--------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES-----------------------------------------------------------------------------------------...
--------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES-----------------------------------------------------------------------------------------...
--------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES-----------------------------------------------------------------------------------------...
--------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES-----------------------------------------------------------------------------------------...
--------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES-----------------------------------------------------------------------------------------...
--------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES-----------------------------------------------------------------------------------------...
--------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES-----------------------------------------------------------------------------------------...
--------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES-----------------------------------------------------------------------------------------...
--------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES-----------------------------------------------------------------------------------------...
--------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES-----------------------------------------------------------------------------------------...
--------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES-----------------------------------------------------------------------------------------...
--------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES-----------------------------------------------------------------------------------------...
--------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES-----------------------------------------------------------------------------------------...
--------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES-----------------------------------------------------------------------------------------...
--------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES-----------------------------------------------------------------------------------------...
--------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES-----------------------------------------------------------------------------------------...
--------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES-----------------------------------------------------------------------------------------...
--------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES-----------------------------------------------------------------------------------------...
--------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES-----------------------------------------------------------------------------------------...
--------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES-----------------------------------------------------------------------------------------...
--------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES-----------------------------------------------------------------------------------------...
--------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES-----------------------------------------------------------------------------------------...
--------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES-----------------------------------------------------------------------------------------...
--------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES-----------------------------------------------------------------------------------------...
--------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES-----------------------------------------------------------------------------------------...
--------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES-----------------------------------------------------------------------------------------...
--------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES-----------------------------------------------------------------------------------------...
--------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES-----------------------------------------------------------------------------------------...
--------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES-----------------------------------------------------------------------------------------...
--------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES-----------------------------------------------------------------------------------------...
--------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES-----------------------------------------------------------------------------------------...
--------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES-----------------------------------------------------------------------------------------...
--------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES-----------------------------------------------------------------------------------------...
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Un mon ple_de_diferencies
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Un mon ple_de_diferencies

1,847 views
1,746 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,847
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6
Actions
Shares
0
Downloads
22
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Un mon ple_de_diferencies

  1. 1. --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------2 -------- UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES Unitats didàctiques realitzades per Francesc Carbonell i Paris, del Programa d’Educació Compensatòria de les Comarques Gironines.
  2. 2. --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------3 -------- “La diferència és l’única realitat existent. La unitat i la identitat són l’ideal proposat pel poder de torn per poder identificar millor els subjectes. Però no són quelcom existent. Si de cas, només existeixen quan nosaltres ens creiem la propaganda i actuem com si existissin”*. Josep Mª Terric abras _______________________ ∗ TERRICABRAS, J.M.(1996):La comunicació. Tòpics i mites de filosofia social. Barcelona, Edit. Proa. Col· lecció: Temes contemporanis. (Pàg. 166)
