Papers d'Acció Social num.18

726 views
615 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
726
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Papers d'Acció Social num.18

  1. 1. PAPERSD’ACCIÓSOCIALserveis socials i comunitat: respostesdavant la crisi socioeconòmica. 18conclusions del xxiii seminari interuniversitaride pedagogia social❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘
  2. 2. PAPERSD’ACCIÓSOCIALbiblioteca de catalunya - dades cip Seminari Interuniversitari de Pedagogia Social (23è : 2009 : Barcelona, Catalunya) Serveis socials i comunitat, respostes davant la crisi socioeconòmica : conclusions del XXIII Seminari Interuniversitari de Pedagogia Social. – (Papers d’acció social ; 18) I. Llena Berñe, Asun, ed. II. Úcar, Xavier, ed. III. Núñez, Héctor (Núñez López), ed. IV. Catalunya. Departament d’Acció Social i Ciutadania V. Títol VI. Col·lecció: Papers d’acció social ; 18 1. Serveis socials – Congressos 364.4(061.3) Permesa la reproducció, sempre que se n’esmenti la procedència i no es faci amb finalitats comercials.© Generalitat de CatalunyaDepartament d’Acció Social i CiutadaniaPlaça Pau Vila, 108039 BarcelonaAutors del text: Asun Llena, Xavier Úcar i Hector NúñezAmb la col·laboració de: Luis Amador, Rosa Santibáñez, Pilar Heras, RitaGradaille, Belén Caballo, Rosa Marí, Paulo Ferreira Delgado i Pere SolerDirecció de la col·lecció: Nicolau RubioCoordinació: Ana Esteban1a edició: octubre de 2010Publicació gratuïta impresa en paper reciclat,disponible també a la pàgina web:www.gencat.cat/dasc/publicacions/papersDipòsit legal: B. 39290-2010Disseny de la col·lecció: Txell GràciaMaquetació: AddendaImpressió: Winihard Gràfics
  3. 3. papers d’acció social 3PRESENTACIÓLa promoció de la formació i la creació de coneixements entre el col·lectiu de professio-nals del Sistema català de serveis socials és un dels objectius estratègics del Departamentd’Acció Social i Ciutadania, segons estableix la Llei 12/2007 de serveis socials i tal coms’especifica en el Pla director de formació 2008-2010. L’acció formativa garanteix la qua-litat, l’eficiència i l’eficàcia de l’atenció social en benefici de les persones usuàries i de laciutadania en general.Com a resultat de la col·laboració entre la Universitat Autònoma de Barcelona, la Univer-sitat de Barcelona i el Departament d’Acció Social i Ciutadania es va organitzar el xxiiiSeminari Interuniversitari de Pedagogia Social, efectuat el mes de novembre de 2009.El Seminari sorgeix amb la finalitat última d’apropar investigadors i professionals per talde generar coneixement al voltant dels serveis socials.El text que presentem, Serveis socials i comunitat: respostes davant la crisi socioeconòmi-ca, és fruit de la tasca feta durant el Seminari i de les conclusions que es van extreureentre els diferents grups de treball al voltant dels tres eixos temàtics: serveis socials iatenció socioeducativa en contextos de crisi socioeconòmica; l’acció comunitària davantla crisi socioeconòmica, i, finalment, serveis socials, comunitat i treball en xarxa.És a través d’aquest intercanvi de coneixement entre els actors del Sistema català de ser-veis socials que es poden extreure solucions als problemes i/o reptes derivats de la con-juntura socioeconòmica actual i que afecten la nostra societat, a més de generar mésconfiança dins del Sistema. Per això, el Departament d’Acció Social i Ciutadania dónasuport a aquest tipus de trobades i en fomenta la creació.Esperem, doncs, que aquest nou Papers que us presentem sigui una eina més de consultaen la tasca diària dels professionals dels serveis socials, i que les reflexions i suggeri-ments que hi consten contribueixin a la recerca i hi incideixin en la pràctica. Jordi Rustullet i Tallada Secretari general Departament d’Acció Social i Ciutadania
  4. 4. papers d’acció social 5INTRODUCCIÓL’article que teniu a les mans aporta les socials emergents que poden sorgir en unconclusions del XXIII Seminari Interuni- context de crisi socioeconòmica.versitari de Pedagogia Social, que va tenirlloc els dies 12 i 13 de novembre de 2009 a L’article que presentem està organitzat enBarcelona i que aglutinà professorat uni- quatre apartats. El primer fa referència alversitari, investigadors/ores i professio- contingut general i a l’organització delnals de l’àmbit al voltant del tema Serveis seminari. El segon presenta el contextsocials i comunitat: respostes davant la crisi general europeu, espanyol i català a partirsocioeconòmica. L’elecció d’aquesta temàti- del qual es justifica la recerca d’alternati-ca obeïa, d’una banda, a l’objectiu esta- ves als reptes que es plantegen actual-blert en el Consell d’Europa celebrat a ment. En el tercer apartat s’exposen elsLisboa l’any 2000, segons el qual Europa objectius i la metodologia emprada en elhavia de convertir-se en l’economia basa- seminari per reflexionar, analitzar i ferda en el coneixement més competitiva i propostes al voltant del tema dels serveisdinàmica del món; capaç de créixer eco- socials i la comunitat davant els reptesnòmicament d’una manera sostenible amb que suposa la crisi socioeconòmica. Permés i millors llocs de treball i amb un acabar, en el darrer apartat es presentenelevat grau de cohesió grupal. D’altra ban- els resultats dels diferents grups de treballda, responia també a la situació de crisi en què es va organitzar el Seminari.socioeconòmica que els nostres païsosestan experimentant. Del que es tracta en Cal apuntar que les conclusions elabora-aquest marc, és de construir una Europa des fan referència als resultats de les anà-social inclusiva, cohesionada i sostenible. lisis i reflexions dutes a terme pels dife-Aconseguir aquesta nova Europa –una rents grups de treball que van conformarEuropa àmplia i diversa– requereix una el Seminari. Són propostes que haurien debona inversió en recerca i innovació per servir com a base per concretar líniestrobar noves formes d’organització social i estratègiques i d’acció en l’àmbit delsper poder donar resposta a les situacions serveis socials i del treball comunitari.
