1.019 3.870 RESTA D’EUROPA 212 678 358 1.252 MAGRIB 1.182 3.655 415 5.267 RESTA D’ÀFRICA 413 363 69 847 AMÈRICA DEL NORD 123 372 112 610 AMÈRICA CENTR. I SUD 515 2.441 781 3.751 ÀSIA I OCEANIA 329 853 188 1.372 TOTAL 3.523 10.456 2.942 16.969 *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------78 -------- Unitat 11: Qui som i d’on venim? observacions per a la professora* v El percentatge d’alumnes estrangers respecte als autòctons de v És important fer reflexionar als alumnes* a partir de la constata- Catalunya pel mateix curs del quadre anterior, eren els següents: ció que les diferències intragrupals poden ser més importats que les intergrupals (o dit al revés: poden asemblar-se més en els Infantil 1,68% seus gustos nois de grups diferents que nois del mateix grup). Primària 2,00 % v Fer adonar als alumnes que la nostra identitat és complexa, a Secundària 0,75% causa de les diverses identificacions que fem. Una mateixa alum- Amb aquestes dades poden fer-se comparacions entre la con- na* pot ser catalana, immigrant, catòlica, del “Barça”, i del grup centració d’alumnes estrangers del centre i del conjunt del país. dels que els agrada les Spice Girls. Les identitats simplistes i ex- cloents (aquelles que s’esforcen en delimitar clarament qui no és ni pot ser encara que vulgui un de “nosaltres”) acostumen a ser insolidàries i conflict ives. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals..
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------79 -------- Unitat 12: Població de Catalunya Les dades demogràfiques del passat i del present mostren que el creixement de la població es deu més a la immigra- ció que al creixement vegetatiu. Tots som immigrants o descendents d’immigrants. Aquesta constatació ens hauria de motivar vers actituds més solidàries amb els nouvinguts.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------80 -------- Unitat 12: Població de Catalunya objectius materials Ø Comprovar com ha crescut la població de Catalunya durant aquest segle mitjançant lús de Ø Documents que s’adjunten. dades del cens. Importància de les migracions. Ø Material propi per dibuixar (llàpissos, Ø Construir una gràfica de barres i interpretar les dades. regles, gomes...) Ø Predir com la població de Catalunya serà en el futur. continguts conceptuals procedimentals actitudinals Ø Cens i població. Creixement i disminució de Ø Capacitat de treball en grup organitzat Ø Capacitat d’hospitalitat, d’acollida, de població. generositat i de solidaritat amb els qui Ø Lectura i construcció de gràfiques de ba r- venen a Catalunya com a refugiats eco- Ø Distinció entre creixement vegetatiu i per res nòmics.. moviments migratoris Ø Anàlisi de dades estadístiques. No donar a Ø Estar disposat a anar fins a les darreres Ø Causes del creixement i disminució població les anècdotes més importància de la que conseqüències de la frase És català qui tenen. viu i treballa a Catalunya, i vol ser-ho. temporalització avaluació - Una o dues sessions Avaluar especialment els continguts actitudinals. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------81 -------- Unitat 12: Població de Catalunya activitats 1. Repassar els conceptes sobre migracions estudiats a la unitat an- 6. Exposar tots els arbres genealògics en un mural, de tal manera terior. que els alumnes puguin fer gràfics de barres del lloc de na ixe- ment del conjunt de la generació dels besavis, del conjunt dels 2. Averiguar els coneixements previs dels alumnes* sobre: cens, po- avis, del conjunt dels pares, i d’ells i els seus germans. blació, perquè creix o disminueix una població. Clarificar conceptes i explicar al nivell dels alumnes el concepte de creixement vegetatiu 7. Estudiar-les, comparar-les i arribar a conclusions. Si anéssim per diferenciar-lo de les variacions de població per moviments mi- una mica més endarrera, a generacions anteriors, veuríem com gratoris. pràcticament tots som descendents d’immigrants. 3. La professora* farà a la pissarra un dibuix de l’arbre genealògic de 8. Distribuir les dades de les pàgines següents. Fer gràfiques a la la seva família seguint aquest esquema o un de similar: pissarra amb les dades que apareixen (en l’eix horitzontal situ- em els anys de 10 en 10 i en la vertical el nombre dhabitants (en milions) Comentar perquè la població ha canviat tant tot a- avi prenent a llegir el gràfic 9. Comentaris sobre les dades i les gràfiques de creixement vegetatiu i migracions. Diferenciem el creixement vegetatiu (de- pare mare tia gut a més naixements que defuncions) del creixement per immigració. 10. Comparar les dades generals treballades, amb els càlculs fets a partir dels arbres genealògics. Treure’n conclusions motivadores de les actituds d’hospitalitat envers els darrers nouvinguts. A- germà JO donar-se de la migradesa de l’argument: tinc més drets perquè vaig arribar primer! 4. Col· locarà a sota de cada nom el lloc de naixement i el de defun- ció o de residència actual. 5. Cada alumne intentarà fer el seu, o al menys un esborrany per po- der completar-lo a casa amb els pares. Per poc que es pugui és in- teressant que els alumnes arribin fins als besavis. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------82 -------- Unitat 12: Població de Catalunya fulls de treball, textos, qüestionaris... POBLACIÓ DE CATALUNYA S. XX CREIXEMENT VEGETATIU/ IMMIGRACIÓ 1 (xifres arrodonides) Any habitants 1900 2.000.000 Nombre d’habitants a Catalunya: 1910 2.000.000 1920 2.350.000 1930 2.800.000 1940 3.000.000 Lany 1965 ..............4.000.000. 1950 3.250.000 Lany 1970 ............. 5.000.000. 1960 4.000.000 1970 5.000.000 Lany 1975 .......... ....5.400.000 1980 5.800.000 1990 6.000.000 A començaments de segle hi ha una immigració de famílies de re- gions espanyoles més pobres que troben treball a les noves fàbri- Any Creixem. vegetatiu Immigració ques. Durant la guerra civil del 36-39 i la postguerra, el creixement és menor (soldats morts en la guerra, civils durant la guerra i des- prés, exiliats*, etc). Lempobriment del país com a conseqüència de la guerra no convida a que vinguin immigrants: només hi ha el l965 30% 70% creixement vegetatiu. Després venen uns anys millors econòmicament i hi ha la immi- l970 50% 50% gració més important (50-80). En 30 anys quasi es duplica la po- blació. l975 70% 30%
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------83 -------- *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals. Unitat 12: Població de Catalunya fulls de treball, textos, qüestionaris... CREIXEMENT VEGETATIU/IMMIGRACIÓ 2 IMMIGRACIÓ Dades dimmigració l994 Nascuts fora de Catalunya (dades arrodonides) Fer les gràfiques convenients per poder analitzar millor les da- des dels quadres de la pàgina anterior. Quin any hi va haver més immigració i quin més creixement vegetatiu? Percent. d’immigrants provinents de l’Estat Espanyol: Els dos milions d’habitants que hi havia a Catalunya a comen- Andalusia 45% Centre 19% çament de segle, haurien arribat a ser 2.400.000 a la nostra dè- cada si no haguessin vingut immigrants, segons dades oficials dels Extremadura 9% Aragó 7.5% demògrafs. Treure conclusions d’aquest fet: § a la pràctica, tres de cada quatre catalans, o ells, o els seus Nord 7% Altres regions 10% pares, o els seus avis, no han nascut a Catalunya... § un 75% dels habitants actuals de Catalunya són fruit de les Perc. d’immigrants provinents de l’estranger: 2’5% migracions dels darrers seixanta anys... § el que avui dia entenem com a cultura catalana està afe cta- Procedència d’aquest 2’5% d’immigrants estrangers (1995) da molt sensiblement per aquest factor, ja que les cultures vives són adaptatives, evolucionen, són molt sensibles als canvis en les condicions vitals i a les experiències relacio- TOTAL Europa América Àfrica Àsia Ocea- nals amb altres grups culturals dels seus portadors... nia Analitzar els factors pels quals Catalunya és un pol d’atracció Barcelona 77.907 24.770 20.966 23.034 9.119 18 d’immigrants i en canvi hi ha altres llocs que actuen a la inversa. Girona 17.365 6.767 1.400 8.645 528 25 Analitzar la frase Catalunya, terra de pas. De pas i d’assen- Lleida 3.020 686 545 1.694 90 5 tament... a la vista de les xifres. Tarragona 8.517 4.130 1.052 3.030 290 15
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------84 -------- TOTAL 106.809 36.353 23.963 36.403 10.027 63 Fer les gràfiques que es creguin convenients per tal de poder analitzar aquestes dades i comparar-les amb la realitat local. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------85 -------- Unitat 12: Població de Catalunya observacions per a la professora* v Comentar la frase Es català qui viu i treballa a Catalunya, i vol v Aquestes xifres d’immigració estrangera, són molt petites i no ser-ho. Ni es pot negar la catalanitat a ningú que vulgui ser-ho, sembla, a primera vista, que sigui proporcionat el “problema” ni es pot obligar a ser català a qui no vulgui ser-ho. Com tampoc d’aquesta immigració amb les xifres que acabem de veure. Cal no hi ha una única manera de ser català. fer veure als alumnes que el problema es presenta quan es do- na una concentració elevada d’aquests col.lectius en un barri o v Constatar com el nombre d’immigrants estrangers* no és tant una comarca determinada. A un sol barri a Berlín, anomenat elevat en proporció a altres paï sos europeus: Kreuzberg, hi viuen 30.000 turcs. Pràcticament és una ciutat turca dins una ciutat alemanya. A l’Empordà hi ha més d’un 3,5% de migrants procedents de paï sos empobrits (g airebé Alemanya 8,5% quatre vegades més que la mitja de Catalunya) i al Ripollès o a la Cerdanya no arriben al 0,5%. França 7% Bèlgica 5,5% v Analitzar amb els alumnes les causes d’aquestes concentraci- ons, que sovint es transformen malauradament en ghettos. Holanda 4,5% Comentar també les repercussions escolars. Unió Europea 3,7% *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals..