  3. 3. --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------4 -------- SUMARI INTRODUCCIÓ PRIMERA PARTUnitat 1: Jo i els altres. Unitat 3: La meva bossa.Reconeixent i compartint la seva pròpia peculiaritat, els alumnes* Hi ha aspectes i característiques especials que els alumnes valorendesenvoluparan no solament una apreciació de la seva personali- com importants per a la seva identitat i per la seva personalitat.tat i manera de ser sinó també una comprensió daltres maneres Algunes, poques, són exclusives i característiques de cada individu,de ser i de procedir. ............................................... Pàgina 15 daltres, la major part, compartides i comuns amb els altres. .... ... Pàg. 24Unitat 2: Les aparences, a vegades enganyen. Unitat 4: En la varietat hi ha el gustLa comunicació pot ser verbal o no verbal. Reconeixent i comprenent Ajudar als alumnes a entendre la importància dels altres pel queels diferents estils de comunicació sajudarà als alumnes a ser més ells són no simplement pel que aparenten. Encoratjar els alumnescomprensius amb els altres, i menys superficials en les valoracions. a valorar la diversitat. Fer-los conscients del malbaratament que re- .......................................................................... Pàgina 19 presenta el consumisme compulsiu, estimulant l’esperit crític. ........................................................................... Pàgina 28__________________________* Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
  4. 4. --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------5 -------- Unitat 8: Tots tenim prejudicis .Unitat 5: La lliçó de la melanina . Cal que ensenyem als alumnes a fer suposicions, a identificar certe-Les causes biològiques de les diferències de cabell, pell i color dels ses. Però tant o més important és educar l’actitud d’estar alerta perulls, sovint són desconegudes. Una aproximació al coneixement de la adonar-se d’aquells estereotips i prejudicis que ens impedeixenmelanina ens pot donar la resposta a preguntes sobre el perquè establir unes relacions positives i enriquidores amb algunes persones,d’algunes diferències, i ajudar-nos a eradicar el concepte de ra- especialment de determinats grups socio-culturals......................... Pàgina 50ça aplicat a l’espècie humana. .................................. Pàgina 34Unitat 6: Semblances i diferències. Unitat 9: La discriminació i l’exclusióA partir de l’observació dirigida de cacauets i plantes, i de les seves Sovint es jutja i valora a la gent en base a coses de les quals no néscaracterístiques físiques, ajudarem als alumnes a reconèixer les responsable, per exemple: el color de la pell, el sexe o el país en elsemblances entre la gent i les peculiaritats (singularitats) de que han nascut. Sovint aquestes valoracions es fan sense capcada individu. ...................................................... Pàgina 39 informació contrastada que les justifiqui (és a dir, en base a prejudi- cis) i són la base de la discriminació i de la marginació. Pàgina 58Unitat 7: Generalitzacions, estereotips, estadístiquesi falòrnies. Unitat 10: Cacera de prejudicisTots tenim estereotips. Tots, més o menys, fem generalitzacions Els ciutadans reben la influència dels diaris, de la TV, dels anun-sobre els membres d’altres grups no fonamentades, i d’origen cis, etc. que, sovint, vehiculen actituds discriminatòries respecte amés passional que racional. Els aprenem i els transmetem als altres altres ètnies, immigrants, dones, etc. a vegades d’una manera moltsovint inconscientment. Els manifestem, quan parlem, sovint sense ni subtil, a vegades molt barroerament........................... Pàgina 64adonar-nos-en. Estan a lambient, als mitjans... ........... Pàgina 43
  5. 5. --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------6 -------- SEGONA PARTUnitat 11: Qui som i d’on venim? Unitat 14: Inventem un país.La societat està composta de molts tipus de persones, de procedèn- Una cultura té molts components i moltes manifestacions (aliments,cies molt diverses. La classe i lescola pot ser un model per analitzar i vestits, llenguatge, música, art, religions, costums). Els alumnes par-fer veure als alumnes* les diferències existents, i adonar-se que la ticiparan en la presa de decisions en la construcció d’una nova cultu-nostra identitat està feta de múltiples identific a cions . ra en un nou país imaginari. ...................................... Pàgina 87 .......................................................................... Pàgina 70 Unitat 15: Construïm Vilajusta .Unitat 12: Població de Catalunya Amb lexperiència simulada de construir una ciutat, Vilajus-Les dades demogràfiques del passat i del present mostren que el ta, els alumnes coneixeran els elements que són essencialscreixement de la població es deu més a la immigració que al creixe- per al benestar de tots els habitants. Se n’adonaran de lament vegetatiu. Tots som immigrants, o descendents importància i del valor del sòl i dels equipaments, però especialmentd’immigrants. Aquesta constatació ens hauria de motivar vers acti- de la transcendència que té el repartiment democràtic deltuds més solidàries amb els nouvinguts. ...................... Pàgina 75 poder. .................................................... Pàgina 92Unitat 13. La democràcia: som més iguals que dife- Unitat 16: Els drets humans.rents. Una societat la fan els individus que viuen en ella. Pot ser una socie-El lema iguals drets per a tothom: cada persona, un vot, es vi- tat justa o monstruosa, segons les normes que es posin d’acord envència per part dels alumnes a partir del procés d’elecció del delegat aprovar. Els alumnes han de conèixer la Declaració Universal delso delegada de curs. Es proposa una reflexió sobre aquest procés en Drets Humans i comprometre’s a favor d’aconseguir unes societatsparticular i sobre el dret a la participació democràtica, en general. cada vegada més justes. ......................................... Pàgina 97 .......................................................................... Pàgina 81__________________________* Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
  6. 6. --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------7 --------Unitat 17: Herois i antiherois. que afronta la gent que va a un nou país i desenvoluparà empatia amb aquestsSovint els nostres "herois" han esdevingut estereotipats. Les nacions nous ciutadans. Un major i millor coneixement de la realitat, haressalten els personatges que han contribuï t - quasi sempre mitjan- d’eliminar prejudicis i temors infundats. ................. Pàgina 117çant guerres - a lengrandiment del país o a la seva unitat. Peròtambé o potser encara més són els autèntics herois , aquellespersones que han demostrat un coratge excepcional en la Unitat 20: La riquesa de les llengües.defensa daltres persones, dels drets humans, de la pau,e t c .......................................................... Pàgina 104 Quan desapareix una llengua, desapareix una manera de veure el món, un patri- moni cultural, una riquesa. Cal valorar i respectar aquest patrimoni de tots i cadascun dels col· lectius humans. .................................. Pàgina 124Unitat 18: Pobles oprimits.A més de discriminar a persones pel fet de ser membres de determi- Unitat 21: Proverbis, dites i refranys.nats grups, es poden discriminar pobles i nacions, impedint-los eldret que tenen a autogovernar-se si ho creuen millor per a ells. Moltes cultures, especialment aquelles en que juga un paper impor-.......................................................................... Pàgina 111 tant la transmissió oral del saber, tenen els seus proverbis, que re- corden aprenentatges que no es poden oblidar, o bé valors i creen- ces: per exemple aprenentatges relacionats amb l’agricultura, la im-Unitat 19: Cartes dels emigrants portància de lamistat, el valor del treball i de l’estalvi... El sentit d’aquests refranys es troba repetit en cultures molt diverses. UnaLa lectura de cartes i documents escrits per immigrats daltres paï - vegada més constatem que són moltes més del que ens pensemsos, proporcionarà als alumnes informació sobre els probl emes les coses que tenim en comú... ............................. Pàgina 129 BIBLIOGRAFIA BÀSICA σ σθω θσω σωσσσ ωθσ ωσθ ωθ σθσ