  5. 5. 6 papers d’acció social1. PRESENTACIÓ I ORGANITZACIÓ DELXXIII SEMINARI INTERUNIVERSITARIDE PEDAGOGIA SOCIALTal com es detalla a l’apartat següent, el generals, que després desglossarem ambcontext general de crisi socioeconòmica uns de més concrets. Els objectius delposa de nou sobre la taula la necessitat d’unir Seminari són:esforços tant per part de l’Administraciópública com de les comunitats. Aquest 1. Generar un marc de reflexió comú per aseminari és fruit d’un esforç comú (Gene- recercadors i tècnics en l’àmbit delsralitat de Catalunya, universitat i comuni- serveis socials.tat) que pretén apropar tècnics, professio-nals i professorat universitari al voltant 2. Compartir i produir coneixements ald’una taula per analitzar la situació dels voltant del paper que poden fer els ser-serveis socials en la crisi actual i fer pro- veis socials i la comunitat en unpostes com un primer pas per a la creació moment de crisi socioeconòmica.d’un think tank que serveixi per a la recercade solucions a unes problemàtiques socials Per poder centrar el treball i concretarque s’aniran agreujant per efecte de la crisi. aquells aspectes més rellevants en el con- text actual es va pensar en uns objectiusEl Seminari no pretén fer una anàlisi exhaus- de treball més específics dins del marctiva de la realitat. Tampoc no busca referen- general que ajudessin a centrar el treball iciar o analitzar estadísticament dades el contingut del Seminari, ens referim alspoblacionals. El que pretén és recollir i objectius específics següents:contrastar, d’una banda, el coneixementacumulat en el treball quotidià de tècnics i 1. Descriure i analitzar la situació socioe-professionals que han de tractar diàriament conòmica actual.amb persones que pateixen per la crisisocioeconòmica i pels seus efectes. De l’altra, 2. Analitzar l’impacte de la situació socio-busca generar un espai de reflexió comparti- econòmica actual en la comunitat.da i de construcció d’alternatives que servei-xin per delimitar noves orientacions i línies 3. Descriure i analitzar en quina situaciód’acció polítiques i tècniques que possibi- es troben els serveis socials en un con-litin un enfrontament actualitzat i ajustat text de crisi.dels reptes que la crisi socioeconòmicaplanteja a les persones i a les comunitats. 4. Establir quin tipus d’atenció socio- educativa poden oferir els serveis soci- als en un context de crisi socio-1.1. objectius del seminari econòmica.Tenint en compte el que hem exposat 5. Analitzar el paper de l’acció comunità-fins ara, ens plantegem dos objectius ria davant la situació de crisi.
  6. 6. papers d’acció social 76. Proposar alternatives de treball en xar- 1.2. organització del seminari xa i de coordinació entre els serveis socials i la comunitat per poder fer Per assolir els nostres objectius ens front a la situació de crisi. vàrem plantejar generar reflexió, abans, Gràfic 1: desenvolupament del Seminari INAUGURACIÓ Ponències d’emmarcament Anàlisi de la situació L’impacte de la crisi Reptes dels serveis socials socioeconòmica actual socioeconòmica en les davant la crisi comunitats locals Sessions de treball per eixos temàtics Serveis socials i atenció L’acció comunitària Serveis socials, socioeducativa en contextos davant de la crisi comunitat i treball de crisi socioeconòmica socioeconòmica en xarxa Presentació de dues Presentació de dues Presentació de dues comunicacions comunicacions comunicacions Enquadrament de la Enquadrament de la Enquadrament de la discussió al voltant de les discussió al voltant de les discussió al voltant de les preguntes plantejades preguntes plantejades preguntes plantejades Conclusions i/o propostes Conclusions i/o propostes Conclusions i/o propostes de grup de grup de grup Presentació de conclusions dels grups } Clausura del Seminari Resultats del grup: serveis socials i atenció socioeducativa en contextos de crisi socioeconòmica Resultats del grup: Elaboració d’un informe l’acció comunitària davant de la crisi amb propostes de treball socioeconòmica Resultats del grup: serveis socials, comunitat i treball en xarxaFont: elaboració pròpia.
