Hipertensió Arterial Secundària
Signes de sospita d´HTA secundària: <ul><li>Inici d´HTA abans dels 30 anys o després dels 55-60 anys </li></ul><ul><li>HTA...
Signes de sospita d´HTA secundària: <ul><li>Absència d´història familiar d´HTA en adults </li></ul><ul><li>Marcats anteced...
Troballes suggestives d´HTA secundària Malaltia Renovascular(Estenosi bilateral) Insuficiència renal aguda amb IECas i ARA...
Troballes suggestives d´HTA secundària Hiperparatiroidisme, malaltia renal nefrogènica (obstrucció, litotrícia) Litiasi de...
Troballes suggestives d´HTA secundària Malaltia renal poliquística Palpació dels ronyons augmentats de grandària Hta renov...
Troballes suggestives d´HTA secundària HTA Vasculorenal Asimetria de la mida renal > 1,5 cm per Ecografia o Rx simple d´ab...
Causes d´Hipertensió Secundària: Farmacs <ul><li>- Fàrmacs d´ús freqüent:  AINEs, Ach,Cortis,Simpaticomimètics: Efedrina, ...
Farmacs que interfereixen la teràpia antihipertensiva
Causes més freqüents de hipertensió secundària <ul><li>Malaltia de parènquima renal </li></ul><ul><li>Vasculopatia renal <...
Malaltia  Renal <ul><li>Causa més freqüenment identificable. </li></ul><ul><li>Pot ser: </li></ul><ul><li>-Nefrogènica: gl...
Malaltia VasculoRenal. <ul><li>Prevalença del 1-6% fins al 20% com a troballa en l´arteriografia coronària. </li></ul><ul>...
Sospita Clínica de Malaltia Renovascular <ul><li>HTA que debuta < 30 anys en absència d´història familiar o > 55 anys amb ...
Tractament d´Hipertensió Secundària Vasculorenal <ul><li>Els pacients amb Displasia fibromuscular sembla que es beneficien...
Aldosteronisme primari <ul><li>El 70% són per hiperplàsia suprarenal i en el 30% es troba un Adenoma. Carcinoma i altres s...
Sospita Clínica d´Aldosteronisme primari <ul><li>Hipopotassèmia no explicable o induïda per diurètic però resistent a la c...
Algoritme diagnòstic en Hipopotassèmia HTA amb HipoK >30mEq/dia K en orina de 24 hores -HTA vasculorenal -Estrògens -Tumor...
Feocromocitoma <ul><li>Prevalença molt baixa </li></ul><ul><li>Signes de sospita clínica: </li></ul><ul><li>-HTA làbil </l...
Síndrome d´Apnea de Son <ul><li>Més freqüent en homes </li></ul><ul><li>Prevalença elevada (80% en pacients amb HTA resist...
Síndrome d´Apnea de Son <ul><li>Sospita Clínica: </li></ul><ul><li>-HTA resistent i obesitat </li></ul><ul><li>-Roncador (...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Hipertensió arterial secudària.def

672
-1

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
672
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
11
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • Un estudi recent amb seguiment a 5 anys que va comparar revascularització/tractament mèdic es va veure que va ser millor la reducció de la progressió del deteriorament de la funció renal però en canvi no va haver-hi beneficis en quan a morbimortalitat cardiovascular i hi va haver un risc més alt de complicacions.
  • En els darrers anys degut a les proves d´imatge i a l´ARP (Quoficient Aldosterona/activitat de renina) s´ha incrementat el diagnòstic d´aquesta entitat pe`rò probablement sigui degut a formes lleugeres d´hiperplàsia i falsos positius per renina baixa cosa que passa freqüenment amb gent gran, raça negra, malaltia renal crònica i HTA de llarga evolució.
  • La secreció autonoma d´aldosterona cal confirmar-la amb proves de supressió salina de l´aldosterona plasmàtica o proves des supressió amb fluorcortisona o captopril. El quoficient aldosterona /ARP elevat ens orienta al diagnóstic però com ja hem dit abans presenta molta variabilitat i pot ser convenient retirar el tractament antihipertensiu un mes abans de la seva determinacio. Les proves d´imatge que ens poden ajudar pel diagnòstic són Eco, TAC, RMN i gammagrafia amb iode-metil-colesterol El tractament de la hiperplàsia respon a antagonistes o inhibidors de l´aldosterona com l´espironolactona i l´eplerenona sols o associats a tiazides. Els adenomes requerirant cirurgia
  • Pel diagnòstic també ens pot ajudar la prova d´estimulació amb glucagó o prova de supressió amb clonidina. Les proves d´imatge detecten a nivell de suprarenals la tumoració en el 95%. Es pot fer TC o RMN o gammagrafia amb metaiodebenzilguanidina.
  • Hipertensió arterial secudària.def