  7. 7. --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------8 -------- INTRODUCCIÓOBJECTIUS GENERALS de ser respectades i valorades. Quan no esti- guem disposats a compartir-les, aquest res-El projecte Un món ple de diferències pretén ser una pecte ha de ser inseparable i complementarieina de treball, que faciliti: del compromís desforçar-nos a gestionar no- blement el conflicte que el desacord pugui n Una educació per a la igualtat, en el sentit provocar. Sovint, això implicarà una acció ed u- que cal garantir que tots* i cadascú tinguin cativa facilitadora tant del "saber posar-se en els mateixos drets (i els hi siguin reconeguts) la pell de laltre", com de la capacitat per i- a expressar les seves opinions, a proposar ini- dentificar els propis prejudicis i actituds dog- ciatives, a ser informat dallò que lafecta... en màtiques. definitiva a participar plenament dels projec- n Conseqüentment amb els dos punts anteriors, tes que comparteix amb altres persones, amb una educació que fomenti actituds de rebuig altres opinions, gustos, creences, etc. Ara i cap a tots els tipus d’exclusió social, cultural, aquí: la vida quotidiana a lescola. religiosa, étnica, etc., però al mateix temps n Una educació en la diversitat, en el sentit una educació que possibiliti augmentar la que totes les creences, opinions i peculiaritats capacitat d’empatia , dautocontrol , de tole- de tots els alumnes, han de ser no solament rància activa, de sensibilitat intercultural, de tingudes en compte, sinó que, en principi, respecte cap als drets de les minories. han__________________________
  8. 8. --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------9 --------* Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
  9. 9. --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------10 -------- DESTINATARIS n Una facilitació del procés d’internalització de les normes col· lectives fent-les i assumint- Aquests materials seran útils especialment en els c i- les com a pròpies, però al mateix temps edu- cles mitjà i superior d’educació primària. La major part car les manifestacions del desig de contesta- d’unitats de la primera part, poden adaptar-se amb fa- ció de normes, de canvi o de protesta, do- cilitat al cicle inicial. I tot el conjunt, però especial- nant les habilitats socials necessàries per a ment la segona part, creiem que és adaptable al primer fer-ho de manera eficient i no violenta. cicle d’educació secundària. n Un afavoriment de lemergència i la consoli- dació dhàbits democràtics de participació i METODOLOGIA I CONTINGUTS QUE ES PROPOSEN de gestió col· lectiva de projectes. Reflexio- nar sobre el sentit que té per a cadascú i per El projecte Un món ple de diferències vol fonamentar al col· lectiu la participació democràtica en la lacció educativa a partir de la reflexió sobre una presa de decisions de manera corresponsable. pràctica concreta . Això vol dir que tant els objectius n L’exercitar-se en la resolució de les dificul- generals explicitats anteriorment com els objectius es- tats pròpies duna convivència en grup i en la pecífics de cada sessió mai no han de treballar-se de gestió dels conflictes que se’n deriven. manera preferent, mitjançant una exposició teòrica de n I, com a conseqüència, la consecució d’una la professora a linici de la sessió. La professora haurà millor qualitat de la convivència al centre al de tenir-los molt presents per tal de verbalitzar-los en potenciar la implicació i participació dels a- el moment més oportú (sovint però no sempre potser lumnes en la seva dinàmica quotidi ana. al final de la sessió, al moment de comentar les activi- tats realitzades, o quan avaluïn amb els alumnes el contingut de la sessió, o com a resum final...) i sempre
  10. 10. --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------11 --------a partir de les pròpies conclusions dels alumnes, dels generals del projecte educatiu de centre, sinó baixant atreballs dels grups, dels debats, etc. un nivell d’explicitació més operatiu en el seu projecte curricular de centre. De manera que l’educació en elEn general (uns temes ho permeten més que altres), respecte a la diversitat i en la conciutadania no quedies tracta dinvertir lordre metodològic habitual: des- ni en el terreny de les bones intencions, ni a l’atzar deprès que la professora ha explorat els coneixements l’oportunitat de determinades celebracions o conmemo-previs dels alumnes, els nois fan els exercicis i posteri- racions, ni tampoc a l’interès i la sensibilitat en aques-orment la professora fa les aportacions, reflexions i ex- tes qüestions d’uns professors determinats.plicacions teòriques en forma (no necessàriament) deconclusions. D’altra banda cal insistir en que creiem que és un bon criteri treballar els continguts propis de tots els eixos transversals dins del currículum ordinari, dins de les àr ees de socials, naturals o qualsevol altra, sense fer-PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE I ACTIVITATS los objecte d’una àrea específica, d’una nova “matèria”.D’AULA Per això, en la mesura del possible, seria convenientAquestes unitats voldrien ser d’utilitat no solament pel utilitzar aquestes unitats també dins el desenvolupa-tercer nivell de concreció -al proposar activitats concre- ment del currículum ordinari.tes d’aula-, sinó també pel segon nivell de concreció. El que acabem d’afirmar, però, no hauria de ser obsta-És a dir: si creiem que el projecte curricular de cen- cle per treballar alguna de les unitats de manera aïll -atre ha de posicionar-se respecte a la importància de da, per exemple amb motiu d’una diada de celebraciól’atenció a la diversitat en una educació per a la i- (dels drets humans, de la solidaritat , etc...) d’un acon-gualtat d’oportunitats, aquestes unitats, conjunta- teixement escolar, o de la oportunitat de vincular-les ament amb altres materials i recursos, poden ser alguna altra activitat escolar no habitual (per exempled’utilitat per establir els continguts curriculars del PCC l’elecció de d elegat de la classe), però sempre en elen aquests temes. De fet, es fa necessari que cada marc del projecte curricular de centre i preveient que alcentre educatiu expliciti també aquesta temàtica que llarg de la seva escolarització, tots els alumnes rebranens ocupa no solament en el marc de les declaracions aquests continguts.
