L'empremta laboral de les dones del casc antic de Barcelona
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

L'empremta laboral de les dones del casc antic de Barcelona

on

  • 1,603 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,603
Views on SlideShare
1,603
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
4
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    L'empremta laboral de les dones del casc antic de Barcelona L'empremta laboral de les dones del casc antic de Barcelona Document Transcript

    • B.47382-2009
    • L’empremta laboral de les donesal casc antic de BarcelonaLa impronta laboral de las mujeres en el casco antiguo de BarcelonaThe legacy of working women in the historic old quarter of Barcelona
    • Índex / Índice / ContentsPresentació 9Presentación 10Presentation 11Introducció 12Introducción 13Introduction 13Les dones obreres al Raval 19Las mujeres obreras en el Raval 20The worker women in “El Raval” 211. Les dones a les fàbriques (c. Riereta, 37) 22 Las mujeres en las fábricas (C/ Riereta, 37) 28 Women in factories (Riereta Street, 37) 302. El treball de les dones als safareigs i a domicili (c. Santa Elena, 6-8) 32 El trabajo de las mujeres en los lavaderos y a domicilio (C/ Santa Elena, 6-8) 36 The work of women in laundry and home (Santa Elena street, 6-8) 373. Organització i reivindicació de les dones obreres (Rambla del Raval, 15) 38 Organización y reivindicación de las mujeres obreras (Rambla del Raval, 15) 42 Organization and demands for women workers (Rambla del Raval, 15) 44El treball de les dones a Les Rambles i els seus voltants 47El trabajo de las mujeres en Las Ramblas y su entorno 48The role of working women in Les Rambles and its surroundings 494. L’accés a la formació universitària: la Rambla dels Estudis 50 El acceso a la formación universitaria: la Rambla dels Estudis 52 La Rambla dels Estudis: the access of women to university education in Barcelona 535. Les mercaderes a l’Edat Mitjana: els orígens de Les Rambles (c. Portaferrisa, 2) 56 Las mercaderas en la Edad Media: los orígenes de Las Ramblas (C/ Portaferrisa, 2) 60 The goods to the Middle Ages: the origins of Les Rambles (Portaferrisa street, 2) 616. La Rambla de les Flors, homenatge a les floristes 62 La Rambla de les Flors, homenaje a las floristas 66 La Rambla de les Flors, a tribute to the florists 677. La Rambla del Centre: espai de diversitat de treballs de les dones 68 La Rambla del Centre: espacio de diversidad de trabajos de las mujeres 72 La Rambla del Centre: a diverse space of womens work 748. El mercat de la Boqueria: espai de treball i de trobada (Les Rambles, 89 bis) 76 El mercado de la Boqueria: espacio de trabajo y de encuentro (Las Ramblas, 89 bis) 79 The Boqueria market: work space and meeting place (Les Rambles, 89 bis) 809. Les dones al sector del comerç i la seva mobilització (Les Rambles, 10-14) 82 Las mujeres en el sector del comercio y su movilización (Las Ramblas, 10-14 85 The women in the commercial sector and their mobilization (Les Rambles, 10-14) 87
    • 10. Diversificació professional a les Rambles de Santa Mònica i del Mar 88 Diversificación profesional en las Ramblas de Santa Mónica y del Mar 90 Professional diversification in Rambles Santa Mònica i del Mar 9111. El creixement del sector serveis i de l’ocupació de les dones (Plaça Antonio López, 1) 92 El crecimiento del sector servicios y de la ocupación de las mujeres (Plaza Antonio López, 1) 95 The service sector growth and employment of women (Antonio López Square, 1) 96Testimonis del treball de les dones als barris de Sant Pere,Santa Caterina i la Ribera 99Testimonios del trabajo de las mujeres en los barrios de Sant Pere,Santa Caterina y la Ribera 100Witnesses of women work in the streets of Sant Pere, Santa Caterinaand la Ribera neighborhoods. 10112. El treball de les dones als gremis (Plaça de la Llana) 102 El trabajo de las mujeres en los gremios (Plaza de la Llana) 104 The work of women in trades (De la Llana Square) 10513. Les dones comerciants (Plaça Sant Agustí Vell) 108 Las mujeres comerciantes (Plaza Sant Agustí Vell) 110 The women traders (Sant Agustí Vell Square) 11114. Les primeres manufactures barcelonines: “La Fabricanta” 112 Las primeras manufacturas barcelonesas: “La Fabricanta” 113 The firsts manufacturing companies in Barcelona: “La Fabricanta” 11415. La promoció professional i cultural de les dones: L’Espai Francesca Bonnemaison (c. Sant Pere més Baix, 7) 116 La promoción profesional y cultural de las mujeres: El Espacio Francesca Bonnemaison (C/ Sant Pere més Baix, 7) 119 The cultural and professional advancement of women: L’Espai Francesca Bonnemaison (Sant Pere més Baix street, 7) 120Altres punts d’interés 122Otros puntos de interés 122Others points of interest 123Bibliografia 124Bibliografía 124Bibliography 124
    • 8
    • PresentacióL’empremta laboral de les dones al casc antic de Barcelona és un recorregutper llocs emblemàtics de la nostra ciutat que pretén fer visible la presènciafemenina en el mercat de treball i la seva contribució als processos detransformació social. Les dones sempre han participat en les activitatsproductives i la seva aportació ha estat un dels puntals de l’economia delnostre país.La intenció d’aquest itinerari és reconèixer i posar en valor la participaciólaboral de les dones seguint la petjada de les treballadores de la ciutat alllarg del temps. Per aquesta raó, encara que el recorregut se centra en unazona concreta de Barcelona, el seu objectiu és visibilitzar totes les donesde totes les ciutats i pobles del nostre país. Volem posar de relleu, a travésd’aquest passeig pel casc antic de la Ciutat Comtal, les seves aportacionsa l’economia, la cultura i les conquestes socials.Amb aquesta guia, la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treballdel Departament de Treball, us ofereix recuperar la memòria laboral demoltes dones i, a la vegada, oferir una mirada diferent dels carrers i raconsde Barcelona. En ells podreu observar l’empremta de tota la poblaciótreballadora, és a dir, de les dones i dels homes que han contribuït, amb elseu esforç, a la construcció de la societat actual.Aquest recorregut ens permetrà aproximar-nos a la història de la ciutatposant l’accent en el ventall d’activitats i d’ocupacions desenvolupades perles dones treballadores, rescatant del silenci les seves veus i oferint-nosuna visió de la història del treball sense biaixos, molt més rica i integradora.Esperem que gaudiu d’aquest passeig tant com nosaltres ho hem fet en laseva elaboració. Sara Berbel Sánchez Directora general d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball 9
    • PresentaciónLa impronta laboral de las mujeres en el casco antiguo de Barcelona es unrecorrido por lugares emblemáticos de nuestra ciudad que pretende hacervisible la presencia femenina en el mercado laboral y su contribución a losprocesos de transformación social. Las mujeres siempre han participado enlas actividades productivas y su aportación ha sido uno de los puntales de laeconomía de nuestro país.La intención de este itinerario es reconocer y poner en valor la participaciónlaboral de las mujeres siguiendo la huella de las trabajadoras de la ciudad alo largo del tiempo. Por esta razón, aunque el recorrido se centra en una zonaconcreta de Barcelona, su objetivo es visibilizar a todas las mujeres de todaslas ciudades y pueblos de nuestro país. Queremos poner de relieve, a travésde este paseo por el casco antiguo de la Ciudad Condal, sus aportaciones ala economía, la cultura y las conquistas sociales.Con esta guía, la Dirección General de Igualdad de Oportunidades en el Trabajodel Departamento de Trabajo, se propone recuperar la memoria laboral demuchas mujeres y, a la vez, ofrecer una mirada diferente de las calles y rinconesde Barcelona. En ellos podréis observar la huella de toda la población trabajadora,es decir, de las mujeres y de los hombres que han contribuido, con su esfuerzo,a la construcción de la sociedad actual.Este recorrido nos permitirá aproximarnos a la historia de la ciudad poniendoel acento en el abanico de actividades y de ocupaciones desarrolladas por lasmujeres trabajadoras, rescatando del silencio sus voces y ofreciéndonos unavisión de la historia del trabajo sin sesgos, mucho más rica e integradora.Esperamos que disfruten de este paseo tanto como lo hemos hecho las per-sonas que hemos participado en su elaboración. Sara Berbel Sánchez Directora general de Igualdad de Oportunidades en el Trabajo10
    • PresentationThe legacy of women working in the old part of Barcelona is a tour of sites in thecity that makes visible the female presence in the labour market and their contributionto social transformation processes. Women have always participated in productiveactivities and their contribution has been one of the mainstays of the economy ofour country.The intent of this tour is to recognize and to value the labor participation of womenworkers by following their footprints in the city over time. Therefore, although thetour focuses on a specific area of Barcelona, its goal is to make visible the impactof all women in all cities and villages of our country. We want to emphasize, throughthis walk through the old city of “Ciutat Comtal”, their contributions to the economy,culture and social gains.With this guide, the Directorate General for Equal Opportunities in Employment,Department of Labor offers a way to recover the memory of many women and, inturn, offers a different perspective of the streets of Barcelona. In them you can seethe imprint of the entire working population, i.e. both women and men who havecontributed with their efforts in building the society.This trip will allow us a closer look at the history of the city focusing on the occupationsand the range of activities undertaken by women workers, rescuing the silence oftheir voices and offering us a vision of the history much richer and integrated ofwork without bias..We hope you enjoy the tour as much as we have done in its preparation. Sara Berbel Sánchez General Director of Equal Opportunities in the Workplace Ministry of Employment Catalan Government 11
    • IntroduccióL’itinerari que proposem en aquestes pàgines s’ha estructurat en tres apar-tats que es corresponen amb tres zones del casc antic de Barcelona, al vol-tant de les quals hem agrupat l’ampli ventall d’ocupacions desenvolupadesper moltes dones de la ciutat al llarg del temps.En la primera part, es fa referència al conjunt de feines, situacions i condicionsde treball de les dones obreres del Raval, barri en el qual s’ubiquen les pri-meres fàbriques i on sorgeixen les primeres reivindicacions dels drets labo-rals. A continuació, seguim l’empremta de les dones treballadores pelsdiferents trams de les Rambles i els seus voltants per descobrir un ventalld’activitats relacionades, sobretot, amb el comerç i la venda a petita escala.L’última etapa del recorregut ens porta a conèixer les dones artesanes i laseva vinculació amb les organitzacions gremials, l’origen de les primeresmanufactures de la ciutat i la participació de les dones a l’àmbit cultural.L’últim punt de l’itinerari és una porta oberta que ens convida a continuarcaminant pels carrers i places del casc antic de la ciutat per tal de descobrirla petjada cultural i laboral deixada per les dones al llarg del temps.12
    • IntroducciónEl itinerario que proponemos en estas páginas se ha estructurado en tres apar-tados, que se corresponden con tres zonas del casco antiguo de Barcelona,en torno a los que hemos agrupado el amplio abanico de ocupaciones desarro-lladas por muchas mujeres de la ciudad a lo largo del tiempo.En la primera parte se hace referencia al conjunto de trabajos, situaciones ycondiciones laborales de las mujeres obreras del Raval, barrio en el que seubican las primeras fábricas y donde surgen también las primeras reivindica-ciones de derechos laborales. A continuación, seguimos la huella de las mujerestrabajadoras por los diferentes tramos de las Ramblas y sus alrededores paradescubrir un abanico de actividades relacionadas, sobre todo, con el comercioy la venta a pequeña escala. La última etapa del recorrido nos lleva a conocera las mujeres artesanas y su vinculación con las organizaciones gremiales, elorigen de las primeras manufacturas y la participación de las mujeres en elámbito cultural.El último punto del itinerario es una puerta abierta que nos invita a continuarcaminando por las calles y plazas del casco antiguo, con el fin de descubrirotras huellas culturales y laborales de las mujeres en la ciudad.IntroductionThe route that we propose in these pages has been divided into three sections thatcorrespond to three areas of the old city of Barcelona, about which we have groupedthe wide range of jobs performed by many women throughout the city time.In the first part refers to the set of tasks, situations and working conditions of womenworkers in the Raval district, situated on the first factories and emerge the firstdemands for labor rights. Then follow the traces of working women by differentsections of the Ramblas and the surrounding area to explore a range of activities,especially with trade and small scale venda. The final stage of the tour takes us tomeet the women artisans and their relationship with the union organizations, theorigin of the first manufacturing city and the participation of women cultural sphere.The last item on the itinerary is an open door that invites us to continue walking thestreets and squares of the old city to explore the cultural imprint left by workingwomen over time. 13
    • Mapa general de l’itinerariMapa general del itinerarioItinerary general map14
    • Punts de l’itinerariPuntos del itinerarioItinerary points1 Les dones a les fàbriques (c. Riereta, 37) Las mujeres en las fábricas (C/ Riereta, 37) Women in factories (Riereta Street, 37)2 El treball de les dones als safareigs i a domicili (c. Santa Elena, 6-8) El trabajo de las mujeres en los lavaderos y a domicilio (C/ Santa Elena, 6-8) The work of women in laundry and home (Santa Elena street, 6-8)3 Organització i reivindicació de les dones obreres (Rambla del Raval, 15) Organización y reivindicación de las mujeres obreras (Rambla del Raval, 15) Organization and demands for women workers (Rambla del Raval, 15)4 L’accés a la formació universitària: la Rambla dels Estudis El acceso a la formación universitaria: la Rambla dels Estudis La Rambla dels Estudis: The access of women to university education in Barcelona5 Les mercaderes a l’Edat Mitjana: els orígens de Les Rambles (c. Portaferrisa, 2) Las mercaderas en la Edad Media: los orígenes de Las Ramblas (C/ Portaferrisa, 2) The goods to the Middle Ages: the origins of Les Rambles (Portaferrisa street, 2)6 La Rambla de les Flors, homenatge a les floristes La Rambla de les Flors, homenaje a las floristas La Rambla de les Flors, a tribute to the florists 15
    • 7 La Rambla del Centre: espai de diversitat de treballs de les dones La Rambla del Centro: espacio de diversidad de trabajos de las mujeres La Rambla del Centre: a diverse space of womens work8 El mercat de la Boqueria: espai de treball i de trobada (Les Rambles, 89 bis) El mercado de la Boqueria: espacio de trabajo y de encuentro (Las Ramblas, 89 bis) The Boqueria market: work space and meeting place (Les Rambles, 89 bis)9 Les dones al sector del comerç i la seva mobilització (Les Rambles, 10-14) Las mujeres en el sector del comercio y su movilización (Las Ramblas, 10-14) The women in the commercial sector and their mobilization (Les Rambles, 10-14)10 Diversificació professional a les Rambles de Santa Mònica i del Mar Diversificación profesional en las Ramblas Santa Mónica y del Mar Professional diversification in Rambles Santa Mònica i del Mar11 El creixement del sector serveis i de l’ocupació de les dones (Plaça Antonio López, 1) El crecimiento del sector servicios y de la ocupación de las mujeres (Plaza Antonio López, 1) The service sector growth and employment of women (Antonio López Square, 1) 16
    • 12 El treball de les dones als gremis (Plaça de la Llana) El trabajo de las mujeres en los gremios (Plaza de la Llana) The work of women in trades (De la Llana Square)13 Les dones comerciants (Plaça Sant Agustí Vell) Las mujeres comerciantes (Plaza Sant Agustí Vell) The women traders (Sant Agustí Vell Square)14 Les primeres manufactures barcelonines: “La Fabricanta” Las primeras manufacturas barcelonesas: “La Fabricanta” The firsts manufacturing companies in Barcelona: “La Fabricanta”15 La promoció professional i cultural de les dones: L’Espai Francesca Bonnemaison (c. Sant Pere més Baix, 7) La promoción profesional y cultural de las mujeres: El Espacio Francesca Bonnemaison (C/ Sant Pere més Baix, 7) The cultural and professional advancement of women: L’Espai Francesca Bonnemaison (Sant Pere més Baix street, 7) 17
    • Manifestació. 1934. Pérez de Rozas. AFB / Manifestación. 1934. Pérez de Rozas. AFB / Demonstration. 1934.Pérez de Rozas. AFB18
    • Les dones obreres al RavalEl Raval és un del barris més emblemàtics de Barcelona pel que fa al procésd’industrialització i d’efervescència del moviment obrer, un lloc on les donesvan tenir un paper clau com a motor del desenvolupament econòmic i socialde la ciutat.Va ser entre 1770 i 1840 quan es produí la industrialització definitiva del ba-rri del Raval. El seu potencial industrial era tan gran que, el 1829, s’hi iden-tificaven 74 fabricants tèxtils, 2.443 telers i 657 màquines de filar 1, darrerade les quals hi havia milers de dones que, al costat dels homes, feien llar-guíssimes jornades laborals i contribuïen de manera important a la riquesade la ciutat i del país.No és casualitat que fos en aquesta zona de la ciutat on sorgís la majormobilització social obrera, en què les dones van jugar un paper molt im-portant. Tant és així, que la ciutat fou coneguda a la resta d’Europa com la“Rosa de Foc”, en referència, sobretot, a la Barcelona relacionada amb elsesdeveniments de la Setmana Tràgica.1. Districte Municipal de Ciutat Vella, 2009 19
    • Las mujeres obreras en el RavalEl Raval es uno de los barrios más emblemáticos de Barcelona en lo que atañeal proceso de industrialización y a la efervescencia del movimiento obrero,donde las mujeres tuvieron un papel crucial como motor del desarrollo econó-mico y social de la ciudad.Fue entre 1770 y 1840 cuando se produjo la industrialización definitiva delbarrio del Raval. Tal era su potencial industrial que, en 1829, se identificaban74 fabricantes textiles, 2.443 telares y 657 máquinas de hilar 1, detrás de lascuales había miles de mujeres que, junto a los hombres, realizaban larguísimasjornadas laborales, contribuyendo de manera importante a la riqueza de laciudad y del país.No es casualidad que fuera en esta zona de la ciudad donde surgiese la mayormovilización social obrera, en la cual las mujeres tuvieron un papel muyimportante. Tanto es así que la ciudad pasó a ser conocida en el resto de Euro-pa como la “Rosa de Fuego”, en referencia, sobre todo, a la Barcelona relacio-nada con los sucesos de la Semana Trágica.1. Districte Municipal de Ciutat Vella, 200920
    • The worker women in “El Raval”“El Raval” is one of the most emblematic neighborhoods of Barcelona regardingthe process of industrialization and the exuberance of the workers movement, inthe one that the women had a major role as in engine of the economic and socialdevelopment of the city.It was between 1770 and 1840 when industrialization occurred in Raval. So muchwas its industrial potential, that in 1829 were identified 74 textile manufacturers,2443 textile mills and 657 spinning machines 1, behind which there were thousandswomen who, along with men, working long hours, contributed greatly to the richnessof the city and country.It is no coincidence that this area of the city was where the largest social mobilizationworkers emerged in which women played an important role. So much so that thecity was known throughout Europe as the "Rose of Fire," referring especially to theevents in Barcelona related during “the Tragic Week”.1. Districte Municipal de Ciutat Vella, 2009 21
    • 1 Les dones a les fàbriques (c. Riereta, 37) Las mujeres en las fábricas (C/ Riereta, 37) Women in factories (Riereta street, 37) 3 2 122