    1. 1. Hipertensió Arterial Secundària
    2. 2. Signes de sospita d´HTA secundària: <ul><li>Inici d´HTA abans dels 30 anys o després dels 55-60 anys </li></ul><ul><li>HTA de grau 3 (PAS >=180,PAD >=110) </li></ul><ul><li>Afectació important o desproporcionada dels organs diana </li></ul><ul><li>HTA resistent </li></ul><ul><li>Empitjorament sobtat d´una HTA prèviament controlada. </li></ul>
    3. 3. Signes de sospita d´HTA secundària: <ul><li>Absència d´història familiar d´HTA en adults </li></ul><ul><li>Marcats antecedents familiars d´HTA o malaltia cardiovascular en edats precoces </li></ul><ul><li>Menor reducció nocturna de la PA objectivada per MAPA </li></ul><ul><li>Troballes suggestives a l´anamnesi, EF o EC bàsiques </li></ul>
    4. 4. Troballes suggestives d´HTA secundària Malaltia Renovascular(Estenosi bilateral) Insuficiència renal aguda amb IECas i ARA II Feocromocitoma Empitjorament de la HTA amb B-bloquejants Hiperaldosteronisme primari o secundari. Excès de corticosteroides. Hipopotassèmia marcada amb tractament diurètic Resposta farmacològica Etiologia probable Troballes Suggestives
    5. 5. Troballes suggestives d´HTA secundària Hiperparatiroidisme, malaltia renal nefrogènica (obstrucció, litotrícia) Litiasi de repetició Hipertensió renovascular Edema agut de pulmó recidivant SAOP Alteració anàlisi orina Malaltia Renal o Renovascular Roncador, somnolència diürnaIncrement de la creatinina sèrica o disminució FG Obstrucció urinaria Prostatisme Feocromocitoma Crisi hipertensiva, palpitacions, sudoració, cefalea, hipotensió postural Símptomes Etiologia probable Troballes Suggestives
    6. 6. Troballes suggestives d´HTA secundària Malaltia renal poliquística Palpació dels ronyons augmentats de grandària Hta renovascular Buf abdominal amb component diastòlic Malaltia tiroïdal Goll, nòdul tiroidal Coartació d´aorta Asimetria de polsos, Pa inferior a EEII respecte les EESS, buf sistòlic a l´esquena Malaltia Cushing Estries vinoses, hirsutisme, acumulació de greix cervical, cara de “lluna plena” Feocromocitoma Neurofibromes, taques “café amb llet” Signes Etiologia probable Troballes Suggestives
    7. 7. Troballes suggestives d´HTA secundària HTA Vasculorenal Asimetria de la mida renal > 1,5 cm per Ecografia o Rx simple d´abdomen Exploracions Complementàries Hiperparatiroïdisme, Malaltia de Paget Augment de les FA Hiperparatiroidisme Hipercalcèmia Hipo o Hipertiroïdisme Alteració TSH Malaltis parenquimatosa renal Alteració anàlisi orina Malaltia Renal o Renovascular Increment de la creatinina sèrica o disminució FG HTA Renovascular, Hiperaldosteronisme Hipopotassèmia Malaltia parenquimatosa renal o obstrucció urinària Hiperpotassèmia Laboratori Etiologia probable Troballes Suggestives
    8. 8. Causes d´Hipertensió Secundària: Farmacs <ul><li>- Fàrmacs d´ús freqüent: AINEs, Ach,Cortis,Simpaticomimètics: Efedrina, fenilefrina, fenilpropanolamina, pseudoefedrina..,Homones tiroidals, antidepresius triciclics, anorexigens (sibutramina), Ergotamínics </li></ul><ul><li>-Fàrmacs d´ús menys habitual: Immunosupresors (Ciclosporina i Tacrolimus), Hemotopoiètics (Eritropoietina i derivats), Disulfiram, Venlafaxina, Buspirona.. </li></ul><ul><li>- Altres: Clorur sòdic, nicotina, alcohol, regalèssia, Ginseng, cocaïna, anfetas…. </li></ul>
    9. 9. Farmacs que interfereixen la teràpia antihipertensiva
    10. 10. Causes més freqüents de hipertensió secundària <ul><li>Malaltia de parènquima renal </li></ul><ul><li>Vasculopatia renal </li></ul><ul><li>Hiperaldosteronisme primari </li></ul><ul><li>Coartació d´aorta </li></ul><ul><li>Síndrome de l´Apnea del son. </li></ul>
    11. 11. Malaltia Renal <ul><li>Causa més freqüenment identificable. </li></ul><ul><li>Pot ser: </li></ul><ul><li>-Nefrogènica: glomerulopatia, nefropatia, nefropatia intersticial, litiasi renal </li></ul><ul><li>-VasculoRenal: Arteriosclerosi, Displàsia fibromuscular </li></ul>
    12. 12. Malaltia VasculoRenal. <ul><li>Prevalença del 1-6% fins al 20% com a troballa en l´arteriografia coronària. </li></ul><ul><li>Causes: -Arterioesclerosi. (augment amb l´edat) </li></ul><ul><li>-Displàsia Fibromuscular (sobretot en dones joves) Produeix evolució més freqüent a estenosi i una HTA més ràpida i aguda </li></ul>
