Salaris i ocupacions dels immigrants en el mercat de treball
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Salaris i ocupacions dels immigrants en el mercat de treball

on

  • 907 views

 

Statistics

Views

Total Views
907
Views on SlideShare
905
Embed Views
2

Actions

Likes
0
Downloads
2
Comments
0

2 Embeds 2

http://tvigualtat.cat 1
http://www.tvigualtat.cat 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Salaris i ocupacions dels immigrants en el mercat de treball Salaris i ocupacions dels immigrants en el mercat de treball Document Transcript

    • Miscel·lània Salaris i ocupacions dels immigrants en el mercat de treball* ESTEVE SANROMÀ RAÜL RAMOS HIPÓLITO SIMÓN Els immigrants cobren salaris inferiors que els natius perquè ocupen llocs de treball menys qualificats i treballen en empreses de salaris baixos. En arribar pateixen una degradació ocupacional perquè el seu capital humà no està adaptat al nostre mercat de treball. Així, han d’acceptar feines per a les quals estan sobreeducats i pateixen una penalització salarial molt intensa pels estudis que no poden fer valer. La transferibilitat limitada del capital humà dels immigrants fa que les empreses valorin poc tant els estudis com l’experiència laboral adquirits en origen. Disposar d’una feina a Espanya, però, els permet acumular experiència adaptada a les necessitats de les empreses. Així milloren el capital humà, progressen en termes d’ocupació, redueixen la sobreeducació i augmenten els seus salaris. Ara bé, la millora és lenta i limitada a alguns col·lectius. * Aquest article resumeix els principals resultats de la recerca realitzada pels autors sobre el tema. Per a més detall, es pot consultar SIMÓN, H.; SANROMÀ, E.; RAMOS, R. (2008). «Labour Segregation and Immigrant and Native-born Wage Distribu- tions in Spain: An Analysis Using Matched Employer-Employee Data». Spanish Economic Review, vol. 10, n. 2, p. 135-168 (http://dx.doi.org/10.1007/s10108-007-9035-1); SANROMÀ, E.; RAMOS, R.; SIMÓN, H. (2008). The Portability of Human Capital and Immigrant Assimilation in Spanish Labour Market. IZA DP 3649, august. (http://ftp.iza.org/dp3649.pdf); SANROMÀ, E.; RA- MOS, R.; SIMÓN, H. (2009). Immigrant Wages in the Spanish Labour Market: Does the Origin of Human Capital Matter?. IZA DP 4157, april. (http://ftp.iza.org/dp4157.pdf), i SIMÓN, H.; RAMOS, R.; SANROMÀ, E. (2010). Occupational Mobility of Immigrants in a Low-Skilled Economy. The case of Spain. (mimeo).
    • paradigmes / número 4 / juny 2010 245 La literatura econòmica han obtingut per a altres eco- També hi influeix que porten sobre immigració i mercat nomies desenvolupades, rao- poc temps a la feina (23,1 % del de treball analitza dos grans nablement podem suposar diferencial), tenen un nivell temes. Un és l’efecte que que les conclusions són apli- educatiu inferior (13,4 %) i genera la immigració sobre cables també a la situació no realitzen tasques de les condicions laborals (ocu- dels immigrants en el mercat supervisió (7,9 %). En canvi, pació i salaris) dels natius. de treball català. el fet de ser majoritàriament L’altre és la situació laboral dels homes ajuda a reduir la dife- immigrants en el mercat rència salarial. L’important, de treball del país hoste i Quant cobren però, és que la doble segre- el seu procés d’assimilació gació –en ocupacions i esta- o d’integració en termes d’o- els immigrants bliments– explica més de la cupació, d’atur, de tipus en comparació meitat de tota la diferència de contracte i de salari. salarial. I que només la Aquest article se centra en amb els natius? segregació en ocupacions el segon aspecte i analitza la mal pagades explica més situació dels immigrants pro- Segons les dades de l’En- d’una quarta part de la dife- cedents de països en desen- questa d’Estructura Salarial rència total. volupament