    • Obreres treballant en una fàbrica de tabacs. 1910-1920. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC. /Obreras trabajando en una fábrica de tabacos. 1910-1920. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC. /Workers in tobacco factory. 1910-1920. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC.Iniciem aquesta passejada per l’empremta laboral i social de les dones alcasc antic de Barcelona a l’encreuament dels carrers Riereta i Sant Pau, ales portes dels jardins de Sant Pau del Camp, on trobem una xemeneia demaó vermell de l’antiga fàbrica tèxtil Can Ricart com a símbol del passatindustrial de la zona. A l’horitzó, podem divisar les tres xemeneies de l’antigacentral elèctrica de La Canadenca, una de les pioneres a Catalunya, aprincipis del segle XX, en la producció d’energia elèctrica i amb una històriamolt vinculada al moviment obrer, ja que el març de 1919 s’hi produí unavaga que es recorda com un dels moments més importants del movimentobrer català.A l’interior dels jardins de Sant Pau trobem el monestir romànic de Sant Paudel Camp, un dels edificis romànics més antics i ben conservats de la ciutat.Aquest edifici ens recorda que la zona de barri obrer i industrial que avuipodem veure havia estat un camp obert amb terres cultivades que abastavenla ciutat de Barcelona, i que estava configurat bàsicament per horts i edificisque pertanyien a l’Església.Va ser amb la desamortització de Mendizábal, el 1837, que s’afavorí laconstrucció de fàbriques de nova planta i s’ocuparen els terrenys que ja nopertanyien a les ordes religioses. Aquests van ser adquirits, principalment,per l’empresariat del tèxtil i, gràcies a l’arribada de la màquina de vapor, el1832, el Raval es va anar configurant com el principal barri fabril de la ciutat. 23
    • Dones treballant a la Sala de Telares, Hilados y Torcidos de la Casa Provincial de la Caritat. 1905-1910.Autoria desconeguda. AFB / Mujeres trabajando en la Sala de Telares Hilados y Torcidos de la Casa Provincialde la Caridad. 1905-1910. Autoría desconocida. AFB / Women working at Sala de Telares, Hilados y Torcidosof Casa Provincial de la Caritat. 1905-1910. Unknown author. AFB24
    • Del monestir romànic de Sant Pau del Camp neix el carrer Reina Amàlia i,concretament al número 38 d’aquest carrer, encara avui dia podem veurela façana d’una de les primeres fàbriques que proveïa de vapor diferentstallers i fàbriques tèxtils, en les quals treballava un elevat nombre de dones.Si tornem al carrer Riereta, trobem, al número 37, un edifici remodelat queconserva l’estructura i la façana de la fàbrica tèxtil que fins fa pocs anyshavia estat en funcionament i, al llarg del carrer, com ara als números 10 i35, trobem les fàbriques intactes que durant anys havien ocupat centenarsde treballadores i treballadors del tèxtil.Els treballs relacionats amb el teixit havien estat realitzats, des de l’edatmitjana, gairebé exclusivament per dones. L’aparició dels vapors i la meca-nització van fer que els homes també s’incorporessin al sector tèxtil. N’ésun exemple, el de la filatura cotonera barcelonina, on l’any 1841 el 69,5%de la mà d’obra era femenina i on, vuit anys més tard, el 1849, la proporcióde dones ocupades en aquest sector va disminuir fins al 52,9% 2.Els llocs de treball que anaven ocupant els homes eren els més qualificats,amb millors condicions laborals i més ben remunerats, mentre que les donesrealitzaven els treballs més feixucs, repetitius i poc valorats socialment ieconòmica.Tot i que el treball de les dones es concentrava, en gran part, en la indústriatèxtil, també hi ha constància del seu treball en una gran diversitat desectors. A principis de segle XX, per exemple, hi havia dones treballant enfàbriques de conserves, en la fabricació de monedes, de nines, de pastes,de betum, en l’empaquetament, en el sector de l’enquadernació i en el mun-tatge d’ulleres, entre altres.Al mateix carrer Riereta, on s’ubicaren també les cases-taller i habitatgesde les famílies obreres que vivien a prop de la fàbrica on treballaven, hivisqué Concha Pérez Collado (Barcelona, 1915), miliciana a la Guerra Civilespanyola, quan tornà de l’exili de Marsella. Pérez Collado va iniciar la sevatrajectòria laboral com a operària a tallers tan diversos sectorialment comen els de la producció de sobres de paper, les arts gràfiques i la fusteria, ien tots fou delegada sindical. Passada la Guerra Civil i l’exili, va treballard’empleada domèstica; després en una fàbrica de cosmètics i, posteriorment,va regentar una parada al mercat de Sant Antoni. La seva trajectòria laboralés un dels molts exemples que permeten fer visible la diversificació pro-fessional de les dones.2. Borderías, Cristina. 2007. p.133 25
    • Obreres treballant en la fabricació del betum. 1922. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC / Obreras trabajando1922. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC26
    • en la fabricación de betún. 1922. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC / Women working in a bitumen factory. 27
    • 1 Las mujeres en las fábricas (C/ Riereta, 37)Iniciamos este paseo por la impronta laboral y social de las mujeres en el cascoantiguo de Barcelona, en el cruce de las calles Riereta y Sant Pau, a las puertasde los jardines de Sant Pau del Camp, donde hallamos una chimenea de ladrillorojo de la antigua fábrica textil Can Ricart como símbolo del pasado industrialde la zona. En el horizonte, podemos divisar las tres chimeneas de la antiguacentral eléctrica de La Canadiense, una de las pioneras de Cataluña, a principiosdel siglo XX, en la producción de energía eléctrica y con una historia muyvinculada al movimiento obrero, ya que en marzo de 1919 se produjo unahuelga que se recuerda como uno de los momentos más importantes delmovimiento obrero catalán.En el interior de los jardines de Sant Pau hallamos el monasterio románico deSant Pau del Camp, uno de los edificios románicos más antiguos y más bienconservados de la ciudad. Este edificio nos recuerda que la zona de barrioobrero e industrial que hoy podemos ver, había sido un campo abierto contierras cultivadas que abastecían a la ciudad de Barcelona y que estabaconfigurado básicamente por huertos y edificios que pertenecían a la iglesia.Con la desamortización de Mendizábal, en 1837, se favoreció la construcciónde fábricas de nueva planta, ocupando los terrenos que ya no pertenecían alas órdenes religiosas. Éstos fueron adquiridos, principalmente, por el empre-sariado del sector textil y, gracias a la llegada de la máquina de vapor, en 1832,el Raval se fue configurando como el principal barrio fabril de la ciudad.Del monasterio románico de Sant Pau del Camp nace la calle Reina Amàlia y,concretamente en el número 38 de esta calle, aún hoy en día podemos ver lafachada de una de las primeras fábricas que proporcionaba vapor a diferentestalleres y fábricas textiles, en las que trabajaba un elevado número de mujeres.Si volvemos a la calle Riereta encontramos, en el número 37, un edificio remo-delado que conserva la estructura y la fachada de la fábrica textil que hastahace pocos años había estado funcionando y, a lo largo de la calle, como enlos números 10 y 35, hallamos las fábricas intactas que durante años habíanocupado a centenares de trabajadoras y trabajadores del sector textil.Los trabajos relacionados con el tejido habían sido realizados, desde la edadmedia, casi exclusivamente por mujeres. La aparición de los vapores y lamecanización hizo que los hombres también se incorporaran al sector textil.Un ejemplo es el de la hilatura algodonera barcelonesa, donde, en el año 1841,el 69,5% de la mano de obra era femenina, disminuyendo ocho años mástarde, en 1849, la proporción de mujeres ocupadas en este sector hasta el52,9% 2.Los puestos de trabajo que iban ocupando los hombres eran los más calificados,2. Borderías, Cristina. 2007. p.13328
    • con mejores condiciones laborales y mejor remunerados, mientras que lasmujeres realizaban las tareas más pesadas, repetitivas y poco valoradas socialy económicamente.Aunque el trabajo de las mujeres se concentraba, en gran medida, en la industriatextil, también hay constancia de su trabajo en una gran diversidad de sectores.A principios de siglo XX, por ejemplo, había mujeres trabajando en fábricas deconservas, de monedas, de muñecas, de pastas, de betún, en el empaquetado,en el sector de la encuadernación y en el montaje de gafas, entre otros.En la misma calle Riereta, donde se ubicaron también las casas-taller y lasviviendas de las familias obreras que vivían cerca de la fábrica donde trabajaban,vivió Concha Pérez Collado (Barcelona, 1915), miliciana de la Guerra Civilespañola cuando volvió del exilio de Marsella. Pérez Collado inició su trayectorialaboral como operaria en talleres tan diversos sectorialmente como los de laproducción de sobres de papel, las artes gráficas y la carpintería, y en todosellos fue delegada sindical. Pasada la Guerra Civil y el exilio, trabajó comoempleada del hogar; después, en una fábrica de cosméticos y, posteriormente, regentó un puesto en el mercado de Sant Antoni. Su trayectoria laboral esuno de los muchos ejemplos que permiten hacer visible la diversificaciónprofesional de las mujeres.Obreres en una fàbrica de conservas. 1910-1920. Autoria desconeguda. AFB / Obreras en una fábrica de con-servas. 1910-1920. Autoría desconocida. AFB / Workers in a canning factory. 1910-1920. Unknown author. AFB 29
    • 1 The women on the factories (Riereta street, 37)Fàbrica de cànem socialitzada. 1936. Autoria desconeguda. AFB / Fábrica de cáñamo socializada. 1936. Au-toría desconocida. AFB / Socialized factory for making caned goods. 1936. Unknown author. AFBWe start this walk through the labor and social legacy of women at the old crossroadsof Riereta and Sant Pau, at the gates of the Gardens of Sant Pau del Camp, wherethere is a red brick chimney of the former Can Ricart textile factory as a symbol ofthe industrial past of the area. On the horizon, we can spot the three chimneys ofthe former power station on the La Canadenca , one of the pioneer of Catalonia,in the early twentieth century, in the production of electricity with a history closelylinked to the labor movement, because in March 1919 there was a strike that isremembered as one of the most important of the Catalan labor movement.Inside the Jardins de Sant Pau (Gardens of St. Paul) there is the Romanesquemonastery of Sant Pau del Camp, one of the oldest and well preserved Romanesquebuildings in the city. This building reminds us that the working class neighborhoodand industrial area that we see today, was an open field with cultivated land coveringthe city of Barcelona, and was basically set up as gardens and buildings belongingto the Church.30
    • It was with the seizure by Mendizabal, in 1837, which favored the construction ofnew plant factories occupying the land no longer belonged to religious orders.These were acquired mainly by the textile business, and thanks to the arrival of thesteam machine, in 1832, the Raval neighborhood was configured as the mainfactory district of the city.The Romanesque monastery of Sant Pau del Camp formerly named Reina AmeliaStreet, and specifically at number 38 of this street, but today we see the facade ofone of the first factories which supplied steam to textile factories and workshopsin which employed a large number of women.On Riereta street, at number 37, is a remodeled building that preserves the structureand the facade of the textile factory which until recent years had been in operation,and across the street, like numbers 10 and 35. Today the factories are still intactafter many years when they were occupied by hundreds of textile workers.The work related to fabrics which had been made since the Middle Ages, almostexclusively by women. The appearance of steam and mechanization made menalso join in the textile sector. One example is the spinning of cotton. In 1841 inBarcelona, where 69.5% of the workforce were female, and eight years later, in1849, the proportion of women employed in this sector fell to 52,9% 2.The jobs that were occupied by men in higher level jobs, with better workingconditions and better paid, while women performed the work that was morecumbersome, repetitive and less valued socially and economically.Although womens work was concentrated largely in the textile industry, there isno record of their work in a variety of other sectors. In the early twentieth century,for example, there were women working in canning factories, in manufacturingcoins, dolls, pasta, bitumen,,in packaging, in the field of bookbinding and assemblingof eyeglasses, among others.On the same street Riereta where the houses were located also housed theworkshop and working families who lived near the factory where they worked, lived,Concha Pérez Collado (Barcelona, 1915), republican combatant during the SpanishCivil War when she returned from exile in Marseilles. Pérez Collado started hercareer operating in various workshops such as sectoral production of paperenvelopes, printing and carpentry, and was a union delegate. Exiled after the CivilWar, he worked for employee home, and later in a cosmetics factory and owneda shop in the market of Sant Antoni. Her career is one of many examples that madevisible the diversification of professional women.2. Borderías, Cristina. 2007. p.133 31
    • 2 El treball de les dones als safareigs i a domicili (c. Santa Elena, 6-8) El trabajo de las mujeres en los lavaderos públicos y a domicilio (C/ Santa Elena, 6-8) The work of women in laundry and home (Santa Elena street, 6-8) 3 2 2 132
    • Si ens endinsem pel carrer Santa Elena des del carrer Riereta, ens trobemamb l’empremta del treball de les dones que es dedicaven professionalmenta fer bugades per a les famílies que les podien contractar, i d’aquelles donesque, com a part del treball domèstic, també anaven a fer la bugada de laseva família. A l’alçada del número 2, l’actual font amb piló que encara esconserva fou un antic safareig on es realitzava aquest treball.La manca daigua corrent; la inexistència despais adequats a linterior dela majoria dedificis dhabitatges, i la consegüent impossibilitat d’instal·lar-hi safareigs, obligava a realitzar aquestes tasques fora de la llar en pilons pú-blics. Així, les dones obreres, després d’acomplir les interminables jornadeslaborals, entre altres tasques domèstiques, venien a safareigs com aquesta fer la bugada.El nombre real de dones bugaderes que hi havia a la ciutat de Barcelonaés difícil d’estimar però sabem que era superior al de les censades: l’any1856 es van identificar entre 340 i 370 dones que treballaven en aquest ofici.I l’any 1905, quan Barcelona reunia poc més de mig milió dhabitants, ja s’hivan registrar 1.553 bugaderes.El domicili de les obreres també va ser un espai on convergien -i encaraavui dia convergeixen- el treball domèstic i el de cura amb el treball remunerat,sovint realitzat en economia submergida. Aquest tipus de treball ha adoptatRentador públic. 1917. Ballell, Frederic. AFB / Lavadero público. 1917. Ballell, Frederic. AFB / Public Laundry.1917. Ballell, Frederic. AFB 33
    • Treballadores a domicili lliurant i recollint la seva feina a una botiga de confecció. 1915-1925. Brangulí(Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC / Trabajadoras a domicilio entregando y recogiendo su trabajo en unatienda de confección. 1915-1925. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC / Worker in a confection shopdelivering finish goods and collecting raw material. 1915- 1925. Brangulí (Fotògrafs)- Brangulí (Fotògrafs) ANCdiverses formes i moltes vegades una mateixa dona n’ha realitzat de diferentstipus a l’hora: treballant a casa per a un taller o fàbrica tèxtil; cosint la robadels membres de la seva família; realitzant els arranjaments per a particularso botigues, etc.A inicis del segle XX, amb l’aparició de la màquina de cosir i l’electricitatdomèstica, moltes dones van començar a fer treballs de confecció a l’interiorde les cases. El treball a domicili, que va arribar a ocupar més del 50% deles dones actives catalanes, era a preu fet, amb un salari molt inferior al deles fàbriques. A més, la dispersió de les treballadores en dificultava l’associacióper aconseguir millores en les seves condicions laborals. La jornada era de15 hores diàries i sovint es realitzava en habitacions fosques, poc ventiladesi amb manca d’higiene.Les dades ens diuen que a la província de Barcelona el 1900 la poblacióactiva femenina registrada era del 23,25% 3. Però sabent el gran volum dedones que treballaven sense la protecció del mercat laboral regulat i comptantel seu treball invisible a l’àmbit domèstic i familiar, la xifra d’activitat laboralde les dones seria molt superior a la registrada.3. Nash, Mary. 1988. p. 16034
    • Dona i home treballant al seu domicili. 1917. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC / Mujer y hombretrabajando en su domicilio. 1917. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC / A woman and a man workingin their own home. 1917. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANCDona cosint a màquina a l’interior de la llar. 1918-1929. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC /Mujer cosiendo a máquina en el interior del hogar 1918-1929. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC /A woman sewing at a machine in the interior of her own home. (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC 35
    • 2 El trabajo de las mujeres en los lavaderos públicos y a domicilio (C/ Santa Elena, 6-8)Si nos adentramos en la calle Santa Elena desde la calle Riereta nos encontramoscon el rastro del trabajo de las mujeres que se dedicaban profesionalmentea hacer la colada para aquellas familias que las podían contratar, y de aquellasmujeres que, como parte de su trabajo doméstico, también iban a hacer lacolada de su familia. A la altura del número 2, la actual fuente con pilón queaún se conserva fue un antiguo lavadero público donde se realizaba estetrabajo.La falta de agua corriente, la inexistencia de espacios adecuados en el interiorde la mayoría de edificios de viviendas y la consiguiente imposibilidad deinstalar lavaderos, obligaba a realizar estas tareas fuera del hogar en pilonespúblicos. Así, las mujeres obreras, después de llevar a cabo las interminablesjornadas laborales, entre otras tareas domésticas iban a lavaderos como éstepara hacer la colada.El número de mujeres lavanderas que había en la ciudad de Barcelona es difícilde precisar, pero sabemos que el número real era superior al de las censadas:en el año 1856 se identificaron entre 340 y 370 mujeres que trabajaban en esteoficio. Y en el año 1905, cuando Barcelona reunía poco más de medio millónde habitantes, ya se registraban 1.553 lavanderas.El domicilio de las obreras también era un espacio donde convergían, y aúnhoy en día convergen, el trabajo doméstico y de cuidados con el trabajoremunerado, realizado a menudo en economía sumergida. Este tipo de trabajoha adoptado diversas formas y en muchas ocasiones una misma mujer realizabadiferentes tipos de trabajo al mismo tiempo: trabajando en casa, para un tallero fábrica textil, cosiendo la ropa de los miembros de su familia, realizando losarreglos para particulares o tiendas, etc.A principios del siglo XX, con la aparición de la máquina de coser y la electricidaddoméstica, muchas mujeres empezaron a realizar labores de confección enel interior de las casas. El trabajo a domicilio, que llegó a ocupar a más del50% de las mujeres activas catalanas, era a destajo, con un salario muy inferioral de las fábricas. Además, la dispersión de las trabajadoras dificultaba suasociación para conseguir mejoras en sus condiciones laborales. La jornadaera de 15 horas diarias y a menudo se realizaba en habitaciones oscuras, pocoventiladas y faltas de higiene.Los datos nos hablan de que en la provincia de Barcelona en 1900 la poblaciónactiva femenina registrada era del 23,25% 3. Pero sabiendo el gran volumende mujeres que trabajaban sin la protección del mercado laboral reguladoy si contáramos su trabajo invisible en el ámbito doméstico y familiar, la cifrade actividad laboral de las mujeres sería muy superior a la registrada.3. Nash, Mary. 1988. p. 16036