    13. 13. Sospita Clínica de Malaltia Renovascular <ul><li>HTA que debuta < 30 anys en absència d´història familiar o > 55 anys amb debut d´HTA greu </li></ul><ul><li>HTA refractària </li></ul><ul><li>Acceleració d´una HTA prèviament ben controlada </li></ul><ul><li>IR precipitada al introduir IECA i Ara II </li></ul><ul><li>HTA en pacients amb arteriosclerosi diagnosticada en altres localitzacions quan es produeix empitjorament sobtat de la funció renal </li></ul><ul><li>Buf abdominal (sobretot amb component diastolic) </li></ul><ul><li>Asimetria del tamany renal (<1,5cm) </li></ul><ul><li>Edema agut de pulmó recurrent (especialment si no es troba alteració sistòlia per Ecocardio) </li></ul><ul><li>IR d´etiologia desconeguda (en absència de proteïnúria o alteracions del sediment urinari) </li></ul><ul><li>Hipopotassèmia </li></ul>
    14. 14. Tractament d´Hipertensió Secundària Vasculorenal <ul><li>Els pacients amb Displasia fibromuscular sembla que es beneficien de les tècniques de revascularització. No és tant així en ancians amb arteriosclerosi. </li></ul>HTA estable HTA ben controlada Estenosi unilateral amb circulació colateral normal Funció renal estable Esperança de vida limitada per patologia associada HTA resistent al tto mèdic Hta que empitjora amb sínfrome coronàries agudes EAP Estenosi bilateral o ronyó funcionant solitari Deteriorament progressiu i recent de la funció renal IRC amb IECA o Ara II Esperança de vida raonable A favor de tractament mèdic A favor de Revascularització
    15. 15. Aldosteronisme primari <ul><li>El 70% són per hiperplàsia suprarenal i en el 30% es troba un Adenoma. Carcinoma i altres són molt poc freqüents. </li></ul>
    16. 16. Sospita Clínica d´Aldosteronisme primari <ul><li>Hipopotassèmia no explicable o induïda per diurètic però resistent a la correció. </li></ul><ul><li>Debilitat muscular i rampes secundàries (K< 3mEq/l) </li></ul><ul><li>HTA resistent amb renina plasmàtica baixa </li></ul>
    17. 17. Algoritme diagnòstic en Hipopotassèmia HTA amb HipoK >30mEq/dia K en orina de 24 hores -HTA vasculorenal -Estrògens -Tumor productor de renina Malalties renals -Tto diürètic -Pèrdues digestives -Sudoració -Cremades Activitat renina plasmàtica Aldosterona Baixa Alta < 30mEq/dia Alta Baixa Hiperaldosteronisme 1ari: Quocient Aldost/ARP > 20-50ng/ml/h -Regalèsia -Excès mineral Corticoides -Síndrome Liddle
    18. 18. Feocromocitoma <ul><li>Prevalença molt baixa </li></ul><ul><li>Signes de sospita clínica: </li></ul><ul><li>-HTA làbil </li></ul><ul><li>-Crisis hipertensives </li></ul><ul><li>-Cefalea, sudoració, palpitacions i palidesa. </li></ul><ul><li>Demanar metanefrines i catecolamines en orina (elevada especificitat) </li></ul><ul><li>En alta sospita (Crisis sugestives, antecedents familiars o personals de feocromocitoma i síndrome familiar compatible) demanar metanefrines lliures plasmàtiques fraccionades (alta sensibilitat) </li></ul>
    19. 19. Síndrome d´Apnea de Son <ul><li>Més freqüent en homes </li></ul><ul><li>Prevalença elevada (80% en pacients amb HTA resistent o refractària) </li></ul><ul><li>S´associa estretament a la HTA refractària i obesitat greu. </li></ul><ul><li>En normotensos prediu el desenvolupament d´HTA posterior </li></ul><ul><li>A més intensitat de l´Apnea pitjor grau de control de la HTA. </li></ul>
    20. 20. Síndrome d´Apnea de Son <ul><li>Sospita Clínica: </li></ul><ul><li>-HTA resistent i obesitat </li></ul><ul><li>-Roncador (HTA i roncador té un 70% de probabilitat de fer apneas) </li></ul><ul><li>-Sommolència diürna. </li></ul><ul><li>Tractament </li></ul><ul><li>-Pèrdua de pes( Dieta, exercici, fàrmacs, cirurgia….) </li></ul><ul><li>-CPAP. Poden disminuir la PA en 3-5mmHg però poden no aconseguir normalitzar-la </li></ul><ul><li>-B-bloquejants. Poden disminuir millor la PA al frenar l´activitat nerviosa simpàtica que s´observa en el SAOs </li></ul><ul><li>-Malgrat no hi ha evidència ferma es pot intentar simpaticolítics d acció central (moxonidina) </li></ul><ul><li>Diagnòstic: </li></ul><ul><li>-Polisomnografia (índex apnea-hipoapnea >o = a 10 episodis/hora) </li></ul><ul><li>-HTA resistent i obesitat </li></ul><ul><li>-Roncador (HTA i roncador té un 70% de probabilitat de fer apneas) </li></ul><ul><li>-Sommolència diürna. </li></ul>
    1. A particular slide catching your eye?

      Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

    ×