que han arribat de l’any 2002, els immigrants recentment al mercat de tre- procedents de països en El fet que la majoria ball espanyol. En concret, desenvolupament cobren un s’analitzen aspectes relatius 29,2 % menys que els natius. d’immigrants són homes, als seus salaris, a les ocupa- Com es pot veure al gràfic 1, ajuda a reduir la cions que desenvolupen i a (24,6 % de la diferència). diferència salarial. l’adequació dels seus estudis al tipus de feina que realitzen. Gràfic 1. Causes de la diferència salarial natiu-immigrant (en percentatge) Els immigrants de països en desenvolupament cobren un 29,2 % menys 35 que els natius pel fet de 30 treballar en ocupacions 25 de baixa qualificació i 20 en empreses que paguen salaris baixos. 15 10 5 Els resultats quantitatius que es presenten estan referits al 0 ió sa a is isi ó da tor s ac pre ein tud rna conjunt espanyol perquè en up tf Es erv jo fac cia Oc Em uit a Su p te/ res riè n -5 tig ac Alt re pe la majoria dels casos manca An Co ntr Gè ne Ex informació estadística repre- -10 sentativa de l’economia cata- lana. Tot i així, atès que els Font: Estimació a partir de l’EES-2002.. resultats estimats pel mercat de treball espanyol són sem- La diferència s’explica pel fet que els immigrants treballen en blants als que diversos estudis ocupacions de baixa qualificació i amb salaris baixos.
    • 246 Miscel·lània A què es deu la tuto Nacional de Estadística (INE) aporta informació accepten una primera feina a Espanya que suposa una segregació en sobre l’ocupació dels immi- degradació respecte a la que ocupacions poc grants al seu país d’origen, sobre la primera feina que tenien en origen, mentre que tan sols l’11,1 % millora. qualificades? troben quan arriben, i sobre La feina que declaren tenir la feina actual, després d’uns en el moment de fer-los quants anys de residència. l’enquesta uns quants anys Per a analitzar aquest feno- En comparar el tipus d’ocu- més tard suposa una millora men i, per tant, per a res- pació en aquests tres per al 12,7 %, però encara pondre la pregunta, cal moments, s’obtenen el resul- n’hi ha un 31,2 % que ha analitzar la mobilitat ocupa- tats que es presenten a la empitjorat respecte a la pri- cional dels immigrants. taula 1. Concretament, el mera feina. Com a resultat, L’Enquesta Nacional sobre 69,2 % dels immigrants de en comparar el tipus d’ocu- Immigració 2007 de l’Insti- països en desenvolupament pació actual amb l’ocupació en el país d’origen, un 16,2 % han millorat, però un 60,6 % Taula 1. Mobilitat ocupacional dels immigrants (en %) dels immigrants treballa en una feina de nivell inferior. D’origen De 1a feina D’origen a 1a feina a feina actual a actual El 69,2 % dels Degradació 69,2 12,7 60,6 immigrants de països Estabilitat 19,7 56,1 23,2 en desenvolupament Progrés 11,1 31,2 16,2 accepten una primera Font: elaboració pròpia a partir de l’ENI-2007. feina a Espanya que suposa una degradació respecte a la que Gràfic 2. Mobilitat ocupacional dels immigrants tenien en origen. 39,4 39 A partir de la mateixa font s’ha calculat l’Índex Socioe- 37 conòmic Internacional 35 (ISEI), que aproxima els Estatus ocupacional 32,8 33 requeriments educatius i el 31 30,4 potencial salarial de cada 29,6 ocupació i pren valors entre 28,5 30,6 29 30,0 29,1 16 (treballadors de la llar) i 28,2 28,4 27 90 (jutges). Els valors d’a- 26,2 26,6 quest Índex es mostren al 25 gràfic 2. Es pot veure que, en ig ís fe era an s y s s ys ys ys ys ys ys 1 ny an y y or Pa an an an an an an an an en a y im de Me in 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Pr el seu país d’origen, els d’ immigrants treballen en fei- Font: elaboració pròpia a partir de la ENI-2007. nes que com a mitjana tenen un estatus de 39,4, que és un En emigrar, els treballadors pateixen una forta degradació nivell intermedi-baix entre el ocupacional de la qual no acaben de recuperar-se. mínim 16 i el màxim 90. Però
