2. QUÈ ÉS UN TUMOR CEREBRAL?
Un tumor és una massa de cèl·lules anormals situades al cervell que
generalment es reprodueixen molt ràpid. La causa dels tumors cerebrals
primaris es desconeix. Segons els tumors es poden donar els cassos:
• No cancerígens (benignes)
• Invasius (desenvolupar-se en zones pròximes al cervell)
• Ser cancerígens (malignes)
Els tumors cerebrals poden destruir directament les cèl·lules del cervell i
també poden provocar danys indirectament comprimint altres cèl·lules de
diferents parts del cervell. Tot aquest procés dóna lloc a que es mostri una
inflamació tot creant un increment de la pressió de dins del crani.
3. SÍMPTOMES DELS TUMORS
CEREBRALS
• Mal de cap pel matí o mal de cap quedesapareix després de vomitar.
• Nàusees y vòmits freqüents.
• Problemes per veure, escoltar o parlar.
• Pèrdua de l’equilibri i dificultat per caminar.
• Somnolència poc habitual o canvi en el grau d’activitat.
• Canvis no habituals de personalitat o comportament.
• Crisis epilèptiques.
• Augment de la mida del cap (en lactants).
• Visió doble o debilitat.
4. A més a més, els tumors causen canvis mentals que aporten:
• Canvis de personalitat i del comportament.
• Alteració de la concentració.
• Augment del son.
• Pèrdua de la memòria.
• Problemes de raonament.
5. MÈTODES PER A DETECTAR
TUMORS CEREBRALS
Aquí presentarem alguns dels mètodes més generals per a detectar tumors,
alguns d’ells són únicament per a detectar els tumors cerebrals, que són els
que estem tractant. De totes maneres, una vegada s’ha detectat un càncer
de qualsevol.
• Examen físic: examen del cos per a revisar l’estat general de salut i
identificar qualsevol signe de malaltia; també es prenen dades sobre els
hàbits de salut del pacient i dels antecedents de malalties i tractaments
aplicats en elles.
6. • Proba sèrica de marcadors tumorals: procediment en el qual s’examina
una mostra de sang per a mesurar les quantitats de certes substàncies
(marcadors tumorals), que en concentracions altes es poden relacionar
amb determinats tipus de càncer, alliberades per òrgans, teixits, o cèl·lules
tumorals.
• IRM (imatges per ressonància magnètica) amb gadolini: el gadolini
s’injecta a la vena, s’acumula al voltant de les cèl·lules canceroses i fa que
apareguin brillants en una imatge que s’aconsegueix gràcies a un iman,
ones de ràdio i un ordinador.
7. • Exploració per TAC: procediment pel qual s’obtenen imatges detallades
d’àrees de l’interior del cos des de diferents angles mitjançant la injecció o
la ingesta d’un tint que fa que els òrgans i els teixits es vegin d’una forma
més clara, i un ordinador connectat a una màquina de raigs X.
• Angiograma: procediment utilitzat per a observar els vasos sanguinis i el
flux de sang al cervell. S’injecta tint de contrast al vas sanguini que es va
desplaçant per aquest i es duen a terme radiografies per a veure si hi ha
algun bloqueig.
8. • Exploració amb TEP (Tomografia per emissió de positrons):
Procediment per a detectar cèl·lules de tumors malignes en el cos. S’injecta
en una vena una quantitat petita de glucosa radioactiva; amb un escàner es
fan fotografies dels llocs del cos que absorbeixen més glucosa, i per tant
tindran un aspecte més brillant. Les cèl·lules tumorals consumeixen més
glucosa perquè són més actives.
• Examen neurològic: sèrie de preguntes i proves per a revisar el cervell, la
medul·la espinal i el funcionament dels nervis que verifica l’estat mental de
la persona, la coordinació, la capacitat de caminar de forma normal i el
funcionament de músculs, sentits i reflexos.
9. COM ES CLASSIFIQUEN?
Els tumors cerebrals es classifiquen en funció de:
• El lloc on es troben.
• El tipus de teixit que l’envolta.
• Si són o bé no són cancerígens.
• Segons la histologia.