  7. 7. 8 papers d’acció socialdurant i després de l’execució del Semi- 1.3. perfil de les personesnari. Es varen proposar uns eixos temà- participantstics, que serviran com a fil conductor perorientar tot el treball. És sobre aquests Inicialment es va pensar a convocar partici-eixos que es va demanar abans de dur a pants que representessin la diversitat determe el Seminari que aquelles persones l’Estat espanyol, tant pel que fa a professio-interessades a participar-hi pensessin i nals com a professorat universitari. Lespresentessin, en forma de comunicacions persones participants havien de tenir conei-reflexions teòriques, recerques o projectes xements o estar relacionats professional-en qualsevol dels tres eixos temàtics ment amb alguns del àmbits proposats comsegüents: a temàtiques centrals del Seminari: serveis socials; polítiques socials; tercer sectora) Serveis socials i atenció socioeducativa social; societat civil, etc. Els i les professio- en contextos de crisi socioeconòmica. nals podrien provenir de qualsevol dels àmbits del serveis socials en sentit ampli.b) L’acció comunitària davant la crisi socio- econòmica. Les persones participants que finalment van assistir al Seminari provenien de totesc) Serveis socials, comunitat i treball en les comunitats autònomes, tot i que tam- xarxa. bé vàrem comptar amb una petita repre- sentació de persones originàries dels paï-Les comunicacions varen ser avaluades sos iberoamericans. També varen partici-per un comitè científic i se’n varen triar par-hi professors universitaris i professi-dues per eix. Aquestes dues comunicaci- onals de Portugal. La major representacióons serien posteriorment presentades a va ser de Catalunya, situant-se en un 35%les sessions de treball del Seminari. del total de les persones assistents. Els i les professionals van representar un 30%El Seminari en si es va pensar de la mane- dels assistents i la resta, majoritàriamentra següent. Es va convidar experts, per tal varen ser professorat universitari, perso-que de forma global ens situessin en el nes investigadores i persones expertes.tema des de tres perspectives diferents:una d’anàlisi general de la situació actual, La diversitat i variabilitat de camps pre-una altra des del paper que pot fer la sents en el Seminari va enriquir molt lescomunitat i una altra des del punt de discussions. Varen participar-hi personesvista de l’Administració. Un cop fet que havien treballat o fet recerca, entreaquest enquadrament, es va distribuir els altres, en l’àmbit de la infància, els serveisassistents per grups de treball. socials bàsics, la família, la violència de gènere, la multiculturalitat, l’animacióLa dinàmica dels grups de treball que sociocultural, el desenvolupament comu-mostrarem més endavant es va iniciar nitari, la tercera edat, les drogodependèn-amb la presentació de les comunicacions cies, la joventut. Cal apuntar, finalment,que varen servir per abordar la temàtica que hi van participar estudiosos i profes-i que varen ajudar a produir el debat sionals tant de l’àmbit rural com urbà, totposterior. i que aquest últim va tenir més presència.
  8. 8. papers d’acció social 92. EL CONTEXT GENERALConstruir una Europa del coneixement i econòmicament. Tot això requereix unafavorir la presència d’Espanya i desenvolupament i un acompanyamentCatalunya a l’escenari europeu demana social i educatiu que ajudi la ciutadaniatenir una població que se senti segura, a sentir-se segura i preparada per poderamb suport i estimulada. donar resposta a les demandes d’un nou model social i als problemes que se’nEn un moment com l’actual, en què la derivin.crisi fa que importants segments de lapoblació es trobin en situació de vulnera- És important ressenyar que vivim actu-bilitat i risc social, és obvi que, més que alment en una situació socioeconòmicamai, resulta encertat el triangle de políti- de crisi global que fa que el nostre siste-ques que proposa la Unió Europea (UE). ma de protecció es trobi en un momentUn triangle configurat per les polítiques molt complicat: cal buscar la universali-socials, econòmiques i de treball; unes tat de les atencions, però el fet és que lespolítiques que s’han de combinar amb administracions disposen de menysl’objectiu de projectar Catalunya en el si recursos. D’altra banda, es rebende la UE. demandes de la població que fins ara no necessitaven els serveis de proteccióAquesta combinació de polítiques obliga més especialitzats. Aquesta situacióa fer una clara definició dels objectius, de obliga a replantejar els models d’orga-les metodologies i els recursos que cal nització, les metodologies de treball i elsimplementar, així com dels mecanismes tipus de resposta que es donen des delsd’avaluació que possibiliten la rendició de serveis socials.comptes a la ciutadania. Cal repensar i reorientar les accions queTrobar solucions als problemes requereix es desenvolupen des dels serveis socialsinvertir en recerca i fer un bon ús i una a fi de fer front a les noves situacionsbona gestió del coneixement. Un conei- generades pel context actual. La diversi-xement que té molta rellevància en el tat de poblacions que cal atendre i lasector tecnològic, econòmic i industrial, complexitat de les situacions en què ensperò també en el social, ja que és aquest trobem, demanen un estudi en profundi-últim qui sosté i possibilita els altres. tat de l’estat de la qüestió. Es tracta de trobar respostes innovadores que ajudin aUna comunitat que no busqui el benestar evitar la creació de dependències o situa-dels seus membres i que no persegueixi cions cròniques, i que possibilitin unde manera continuada nivells òptims de acompanyament social i educatiu d’aque-cohesió social, difícilment podrà ser lles persones que viuen dins d’aquestescompetitiva, dinàmica i capaç de créixer problemàtiques.