    • paradigmes / número 4 / juny 2010 247 en emigrar pateixen una per sota de les que feien les exigències de qualitat, forta degradació ocupacio- en el seus països d’origen la normativa i els costums nal, i queden relegats a fei- (estatus 30,0 enfront d’esta- socials són diferents dels nes d’estatus 26,2, més de 13 tus 39,4). dels països occidentals. punts per sota del seu nivell a l’origen. És evident que hi Analitzat més en detall, els També l’idioma pot ser dife- ha diversos motius que col·lectius que en termes rent. Com a resultat, el capital impedeixen als immigrants comparatius registren una humà de l’immigrant no és ocupar les mateixes feines major caiguda de nivell ocu- prou productiu en el nou país. que tenien al seu país. Per a pacional en relació amb el Per aquesta raó, les feines que esmentar-ne tan sols un, cal seu país són les dones, haurà de fer són les que recordar que, en arribar, una els més educats (o que necessiten poca qualificació o gran majoria d’immigrants no tenien feines de major cap, ja que el seu capital disposen de recursos econò- nivell), els magribins i els humà és poc (o gens) aprofi- mics per a mantenir-se men- europeus de l’Est i els immi- table en el nou teixit produc- tre cerquen una feina grants no regularitzats. tiu. Però a mesura que adaptada a les seves expec- l’immigrant resideix al país tatives, i es veuen obligats a Però, quines són les raons hoste, aprèn o millora l’i- acceptar les feines que en últimes que expliquen dioma, adquireix coneixe- aquell moment se’ls oferei- aquesta segregació en ocu- ments del país i adapta la seva xen, que no són altres que pacions de la part baixa de experiència laboral prèvia a les vacants rebutjades per la l’escala, i molt especialment les noves condicions tecnolò- població nativa (treballs al la degradació en el moment giques i productives, estableix camp, feines de la llar, etc). d’arribar al nou país i la contactes, accedeix a informa- millora, tot i que modesta, ció rellevant, adquireix els que s’observa després? hàbits socials, aprèn la nor- La millora és molt lenta Podria pensar-se, primer de mativa bàsica i també acu- i després de residir tot, en l’existència de discri- mula experiència professional aquí quasi una dècada minació envers persones directament al nou país. En encara ocupen unes d’ètnies i cultures diferents. alguns casos, fins i tot estudia Però resulta difícil explicar o convalida els estudis realit- feines per sota de les que la discriminació es vagi zats en origen. Tot plegat aug- que feien en el seus reduint amb els anys d’es- menta i valoritza el seu capital països d’origen. tada al país hoste. Per això humà, la qual cosa li permet l’explicació més acceptada se progressar en l’escala ocupa- A partir d’aquest primer centra en la manca de porta- cional, tal com s’ha vist en el moment, molt a poc a poc, bilitat del capital humà dels gràfic 2. els immigrants van millorant immigrants. Els immigrants de feina, de manera que, des- tenen uns estudis centrats Al país d’acollida, prés de tres anys de viure en la realitat social del seu l’immigrant haurà aquí, han pujat el seu estatus país i probablement cursats ocupacional en 2,2 punts. en sistemes educatius amb de fer feines que Tanmateix, després de nou menys recursos i, per tant, necessiten poca o cap anys la millora ha estat tan d’inferior qualitat. A més, qualificació, ja que sols de 3,8 punts. Destaca, l’experiència professional el seu capital humà és doncs, el fet que la millora és l’han adquirit en una econo- molt lenta i que després de mia en què les tecnologies, poc o gens aprofitable residir aquí quasi una dècada les condicions productives, en el nou teixit encara ocupen unes feines l’organització empresarial, productiu.