  11. 11. --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------12 --------A secundària poden utilitzar-se també com un material millorar-los, o d’intercanviar l’experiència amb altresde base per a un crèdit variable, o per a unes sessions centres, us preguem que "en calent", en acabar la ses-de tutoria col· lectiva, però amb els advertiments que sió, anoteu les vostres consideracions sobre el desen-acabem de fer suara, i amb la tendència, com hem dit, volupament de lexercici o els suggeriments que consi-d’incorporar el màxim de continguts d’aquestes activ i- dereu interessants de tenir en compte.tats dins les àrees d’ensenyament -aprenentatge pre-vistes en el currículum ordinari.Per facilitar-ho indicarem en el quadre de la pàgina s e- ACTITUD DEL PROFESSORATgüent a quina àrea serà més fàcil d’incloure les activ i-tats previstes a cada unitat, en el ben entès que de Cal "desescolaritzar" les sessions, al menys, de duescap manera aquesta llista té cap altra funció que la pu- maneres. Duna banda, informant als alumnes que ni esrament orientativa. "posarà nota" al final de la mateixa, ni hi ha respostesJa es fa evident que en un projecte d’aquestes caracte- bones o dolentes a moltes de les preguntes que esrístiques és tant important allò que es fa com la ma- proposen a les activitats, etc... Daltra banda creant unnera com es fa. Per tant caldrà passar el temps que clima més distès que quan fem classe: seient en ro t-convingui a les primeres sessions per ensinistrar als llana, buscant la complicitat dels alumnes.nois (si no en tenen l’hàbit) a treballar en grup, a e s- En contrapartida cal també exigir una actitud col· la-coltar-se, a prendre notes del que diuen els altres, a boradora per part dels alumnes. En general, aquest ti-esperar el seu torn per parlar... Tant important és ad- pus d’activitats, acostumen a ser molt esperades pelsquirir aquests hà bits bàsics, que si cal, i per tal de p o- alumnes i la seva actitud acostuma a ser molt bona.der-hi dedicar el temps necessari, es dedicaran, per Preparem, si cal, als que els és més difícil de controlar-exemple, el doble del temps previst a les primeres uni- se i de col· laborar mitjançant una petita estrevistatats. prèvia.A més a més de la necessària avaluació col· lectivaamb els nois en acabar cada sessió, donat el caràcterexperimental daquests materials i la conveniència de
  12. 12. --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------13 --------No cal dir, però, que lactitud de la professora serà meixi eltambé un dels elements claus de lèxit. Cal que assu- nº Títol unitat Àrea curricular (activitat) 1 Jo i els altres Expressió plàstica / Educació visual y plàstica 2 Les aparences a vegades enganyen Expressió plàstica / Educació v isual y plàstica (Dramatització) 3 La meva bossa Expressió plàstica / Educació visual y plàstica 4 En la varietat hi ha el gust Llengua (expressió oral) i Coneix. del medi social / Llengua i Ciències Soc ials 5 La lliçó de la melanina Coneix. del medi natural / Ciències Naturals 6 Semblances i diferències Coneix. del medi natural i Exp. plàstica / C. Naturals i Ed. visual y plàstica 7 Generalitzacions, estereotips, estadístiques i falòrnies. Llengua (comprensió lectora) 8 Tots tenim prejudicis Llengua (comprensió lectora i dramatització) 9 La discriminació i l’exclusió Llengua (expressió oral i dramatització) 10 Cacera de prejudicis Coneix. del medi social / Ciències Socials 11 Qui som i d’on venim Matemàtiques i Coneix. del medi soc ial / Ciències Socials 12 Població de Catalunya Matemàtiques i Coneix. del medi soc ial / Ciències Socials 13 La democràcia : sóm més iguals que diferents Coneix. del medi social / Ciències Socials 14 Inventem un país Coneix. del medi social / Ciències Socials 15 Construï m Vilajusta Coneix. del medi social / Ciències Socials 16 Els drets humans Llengua (comp. lectora) i Coneix. del medi social / Ciències Socials 17 Herois i antiherois Llengua (comp. lectora) i Coneix. del medi social / Ciències Socials 18 Pobles oprimits Coneix. del medi social / Ciències Socials 19 Cartes dels emigrants Llengua i Coneix. del medi social / Ciències Socials
  13. 13. --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------14 -------- 20 La riquesa de les llengües Llengua i Coneix. del medi social / Ciències Socials 21 Proverbis, dites i refranys Llengua i Coneix. del medi social / Ciències Socials per entrar en activitats dinàmiques de reflexió irisc de baixar al terreny del debat de normes i procedi- d’implicació sòcio-afectiva com les que proposem.ments i, en ocasions, haurà de mantenir davant els a-lumnes compromisos concrets, o mantenir opinions i En definitiva la professora s’ha de moure amb comodi-actituds més personals que professionals (si és que es tat entre dues responsabilitats diferents: estar dispo-pot fer aquesta distinció). El seu recolzament haurà de sada a participar en el debat i la reflexió "com una mésser sempre el fet de tenir la força de la raó i no sim- de la classe", però sense oblidar que aquesta no és laplement "la raó de la força". seva feina ni el que sespera della. La seva irrenuncia- ble tasca deducadora la situa necessàriament en unTot i això, la professora segur que sabrà estar al seu altre pla, on haurà de jugar també el rol dàrbitre quelloc, sense confondre aquella búsqueda de la complici- té la responsabilitat de garantir que el debat i la refle-tat dels nois, amb una pèrdua del rol que li és propi i xió siguin possibles en un clima de tranquil· litat queque en definitiva, és el que dona confiança als alumnes permeti a tothom exercir el seu dret a la participació i a la convivè ncia. σ σθω θσω σωσσσ ωθσ ωσθ ωθ σθσ
  14. 14. --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------15 --------Nota: Per millorar una possible segona versió d’aquests materials, agrairem les vostres aportacions, comentaris, suggeriments, propostes... Adre- ceu-vos a Programa d’Educació Compensatòria “Un món ple de diferències” Carrer d’Isabel la Catòlica, 24. 17004 Girona. També podeu fer- ho mitjançant el correu electrònic a l’adreça: fcarbone@pie.xtec.es.
  15. 15. --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------16 -------- PRIMERA PART
  16. 16. --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------17 -------- Unitat 1: Jo i els altres. Reconeixent i compartint la seva pròpia peculiaritat, els alumnes* desenvoluparan no solament una apreciació de la seva personalitat i manera de ser sinó també una comprensió daltres maneres de ser i de procedir.