  9. 9. 10 papers d’acció social2.1. catalunya en el context La crisi financera provoca, d’altra banda,de l’estat espanyol que les empreses vegin retallades les seves possibilitats de crèdits i, per tant, deVolem fer referència al context ampli on maniobra. Moltes de les empreses que enes troba administrativament Catalunya, els últims anys han crescut sense fer pre-ens referim a l’Estat espanyol i la seva visions de futur, s’han vist obligades a fersituació actual. Ens trobem que, en aquest expedients de regulació, amb la qual cosamarc de referència general, s’ha donat una encara ha empitjorat més la situació de lessituació paradoxal, es pot dir que s’ha famílies que en depenien.avançat en el que fa referència als marcslegislatius. Hom pot veure que s’han Aquesta situació de crisi també impactaintroduït noves formes d’entendre les negativament en el mercat del treball. Lapolítiques de treball i socials però, en un taxa d’atur creix un 3% del 2007 al 2008,moment en què el context general traves- sent l’octubre del 2009 al voltant del 17%,sa una crisi socioeconòmica com l’actual, segons l’Institut Nacional d’Estadística.existeixen dificultats per dur a terme la Es debilita principalment el sector de laimplantació de totes aquestes noves construcció i amb aquest tota la indústriaestratègies i reformes siguin legislatives o que hi està vinculada.organitzatives Cal destacar que els serveis financers,A continuació, es presenten de forma breu tant pel que fa a la seva producció, regu-algunes dades per il·lustrar la situació lació i les estratègies que es fan servir,socioeconòmica que ens ha fet plantejar la han fet un paper molt significatiu ennecessitat de pensar sobre els serveis aquesta crisi que ha dut a una manca desocials i la comunitat davant aquesta nova confiança tant de caire nacional comsituació. A més a més, aprofitarem per fer internacional i que es concreta en unareferència a alguns dels canvis més relle- manca de liquidesa global que ha posat envants que s’han produït en el nostre con- escac les polítiques econòmiques, de tre-text de referència immediat. ball, fiscals i socials.L’evolució de l’economia a l’Estat espanyol A l’hora de parlar dels canvis que s’handels últims 4 anys ha rebut un gran produït en el context per efecte de la crisi,impacte fruit, d’una banda, de les tensions cal pensar en els que són fruit exclusiva-de l’economia mundial i, de l’altra, d’un ment d’aquesta situació, destriant-loscreixement no sostenible i no gaire sòlid. dels que s’havien iniciat abans o d’aquellsDes de fa alguns anys i sobretot a partir que són estructurals o endèmics dels nos-del 2006, es van esgotar els fons que tres sistemes socials.havien permès la seva expansió; fons quetenien molt a veure amb el procés de con- És cert que l’Estat ha proposat algunesvergència europea i amb el procés d’inte- mesures, com el denominat «Pla espanyolgració a la zona euro. A tot això s’ha per a l’estímul econòmic», conegut com ad’afegir la crisi del mercat immobiliari, «Pla E», que recull algunes mesures con-molt lligada, entre d’altres, a la crisi hipo- junturals i d’altres aprovades amb anteri-tecària, a l’augment de l’IPC i al del preu oritat i les agrupa en cinc àrees: suport adel petroli. Aquests factors fan que dismi- les famílies, suport a les empreses,nueixi la renda de les famílies i, per tant, foment del treball, suport al sistemaque, al mateix temps, disminueixi o es financer i modernització de l’economia.deteriori el consum. Aquesta situació no El centre d’interès són les famílies ambafecta només el consum, sinó també fa càrregues hipotecàries i les petites i mit-que la inversió en construcció i en altres janes empreses. De totes maneres, ésbéns i àmbits quedi reduïda. obvi que el problema és estructural i que
  10. 10. papers d’acció social 11cal prendre decisions que busquin solu- nes institucions reclamaven i que per ficions a més llarg termini. sembla que es reconeix.Tal com s’ha apuntat, tant en el cas espa- Un altre element rellevant es la Llei de lanyol com en el català, s’han produït can- dependència, que bàsicament defineix lavis interessants en els últims anys, i dependència com una situació permanentvolem fer-hi referència. S’ha iniciat un en la qual es troben les persones queprocés de revisió dels marcs legislatius necessiten ajudes importants d’una oque després d’anys de funcionament i de d’altres persones per dur a terme activi-revisions parcials s’estan modernitzant i tats bàsiques de la vida diària. Aquestaactualitzant. A Catalunya s’ha revisat la situació fa que sigui necessària la creaciólegislació en matèria d’infància i serveis de tota una sèrie de serveis que permetinsocials, s’ha fet una mirada a la situació donar suport i oferir cura a aquelles per-de conciliació de la vida familiar i laboral, sones amb problemes d’autonomia (perso-i s’han replantejat les carteres de serveis nes grans, persones amb alguna discapa-en relació amb les noves situacions. Tam- citat o persones amb problemes de salutbé s’ha reformulat tot el tema de traspàs mental). Aquest és un projecte moltde competències cap els ens locals, que ambiciós que requereix tot un desplega-està en funció de les transferències eco- ment de recursos humans i materials quenòmiques que també estan pendents des encara està en procés d’implementació ide l’Estat cap a Catalunya. que, com ja s’ha pogut veure arran de les retallades econòmiques i socials en mar-D’altra banda, és interessant el que s’ha xa, es veu seriosament compromès.avançat en la política de gènere. Ja s’hancomençat a notar a les institucions les En matèria de joventut s’han fet plans enestratègies d’igualtat d’oportunitats i relació amb el treball, l’habitatge, la parti-d’igualtat d’accés entre homes i dones cipació, etc., tot i que encara estan enque, si bé feia anys que s’abordava, encara procés d’implementació.no havia donat fruit. En l’àmbit de la vio-lència masclista, s’han dut a terme aven- Una de les qüestions pendents és el tema deços legislatius amb la Llei 5/2008, de 24 l’externalització dels serveis i la implicaciód’abril, del dret de les dones a eradicar la de la comunitat que, si bé podria ser unaviolència masclista. Aquesta Llei inclou bona estratègia per poder donar respostesqüestions de prevenció, atenció, assistèn- més properes a les persones, més flexiblescia, protecció, recuperació i recuperació i adaptables a les necessitats, encara estàintegral, tal com s’indica en el seu títol en situació de precarietat, falta un marc detercer. Resulta interessant veure també referència més clar; i uns bons mecanis-que es planteja com a línia d’acció el tre- mes de selecció, seguiment i avaluació.ball amb nens i nenes que es troben enaquests contextos en situació de vulnera- Fins aquí hem presentat de forma breu aquellsbilitat per prevenir i millorar la seva qua- elements que ens han motivat per dur alitat de vida i el seu futur desenvolupa- terme un seminari al voltant d’un tema quement. Al mateix temps es treballa amb ens preocupa a tots, i que cal abordar desagressors, qüestió que fa temps que algu- dels serveis socials i des de la comunitat.