    • 248 Miscel·lània En què es d’estudis (mitjana) o el que és més usual (moda) per a d’estudis excedentaris, davant del 14 % entre els natius. El tradueix aquesta tots els treballadors de la problema s’accentua per als limitada o nul·la mateixa ocupació. Amb les dades del Cens de Població titulats universitaris. En con- cret, el 66 % dels immigrants transferibilitat del 2001, s’ha calculat la llicenciats treballen en feines sobreeducació dels immi- per a les quals no cal tenir del capital grants i també dels natius cap estudi universitari (30 % humà importat? aplicant el mètode estadístic en el cas dels natius). En sín- (versió moda). Els resultats tesi, els immigrants estan obtinguts, i que es presenten més sobreeducats que els El fet que els immigrants, a la taula 2, mostren que el natius, tant en incidència especialment quan acaben percentatge d’immigrants com en intensitat. d’arribar, treballin en feines amb sobreeducació (32,9 %) poc qualificades, fa que els és superior al de natius També en aquest cas, els seus estudis siguin superiors (27,7 %). resultats indiquen que com als requerits per a les tasques més temps fa que han arribat que realitzen al lloc de tre- al país, menor és el percen- ball. Aquest fenomen es El percentatge tatge dels que continuen coneix com a sobreeducació.1 d’immigrants amb sobreeducats. Els mecanis- sobreeducació (32,9 %) mes abans esmentats (aug- Hi ha tres procediments per a és superior al de natius ment del capital humà per quantificar la sobreeducació. l’aprenentatge de la llengua El mètode objectiu, que com- (27,7 %) i estan més i de la cultura, per acumula- para els estudis del treballa- sobreeducats, tant ció d’experiència laboral i dor amb els necessaris per a en incidència com en altres) endeguen un procés la feina segons la valoració intensitat. d’assimilació amb els natius d’uns experts; el mètode sub- en termes de sobreeducació, jectiu, en el qual és el mateix –entesa, per tant, com el treballador qui diu si li man- Però, entre els immigrants, la trànsit de sobreeducat a no quen o sobren estudis per a sobreeducació també és més sobreeducat. Aquest procés fer les tasques que correspo- intensa mesurada en nombre és, però, força lent. nen a la seva ocupació; i el d’anys «excedents». Així, mètode estadístic, en el qual el 25 % dels immigrants Una anàlisi desagregada per la referència és el nivell mitjà tenen quatre o més anys a veure si hi ha diferències en Taula 2. Incidència i intensitat de la sobreeducació Incidència Intensitat Percentatge Percentatge Percentatge de sobreeducats de sobreeducats de sobreeducats en quatre o més anys en cinc o més anys Total Total Llicenciats Total Immigrants 32,9 % 25,0 % 66,0 % 9,0 % Natius 27,7 % 14,0 % 30,0 % 6,0 % Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de Població de 2001.