    • 2 The work of women in laundry and home (Santa Elena street, 6-8)If we go down the street from Santa Elena Street to Riereta, we find the traces ofwomen who work professionally doing laundry for families who could recruit, andthat as part of domestic work, also would do the laundry of their family. At thenumber 10 of the street, is the current source with a basin still preserved as aformer laundry room where this work was done.The lack of running water, the lack of appropriate spaces in the interior of mostresidential buildings and the consequent inability to install sinks, forced these tasksto be performed outside the home in public basins. Thus, women workers afterfinishing endless working hours, between housework, came to do the washing.The number of laundry women Barcelona is difficult to estimate and know that thereal number was higher than the census, in 1856 were identified between 340 and370 women who worked in this profession. And in 1905, when Barcelona reachedjust over half a million inhabitants, 1553 were recorded as laundry workers.The workers home was also a place where converged, and even today converge,domestic work and care with paid work, often done in the black economy. Suchwork has taken several forms and often a single woman has done when differenttypes: working at home for a textile factory or workshop, sewing clothes for membersof her family, making arrangements for clients or shops, etc..In the early twentieth century with the rise of domestic sewing machine and electricity,many women began to making clothing inside the home. The work at home, whichcame to occupy more than 50% of women active in Catalonia, was in fact money,but with a salary much lower than in factories. In addition, the dispersion of itspartnership working difficult to achieve improvements in their working conditions.The workday was 15 hours and was often performed in dark rooms, drafty, andvery poor hygiene.The data tell us that in the province of Barcelona in 1900 the 23.25% 3 of the femalepopulation was working Nash, Mary. 1988. But knowing the volume of womenwho worked without the protection of regulated labor market, and if we count theirinvisible work in domestic sphere, the number of labor activity of women would bemuch higher.3. Nash, Mary. 1988. p. 160 37
    • 3 Organització i reivindicació de les dones obreres (Rambla del Raval, 15) Organización y reivindicación de las mujeres obreras (Rambla del Raval, 15) Organization and demands for women workers (Rambla del Raval, 15) 3 2 138
    • La Rambla del Raval actual, l’antic carrer Cadena, és un dels llocs méssimbòlics per al moviment obrer català. A l’encreuament amb el carrer SantRafael, encara avui dia podem veure la placa commemorativa de l’assassinatde Salvador Seguí “el noi del sucre”, un dels líders més destacats delmoviment obrer de Catalunya.Tanmateix, aquest carrer també és emblemàtic pel que fa al moviment orga-nitzat de dones obreres, perquè és on s’ubicà la primera seu de la SociedadAutónoma de Mujeres, creada l’any 1889 per Teresa Claramunt, AmàliaDomingo Soler i Ángeles López de Ayala. Posteriorment es va traslladaral carrer Ferlandina, 20.La Sociedad Autónoma de Mujeres és considerada la primera organitzaciófeminista que reivindicà el dret de les dones a participar en tots els àmbitsde la vida pública: social, laboral i polític. Treballava per l’emancipació deles dones i denunciava la doble explotació -de classe i de gènere- que patienles obreres. Varen publicar diversos llibres i articles; van organitzar nombrosesconferències i debats sobre la situació de les dones i el seu alliberament,i van realitzar diferents projectes de formació, treball i suport per a un grannombre de dones amb escassetat de recursos econòmics. Un dels seusprojectes més importants fou la creació del Fomento de la Instrucción Libre,al carrer Sant Pau, 31, una escola laica on s’oferien classes nocturnes a lesquè totes les dones podien assistir gratuïtament.Teresa Claramunt (Sabadell, 1862 - Barcelona, 1932), una referent pel quefa la lluita obrera i la igualtat de gènere, fou treballadora del tèxtil i participàal llarg de la seva vida molt activament en l’acció col·lectiva obrera.L’Agrupación de Mujeres Libres fou la segona organització feminista quesuposà un referent per al moviment obrer de dones. Fundada l’any 1936per Lucía Sánchez Saornil, Mercedes Camposada i Amparo Poch,l’Agrupación va comptar amb un important nombre d’afiliades: entre 20.000i 60.000 dones 4, i va fundar la revista Mujeres Libres, amb gran protagonismedurant els anys de la Guerra Civil. Durant lany 1938 més de 600 dones aBarcelona van participar als cursos dalfabetització i formació professionalque organitzaren 5.Les obreres van trencar amb el mite de la dona com a “àngel de la llar”. Laseva sortida de l’esfera privada i de l’exclusivitat del treball domèstic peranar a les fàbriques va suposar una gran transformació social, sobretotrespecte als rols tradicionals de gènere. Aquest fenomen no va ser ben vistper alguns homes obrers que, tot i la necessitat dels ingressos del treballde les dones per a la subsistència familiar, foren molt crítics amb la sevaincorporació al treball fora de la llar.4. Nash, Mary. 2006. p. 1285. Pérez, Isabel. 2009. 39
    • Les dones que treballaven a les fàbriques, principalment tèxtils, erenanomenades pejorativament com “les xinxes”. Però tot i el rebuig social, lapoblació activa femenina a la província de Barcelona no va parar de créixer:es va passar del 23,25% l’any 1900 al 30,57% el 1930 6.Respecte a la mobilització obrera, cal destacar que la participació de lesdones a les vagues va ser superior a la dels homes entre 1905 i 1921. Mentreque es calcula que un 78% dels homes va participar a les vagues convo-cades, l’índex de les dones vaguistes augmenta fins al 87% en aquestperíode 7.Manifestació. 1910. Ballell, Frederic. AFB / Manifestación. 1910. Ballell, Frederic. AFB / Demonstration. 1910. Ballell,6. Edo, Pepa. 2004. p.1947. Nash, Mary. 1988. p. 16440
    • Durant la Guerra Civil, les dones assumiren en gran part el control i la producció de moltes de les fàbriques socialitzades i evidenciaren, així, que eren capaces de liderar la producció industrial, igual que ho haurien fet els seus companys. No obstant això, la dictadura franquista va intentar esborrar de l’imaginari social la importància i transcendència d’aquest fenomen i en tots els àmbits s’actuà per tal que les dones tornessin a ocupar el lloc tradicional de mares i esposes. Tot i així, les dones no van abandonar mai l’espai públic definitivament i, a partir dels anys 70, el creixement de la població activa femenina es va anar intensificant fins a aproximar-se a la mitjana europea.Frederic. AFB 41
    • 3 Organización y reivindicación de las mujeres obreras (Rambla del Raval, 15)La actual Rambla del Raval, la antigua calle Cadena, es uno de los lugaresmás simbólicos del movimiento obrero catalán. En el cruce con la calle SantRafael, aún podemos ver la placa conmemorativa del asesinato de SalvadorSeguí “el noi del sucre”, uno de los líderes más destacados del movimientoobrero en Cataluña.Asimismo, esta calle también es emblemática en lo que se refiere al movimientoorganizado de mujeres obreras, porque es aquí donde se ubicó la primerasede de la Sociedad Autónoma de Mujeres, creada en el año 1889 por TeresaClaramunt, Amàlia Domingo Soler y Ángeles López de Ayala. Posteriormentese trasladó a la calle Ferlandina, 20.La Sociedad Autónoma de Mujeres es considerada la primera organizaciónfeminista que reivindicó el derecho de las mujeres a participar en todos losámbitos de la vida pública: social, laboral y político. Trabajaba por la emanci-pación de las mujeres y la denuncia de la doble explotación -de clase y degénero- que padecían las obreras. Publicaron varios libros y artículos, organizaronnumerosas conferencias y debates sobre la situación de las mujeres y su libe-ración y realizaron distintos proyectos de formación, trabajo y apoyo para ungran número de mujeres con escasez de recursos económicos. Uno de susproyectos más importantes fue la creación del Fomento de la Instrucción Libre,en la calle Sant Pau, 31, una escuela laica donde se realizaban clases nocturnasa las que todas las mujeres podían asistir gratuitamente.Teresa Claramunt (Sabadell, 1862 - Barcelona, 1932), un referente en lo queconcierne a la lucha obrera y la igualdad de género, fue trabajadora del textily participó, a lo largo de su vida, muy activamente en la acción colectiva obrera.La Agrupación de Mujeres Libres fue la segunda organización feminista quesupuso un referente para el movimiento obrero de mujeres. Fundada en el año1936 por Lucía Sánchez Saornil, Mercedes Camposada y Amparo Poch, laAgrupación contó con un importante número de afiliadas, entre 20.000 y 60.000mujeres 4, y fundó la revista Mujeres Libres, con gran protagonismo durantelos años de la Guerra Civil. Durante el año 1938 más de 600 mujeres en Barce-lona participaron en los cursos de alfabetización y formación profesional queorganizaron 5.Las obreras rompieron con el mito de la mujer como “ángel del hogar”. Susalida de la esfera privada y de la exclusividad del trabajo doméstico para ira las fábricas supuso una gran transformación social, sobre todo respecto alos roles tradicionales de género. Este fenómeno no fue del agrado de algunosobreros que, a pesar de la necesidad de los ingresos del trabajo de las mujerespara la subsistencia familiar, fueron muy críticos con su incorporación al trabajofuera del hogar.4. Nash, Mary. 2006. p. 1285. Pérez, Isabel. 2009.42
    • Las mujeres que trabajaban en las fábricas, principalmente textiles, eran llama-das peyorativamente como “las chinches”. Pero, a pesar del rechazo social,la población activa femenina en la provincia de Barcelona no paró de crecer,y se pasó del 23,25% en el año 1900 al 30,57% en 1930 6.Respecto a la movilización obrera, cabe destacar que la participación de lasmujeres en las huelgas fue superior a la de los hombres entre 1905 y 1921.Mientras que se calcula que un 78% de los hombres participaron en las huelgasconvocadas, el índice de las mujeres huelguistas aumentó hasta el 87% eneste periodo 7.Durante la Guerra Civil, las mujeres asumieron en gran parte el control y laproducción de muchas de las fábricas socializadas, evidenciando así que erancapaces de liderar la producción industrial igual que lo habrían hecho suscompañeros. No obstante, la dictadura franquista intentó borrar del imaginariosocial la importancia y trascendencia de este fenómeno, actuando, en todoslos ámbitos, para que las mujeres volvieran a ocupar el lugar tradicional demadres y esposas. A pesar de ello, las mujeres no abandonaron nunca elespacio público definitivamente y, a partir de los años 70, el crecimiento de lapoblación activa femenina se fue intensificando hasta aproximarse a la mediaeuropea.Obreres en vaga. 1936. Pérez de Rozas. AFB / Obreras en huelga. 1936. Pérez de Rozas. AFB / Workers onstrike. 1936. Pérez de Rozas. AFB6. Edo, Pepa. 2004. p.1947. Nash, Mary. 1988. p. 164 43
    • 3 Organization and demands for women workers (Rambla del Raval, 15)The current Rambla del Raval, formerly Cadena street, is one of the most symbolicfor Catalan workers movement. At the intersection of Carrer Sant Rafael, eventoday we see the plaque commemorating the assassination of Salvador Seguí"sugar boy", one of the most prominent leaders of the workers movement inCatalonia.However, this street is also a emblematic point regarding the organized movementof women workers because it where the first headquarters of the SociedadAutónoma de Mujeres (Autonomous Womens Society) was located, founded in1889 by Teresa Claramunt, Amalia Domingo Soler and Angeles López de Ayala.Later she moved to Ferlandina Street, 20.The Autonomous Womens Society is considered the first feminist organizationthat claimed the right of women to participate in all spheres of public life: social,laboral and political. The Society worked for the emancipation of women and thedenunciation of the double exploitation, class and gender, which workers suffered.They published several books and articles, organized numerous conferences anddebates on the situation of women and their liberation and conducting trainingprojects, worked and supported a large number of women with scarce economicresources. One of their major projects was the creation of Fomento de la InstrucciónLibre (Promoting Free Instruction), in Sant Pau Street, 31, a lay school where nightclasses were held and where all women could attend for free.Grup d’obreres d’una fàbrica de gènere de punt durant el lockout decretat pels propietaris. 1936. Brangulí(Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC / Grupo de obreras de una fábrica de género de punto durante el lockoutdecretado por los propietarios. 1936. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC / Group of workers duringthe lockout decreed by the owners. 1936. Brangulí (Fotògrafs)-Brangulí (Fotògrafs). ANC44
    • Teresa Claramunt (Sabadell, 1862 - Barcelona, 1932), a reference for the workersstruggle and gender equality was a textile worker and very active participant in thecollective workers action.The Agrupación de Mujeres Libres was the second feminist organization thatrepresents a landmark for the womens labor movement. Founded in 1936 byanarchists Lucia Sanchez Saornil, Mercedes Camposada and Amparo Poch, theAgrupación had a significant number of members, between 20,000 and 60,000women 4 and founded Mujeres Libres magazine with great prominence during theyears of the Spanish Civil War. During 1938, more than 600 women from Barcelonaparticipated in the teaching of basic literacy and professional training courses thatthose women arranged 5.The workers broke the myth of woman as "angel of the household." Her departurefrom the privacy and exclusivity of the home to go to work at factories was a greatsocial transformation, especially with regard to traditional gender roles. Thisphenomenon was not well received by some male workers, despite the need forincome working women to household livelihood, were highly critical of itsincorporation to employment outside the home.Women working in factories, especially textile, pejorativament were known as "thebug". But despite the social rejection, the female labor force in the Barcelonaprovince did not stop growing, it went from 23.25% in 1900 to 30.57% in 1930 6.With respect to workers mobilization, it is noteworthy that the participation ofwomen in the strikes was higher in men between 1905 and 1921. While an estimated78% of men took part in strikes called, the index of women strikers increased to87% over this period 7.During the Spanish Civil War, women largely assumed control and many of thefactories producing socialized, showing that they were capable of leading industrialproduction as they would their peers. However, the Franco dictatorship tried toerase the social imaginary of the importance and significance of this phenomenon,acting in all areas for which women return to the traditional place of mothers andwives. However, women did not abandon the public good, and after 70 years ofgrowth in female labor force was gradually intensified until closer to the Europeanaverage.4. Nash, Mary. 2006. p. 1285. Pérez, Isabel. 2009.6. Edo, Pepa. 2004. p.1947. Nash, Mary. 1988. p. 164 45
    • Florista de les Rambles carregada de flors. 1905-1910. Ballell, Frederic. AFB / Florista de les Rambles cargadade flores. 1905-1910. Ballell, Frederic. AFB / Flower seller loaded down with flowers. 1905-1910. Ballell, Frederic.AFB46
    • El treball de les dones aLes Rambles i els seus voltantsLes Rambles de Barcelona és un dels grans atractius turístics de la ciutatper l’esclat de colors i la diversitat de vides i de persones que hi convergeixeni hi treballen: floristes, mims, quiosquers i quiosqueres, retratistes, pintoresi pintors, artesans i artesanes i, fins i tot, mags i bruixes que llegeixen el futur.El que avui dia podem veure està molt lligat als seus orígens, a una històriaen la qual les dones hi són presents des d’una gran diversitat de professionsi oficis. Així, en aquest punt es pot dir que tenim un magnífic escenari i testi-moni dels treballs de les dones al llarg de la història.Les Rambles, que en àrab (/ramla/) significa “torrent o riera pel què passaaigua quan plou”, es diu que havia estat l’antic curs de la riera anomenadade Collserola.En l’actualitat, Les Rambles de Barcelona està formada per cinc trams quedes de la plaça de Catalunya fins al monument de Colom prenen el nom de:Rambla de Canaletes, dels Estudis, de les Flors, del Centre i de Santa Mònica.Aquesta diferenciació en trams té el seu origen en la diversificació d’activitatsque s’hi desenvoluparen. A finals del segle XVIII, ja es diferencien tres sec-tors amb importants contrastos: la part central es consagra com a àrea demercat, l’extrem inferior es converteix en l’escenari de la incipient burgesia,i la part superior com a àrea marginal. 47
    • El trabajo de las mujeres enLas Ramblas y su entornoLas Ramblas de Barcelona es uno de los grandes atractivos turísticos de laciudad por el estallido de colores y la diversidad de vidas y de personas queconvergen y trabajan en ella: floristas, mimos, quiosqueros y quiosqueras,retratistas, pintoras y pintores, artesanos y artesanas, e incluso, magos y brujasque leen el futuro.Lo que hoy en día podemos ver está muy ligado a sus orígenes, a una historiaen la cual las mujeres están presentes desde una gran diversidad de profesionesy oficios. Así, en este punto se puede decir que tenemos un magnífico escenarioy testimonio de los trabajos de las mujeres a lo largo de la historia.Se dice que Las Ramblas, que en árabe (/ramla/) significa “torrente o riera porel que pasa agua cuando llueve”, había sido el antiguo curso de la riera llamadade Collserola.En la actualidad Las Ramblas de Barcelona está formada por cinco tramosque desde la Plaza de Catalunya hasta el monumento de Colón toman elnombre de Rambla de Canaletes, dels Estudis, de les Flors, del Centre y deSanta Mònica.Esta diferenciación en tramos tiene su origen en la diversificación de actividadesque allí se llevaron a cabo. A finales del siglo XVIII ya se diferencian tres sectorescon importantes contrastes: la parte central se consagra como área de mercado,el extremo inferior se convierte en el escenario de la incipiente burguesía y laparte superior como área marginal.48
    • The role of working women inLes Rambles and its surroundingsLes Rambles of Barcelona is one of the great attractions of the city by its explosionof color and diversity of lives of people who converge and work there: florists,mimes, and newspaper seller, portrait painters, painters and artists, craftpeople,and even sorcerers and witches that fortell the future.What we see today is very much tied to its origins, a story in which women arepresent from a variety of professions and trades. So at this point we can say wehave a stunning scenery and witness the work of women throughout history.Les Rambles, which in Arabic “Ramla” means "stream or river that passes the waterwhen it rains," was the old course of the river called Collserola.At present, Les Rambles in Barcelona consist of five sections from Plaça Catalunyato the Columbus monument called, the Estudis, the Flors, the Centre and SantaMònica .This distinction has its origin in brackets on the diversification of activities there. Inthe late eighteenth century because they differ in three important areas contrastsenshrined as the central market area, the bottom becomes the scene of the emergingbourgeoisie and the upper area as marginal. 49
    • 4 L’accés de les dones a la for- mació universitària: La Ram- bla dels Estudis El acceso de las mujeres a la formación universitaria: La Rambla dels Estudis La Rambla dels Estudis: The access of women to university education. 4 5 7 8 650