  17. 17. --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------18 -------- Unitat 1: Jo i els altres. objectius materials Ø Desenvolupar una autoimatge positiva Ø Paper dembalar. Ø Mostrar característiques de personalitat mitjançant lexpressió plàstica. Ø Llapis, colors. Ø Fomentar l’interès per les peculiaritats dels altres. Ø Tisores. Ø Fulls per retallar de revistes i diaris. Ø Cola o adhesiu per a paper. continguts conceptuals procedimentals actitudinals Ø Idea de característica o tret de personalitat Ø Aprendre a observar adequadament per a Ø Potenciació d’una saludable autoestima. (gustos, interessos) distingir les diferències i les semblances Ø Aprendre a respectar la diversitat exi- entre les persones i entre els diversos Ø Concepte de grup ètnic. gint la igualtat de drets i oportunitats. grups humans.. Ø Concepte de minoria cultural i social. Ø Aprendre a posar-se en la pell de Ø Fer collages. l’altre*. Ø Grups ètnics minoritaris principals entre nosaltres. temporalització avaluació Ø Autoavaluació verbal col.lectiva del que els alumnes* han après. Dues sessions. Ø Selecció, per votacions, de diversos collages: el més expressiu, el més bonic, el més ben treballat, etc... *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
  18. 18. --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------19 -------- Unitat 1: Jo i els altres. activitats AUTORETRAT-COLLAGE COLLAGE D’UN PERSONATGE IMAGINARI 1. Enganxar el paper a la paret o escampar-lo sobre el terra. 1. Ajudeu a imaginar als alumnes que un matí es desperten com a membres dun grup ètnic minoritari, (diferent al seu si ja en són). 2. Aparellar els alumnes* i que es ressegueixin les siluetes una a lal- Que imaginin la casa en que viurien, les joguines que tindrien, el què tra amb llapis. farien un dia de festa, com seria el seu barri... 3. Cada alumna omple la seva silueta amb retalls de diaris i de re- 2. Cada alumna fa una llista de 10 situacions, vivències, etc. que vistes que cregui que la identifiquen (per què li agraden, pel contin- veurien diferent si fos membre daquest grup ètnic minoritari gut, pel simbolisme...) 3. En petit grup comenten i discuteixen les seves llistes. 4. Els alumnes expliquen els seus collages descrivint perquè refle ctei- xen la seva personalitat. 4. Realitzen, a partir dels comentaris un collage representant a a- quest personatge imaginari d’aquest grup ètnic minoritari que han 5. Posar en comú una valoració d’aquesta diversitat de maneres de triat. ser, de gustos, de característiques personals... 5. Comparen aquest collage amb els del dia anterior. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
  19. 19. --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------20 -------- Unitat 1: Jo i els altres. observacions per a la professora* v Tant en aquesta unitat com en totes les altres, la professora cal- sinònim de grup cultural, i per tant no ha de referir-se només drà que adapti la terminologia utilitzada i els continguts a l’edat a grups culturals exòtics o marginats. Així podem parlar amb dels seus alumnes. tota propietat de l’ètnia catalana o gallega. No té cap sentit, per tant, classificar una determinada música com música èt- v Prèviament convé documentar-se sobre la definició concreta de nica, ja que tota la música és d’una ètnia o altra. termes com: Ø Identitat ètnica / contingut ètnic Ø Igualtat /desigualtat. Similitud / diversitat. Semblança / Etnicitat seria el bagatge cultural d’un poble que es pensa a diferència (atenció als aspectes físics però també als socials, sí mateix com una unitat front la resta dels altres pobles, per ex.: la igualtat de drets). amb independència que pugui, segons quin sigui el context, Ø Minoria / majoria (sòcio-cultural) englobar-se en altres unitats superiors com l’Estat, o disgre- Quan es parla d’una minoria sòcio-cultural no es fa referència gar-se en altres inferiors, com unitats territorials parcials o tant al nombre dels seus membres, com al fet de no tenir els comunitats. El contingut ètnic seria aquest bagatge cultural, mateixos drets socials, culturals i polítics. Era el cas dels ne- més o menys ric, extern i dinàmic, men tres que aquest pen- gres a Sudàfrica en temps de l’apartheid, eren una minoria tot i sar-se a sí mateix en oposició a altres seria la identitat ètni- ser molt més nombrosos que els blancs. ca.2 Ø Ètnia / raça / grup cultural v L’exercici ha de ser el mateix per a tots els alumnes de la classe, El concepte de raça biològica ja no es pot aplicar a l’espècie sigui quin sigui el grup ètnic de la seva família. humana, ja que en l’home parlar de raça és parlar d’un mite v És especialment important l’objectiu d’estimular una autoestima social i mai d’un fenomen biològic 1 . Per aquesta raó fora bo de saludable, en aquells alumnes pertanyents a minories sòcio- suprimir aquesta expressió de les aules quan es refereix a èt- culturals marginades o en risc de marginació. nies o grups culturals de l’espècie humana. Sovint s’utilitza “ètnia” com a eufemisme de “raça”. De fet ètnia és un *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals. 1 RUFFIE, J. (1982): De la biología a la cultura. Muchnick. Barcelona.(Pàg. 24) 2 SAN ROMÁN, T. (1984): Gitanos de Madrid y Barcelona. Ensayos sobre aculturación y etnicidad. “Publicacions d’Antropologia Cultu-ral”. Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. (Pàg. 118)
  20. 20. --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------21 -------- Unitat 2: Les aparences, a vegades enganyen. La comunicació pot ser verbal o no verbal. Reconeixent i comprenent els diferents estils de comunicació sajudarà als alumnes* a ser més comprensius amb els altres, i menys superficials en les valoracions. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
  21. 21. --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------22 -------- Unitat 2: Les aparences, a vegades enganyen. objectius materials Ø Augmentar la comprensió dels diferents estils de comunicació. Ø La lletra de la cançó "Darrera la careta" Ø Experimentar diferents maneres de comunicar sentiments i emocions a través de màsc ares i Ø Materials per fer una màscara (goma, comportaments no-verbals. tisores, pintures, etc. o uns altres si es vol fer amb altres qualitats i materials) Ø Veure la necessitat de no quedar-nos en la superfície de les coses i de les persones, si no volem equivocar-nos en les valoracions. Ø Diaris i revistes variades. continguts conceptuals procedimentals actitudinals Ø Concepte de comunicació no verbal. Ø Dibuixar, pintar i retallar carotes o mà sca- Ø No fiar-se només de les aparences ni res. Dramatització acostumar-se a jutjar només per les Ø Diferents sistemes de comunicació no verbal aparences. (ganyota o expressió de cara) Ø Expressar diferents emocions mitjançant l’expressió plàstica (caretes) i dinàmica Ø Ser rigorosos quan hem d’emetre una Ø Superficialitat i rigor en les valoracions (mímica). Interpretar les expressions dels valoració sobre algú o alguna cosa. Ø Caretes i màscares. Usos i funcions (te atre, altres carnestoltes...). Ø Aprendre a distingir les valoracions super- ficials de les rigoroses. temporalització avaluació Ø Avaluar si els alumnes són més cautes, a partir d’ara, a l’hora de valorar per les aparen- Dues sessions (segons la complicació tècnica ces. Observeu les seves reaccions i respostes en l’activitat d’ampliació basada en els d’execució de la màscara) diaris. Ø Avaluar les màscares principalment per la seva expressivitat, i no tant per la perfec ció tècnica, ja que és això el que es pretenia. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