    • paradigmes / número 4 / juny 2010 249 funció de l’origen geogràfic ginaris de l’Àfrica subsaha- seran –en conseqüència– ple- dels immigrants permet con- riana (bàsicament, el Senegal nament remunerats. Per a cloure, en aquest cas, que, i Nigèria) i d’Àsia (majorità- quantificar aquest fet, s’han efectivament, els originaris riament, el Pakistan i la Xina) estimat equacions salarials a del Magrib (55,4 %) i de la com els col·lectius amb més partir de l’Enquesta d’Estruc- resta del continent africà risc de marginació social. tura Salarial del 2002. Primer (48,1 %), seguits dels asiàtics s’ha calculat per a cada indi- (38,7 %), pateixen una major vidu, natiu o immigrant, incidència de la sobreeduca- L’assimilació és quina part dels anys que ha ció. Així, doncs, el problema comparativament més estudiat són necessaris per a és més accentuat per als ràpida per als europeus la seva feina i quins li immigrants procedents dels de l’Est i per als sobren.2 A continuació, s’ha països poc desenvolupats i estimat la rendibilitat de cada amb una cultura molt dife- magribins. La resta un dels grups d’anys. rent a la nostra. Sens dubte, d’africans i els asiàtics el capital humà procedent no aconsegueixen sortir Els resultats confirmen que d’aquests orígens és molt poc de la sobreeducació els anys necessaris per a la transferible al nostre mercat feina tenen una major rendi- de treball. En canvi, la sobre- malgrat que augmenti la bilitat que els anys sobreedu- educació afecta menys els durada de la seva cats, tant per a natius com immigrants procedents de estada. per a immigrants, ja que els l’Europa de l’Est (25,5 %) i anys de sobreeducació reben de l’Amèrica Llatina (26 %). una remuneració positiva, Pel que fa a l’assimilació, Quins efectes però clarament inferior. Però aquesta és comparativament el més interessant és compa- més ràpida per als europeus econòmics rar natius i immigrants. Quan de l’Est i per als magribins, genera la es considera tots els immi- mentre que la resta d’africans grants junts, es veu que la i els asiàtics no aconseguei- sobreeducació? rendibilitat marginal d’un any xen sortir de la sobreeducació addicional d’estudi, si és malgrat que augmenti la El fet de treballar en una necessari per a la feina, és durada de la seva estada al feina que no requereix la força similar a la dels natius. territori espanyol. La suma titulació que s’ha cursat Ara bé, la rendibilitat margi- d’ambdós fets –més sobree- suposa malbaratar una part nal d’un any de sobreeduca- ducació i manca de millora dels anys d’estudi. I aquests ció és molt més elevada per posterior– permet identificar estudis no totalment aprofi- als natius (4,4 %) que no pas clarament els immigrants ori- tats a la feina tampoc no per als immigrants (1,7 %). Taula 3. Rendibilitat marginal de l’educació necessària i de la sobreeducació segons l’origen Europa Amèrica Natius Immigrants de l’Est Llatina Àfrica Àsia Educació necessària 9,0 % 8,3 % 5,6 % 6,5 % 3,1 % 10,0 % Sobreeducació 4,4 % 1,7 % 0,0 % 1,7 % 0,1 % 1,8 % Font: Estimacions a partir de l’EES-2002.
    • 250 Miscel·lània Per tant, el mercat de treball rativament superior per als dividir-se entre experiència al penalitza més la sobreeduca- llatinoamericans (1,7 %), país d’origen i experiència ció dels immigrants que la mentre que per a europeus acumulada al mercat de treball dels natius. de l’Est i africans és nul·la. espanyol. És més, a partir de Així, doncs, els immigrants les respostes al qüestionari, El detall per zones d’origen procedents d’economies també és possible calcular el mostra que els asiàtics obte- retardades i cultures distants temps efectivament treballat i nen la major rendibilitat dels no tan sols pateixen sobree- el període que l’immigrant ha estudis necessaris per a la ducació de manera més estat sense feina. Amb tota feina que fan (10 %), seguits generalitzada i més intensa, aquesta informació s’han dels llatinoamericans (6,5 %), sinó que, a més, no reben estimat equacions salarials mentre que europeus de l’Est absolutament cap remunera- per veure si la rendibilitat (5,6 %) i sobretot els africans ció pels estudis que han rea- d’ambdós components és (3,1 %) queden molt per sota. litzat i que no poden utilitzar diferent; és a dir, si són valo- Aquests resultats –atès que en el nou mercat de treball. rats de manera diferent pel estan referits a l’educació mercat de treball. necessària per a la feina– s’expliquen per l’existència de Importa l’origen Els resultats indiquen que la pràctiques discriminatòries en rendibilitat marginal dels la política retributiva de les dels estudis i la estudis fets a Espanya pels empreses o, alternativament, resta del capital immigrants (3,9 %) és molt en la política contractual, que propera a la que obtenen els acaba per segregar aquests humà? natius (4 %, segons les esti- tipus