  11. 11. 12 papers d’acció social3. LA METODOLOGIA DE TREBALLÉs en aquest context general, on s’emmar- cindible buscar espais i temps perquè elsca el XXIII Seminari Interuniversitari de diversos especialistes –tant els que esPedagogia Social, una activitat de reflexió troben immersos en la quotidianitat delcompartida i treball col·laboratiu entre fenomen que s’estudia com els que hiacadèmics, investigadors i professionals mantenen certa distància– trobin lade l’àmbit social que plantegem com a manera de poder descriure, analitzar ipunt de partida per dur a terme propostes repensar les problemàtiques que emergei-noves i concretar accions viables i soste- xen en l’àmbit social.nibles. Tal com ja hem dit, un dels objec-tius fonamentals va ser reunir un col- Es va pensar en el format seminari i enlectiu de professors i professores univer- la combinació de diverses estratègiessitaris, professionals, especialistes de que ajudessin a compartir el coneixe-l’àmbit de la pedagogia social i de l’educa- ment i a construir una anàlisi i unesció social al voltant d’una problemàtica propostes comunes sobre la temàticacomuna. A les sessions de treball es van tractada. Per facilitar aquesta tasca es vaplantejar una sèrie de preguntes que van estructurar el Seminari en tres eixosservir per orientar la discussió: temàtics:– Quin hauria de ser el paper dels serveis – Serveis socials i atenció socioeducativa socials i de les comunitats davant d’una en contextos de crisi econòmica. situació de crisi socioeconòmica com l’actual? – L’acció comunitària davant la crisi soci- oeconòmica.– De quina manera poden els i les profes- sionals de l’àmbit socioeducatiu i els – Serveis socials, comunitat i treball en membres de les comunitats ajudar en la xarxa. recerca de solucions i en la sortida de les problemàtiques que pateixen les Aquests eixos van permetre organitzar la persones i famílies en situació de vul- proposta de treball. En primer lloc, es va nerabilitat? proposar als participants que presentessin comunicacions relacionades amb l’eix– Quins nous recursos es poden desenvo- temàtic que consideressin oportú, segons lupar per poder donar una resposta efi- el tema que volguessin tractar. Aquestes caç i apropiada a les noves necessitats podien referir-se a una qüestió teòrica, a derivades de la crisi socioeconòmica? una recerca o a una experiència concreta. Se’ls va demanar que, a l’hora d’elaborarLa metodologia de treball proposada es va els seus treballs, tinguessin en compte lespensar tenint en compte que és impres- qüestions següents:
  12. 12. papers d’acció social 13a) les situacions problemàtiques de cadas- van situar les qüestions bàsiques i, a par- cuna d’aquestes qüestions en un con- tir d’aquí, es va distribuir les persones text de crisi, participants en grups de treball; un per cada eix temàtic.b) l’impacte d’aquesta en qualsevol dels tres eixos del Seminari, Els grups de treball van començar amb la presentació de dues comunicacionsc) una anàlisi de les dificultats i oportuni- seleccionades pel Comitè Científic a par- tats d’acció i tir de totes les presentades i, a continua- ció, es va iniciar la dinàmica d’anàlisi id) l’aportació de línies de treball o d’elements reflexió compartida per fer possible la que serveixin per generar propostes resposta a les preguntes plantejades a d’intervenció i millora de les pràctiques. tots el grups. Al final, els representants de cada grup van presentar als altresDurant el desenvolupament del Seminari, grups l’anàlisi realitzada i les proposteses van presentar tres ponències marc que elaborades.