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------86 -------- Unitat 13. La democràcia: som més iguals que diferents. El lema “iguals drets per a tothom: cada persona, un vot" es vi- vència per part dels alumnes* a partir del procés d’elecció del delegat o delegada de curs. Es proposa una reflexió sobre aquest procés en particular i sobre el dret a la participació democrà tica, en general. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------87 -------- Unitat 13. La democràcia: som més iguals que diferents. objectius materials Ø Material per a les eleccions que s’ad- Ø La participació reflexiva en un procés democràtic que implica personalment als alumnes* i junta. l’experiència sòcioafectiva de poder o no poder exercir un dret bàsic, ha de portar als alu m- nes a valorar la democràcia i a rebu tjar la manca de reconeixement públic i legal dels drets Ø Qüestionaris i altres materials també democràtics bàsics de determinades minories. adjunts. continguts conceptuals procedimentals actitudinals Ø Clarificació de conceptes: Ø Planificació, realització i avaluació o r e- Ø Identificar una societat justa com aque- democràcia -dictadura compte duna campanya electoral i d’una lla que ha aconseguit el reconeixement eleccions votació democràtic a de fet i de dret d’una igualtat de drets dret de vot per a tothom majoria, minoria (unitats anteriors) concepte polític Ø Compromís personal per aconseguir una concepte sòciocultural societat justa. temporalització avaluació Avaluar especialment tant la capacitat de saber guanyar, com la de saber perdre, impli- - Dues sessions cant-se igualment en aquest darrer cas en compromisos personals de millora de les condi- cions col· lectives (en aquest cas: de funcionament de l’aula i de l’escola). *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------88 -------- Unitat 13. La democràcia: som més iguals que diferents. activitats Primera Sessió Segona Sessió 1. La mestra* comença la sessió averiguant els coneixements previs 1. La mestra inicia la sessió amb un recordatori als alumnes de les dels alumnes amb qüestions com ara: Què son les eleccions? Per conclusions del dia anterior, i amb qüestions als alumnes com què la gent va a votar? Què és el que vota? Com es vota? Que vol ara: Exerceix el dret de votar tothom que pot votar? Què signif i- dir "Cada persona un vot"? ca "majoria"? I "minoria"? Hi ha altres maneres de prendre decisi- ons (consens)? Poden descriuren alguna? 2. Explicar que no sempre ha estat així, que el dret de votar per a tothom és un dret que ha costat molt conquerir, i que no tots el 2. Als EUA després de molts anys de conflictes que varen culminar paï sos el tenen ni el tenim assegurat per sempre. en la Guerra Civil , els homes negres varen conquerir el dret de votar. A Sudáfrica fa molts pocs anys que el negres tenen el 3. Explicar que fins i tot ara, i entre nosaltres, hi ha persones que no dret de vot. Hi ha encara molts paï sos on no hi ha d emocràcia o poden votar (els estrangers no comunitaris), malgrat paguin impos- aquesta sha perdut. Els ciutadans no poden votar i governa un tos com nosaltres, ni tant sols a les eleccions municipals. dictador. Això va passar a Espanya desprès de la Guerra Civil 4. Repartir el qüestionari 1 i seguir la pauta i el ritme de treball que en (l936-1939). Fins a 1977, després de la mort del dictador gene- ell s’indica. ral Franco, no eren permesos els p artits polítics ni votacions democràtiques. Les dones a molts paï sos han h agut de lluitar 5. Al final posar en comú les conclusions personals i els aprenentatges molt per què els homes els reconeguessin el dret al vot.... que ha realitzat cadascú. És important la tasca d’autocrítica res- pecte a la relació amb el delegat de curs de l’any anterior, respec- 6. Repartir el qüestionari 2 i seguir la pauta i el ritme de treball que te a l’escassa capacitat d’implicació en les qüestions col· lectives en ell s’indica. quan algú ja n’assumeix la responsabilitat, etc. Per això és impor- 7. Si es veu als alumnes molt motivats, es pot ajornar una setmana tant d’analitzar bé les darreres preguntes de les d ues parts. És l’exercici de la votació, que cal fer amb molt rigor i serietat, amb possible que els alumnes, per sí sols, els sigui difícil de veure la re- cens (llista de la classe) i tot el ritual propi d’unes eleccions. lació d’ells o de la seva família amb l’alcalde, (fora de la qüestió Durant aquesta setmana es poden permetre mítins electorals a anecdòtica que es coneguin o siguin parents!) càrrec de les diferents candidatures. 8. Reflexionar amb els alumnes com s’haurien sentit si un grup d’entre ells no hagués pogut votar per alguna raó absurda o al- tra (per exemple no haver cursat el parvulari a la mateixa esco- la, o haver nascut en un poble diferent del de l’escola, o tenir els ulls blaus...) *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------89 -------- Unitat 13. La democràcia: s om més iguals que diferents. fulls de treball, textos, qüestionaris... QÜESTIONARI 1 Segona part: Alumne/a: _____________________________________________ Amb el mateix grup anterior, dediqueu deu minuts a respondre entre tots a aquestes preguntes i anota al teu full la teva opinió o un resum del que heu comentat entre tots: Primera part. En què s’assemblen i en què es diferencien un alcalde i un delegat de curs? Llegeix atentament aquestes preguntes i anota les respostes que creus més ade- _______________________________________________________________ quades: _______________________________________________________________ Saps com es diu lalcalde* del teu poble?: ______________________________ Per què creus que ha dhaver-hi un delegat de curs? _______________________________________________________________ _______________________________________________________________ Per què creus que ha dhaver-hi un alcalde? ____________________________ ________________________________________________________________ Quines feines feia l’any passat el delegat de curs? _______________________________________________________________ Quines feines et sembla que fa l’alcalde? _______________________________________________________________ ________________________________________________________________ _______________________________________________________________ ________________________________________________________________ ________________________________________________________________ Quines tasques creus que hauria de fer el delegat de curs? ________________________________________________________________ _______________________________________________________________ _______________________________________________________________ Quina relació creus que hi ha entre tu, o la teva família, i l’alcalde? _______________________________________________________________ ________________________________________________________________ ________________________________________________________________ Com han de col· laborar la resta d’alumnes amb el delegat de curs? _______________________________________________________________ Per grups de tres o quatre companys o companyes poseu en comú les respostes _______________________________________________________________ anteriors, especialment les de la segona pregunta. _______________________________________________________________ *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------90 -------- Unitat 13. La democràcia: som més iguals que diferents. fulls de treball, textos, qüestionaris... QÜESTIONARI 2 Anoteu en un full les aportacions dels altres grups que us semblin interes- sants. Alumne/a: _____________________________________________ Un secretari anotará a la pissarra les aportacions que interessin a la majoria de la classe. Primera part. Feu un grup de tres o quatre companys o companyes. Imagineu que sou Tercera part: l’equip que prepara la campanya electoral del delegat* de la vostra classe. Desprès d’uns minuts de silenci per a reflexionar es passarà a elegir al co mpany Disposeu de 20 minuts per a preparar-li el “programa electoral” que ha de te- o companya que es consideri que podrá representar millor a tots per a con- nir, com a mínim, aquestes parts: seguir les tasques anotades a la pissarra, mitjançant la següent papereta de votació. SI NOSALTRES FÓSSIM DELEGATS... § Llista d’aspectes de l’escola o de la classe que ja ens agraden i que volem --------------------- $---------------------------------------------------------- mantenir o reforçar. § Llista d’aspectes de l’escola o de la classe que no ens agraden i que creiem que podríem canviar. PAPERETA DE VOTACIÓ § Propostes concretes per a canviar-les. § Idees i propostes noves, sobre maneres d’organitzar-nos o activitats que ara no fem. Elegeixo com a delegat de la meva classe § Propostes de coordinació amb altres classes. al meu company o companya: § .............................................................................................................. Segona part: _______________________________________________________ Disposeu de quatre minuts per a que el portaveu del grup exposi a tota classe el vostre programa. i em comprometo a col.laborar amb ell, o amb el company que surti elegit per majoria,
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------91 -------- per aconseguir entre tots el que ens hem proposat . *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------92 -------- Unitat 13. La democràcia: som més iguals que diferents. observacions per a la professora* v S’ha dit que la gran debilitat dels moviments antiracistes és no v És important destacar que és necessari que tots els conciutadans poder demostrar científicament que les persones són iguals. I és meus tinguin els mateixos drets que jo, per a que els meus drets cert que no es pot demostrar. El que es pot observar, mesurar, siguin legítims. Poden ser legals les desigualtats, però ma i seran comprovar empíricament és la diversitat i la desigualtat, però no legítimes. I cal el compromís de tothom en la lluita democràtica la igualtat. Per què la igualtat dels sers humans en dignitat i per aconseguir aquesta igualtat. Qui no s’hi compromet perquè ell drets, no pertany al terreny dels fenòmens i dades empíriques i ja té els drets reconeguts, col· labora amb la injustícia vigent, i constatables, sinó al terreny dels principis morals, al terreny dels n’és en part responsable, a causa de la seva passivitat. valors que una comunitat determinada posa com a pilar fonamen- tal i bàsic del seu concepte de civilització. Per això potser haur í- em de dedicar més temps a subratllar la igualtat en les nostres activitats de pedagogia intercultural, que a insistir en la diversi- tat, que ja és prou òbvia i evident. A més a més, només des del reconeixement quotidià, de fet i de dret, de la igualtat de tots els conciutadans, i d’una veritable igualtat d’oportunitats entre ells, es pot concebre la diversitat com a enriquidora. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals..
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------93 -------- Unitat 14: Inventem un país. Una cultura té molts components i moltes manifestacions (ali- ments, vestits, llenguatge, música, art, religions, costums). Els alum- nes* part iciparan en la presa de decisions en la construcció d’una nova cultura en un nou país imaginari. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------94 -------- Unitat 14: Inventem un país. objectius materials Ø Participar en un procés cooperatiu de presa de decisions. Ø Full de treball "Construcció dun nou país" Ø Distingir els elements que formen una comunitat i una cultura. continguts conceptuals procedimentals actitudinals Ø Cultura i continguts culturals. Ø Procés cooperatiu de presa de decisions Ø Hàbits de participació en una presa de decisions col· lectiva. Ø Gènesi de l’organització social Ø Valoració totes les persones encara que no estiguem d’acord amb tots els seus continguts culturals temporalització avaluació - Dues sessions - Autoavaluació oral col· lectiva, tant del treball realitzat com de l’actitud manifestada. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------95 -------- Unitat 14: Inventem un país. activitats Primera sessió Segona sessió 1. Explorar els coneixements previs dels alumnes*. Comentar les pa- 1. Els secretaris presentaran a la classe el resultat del treball del raules cultura i comunitat utilitzant preguntes com: Què significa seu grup. cultura? Quins són els components de una cultura? Què és una 2. Demanar als alumnes que expliquin com han obtingut el consens. comunitat? Quines coses constitueixen una comunitat? Una persona del grup pren la majoria de les decisions? Tothom 2. Explicar als alumnes que imaginin que en el viatge de final de primà- té loportunitat de contribuir en la nova cultura? P odràs viure ria, han decidit d’anar a París. L’avió en el que viatgen amb un grup còmode en la nova cultura? Hi ha algún grupet que no està de nois i noies d’altres paï sos, cau al mar. No es mor ningú però d’acord amb el que s’ha decidit?. desapareixen els adults, i els nens i nenes arriben a una illa deserta 3. Es poden realitzar activitats dart per a mostrar aspectes de les on han d’organitzar-se per sobreviure (si la me stra ha llegit la no- noves cultures incloent-hi components com vestits, mitjans de vel· la El senyor de les mosques del premi Nóbel anglès William transport, dibuixos del nou país. Golding, li costarà poc enriquir amb detalls la situació ja que és, en els seus aspectes essencials, la de l’inici de la novela). 4. Els alumnes podran consultar documents com la Constitució, lEstatut o els Drets Humans. 3. Organitzar la classe per grups, i cada grup escollirà un secretari. Entregar al secretari el full "Construcció dun nou país" 5. Els alumnes poden comparar els sistemes polítics de presa de decisions de diferents paï sos en el món. 4. Insistir en el fet que cada cultura és fruit de l’adaptació a un ecosistema concret. Per tant les normes i components culturals 6. Quan tots els grups han acabat la tasca i han explicat el seu inventats, han de respondre a les necessitats en que es troben a model, la me stra els posa aquesta qüestió: Al cap d’un temps, la illa. quan ja esteu organitzats i fa temps que viviu a la illa, arriba un altre grup de nàufrags. Quins drets tindrien aquest imm igrants? I 5. Donar materials i temps als grups per fer la tasca proposada. si la illa ja està tota repartida entre els que han arr ibat primer? Quines feines farien aquest nouvinguts? Quines condicions hau- rien de complir per tenir els mateixos drets que els primers colo- nitzadors? *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------96 -------- Unitat 14: Inventem un país. fulls de treball, textos, qüestionaris... Construcció dun nou país ♦ Fes una llista de 5 lleis o normes que seran molt importants per a la vostra comunitat Tu i els teus companys i companyes, juntament amb un grup de nois i 1.________________________________________________ noies de diversos paï sos, heu arribat a una illa deshabitada i heu 2.________________________________________________ d’organitzar un nou model de societat. Heu de tenir en compte len- 3.________________________________________________ torn físic, els recursos assequibles, el clima i altres característiques 4.________________________________________________ ecològiques. 5.________________________________________________ ♦ Descriviu a continuació com serà aquest nou país (com es dirà? ♦ Fes una llista de 3 festes especials que celebrareu a la vostra Com vestirà la gent? Quina llengua es parlarà? Vestiran igual o comunitat. Com les celebrareu? diferent els homes i les dones? Quina classe de música li agradaria 1________________________________________________ a la teva comunitat?. Quins seran els aliments més habituals? Qui- 2________________________________________________ nes coses farà la teva comunitat per diverti r-se? Hi haurà escola? 3________________________________________________ Com serà? Hi haurà presons? Hi haurà exercit? Com serà una fam í- lia? etc...) ♦ Com us repartireu i organitzareu el treball? ______________________________________________________ _________________________________________________________ ______________________________________________________ _________________________________________________ ______________________________________________________ _____________________________________________________ ______________________________________________________ ______________________________________________________ ♦ Afegiu qualsevol altra informació que ajudi els altres a compren- ______________________________________________________ dre la vostra comunitat. ______________________________________________________ _____________________________________________________ ______________________________________________________ _____________________________________________________ ______________________________________________________ _____________________________________________________ ______________________________________________________ _____________________________________________________ ______________________________________________________ _____________________________________________________
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------97 -------- Unitat 14: Inventem un país. observacions per a la professora* v Molts autors, a l’hora de donar una definició de cultura acudeixen a la del pare de l’antropologia, l’anglès Tylo r, que diu així: La cul- tura és aquest tot complex que comprèn coneixements, creences, art, moral, dret, costums, i qualssevol altres capacitats i hàbits a d- quirits per l’home en tant que membre d’una societat. És important que la mestra repassi el quadre següent, basat en les aportacions i les anàlisis de l’antropòleg americà Harris 5 per recordar el patró universal de les cultures que va establir aquest antropòleg, i que pot ser- vir de guia als alumnes* per “construir la seva cultura” v És important que els alumnes tinguin clar que Creativitat, ideologia i Ideologia i valors religiosos. Valors ètics i mo- SUPERES- rals. Valors estètics. Activitats lúdiques, artísti- les cultures són dinàmiques i canv iants en valors TRUCTURA ques, creatives, expressives... funció de nous aprenentatges i canvis en les CULTURAL condicions inicials. Només les cultures mortes Aspectes in- Organització psicològica cognitiva i afectiva. Or- ganització i sistema educatiu formal i no formal... estan fixades. tel· lectuals i mentals v No hi ha, estrictament parlant, una cultura Economies polítiques Relacions externes. Sistema de distribució i ac- millor que una altra. Cada cultura és la millor cés al poder. Poder territorial, militar, judicial... ESTRUCTURA per adaptar-se al seu particular nínxol ecolò- CULTURAL Economies domèst i- Sistema familiar, parentiu, clan, paper de la do- gic. ques na...Relacions intergeneracionals. Sistemes de consum, estalvi, distribució, repartiment... v Quan una persona d’una cultura entra en con- tacte amb una altra, especialment si en a- Mode de reproducció Regulació del creix ement demogràfic. Tècniques i questa nova situació la seva cultura és mino- INFRAES- ritus de criança i educació intrafamiliar. TRUCTURA ritària (cas dels immigrants) comença un pr o- CULTURAL Mode de producció Requisits mínims de subsistència: artesania, cés d’aculturació, de intercanvi dels seus eines, habitatge, alimentació, cuina, vestuari, continguts culturals pels majoritaris. salut, recolecció, agricultura, caça, pesca... v Especialment els continguts de la superestructura, seran els més resistents a aquest canvi. (Veure el concepte d’integració a l’unitat 11). Recordar que si totes les persones són dignes de respecte, no tenen perquè ser-ho ni totes les seves idees ni tots els seus contin- guts culturals. Aprendre a gestionar els conflictes és la base per a una bona convivència intercultural. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals. 5 HARRIS, M. (1990), Antropología cultural. Alianza Editorial. Madrid. (pàg. 36).