    • Les actuals Rambles de Canaletes i dels Estudis eren la zona on a mitjanssegle XV es va construir l’Estudi General, precedent de la Universitat deBarcelona. La font de Canaletes era una antiga fontana que estava a l’interiordel recinte universitari, que s’estenia des del carrer Santa Anna fins al carrerTallers.L’Estudi General fou clausurat per Felip V l’any 1714 i en aquest espai hi vafer construir una caserna militar. No va ser fins al 1871 que s’inaugurà l’edificihistòric de la Universitat de Barcelona, que trobem situat a plaça Universitat,molt a prop d’on antigament hi va haver el recinte universitari.Les dones, històricament, van estar excloses de l’accés a l’educació superior,però cal fer menció a les pioneres pel que fa a l’accés a l’ensenyament uni-versitari, com ara Juliana Morell (1594-1653), que fou doctora en dialècticai ètica a principis del segle XVII i que es troba representada al paranimf dela Universitat de Barcelona, i Dolors Aleu (1857-1913), primera dona llicenciadaen Medicina a l’Estat espanyol.No fou fins al 1928 que les dones van poder exercir la docència universitària.Una de les primeres va ser Maria Montserrat Capdevila, llicenciada en Cièn-cies Exactes el 1928 i professora dAstronomia General i Física del Globusde la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona.Cal mencionar, també, la importància d’aquest edifici com a espai emblemàticper al moviment feminista i les seves aportacions a l’àmbit acadèmic. Així,el 1975 s’hi va impartir la primera assignatura institucionalitzada sobre“Moviment feminista a l’Espanya contemporània” a l’Aula Magna, i el 1976s’hi van celebrar les primeres Jornades Catalanes de la Dona, en les qualsvan participar més de 4.000 dones. En les conclusions de les Jornades, quees van aprovar unànimement, les quatre primeres reivindicacions eren: 1. Dret a un lloc de treball sense discriminació en la formació professional, l’ocupació, la remuneració, la promoció i desaparició del treball domi- ciliari. 2. Abolició de totes les discriminacions en el treball per raó de sexe, estat civil i maternitat. 3. Reconeixement de tots els drets laborals, sindicals i a la Seguretat So- cial general per a les treballadores de la llar. 4. Socialització del treball domèstic a través de serveis col·lectius finançats amb fons públics i gestionats democràticament des de la base: serveis domèstics pròpiament dits, ocupacions considerades fins ara pròpies de la dona, cura de fills i filles, de gent gran i malalts. Ordenació urbana i construcció d’habitatges que permetin un plantejament col·lectiu de tots els punts esmentats. 51
    • Si ens endinsem pel carrer de Santa Anna, a l’alçada de l’església del mateixnom, trobem l’acollidora placeta Ramon Amadeu, que conserva el pòsit dela llarga vida d’aquest racó de Barcelona vinculat al treball de les dones:al segle XIII ja hi pesaven i venien la verema; després va ser un espai on lesdones hi venien verdures i hortalisses, i avui dia encara s’hi conserva unaparada on una florista ven rams de flors i plantes.Va ser en aquesta placeta on s’ubicà la primera seu de la Biblioteca Popularde la Dona, creada l’any 1909, la primera biblioteca pública femenina d’Euro-pa, que altres països crearien vint any després, com la Fawcett Library aLondres. 4 El acceso de las mujeres a la formación universitaria: La Rambla dels EstudisLas actuales Ramblas de Canaletes y dels Estudis eran la zona donde amediados del siglo XV se construyó el Estudi General, precedente de la Uni-versidad de Barcelona. La fuente de Canaletes era una antigua fontana queestaba en el interior del recinto universitario, que se extendía desde la calleSanta Anna hasta la calle Tallers.El Estudi General fue clausurado por Felipe V en el año 1714 y en este espaciohizo construir un cuartel militar. No fue hasta 1871 que no se inauguró el edificiohistórico de la Universidad de Barcelona, que encontramos situado en la PlazaUniversitat, muy cerca de donde antiguamente hubo el recinto universitario.Las mujeres, históricamente, se hallaron excluidas del acceso a la educaciónsuperior, pero son merecedoras de mención las pioneras en el ámbito delacceso a la educación universitaria, como Juliana Morell (1594-1653), que fuedoctora en dialéctica y ética a principios del siglo XVII, y a quien hallamosrepresentada en el paraninfo de la Universidad de Barcelona, y Dolors Aleu(1857-1913), primera mujer licenciada en Medicina del Estado español.En 1928 las mujeres pudieron empezar a ejercer la docencia universitaria. Unade las primeras fue Maria Montserrat Capdevila, licenciada en Ciencias Exactasen 1928 y profesora de Astronomía General y Física del Globo de la Facultadde Ciencias de la Universidad de Barcelona.Cabe mencionar también, la importancia de este edificio como espacioemblemático para el movimiento feminista y de sus aportaciones en el ámbitoacadémico. Así, en 1975 se impartió la primera asignatura institucionalizadasobre “Movimiento feminista en la España contemporánea” en el Aula Magna,y en 1976 se celebraron las primeras Jornadas Catalanas de la Mujer, en las52
    • que participaron más de 4.000 mujeres. En las conclusiones de las Jornadas,que se aprobaron unánimemente, las cuatro primeras reivindicaciones eran: 1. Derecho a un puesto de trabajo sin discriminación en la formación profe- sional, el empleo, la remuneración, la promoción y desaparición del tra- bajo domiciliario. 2. Abolición de todas las discriminaciones en el trabajo por razón de sexo, estado civil y maternidad. 3. Reconocimiento de todos los derechos laborales, sindicales y a Seguridad Social general para las trabajadoras del hogar. 4. Socialización del trabajo doméstico a través de servicios colectivos fi- nanciados con fondos públicos y gestionados democráticamente desde la base: servicios domésticos propiamente dichos, empleos considerados hasta ahora propios de la mujer, cuidado de hijos y hijas, de personas mayores y enfermos. Ordenación urbana y construcción de viviendas que permitan un planteamiento colectivo de todos los puntos mencionados.Si nos adentramos por la calle de Santa Anna, a la altura de la iglesia del mismonombre, hallamos la acogedora placita Ramon Amadeu, que conserva el posode la larga vida de este rincón de Barcelona vinculado al trabajo de las mujeres:en el siglo XIII ya pesaban y vendían la vendimia en ella, después fue un espaciodonde las mujeres vendían verduras y hortalizas y hoy en día aún se conservauna parada donde una florista vende ramos de flores y plantas.Fue en esta placita donde se ubicó la primera sede de la Biblioteca Popularde la Mujer, creada en el año 1909, la primera biblioteca pública femenina deEuropa, que otros países crearían veinte años después, como la Fawcett Libraryen Londres. 4 La Rambla dels Estudis: The access of women to university educationCurrently the Ramblas Canaletes and Estudis was the area where during the mid-fifteenth century was built the Estudi General , the forerunner of the University ofBarcelona. The source of Canaletes was an old fountain that was inside the campus,stretching from Santa Anna street to Tallers street.The Estudi General was closed by Philip V in 1714 and in this space built a militarybarracks. It was not until 1871 that the historic building of the University of Barcelona,opened which are located in Plaça Universitat, near where there was formerly thecampus. 53
    • Women historically were excluded from access to higher education, but we needto mention the pioneers regarding how access to university teaching Juliana Morell(1594-1653) who had a PhD in ethics and dialectics of early seventeenth century,which is represented at the Auditorium of the University of Barcelona, and DolorsAleu (1857-1913), the first woman graduate in medicine in Spain.It was in 1928 when women were allowed to teach at the university. One of the firstwas Maria Montserrat Capdevila, Bachelor of Sciences in 1928 and Professor ofAstronomy and General Physics of the Globe Faculty of the University of Barcelona.We must also mention the importance of this building as emblematic of the feministmovement and its contributions to academic arena. Thus, in 1975 the first coursewas taught institutionalized about the "contemporary feminist movement of Spain"Classroom Constitution, and in 1976 held the first Conference of the Catalan Womenin which participated more than 4,000 women.The conclusions of the workshops which were adopted unanimously, the first fourclaims were: 1. Right to a workplace free from discrimination in vocational training, employment, compensation, promotion and disappearance of work at home. 2. Abolition of all discrimination in employment on grounds of sex, marital status and motherhood. 3. Recognition of all rights, labor and social security of workers in general to the home. 4. Socialization of domestic work through collective services financed with public funds and managed democratically from the bottom up: Domestic services themselves, hitherto considered themselves occupations of women, care of children, the elderly and infirm. Urban planning and building homes that allow a collective approach of all points mentioned.If we enter the streets of Santa Anna, with the church of the same name we encounterthe warm square Ramon Amadeu, which preserves the positive long life of thiscorner of Barcelona linked to womens work: the thirteenth century when they camewith the harvest and weighed it, then was a place where women sold vegetables,and today still retains a shop where a florist sells flowers and plants.It was in this square is located on the first headquarters of the Womens Library,founded in 1909, the first female public library in Europe that in other countriescreated twenty year later, such as the Fawcett Library in London.54
    • Vida a la Rambla. 1905-1910. Ballell, Frederic. AFB. / Vida en la Rambla. 1905-1910. Ballell, Frederic. AFB./ Life on la Rambla. 1905-1910. Ballell, Frederic. AFB. 55
    • 5 Les mercaderes a l’Edat Mitjana: els orígens de Les Rambles (c. Portaferrisa, 2) Las mercaderas en la Edad Media: los orígenes de Las Ramblas (C/ Portaferrisa, 2) The goods to the Middle Ages: the origins of Les Rambles (Portaferrisa street, 2) 4 5 7 8 656
    • 8 i 9. Associació d’Amics, Veïns i Comerciants de la Rambla. 2009 57
    • Fira de Galls. 1900-1010. Autoria desconeguda. AFB / Feria de gallos 1900-1910. Autoría desconocida. AFB / Rooster fair58
    • 1900-1910. Unknown author. AFB 59
    • 5 Las mercaderas en la Edad Media: los orígenes de Las Ramblas (C/ Portaferrisa, 2)Las Ramblas que conocemos hoy quedaban fuera del recinto fortificado deBarcelona pero en el siglo XII ya confluyeron una gran cantidad de huertos,casas de payés y puestos de venta de los productos artesanos y hortelanos.A pesar de la gran actividad desarrollada, la Rambla quedó excluida de la se-gunda muralla construida a partir de 1287, llamada de Jaume I.La Porta Ferrissa era una de las puertas más importantes de entrada a laciudad, todo un símbolo y un punto de confluencia de peatones y personastrabajadoras:“car la porta de ferro (...) fins al mar, té una amplitud bella espaciosa apreciadapels anants e venints (...) en los estius com en los inverns (...) així homens commujeres” 8.Uno de los testimonios que quedan de la actividad de las Ramblas se halla ala entrada de la calle Porta Ferrissa. Es un mosaico que se conserva con la fu-ente creada en 1680 y donde se puede ver la gran afluencia de actividad delas mujeres mercaderas y vendedoras de hortalizas de la Edad Media.La construcción de la tercera muralla se realizó hacia el año de 1377, entiempos de Pere III el Cerimoniós, donde la Rambla ya quedaba incluida en elrecinto amurallado de la ciudad.A mediados del siglo XV se desvió la riera y la Rambla se convirtió en un paseorústico lleno de actividad. Así, nos lo podemos imaginar con el mismo aspectoactivo y en constante movimiento de personas y una presencia importante demujeres vendiendo los productos de los huertos de los alrededores, de mer-caderas y artesanas. En verano el peso de la paja era una de las actividadesprincipales y en otoño la venta de la uva era característica del lugar.También ferias de todo tipo con los correspondientes “armatostes, carros deanimales, carreteros, traficantes charlatanes, adivinos, pedigüeños y distraídosgrandes y pequeños” 9.Destacaba entre ellas la feria de los gorrinos en las fiestas navideñas. El papelde las mujeres en las ferias era importante porque se convertían en las principalesvendedoras, como vemos en la fotografía de la Feria de Gallos de 1900-1910.8 y 9. Associació d’Amics, Veïns i Comerciants de la Rambla. 200960
    • 5 The goods to the Middle Ages: the origins of Les Rambles (Portaferrisa street, 2)Les Rambles remained outside the fortified part of Barcelona but since the twelfthcentury came together a lot of gardens, country houses and shops of traditionalproducts and vegetable farmers. Despite the activity undertaken, the Rambla wasexcluded from the second wall which was built from 1287, called Jaume I.“La Porta Ferrissa” was one of the largest gates of entry to the city, a symbol anda point for pedestrians and workers:“car la porta de ferro (...) fins al mar, té una amplitud bella espaciosa apreciadapels anants e venints (...) en los estius com en los inverns (...) així homens comdones” 8.One of the remaining witnesses of the activity of les Rambles is at the entrance ofthe street “Porta Ferrissa”. It is preserved with a mosaic created in 1680 and thesource where you can see the busy activities of women vegetable vendors andmerchants from the Middle Ages.The construction of the third wall was made in 1377, at the time of Pere III elCerimoniós, on the Rambla was finaly included in the walled city.In the mid-fifteenth century the river was diverted and the Rambla became a rusticbusy promenade. Thus, we can imagine with the same appearance and constantlyactive movement of people and a significant presence of women selling productsfrom surrounding orchards, merchants and artisans. In summer, the weighing ofstraw was one of the main activities and in autumn the selling of grapes was afeature.Also, fairs of all kinds with the corresponding "paraphernalia, animal carts, traderschatterboxes, beggars and gossipers old and young" 9.Highlighted the exhibition of pigs at Christmas. The role of women was importantbecause the fairs became the main sellers as we see in the picture of the RoosterFair during 1900-1910.8 & 9. Associació d’Amics, Veïns i Comerciants de la Rambla. 2009 61
    • 6 La Rambla de les Flors, homenatge a les floristes La Rambla de les Flors, homenaje a las floristas La Rambla de les Flors, a tribute to the florists 4 5 7 8 662
    • La de florista és la professió més representativa de les Rambles de Barcelona,i és present a l’imaginari associat a aquest passeig de la ciutat de totes itots els barcelonins i visitants.En el tram que porta per nom Rambla de les Flors encara avui dia enstrobem amb diverses parades de flors i plantes que recorden el gran papersimbòlic i real d’aquestes dones que treballaren i treballen a aquesta zonade la ciutat i l’omplen de vida i colors.Tant és així, que l’origen del mercat de la Boqueria està vinculat a aquestesdones, que l’any 1853 van instal·lar-hi les primeres parades de flors. La ciutatde Barcelona, com a homenatge a aquestes treballadores, els va dedicarel carrer Floristes de la Rambla, que trobem per darrera del mercat, entreel carrer del Carme i el carrer Hospital.A principis del segle XX, era molt comú veure dones carregades de flors ioferint flors i somriures a les persones que hi passaven i passejaven.El treball d’aquestes dones ha inspirat un bon nombre d’artistes que leshan representat a les seves obres. Un exemple d’obra pictòrica és la deRamon Casas (Barcelona, 1866-1932), modernista i introductor del’impressionisme a Catalunya, que trobà en una florista de la Rambla la sevainspiració i amb la que s’hi casà. També veiem reflectides la vida d’aquestesdones a les peces de teatre del poeta, novel·lista i dramaturg Josep Mariade Sagarra (Barcelona, 1894-1961) i del poeta Federico García Lorca (FuenteVaqueros, 1989 – Víznar, 1936).Lorca va estrenar, el 1935, l’obra Doña Rosita la soltera o el lenguaje de lasflores, representació que va dedicar a les floristes de la Rambla “a esasmujeres de risa franca y manos mojadas, donde tiembla, de cuando encuando, el diminuto rubí de la espina” 10. La representació va tenir lloc alTeatre Principal Palace de Barcelona, situat al número 15 de les mateixesRambles.L’obra de teatre va ser interpretada per l’actriu de reconegut prestigiinternacional Margarita Xirgú (Molins de Rei, 1888- Montevideo, 1969), qui,després de la interpretació, va rebre diàriament un ram de flors sense targetani remitent enviat per les floristes de la Rambla. Margarita Xirgú treballà enun taller de passamaneria però, a partir de 1906, es va professionalitzardefinitivament com a actriu i, com a bona emprenedora, va fundar la sevapròpia companyia de teatre a Madrid. Fou de conviccions polítiques fermesa favor de la democràcia i s’exilià el 1936 a Xile, on va fundar l’Escola d’ArtDramàtic. Posteriorment dirigí l’Escola d’Art Dramàtic de Montevideo, apartir de 1947, quan s’instal·là a l’Uruguai.10. Albert, Matilde; Faría, Edith (ed.). 2001, p. 595 63
    • Venedores ambulants de flors. 1909-1910. Ballell, Frederic. AFB / Vendedoras ambulantes de flores. 1909-1910. Ballell,64
    • Frederic. AFB / Street flower seller. 1909-1910. Ballell, Frederic. AFB 65
    • 6 La Rambla de les Flors, homenaje a las floristasLa de florista es la profesión más representativa de las Rambles de Barcelona,presente en el imaginario asociado a este paseo de la ciudad de todas y todoslos barceloneses y visitantes.En el tramo que lleva por nombre Rambla de las Flors todavía hoy en día nosencontramos con diversos puestos de flores y plantas que nos recuerdan elgran papel simbólico y real de estas mujeres que trabajaron y trabajan en estazona de la ciudad y la llenan de vida y colores.Tanto es así, que el origen del mercado de la Boqueria está vinculado a estasmujeres, que en el año 1853 instalaron los primeros puestos de flores. Laciudad de Barcelona, como homenaje a estas trabajadoras, les dedicó la calleFloristes de la Rambla, que se halla por detrás del mercado, entre la calle delCarme y la calle Hospital.A principios del siglo XX, era muy común ver mujeres cargadas de flores yofreciendo flores y sonrisas a las personas que pasaban y paseaban.El trabajo de estas mujeres ha inspirado a un buen número de artistas que lashan representado en sus obras. Un ejemplo de obra pictórica es la de RamonCasas (Barcelona, 1866-1932), modernista e introductor del impresionismo enCatalunya, que halló en una florista de la Rambla, con quien se casó, suinspiración. También vemos reflejada la vida de estas mujeres en las obrasde teatro del poeta, novelista y dramaturgo Josep Maria de Sagarra (Barcelona,1894-1961) y del poeta Federico García Lorca (Fuente Vaqueros, 1989 – Víznar,1936).Lorca estrenó en 1935 la obra Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores,representación que dedicó a las floristas de la Rambla “a esas mujeres de risafranca y manos mojadas, donde tiembla, de cuando en cuando, el diminutorubí de la espina” 10. La representación tuvo lugar en el Teatro Principal Palacede Barcelona, situado en las mismas Ramblas, 15.La obra de teatro fue interpretada por la actriz de reconocido prestigio inter-nacional Margarita Xirgú (Molins de Rei, 1888- Montevideo, 1969), quien, des-pués de la interpretación, recibió diariamente un ramo de flores sin tarjeta niremitente que le enviaban las floristas de la Rambla. Margarita Xirgú trabajóen un taller de pasamanería pero a partir de 1906 se profesionalizó definiti-vamente como actriz y, como buena emprendedora, fundó su propia compañíade teatro en Madrid. Fue mujer de fuertes convicciones políticas a favor de lademocracia y se exilió en 1936 en Chile, donde fundó la Escuela de Arte Dramá-tico, y dirigió la Escuela de Arte Dramático de Montevideo a partir de 1947,cuando se instaló en Uruguay.10. Albert, Matilde; Faría, Edith (ed.). 2001, p. 59566
    • 6 La Rambla de les Flors, a tribute to the floristsThe florist profession is one of the most representative of the Ramblas in Barcelona,this imaginary tour associated with this city for all the locals and visitors.In the section titled Rambla de las Flors even today we have several stalls of flowersand plants that recall the great symbolic and actual role of these women whoworked in this area of the city filled with life and colors.So much so that the origin of the Boqueria market is linked to these women, whoin 1853 started the first flower shops..The city of Barcelona as a tribute to theseworkers, has dedicated the street named Floristes de la Rambla whics is behindthe market, between Carme and Hospital streets.In the early twentieth century, it was very common to see women laden with flowersand offering flowers and smiles to those who passed and walked.The job of these women has inspired a number of artists who represented them intheir works. One example is the paintings by Ramon Casas (Barcelona 1866-1932)modernist and pioneer of Impressionism in Catalonia in a florist found his inspirationfrom the Ramblas, with whom he was married. Also, we see reflected the lives ofwomen in the plays of the poet, novelist and playwright Josep Maria de Sagarra(Barcelona, 1894-1961) and poet Federico Garcia Lorca (Fuente Vaqueros, 1989- Víznar, 1936) .Lorca released in 1935, the play Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores,which was dedicated to the representation of the Rambla florists " to the womenwith an honest smile wet hands , where tremble, sometimes, the diminutive offishbone ruby" 10. The performance took place at the Teatro Principal BarcelonaPalace, located of same Rambles, 15.The play was performed by internationally renowned actress Margarita Xirgu (Molinsde Rei, 1888 - Montevideo, 1969), who after her performance received a bouquetof flowers every day without a card or sender that was sent from the Florists in LaRambla. Margaret Xirgu worked in a drape trimming shop, but from 1906 sheprofessionalized as an actress and finally, as a good entrepreneur, founded herown theater company in Madrid. She had strong political convictions in favor ofdemocracy and exiled to Chile in 1936 where she founded the School of DramaticArts and directed the School of Dramatic Arts in Montevideo, from 1947, when shemoved to Uruguay.10. Albert, Matilde; Faría, Edith (ed.). 2001, p. 595 67