  13. 13. 14 papers d’acció social4. RESULTATS I CONCLUSIONS DELS GRUPSDE TREBALLA continuació, es presenten els resultats de la ciutadania sigui un dels elementsdel Seminari, i ho fem de la manera fonamentals per posar en marxa els pro-següent: en primer lloc, oferim de forma cessos de transformació social.sintètica i integrada el resultat de l’anàlisique van fer els grups en cadascun dels La urgència de la crisi socioeconòmicaeixos temàtics. En segon terme, oferim les ens obliga a repensar la relació existentdeu propostes més rellevants fetes pels entre educació i economia, i a analitzargrups de treball en relació amb cadascun les relacions de dependència de la prime-dels eixos temàtics. Com es veurà, es va ra respecte de la segona. La urgència noproduir entre aquestes un alt grau de ens ha de fer perdre de vista qüestionscoincidència. que són de vital importància, com és el cas de les desigualtats socials; ni tampocQuin hauria de ser el paper –en clau podem permetre’ns assumir com a nor-socioeducativa– dels serveis socials i mals certes formes d’exclusió social.les comunitats davant d’una situació de Només la promoció de polítiques icrisi socioeconòmica com l’actual? accions fonamentades en valors socials i humans ens pot permetre configurarEs constata la necessitat de provocar can- unes societats més equitatives, justes ivis en les estructures dels serveis socials cohesionades.per passar de l’estat del benestar a la socie-tat del benestar (descentralització econò- En els moments de crisi, les situacionsmica de pressupostos, reforç del paper de d’exclusió social i marginació s’agreugen iles administracions locals, disseny de les desigualtats socioculturals i econòmi-polítiques transversals). Cal introduir ques augmenten. És important incidirmecanismes de radicalitat democràtica i encara més en la necessitat de reflexió,concretar nous models de desenvolupa- anàlisi i coordinació entre el coneixementment que no tinguin com a eix central la cientificotècnic, la política social i la vidadimensió econòmica. comunitària. La nostra responsabilitat demana construir un saber que torni elNo s’accepta el concepte de la crisi (en protagonisme a les persones i comunitatssingular) com una cosa global i homogè- promovent-ne l’apoderament. De lania, vivim moments de canvis continus mateixa manera, cal establir, veritable-que ens obliguen a replantejar el concepte ment –i no sols en el discurs– formesde crisi a partir de nous enfocaments. La coordinades de treball entre els diversoscrisi socioeconòmica és el resultat de pri- agents socials, que no són tan sols elsoritzar uns determinats valors per damunt professionals, sinó també les institucionsd’uns altres. D’aquí que entenguem que en sentit ampli, les associacions i lesuna educació crítica i en clau de formació mateixes comunitats.
  14. 14. papers d’acció social 15Les situacions de crisi evidencien encara tenir un paper rellevant i ser partícips demés la manca de recursos humans i eco- tot el procés.nòmics per atendre les necessitats urgentsi generar projectes a mitjà i llarg termini.Cal tenir present també que els recursos 4.1. propostes realitzadesno augmentaran, sinó que, en tot cas, pels grups de treball enl’opció més realista és la de tornar a for-mular, de manera creativa, la seva gestió i relació amb els eixosl’ús que se’n fa. Aquesta centralitat en temàticsl’oferta de respostes i la demanda de mésrecursos amaga la necessitat de qüestionar Es constata que en l’àmbit dels serveisel model de societat i de creixement eco- socials, l’atenció a les situacions d’urgèn-nòmic del qual tots participem. Hi ha, cia és la dinàmica més habitual i la querespecte a això, una extensa responsabili- ocupa la major part del temps dels profes-tat social que no pot ser negada. sionals d’aquest sector. En aquest sentit, es proposa a l’Administració pública quePer aquest motiu, és important analitzar busqui les estratègies adequades per prio-el paper dels diversos agents socials. No ritzar i tractar les qüestions importants ies tracta tant de resoldre de manera con- no sols les urgents. Apuntem aquí algunesjuntural els problemes que van apareixent propostes que podrien ser presents encom de generar accions sostenibles que aquesta possible agenda de qüestionsapoderin les persones i les comunitats importants.involucrades. Es tractaria de buscar unequilibri entre la resolució de les proble-màtiques més urgents i la progressiva Propostes de l’eix temàtic 1:capacitació de les persones i les comuni- serveis socials i atenció socioeducativatats per abordar de forma autònoma les en contextos de crisi socioeconòmicadificultats que trobaran al llarg de la sevavida. La feina que es fa des dels serveissocials i les comunitats ha d’incidir en el 1. En l’àmbit social hi ha gran diversitat defoment de l’autonomia i el desenvolupa- termes i de conceptes que s’utilitzenment personal dels ciutadans per potenci- tant per descriure les situacions comar una cultura crítica i emprenedora. per caracteritzar els diferents tipus d’acció socioeducativa. Cal impulsarEs manté una perspectiva reduccionista l’anàlisi, la reflexió compartida i el con-dels serveis socials, ja que, en un sentit sens sobre el contingut específic i dife-ampli, també són serveis socials, entre rencial de cadascun.d’altres, l’escola, els centres de salut o elscentres socioculturals... Per això, a mitjà 2. Cal repensar el concepte de comunitattermini, caldria tendir a models més trans- com a espai públic, polític i divers, queversals i integrals d’acció sociocomunitària. permeti promoure i activar processos democràtics i participatius en la presaEs detecta que, per possibilitar accions de decisions (participació des de laintegrals i transversals, les diferents àrees informació a la deliberació, a la presa dede les administracions i les entitats del decisions i a l’avaluació dels processos).tercer sector social haurien de potenciar Comptar amb la comunitat en la presta-el fet de compartir els coneixements ció de serveis socials no es pot reduir acomuns. fer-los externs o a propostes d’acció que van de dalt a baix, cal impulsar queA tot això cal afegir que les persones des- les comunitats assumeixin el protago-tinatàries dels serveis socials haurien de nisme que els correspon.