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------98 --------. Unitat 15: Construïm Vilajusta. Amb lexperiència simulada de construir una ciutat, Vilajusta, els alumnes* coneixeran els elements que són essencials per al benes- tar de tots els habitants. Se n’adonaran de la importància i del v a- lor del sòl i dels equipaments, però especialment de la transcen- dència que té el repartiment democràtic del poder . *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------99 -------- Unitat 15: Construïm Vilajusta. objectius materials Ø Plànol “topogràfic” de Vilajusta: un full Ø Conéixer i experimentar com es prenen les decisions que concerneixen als interessos duna gran de paper dembalar amb accidents comunitat. geogràfics; Ø Retalls rectangulars de diferents papers Ø Implicar-se activament en la construcció d’una societat més equitativa i democràtica. de colors que representen "cases", qua- tre per cada alumna* (de color vermell pel 15% d’alumnes*, taronja pel 25% i blau pel 60%). Ø Retalls més grans d’altres colors per a representar diverses institucions de la ciutat (biblioteca, escola, ajuntament, abocador d’escombraries, presó; parcs i àrees desbarjo, etc.). continguts conceptuals procedimentals actitudinals Ø Justícia: distribució equitativa de béns i Ø Procediments i estratègies de negociació i Ø Saber analitzar i valorar la importància poder. presa de decisions. de que les decisions polítiques atenguin les necessitats de tots els que ho n e- Ø Poder polític i poder econòmic Ø Capacitat d’anàlisi (al nivell dels alu mnes*) cessiten. Minories i majories (repàs unitats anteriors) de les causes dels fets socials. Ø Sentir-se implicat en els problemes so- cials temporalització avaluació - Una o dues sessions Avaluar preferentment l’adquisició dels continguts procedimentals i actitudinals. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------100 -------- Unitat 15: Construïm Vilajusta. activitats 1. La professora* prepararà la classe abans de començar. Posarà les 6. A continuació es procedeix a col· locar les “institucions”. Ho cadires contra la paret i el paper dembalar a terra al centre de fa la professora. Si hi ha desacord els alumnes voten. El re- lhabitació amb els següents ítems detallats: Una gran línia grisa compte de vots es fa en funció del “valor” diferent de cada (carretera) per dessota del centre del paper, un cercle blau (Llac vot. Col· locar també un polígon industrial i una línia Blau) al costat, dos cims muntanyencs (Pics Bessons) no massa d’autobusos amb parades senyalitzades. (A causa del seu ma- lluny del llac, un riu (Riu Ràpid) fluint cap al mar. i una platja en jor poder, normalment sortiran beneficiats els vermells en a- un racó. Línies de punts defineixen cada una de les àrees res i- quest repartiment) dencials: un número encerclat indica el nombre de cases que po- 7. Col· locar ara les cases que encara queden per col· locar. Els den construir-se a cada àrea residenc ial. (En total, no ha problemes s’agreujaran per la manca d’espai de qualitat. Quan d’haver-hi lloc suficient per a totes les cases que tenen els a- ja tothom ha instal· lat les seves cases, la professora informa lumnes*) de que venen cada dia més immigrants a viure a Vilajusta. On 2. Es reparteix als alumnes les quatre “cases”: la seva, i les altres s’allotjaran? De quins serveis podran fer ús, i com? Proposar a tres que representen una casa pels pares i dues pels seus ger- la classe, que reflexioni sobre el procés d’instal· lació realit- mans. Les cases poden funcionar com a “pisos” si es col· loquen zat, les decisions preses i les seves conseqüències. És real- una damunt de l’altra. ment una ciutat justa i solidària Vilajusta? Per què? Com ca l- dria haver fet les coses per a que els resultats haguessin si- 3. S’explica als alumnes que els diferents colors de les cases indi- gut millors? Què estem a temps de canviar encara? quen diferent nivell de poder dels seus amos. Així, a partir d’ara, un vot d’un que té cases vermelles val tant com cinc vots dels 8. Donar a cada alumna* un full per dibuixar el plànol de "Vilajusta" que les tenen taronges i tant com deu vots dels que les tenen tal com ha quedat. Els alumnes inclouran no solament els carrers blaves (un vot blau un punt; un vot taronja cinc punts i un vot i els edificis (restaurants, teatres, estacions de benzina, etc.), vermell deu punts) sinó també els llocs on viuen els diferents grups ètnics, els immi- grants... 4. Quan els alumnes arriben, cada un selecciona un terreny per a col· locar alguna de les cases que té a làrea que prefereixi per a 9. En petits grups, independentment dels colors, els alumnes viure. Els vermells elegeixen primer i poden col· locar-les totes elaboren en els seus mapes i fan un debat a partir de les qües- quatre. Els taronja, a continuació, en col· loquen tres. Per últim, tions del Full-guia "Construï m Vilajusta". els blaus, en col· loquen només una. 10. Analitzar en un plànol de la pròpia ciutat on viu l’alumna com es distr i- 5. Comentar on la gent ha escollit viure i per què. Qui està vivint bueixen les residències dels diferents nivells socials, els serveis, els grups prop de loceà, les muntanyes o la platja? On està vivint la m ajo- minoritaris, etc... ria dels vermell?.I els blaus? Per què? *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------101 -------- Unitat 15: Construïm Vil ajusta. fulls de treball, textos, qüestionaris... "CONSTRUÏ M VILAJUSTA" 2. Sobre un full de paper planifica una nova Vilajusta que sigui justa NOM:___________________________________________ de debó. Assegurat dincorporar àrees residencials. Decideix el se- güent: 1. Examina la ciutat que heu construït. Decideix el següent: § On seran les residènc ies? ___________________________ § Què no té i què necessita la comun itat? _______________ _______________________________________________ _______________________________________________ _______________________________________________ _______________________________________________ § Qui hi viurà? ______________________________ _______ § Vols canviar la localització de quelcom? _______________ _______________________________________________ _______________________________________________ _______________________________________________ _______________________________________________ § Quin tipus de transport hi haurà?_____________________ § Vols canviar la mida o forma de quelcom? ______________ _______________________________________________ _______________________________________________ _______________________________________________ _______________________________________________ § Com satendrà el benestar de la Comun itat? ____________ § Què hi ha a la comunitat que no hi hauria de ser? On ho posa- _______________________________________________ ries?_________________________________________ _______________________________________________ _______________________________________________ _______________________________________________ § Com seran preses les decisions?______________________ _______________________________________________ § Quines creus que són les causes dels problemes de Vilajusta? _______________________________________________ _______________________________________ _______________________________________________ § Altres comentaris sobre la nova Vilajusta ______________ _______________________________________________ _______________________________________________ _______________________________________________ _______________________________________________ _______________________________________________ _______________________________________________ _______________________________________________ _______________________________________________ *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------102 -------- Unitat 15: Construïm Vila justa. observacions per a la professora* v Caldrà explicar als alumnes que, si bé en la realitat i objectiv a- més petit, de la raça més petita d’ocells! – va dir orgullós de la seva resposta. ment –a l’hora de votar- els vots de tots els ciutadans valen el - Doncs mira quina cosa més extranya. Estava comptant mateix, això no vol dir que tots els ciutadans tinguin el mateix les volves de neu que queien damunt d’aquella branca d’aquell arbre. Fins fa uns instants, hi havien caigut poder. Les multinacionals poden arribar a tenir més poder que els 23.458 volves. mateixos estats. L’amo d’una fàbrica que dona feina a molta gent - I què te a veure això amb el pes d’una volva de neu? - Doncs que quan hi ha caigut la volva número 23.459, la d’un poble, a la pràctica el seu vot (les seves opinions) v alen molt branca s’ha trencat... més fins i tot que les del mateix batlle. Això porta com a conse- - Manoi, manoi... doncs sí que deu pesar poc o molt... –i es van quedar tots dos ben pensatius... qüència nefasta que molta gent senzilla, més o menys conscients del seu escàs poder cívic, renunciï n a exercir els seus drets, v Aprofiteu l’avinentesa per preparar la propera unitat que va sobre convençuts de que això no serveix per a res. Cal animar als alum- els drets humans, per comentar la necessitat d’uns mínims drets nes a confiar en la democràcia, i pot servir a aquest efecte c o- humans per a tothom, per damunt de les desigualtats socials e- mentar amb detall aquest conte: xistents i impossibles d’anivellar. Cal esmentar la manca absoluta de poder cívic (de fet i també de dret) de les minories marginals i Estava nevant en un bosc. Dalt d’una branca, hi havia des de dels immigrants estrangers. Per això cal lluitar contra les discrimi- feia molta, molta estona dos ocells d’una raça especial d’ocells que els agrada molt de comptar tot el dia totes les nacions que pateixen; però mentrestant, justificar la conveniència coses que veuen al seu voltant. I tenien aquesta conversa: de que hi hagin discriminacions positives mentre es mantinguin les - Tu que ets tant espavilat, digues: quan et sembla que pe- sa una volva de neu? negatives. - I ara! Quines coses tens... No res no pesa! Què vols que pesi una cosa tant lleugera que el vent la fa anar d’ací v Fer menció als ghettos suburbans. Causes i remeis. d’allà? Molt menys que la ploma més petita, de l’ocell *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals..
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------103 -------- Unitat 16: Els drets humans. Una societat la fan els individus que viuen en ella. Pot ser una societat justa o monstruosa, segons les normes que es posin d’acord en aprovar. Els alumnes* han de conèixer la Declaració Universal dels Drets Humans i comprometre’s a favor d’aconseguir unes socie- tats cada vegada més justes. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------104 -------- Unitat 16: Els drets humans. objectius materials Ø Conèixer i discriminar quan una societat o una organització social és justa o injusta en les Ø Els textos que s’adjunten. seves normes i maneres de procedir. Ø Paper d’embalar i estris de dibuix i pintu- Ø Identificar el que els ciutadans* responsables ha de fer per assegurar que les "qualitats" ra duna societat justa es mantinguin. Assumir el compromís de fer-ho. continguts conceptuals procedimentals actitudinals Ø Concepte de dret bàsic Ø Lectura comprensiva i crítica. Ø Considerar i valorar les conseqüències de la participació democràtica o de la Ø Ciutadania i conciutadania: Igualtat de Ø Capacitat de distingir l’essencial de inhibició. drets: l’accessori. § per decret Ø Compromís en assegurar que les "quali- § de fet tats" duna societat justa s’ampliï n en profunditat i extensió (geogràfica i s oci- al) temporalització avaluació - Dues sessions Avaluar l’expressivitat dels alumnes* al representar gràficament els drets bàsics de les persones. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------105 -------- Unitat 16: Els drets humans. activitats 1. Fer una exploració dels coneixements previs dels alumnes* d e- 9. La sessió següent, llegir i comentar la Declaració Universal manant si saben quins són els problemes dels negres als Estats dels Drets Humans. Explicar l’origen i les circumstàncies Units; o si han sentit parlar d’en Mandela; o si saben què va ser d’aquesta declaració. el nazisme, o qui va ser en Hitler... 10. Com el dia anterior, acabar la sessió fent murals que 2. Recordar els conceptes estudiats en altres unitats; classes de representin aquests drets humans, que s’exposaran, racisme, prejudici, discriminació... juntament amb els anteriors, als passadissos o al vestíbul de l’escola. 3. Relacionant-ho amb la unitat anterior, fer veure quines condic i- 11. Fer veure als alumnes la voluntat d’universalisme dels drets ons s’han de donar per a que emergeixi un dictador o es donin en humans. Això pot semblar poc respectuós amb els altres po- una societat unes normes totalment injustes de convivència. bles de la Terra ja que l’esperit d’aquests drets i la seva re- dacció és exclusiva dels paï sos rics del Primer Món. 4. Subratllar la responsabilitat de tots els ciutadans que, a vegades amb la seva passivitat, permeten que es produeixin situacions 12. Reflexionar sobre el fet que aquesta voluntat d’universalisme molt injustes. Llegir i comentar el poema atribuït a Be rtold Brech només és legítima si s’està disposat a dialogar amb els pobles “Primer es van endur els negres...” d’altres cultures, i per tant, si s’està disposat a modificar-los amb les seves aportacions. 5. Comentar el poema i contextualitzar-lo en el moment històric concret. 6. Fer veure que la indiferència que mostra el poema és una de les causes de que puguin sortir lleis tant espantoses com les de Nu- remberg o dels de l’Apartheid sudafricà 7. Repartir i comentar aquestes lleis amb els alumnes. 8. Que els alumnes facin un mural en el que sota el títol de Socie- tats racistes i monstruoses intentin dibuixar algun article de les lleis comentades, escrivint el text a sota. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------106 -------- Unitat 16: Els drets humans. fulls de treball, textos, qüestionaris... Poema atribuï t a Bertold Brecht LLEIS DE NUREMBERG PER A LA PROTECCIÓ DE LA SANG I LHONOR ALEMANY 15 setembre 1935 Primer es van endur els negres, Motivats per la comprensió de que la puresa de la sang alemanya Però no em va importar, és la condició essencial per a la continuïtat de lexistència del Perquè jo no era negre. poble alemany i inspirats en la inflexible determinació dassegurar lexistència de la Nació Alemanya per a tots els temps, el Reichs- Desprès es van endur els jueus, tag ha adoptat, per unanimitat, la següent llei: Però no em va importar, Perquè jo tampoc no era jueu. § Es prohibeixen els matrimonis entre jueus i subjectes de Desprès van detenir els capellans, lestat Alemany o de sang relacionada. Els matrimonis ja re- Però com que no sóc religiós, alitzats són declarats no vàlids Tampoc no em va importar. § Els jueus no poden donar feina a les seves cases a dones Més endavant van capturar uns comunistes, alemanyes menors de 45 anys. Però com que no sóc comunista, Tampoc no em va importar. § Els jueus tenen prohibit tenir i mostrar la bandera alema- nya. Ara se m’enduen a mi, Però ja és massa tard. § Etc...