d’immigrants a empreses macions més recents). I, en de baixos salaris. Una qüestió que sorgeix del tot cas, és clarament superior que fins ara s’ha vist és si, a la rendibilitat marginal dels estudiant, els immigrants estudis realitzats en origen Els immigrants poden millorar llur situació (1,5 %). Aquesta menor ren- procedents d’economies en el mercat laboral espanyol dibilitat de l’educació impor- retardades i cultures i si l’experiència laboral tada posa de manifest que la distants pateixen adquirida aquí és més seva transferibilitat al nostre valuosa i valorada que la pro- mercat laboral és limitada. sobreeducació de cedent del seu país d’origen. manera més En definitiva, es tracta de generalitzada i més veure si els estudis reben una La rendibilitat marginal intensa i no reben remuneració diferent en fun- dels estudis fets a cap remuneració pels ció de si han estat importats Espanya pels immigrants o realitzats a Espanya i el (3,9 %) és molt propera estudis realitzats, que mateix per a l’experiència no poden utilitzar en laboral. a la que obtenen els el nou mercat de treball. natius (4 %) i clarament L’Enquesta Nacional sobre superior a la rendibilitat Immigració 2007 de l’INE marginal dels estudis La rendibilitat dels estudis conté informació que permet excedents (sobreeducació) separar els anys d’estudi en realitzats en origen. –menor que la dels estudis dues parts: els cursats al país necessaris– és sempre infe- de procedència i els realitzats Alguns estudis han mostrat rior a la dels natius. Però a Espanya. També els anys que la valoració que fa el entre immigrants és compa- d’experiència laboral poden mercat de treball dels estudis
    • paradigmes / número 4 / juny 2010 251 importats pels immigrants és ment favorable, atès que els tat que indica l’existència més positiva si s’han com- resultats obtinguts a països d’un progrés salarial impor- pletat amb estudis realitzats com els EUA, el Canadà i tant any rere any, un cop es al país de destí, de manera Israel parlen d’una nul·la o té una feina al mercat laboral que la situació dels immi- quasi nul·la rendibilitat de espanyol. Cal destacar que la grants –probablement més l’experiència en origen. mera estada en un entorn joves– que poden estudiar Una explicació d’aquest econòmic i social no suposa un cop arribats al nou destí resultat podria basar-se en una avantatge per als immi- és diferent de la d’aquells les diferències tecnològiques grants si no aconsegueixen que emigren per treballar. En que hi ha entre aquests un lloc de treball. Els resul- contrastar aquesta hipòtesi, països avançats i una econo- tats obtinguts mostren que s’ha confirmat que els estu- mia de tecnologia intermè- el temps passat sense treba- dis fets en origen dels immi- dia, com l’espanyola. Com llar (ni estudiar), buscant grants que han vingut més avançat sigui el nivell feina o com a inactiu, té una directament a treballar tenen tecnològic del país, proba- rendibilitat totalment nul·la, una valoració molt inferior a blement menys valoraran les no té cap efecte positiu sobre la dels títols estrangers que empreses una experiència el salari. Així, doncs, són els s’han completat amb estudis laboral acumulada en un aprenentatges pràctics en el realitzats a Espanya (4,5 %). país d’inferior nivell de lloc de treball i no la simple Com que aquest 4,5 % no és desenvolupament. convivència amb una llengua substancialment diferent de i una cultura el que valoren la rendibilitat que obtenen les empreses. els natius, es pot afirmar que Com més avançat sigui realitzar estudis en destí el nivell tecnològic del Els resultats per zones de revalida totalment la forma- país, menys valoraran procedència mostren que el ció reglada cursada en ori- les empreses una rendiment dels estudis fets gen i la valoritza en el en origen és més gran per mercat de treball espanyol. experiència laboral als immigrants procedents acumulada en un país de l’Amèrica Llatina (1,8 %) L’experiència laboral en ori- d’inferior nivell de i de l’Europa de l’Est (1,1%) gen3 té una rendibilitat mar- desenvolupament. que no pas per als de la ginal del 0,6 %,4 la qual cosa resta del món (0,04 %). revela una transferibilitat Compartir idioma i cultura, també limitada al mercat de El rendiment d’un any d’ex- en el cas dels primers, i la treball espanyol. Tot i així, la periència laboral efectiva a menor distància cultural, en valoració és comparativa- Espanya és del 2,9 %, resul- el cas dels europeus de Taula 4. Rendibilitat marginal d’estudis i experiència en funció de l’origen Països en Amèrica Europa En percentatge (%) desenvolupament Llatina de l’Est Resta del Món Estudis en origen 1,49 1,77 1,10 0,04 Estudis a Espanya 3,88 4,45 3,63 2,46 Experiència en origen 0,57 1,37 0,24 0,00 Experiència efectiva a Espanya 2,96 4,58 1,21 0,00 Font: Estimacions a partir de la ENI-2007.