    • 7 La Rambla del Centre: espai de diversitat de treballs de les dones La Rambla del Centro: espacio de diversidad de trabajos de las mujeres La Rambla del Centre: a diverse space of womens work 4 5 7 8 668
    • Castanyera davant lesglésia de Betlem. 1917. Ballell, Frederic. AFB / Castañera delante de la iglesia deBelén. 1917. Ballell, Frederic. AFB / Chestnut seller in front of the Betlem church. 1917. Ballell, Frederic. AFBLa part central de la Rambla al segle XVIII es va convertir en un passeig dereferència per a la incipient burgesia i de confluència de tots els sectorssocials.L’activitat econòmica es va anar diversificant espontàniament. Als matinshi treballaven dones venedores ambulants de tot tipus: agricultores que ve-nien els seus productes (fruites, verdures...); ramaderes que venien ous illet; dones venedores ambulants a les fires. I a la tarda s’habilitava com apasseig. 69
    • Però per a moltes dones, també als vespres era el seu lloc de treball: lesmainaderes hi passejaven la quitxalla de les famílies benestants per a quitreballaven; les castanyeres, a la tardor, hi venien castanyes i moniatos. Defet, quan s’atansa l’hivern, encara avui podem trobar-nos amb algunacastanyera a la Rambla i els seus voltants.Les dones també treballaven matí i tarda en els nombrosos comerços quevan sorgir al voltant d’aquest carrer, com és el cas de la modernista fàbricai botiga de xocolata que fundaren, l’any 1850, Carme Garriga i el seu marit,Jaume Garriga, i que encara avui dia podem trobar al carrer del Carmenúmero 3, on tres generacions de dones de la família Garriga han treballat.Així, la Rambla es va convertir en un dels llocs preferits de la burgesia i lespersones de professions liberals, on van construir els seus habitatges i ne-gocis. Fou en aquesta zona on van néixer dones il·lustres i professionals deprincipis de segle, com Carme Karr, Maria Soteras o Francesca Bonnemaison.Carme Karr, periodista i escriptora, va ser una persona de referència delfeminisme català i va ser una gran defensora de l’educació i el treball deles dones per facilitar la seva autonomia i independència. Va escriure novel·lesi contes per a infants i fou la directora de la revista “El feminal”. Tambétreballà en el món polític per aconseguir el vot de les dones al Parlamentde Catalunya en les eleccions dels anys 30 i creà el Comitè Femení Pacifistade Catalunya, el 1914.L’advocada Maria Soteras Mauri, que nasqué al carrer Boqueria número 1,fou la primera dona membre del Col·legi d’Advocats (i “d’Advocades”, apartir d’aquell moment) de Barcelona, l’any 1927.La vida de la fundadora de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona,Francesca Bonnemaison, també està lligada a la Rambla i als seus voltants.Al número 25, la Sra. Bonnemaison i el Sr. Verdaguer Callís tenien un magatzemde teles i visqueren al carrer Duc Victòria, número 9. Ella mateixa afirmavaaixí el seu orgull d’ésser barcelonina i haver nascut a les Rambles:“Sóc barcelonina de socarrel: he nascut a les dotze d’un dia dotze a lesRambles de Barcelona” 11L’escriptora i reconeguda feminista catalana, Dolors Monserdà, tambénasqué al mateix barri el 1860, al número dos del carrer de la Palla. Monserdàva fundar, el 1910, el Patronat de lAgulla, amb lobjectiu de donar feina ales dones treballadores en un moment en què la feina minvava. El 1912 vacrear la Lliga de Compradores, que elaborà una llista blanca de botiguersque respectaven el descans dominical i que pagaven el jornal mínim de 10rals diaris a les treballadores.11. Marin, Dolors. 2004. p. 4170
    • Venedora de llet a la Rambla. 1910-1920. Ballell, Frederic. AFB / Vendedora de leche en la Rambla. 1910-1920. Ballell, Frederic. AFB / Milk seller at la Rambla. 1910-1920. Ballell, Frederic. AFB 71
    • 7 La Rambla del Centro: espacio de diversidad de trabajos de las mujeresMainaderes a l’hora del passeig. 1911. Ballell, Frederic. AFB / Niñeras en la hora del paseo. 1911. Ballell,Frederic. AFB / Babysitter in the time of strolling. 1911. Ballell, Frederic. AFBLa parte central de la Rambla en el siglo XVIII se convirtió en paseo de referenciapara la incipiente burguesía y de confluencia de todos los sectores sociales.La actividad económica se fue diversificando espontáneamente. Por lasmañanas trabajaban allí mujeres vendedoras ambulantes de todo tipo:agricultoras que vendían sus productos (frutas, verduras...), ganaderas quevendían huevos y leche, mujeres vendedoras ambulantes en las ferias. Y porla tarde se habilitaba como paseo.72
    • Pero para muchas mujeres era su lugar de trabajo también al atardecer: lasniñeras paseaban a los chiquillos de las familias acomodadas para quienestrabajaban; las castañeras, en otoño, vendían castañas y boniatos. De hecho,cuando se acerca el invierno, aún hoy podemos encontrarnos con alguna cas-tañera en la Rambla y sus alrededores.Las mujeres también trabajaban mañana y tarde en los numerosos comerciosque surgieron en los alrededores de esta calle, como es el caso de la modernistafábrica y tienda de chocolate que fundaron, en el año 1850, Carme Garriga ysu marido, Jaume Garriga, y que aún hoy en día podemos encontrar en la calledel Carme número 3, y donde tres generaciones de mujeres de la familiaGarriga han trabajado. Así, la Rambla se convirtió en un de los lugares preferentespara la burguesía y las personas de profesiones liberales, donde construyeronsus viviendas y negocios. Fue en esta zona donde nacieron mujeres ilustresy profesio-nales de principios de siglo, como Carme Karr, Maria Soteras oFrancesca Bonnemaison.Carme Karr, periodista y escritora, fue una persona de referencia del feminismocatalán y una gran defensora de la educación y el trabajo de las mujeres parafacilitar su autonomía e independencia. Escribió novelas y cuentos para niñosy fue la directora de la revista “El feminal”. También trabajó en el mundo políticopara conseguir el voto de las mujeres en el Parlamento de Cataluña en las eleccio-nes de los años 30 y creó el Comité Femenino Pacifista de Cataluña, en 1914.La abogada Maria Soteras Mauri, que nació en la calle Boqueria número 1, fuela primera mujer miembro del Colegio de Abogados (y “de Abogadas”, a partirde aquel momento) de Barcelona, en el año 1927.La vida de la fundadora del Instituto de Cultura y Biblioteca Popular de la Mujer,Francesca Bonnemaison, también está ligada a la Rambla y a sus alrededores.En el número 25 la Sra. Bonnemaison y el Sr. Verdaguer Callís tenían un alma-cén de telas y vivían en la calle Duc Victòria, número 9. Ella misma afirmabaasí su orgullo de ser barcelonesa y por haber nacido en las Rambles:“Soy barcelonesa de pura cepa: he nacido a las doce de un día doce en lasRambles de Barcelona” 11La escritora y reconocida feminista catalana, Dolors Monserdà, también nacióen el mismo barrio en 1860, en el número dos de la calle de la Palla. Monserdàfundó, en 1910, el Patronato de la Aguja, con el fin de dar empleo a las mujerestrabajadoras en un momento en que el trabajo disminuía. En 1912 creó la Ligade Compradoras, que elaboró una lista blanca de tenderos que respetaban eldescanso dominical y que pagaban el jornal mínimo de 10 reales diarios a lastrabajadoras.11. Marin, Dolors. 2004. p. 41 73
    • 7 La Rambla del Centre: a diverse space of womens workThe central part of the Rambla in the eighteenth century became the point ofreference for the emerging bourgeoisie and the confluence of all social sectors.Economic activity started to spontaneously diversify. In the mornings there wereworking women street vendors of all types: farmers who sold their products (fruits,vegetables, etc.), dairy women sold eggs and milk, women street vendors at fairsof all kinds, from toys to chickens. And during the afternoon they strolled the streets.But for a lot of women in the evenings it was also a workplace.The nanny walked the children of wealthy families who worked, and during the autumn the womensold chestnusts, and sweet potatoes.In fact, when winter approaches, even todaywe find some chestnust sellers in the the Ramblas and the surrounding area.Women also worked mornings and afternoons in the shops that emerged aroundthis street, such as the modernist chocolate factory and shop founded in 1850, by Carmen Garriga and her husband, Jaume Garriga, and that even today you canfind at Carmen street number 3, the shop where three generations of women inthe family have worked..Thus, the Rambla became a favorite for the bourgeoisie and professional peoplewhere they built their homes and businesses. It was in this area where illustriouswomen and professionals of the century such as Carmen Karr, Maria FrancescaBonnemaison or Soteras were born.Carmen Karr, a journalist and writer, was a person of reference of Catalanism andfeminism was a great advocate of education and employment of women to facilitatetheir autonomy and independence. She wrote novels and short stories for childrenand was the director of the magazine ”El feminal”. She also worked in the politicalworld to get the vote of women sufferage in the Catalan Parliament elections in the30s and created the Committee of Pacifist Catalan Women, in 1914.The lawyer Mary Soteras Mauri, who was born at Carrer Boqueria number 1, wasthe first woman member of the College of Lawyers from Barcelona in 1927. Thename of the college changed to reflect that was for both sexes rather than only formen.The life of the founder of the Institute of Culture and the Womens Library, FrancescaBonnemaison, is also linked to the Ramblas and the surrounding area. At number25, Mrs. Bonnemaison and Mr. Verdaguer Callis had a fabric store and lived atcarrer Duc Victoria, number 9. She afirmed her pride of being born and living at theBarcelona Ramblas:"Im from Barcelona for generations: I was born at the 12 hour on the twelfth dayof a month on the Ramblas in Barcelona" 1111. Marin, Dolors. 2004. p. 4174
    • The Catalan writer and renowned feminist, Dolores Monserdà, was also born in thesame quarter in 1860 at number two on Palla street. Monserdà founded in 1910,the Patronat de l’Agulla “Board of the Needle”, with the aim of employing womenworkers at a time when the the number of jobs were diminishing. In 1912 shecreated the League of Buyers, who developed a list of shopkeepers who respectedSunday as a day of rest and paid the minimum wage of 10 reales per day forworkers.Dones patinant amb faldilla-pantaló. 1911. Ballell, Frederic. AFB. / Mujeres patinando con falda-pantalón.1911. Ballell, Frederic. AFB. / Women skating with pant skirts. 1911. Ballell, Frederic. AFB. 75
    • 8 El mercat de la Boqueria: espai de treball i de trobada (Les Rambles, 89 bis) El mercado de la Boqueria: espacio de trabajo y de encuentro (Las Ramblas, 89 bis) The Boqueria market: work space and meeting place (Les Rambles, 89 bis) 4 5 7 8 676
    • L’emblemàtic mercat de la Boqueria és testimoni del treball de milers dedones que des del segle XII han estat venent, comprant i proveint per al’empresa, gremi, taller o família per a la qual treballaven.Avui dia ens trobem davant d’un dels mercats més importants d’Europa,amb més de 300 establiments, molts d’ells regentats per dones, i amb unapresència majoritària de dones treballant com a peixateres, carnisseres,fruiteres, forneres, floristes, herbolàries, venedores de verdures, de fruitssecs, de llegums, d’ous i de productes exòtics, entre d’altres. Aquesta diver-sitat es fa palesa amb l’explosió de colors, olors i, si ens ho proposem, desabors que la Boqueria ens ofereix.Els orígens del mercat es remunten al segle XII i estan lligats a la històriade les dones treballadores. Les venedores ambulants i les pageses de lesrodalies es concentraven a la Rambla de Barcelona, a les portes de l’antigamuralla del pla de la Boqueria. Hi destaca, des de 1217, la venda de carn,el pes de la palla i el pes i la venda de la verema i les verdures de les pagesesde les hortes de Sant Antoni, de Sant Pau i de Sant Bertran i, més endavant,de les verdulaires dels pobles veïns de les Corts o de Sarrià.El mercat va tenir extensions i localitzacions diverses fins que, a partir deldecret de Mendizábal del 19 de febrer de 1836, amb la desamortització delconvent de Sant Josep, la localització del mercat de la Boqueria, tambéanomenat mercat de Sant Josep, es situà a l’emplaçament actual. Aquestaubicació va aconseguir caràcter oficial amb les primeres parades de 14dones floristes.Va ser el 1911 quan s’hi inaugurà la primera peixateria i el 1914 quan s’hiVida a la Rambla.1905-1910. Ballell, Frederic. AFB / Vida a la Rambla. 1905-1910. Ballell, Frederic. AFB/ Vida a la Rambla. 1905-1910. Ballell, Frederic. AFB 77
    • Dones venent i comprant al Mercat de la Boqueria. 1911. Ballell, Frederic. AFB / Mujeres vendiendo y com-prando en el Mercado de la Boqueria. 1911. Ballell, Frederic. AFB / Women selling and buying in The Boqueriamarket. 1911. Ballell, Frederic. AFBconstruí la coberta metàl·lica i l’estructura de ferro d’estil modernista queés apreciable tant per la seva arquitectura com per la vidriera de l’accésprincipal.La plaça Galderich, que trobem a mà dreta de l’interior del mercat, és cone-guda popularment com la plaça de les pageses. Encara avui dia hi podemveure la parada de verdures i fruites regentada per dones.Si fóssim a principis de segle XX i passegéssim pel carrer Arc de Teatretrobaríem el sorollós mercat ambulant, ple d’homes i dones venedores. Avuidia, el carrer encara conserva l’esperit bulliciós i ple de moviment de l’anticmercat ambulant.Els mercats han estat un espai emblemàtic de trobada i per a fer-hi xarxessocials entre les dones. També eren el lloc on es gestava la mobilització demoltes dones i homes que reivindicaven millores socials i unes condicionsde vida dignes, com durant l’episodi històric del “rebombori del pa”.El 1789, coincidint amb la Revolució Francesa, les dones de Barcelona vanprotagonitzar una de les revoltes populars més importants de la història dela ciutat, que fou causada per una crisi de subsistència i per l’augmentdels preus del blat. La revolta es va iniciar al pla de la Boqueria fins a la pla-ça St. Agustí i va provocar aldarulls i destrosses als carrers Boqueria, Call,Llibreteria, Bòria, Corders, Carders. Finalment, s’aconseguí la baixada delpreu del pa i dels productes de primera necessitat, tot i que va costar la vi-da a 7 persones, entre elles, la de Josepa Vilaret, àlies “la negreta”.78
    • 8 El mercado de la Boqueria: espacio de trabajo y de encuentro (Las Ramblas, 89 bis)El emblemático Mercado de la Boqueria es testigo del trabajo de miles de mu-jeres que desde el siglo XII han estado vendiendo, comprando y proveyendopara la empresa, gremio, taller o familia para la que trabajaban.Hoy en día nos hallamos ante uno de los mercados más importantes de Europa,con más de 300 establecimientos, muchos de ellos regentados por mujeresy con una presencia mayoritaria de mujeres trabajando como pescadoras,carniceras, fruteras, panaderas, floristas, herbolarias, vendedoras de verduras,de frutos secos, de legumbres, de huevos, de productos exóticos, entre otros.Esta diversidad se hace patente con la explosión de colores, olores y, si noslo proponemos, de sabores que la Boqueria nos ofrece.Los orígenes del mercado se remontan al siglo XII y están ligados a la historiade las mujeres trabajadoras. Las vendedoras ambulantes y las campesinas delas cercanías se concentraban en la Rambla de Barcelona, a las puertas de laantigua muralla del Pla de la Boqueria. Destaca, desde 1217, la venta de carne,el peso de la paja y el peso y la venta de la vendimia y las verduras de lascampesinas de las huertas de Sant Antoni, de Sant Pau y de Sant Bertran y,más adelante, de las verduleras de los pueblos vecinos de Les Corts o deSarrià.El mercado tuvo extensiones y localizaciones diversas hasta que, a partir deldecreto de Mendizábal del 19 de febrero de 1836, con la desamortización delconvento de Sant Josep, la localización del mercado de la Boqueria, tambiénllamado mercado de Sant Josep, se sitúa en su actual emplazamiento. Estaubicación consiguió carácter oficial con los primeros puestos de 14 mujeresfloristas.En 1911 se inauguró la primera pescadería y en 1914 se construyó la cubiertametálica y la estructura de hierro de estilo modernista que se puede apreciartanto por su arquitectura como por la vidriera del acceso principal.La plaza Galderich, que se halla a mano derecha del interior del mercado, esconocida popularmente como la “plaza de las payesas”. Aún hoy en día pode-mos ver el puesto de verduras y frutas regentado por mujeres.Si estuviéramos a principios de siglo XX y paseáramos por la calle Arc deTeatre nos encontraríamos con el ruidoso mercado ambulante, lleno de hombresy mujeres vendedores. Hoy en día, la calle todavía conserva el espíritu bulliciosoy lleno de movimiento del antiguo mercado ambulante.Los mercados han sido un espacio emblemático de encuentro y de estableci-miento de redes sociales entre las mujeres. También eran el sitio donde segestaba la movilización de muchas mujeres y hombres que reivindicabanmejoras sociales y unas condiciones de vida dignas, como ocurrió durante elepisodio histórico del “alboroto del pan”. 79
    • En 1789, coincidiendo con la Revolución Francesa, las mujeres de Barcelonaprotagonizaron una de las revueltas populares más importantes de la historiade la ciudad causada por una crisis de subsistencia y por el aumento de losprecios del trigo. La revuelta se inició en el Pla de la Boqueria hasta la plazaSt. Agustí y provocó disturbios y destrozos en las calles Boqueria, Call, Llibre-teria, Bòria, Corders, Carders. Finalmente se consiguió la bajada del preciodel pan y de los productos de primera necesidad, aunque costó la vida a 7personas, entre ellas a Josepa Vilaret, alias “la negreta”. 8 The Boqueria market: work space and meeting place (Les Rambles, 89 bis)The emblematic La Boqueria market is testimony of the work of thousands ofwomen since the twelfth century who have been selling, buying and providing forthe enterprise, association, or workshop for the working family.Today we are facing one of the most important markets in Europe with over 300shops, many of these with women managers and a major presence of womenworking as fishmongers, butchers, greengrocers, bakers, florists, herbs and spices,sellers of vegetables, nuts, legumes, eggs, exotic products, among others. Thisdiversity is evident with the explosion of colors, smells, and tastes that the Boqueriaoffers.The origins of the market is from the twelfth century and are tied to the history ofwomen workers. The peasant and street vendors were concentrated in the vicinityof Las Ramblas in Barcelona, at the gates of the ancient wall of the Pla de laBoqueria. Some highlights from the 1217 meat market, the weighing of straw, theweighing and selling of grapes and vegetables from the peasant farms of SantAntoni, Sant Pau and Sant Bertran and later greengrocers of the neighboring townsof Les Corts and Sarrià.The market had several extensions and locations until, from the Mendizabal decreeof 19 February 1836 and with the seizure of the convent of Sant Josep, the locationof the Boqueria market, also known as Mercat de Sant Josep, was relocated to itsthe present location. This location was opened oficially with the shops of 14 womenflorists.It was inaugurated in 1911 when the first fish shop opened and the roof structureof metallic iron in the modernist style was built in 1914 that can be appreciated bothfor its architecture and for the stained glass at the main entrance.80