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------107 -------- Unitat 16: Els drets humans. fulls de treball, textos, qüestionaris... LLEIS DE LAPARTHEID SUD-AFRICÀ § 1911 Només els blancs poden ser caps de colla a les mines § 1953 Seguretat pública. Es pot declarar lestat demergència en qualsevol part del país (supressió de lleis i drets) § Sudàfrica es divideix entre Africans i Blancs. Les Reserves Natives ocupen el 13% del país. Només els blancs poden § 1957 Limitació llibertat assemblea. i associació. Cap escola, tenir terres en el 87% restant. club, hospital de blancs pot admetre un africà sense pe rmís oficial. La policia pot prohibir a qualsevol negre laccés a § 1923 Lleis de les Àrees Urbanes: Els negres estan forçats a una zona de blans incloses festes privades i serveis religio- viure en "localitzacions" segregades en les ciutats. sos. § 1927 Es prohibeix als negres formar sindicats § 1959 Acta dExtensió de lEducació Unitària. Totes les un iver- § 1936 Llei de Representats Nadius: Als negres no sels perme- sitats closes als no blancs. Els "Col· legis Tribals" establerts trà votar a la Província del Cap. per als negres, eviten efectivament que els negres assolei- xin una educació de col· legi modern. § 1950 Les relacions sexuals entre Blancs i No- blancs és una ofensa criminal. § 1960 Abolició dels últims representants natius en el Parla- ment § 1950 Qualsevol acció que promogui un canvi polític, social o econòmic serà conde mnat com a comunista. § 1960 Organitzacions il· legals. Es considera una ofensa cri- minal treballar pels objectius del Congrés Nacional Africà o § 1951 Els caps de tribu africans seran controlats pel govern. Congrés Panafricà (partits polítics negres) § 1953 Llei de Reserva de Divisions Separades. Segregació de serveis públics, incloent oficines de correus i bancs dels parcs.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------108 -------- . Unitat 16: Els drets humans. fulls de treball, textos, qüestionaris... EXTRACTE DE LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS Article 14) Tota persona perseguida té dret a buscar asil a un altre Article 1) Tots els sers humans neixen lliures i iguals en dignitat i país drets, i han de comportar-se fraternalment entre ells. Article 16) Tothom té dret a casar-se quan arribi a l’edat de fer-ho. Article 2) Tothom tindrà aquests drets sense cap distinció de color Ningú podrà ser obligat a casar-se per força. de la pell, sexe, religió, idioma, opinió política, origen nac io- Article 17) Tothom té dret a la propietat individual i col· lectiva. nal o social. Article 18) Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de Article 3) Totes les persones tenen dret a la vida, a la llibertat i a la consciència i de religió seguretat. Artic le 19) Tota persona té dret a la llibertat d’expressió Article 4) Ningú pot estar sotmès a esclavitud. Article 20) Tota persona té dret a la llibertat de reunió i associació Article 5)..Ningú podrà ésser sotmès a tortures ni a penes o tract a- pacífiques. Ningú no pot ser obligat a pertànyer a una a sso- ments cruels, inhumans o degradants. ciació. Article 9) Ningú podrà ser arbitràriament detingut, pres o deste rrat. Article 21) Tothom té dret a participar, directament o indirectament, Article 11) Tota persona acusada d’un delicte té dret a ser conside- en el govern del seu país. rada innocent fins que es demostri el contrari. Article 22) Tothom té dret a la seguretat social. Article 12) Tothom té dret a la seva vida privada i a mantenir en la Article 23) Tothom té dret al treball i a sindicar-se.. I a igual treball intimitat la vida familiar, a que no es violi el seu domicili ni la té dret a igual salari. seva correspondència. Article 24) Tota persona té dret al descans. Article 13) Tota persona te dret a circular lliurement i a elegir la se- va residència en el territori d’un Estat. També té dret a sor- Article 26) Tota persona té dret a l’educació tir de qualsevol país i a tornar-hi si vol. Article 29) Tota persona té deures respecte a la seva comunitat
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------109 -------- Unitat 16: Els drets humans. observacions per a la professora* v La Conferència General de la UNESCO, reunida a Paris el 1966 v Pot prestar-se a un debat interessant aquest “deure” de to- va proclamar la DECLARACIÓ DELS PRINCIPIS DE COOPE- tes les persones de que parla el punt 2 de desenvolupar la RACIÓ CULTURAL INTERNACIONAL, menys coneguda, però seva cultura. Quina és la seva cultura quan parlem, per e- que val la pena de tenir en compte en un projecte d’educació xemple, d’adolescents fills* d’immigrants estrangers extraco- intercultural. El seu article primer diu textualment: munitaris, que han fet part de la seva escolaritat aquí? Article primer: v Nosaltres creiem que la seva cultura és la que ells* estan construint de bell nou, amb elements de les diferents cultures 1.- Cada cultura té una dignitat i un valor que han que els envolten, els estiren, els sedueixen i els fan patir. I tal de ser respectats i conservats. com diu aquest article, tenen el dret i el deure de desenvolu- par-la com ells vulguin i al ritme que vulguin. 2.- Totes les persones tenen el dret i el deure de desenvolupar la seva cultura. v No oblidem el que dèiem en unitats anteriors: La cultura és un constructe en permanent evolució, al servei de l es 3.- En la seva rica varietat i diversitat, i en les recí- persones (i no al revés). proques influències que exerceixen les unes sobre les altres, totes les cultures formen part del patrimoni comú pertanyent a tota la huma- nitat. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals..
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------110 -------- Unitat 17: Herois i antiherois. Sovint els nostres "herois"* han esdevingut estereotipats. Les nacions ressalten els personatges que han contribuït- quasi sempre mitjançant guerres - a lengrandiment del país o a la seva unitat. Però també o potser encara més són els autèntics herois, aquelles persones que han demostrat un coratge excepcional en la defensa daltres persones, dels drets humans, de la pau, etc. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------111 -------- Unitat 17: Herois i antiherois. objectius materials Ø Identificar els valors culturals representats pels herois* nacionals. Ø Els textos que s’adjunten. Ø Determinar si els herois nacionals conformen una imatge estereotipada, i si personifiquen Ø Pissarra o paper dembalar. valors positius i solidaris. Ø Reconèixer com a herois aquells que estan al servei de valors positius i solidaris encara que siguin persones quasi anònimes. continguts conceptuals procedimentals actitudinals Ø Concepte d’heroi, i d’heroi nacional Ø Buscar i comparar informació Ø Valoració de lheroisme quotidià al se rvei dels més propers, de la comunitat i de la Ø Descobrir estereotips humanitat temporalització avaluació - Una sessió Avaluar la capacitat de lectura comprensiva i crítica. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------112 -------- Unitat 17: Herois i antiherois. activitats 1. Avaluar els coneixements previs amb preguntes a la classe 5. Els grups dalumnes completen les notes utilitzant la seva com ara: Què és un heroi*? Quins són els teus herois prefe- pròpia llista de característiques. Quan hagin acabat, fer rits? Què és un heroi nacional? Quins són els herois nacionals una llista de respostes a la pissarra (o paper dembalar) de Catalunya, Espanya, Europa o altres paï sos? Si no sels Quins herois han estat identificats i com són honorats. Els ocorren noms, recordar que se sol posar el seu nom a carrers i alumnes es preparen a discutir les característiques que es- places, escoles i instituts, saixequen estàtues en honor seu, cullen i suggereixen perquè seleccionin aquests herois par- festes... Escriure, almenys 5 noms dels herois que han esme n- ticulars. Comparar similituds i diferències a la llista dels tat, a la pissarra. diferents grups de les característiques dels herois Quins són els conceptes dheroisme que es detecten més 2. Preguntar als alumnes* què pensen que fa que una persona freqüentment? Hi esteu d’acord?. normal esdevingui un heroi. Fer una llista de qualitats que han fet un heroi a les persones de la llista anterior. ("valent", 6. Creieu que només aquest tipus de persones han contribuï t p.e.). Preguntar als alumnes si tots els herois són valents, si al desenvolupament del país? Quines altres professions i això és simplement una exageració o estereotip, o si moltes obres són importants per a la gent i pel país? Són, els he- vegades aquesta “valentia” no amagava darrere molta cruel- rois, predominantment homes?. Quina professió tenen la tat. majoria? 3. Fer adonar als alumnes que a vegades els herois eren imp o- 7. Son considerats com a herois els científics, artistes, perso- sats pels que manaven per exigir als seus súbdits els compor- nes defensors des drets humans, benefactors de la taments que els interessaven (per exemple l’obediència cega i humanitat (Martin Luther King, Marie Curie, Teresa de Cal- la crueltat en els soldats). cuta, Rigoberta Menchú, Gandhi...)? 4. Divideix als alumnes en petits grups. Buscar en enciclopèd ies 8. També poden fer una llista “d’antiherois”, o d’herois consi- el que diuen dels herois nacionals. Cada grup fa una llista de derats com a tals però que el alumnes consideren que no les 5 característiques més importants que pensa que ha de mereixen ser-ho tenir un heroi nacional per merèixer el ser-ho. 9. Llegir els textos que s’adjunten discutint la “heroïcitat” de cada un d’ells. Fer un resum. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------113 -------- Unitat 17: Herois i antiherois. fulls de treball, textos, qüestionaris... GANDHI MARTIN LUTHER KING Va néixer el 1869 i va morir assassinat per un brahman fanàtic a Va néixer el 1929 a Atlanta, Geòrgia. Pastor protestant va ser Nova Delhi el 1948, als pocs mesos de haver reconegut, Anglater- el líder més important del moviment de resistència pacífica per a la ra, la independència de lÍndia, per la que Gandhi va lluitar tant igualtat de drets per als negres nord-americans. Deixeble de sense recórrer mai a la violència. Gandhi, evitava "la violència del puny, de la llengua i del cor". Va estudiar per a advocat a Oxford. Va establir-se a Sudàfrica Els anys 60, malgrat que Kennedy va ser el primer president on va començar a destacar com a defensor dels drets de les mino- dels EEUU que va promoure leliminació de la segregació racial, la ries hindús. Preconitzava la renúncia a mètodes violents. Tornà a repressió racista violenta era molt forta. lÍndia i aviat fou el cap del moviment nacionalista hindú al qual va Els negres no podien votar, havien daixecar-se del seient de dotar de mètodes no violents però efectius en resistència passiva. lautobús si hi havia un blanc dret, la desigualtat laboral era molt Per combatre i arruï nar la indústria tèxtil britànica va fer que alta, no podien entrar als bars, cines, etc. cada família hindú fabriqués les teles necessàries per a vestir a El Dr. King informava als feligresos que la Constitució; els de- tots els membres de la família. La campanya es deia del filat do- fensava. Es va convertir en el líder del moviment pels drets dels mèstic. negres. És molt conegut aquell discurs que comença: "I have had Una altra campanya fou la de resistència passiva contra el mo- a dream..." "He tingut un somni..." nopoli estatal de la sal. Els hindús la començaren evaporant aigua Va ser empresonat diverses vegades, però anà aconseguint a l- de mar. Gandhi també utilitzà la vaga de fam i la negativa a pagar gunes millores. El 1964 li fou atorgar el Premi Nobel de la pau. impostos als anglesos. El van posar a la presó. El 1939 condemnà els mètodes de Hitler i va concedir una treva a Anglaterra per a no Morí assassinat el 4 dabril de 1968 a Memphis, Tennessee. afavorir als alemanys. Als dos anys dacabar la segona guerra mundial, Gran Bretanya reconeixia la independència de lÍndia.El seu esperit de sacrifici i de lluita li varen valer que els seus conciutadans lanomenessin Ma- hatma (ànima gran). *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------114 -------- Unitat 17: Herois i antiherois. fulls de treball, textos, qüestionaris... ROGER DE LLÙRIA La seva família originària del Migdia italià va estar unida a la pol í- Encara Carles d´Anjou va tornar a guerrejar envaint Catalu- tica imperial dels Hohenstaufen. El seu pare va morir en una batalla nya per terra i enviant una potent flota a Roses i Cadaqués. sota les ordres de l´Emperador. Precisament lúltim Hohenstaufen, Roger que acabava de "pacificar" Calabria amb el saqueig de Manfred de Sicília, va buscar el suport de Jaume I dAragó, mitjan- Tarento, s´enfrontà novament al francès i el derrotà en dues çant lenllaç entre la seva filla Constança i el primogènit de Jaume I, cruentes batalles. Llàstima que la victòria fos entelada amb actes Pere. Entre la comitiva de Constança hi havia la dama Bella Amic his dextrema crueltat. 260 presoners foren retornats al rei francès i el seu fill Roger. Amb el temps Roger es convertí en un jove capità després dhaver-los tret els ulls. de Pere III dAragó. Fou després de la batalla de les Illes Formigues (entre Calella i Mentrestant els sicilians es rebel· laren contra Carles d´Anjou Palamós) que Roger de Llúria va dir allò de que ningú no podria que havia ocupat lilla i demanaren l´ajut del marit de Constança, travessar el Mediterrani sense salconduit del rei aragonès i "que ara ja Pere III. Una flota catalana en la que Roger de Llúria era un ni els peixos satrevirien a solcar les aigües sense ostentar en la dels comandaments, derrotà als francesos en una lluita despi etada. cua l´escut del Rei dAragó" El rei nomenà a Roger almirall per la seva valentia en la batalla de Nic otera. La crueltat es donava en totes les guerres, però això no ex- cusa la del nostre heroi. Els francesos varen ocupar lilla de Malta. Roger es va acostar al port de Malta de nit i el va taponar amb galeres. Al matí els france- Està enterrat al Monestir de Santes Creus sota la tomba del sos foren sorpresos i després de guerrejar amb "extrema ferocitat", Rei Pere . Roger fou ferit de gravetat, però lalmirall francès morí travessat per una llança i 800 francesos foren apressats pels catalans... En una altra ocasió tornà a guanyar als francesos a Castellmare. El príncep francès Carles el Coix es va rendir i entregà l´espasa a Roger. Aquest va fer decapitar als nobles Ricard de Riso i Enric de Niça per traï dors. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------115 -------- Unitat 17: Herois i antiherois. fulls de treball, textos, qüestionaris... HERNAN CORTÉS Va néixer a Medellín (Extremadura). Als l4 anys fou enviat a Però reacciona amb rapidesa i aconsegueix una victòria deci- estudiar a Salamanca. Destacà més per les baralles que per le studi siva en el pla d’Otumba, i entra triomfant a la capital. Limmens . imperi asteca cau als peus de l’afortunat conqueridor. Als l8 anys es trasllada a Sevilla, des don s’organitzen expedi- Els espanyols utilitzaren als indis com esclaus, no respecta- cions en acabar de descobrir el Nou Món. Senrola en una d´elles i ren la seva religió ni la seva llengua i cultura, imposant-los la arriba a la illa La Espanyola (actual Santo Domingo). Quan li oferei- religió catòlica, la llengua i cultura castellana. Fins i tot es dub- xen terres replica " no he vingut a fer de camperol sinó a buscar tava de si tenien "ànima", és a dir, si eren persones humanes... or". També els encomanaren malalties que mai havien tingut la qual cosa delmà la població índia. Diego Velázquez, el Governador de Cuba, li confia una armada perquè segueixi els reconeixements. Una reduï da esquadra salpa el Cortés va ser víctima, però, de les intrigues i traïció d’altres febrer de l519 i es dirigeix al Yucatán. Victoriós en la campanya espanyols. Tornà a Espanya i es retirà de la vida pol ítica i militar del Tabasco, un cacic li envia unes índies com a tribut. Una amargat perquè lEmperador no lhavia fet virrei de Mèxic. Un d´elles (Donya Marina) l’informa dels costums i manera de ser dels dia, ja vell, va parar la llitera de lEmperador "Qui sou?" li pre- indis, la qual cosa va facilitar la conquesta. guntà Carles V. Cortés va contestar: "Sóc un home que ha d o- nat a Sa Majestat més províncies que ciutats vos han deixat A l’agost inicia la penetració cap a l’interior, derrota als tlax- els vostres avis". calteques i es dirigeix a la capital, lactual Ciutat de Mèxic. Conviu- re pacíficame nt amb els asteques, obliga a l’Emperador moctezuma Cortés és recordat a Espanya com un conqueridor. En algu- a jurar fidelitat al rei d’Espanya. nes èpoques se lha considerat un heroi. Lopinió dels indis de Mèxic i dels seus descendents i dels habitants de Mèxic no és la L’ambient s’enrareix per lobsessió dels espanyols per l’or i les mateixa. intrigues per dominar als asteques. Una multitud d’indis ataquen als espanyols i els produeixen grans pèrdues, que Cortés plora en la que ha passat a la història com la "Noche Triste". *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------116 -------- Unitat 17: Herois i antiherois. observacions per a la professora* v Fer veure als alumnes que la mateixa relació de la vida i a- v Molts herois resulten avui dia anacrònics, però estem en un ventures de molts herois està més voltada de llegenda que mon de fantasia i violència a través dels mitjans de difusió, de fets contrastats. Cal explicar la funció que complien els que fan que es creï n “herois virtuals”, tip Rambo, amb us relats sobre els herois en una societat analfabeta, on els un fort atractiu per nens i pre-adolescents d’unes certes contes i els romanços eren els mitjans de transmissió oral característiques sòcioculturals. de la història i de les virtuts considerades en aquells mo- v És important d’entretenir-se a analitzar també aquests anti- ments dignes d’imitació. herois i a situar exactament quin tipus de valors ens pre- v El tema dels herois pot portar a una interessant reflexió més senten com a bons i acceptables. que sobre la importància objectiva de determinats valors, sobre el tenir criteri format a l’hora de prioritzar valors dife- rents, segons el context i la situació. Per exemple: Què ha de ser primer, el dret a la vida o la defensa de la pàtria? És més important, com deia el Che morir dret que viure de genollons? En un altre context més quotidià trobariem altres exemples: Es més important la sinceritat que el no donar un disgust a un amic? Es poden dir “mentides pietoses”? v *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------117 -------- Unitat 18: Pobles oprimits. A més de discriminar a persones pel fet de ser membres de de- terminats grups, es poden discriminar pobles i nacions, impedint-los el dret que tenen a autogovernar-se si ho creuen millor per a ells.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------118 -------- Unitat 18: Pobles oprimits. objectius materials Ø Distingir estat de nació.Conèixer lexistència destats plurinacionals Ø Els textos que s’adjunten Ø Reconèixer el dret dautodeterminació de les nacions i valorar la importància daquest rec o- Ø Si es té, el mapa de les nacions neixement per a la pau del món, el benestar de les persones i el desenvolupament de les d’Europa. cultures. continguts conceptuals procedimentals actitudinals Ø Característiques que defineixen una nació. Ø Localització de nacions en el mapa Ø Reconeixement dret a la autodetermina- L’autodeterminació ció de les nacions Ø Distinció estat/nació. Estat plurinacional. Ø Valoració de la transcendència per a la pau del reconeixement dels drets de les nacions. temporalització avaluació - Una sessió Avaluar la capacitat de fer preguntes atinades, de saber buscar informació i de saber-la resumir adequadament
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------119 -------- Unitat 18: Pobles oprimits. activitats 1. Explorar els coneixements previs dels alumnes amb preguntes com: 8. Repartir el text Els pobles de la ex-Iugoeslàvia. Explicar que fa Què vol dir autodeterminació? Què és un estat plurinacional? Com pocs anys amb lenfonsada de la Unió de Repúbliques Socialistes es pot discriminar una nació? Soviètiques (URRS) varen recuperar l’autonomia molts pobles i nacions que abans vivien units sota un mateix estat per la força 2. Repartir el text La nació kurda. Llegir-lo i comentar-lo amb els a- de les armes. Les repúbliques bàltiques: Estònia, Letònia, Lituà- lumnes* Destacar nia. Les de lantiga URRS. Txèquia es va separar dEslovàquia, § les característiques que defineixen una nació etc. § el dret a la llibertat de les nacions 9. En molts casos es feu pacíficament : el poble va votar la inde- pendència (El dret de poder votar ser independents es diu au- 3. Explicar que hi ha moltes nacions oprimides i que moltes guerres todeterminació) En altres casos malauradament la llibertat n o- tenen lorigen en la opressió de pobles i nacions més sassolí després duna guerra. 4. Explicar el què és un estat plurinacional. Explicar que hi ha estats que reconeixen clarament estar formats per diverses nacions. Su- ï ssa, Bèlgica. 5. En aquests casos cada nació te la seva llengua , parlament i go- vern, mentre que lEstat porta les relacions internacionals, exèrcit i altres funcions comunes . 6. Hi ha altres estats que no reconeixen les diferents nacions que el conformen. Per ex. França 7. Espanya és un cas intermig. Hi ha un cert reconeixement dauto- nomia de les regions i nacionalitats amb parlaments i governs auto- nòmics. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin pro blemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------120 -------- Unitat 18: Pobles oprimits. fulls de treball, textos, qüestionaris... LA NACIÓ KURDA Durant la Guerra Mundial, el l941, es proclamava la República Kurda a la ciutat de Mohabad però de seguida el llavors Sha de Pèrsia (actualment Iran) els envaï a. Més recentment lAyatolà Jomeini, declarà la guerra santa Aquesta nació sense estat ocupa un territori el Kurdistan Regió del contra els pobres kurds. SW d’Àsia, de límits no gaire clars, dividida entre Turquia (l’antiga Cilícia), Turquia, laltra veí, ha dominat quasi sempre el Kurdistan que conside- part d’Armènia, nord de l’Iraq, el NW de l’Iran i una petita part de Síria. És ra del seu territori . El domini és despòtic i cruel. En 3 anys va detenir i jut- una regió muntanyosa amb altures superiors als 3 500 m, molt seccionada jar 3.000 kurds i en condemnà a mort 50. El territori kurd està en e stat de per gorges abruptes i d’accés difícil, la qual cosa afavoreix el manteniment siti permanent amb més de la meitat de lexercit turc ocupant-lo. de la comunitat kurda i les seves tradicions). Defensors de la independència nacional, els kurds han rebutjat sovint el poder dels governs que els han Més recentment els kurds, durant la guerra del Golf, aprofiten per llui- dominat i han donat lloc a freqüents rebel· lions locals. tar contra els iranians Però Sadam Hussein els envaeix i destrossa pobles i mata molts kurds. Però aquests resisteixen formant guerrilles. Diàriament Habitada majoritàriament pels kurds, musulmans majoritàriament les poblacions i campaments kurds varen suportar bombardeigs i se sap sunnites, són víctimes de genocidi a la majoria dels estats on habiten. A- que lIraq va utilitzar contra ells armes químiques que estan prohibides. questa nació es diferencia més per la llengua i les característiques culturals dels seus habitants, molts dells pertanyents a tribus nòmades, que per Durant aquesta guerra els kurds iraquians havien de lluitar contra lIran l’aspecte físic.. La llengua kurda és del subgrup irànic de la família i ndoeu- i els iraquians contra lIraq, però mai lluitaven uns kurds contra els altres ropea. Parlada per uns 20-25 milions de kurds, és fraccionada en nombro- sos dialectes. § Localitza el Kurdistan en el mapa És un poble molt valent però també molt desgraciat: Els seus podero- § Assenyala els estats que lhan ocupat sos veï ns co ejosos de les riqueses petrolíferes del seu subsòl, quasi mai b § Perquè creus que el Kurdistan és una nació? han respectat els seus drets com a poble. A vegades amb promeses i bo- (característiques duna nació) nes paraules i altres amb la invasió i el genocidi, quasi mai els han deixat § Per què els veï ns lha envaï t ? viure. § Perquè els kurds volen ser independents? Malgrat que el tractat de Sèvres de l920 reconeixia el dret a lautode- terminació i independència del Kurdistà, les invasions i guerres abans i de s- prés del tractat foren i són contínues.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------121 -------- Unitat 18: Pobles oprimits. fulls de treball, textos, qüestionaris... ELS POBLES DE LA EX IUGOSLÀVIA Finalment, i després de molts dubtes i dilacions, lONU va in- tervenir i es va poder aturar la guerra i alliberar Bòsnia. Avui Sèr- Fa pocs anys, hi va haver una guerra entre els pobles dun mateix estat: bia, Croàcia i Bòsnia són 3 estats independe nts. Iugoslàvia. Aquest era un estat artificial constituï t forçadament per les n a- cions de Sèrbia, Croàcia, Bòsnia, Montenegro i Macedònia i gove rnada, du- A més de les pèrdues de vides que és el més greu, també a- rant molts anys, per un dictador comunista, el Mariscal Tito. quests paï sos nhan resultat empobrits, ciutats precioses, com Drubrownic, patrimoni de la humanitat, han quedat molt ma lme- L’antiga Iugoslàvia era i és un país ètnicament complex: hi ha una i mpor- ses... tant minoria albanesa (més del 13%). Els montenegrins formen aproxima- dament el 6% de la població. Hi ha minories magiars, romaneses i eslaves § Localitza aquestes nacions en el mapa dEuropa de procedència diversa. La llengua oficial és el serbo-croat. És també força § Busca informa ció actualitzada sobre el conflicte dels estès l’albanès, i hom parla també l’hongarès. Les minories ètniques mant e- balcans nen les seves llengües. La religió predominant és l’ortodoxa. També hi ha § Quines varen ser les causes de les guerres? representació d’altres esglésies ortodoxes, catòlics i musulmans, sobretot § Com es va acabar la guerra? entre els albanesos. § Quins varen ser els efectes? Quan va morir el dictador , Croàcia i Bòsnia reclamaren i votaren la i n- dependència. Sèrbia, la nació més gran i dominadora que les altres que controlava lexèrcit estatal no ho va tolerar es desencadenà una guerra de Sèrbia contra Croàcia i també més tard contra Bò snia. Aquestes guerres duraren molts mesos. Els croats es desempallegaren finalment del serbis, però els bosnis (que són molts menys i amb un exercit de voluntaris poc entrenat) perdien la guerra. Especialment dur va ser el setge de la capital bòsnia, Sarajevo. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------122 -------- Unitat 18: Pobles oprimits. observacions per a la professora* v Recordeu als alumnes* que si hi ha nacions sense estat, v Com a curiositat, explicar la reivindicació de la Federació també hi ha nacions sense estat ni territori. És el cas de Europea d’Associacions d’Immigrants Estrangers, de ser la “nació” gitana que viu repartida entre moltes altres na- considerats com “l’estel que feia tretze” de la bandera de cions i estats la Unió Europea (en aquell moment la formaven dotze es- tats), ja que tots junts, sumaven moltes més persones v Comentar també com en el curs de la història moderna que alguns dels estats de la unió. s’han “creat” nacions, amb estat i territori: es el cas de l’estat d’Israel que va néixer, en certa manera, com a v ¿Per què no podem ser ciutadans comunitaris si vivim, compensació a les calamitats viscudes pel poble jueu sota treballem, i paguem els impostos a Europa, estem sot- els governs nazis els anys quaranta. (Recordar la unitat mesos a les lleis comunitàries, els nostres fills han na scut sobre els drets humans on es cita el codi de Unuremberg) aquí i nosaltres no tenim cap intenció de marxar? es pre- gunten moltes d’aquestes persones, conscients que tenen algunes característiques similars a les dels pobles opri- mits..