  22. 22. --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------23 -------- Unitat 2: Les aparences, a vegades enganyen. activitats AMPLIACIÓ DE LACTIVITAT FER GANYOTES DARRERA LA CARETA BASADA EN ELS DIARIS: 1. Feu seure els alumnes* en l. Llegir el text "Darrera la careta" als alumnes. cercle. 1. Feu retallar als alumnes cares 2. Analitzeu el text amb els alumnes (si voleu, primer treballant en petits de gent de les fotos del diari 2. Una alumna* comença fent grups) que representin una varietat una ganyota(una expressió de • Distingir el sentit real i el figurat de la màscara. democions i expressions. cara) i la “passa” a l’alumna del seu costat dret. • Feu preguntes del tipus: Per a què serveix una màscara? En quines 2. Discussió sobre aparences situacions utilitzem màscares i per què?. 3. Aquesta alumna primer haurà equívoques: vestits elegants de dir què li sembla que expres- • Discutir amb els alumnes què hi ha en les aparences de la gent oculten personatges tèrbols, sa la ganyota. L’alumna que l’ha d’autèntic i de postís?. Hi pot haver “capes successives de màsc a- vestits senzills poden amagar fet corrobora o no aquesta in- res”? És lícit quan es va a buscar feina “posar-se una màscara” per persones riques en bondat. No terpretació. aparentar que ets millor i obtenir la feina? sempre és cert que "la cara es el mirall de lànima". 4. La segona alumna, fa al seu • Els hi pengem determinades “màscares” als membres dels grups s ò- torn una ganyota a la tercera i cio-culturals minoritaris i/o marginals? No som nosaltres i els nos- 3. Comentar anècdotes visc udes es repeteix el procès. tres prejudicis els qui inventen la màscara? Per què ho fem? pels alumnes sobre els proble- 5. Les "ganyotes" es passaran 3. Avaluar entre tots l’exercici anterior. Ha creat cada alumna, una ga- mes de fiar-se només de les fins que cada persona hagi re- nyota o expressió real?. Encoratjar als alumnes a mostrar emocions reals aparences o de no fiar-se’n but i passat una expressió. defugint les caretes, mitjançant les expressions, però adonant-se de gens. quan pot ser, en la vida diària, imprudent el fer-ho. 6. Al final es valoraran les coin- 4. La conclusió, per tant, no ha cidències i desacords entre e- 4. Fer caretes que representin emocions, actituds, sentiments, etc. de ser no ens podem fiar de missor i receptor. 5. Intentar representar les actituds i els sentiments primer amb la care- ningú sinó que cal no fiar-se ta posada i desprès sense, només amb mímica. Comentar els resultats. només de les aparences. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
  23. 23. --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------24 -------- Unitat 2: Les aparences, a vegades enganyen. fulls de treball, textos, qüestionaris... DARRERA LA CARETA. I II Molts pobles de diverses parts del món i en molts moments de la Però encara que no ens posem una carota ni ens disfressem, a vegades seva història han fet servir màscares i carotes per a fer repr esen- actuem com si en portéssim, de manera que els altres es pensin que tacions teatrals, danses, festes... som d’una manera diferent de com en realitat som. Sovint ho fem sense La carota representa, quasi sempre, un personatge. El qui la por- adonar-nos-en. Però a vegades ho fem expressament. Si fem cara de ta, s’amaga darrera de la carota i es comporta no tal com és, sinó bons nens, és més fàcil aconseguir allò que volem... tal com ho faria el personatge que representa la carota. A vega- Per això cal ser prudents i vigilar quina careta porten a vegades les per- des fan por, a vegades fan riure... sones, si és que en porten. A vegades, darrera una persona elegant i És divertit disfressar-se i posar-se carotes per fer veure que no ben vestida, s’hi amaga una persona despreciable, i al revés. A vegades som nosaltres. Així tothom pot triar (al menys el dia de Carnestol- darrera l’aparença antipàtica d’una companya*, hi ha moltes ganes de tes) semblar molt diferent del que és, o fer veure que són com els fer amics... agradaria ser. O fer riure als altres*, espantar-los per fer una broma, o simplement poder fer coses sense passar la vergonya de que et coneguin... *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
  24. 24. --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------25 -------- Unitat 2: Les aparences, a vegades enganyen. observacions per a la professora* v La pròpia paraula persona etimològicament deriva del nom que v Estrictament parlant, no es pot afirmar, com diu el refrany, es donava al teatre clàssic greco -romà a les màscares que u- que les aparences enganyen.Les aparences ni enganyen ni saven els actors*. deixen d’enganyar. Simplement donen una informació, i no una altra, i la que donen, certament és superficial i per tant sovint v No podem educar als nois en la malfiança, que és l’actitud que equívoca. No hem de transmetre, doncs, ni una malfiança total s’amaga sota el refrany: les aparences enganyen. Però tampoc i absoluta cap a les aparences, que en ocasions són de molta en una actitud de beneiteria i de superficialisme en les apreci- utilitat, ni una actitud de beneiteria o de recel, de fiar-se ex- acions i les valoracions del que ens volta. La dificultat radica cessivament de les aparences. Cal transmetre el missatge que precisament en aquest equilibri de saber donar a les aparen- qui es fia només de les aparences, sovint s’equivoca. ces la importància que tenen. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
  25. 25. --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------26 -------- Unitat 3: La meva bossa. Hi ha aspectes i característiques especials que els alum- nes* valoren com importants per a la seva identitat i per la seva personalitat. Algunes, poques, són exclusives i carac- terístiques de cada individu, daltres, la major part, comparti- des i comuns amb els altres.