    • The plaça Galderich that we encountered on the right inside the market and ispopularly known as the Plaça de les pageses “Peasants Square”. Even today wesee the fruit and vegetable stands managed by women.If we were in the early twentieth century passing by the Arch Theater street, wewould find the noisy street market full of men and women vendors. Today, thestreet still has the spirits and is full of bustling movement of the old flea market.The markets have been an emblematic meeting place and for social networksamong women. It was also where they created the mobilization of many womenand men to demand better social and living conditions such as the historical periodof the "bread riot".In 1789, coinciding with the French Revolution, women of Barcelona staged oneof the most popular revolts in the history of the city caused by a crisis of livelihoodsand increased wheat prices. The revolt began in Pla de la Boqueria and ended atthe plaça of Sant Agustí and led to street riots and destruction of Boqueria, Call,Llibreteria, Bòria, Corders, Carders streets. Finally the price of bread and essentialproducts fell although it cost the lives of 7 people, including among others JosepaVilaret, aka the “black woman”.Mercat ambulant al carrer Arc del Teatre. 1930-1932. Domínguez, Josep. AFB / Mercado ambulante en lacalle Arc del Teatre. 1930-1932. Domínguez, Josep. AFB / Flea market in the Arc del Teatre street. 1930-1932.Domínguez, Josep. AFB 81
    • 9 Les dones al sector del comerç i la seva mobilització (Les Rambles, 10-14) Las mujeres en el sector del comercio y su movilización (Las Ramblas, 10-14) The women in the commercial sector and their mobilization (Les Rambles, 10-14) 9 1082
    • Les Rambles, com a carrer de referència de l’expressió de la vida pública,han estat el punt neuràlgic de nombroses manifestacions ciutadanes i demobilitzacions obreres. Unes de les més importants que s’hi van viure vanser les vagues del comerç dels anys 1933 i 1936, on el protagonisme de lesdones va ser important.Ens situem entre els números 10 i 14 de Les Rambles, punt on es van ubicarels primers grans magatzems de Barcelona, anomenats “El Siglo” i inauguratsl’any 1878 com a exponent de l’esplendor mercantil. L’edifici comptava ambset pisos i una superfície de 149.464 pams quadrats i ocupava un bonnombre de dones i homes. A principis del segle XX, al llarg de Les Rambles,ja hi trobàvem petits comerços i botigues de tot tipus.La presència de dones en aquest sector va créixer considerablement i lafigura del “saltataulells” va anar adoptant un rostre femení. El mot “saltataulells”ens fa pensar en les condicions de treball d’aquestes persones que estavenconstantment saltant el taulell de les botigues per anar corrent allà on elpropietari de la botiga els manés. Els salaris del comerç eren molt baixos,i això s’agreujava en el cas de les dones, que es veien afectades per unadiscriminació salarial dramàtica: el seu sou era entre un 50 i 60% inferior aldels homes. A més, i sobretot en els comerços de les branques d’alimentaciói teixits, on la majoria eren dones, el règim d’internat era habitual, i lesdependentes havien de dormir i menjar al propi establiment en condicionspoc saludables 12.Resulta sorprenent que fossin les persones treballadores del comerç les queprotagonitzessin les vagues més importants i massives dels anys 30, ja que,tradicionalment, el sector mercantil no s’involucrà amb el moviment obrer.El 13 de novembre de 1933 gran part dels comerços de la ciutat van tancarper a la primera gran vaga del sector i Les Rambles es van omplir de milersde treballadores i treballadors que reivindicaven millors condicions de treball.Amb la mobilització es va aconseguir un augment salarial general, la jornadalaboral de vuit hores, l’abolició del sistema d’internat, un programa de subsidifamiliar, i es va garantir la no represàlia contra les persones manifestants.El juny de 1935, amb l’arribada al poder del govern conservador de Lerroux,es suspengueren els acords i avenços laborals i socials aconseguits.L’any següent, el 14 de juny de 1936, més de 100.000 persones van tornara mobilitzar-se massivament i aquest cop també la protesta s’estengué peraltres poblacions de la província de Barcelona. S’aconseguiren algunesmesures com l’augment salarial del 7%, la instauració de la setmana laboralde 44 hores per a majoristes i de 27 hores per a minoristes, i la creació d’uncens professional obligatori 13. Només es va poder gaudir tres setmanes12 i 13. VVAA. 2008, P. 183-186 83
    • d’aquestes mesures, ja que, el 18 de juliol de 1936, amb l’inici de la GuerraCivil, es suspengueren els drets laborals aconseguits fins al moment.Vaga mercantil. 1936. Pérez de Rozas. AFB / Huelga mercantil. 1936. Pérez de Rozas. AFB / Commercial strike.1936.84
    • 9 Las mujeres en el sector del comercio y su movilización (Las Ramblas, 10-14) Las Ramblas, como calle de referencia de la expresión de la vida pública, ha sido el punto neurálgico de numerosas manifestaciones ciudadanas y dePérez de Rozas. AFB 85
    • movilizaciones obreras. Unas de las más importantes que se vivieron fueronlas huelgas del comercio de los años 1933 y 1936, donde el protagonismo delas mujeres fue importante.Nos situamos entre el número 10 y 14 de Las Ramblas, punto en el cual se ubi-caron los primeros grandes almacenes de Barcelona llamados “El Siglo”, inaugu-rados en el año 1878 como exponente del esplendor mercantil. Contaba consiete pisos y una superficie de 149.464 palmos cuadrados y ocupaba a un bu-en número de mujeres y hombres. A principios del siglo XX, a lo largo de LasRamblas, ya se encontraban pequeños comercios y tiendas de todo tipo.La presencia de mujeres en este sector creció considerablemente y la figura de“saltataulells” (salta-mostradores) fue adoptando un rostro femenino. La palabra“saltataulells” nos hace pensar en las condiciones de trabajo de estas personasque estaban constantemente saltando el mostrador de las tiendas para ircorriendo allí hacia donde el propietario de la tienda le mandara. Los salariosdel comercio eran muy bajos, y eso se agravaba aún más en el caso de lasmujeres, que se veían afectadas por una discriminación salarial dramática: susueldo era entre el 50 y 60% inferior al de los hombres. Además, y sobre todoen los comercios de las ramas de alimentación y tejidos, donde la mayoría eranmujeres, el régimen de internado era habitual, y las dependientas tenían que dor-mir y comer en el mismo establecimiento en condiciones poco saludables 12.Resulta sorprendente que fueran las persones trabajadoras del comercio lasque protagonizaran las huelgas más importantes y masivas de los años 30, yaque tradicionalmente el sector mercantil no se involucró en el movimiento obrero.El 13 de noviembre de 1933 gran parte de los comercios de la ciudad cerrarona raíz de la primera gran huelga del sector y Las Ramblas se llenaron de milesde trabajadoras y trabajadores que reivindicaban mejores condiciones detrabajo. Con la movilización se consiguió un aumento salarial general, la jornadalaboral de ocho horas, la abolición del sistema de internado, un programa desubsidio familiar y se garantizó la no represalia contra las personas manifestantes.En junio de 1935, con la entrada en el poder del gobierno conservador deLerroux, se suspendieron los acuerdos y avances laborales y sociales logrados.Al año siguiente, el 14 de junio de 1936, más de 100.000 personas volvierona movilizarse masivamente y esta vez también se extendió por otras poblacionesde la provincia de Barcelona. Se consiguieron algunas medidas, como elaumento salarial del 7%, la instauración de la semana laboral de 44 horas paramayoristas y de 27 horas para minoristas y la creación de un censo profesionalobligatorio 13. Sólo se pudo disfrutar tres semanas de estas medidas, ya queel 18 de julio de 1936, con el inicio de la Guerra Civil, se suspendieron losderechos laborales conseguidos hasta el momento.12 y 13. VVAA. 2008, P. 183-18686
    • 9 The women in the commercial sector and their mobilization (Les Rambles, 10-14)Les Rambles, a street reference to the expression of public life, has been themeeting point for numerous civic and workers demonstrations. One of the mostimportant is that of the trade strikes, during 1933 and 1936, where the role ofwomen was also important.Located between number 10 and 14 of Les Rambles, the point where was locatedthe first department store in Barcelona called "El Siglo", opened in 1878 as anexample of the commercial splendor. It has seven floors and an area of 149,464square feet occupied by a great number of women and men. In the early twentiethcentury, through Les Rambles, many small shops and boutiques of all kinds couldbe found.The presence of women in this sector grew considerably and the figure of"saltataulells" was taking on a female face. The word "saltataulells" makes us thinkabout the working conditions of these people who were constantly jumping onboard ran to the stores where the owner of the shop order. The trade had very lowwages, and this is exacerbated in women who were dramatically affected by wagediscrimination: their salary was between 50 and 60% less than men. Furthermore,especially in the branches of food shops and tissues, where most were women,the usual system of boarding and dependents were sleeping and eating in theirown establishment in unhealthy conditions 12.It is surprising that people were working at that trade played a major and massivestrikes in the 30s, because traditionally the commercial sector was not involvedthe labor movement.On 13 November 1933 most of the shops in the city were closed for the first majorstrike in the sector and Les Rambles was filled with thousands of workers whodemanded better working conditions. Mobilization was achieved with a generalwage increase, the eight-hour workday, abolition of the system of boarding, a familyallowance program was not secure as retaliation against those demonstrators. InJune 1935, with the coming into power of the conservative government of Lerroux,suspended accords and labor and social progress achieved.The following year, on 14 June 1936, 100,000 people returned to mobilize largenumbers, and this time also spread to other villages in the province of Barcelona.They achieved measures such as salary increase of 7%, the establishment of theworking week from 44 hours to 27 hours of wholesalers and retailers and thecreation of a mandatory professional census 13. They were only able to enjoy threeweeks of such measures, on 18 July 1936, the dictatorship and the Civil Warsuspended labor rights achieved thus far.12 & 13. VVAA. 2008, P. 183-186 87
    • 10 Diversificació professional a les Rambles de Santa Mònica i del Mar Diversificación profesional en las Ramblas de Santa Mónica y del Mar Professional diversification in Rambles Santa Mònica i del Mar 9 1088
    • Fotògrafa a la Rambla de Santa Mònica. 1983. Cometta, Estela. AFB / Fotógrafa en la Rambla de SantaMònica. 1983. Cometta, Estela. AFB / Photographer of la Rambla de Santa Mònica. 1983. Cometta, Estela. AFB 89
    • En aquest sector de Les Rambles avui dia podem veure nombroses paradesd’artistes que retraten aquelles persones que volen tenir un dibuix realista,una caricatura d’elles mateixes o d’un personatge famós, o bé es delectenamb les obres d’art exposades. En els orígens d’aquesta tradició de LesRambles trobem dones i homes artistes, fotògrafes que feien retrats d’aquellesdones, homes i famílies senceres que volien una fotografia per a la posteritat.En aquesta zona de Barcelona també trobem la petjada artística de donestan rellevants com la líder socialista Margarita Nelken (1896 -1968), queexposà les seves pintures a la Sala Parés del carrer Petritxol, que encaraexisteix.Les Rambles són un gran afluent que desemboca a la mar, a la vora de laqual treballaven les dones de principis de segle com arranjadores de xarxesde pescar.10 Diversificación profesional en las Ramblas de Santa Mónica y del MarEn este sector de Las Ramblas actualmente podemos ver numerosos puestosde artistas que retratan a aquellas personas que quieren tener un dibujo realista,una caricatura de ellas mismas o de un personaje famoso, o bien, se deleitancon las obras de arte expuestas. En los orígenes de esta tradición de LasRamblas, encontramos mujeres y hombres artistas, fotógrafas que hacíanretratos de aquellas mujeres, hombres y familias enteras que querían unafotografía para la posteridad.En esta zona de Barcelona también hallamos la impronta artística de mujerestan relevantes como la líder socialista Margarita Nelken (1896 -1968), queexpuso sus pinturas en la Sala Parés de la calle Petritxol, que todavía existe.Las Ramblas son un gran afluente que desemboca en el mar cerca del cualtrabajaban las mujeres de principios de siglo como arregladoras de redes depescar.90
    • 10 Professional diversification in Rambles Santa Mònica i del MarOn this side of Les Rambles stands today many artists who proffer to those whowant a realistic drawing, a caricature of themselves or a celebrity, or take pleasurein works of art exposed. The origins of this tradition of Les Rambles, were men andwomen artists, photographers made portraits of those men, women and entirefamilies who wanted a picture for posterity.In this part of Barcelona is also the womens artistic footprint as relevant as thesocialist leader Margarita Nelken (1896 -1968), who exhibited her paintings at theSala Parés Petritxol street, which still exists.Les Rambles are a watercourse that flows into the sea close to where the womenworked at the beginning of the century patching fishing nets.Dones remalladores de xarxa de pescar. 1934. Tarrés Padró, Emili. AFB / Mujeres reparando redes de pescar.1934. Tarrés Padró, Emili. AFB / Women patching a fishing net. 1934. Tarrés Padró, Emili. AFB 91
    • 11 El creixement del sector serveis i de l’ocupació de les dones (Pl. Antonio López, 1) El crecimiento del sector servicios y del empleo de las mujeres (Pl. Antonio López, 1) The service sector growth and employment of women (Antonio López Square, 1) 1192
    • Locutora treballant a Ràdio Barcelona. 1924. AFB / Locutora trabajando en Radio Barcelona. 1924. AFB /Broadcaster working at Barcelona Radio. 1924. AFB 93
    • En aquesta àmplia plaça, des de la qual podem veure el port, trobem elmajestuós edifici central de Correus i Telègrafs de Barcelona, exemple delcorrent més monumentalista del noucentisme català, que ens recorda laperseverant lluita de les dones per accedir al treball en igualtat amb elsseus companys: des de les reivindicacions de l’any 1872, quan una associacióde dones demanà l’accés al treball a Correus, Telègrafs i Camins de Ferroque va ser desestimada perquè el govern liberal conservador consideravaque les dones no podien treballar en contacte amb el públic, fins a lesreivindicacions de les dones per accedir a treballs que havien estat tradi-cionalment reservats als homes com el de carretera, als anys 80 del seglepassat.Les dones no van poder accedir a Correus fins a principis del segle XX,quan es produeix la tercialització del treball de les dones i l’augment de lapoblació activa femenina.Un cop acceptat el seu accés, dones tan importants per a la història políticacom Clara Campoamor (1888-1972), que fou diputada a les corts constituentsde la II República i la dona que va aconseguir el vot femení a l’estat espanyol,van treballar a aquesta institució. Tanmateix, fins als anys 80, les dones novan poder accedir al lloc de treball de carretera, un treball que exigia ungran esforç físic perquè comportava carregar tones de cartes que s’enviavendes de Barcelona o es rebien d’un altre destí.A principis del segle XX sorgeixen noves professions dirigides principalmenta dones: mecanògrafes, telefonistes, bibliotecàries, infermeres i d’altresvinculades al sector de l’ensenyament, la hostaleria i l’Administració Pública.Així, el 1893 es crea l’Escola d’Institutrius, el 1915, l’Escola de Bibliotecàries,i el 1919, l’Escola d’Infermeres.Però no va ser fins al 1918 que es va permetre l’entrada de dones als cossosde funció pública, tot i que en posicions de categoria inferior. La Constitucióde la República espanyola de 1931, a l’article 40, va reconèixer que tothom,sense distinció de sexe, havia de poder ser admès a les ocupacions i càrrecspúblics segons el seu mèrit i capacitat.94
    • 11 El crecimiento del sector servicios y del empleo de las mujeres (Pl. Antonio López, 1)En esta amplia plaza, desde la que podemos ver el puerto, encontramos elmajestuoso edificio central de Correos y Telégrafos de Barcelona, de la corrientemás monumentalista del novecentismo catalán, que nos recuerda la perseverantelucha de las mujeres para acceder al trabajo en igualdad con sus compañeros:desde las luchas del año 1872, en que una asociación de mujeres pidió el acce-so al trabajo en Correos, Telégrafos y Caminos de Hierro, que fue desestimadaporque el gobierno liberal conservador consideraba que las mujeres no podíantrabajar en contacto con el público, hasta las reivindicaciones de las mujerespara acceder a trabajos que habían sido tradicionalmente reservados a loshombres, como el de carretillera, en los años 80 del siglo pasado.Las mujeres no pudieron acceder a Correos hasta a principios del siglo XX,cuando se produjo la tercialización del trabajo de las mujeres y el aumento dela población activa femenina.Una vez aceptado su acceso, mujeres tan importantes para la historia políticacomo Clara Campoamor (1888-1972), que fue diputada a las cortes constitu-yentes de la II República y la mujer que consiguió el voto femenino en el Estadoespañol, trabajó en esta institución. No obstante, hasta los años 80 las mujeresno pudieron acceder al puesto de trabajo de carretilleras, un trabajo que exigíaun gran esfuerzo físico porque comportaba cargar toneladas de cartas que seenviaban desde Barcelona o se recibían desde otro destino.A principios de siglo XX surgen nuevas profesiones dirigidas principalmentea mujeres: mecanógrafas, telefonistas, bibliotecarias, enfermeras y otrasvinculadas al sector de la enseñanza, la hostelería y la Administración Pública.Así, en 1893 se crea la Escuela de Institutrices, en 1915 la Escuela de Biblio-tecarias y en 1919 la Escuela de Enfermeras.Pero no fue hasta 1918 cuando se permitió la entrada de mujeres en los cuerposde función pública, aunque en las posiciones de categoría más baja. La Consti-tución de la República española de 1931, en su artículo 40, reconoció que to-das las personas, sin distinción de sexo, podían ser admitidas a las ocupacionesy cargos públicos según su mérito y capacidad. 95
    • 11 The service sector growth and employment of women (Antonio López Square, 1)In this large square, from which one can see the port, lies the majestic central PostOffice in Barcelona, representative of the twentieth century Catalan monumentalist“Noucentisme”, that reminds us of the persevering struggle of women for equalaccess to employment as their colleagues. Since 1872 a womens associationdemanded that women could work in the Post, Telegraph and Railroads.Thisdemand was dismissed because the liberal government considered that womencould not work in contact with the public, rejecting to allow women to access jobsthat were traditionally reserved for men like the letter carriers, the 80s of the lastcentury.The women were unable to access the Post until the early twentieth century, whenwomen entered the third sector of work, it increased the size of the female workforce.Once accepted for their access, an important person for womens political historysuch as Clara Campoamor (1888-1972), who was deputy to the ConstituentAssembly of the Second Republic and the woman who won the female vote inSpain, she worked in this institution. However, until the 80s women could notaccess the work of carrying wheelbarrows, a job requiring a great physical effortinvolved to load tons of letters which were sent or received from Barcelona foranother destination.In the early twentieth century new professions arose mainly directed to women:typing, telephone operators, librarians, nurses and jobs related to the educationsector, the public administration and hospitality trade. Thus, in 1893 was createdthe School of governesses, in 1915 the School Library and the School of Nursingin 1919.But it was not until 1918 that the entry of women was allowed in public administration,although at positions of lowest category. The Spanish Constitution of 1931, Article40 recognized that everyone, without distinction of sex is permited in public positionsand occupations according to merit and ability.96
    • Dones treballant a un Laboratori Municipal de Barcelona. 1929-1933. Sagarra, Josep i Torrents, Pau Lluís.AFB / Mujeres trabajando en un Laboratorio Municipal de Barcelona. 1929-1933. Sagarra, Josep i Torrents, PauLluís. AFB / Women working at a municipal laboratory of Barcelona. 1929-1933. Sagarra, Josep i Torrents, Pau Lluís.AFB 97