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------123 -------- Unitat 19: Cartes dels emigrants La lectura de cartes i documents escrits per immigrats daltres paï- sos, proporcionarà als alumnes * informació sobre els problemes que a- fronta la gent que va a un nou país i desenvoluparà empatia amb a- quests nous ciutadans. Un major i millor coneixement de la realitat, ha d’eliminar prejudicis i temors infundats. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzare m, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------124 -------- Unitat 19: Cartes dels emigrants objectius materials Ø Comprendre els problemes que es plantegen i els sentiments que es viuen quan es va a Ø Cartes i documents dels immigrats que un país nou, no com a turista sinó per necessitat. s’adjunten Ø Desenvolupar simpatia vers els nous* immigrants i solidaritat amb els seus problemes Ø Retalls de diaris de notícies relaciona- des amb els immigrats (pateres, pro- blemes legals...) continguts conceptuals procedimentals actitudinals Ø Migracions Ø Selecció dinformació Ø Comprensió i solidaritat amb els proble- immigrant, emigrant, (repàs unitat 11) mes dels immigrants refugiat polític / econòmic Ø Comparació dinformació Ø Sensibilitat front les discriminacions l - e Ø Nacionalitat i estrangeria gals i no legals que pateixen Permís de residència Permís de treball Estranger “il· legal” temporalització avaluació Tenir en compte especialment els continguts actitudinals en avaluar aquesta unitat. - Dues sessions *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------125 -------- Unitat 19: Cartes dels emigrants activitats 1. Demanar als alumnes* si coneixen el significat de les paraules emi- 5. Explicar que, sovint, no emigren perquè no puguin menjar. Co- grar, emigrant, immigrant, “patera”. Matisar entre immigrant i immi- mentar la frase d’un immigrant: Quan s’ha vist el paradís per un grat. Fer el mateix amb les diferents situacions legals dels estran- foradet, es fa difícil conformar-se amb tant poc. Importància de gers al nostre país. Anotar les definicions a la pissarra. la TV i del turisme que visita els seus paï sos 2. Informar que 3 de cada 4 catalans, o ells, o els seus pares, o els 6. A partir de la informació presentada i comentada es suggereix seus avis, no han nascut a Catalunya6 . Tots som, en certa mane- als alumnes que, per grups, realitzin un treball sobre la immigra- ra, migrants (recordar la unitat 11). Informar també que per cada ció que pot ser: estranger que hi ha a Espanya, hi ha 8 espanyols emigrats a § Entrevistar algun immigrant dun altre país l’estranger7 § Llegir, resumir i presentar a la classe algún dels llibres de la col· lecció “laGalera jo vinc de...” 3. Donar als alumnes els retalls de premsa amb notícies sobre els im- § Desenvolupar un informe de recerca sobre algun dels grups migrants. Recordant unitats anteriors, comentar amb els alumnes ètnics que han arribat a Catalunya. quines imatges donen els mitjans de comunicació dels immigrants. § Fer una recollida d’articles de premsa sobre la problemàtica 4. Repartir i llegir els textos escrits pels propis migrants. Come ntar- de la immigració extracomunitària. los. Fer adonar als alumnes que no emigren ni els vells, ni els qui 7. En la segona sessió els grups exposen en públic els seus treballs tenen defectes físics, ni els covards... Tampoc emigren els més i comparteixen i comparen característiques comunes i diferènc i- pobres, ja que aquests no poden ni pagar el viatge. es amb els treballs dels altres grups. Il· lustrar les presentacions . amb fotografies, cançons (p.e. Lemigrant) o poemes *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals. 6 CABRÉ, A. (1989), “Les migracions a Catalunya, 1990-2000” dins ROQUÉ, A. Els moviments humans en el Mediterrani occidental, ICEM(Institut Català d’Estudis Mediterranis). Barcelona. 7 DIRECCION GENERAL DE MIGRACIONES (1995), Anuario de Migraciones. Ministerio de Trabajo y Seguridad Social. Madrid.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------126 -------- Unitat 19: Cartes dels emigrants fulls de treball, textos, qüestionaris... Lotfi, lestudiant frustrat escriu al seu germà. Bully, les dificultats de ser inmigrant. Estimat germà, Hola amics i amigues. Jo em dic Bully i sóc africà de nacionalitat gamb ia- na. Ja fa dotze anys que vaig arribar a Catalunya com a treballador immi- Estic molt content descriuret aquesta carta, quan ja han passat quasi grant per compte daltri. cinc mesos de la darrera vegada que ens vàrem veure. Espero que em perdonis el retard. També espero que aquesta carta et trobarà en el m i- Quan vaig arribar aquí vaig pensar que només hi estaria quatre o cinc llor moment. anys, per tornar desprès al meu poble amb diners suficients per a montar un negoci i quedar-mhi. Sempre podem pensar el que vulguem, però en El temps aquí passa molt depressa. Això fa que els moments dangoixa realitat les coses poden ser molt diferents o pot passar tot el contrari. que de tant en tant pateixo, no mafectin massa. Per això intento disfru- tar al màxim els bons moments amb els amics i la feina. Vaig arribar aquí amb moltes ganes de treballar i moltes ganes destalviar per poder tornar al meu poble com més aviat millor i en les millors condi- En quan als estudis, aquest any no he pogut matricular-me. Això és de- cions. Però: què mha passat en aquests temps? gut a que no he obtingut plaça a la Universitat, i també, especialment, al fet de no tenir els mitjans econòmics necessaris. En el meu cas, estudi- Quan vaig arribar, la major part dels gambians vivien al Maresme, entre ar vol dir treballar només cinc hores per poder estudiar el temps sufici- Badalona i Tordera. Vaig buscar treball durant quatre dies i el cinquè dia ent, i això no em permet arribar a satisfer les necessitats per a viure. vaig trobar-lo a Sant Pol de Mar a les finques dun senyor que tenia Per això he decidit fer altres coses, per exemple, juntament amb uns camps de maduixes. amics, estem preparant una exposició sobre el Marroc a fi de canviar Un dia vaig sentir dir a uns companys que a algunes discoteques no dei- una mica la mala imatge que tenen la gent daquí sobre els marroquins, xaven entrar als nois africans, però jo no ho creia. Però un altre dia vam així com la que tenen del Marroc. També vaig a les escoles per explicar anar a una discoteca i no ens van deixar entrar. Els primers dos anys van contes marroquins als nens petits. ser molt durs, i pensava sovint en entornar-men al meu poble, pero no En quant al meu germà Reduan, el veig de tant en tant i està bé, e ncara tenia cap possibilitat per manca de diners per al transport. Llavors treba- que últimament no te feina. Suposo que ja en trobarà, tot i que en els llava 10 hores al dia per poder guanyar 1000 pts (es a dir: 100 pts lho- darrers dos anys Espanya està passant per u n moment de crisi econòmi- ra). A més a més amb un fred terrible. A lÀfrica mai havia vist caure neu ca que fa que les coses siguin molt difícils. Si aconsegueixes tenir el su- o boira. ficient per menjar i per dormir, ja és molt. No em va costar gaire daprendre castellà, ja que sescriu tal com es pa r- Aquí acabo la meva carta, desitjant que ens veurem aviat. També desit- la. El català si que mha costat molt, però ara ja lentenc força i el parlo i jo que tota la família estigui en bona salut i que no els falti res. Fins avi- lescric regular. at, el vostre germà Lotfi.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------127 -------- Unitat 19: Cartes dels emigrants fulls de treball, textos, qüestionaris... Avui la meva situació ha canviat molt i ja no tinc els mateixos problemes Li vaig telefonar per demanar-li: cóm viuen els negres a Espanya? La que abans. Per culpa duna persona no podem culpar a tothom. De racis- seva resposta fou aquesta: a lEspanya la gent és racista, i la pell negra me nhi ha a totes les parts del món, però sempre es troben també per- no és respectada; fins i tot a algunes discoteques no deixen entrar als sones extraordinaries. Jo, al començament, a Catalunya, vaig tenir moltes negres. I va afegir: si decideixes venir amb aquestes condicions, la por- dificultats, però al final tinc amistat i confiança amb molts catalans. ta del meu apartament és oberta per tu. . Tot i això, vaig prendre lau- tobús cap a Espanya Tot el que he explicat són coses reals que mhan passat. A vegades pen- sem que els actors inventen coses per a fer les películes. Però en la reali- Un dia vaig arribar-me a veure un amic que em va convidar a anar a un tat pasen coses que són molt més terribles que les que veiem a les bar del costat a prendre un cafè. Vàrem estar més de vint minuts esp e- películes. rant a que ens servissin. El meu amic va demanar al cambrer perquè no ens atenia com als altres clients. El cambrer va contestar: no tenim temps Bully per vosaltres! El meu amic va proposar de quedar-nos fins que arribés la ................................................ policia, però com jo estava ilegal, li vaig dir que no tenia importància: ells son al seu país i son lliures de fer el que els hi doni la gana, en canvi nos- Hamidou, la fascinació per la Barcelona olímpica. altres que sóm estrangers, evitem el discutir amb aquesta classe de per- sones. Un vespre, estava assegut davant del televisor, seguint lobertura dels Però darrerament he conegut persones molt amables i formidables. Jocs Olímpics de Barcelona del 92. Veient les imatges vaig quedar fascinat Th. H. Diaï té per lambient, els carrers, la bellesa de la ciutat de Barcelona que és la capital de Catalunya. ......................................................... Em vaig enamorar automàticament daquesta ciutat que acabava de veure Momodou, les dificultats per sobreviure a la pantalla de la televisió francesa, tot i que jo vivia en aquell moment a París, que és una ciutat gran i bonica, potser la més bonica dEuropa. Em vaig deixar seduï r per la bellesa de la ciutat de Barcelona. Tant que Em dic Momodou Kolley i sóc Gambià. en aquell moment no volia que ningú mexpliqués coses de Barcelona: Vaig venir a Espanya lany 1990. La meva professió era la de la fustería matreia el somni de descubrir, trepitjar el sòl de Barcelona. Vaig agafar aplicada a la construcció.Parlo anglès i francès. Des de 1990 no he ti ngut la meva agenda per veure qui coneixia a Espanya, i vaig trobar-me amb sort per trobar feina excepte la de tallar bruc al bosc i vendrel a les fàbr i- ladreça dun amic dinfància que havia viscut 7 anys a Espanya. ques. He buscat feina a tot arreu. des de Figueres fins a Pineda. No he trobat res. Només promeses.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------128 -------- Unitat 19: Cartes dels emigrants fulls de treball, textos, qüestionaris... Altres fàbriques mhan demanat de portar documents i fotos, però quan espanyola i catalana, no tenia feina i molt poc coneixement de la llengua, els hi presento tots el que demanen no me’ls accepten. En altres fàbr i- la cultura... vaig enviar una carta a la família explicant-los que estava en ques, si quan tofereixen feina demanes contracte i seguretat social, et un país molt llunyà i molt diferent dÀfrica Estava molt preoc upat per la rebutgen automàticament, i una persona no pot treballar en aquestes meva vida. Gràcies a lEscola Samba Kubally vaig aprendre espanyol i c a- condicions. talà. He fet un esforç per anar a lescola de jardineria de Girona, i ara ja tinc Amb la meva experiència vaig conèixer persones que em van ajudar a el diploma. Em deien que em seria més fàcil trobar feina, però fins ara trobar feina. Mentrestant veia que passaven coses molt estranyes. Era el res de res. racisme. Quan jo estava a Àfrica els blancs eren respectats com els al- tres, en canvi aquí hi ha molts racistes. Contra els negres, no ho són tots, Per la impossibilitat de trobar feina, necessito tallar bruc per poder tenir però la majoria són racistes. diners pels meus gastos. Cada mes procuro fer un viatge de600 feixos que mels paguen a 70 pessetes. Si en trec 10.000 per pagar la part que Malick Jagana em toca del lloguer, 5.000 per laigua i 3.000 per la llum, a més de ................................................................. cambiar el butà cada setmana , ja podeu comptar el que em queda per Mohamed, un immigrant marroquí satisfet. menjar. Trobar pisos més barats és molt difícil. Tot i que nhi ha molts de tancats, la gent no ens els vol llogar. Aquests són els problemes que Començo a escriure. tinc. Vull escriure aquesta història des de quan volia venir a aquest país. El racisme és una cosa molt dolenta, ja que totes les persones són i- guals. Sóm totes de Déu. La UNESCO en quatre conferencies (1950-52- Quan vaig decidir-me a venir, vaig començar per arreglar els papers: 64-67) va reunir a savis de tots els paï sos del món, que van arribar a primer el carnet didentitat, el passaport i molts altres documents. Quan les mateixes conclusions cada vegada: el concepte de raça no es pot a- ja tenia tota la paperassa vaig anar a Tànger i em vaig comprar el bi tllet plicar a la especie humana, ja que en lhome, parlar de raça és parlar de lavió. Quan va ser lhora, vaig pujar a lavió fins a Barcelona, i a larri- dun tema social i no duna qüestió de la naturalesa. bada vaig agafar el tren fins al poble en el que vivia la meva família.A larribada ja mesperaven, i quan em van veure es van posar molt con- Momodou. tents de que vingués amb ells. Vaig quedar-me descansant deu dies i vaig .......................................................... començar a treballar amb ells. Malick, lafany per aprendre a lescola Samba Kubaly. Ara, gràcies a Déu, estic molt bé. Treballo i estic molt a gust amb molta gent del poble. Això és tot el que volia dir. Fins una altra i gràcies. He vingut a Espanya com a treballador immigrant lany 1989, cosa normal en la vida. Quan vaig arribar a aquest país tenia moltes dificultats en la llengua Mohamed.