  26. 26. --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------27 -------- Unitat 3: La meva bossa. objectius materials Ø Descobrir que entre els companys es donen més semblances que diferències. Ø Una bossa de paper. Ø Subratllar més les semblances que les diferències entre grups ètnics. Ø Pintures, retoladors, goma, paper de colors, estisores... continguts conceptuals procedimentals actitudinals Ø Concepte d’identitat i d’identificació. Ø Saber trobar semblances i diferències en- Ø Valorar positivament les diferències, tre aspectes físics i propietats no físi- quan no comporten desigualtats. Ø Concepte de personalitat i caràcter. ques. Només es pot valorar la diversitat des Ø Adonar-se que el contrari d’igualtat és del reconeixement de la igualtat de desigualtat i no diversitat o diferència, Ø Descobriment de que tenim més semblan- drets, teòrica i real. ces que diferències amb els companys. (que tenen com a contraris similitud i sem- blança) Ø Fomentar el rebuig a una actitud massa generalitzada: tractar als altres com a iguals en allò que són diferents, i com a diferents en allò que som iguals. temporalització avaluació Proposar als alumnes de fer una avaluació periòdica al llarg de tot el curs, per adonar- Dues sessions nos de fins a quin punt acceptem i respectem la diversitat que presenten els companys de l’aula en la nostra vida quotidiana a l’escola (nois amb necessitats educatives especials, nois amb peculiaritats inusuals, amb característiques físiques concretes, d’altres grups èt- nics, etc.) *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
  27. 27. --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------28 -------- Unitat 3: La meva bossa. activitats LA MEVA BOSSA. DEMOSTRAR LES NOSTRES SEMBLANCES I DIFERÈNCIES 1. Explicar als alumnes* que han de decorar i omplir una bossa amb 1. Fer seure a tots els nois* en una rotllana de cadires, tantes com coses que diguin quelcom sobre el que ells són. alumnes. La me stra*, dreta, inicia el joc. 2. Indicar als alumnes que decorin lexterior de les seves bosses com 2. La mestra diu en veu alta; “La forta tramuntanada bufa sobre ells vulguin. Explicar que cada bossa serà tant diferent c om ho és tots aquells que com jo, han nascut en un altre poble” cada persona. 3. En aquell moment han d’aixecar-se ràpidament i canviar de c adira 3. Animar als alumnes a continuar afegint coses a les seves bosses. tots els qui han nascut en un poble diferent al que hi ha l’escola. Explicar que totes aquestes coses juntes donaran als altres una idea Com que la mestra també ha intentat seure, una nena* s’ha que- del que ells són i del que els agrada. Per exemple: uns alumnes poden dat dreta. voler incloure fotos de la seva família, gravats dels seus aliments favorits, una petxina trobada durant unes vacances a la platja, una 4. La nena que ha quedat dreta fa una afirmació semblant a la de la carta que han escrit, un regal que significa molt per a ells, o una senyoreta, i diu per exemple: “La forta tramuntanada bufa sobre postal que algú els ha escrit. Indica que poden incloure el que vul- tots aquells que com a mi, els agraden els macarrons” guin. (Si la cosa que volen incloure-hi és massa gran, es pot substituir per una foto o dibuix). 5. El joc continua fins que al menys tots els alumnes hagin pogut dir una frase. La mestra, quan convingui, intentarà quedar-se dreta per tal de fer aparèixer temes menys anecdòtics, referits a acti- tuds personals, valoracions, sentiments... 6. És important dedicar al final una bona estona a valorar junts què els ha semblat el joc. Si hi ha hagut coses que els han sorprès. Si els sembla que ara coneixen millor al grup i a cada membre. Si s’han adonat que són poquetes les coses en que no ens assem- blem a ningú. Que per a fer amics és més important fixar-se en les semblances que en les diferències... *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
  28. 28. --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------29 -------- Unitat 3: La meva bossa. observacions per a la professora* v Tal com recomanàvem a una unitat anterior, prèviament convé v El professor de filosofia Josep Mª Terricabras, expresa molt bé la documentar-se sobre la definició concreta de termes com: orientació que caldria donar a aquest tema (i els que seguiran) que parlen de semblances i diferències: ♦ Igualtat /desigualtat. Similitud / diversitat. Semblan- ça / diferència (atenció als aspectes físics i també als “La diferència personalitza, el respecte dignifica, la desigualtat socials, per ex.: la igualtat de drets). envileix. Comptat i debatut, la distinció moralment més impor- tant que es pot fer entre els humans és la que separa els que ♦ Minoria / majoria (sòcio-cultural) Ètnia / raça / grup escalfen dels que esclafen” cultural. Identitat ètnica / contingut ètnic (Veure Uni- tat 1) “El que cal, doncs, no és tractar (educar, diria jo) a tots els hu- mans com a iguals quan no en són, sino tractar-los de manera que, tot i essent diferents, es puguin arribar a parlar de tu a tu entre ells” (TERRICABRAS, J. M. (1998): “Atreveix -te a pensar” Barcelona, Ed La Campana. Pàgs. 181 i 178 respectivament) *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
  29. 29. --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------30 -------- Unitat 4: En la varietat hi ha el gust Ajudar als alumnes* a entendre la importància dels altres pel que ells són no simplement pel que apa- renten. Encoratjar els alumnes a valorar la diversitat. Fer-los conscients del malbaratament que representa el consumisme compulsiu, estimulant l’esperit crític. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
  30. 30. --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------31 -------- Unitat 4: En la varietat hi ha el gust objectius materials Ø Desenvolupar la consciència de la “bellesa de la diversitat" i l’enriquiment que comporta. Ø Poema:"El desig den Ramon" Ø Estimular la curiositat, el desig de conèixer, de sortir de les modes absurdes i de les rut ines, Ø El qüestionari: "Els meus gustos perso- de descobrir coses noves. nals” Ø Diaris i revistes. Ø Paper i eines per a fer un mural continguts conceptuals procedimentals actitudinals Ø Precisar significats: Ø Identificació dels gustos personals Ø consciència del valor i de la bellesa de Igualtat /desigualtat. la diversitat. Ø Procediments i hàbits de lectura crítica de Similitud / diversitat.;semblança / di- la moda, la publicitat i del “prestigi” (real Ø Foment de l’esperit crític i l’actitud ferència. o fictici) dels productes de marca. d’alerta per quan se’ns vol justificar la Ø El gust personal. desigualtat social com si fos una con- seqüència “natural” de la diversitat cul- Ø La moda i la publicitat com a manipulacions tural interessades del gust personal. Ø Control del consumisme compulsiu temporalització Avaluació - Dues sesions Avaluarem la disponibilitat de l’alumna* a qüestionar-se sobre els seus gusts personals, a identificar fins a quin punt són vicaris de la publicitat, i l’esforç per obrir-se i valorar i ac- ceptar altres gusts diferents dels seus. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