  15. 15. 16 papers d’acció social3. Treballar amb la comunitat tenint en manera es transmeten els sabers i les compte la diversitat, assumint com a experiències dels professionals més objectiu el desenvolupament d’aques- veterans a aquells encara novells i que ta, acompanyant la seva dinamització i tot just comencen a treballar en implicant el major nombre d’agents aquest àmbit. socials. Es fa necessari coresponsabi- litzar les comunitats en el desenvolu- 8. En la tasca socioeducativa, cal conciliar pament de les polítiques socials i edu- els temps administratius amb els temps catives més integrals i integradores. vitals de les persones. No fer-ho difi- culta el seguiment dels processos de les4. Necessitat de reinventar les estructu- persones usuàries dels serveis. res polítiques, administratives, i de garantir els recursos necessaris per 9. S’hauria de recuperar el paper actiu poder desenvolupar una bona pràctica dels educadors i educadores socials, professional, analitzant de què podem recordant els seus orígens vinculats al prescindir per ser més eficaços i reso- treball al carrer i des del carrer. A lutius en la pràctica socioeducativa; es mesura que s’institucionalitza una fa imprescindible el compromís indivi- professió disminueix la seva proximi- dual i la coherència entre el discurs i tat amb les persones, cosa que obliga a les pràctiques. En aquest sentit, es generar nous perfils professionals tractaria de crear estructures que per- propers als subjectes, sense una visió metin l’actuació de tots els professio- global dels problemes socials. Això nals, integrant tècnics, acadèmics, per- genera una manca d’eficiència i d’efi- sonal d’institucions i del sector privat. càcia del Sistema i confon tant el El treball ha de ser transdisciplinari, camp professional com la mateixa transinstitucional i transversal entre ciutadania. professionals, persones, famílies i comunitat. 10. Fomentar un canvi en la cultura dels professionals, buscar espais comuns5. L’educació social ha de ser entesa com de treball per definir què es pot fer en un recurs que pot i ha de treballar en un comú i què és propi de cada especialit- model més comunitari, que necessita zació professional. S’hauria d’incloure equips consolidats i estables, ja que en els currículums de la formació ini- l’excessiva dependència de les subven- cial de les diferents professions socials cions desmobilitza i desmotiva el col- continguts relatius a allò multi i inter- lectiu professional. L’acció socioeduca- professional. De la mateixa manera, tiva ha d’estar centrada en la persona i l’Administració i les entitats del tercer ha de ser tractada des d’una perspectiva sector social han de ser conscients de comunitària, evitant la burocratització i la necessitat d’establir els punts la fragmentació. següents:6. Els tècnics i tècniques han d’acompa- – abordar les qüestions socials des nyar la vida de la comunitat en una de diverses perspectives profes- tasca horitzontal en la qual es recone- sionals, gui el valor dels diversos sabers de les comunitats. – afavorir espais de trobada, reflexió i anàlisi multi i interprofessionals i7. S’ha de reflexionar sobre la manera idònia per fer el recanvi generacional – afavorir la formació contínua i en les organitzacions i en la tasca compartida entre els diferents pro- comunitària. Analitzar de quina fessionals de l’àmbit socioeducatiu.
  16. 16. papers d’acció social 17Propostes de l’eix temàtic 2: són també comunitat i, enfront de lesl’acció comunitària davant la crisi tendències corporativistes, haurien desocioeconòmica poder desenvolupar la seva feina de forma horitzontal amb les comunitats. Cal incloure en els programes els1. Els projectes educatius i comunitaris que agents socials, que no són sols els cal promoure són aquells capaços de professionals, sinó que també implica mobilitzar amplis sectors de la població treballar amb el moviment associatiu, en un territori, i que obliguin les institu- amb les comunitats i els col·lectius, cions a dialogar i negociar amb ells. amb els polítics i amb professionals diversos.2. Treballar de forma comunitària, amb plans globals de base territorial i a par- 6. S’haurien de promoure pactes cívics i tir del protagonisme i la participació de acords col·lectius a la comunitat; les mateixes comunitats, objectiu que acords que incloguin: polítics, tècnics, només podem plantejar si construïm un associacions, entitats i persones de la discurs que no estigui focalitzat en el comunitat. dèficit, sinó en les potencialitats d’aquestes comunitats. 7. Els i les professionals de l’àmbit socioe- ducatiu haurien de fer una funció medi-3. És molt important definir quins profes- adora entre l’àmbit polític i la mateixa sionals són necessaris i quines funcions comunitat. Haurien de treballar en totes realitzen en els diferents programes, els dues direccions, des d’una perspectiva seus perfils, els seus límits i les seves crítica, reivindicativa i amb una clara complementarietats. De vegades no es funció d’acompanyament. tracta tant de generar nous perfils pro- fessionals, serveis i recursos, sinó de 8. Ressaltar la importància dels equips reorganitzar i optimitzar els ja existents. humans. La seva capacitat per prendre la iniciativa i al mateix temps vetllar4. Incidir en el caràcter preventiu i trans- per no situar-se en el centre de l’acció formador de l’àmbit socioeducatiu socioeducativa, partint de la idea que suposa prendre consciència de la aquest paper central correspon a les importància del temps tant en el desen- persones i a la comunitat. volupament de l’acció socioeducativa com en els resultats d’aquesta. Les polí- 9. Els i les professionals de l’àmbit socioe- tiques socials, els programes i recursos ducatiu necessiten un discurs fort, un s’han de poder elaborar i dur a terme coneixement clar de quines són (i qui- tenint en compte la realitat dels espais i nes no són) les seves competències pro- temps educatius, que estan marcats per fessionals i no ser simples executors de la complexitat i la incertesa. Són, neces- programes establerts, sinó agents amb sàriament, projectes a llarg termini. capacitat d’iniciativa, acció i voluntat.5. La comunitat es construeix des de la infància i en diversos espais socials, Proposta de l’eix temàtic 3: com poden ser l’escola, però també el serveis socials, comunitat i treball en xarxa barri, el centre sociocultural o l’asso- ciació. Per això, l’acció sociocomunità- 1. Instaurar la cultura del treball en xarxa ria i educativa no es pot desenvolupar entre els polítics i tècnics de l’Adminis- des de programes sectorials o puntuals tració pública com a recurs imprescin- que no elaborin aquesta perspectiva dible per a una gestió eficaç i eficient global. Els i les professionals socials dels serveis socials. Per aquest motiu es