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------129 -------- Unitat 19: Cartes dels emigrants observacions per a la professora* v Els documents precedents són fragments de documents autèntics. Foren v Per fi, cal revisar també l’ús del terme immigrant. Potser caldria canviar-lo publicats a: CARBONELL, F. (Coord.) (1994): “Dossier: Gironins Africans” pel d’immigrat, ja que una vegada s’ha arribat a reagrupar fins i tot la Revista de Girona. Nº 162. Ed. Diputació de Girona. Girona. família, la situació de provisionalitat que evoca el primer terme, deixa de tenir sentit. Tampoc som de l’opinió de mantenir la denominació segona generació d’immigrants i menys encara quan sovint són infants que han v Tot i que puguin trobar-s’hi algunes similituds, no som de l’opinió de nascut aquí i per tant no han migrat. Podria canviar-se per l’expressió fills forçar massa les comparacions entre les migracions intrapeninsulars, o de famílies immigrades, més ajustada a la realitat d’europeus del sud cap al nord, pròpies dels anys 1950-60, ja que són més fortes les diferències que les semblances. No solament pels aspectes cultu- v Per ampliar el tema, la mestra podrà recórrer a la col· lecció de llibres rals sinó fins i tot econòmics i legals. Els immigrants que venen a Catalunya de “laGalera jo vinc de...”, col· lecció dirigida per l’Associació de Mestres procedents dels paï sos empo rits no són immigrats de força de treball, b Rosa Sensat, editats per Editorial la Galera S.A. de Barcelona. En un format treballadors estrangers convidats (que és el significat de la paraula alema- més per a joves i adults, podem trobar històries de vida més o menys no- nya gasterbeiter, utilitzada per designar els seus immigrants dels anys 50). vel· lades de migrants extracomunitaris. En citarem dos: Són més aviat refugiats econòmics que, atrets pel nostre consumisme fo- rassenyat, emprenen l’aventura de l’emigració, més estirats pels nostres DIAO, A., LANAO, P. I VINYOLES, C. (1996): Nbita tamola. Història d’un reclams publicitaris que empesos per les seves necessitats. viatge. Publicació de l’associació GRAMC. Girona. v És important vincular les migracions al desenvolupament dels paï sos MORENO, P. Y EL GHERYB, M. (1994): Dormir al raso. Ediciones VOSA dels migrants, a la democràcia, a la manca de possibilitats de realitzar un projecte de vida il· lusionat, però sense oblidar que cal un nivell de desen- volupament mínim per poder emigrar. v També convé no oblidar que els immigrants, si bé en ocasions han col· laborat a precaritzar determinats sectors laborals de molt baixa qualifi- cació, fent-los encara menys atractius pels autòctons, en conjunt han sigut molt beneficiosos per la petita i mitjana indústria del país que ha pogut so- breviure a la crisi dels 80 gràcies a contractar aquesta mà d’obra amb sala ris molt més baixos del que haurien demanat els autòctons, i sovint en l’economia submergida. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals..
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------130 --------. Unitat 20: La riquesa de les llengües. Quan desapareix una llengua, desapareix una manera de veure el món, un patrimoni cultural, una riquesa. Cal valorar i respectar aquest patrimoni de tots i cadas- cun dels col· lectius humans.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------131 -------- Unitat 20: La riquesa de les llengües. objectius materials Ø Observar en un mapa dEuropa les llengües que es parlen. Ø Mapa de les llengües que es parlen a Europa, editat pel CIEMEN. Ø Adonar-se que, quan saprèn una llengua, saprenen sentiments, maneres de dir, la geogra- fia, la història... el patrimoni cultural daquells* parlants. Ø Atlas on hi hagi mapes lingüístics de les principals llengües del món Ø Parlar de la necessitat daprendre llengües com a vehicle de relació, de comunicació, de respecte i destimació. Ø Textos escrits que s’adjunten per distri- buir-los a tot lalumnat Ø Reflexionar sobre la idea igualitària de les llengües, deixant de banda el nombre de pa rlants. continguts conceptuals procedimentals actitudinals Ø Diversitat lingüística en el món actual. Ø Treball amb mapes de dominis lingüístics. Ø Valoració de la llengua com a instrument del propi creixement intel· lectual. Ø Procés de substitució duna llengua. Ø Lectura expressiva de textos. Ø Valoració de la riquesa que aporta la Ø Llengües dEspanya. Ø Comentari de text literari. diversitat lingüística i el respecte pels Ø Llengües de les minories autòctones i im- usuaris* dels diversos parlars migrades temporalització avaluació Una sessió Avaluar els aspectes expressius i les idees contingudes en l’exercici d’expressió escrita més que la seva qualitat formal (que ja s’avalua a classe de llengua). *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------132 -------- Unitat 20: La riquesa de les llengües. activitats FER UN LLISTAT DE LLENGÜES EUROPEES frontera lingüística d’una llengua pot estar ampliant territori, me n- tre una altra, de la mateixa llengua, estar reculant 1. Iniciar una conversa perquè lalumnat pugui dir quines llengües europees coneix. Fer-ne una llista a la pissarra (no oblidar el ca- 5. Recordar la notícia de no fa gaires anys del gran dispositiu que es ló). va generar a causa duna balena que shavia quedat atrapada en el gel. La premsa, la ràdio, la televisió, donaven puntualment no- 2. Distingir, si cal, entre llengua i dialecte. tícies del que es feia per salvar-la. No es van escatimar mitjans 3. Fer una altra llista amb les llengües no europees d’origen que par- de cap tipus. Es fa el mateix per salvar una llengua en perill dex- len a Catalunya els estrangers immigrants tinció? 6. El caló és una llengua en perill d’extinció. Els fills dels immigrants MAPA DE L’EUROPA DE LES LLENGÜES estrangers corren el risc de perdre la seva llengua. Que caldria fer 1. Distribuir entre els alumnes* (o penjar a la pissarra) el mapa de en aquests casos? lEuropa de les llengües, editat pel CIEMEN, i comparar-lo amb la llista que han anotat a la pissarra. COMENTARIS ALS TEXTOS 2. Esbrinar conjuntament si ens imaginàvem que en un sol cont inent 2. Distribuir entre lalumnat el text den Josep Piera. Lautor es la- es parlessin tantes llengües diferents, a les que cal sumar les dels menta que lavi de la família que lha acollit a casa seva li explica col· lectius immigrants, que a vegades són parlades per moltes moltes vivències per mitjà de la paraula, que ell no pot copsar més persones, a Europa, que algunes llengües autòctones del perquè desconeix la seva llengua. Un familiar li fa dintèrpret, però mapa.. és clar que sescapen quantitat de mots i de sentit malgrat la bo- na voluntat del traductor. 3. Comprovar en un atlas l’extensió d’algunes de les llengües dels immigrants, per exemple l’àrab. 3. Lectura i comentari del text den Salvador Espriu 4. Fer la comparació del mapa lingüístic d’Europa amb el mapa polí- 4. Lectura i comentari primer oral i desprès per escrit del text de tic. Es corresponen les fronteres lingüístiques i les polítiques? Tahar Ben Jelloun. Qui parla és una nena marroquina immigrada a Parlar de les causes daquesta manca de correspondència. Veure Europa. que les fronteres es poden moure per diversos motius, però que 5. Encoratjar els alumnes estrangers que hi hagi a l’aula a ensenyar els parlants segueixen arrelats a la seva terra, a la seva història i alguna paraula de la seva llengua als altres (salutació, numeració, a la seva llengua. Que, tot i això, les llengües, com els organis- etc mes vius, també “es mouen”, de manera que una *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------133 -------- Unitat 20: La riquesa de les llengües. Fulls de treball, textos, qüestionaris... TEXTOS PER DISTRIBUÏ R ALS ALUMNES* “Sóc conscient que resulta complicat estimar una cultura, i voler-la Diversos són els homes i diverses les parles, comprendre, sens dominar-ne la llengua. Vaig lamentar-ho sovint, i han convingut molts noms a un sol amor. durant el viatge a Marràqueix, però mai com en aquella oc asió.” (Seduccions de Marràqueix, Josep Piera) La vella i fràgil plata esdevé tarda parada en la claror damunt els camps. .............................. La terra, amb paranys de mil fines orelles, ha captivat els ocells de les cançons de l’aire. “Jo era rebel. Només enraonava amb els pares. La meva llengua era Sí, comprèn -la i fes-la teva, també, el berber, i no comprenia que algú fes servir un altre dialecte per des de les oliveres, comunicar-se. Com tots els nens considerava que la meva llengua l’alta i senzilla veritat de la presa veu del vent: materna era universal... ...no era malcriada ni difícil. M’assaltaven “Diverses són les parles i diversos els homes, tot de coses noves i volia comprendre. Em feia l’efecte que m’havia i convindran molts noms a un sol amor.” tornat de la nit al dia sorda-muda.” (Amb la mirada baixa, de Tahar Ben Jelloun.) (Fragment XXX de La pell de brau de Salvador Espriu)
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------134 -------- Unitat 20: La riquesa de les llengües. Observacions per a la professora* v Segons Hale 8 , Durant el pròxim segle, moriran 3.000 de les v Val la pena aprofitar l’avinentesa per informar-se de si aquests 6.000 llengües existents, i unes altres 2.400 estaran en vies infants tenen classes en la seva llengua materna (caló o llen- d’extinció. Per aquest motiu quedaran només 600 llengües amb gües dels paï sos d’origen), i conseqüentment amb el que s’ha una certa garantia de continuïtat. Això vol dir que el 90% de explicat a la unitat, fer el possible per a que si els nens i les les llengües que es parlen en aquest moment al món, estan en famílies ho volen, facilitar i promoure aquesta activitat, a ser perill d’extinció. possible dins de l’escola (encara que sigui en horari extraesco- lar), com a símbol del reconeixement de la mateixa dignitat a v Un dels criteris que els especialistes consideren al valorar a- aquestes llengües que a les altres. questa continuitat, però no l’únic, és el nombre mínim, la “ma s- sa crítica” de parlants, que s’acostuma a situar en una xifra de v Les llengües son organismes vius que evolucionen, en la mesura al menys 100.000 parlants. Un altre factor correlacionat amb el que evolucionen el seus parlants. Aquelles que no evolucionen i risc d’extinció d’una llengua, segons aquell autor, és que la par- deixen de ser eines eficients de comunicació, moren. lin pocs nens* v Si és veritat que són els parlants els qui donen sentit i existència v Diu Hale textualment: Em sembla raonable mantenir que un a una llengua (i no al revés), se’ns plantegen dues qüestions: dels objectius principals d ser humà és utilitzar la ment tant el § Estan obligats un infant berber i la seva família a mantenir si- plenament com sigui possible per a la creació de benestar in- gui com sigui la seva llengua?. tel· lectual. La diversitat lingüística i cultural és una condició que capacita per a la consecució plena d’aquest objectiu, ja § Vol dir això que l’exemple de la balena o de les espècies en que la diversitat és el que permet explorar el major nombre de perill d’extinció potser no és comparable amb les llengües. vies de creació(...) Per tant, la pèrdua d’una llengua, és una La preocupació pel sofriment dels parlants ha d’estar per tragèdia per a aquest objectiu del ser humà. sobre de la preocupació pels parlars. L’afirma ció que consi- deraríem més correcta és que cal fer el tot possible per sal- .......................... var una llengua en perill d’extinció, si els que la parlen ho v Aquesta unitat és també una ocasió que no podem deixar es- consideren necessari i així ho decideixen. capar de cap manera per reforçar l’autoestima dels nens* de les cultures minoritàries i dels immigrants estra ngers. 8 HALE, K. (1995), “Resistirse a la pérdida de la lengua: el valor humano de las lenguas locales” dins Textos de didáctica de la lengua y de la literatura. Núm 6, monogràfic sobre Usos lingüísticos y diversidad sociocultural. Ed. GRAÓ. Barcelona.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------135 -------- *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals. Unitat 21: Proverbis, dites i refranys. Moltes cultures, especialment aquelles en que juga un paper important la transmissió oral del saber, tenen els seus proverbis, que recorden aprenentatges que no es po- den oblidar, o bé valors i creences: per exemple aprenen- tatges relacionats amb l’agricultura, la importància de l a- mistat, el valor del treball i de l’estalvi... El sentit d’aquests refranys es troba repetit en cultures molt diverses. Una ve- gada més constatem que són moltes més del que ens pensem les coses que tenim en comú...