    • 252 Miscel·lània l’Est, podrien explicar les diferència salarial amb els fet que el seu capital humà diferències en portabilitat natius es redueix, procés (estudis i experiència profes- dels estudis. conegut amb el nom d’assi- sional) no és transferible ja milació salarial. En canvi, per que no està adaptat al mercat També s’obtenen valoracions als europeus de l’Est l’expe- de treball espanyol. Com a diferents dels estudis realit- riència efectiva a Espanya resultat, han d’acceptar feines zats aquí, sempre millors per comporta una millora salarial per a les quals estan teòrica- als llatinoamericans (4,4%) i anual força més lenta (1,4 %). ment sobreeducats. Així, la europeus de l’Est (3,6%) que Per últim, africans i asiàtics sobreeducació és més extensa per als procedents de la resta no aconsegueixen millorar la i més intensa entre els immi- del món (2,4%). Aquestes seva situació salarial al nostre grants que entre els natius. diferències podrien estar mercat de treball, ja que l’ex- A més, la penalització salarial relacionades amb l’existència periència laboral efectiva que normalment associada als de discriminació en el mercat acumulen aquí no té cap anys d’educació excessiva per de treball, tot i que també valoració positiva per les a la feina que es fa és molt poden reflectir que l’aprofita- empreses. Podria ser que les més intensa en el cas dels ment dels estudis cursats a feines escassament qualifica- immigrants. Espanya pot estar condicio- des que aconsegueixen no els nat per la baixa qualitat dels permetin millorar el seu capi- Aquests obtenen una baixa estudis realitzats en origen, tal humà específic. rendibilitat tant dels estudis que són la base de les etapes fets al seu país com de l’ex- superiors. periència laboral acumulada Africans i asiàtics no allà, la qual cosa vol dir que L’experiència laboral en ori- aconsegueixen millorar el mercat de treball valora gen només té un clar efecte la seva situació salarial poc aquests actius, suposada- positiu sobre els salaris per al nostre mercat de ment perquè són poc produc- als immigrants llatinoameri- tius en el nostre teixit cans (1,4 %), que és molt treball, ja que empresarial, tecnològicament menor per als europeus de l’experiència laboral més avançat. En canvi, els l’Est (0,2%) i nul per a la efectiva que acumulen estudis fets aquí pels immi- resta. Ja s’ha comentat que aquí no té cap valoració grants tenen una valoració aquesta rendibilitat nul·la de molt més positiva. En el cas l’experiència acumulada en positiva per les dels que han estudiat aquí, països de baix nivell de renda empreses. els estudis fets al seu país és un resultat habitual als d’origen també acaben sent països avançats. valorats de manera clarament Conclusions positiva per les empreses L’experiència laboral efectiva espanyoles. en el mercat laboral espanyol té una rendibilitat marginal La principal conclusió és que A mesura que passen anys de elevada tan sols per als els immigrants cobren salaris residència a Espanya, els immi- immigrants procedents de més baixos que els natius de grants acumulen experiència l’Amèrica Llatina (4,6 %). característiques similars per- laboral adaptada a les caracte- Aquest ritme elevat de què ocupen llocs de treball rístiques del nostre teixit pro- millora salarial anual, en ser menys qualificats i treballen ductiu i a les necessitats de les notablement superior al dels en empreses que paguen empreses, sempre i quan acon- natius, suposa implícitament salaris baixos. El motiu és segueixin treballar efectiva- que –com a mínim durant els que, en arribar, pateixen una ment. D’aquesta manera primers anys d’estada– la degradació ocupacional pel milloren el seu capital humà,