  17. 17. 18 papers d’acció social recomana posar l’atenció necessària en ció dels serveis. La participació ben la formació inicial i contínua que gestionada és un procés formatiu que aquests col·lectius requereixen. no podem menystenir.2. Seguir treballant en l’actitud i la predis- 6. Facilitar la presència d’espais de super- posició de les administracions cap als visió i intervisió (entre parells) en els seus treballadors i treballadores i la resta serveis socials, com a espais indispen- de la ciutadania. La relació inicial ha de sables per a la reflexió professional, la partir de la confiança perquè només formació contínua i la gestió correcta sobre aquesta base és possible construir dels conflictes professionals. Cal garan- una relació positiva i estimuladora. La tir que en aquests espais es tingui pre- desconfiança, en canvi, dificulta la tasca, sent la mirada dels protagonistes. la complica, burocratitza i finalment acaba generant immobilisme. 7. Fer efectiva i evident la igualtat d’opor- tunitats i serveis socials en qualsevol3. Afavorir la creació d’espais, temps i territori del país, de manera que tant recursos per a la trobada i el treball com- l’àmbit rural com les zones més pobla- partit entre professionals i serveis. El des i urbanes puguin tenir una resposta treball en xarxa no pot dependre única- adequada a les seves necessitats. ment de la bona voluntat de les persones. Calen polítiques específiques que inte- 8. Potenciar l’avaluació dels serveis socials grin els tres sectors (Administració, sec- i del treball en xarxa en el seu doble tor privat i tercer sector social) en pro- vessant de rendició de comptes i de jectes compartits, cooperatius i comuns. procés d’aprenentatge i millora. Aquesta avaluació ha de ser participativa com4. Racionalitzar els recursos professionals l’única forma de produir canvis, de de l’àmbit social. Cal evitar augmentar transcendir l’àmbit professional més gratuïtament i inútilment les instàncies immediat i d’arribar a la comunitat, i els professionals que les gestionen. objectiu final dels serveis socials. S’ha d’apostar per uns bons equips bàsics de professionals a cada zona. Cal 9. Difondre les bones pràctiques i experièn- evitar resoldre cada nou problema amb cies de treball en xarxa entre els i les pro- la creació de noves figures professio- fessionals del sector perquè siguin espais nals. S’haurien de repensar i simplificar de creixement i multiplicació. Es recoma- les denominacions i especialitzacions na crear un catàleg de bones pràctiques dels professionals que existeixen en i un catàleg de recursos i eines. aquest àmbit. El contrari complica la gestió del sector, dificulta la identifica- 10. Afavorir la participació, també en els ció dels professionals de referència i serveis socials, a partir de la mobilit- afavoreix la fragmentació de les accions. zació de les persones i de les organit- zacions. La innovació en l’àmbit social5. Incorporar, tant com sigui possible, els només és possible amb la participació subjectes dels serveis socials en el dis- de tothom (polítics, professionals i la seny, la planificació, la gestió i l’avalua- resta de la ciutadania).
  18. 18. Dra. Asun Llena Berñe Pedagogía Social i president de la Coordinadora per a l’Animació Sociocultural de Catalunya.Professora titular de teoria i història del’educació de la Universitat de Barcelona. És codirector de la col·lecció «Acción Comuni-Vicedegana de la Facultat de Pedagogia. Està taria y Socioeducativa», de l’Editorial Graó. Haespecialitzada en el treball socioeducatiu en publicat nombrosos llibres i articles científics.medi obert, desenvolupament comunitari iserveis socials. Ha treballat durant 5 anys com a Héctor Núñez Lópezassessora per al Govern romanès en diferentsprojectes per posar en marxa els serveis socials Educador social i pedagog. Màster en recerca dea Romania en el seu procés d’adhesió. l’educació. Ha treballat com a educador social en diversos centres de protecció de menors, tantTresorera de la Sociedad Iberoamericana de de privats com de propis de la Direcció GeneralPedagogía Social. És codirectora de la col·lecció d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de la«Acción Comunitaria y Socioeducativa», de Generalitat de Catalunya. Avui dia desenvolupal’Editorial Graó. Ha publicat diversos llibres i la seva tasca professional en centres de Justíciaarticles científics. Juvenil, dependents del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.Dr. Xavier Úcar Martínez És professor associat a la Facultat de CiènciesProfessor titular de teoria i història de de l’Educació de la Universitat Autònoma del’educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment desenvolupa la seva tesiBarcelona. Està especialitzat en el disseny i doctoral sobre els models d’avaluació participa-l’avaluació de programes d’animació socio- tiva en programes d’intervenció socioeducativa.cultural i desenvolupament comunitari. És És membre de la Sociedad Iberoamericana devicepresident de la Sociedad Iberoamericana de Pedagogía Social. Per a més informació: Departament d’Acció Social i Ciutadania Secretaria General Pl. Pau Vila, 1 08039 Barcelona Tel. 93 553 67 42 papers.dasc@gencat.cat Les persones interessades a publicar treballs en aquesta col·lecció han d’enviar-nos una sinopsi de la proposta a l’adreça electrònica papers.dasc@gencat.cat. Cal adjuntar-hi un telèfon de contacte.
  19. 19. ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘ ❘❘❘

×