  31. 31. --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------32 -------- Unitat 4: En la varietat hi ha el gust activitats - Quins dels vostres gustos son motivats per la publicitat (TV, EL DESIG D’EN RAMON etc.)? Quins per les modes? - Quina relació hi ha entre gustos personals (varietat de gustos) i 1. Llegir el vers "El desig den Ramon" als alumnes*. moda (uniformització)? - 2. Discutir el poema proposant qüestions com: 3. Els alumnes han descriure la seva pròpia història o poema, o fer - Com seria el mó n si tothom fos semblant, idèntic? un dibuix celebrant l’enriquiment que suposa la diversitat. - Quines coses tagradarien i quines no tagradarien? - Què es vol dir amb: "diversitat és enriquiment" i "en la varietat 4. Presentar en un mural aquests treballs sota un títol com ara: hi ha el gust"? “Som iguals, malgrat la diver-sitat” “L’important és allò que - Si ésser tothom idèntic seria horrorós, ¿no seria fantàstic, en ens fa iguals” canvi que tothom fos igual pel que fa a oportunitats, drets ......................................... cívics i socials, possibilitats educatives, sanitàr ies...? - Què creus que vol dir “som iguals malgrat les diferènc ies”? RETALLS DELS DIARIS: ...................................... Entregar un exemplar de diari o d’una revista a cada alumna*. Dir- los-hi que busquin fotos i il· lustracions de coses que els agradin o ELS MEUS GUSTOS PERSONALS que no els agradin. Alguns exemples poden ser menjars, una activitat extraescolar , un desig especial, la feina de casa favorita, el progra- l. Distribuir el full de "Els meus gustos personals". Els alumnes han de ma de TV, una carrera, un animal de companyia, unes vacances, etc. completar el qüestionari. Els alumnes poden comparar les seleccions per veure si alguna altra alumna ha seleccionat les mateixes fotos, similars o molt diferents 2. Dividir els alumnes en grups petits per compartir i comparar les Probablement aquelles coses en que coincideixi un nombre més alt seves respostes, fent-se preguntes del caire de: d’alumnes seran les promocionades per la publicitat o la moda. Fer - Algú altre ha respost igual que tu? Quines diferències i semblan- veure als alumnes la transcendència que pot tenir la manipulació de ces hi ha entre vosaltres? la opinió pels mitjans de comunicació, i les repercussions socials - Hi ha algunes coses que ens facin estar tristos o contents a d’aquest tema. tots? *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
  32. 32. --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------33 -------- Unitat 4: En la varietat hi ha el gust fulls de treball, textos, qüestionaris... El desig den Ramon En Ramon anava a pescar mentre rumiava: Va sortir amb molt de temps per anar al cinema. "Per què som tant diferents? Per què no podem ser igua ls?. Una gran cua es va trobar, tothom ja hi era. Va seure vora el riu i es lamentava: Buscava els seus amics als quals veure volia "Si tothom fos com jo seria sensacional!" Però tothom era igual i no els distingia. Al cap d’una estona pescà un peix molt lluent. "Ja n’hi ha prou!": exclamà empipat com una mona El peix digué: "Deixa’m anar, i un desig et concediré" "Un com jo, està bé, però a cents és massa! En Ramon en sentir parlar un peix va quedar molt sorprés Idèntics tots és molt avorrit ; la uniformitat no és bona Però va dir: “Voldria que fos com jo tota la gent!” La bellesa està en la diversitat. Això és el que passa!" En arribar a casa seva veu que la mare era com ell. “El que jo vaig demanar al peix que havia pescat I el seu pare. I també la seva germana Assumpció. Es que no hi hagués al mon injustes desigualtats De primer va pensar "Això és realment bell Que tots els nens tinguessin iguals oportunitats Amb un equip ple de "jos" serem uns campions!". I que iguals fossin els drets de tota la humanitat”. Anà c orrent a lescola tot pensant "Ens hem de divertir! Ja que com més iguals serem, mes riurem!”. Diguè a un seu company: "Avui a què jugarem?" Com que tots pensaven igual, ningú no sabia què dir. *.- Per evitar la possibilitat d’interpretacions sexistes del llenguatge, utilitzarem, quan no es presentin problemes de concordança, el femení als singulars i el masculí als plurals.
  33. 33. --------UN MÓN PLE DE DIFERÈNCIES------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------34 -------- Unitat 4: En la varietat hi ha el gust fulls de treball, textos, qüestionaris... ELS MEUS GUSTOS PERSONALS Nom_______________________________________________ 6. Una cosa que sempre intento no fer és __________________________________________________ Hem après que tots tenim gustos diferents. Aquests formen les nostres "opinions". Podem compartir algunes de les opinions, però 7. Un programa de TV que magrada és seria tota una sorpresa trobar dues persones amb les mateixes o- __________________________________________________ pinions sobre totes les coses. 8. Magrada llegir historietes sobre Aquestes preguntes no tenen una resposta correcta o incorrecta, __________________________________________________ ja que el que pregunten és la teva opinió. 9. Quan sigui gran vull ser 1. El meu menjar preferit és __________________________________________________ ___________________________________________________ 10. Un animaló que magradaria tenir és 2. Després de lescola, magrada __________________________________________________ ___________________________________________________ 3. El meu dia de la setmana preferit és ___________________________________________________ perquè_____________________________________________ 4. La roba que més magrada és ___________________________________________________ 5. Si pogués fer realitat un desig, triaria ___________________________________________________ .

×