    • paradigmes / número 4 / juny 2010 253 progressen en termes d’ocupa- en sectors intensius en mà d’o- col·lectius, bàsicament immi- ció i redueixen la seva sobree- bra i amb poc contingut tecno- grants procedents d’Amèrica ducació. Tot plegat fa que lògic i en ocupacions de baixa Llatina i d’Europa de l’Est, augmenti la rendibilitat del seu qualificació. Si bé aquest tret mentre que els africans i, en capital humà i, en el millor dels probablement ha incentivat la alguns indicadors també els casos, es redueixin les diferèn- migració i ha facilitat l’accés a asiàtics, no progressen en el cies amb els natius, tant en ter- una primera feina a una gran mercat de treball espanyol. mes d’ocupació com de salari. majoria dels immigrants aca- Per tant, aquests immigrants, bats d’arribar, es pot haver con- amb independència dels seus Però la millora és en general vertit en una trampa en la qual nivells educatius, tenen un lenta i limitada a alguns col·lec- molts han quedat atrapats risc elevat de treballar per- tius. El fet que sigui lenta pot durant anys. manentment a les feines més estar vinculat a les peculiaritats mal pagades sense aconse- del model de desenvolupament La millora, a més de ser guir integrar-se econòmica- dels darrers anys, molt centrat lenta, es limita a determinats ment i socialment. Notes 1. En cap cas, però, tenir sobreeducció o estar sobreeducat vol dir que al treballador li sobren qualificacions per a la feina, sinó tan sols estudis. Així, és del tot normal que, en acabar uns estudis, es tingui la titulació, però ben poca experiència per a exercir la professió, de manera que no es disposa de totes les qualificacions requerides. Per això els joves estan molt més sobreeducats que els adults amb més experiència en el lloc de treball. Concretament, els immigrants poden tenir els estudis, però els manquen qualificacions aprofitables en el mercat de treball espanyol. Per això han d’acceptar feines poc qualificades per a les quals formalment estan sobreeducats. 2. En sentit estricte també hi ha treballadors als quals els falten estudis perquè treballen fent feines que requereixen més anys d’estudi que els que ells han cursat. En aquest cas es parla d’infraeducació. Però ens centrarem a comentar els resultats de la sobreeducació, perquè és el problema que més afecta els immigrants. 3. Amb la informació disponible no es pot conèixer quant temps s’ha treballat efectivament al país d’origen, de manera que es tracta d’experiència potencial. 4. S’ha calculat per al valor mitjà de l’experiència en origen d’aquest col·lectiu (12,65 anys). 5. Calculat per al valor mitjà de l’experiència efectiva a Espanya (3,58 anys).
    • 254 Miscel·lània ESTEVE SANROMÀ Doctor en Economia. Catedràtic d’Economia Aplicada de la UB, investigador de l’Institut d’Economia de Barcelona i membre del seu consell directiu. Ha estat director de l’Institut d’Estudis Laborals de la UB i del Servei d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona. Ha rebut el premi d’Economia de l’Institut d’Estudis Fiscals i el premi d’economia Antoni Pugés. RAÜL RAMOS Economista. Investigador del Grup d’Anàlisi Quantitativa Regional (AQR-IREA) de la UB i de l’Institute for the Study of Labor (IZA). HIPÓLITO SIMÓN Doctor en Economia per la Universitat d’Alacant. Ha rebut el II Premi Lluís Fina a l’excel·lència en la investigació teòrica o aplicada en el camp de l’Economia Laboral.