    • Venedores de maduixes. 1911. Ballell, Frederic. AFB / Vendedoras de fresas. 1911. Ballell, Frederic. AFB /Strawberry sellers. 1911. Ballell, Frederic. AFB98
    • Testimonis del treball de lesdones als barris de Sant Pere,Santa Caterina i la RiberaAls barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, que encara conservenun bon llegat arquitectònic i urbanístic medieval, trobem empremtes inte-ressants que ens mostren l’aportació del treball de les dones en aquella èpo-ca històrica.Aquest treball quotidià era imprescindible en els gremis de l’Edat Mitjana,però la manca de reconeixement de la qualificació, l’experiència professio-nal i les funcions de les dones, han fet invisible el seu paper durant aquellaetapa.Les resistències dels gremis al reconeixement del treball de les dones vaaugmentar amb l’aparició de les primeres manufactures i la pèrdua de poderde les organitzacions gremials sobre la regularització laboral. Paral·lelamentva anar augmentant la incorporació de mà d’obra femenina al sector manu-facturer.En aquest barri també trobem un espai emblemàtic pel que fa al reconeixe-ment social del treball, la qualificació professional i la cultura de les dones:l’Espai Francesca Bonnemaison, al qual ens referirem més endavant. 99
    • Testimonios del trabajo de lasmujeres en los barrios de Sant Pere,Santa Caterina i la RiberaEn los barrios de Sant Pere, Santa Caterina y la Ribera, que todavía conservanun buen legado arquitectónico y urbanístico medieval, hallamos improntasinteresantes que nos muestran la aportación del trabajo de las mujeres enaquella época histórica.Este trabajo cotidiano era imprescindible en los gremios de la Edad Media, pe-ro la falta de reconocimiento de la calificación, la experiencia profesional y lasfunciones de las mujeres, ha invisibilizado su papel en esta etapa.Las resistencias de los gremios al reconocimiento del trabajo de las mujeresaumentó con la aparición de las primeras manufacturas y la pérdida de poderde las organizaciones gremiales sobre la regularización laboral. Paralelamen-te fue aumentando la incorporación de mano de obra femenina en el sectormanufacturero.En este barrio también se encuentra un espacio emblemático en lo que concierneal reconocimiento social del trabajo, la calificación profesional y la cultura delas mujeres: el Espacio Francesca Bonnemaison, al que nos referiremos másadelante.100
    • Witnesses of women work in thestreets of Sant Pere, Santa Caterinaand la Ribera neighborhoods.The neighborhoods of Sant Pere, Santa Caterina and La Ribera still retain a greatmedieval urban and architectural legacy that with exciting traces that show thecontribution of womens work in historical time.This work was essential in everyday medieval guilds, but the lack of recognition ofqualifications, professional experience and capabilities of women, made invisibletheir role in this period.The resistance of labor unions to the recognition of women has increased with theemergence of the first manufacturing and loss of power of labor union organizationson their work regularization. In parallel the incorporation of female labor grew in themanufacturing sector.In this district we also find an emblematic space in regards to the recognition ofsocial work, professional skills and culture of women: l’Espai Francesca Bonnemaison,which we will refer to later. 101
    • 12 El treball de les dones als gremis (Pl. de la Llana) El trabajo de las mujeres en los gremios (Pl. de la Llana) The work of women in trades (De la Llana Square) 14 15 13 12 12102
    • A les portes del barri de Barcelona que millor conserva l’estructura medieval,trobem l’actual plaça de l’Àngel i l’antiga plaça del Blat. El que avui és unespai en constant moviment de persones que van i venen, que esperen,que surten i entren de la concorreguda parada de metro Jaume I, a l’EdatMitjana era un espai on un bon nombre de dones treballaven de garbelladoresdel blat, eixercolaires i herbolàries.Tot entrant al barri pel carrer Bòria, ens endinsem en l’aroma medieval quees conserva a Barcelona. Aquest carrer va ser un dels escenaris de laprotesta per la pujada dels preus de béns bàsics com el pa, el 1789, princi-palment perquè és on es concentraven molts establiments de venda d’aquestproducte de primera necessitat.Quan arribem a la plaça de la Llana, trobem l’estret carrer de les Semoleres,que recorda l’important paper de les dones al gremi de flequers, un delsmés igualitaris en el repartiment dels beneficis entre les dones i els homesque hi treballaven.Aquesta plaça encara conserva l’estructura medieval, amb cases típiquesde l’època formades pels baixos i dues plantes, com ara els números 9, 10i 14. Aquí, els dissabtes, es celebrava el mercat de la llana.La producció de la llana va tenir dos moments ben diferents: a inicis delsegle XIV la presència de les dones filateres era majoritària, però a partirdel segle XV s’inicien les restriccions laborals de les dones en el sector. Siens fixem bé en una de les parets de la plaça veurem que s’hi conserva ungravat d’una dona filant.En general, en aquella època les noies, igual que els nois, iniciaven el seuaprenentatge en els tallers des de molt joves. D’aquesta manera, les noiesadquirien molts coneixements específics de la professió familiar, tant pelque fa al treball manual com a la gestió del taller. Això es podia veure apartir del treball de les dones dels mestres, les quals se solien casar ambhomes del mateix ofici patern i donaven continuïtat a les activitats laboralsque realitzaven des de ben joves.Així, les dones dels agremiats treballaven tant com els seus marits al taller,tot i que no gaudien d’un reconeixement legal, ni per part del gremi ni dela ciutat. Però les dones eren les representants a l’hora de cobrar deutes imantenir el llibre de comptes, i en certes circumstàncies, com ara enabsència o malaltia del mestre, es quedaven a càrrec de la botiga i l’obrador,és a dir, s’encarregaven del negoci. És important assenyalar que la donadel mestre, tot i que no es reconeixia la rellevància de la seva funció, erala segona persona més important del taller menestral. Quan les dones esquedaven vídues era quan tenien la possibilitat d’assolir la gestió i la res-ponsabilitat de la totalitat del taller. Tot i així, havien de tenir descendència 103
    • de l’espòs i havien de pagar primer les taxes del gremi. A Catalunya s’auto-ritzava les vídues sense descendència a mantenir el taller i la tenda durant“l’any de plor”, que és l’any posterior a la mort del marit.Per altra part, hi havia àrees de producció no regulades per les ordenances,com la filatura, sobre les quals els gremis no tenien cap control. Aquest fetpermetia el treball de les dones en aquestes activitats però a un preu moltalt: el treball submergit i sense regulació.12 El trabajo de las mujeres en los gremios (Pl. de la Llana)A las puertas del barrio de Barcelona que mejor conserva la estructura medieval,hallamos la actual plaza del Àngel y la antigua plaza del Blat. El que hoy es unespacio en constante movimiento de personas que van y vienen, que esperan,que salen y entran de la concurrida parada de metro Jaume I, en la Edad Mediaera un espacio donde un buen número de mujeres trabajaban de cribadorasdel trigo, escardadoras y herbolarias.Entrando en el barrio por la calle Bòria, nos adentramos en el aroma medievalque se conserva en Barcelona. Esta calle fue uno de los escenarios de laprotesta por la subida de los precios de bienes básicos como el pan en 1789,principalmente porque es donde se concentraban muchos establecimientosde venta de este producto de primera necesidad.Cuando llegamos a la plaza de la Llana, nos encontramos con la angosta callede les Semoleres, la cual nos recuerda el importante papel de las mujeres enel gremio de panaderos, que fue uno de los más igualitarios en el repartimientode beneficios entre las mujeres y los hombres que trabajaban en él.Esta plaza todavía conserva la estructura medieval con casas típicas de la épo-ca, formadas por los bajos y dos plantas, como por ejemplo los números 9,10 y 14. Aquí los sábados se celebraba el mercado de la lana.La producción de la lana tuvo dos momentos bien distintos: a principios delsiglo XIV la presencia de las mujeres hiladoras era mayoritaria pero a partir delsiglo XV se iniciaron las restricciones laborales de las mujeres en el sector. Sinos fijamos bien en una de las paredes de la plaza se conserva un grabadode una mujer hilando.En general, en aquella época las chicas, al igual que los chicos, iniciaban su104
    • aprendizaje en los talleres desde muy jóvenes. De esta manera, las chicasadquirían muchos conocimientos específicos de la profesión familiar, tanto enrelación al trabajo manual como a la gestión del taller. Eso podía verse a partirdel trabajo de las mujeres de los maestros, quienes solían casarse con hombresdel mismo oficio paterno, dando así continuidad a las actividades laboralesque realizaban desde muy jóvenes.Así, las mujeres de los agremiados trabajaban tanto como sus maridos en eltaller, aunque no gozaban de un reconocimiento legal ni por parte del gremioni de la ciudad. Pero las mujeres eran las representantes a la hora de cobrardeudas y mantener el libro de cuentas y, en ciertas circunstancias, como porejemplo en ausencia o enfermedad del maestro, se quedaban a cargo de latienda y el obrador, es decir, se encargaban del negocio. Es importante señalarque la mujer del maestro, aunque no se le reconocía la relevancia de su función,era la segunda persona más importante del taller menestral. Cuando las mujeresse quedaban viudas era cuando tenían la posibilidad de conseguir la gestióny la responsabilidad de la totalidad del taller. A pesar de ello, tenían que tenerdescendencia del esposo y tenían que pagar primero las tasas del gremio. EnCataluña, se autorizaba a las viudas sin descendencia a mantener el taller yla tienda durante “el año de lloro”, que es el año posterior a la muerte del espo-so.Por otra parte, había áreas de producción no reguladas por las ordenanzas,como la hilatura, sobre las cuales los gremios no tenían ningún control. Estehecho permitía el trabajo de las mujeres en estas actividades pero a un preciomuy alto: el trabajo sumergido y sin regulación.12 The work of women in trades (De la Llana Square)At the entrance of the Barcelona neighborhood that best preserves the medievalstructure, we find the current square Plaça de l’Angel and the ancient Plaça delBlat. The space is now in constant movement with people coming and going,waiting around, and going in and out of the crowded metro stop Jaume I. Duringthe Middle Ages this was a place where a great number of women were employedin sifting wheat, and selling herbs.Entering the district on carrer Bòria one encounters the medieval aroma that remainsin Barcelona. This street was a stage to protest rising prices of basic goods likebread in 1789, mainly because it is where many establishments were concentratedselling this product of necessity. 105
    • When we reach the Plaça de la Llana, we find the narrow street of the Semoleres,which recalls the important role of women in the guild of bakers,which was one ofthe most egalitarian in the distribution of benefits among women and men workingthere.This place still has the medieval structure with typical houses of the period, formedby the lower two floors and including the numbers 9, 10 and 14. Here was held onSaturday a wool market.The production of wool had two important different times: at the beginning of thefourteenth century womens yarn was in the majority but from the fifteenth centurybegan the restrictions on women working in the sector. If you look carefully, on oneof the walls of the square is still an engraving of a woman spinning.In general, at the time the girls, like boys, began their apprenticeship in the workshopsat a very young age. Thus, many girls acquired specific knowledge of the professionboth as regards the family manual labor and the management of the workshop.This could be seen from the work of women teachers, who married men in thesame parental occupation and gave continuity to the work activities that was carriedout from an early age.Thus, women adding of to the work of their husbands in the workshop, althoughthey did not enjoy legal recognition or by the guild or city. But when women werethe representatives of debts receivable and maintained the book of accounts, andin certain circumstances such as illness or absence of the master, stayed in chargeof the store, i.e, they were responsible for the business. It is important to note thatwomens master, though not recognized for the importance of their role, was thesecond most important person of the artisan workshop. When women werewidowed, they had the opportunity to achieve the management and accountabilityof the entire workshop. However, they had the offspring of their husband to takecare for and had to pay taxes to the guild. In Catalonia, authorizing childless widowsto keep the workshop and the "year of sorrow", which is the year after the husbandsdeath.Moreover, there were areas of production not covered by ordinances, such asspinning, over which the unions had no control. This allowed the employment ofwomen in these activities but at a high price: the unregulated and illicit work.106
    • Taller de filatura. 1910-1920. Autoria desconeguda. AFB / Taller de hilatura. 1910-1920. Autoría desconocida.AFB / Workshop of spinning machines. 1910-1920. Unknown author. AFB 107
    • 13 Les dones comerciants (Pl. Sant Agustí Vell) Las mujeres comerciantes (Pl. Sant Agustí Vell) The women traders (Sant Agustí Vell Square) 14 15 13 13 12108
    • Dones agafant aigua a una font de Barcelona. 1945. Autoria desconeguda. AFB / Mujeres cogiendo aguaen una fuente de Barcelona. 1945. Autoría desconocida. AFB / Women carrying water at the fountain. 1945.Unknown author. AFB 109
    • Si continuem pel carrer Carders i arribem a la tranquil·la i pintoresca plaçaSant Agustí, podem detectar diferents elements de la plaça que ens parlend’èpoques passades, com ara les estructures arquitectòniques caracte-rístiques de les cases tradicionals amb porxo on es venien mercaderies.Cal destacar que el gremi dedicat a la venda a petita escala, a més del delsflequers, era un dels pocs que reconeixia la participació femenina, de maneraque les artesanes podien vendre el productes que elles mateixes elaboraven.A la plaça també podem veure una font que, tradicionalment, s’ha dit queera la “font del gat” de la coneguda cançó popular, i que ens fa recordarque en aquesta plaça s’havia ubicat un gran safareig on moltes donestreballaven fent la bugada.Aquesta plaça, com a símbol de l’encreuament entre l’Edat Mitjana i laModerna, ens recorda també que fou una de les zones on s’ubicaren lesprimeres manufactures, ja que per aquí baixava el rec de la ciutat, que hadonat nom a l’actual carrer de Rec Comtal, i que s’aprofitava per fer funcionarles màquines.13 Las mujeres comerciantes (Pl. Sant Agustí Vell)Si continuamos por la calle Carders y llegamos a la tranquila y pintoresca plazaSant Agustí, podemos detectar diferentes elementos de la plaza que nos hablande épocas pasadas, como las estructuras arquitectónicas características delas casas tradicionales con porche, donde se vendían mercancías. Cabedestacar que el gremio dedicado a la venta a pequeña escala, además del delos panaderos, era uno de los pocos que reconocía la participación femenina,así las artesanas podían vender los productos que ellas mismas elaboraban.En la plaza también podemos ver una fuente, que tradicionalmente se ha dichoque era la “font del gat” (fuente del gato) de la conocida canción popular, yque nos hace recordar que en esta plaza se había ubicado un gran lavaderodonde muchas mujeres trabajaban haciendo la colada.Esta plaza, como símbolo de encrucijada entre la Edad Media y la Moderna,nos recuerda también que fue una de las zonas donde se ubicaron las primerasmanufacturas, ya que por aquí bajaba la acequia de la ciudad, que ha dadonombre a la actual calle de Rec Comtal, que se aprovechaba para hacer fun-cionar las máquinas.110
    • 13 The women traders (Sant Agustí Vell Square)If we continue down carrer Carders and reach the tranquil and picturesque PlaçaSant Agustí, we can detect different elements of square that speak of a bygoneera, architectural structures such as the characteristics of the traditional houseswith porches where goods were sold. Note that the guild limited sales to a smallscale, in addition to the bakers, who was one of the only recognized femaleparticipation, and the artisans could sell products they themselves produced.In the square we can see a fountain, which traditionally has been said that it wasthe "cat fountain" from the popular folk song, which reminds us that in this placethere was located a large laundry room where many women worked doing laundry.This square, as a symbol of the cross between medieval and modern, also remindsus that it was one of the areas where it is located as the first factories that use thewater coming to the city, which has given name to the current Rec Comtal street,which was utilized to operate the machines. 111
    • 14 Les primeres manufactures barcelonines: “La Fabricanta” Las primeras manufacturas barcelonesas: “La Fabricanta” The firsts manufacturing companies in Barcelona: “La Fabricanta” 14 14 15 13 12112
    • Si ens endinsem pel carrer de Sant Pere més Alt ens trobem amb el moder-nista edifici del Palau de la Música. Aquest edifici fou construït sobre lesrestes d’una fàbrica incendiada.Aquesta fàbrica formava part de les primeres manufactures indianes de Bar-celona que s’ubicaren aquí, al barri de Sant Pere. La presència i treball deles dones en aquestes fàbriques fou massiva, i moltes van tenir càrrecs deresponsabilitat en les empreses. Entre el 1780 i principis del segle XIX, el20% de les 120-130 fàbriques indianes de Barcelona eren dirigides per do-nes. D’altra banda, moltes d’elles, quan es quedaven vídues, assumien ladirecció del negoci del seu marit, com va ser el cas de Rita Gerles, la primeradona autoritzada com a fabricant de sedes pintades.L’escriptora Dolors Monserdà (1845-1919) va retratar i va homenatjar aquestesdones empresàries de finals del segle XIX. En la seva obra “La Fabricanta”,ambientada entre els anys 1860 i 1875 en els carrers en què ens trobem,Monserdà narra la història de l’Antonieta, una dona emprenedora que a par-tir de dos telers dels seus pares va muntar una fàbrica. La protagonista dela novel·la nasqué a l’actual carrer de Sant Pere del Mig.14 Las primeras manufacturas barcelonesas: “La Fabricanta”Si nos adentramos por la calle de Sant Pere més Alt nos encontramos con elmodernista edificio del Palau de la Música. Este edificio fue construido sobrelos restos de una fábrica incendiada.Esta fábrica formaba parte de las primeras manufacturas indianas de Barcelona,las cuales se ubicaron aquí, en el barrio de Sant Pere. La presencia y trabajode las mujeres en estas fábricas fue masiva, y muchas ostentaron cargos deresponsabilidad en las empresas. Entre 1780 y principios del siglo XIX, el 20%de las 120-130 fábricas indianas de Barcelona estaban dirigidas por mujeres. Por otra parte, muchas de ellas, cuando se quedaban viudas, asumían ladirección del negocio de su marido, como en el caso de Rita Gerles, la primeramujer autorizada como fabricante de sedas pintadas.La escritora Dolors Monserdà (1845-1919) retrató y homenajeó a estas mujeresempresarias de finales del siglo XIX. En su obra “La Fabricanta”, ambientadaentre los años 1860 y 1875 en las calles donde nos encontramos, Monserdànarra la historia de Antonieta, una mujer emprendedora que, a partir de dostelares de sus padres, montó una fábrica. La protagonista de la novela nacióen la actual calle de Sant Pere del Mig. 113
    • 14 The firsts manufacturing companies in Barcelona: “La Fabricanta”If we go down the Sant Pere més Alt street , we encounter the most modernistbuilding the Palau de la Musica. This building was built on the ruins of a factory fire.This factory was part of the first Indian manufacturing in Barcelona, which waslocated here in the neighborhood of Sant Pere. The presence and work of womenin these factories was massive, and many took positions in companies. Between1780 and the early nineteenth century, 20% of “Indianes” factories 120-130 inBarcelona were directed by women. Moreover, many of them were widows whenTreballadores en un taller d’encunyament. 1915-1920. Bragulí (Fotògrafs)-Bragulí (Fotògrafs). ANC / Trabajadoras en unBragulí (Fotògrafs)-Bragulí (Fotògrafs). ANC114