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------136 -------- Unitat 21: Proverbis, dites i refranys. objectius materials Ø Coneixer la importància i la funció de les dites, els proverbis i els refranys. Ø Paper d’embalar per a fer un mural. Ø Identificar valors comuns en proverbis de diferents cultures. Ø Fulls amb refranys i proverbis que s’adjunten. Ø Analitzar l’estructura del proverbi i intentar elaborar-ne de nous seguint vells models de cultures diverses. Ø Valorar la saviesa, l’enginy (i quan convé també el conservadorisme) de les cultures que els han creat, i que traspuen els proverbis i els refranys continguts conceptuals procedimentals actitudinals Ø Recursos expressius de la literatura Ø Memorització de proverbis Ø Respecte per la pluralitat cultural i valo- ració de la pròpia identitat. Ø Refranys i proverbis: història, funcionalitat i Ø Anàlisi i comentari de proverbis estructura Ø Reconeixement de que és més el que Ø Confecció de proverbis. ens fa semblants que diversos. temporalització avaluació Avaluar l’esforç de recerca de proverbis i refranys amb la família, la creativitat en la Una sessió confecció dels nous i la disponibilitat favorable a valorar positivament més els aspectes en que coincidim que els que ens diferencien de les altres cultures. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------137 -------- Unitat 21: Proverbis, dites i refranys. activitats 1. Iniciar el tema dient un proverbi (p.e. Parlant la gent sentén) i proverbis siguin de paï sos diferents i les imatges utilitzades varíin. preguntar als alumnes* si en coneixen algun altre, si saben què ens diuen els proverbis, si els proverbis catalans són iguals que 6. Que els alumnes recordin (o preguntin als pares, o avis) proverbis els castellans... utilitzats en les seves famílies. Que busquin per què i on soriginen i qui de la família els utilitza. 2. Explicar als alumnes* que els proverbis foren “inventats” i són utilitzats per persones de diverses cultures, sense “copiar-s’ho” 7. Que els alumnes pensin en una expressió que serveixi de record els uns dels altres. Que són dites curtes que passen de generació duna lliçó important i creï n un proverbi que shi relacioni.Aquest en generació ja que eren l’únic mitjà per passar informació duna proverbi ha de: generació a una altra, en determinats grups que no utilitzaven la - ser curt, una única afirmació o frase llengua escrita. Són textos curts i sovint amb rima precisament - millor si és un rodolí per memoritzar-los fàcil ment. - recordar una conducta acceptable o un sa- ber/aprenentatge. 3. Quins temes tracten? Principalment la transmissió de coneixe- - transmetre els valors culturals/mo rals dun grup ments pràctics relacionats amb les activitats del grup (agricul- tura, ramaderia, climatologia, etc.) i unes “normes de vida” per a 8. Que els alumnes llegeixin el seu proverbi a la classe, o l’escriguin ser més feliç, tenir menys desenganys, ser prudent... a la pissarra perquè entre tots en determi nin el significat i l’analitzin segons l’esquema anterior: tracta de qüestions impor- 4. Escriure els proverbis següents a la pissarra: tants? Es relaciona amb les creences i normes del nostre país? És § Una cosa és predicar, i laltra, donar blat. (Catalunya) aplicable a altres cultures? § Val més donar poc que prometre-ho (Senegàmbia) § El que dius s’ho endú el vent, el que fas es queda. (Marroc) 9. Retallar tires de paper de 12 x 45 cm, perquè els alumnes hi es- § Parlar no és arròs cuinat (Bòsnia) criguin els proverbis. Exposar-los en un mural. § Una cosa és cloquejar i una altra fer un ou (Equador) § Belles paraules no fan la mantega (Alemanya) 10. Veure els llistats de proverbis adjunts a partir dels quals els alum- nes poden comparar el sentit tot i ser de cultures diverses, es- 5. Comentar el significat de cada proverbi. Fer adonar als alumnes criuren daltres o representar-los amb dibuixos. que el significat és pràcticament el mateix, encara que els *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------138 -------- Unitat 21: Proverbis, dites i refranys. fulls de treball, textos, qüestionaris... ♦ Un amic en necessitat és un amic també. (Amèrica) - Explicam, ♦ A casa de lamic necessitat, vés-hi sense ser cridat (Cat.) jo oblido; ♦ Qui té bon amic, té bon abric. (Catalunya) mostram, ♦ Coneix nous amics, però no oblidis els vells. (Bulgària) jo recordo; ♦ No deixis lamic vell, que el nou no serà com ell. (Catalunya) implicam, ♦ No es pot comprar lamistat amb diners. (Rússia) jo comprenc. (Vell proverbi xinès) ♦ Una pila damics és millor que un vagó dor. (Txèquia) ............................ ♦ Un gra no fa graner, però molts ho poden fer. (Catalunya) ♦ La pau és la mare de lamistat. (Àfrica) ♦ Tot allò que voleu que us facin els altres, feu-los-ho igualment ♦ El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú. (Cat.) també vosaltres. Vet aquí la Llei dels Profetes. Mateu, 7, 12 ♦ El que no desitges que et facin, no ho facis als altres. (Confu- (cristianisme) ci) ♦ Allò que tens per odiós no ho facis al teu proï sme. Aquesta és la ♦ Fes al altres el que voldries que et fessin a tu. (Marroc) Llei; la resta, el seu comentari. Talmud, Sabbat, 31 (judaisme) ♦ Quan un no vol, dos no es barallen (Catalunya) ♦ Locell que arriba primer es cruspeix el cuc. (Amèrica) ♦ Aquest és el súmmum del deure: no facis als altres allò que a tu ♦ Fill ets, pare seràs. Tal faràs, t al trobaràs. (Catalunya) no t’agradaria. Mahabharata, 5, 1517 (bramanisme) ♦ Un home que ha comès un error i no es corregeix està come tent ♦ Aquest és en veritat l’amor més gran: no fem als altres allò que un altre error. (Confuci) no volem que els altres ens facin. Analectes, 15, 23 (confucia- ♦ Pensa molt i parla poc, i els savis et faran lloc. (Catalunya) nisme) ............................ ♦ Ningú de vosaltres és creient si no desitja per al seu germà allò El que no comprèn, i no comprèn que no comprèn, é s un boig. Fuig que desitgeu per a vosaltres mateixos. Sunnah (islam). dell. ♦ Considera que el teu veí guanya el teu pa i que el teu veí perd El que no coneix, i coneix que no coneix, és un nen. Ensenyal. allò que tu perds. T’ai Shang Kan Yin Pien (taoisme) El que coneix, i no coneix que coneix, està adormit. De spertal. El que coneix, i coneix que coneix, és un savi. Segueix-lo. ♦ La naturalesa solament és bona quan es reprimeix per a no fer a (Pèrsia) un altre allò que no seria bo per a ella Dadistan-i-dinik, 94, 5. (zoroastrisme) .
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------139 -------- Unitat 21: Proverbis, dites i refranys. observacions per a la professora* v Alguns dels proverbis que adjuntem poden ser de difícil compren- judaisme): són creients; són monoteistes; tenen un llibre sagrat; sió segons l’edat i les característiques dels alumnes*. Deixem al aquests llibres sagrats tenen personatges comuns; hi ha un dia bon criteri de la professora quins li semblen més adequats. festiu a la setmana que es dedica a resar. hi ha tradició d’imposar als infants noms comuns a les tres religions; etc... v Els darrers proverbis de diferents confessionalitats religioses po- den permetre assegurar l’objectiu fonamental de la unitat: que els nois* se n’adonin que és possible i cal canviar la dinàmica soci- al actual de fixar-nos més en el que ens divideix que en el que tenim en comú. Pot ser oportú aprofundir en aquesta idea mostrant altres aspectes comuns entre les tres religions monote- istes (islam, cristianisme i *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------140 -------- BIBLIOGRAFIA BÀSICA
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------141 -------- AA.VV. (1991): "Minorías étnicas ¿integración o marginación?" Cua- CAVALLI-SFORZA, L. I F. (1994), Qui som. Història de la diversitat dernos de Pedagogía, 196. humana. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. AA. VV. (1993): "Educació Intercultural". Guix, 184 (febrer). COLECTIVO AMANI (1994), Educación intercultural. Análisis y reso- lución de conflictos. Edit. Popular. Madrid. AA. VV. (1994): Interculturalidad y cambio educativo. Hacia com- portamientos no discriminatorios. Ed.Narcea. Madrid. COLECTIVO Ioé (1992), La immigració estrangera a Catalunya. Ba- lanç i perspectives. ICEM (Institut Català d’Estudis M editer- AA. VV. (1994):Extranjeros en el paraíso. Edicions La Lletra SCCL ranis). Barcelona. VIRUS Editorial. Barcelona COLECTIVO Ioé (1994), Marroquins a Catalunya. ICEM (Institut Ca- AA. VV. (1996): Materiales para una educación antirracista. Ed, talà d’Estudis Mediterranis) . Barcelona. Talasa. Madrid. COLECTIVO Ioé (1994),La educación intercultural a prueba: Hijos AA.VV. (1997) "Educació Intercultural" Cuadernos de Pedagogía. de inmigrantes marroquíes en la escuela. CIDE, Ministerio Monogràfic del mes de desembre. de Educación y Ciencia. Madrid BEN JELLOUN, T. (1998), El racisme explicat a la meva filla. Ed. DELGADO, M. (1998), Diversitat i integració. Ed. Empúries. Barc elo- Empúries. Barcelona. na CABRÉ, A. (1989), “Les migracions a Catalunya, 1990-2000”, dins ENZENSBERGER, H. M. (1992), La gran migración. Anagrama. ROQUÉ, A., Els moviments humans en el Mediterrani occi- Barcelona. dental. ICEM (Institut Català d’Estudis Mediterranis). Barcelona. FERNÁNDEZ ENGUITA, M. (1996), Escuela y etnicidad. El caso del pueblo gitano. CIDE, Ministerio de Educación y Ciencia. CAMILLERI, C. (1985), Antropología cultural y educación. UNESCO. Madrid París. GENERALITAT DE CATALUNYA (1994), Pla interdepartamental CARBONELL I PARIS, F. (1997), Immigrants estrangers a l’escola. d’immigració. Departament de Benestar Social. Barcelona. Desigualtat social i diversitat cultural en l’educació. Funda- ció Serveis de Cultura Popular / Editorial Altafulla. Barcelo- GENERALITAT DE CATALUNYA (1996), Educació Intercultural. De- na. partament d’Ensenyament. Barcelona. CARBONELL I PARIS, F.[coord.] (1992, 1994 i 1996.), Sobre Inter- GIROUX, H. y FLECHA, R. (1992), Igualdad educativa y diferencia culturalitat 1, 2 i 3. (Tres volums). Ed. Fundació SER.GI. cultural. Edit. El Roure. Esplugues (Barcelona). Girona.
    • --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------142 -------- HANNOUN, H. (1987), Els ghettos de l’escola. EUMO, Vic. SAN ROMÁN, T. (1994), La diferència inquietant. Fundació Serveis JORDAN, J.A. (1992), Leducació multicultural. Edit. CEAC. Barc elo- de Cultura Popular / Editorial Altafulla. Barcelona. na. SAN ROMÁN, T. (1996),Los muros de la separación. Ensayo sobre JULIANO, D. (1993), Educación intercultural. Escuela y minorías ét- alterofília y filantropía. Ed. Tecnos/UAB. Madrid. nicas. EUDEMA. Madrid. SANTAMARIA, E. I GONZÁLEZ PLACER, F. [coords.] (1998), Contra LEWONTIN, R. (1984), La diversidad humana. Ed. Labor. Barcelona el fundamentalismo escolar. Ed. Virus-Contra. Barc elona. LLUCH, X. y SALINAS, J. (1996): La diversidad cultural en la prácti- SIGUAN, M. [coord.] (1992): La escuela y la migración en la Europa ca educativa. Ministerio de Educación y Ciencia. Madrid de los 90. “XV Seminario sobre Educación y Lenguas”. ICE Universitat de Barcelona / Editorial Horsori. Barcelona. MASLLORENÇ, A. (1995), Informe sobre la Immigració. Deriva Edi- torial. Barcelona TERRICABRAS, J. M. (1998), Atreveix-te a pensar. Ed. La Camp ana. Barcelona. MUÑOZ SEDANO, A. (1997) Educación intercultural. Teoría y práctica. Edit. Escuela Española. Madrid. UNESCO (1970), Los derechos culturales como derechos humanos. Ministerio de Cultura, Secretaria General Tècnica. Servicio RUFFIE, J. (1982), De la biología a la cultura. Muchnick. Barcelona. de Estudios y Documentación. Madrid. SAN ROMÁN, T. (1984), Gitanos de Madrid y Barcelona. Ensayos WIEVIORKA, M. (1992), El espacio del racismo. Ed. Paidós. Barc elo- sobre aculturación y etnicidad. “Publicacions d’Antropologia na. Cultural”. Universitat Autònoma de Barc elona. Bellaterra. σ σθω θσω σωσσσ ωθσ ωσθ ωθ σθσ