    • they assumed the leadership of their husbands business, as was the case of Rita Gerles the first woman licensed as a manufacturer of painted silk. Dolores Monserdà writer (1845-1919) portrayed and honored these women entrepreneurs of the late nineteenth century. In her work "La Fabricanta", set between 1860 and 1875 in the streets where we are, Monserdà tells the story of Antonieta a woman entrepreneur that from two looms from her parents had set up a factory. The protagonist of the novel was born on the same street of Sant Pere del Mig.taller de acuñamiento. 1915-1920. Bragulí (Fotògrafs)-Bragulí (Fotògrafs). ANC / Women in a workshop minting.1915 - 1920. 115
    • Classe de cuina a lInstitut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona. 1915. Ballell, Frederic. AFB / Clasede cocina en el Instituto de Cultura y Biblioteca Popular para la Mujer. 1915. Ballell, Frederic. AFB / Cook classat Institute of Culture and the Women’s Libarary. 1915. Ballell, Frederic. AFBCom a cloenda visitarem l’Espai Francesca Bonnemaison, un centre dereferència en el foment de la participació activa de les dones en tots elsàmbits i d’impuls de les polítiques d’igualtat, que es situa al número 7 delcarrer Sant Pere més Baix.L’Espai Francesca Bonnemaison actual conserva el nom de la seva creadora.Cent anys després continua sent un centre molt actiu en el que es trobal’Escola de la Dona que compta amb una àmplia i diversa oferta formativai amb una gran demanda que arriba a les 3.000 alumnes l’any, la BibliotecaFrancesca Bonnemaison, amb el Fons Especial Dona, i el Centre Culturalde Dones Francesca Bonnemaison.En aquest palau gòtic catalogat com a patrimoni arquitectònic historicoar-tístic de la ciutat, l’any 1930 s’hi instal·là l’Institut de Cultura i BibliotecaPopular de la Dona que, atès l’elevat nombre de sòcies, més de 8.000, vatraslladar-se del carrer Elisabets a les actuals instal·lacions. Si alcem la vistaa l’entrada veiem l’escut esculpit en pedra on hi ha gravat: “Biblioteca po-pular de la dona 1909”. Si entrem a l’edifici, pugem les escales que con-serven l’estil gòtic i entrem a la biblioteca, al sostre, veurem el fresc de lapintura “Tota dona val més quan lletra aprèn”, el somni de les il·lustrades. 117
    • Al segon pis, podem visitar les instal·lacions de l’estudi de la pròpia FrancescaBonnemaison, símbol de la memòria històrica de les dones.En aquest espai van coincidir persones vinculades a l’esperit de la renovaciópedagògica, com ara Rosa Sensat, que va ser cap d’estudis de l’escola iva fer grans avenços i innovacions en l’educació, com l’assignatura de laquímica del teixit, que impartia la mateixa professora Sensat.La contribució d’iniciatives com aquesta foren clau per aconseguir la parti-cipació plena de les dones en tots els àmbits de la vida pública. A l’inici,els esforços centrats en la formació de les dones treballadores fou fonamentalper a l’accés al mercat de treball en condicions més igualitàries i, al llargdels anys, ha anat adaptant-se a les transformacions socials i s’ha convertiten un espai de formació en gènere referent, amb iniciatives tan interessantscom l’Institut de Formació Política per a Dones, dirigit a dones amb respon-sabilitat política.Sala de dibuix de la Federació Sindical dObreres. 1917. Ballell, Frederic. AFB / Sala de dibujo de la FederacióSindical dObreres. 1917. Ballell, Frederic. AFB / Drawing class in the Federació Sindical dObreres. 1917. Ballell,Frederic. AFB118
    • 15 La promoción profesional y cultural de las mujeres: El Espacio Francesca Bonnemaison (C/ Sant Pere més Baix, 7)Como colofón visitaremos el Espacio Francesca Bonnemaison, un centro dereferencia en el fomento de la participación activa de las mujeres en todos losámbitos y de impulso de las políticas de igualdad, que se ubica en el número7 de la calle Sant Pere més Baix.El Espacio Francesca Bonnemaison actual conserva el nombre de su creadora.Cien años después continua siendo un centro muy activo en el que se encuentrala Escuela de la Mujer que cuenta con una amplia y diversa oferta formativa ycon una gran demanda que llega a 3.000 alumnas al año, la Biblioteca FrancescaBonnemaison con el Fondo Especial Mujer, y el Centro Cultural de MujeresFrancesca Bonnemaison.En este palacio gótico catalogado como patrimonio arquitectónico histórico-artístico de la ciudad, en el año 1930 se ubicó el Instituto de Cultura y BibliotecaPopular de la Mujer que, dado su elevado número de socias, más de 8.000,se trasladó de la calle Elisabets a las actuales instalaciones. Si alzamos la vistaa la entrada, veremos el escudo esculpido en piedra donde aparece grabado“Biblioteca popular de la dona 1909”. Si entramos en el edificio, subimos lasescaleras que conservan el estilo gótico y entramos en la biblioteca, en eltecho, veremos el fresco de la pintura “Toda mujer vale más cuando letraaprende”, el sueño de las ilustradas. En el segundo piso se pueden visitar lasinstalaciones del estudio de la propia Francesca Bonnemaison, símbolo de lamemoria histórica de las mujeres.En este espacio coincidieron personas vinculadas al espíritu de la renovaciónpedagógica como Rosa Sensat, quien fue jefa de estudios de la escuela, e hi-zo grandes avances e innovaciones en la educación, como la asignatura dela química del tejido, que impartía la misma profesora Sensat.La contribución de iniciativas como esta fueron cruciales para lograr la partici-pación plena de las mujeres en todos los ámbitos de la vida pública. En unprincipio, los esfuerzos centrados en la formación de las mujeres trabajadorasfue fundamental para el acceso al mercado de trabajo en condiciones másigualitarias, y a lo largo de los años se ha ido adaptando a las transformacionessociales, convirtiéndose en un espacio de formación en género de referencia,con iniciativas tan interesantes como el Instituto de Formación Política paraMujeres, dirigido a mujeres con responsabilidad política. 119
    • 15 The cultural and professional advancement of women: L’Espai Francesca Bonnemaison (Sant Pere més Baix street, 7)To close the visit, l´Espai Francesca Bonnemaison, a reference center for encouragingthe active participation of women in all spheres of work, equality policies, which islocated at number 7 Sant Pere més Baix street.The current Espai Francesca Bonnemaison retains the name of its creator. A hundredyears later it is still a very active center, where we find the School of Women “L’Escolade la Dona”, which depends on the office and has a wide and diverse range oftraining and a high demand that reaches 3,000 students a year, the Library FrancescaBonnemaison with the Special Fund Woman and the Womens Cultural Center ofFrancesca Bonnemaison.This Gothic palace listed as a historical and architectural heritage of the city in 1930located the Institute of Culture and the Womens Library, it has more than 8,000members, and moved from Elisabets Street to the current facilities. One can viewentrance carved in stone on the crest of which is engraved "Biblioteca Popular dela Dona 1909” If you enter the building go up the stairs that preserve the Gothicstyle and enter the library, on the ceiling you will see the fresco painting "Tota donaval més quan lletra aprèn”, the dream of the enlightened. On the second floor onecan visit the facilities of the studios own Francesca Bonnemaison, symbol of thehistorical memory of women.In this space people involved agreed to renew the spirit of teaching Rosa Sensat ,who was head of studies at the school, and made great advances and innovationsin education as the subject of chemistry ot textiles that Professor Sensat taught.The contribution of such initiatives were key to achieving the full participation ofwomen in all spheres of public life. Initially efforts focused on training of womenworkers was essential for access to labor market conditions to be more egalitarian,and over the years has adapted to the social transformations becoming an areatraining regarding gender, with interesting initiatives such as the Training Institutefor Womens Policy aimed at women with political responsibility.120
    • Partit internacional de hockey femení. 1932. Sagarra, Josep Maria. AFB / Partido internacional de hockeyfemenino. 1932. Sagarra, Josep Maria. AFB / Female hockey international match. 1932. Sagarra, Josep Maria. AFB 121
    • Altres punts d’interèsEl recorregut realitzat fins aquí seguint l’empremta laboral de les dones pelcasc antic de Barcelona, és només una mostra de les possibilitats que ensofereix la ciutat per descobrir el ventall d’ocupacions i les múltiples aportacionsrealitzades per les dones al llarg del temps. Aquesta mirada “en femení”,que posa en valor els treballs i contribucions socials fetes per les dones,la podem aplicar als carrers i racons de qualsevol de les nostres ciutats ipobles en un acte de just reconeixement de les seves aportacions al procésde construcció social.Per aquelles persones que desitgin continuar endinsant-se en la històrialaboral de la ciutat i tibant del fil d’Ariadna per descobrir altres vestigis deles aportacions de les dones treballadores, els hi suggerim visitar places,carrers i institucions als quals no hem fet referència en aquesta propostad’itinerari, però que evidencien l’empremta de dones artistes, científiques,planxadores o cosidores, per posar alguns exemples, i que per descobrir-les només cal parar atenció en els noms dels carrers, plaques commemora-tives, fonts i edificis diversos.Una bona opció per finalitzar el recorregut és visitar alguna llibreria especia-litzada que ens permeti aprofundir en els descobriments fets durant elpasseig amb alguna lectura suggerida pel propi trajecte. I per fer honor ales dones que hem trobat al llarg de l’itinerari pel casc antic, recordar queprecisament en el barri del Raval està ubicat l’Institut Català de les Dones.Otros puntos de interésEl recorrido realizado hasta aquí siguiendo la impronta laboral de las mujerespor el casco antiguo de Barcelona, es sólo una muestra de las posibilidadesque nos ofrece la ciudad para descubrir el abanico de ocupaciones y lasmúltiples aportaciones realizadas por las mujeres a lo largo del tiempo. Estamirada "en femenino", que pone en valor los trabajos y contribuciones socialeshechos por las mujeres, la podemos aplicar a las calles y rincones de cualquierade nuestras ciudades y pueblos en un acto de justo reconocimiento de susaportaciones al proceso de construcción social.Para aquellas personas que deseen continuar adentrándose en la historialaboral de la ciudad y seguir tirando del hilo de Ariadna para descubrir otrosvestigios de las aportaciones de las mujeres trabajadoras, les sugerimos visitarplazas, calles e instituciones a las que no hemos hecho referencia en estapropuesta de itinerario, pero que evidencian la huella de mujeres artistas,122
    • científicas, planchadoras o costureras, por poner algunos ejemplos, y que paradescubrirlas sólo hace falta prestar atención a los nombres de las calles, placasconmemorativas, fuentes y edificios diversos.Una buena opción para finalizar el recorrido es visitar alguna librería especializadaque nos permita profundizar en los descubrimientos hechos durante el paseo,con alguna lectura sugerida por el propio trayecto. Y para hacer honor a lasmujeres que hemos encontrado a lo largo del itinerario por el casco antiguo,recordar que precisamente en el barrio del Raval está ubicado el InstitutoCatalán de las Mujeres.Others points of interestThe tour presented here using the traces of the women working in the old town ofBarcelona, is just a sampling of the offerings by the city. One can discover the rangeof jobs and the many contributions made by women over time. This "feminineperspective," that highlights the work and social contributions made by women,can be applied to the streets of any of our towns and villages. It is an act of fairrecognition of women’s contributions to the social construction process.For those who wish to continue to discover the labor history of the city and the tautthread of Ariadne and to find other reminders of the contributions of working women,we encourage visiting the places, streets and institutions which are referred in thisproposed itinerary, which shows the imprint of women artists, scientists, clothesironers and seamstresses, to give some examples. To discover them, just payattention to street names, commemorative plaques, fountains and buildings. A visitto the Llibreria Pròleg is a good choice to end the trip with the possibility ofsupplementing the trip with some suggested reading.A good way to end the tour is to visit a bookstore specializing in enabling us tofurther discoveries made during the walk with some suggested reading for theirown journey. And to honor women who have found along the route through theOld Town, just remember that in the Raval district is located in the Catalan Institutefor Women. 123
    • Bibliografia / Bibliografía / BibliographyAJUNTAMENT DE BARCELONA. “De visita. EDO, PEPA. Dones i ciutat a la Barcelona delRutes per la ciutat”. Turisme. segle XX: una anàlisi geogràfica a través deBarcelona: Ajuntament de Barcelona la literatura. [En línia] Tesis doctoral. Universitat<http://www.gencat.cat/turisme> Autònoma de Barcelona, 2004.[Consulta: 12 novembre 2009] < http://www.tesisenxarxa.net/> [Consulta: 11 novembre 2009]ALBERT, MATILDE; FARÍA, EDITH (ed.) “DoñaRosita la soltera, de Federico García Lorca” FABRE, JAUME; HUETAS, JOSEP MARIA;A: Margot Arce de Vázquez. Obras completas. TATJER, MERCÈT. Descubrir Ciutat Vella: 14Vol.4. Literatura española y literatura hispano- itinerarios urbanos. Barcelona: Promoció Ciu-americana. Puerto Rico: Universidad de Puerto tat Vella. Ajuntament de Barcelona, 1990.Rico, 2001. FACIABÉN, PATRÍCIA. “Los grandes alma-ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS DEL MER- cenes en Barcelona” [Barcelona] Scripta Nova,CAT DE LA BOQUERIA Història. Revista electrónica de geografía y cienciasBarcelona: Associació de comerciants del sociales. Vol.II (1 mayo 2003), núm.140mercat de la Boqueria. <http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-140.htm><http://www.boqueria.info> [Consulta: 12 novembre 2009][Consulta:12 novembre 2009] FUNDACIÓN ANSELMO LORENZO. MujeresAYALA, BRAULIO L. “Condiciones de trabajo Libres. Luchadoras Libertarias.en las fábricas de indianas de Barcelona du- Madrid: Fundación de Estudios Libertarios An-rante el último tercio del siglo XVII”. Manuscrits: selmo Lorenzo (Colección Mujeres, 1)revista dhistòria moderna (1987), núm.6, p.121-133. GALLIFA, JOAN; TORTAJADA, ANTONI (dir.) “Els rebomboris del pa”. A: Històries de Cata-BOFFILL, MIREIA; PENELAS, M. LLUÏSA. (ed.) lunya. Barcelona: Televisió de Catalunya, 2009.Almanac de la dona. Barcelona: Edicions 62, <http://www.tv3.cat/historiesdecatalunya/>1991. [Consulta: 12 novembre 2009]BORDERÍAS, CRISTINA. Género y políticas GIMENO, EVA. “Història de la Casa de la Ca-del trabajo en la España contemporánea. 1836- ritat”. Qui som. Barcelona: Centre de Cultura1936. Barcelona: Icaria editorial. Universitat Contemporània de Barcelona (CCCB).de Barcelona, 2007. (Col·lecció Història del <http://www.cccb.org/ca/historia_de_la_caTreball; volum 2) sa_de_la_caritat> [Consulta: 12 novembre 2009]CIEMPIES. FORMACIÓ I ASSESSORAMENTTURÍSTIC. (coord.) “El mercat de Santa Cate- JORI, GERARD “Arranz Herrero, Manuel. Larina” Itineraris pel Casc Antic, núm. 5. Rambla de Barcelona. Estudi d’història urbana”Barcelona: Districte de Ciutat Vella. Ajuntament (Ressenya) [Barcelona] Revista bibliogràficade Barcelona. Federació de Comerç del Casc de geografía y ciencias sociales. Bibilio 3W.Antic. Universitat de Barcelona, núm. 597 (Sèrie documental Geo Crítica.)CLARAMUNT, SALVADOR “Història”. Conèixer <http://www.ub.es/geocrit/b3w-597.htm>la Universitat de Barcelona.Barcelona: Universitat de Barcelona. MARIN, DOLORS. Francesca Bonnemaison.<http://www.ub.edu/comint/coneixer/ Educadora de ciutadanes.historia.htm> [Consulta: 12 novembre 2009] Barcelona: Diputació de Barcelona, 2004.DEPARTAMENT DUNIVERSITATS, RECERCA MORONI, SARA (2008) “Concha Pérez Collado:I SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ “Dones de anarquista, miliciana en la Guerra Civil espa-ciència”. Circuits. Passejades per la ciència i ñola”. Germinal (abril 2008), p. 99-113.la història a Barcelona, núm.2. Barcelona:Departament d’Universitats, Recerca i Societat NASH, MARY. Més enllà del silenci: les donesde la Informació. a la Història de Catalunya.< http://www.gencat.cat/diue> Barcelona : Generalitat de Catalunya, 1988.[Consulta: 11 novembre 2009] - Rojas. Las mujeres republicanas en laDISTRICTE MUNICIPAL DE CIUTAT VELLA Guerra Civil. 6a.ed. Madrid: Taurus, 2006.Els territoris i els barris. Barcelona: Ajuntament - Dones en Transició. De la resistènciade Barcelona. política a la legitimitat feminista: les dones<http://www.bcn.cat/ciutatvella> en la Barcelona de la Transició. Barcelo-[Consulta: 11 novembre 2009] na: Ajuntament de Barcelona, 2007.124
    • PEREZ, ISABEL .“Mujeres Libres” A: Moments TATJER, MARIA MERCEDES. “El trabajo dehistòrics de les dones a Catalunya. Barcelona: la mujer en Barcelona en la primera mitad delInstitut Català de les Dones. siglo XX: lavanderas y planchadoras” Scripta<http://www.gencat.cat/icdones> Nova: Revista electrónica de geografía y[Consulta: 12 novembre 2009] ciencias sociales (Ejemplar dedicado a: IV Coloquio Internacional de Geocrítica (ActasPRADAS, MARÍA AMALIA. Teresa Claramunt. del Coloquio) [Barcelona] Vol.VI (1 agost 2002),La “virgen roja” barcelonesa. Biografía y escri- núm.119 (23).tos. Barcelona: Virus Editorial, 2006. <http://www.ub.es/geocrit/sn/sn119-23.htm> [Consulta: 12 novembre 2009]RAVALNET. LA XARXA CIUTADANA DEL RA-VAL. El Raval. Patrimoni Històric i Artístic. TAVERA, SUSANA. Escola de la Dona, 125Barcelona: Ravalnet. La xarxa ciutadana del anys construint un camí cap a la igualtat, 1883-Raval. 2008. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2009.<http://www.ravalnet.org/patrimoni>[Consulta: 12 novembre 2009] VICENTE, MARTA “El treball de les dones en els gremis de la Barcelona moderna”. L’AvençRODRIGO, ANTONINA. Dones sindicalistes (novembre 1990), núm.142., p. 36.[Exposició]. Barcelona: Institut Català de les - “Darrera les estructures gremials: donesDones. i institucions econòmiques a la Barcelona<http://www.gencat.cat/icdones> del segle XVII” [En línia] Pedralbes: revista[Consulta: 12 novembre 2009] dhistòria moderna (1993) núm.13(2), p. 329-333.ROMERO, JUANJO. “La maestría silenciosa: <http://www.raco.cat/index.php/maestras artesanas en la Barcelona de la pri- Pedralbes/article/view/101336/152161>mera mitad del siglo XIX”. Arenal (juliol-desem- [Consulta:11 novembre 2009]bre 1997), núm.4, p.275-294. VINYOLES, TERESA. M. “L’esdevenir quotidià: - “Trabajo femenino y resistencia artesana”. treball i lleure de les dones medievals” A: A: Género y políticas del trabajo en la NASH, M. Més enllà del silenci: les dones a la España contemporanea 1836-1936. Història de Catalunya. Barcelona: Generalitat Borderías, Cristina (ed.) Barcelona: Icaria de Catalunya, 1988, p.73-89. Editorial. Grup de recerca d’història del treball: Treball, Institucions i Gènere. VVAA. Qui té roba per rentar?. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2007. Icaria editorial. <http://books.google.es/books?id=qKT1mmSEGURA, ISABEL. Guia de dones de Barce- Sty_YC&dq=qui+te+roba+per+rentar+icaria&lona: recorreguts històrics. hl=ca&source=gbs_navlinks_s>Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1995. [Consulta: 12 novembre 2009] - Dones de Ciutat Vella. Barcelona: Ajunta- VVAA. La Barcelona Rebelde. Guía de una ment de Barcelona. Districte de Ciutat ciudad silenciada. 3a.ed. Barcelona: Límites, Vella. Arxiu Municipal, 2005. Octaedro, 2008. - Els feminismes de Feminal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Català de les Dones, 2007. - “La biblioteca popular Francesca Bonnemaison” A: Moments històrics de les dones a Catalunnya. Barcelona: Ins- titut Català de les Dones <http://www.gencat.cat/icdones> [Consulta: 12 novembre 2009]SIMÓ, ISABEL-CLARA. Ciutadanes, ruta deles dones: Barcelona, L’Hospitalet, Sant Adrià.Barcelona: Ajuntament de Barcelona. InstitutMunicipal del Paisatge Urbà i la Qualitat deVida, 2006.SOLÀ, ÀNGELS. “Las mujeres y sus negociosen el medio urbano”. A: MORANT, ISABEL.Historia de las mujeres en España y AméricaLatina III. Madrid: Càtedra, 2006. p.381-503. 125