10. HISTOLOGIA
Segons la histologia els tumors cerebrals infantils es classifiquen en:
• Els astrocitomes: generalment no són cancerígens, de creixement lent i
es presenten més aviat en nens de 5 a 8 anys.
• Els gliomes del tronc de l’encèfal: es donen exclusivament en nens, cap
als 6 anys. El tumor pot presentar una gran mida abans de que els
símptomes es desenvolupin.
• Les epèndimes: es localitzen en petits ventricles del cervell. Aquest tumors
poden blocar el flux del líquid cefaloraquidi (LCR).
• Els medul·loblastomes: són el tipus més comú de càncer infantil. Tenen
més presència en nens que no pas en nenes, però en general cap als 5
anys ja es edat de desenvolupament. Casi tots els cassos es detecten
abans dels 10 anys.
11. TRACTAMENT
El tractament efectuat depèn de la mida, el tipus de tumor i sobretot l’estat
de salut del nen.
Els tractaments per a tumors específics més freqüents solen
ser:
• Astrocitoma: el tractament principal es la cirurgia per extirpar el tumor.
• Gliomes del tronc de l’encèfal: la cirurgia sovint no es possible degut a la
localització del tumor en el cervell. La radio teràpia i la quimioteràpia s’usen
per a poder disminuir la mida i així prolongar la vida al pacient.
• Meduloblastomes: la cirurgia sola no cura el càncer i s’acompanya de
quimioteràpies.
Els objectius del tractament són: curar la malaltia, alleujar els símptomes i
millorar la funció cerebral per al benestar del nen.
12. TRACTAMENT DE TUMORS
CEREBRALS:
A continuació s’expliquen els mètodes anomenats anteriorment:
• Cirurgia:
Els neurocirurgians disposen de dispositius estereotàctics que els hi
permeten localitzar amb exactitud la posició del tumor i obtenir imatges
detallades tridimensionals del Cervell durant la intervenció. Aquest
tractament consisteix a extirpar directament el tumor del Cervell mitjançant
una operació.
13. • Radioteràpia:
És un tipus de tractament per al càncer en el que s’utilitzen raigs X d’alta
energia i altres tipus de radiacions per a eliminar les cèl·lules canceroses o
impedir que creixin. Hi ha dos tipus: la radioteràpia externa i la interna. En
la primera s’utilitza una màquina que envia radiació cap al càncer des de
fora del cos. En la segona, s’utilitza una substància radioactiva col·locada
en agulles, filferros, o catèters, que es col·loca directament dins del càncer
o prop d’aquest.
14. • Quimioteràpia:
La quimioteràpia és un tractament per al càncer en què s’utilitzen
medicaments per a interrompre el creixement de cèl·lules canceroses, ja
sigui destruint-les o impedint la seva multiplicació. Quan la quimioteràpia es
duu a terme per via oral o s’injecta a una vena o a un múscul, els
medicaments van al torrent sanguini i arriben a les cèl·lules canceroses de
tot el cos (quimioteràpia sistemàtica); quan el tractament s’aplica
directament al líquid cefaloraquidi, a un òrgan o a una cavitat corporal com
per exemple l’abdomen, els medicaments afecten principalment a les
cèl·lules canceroses d’aquella zona (quimioteràpia regional).
Els medicaments contra el càncer que s’administren per la boca o una vena
per a tractar els tumors cerebrals i els de la medul·la espinal no poden
travessar la barrera hematoencefàlica que envolta el Cervell i la medul·la,
per això, en aquests casos s’injecten els medicaments en l’espai ple de
líquid per a destruir allà les cèl·lules canceroses. D’això se’n diu
quimioteràpia intratecal.
15. • Quimioteràpia de dosis alta amb transplantament de cèl·lules mare:
És un tractament que permet administrar dosis altes de quimioteràpia per a
curar el càncer sense provocar gaires danys a l’organisme gràcies a les
cèl·lules mare que s’extreuen de la sang o de la medul·la òssia del pacient
o d’un donant, que es congelen, i al acabar la quimioteràpia de dosis alta,
es descongelen, s’injecten al pacient mitjançant una infusió, i creixen fins a
restaurar les cèl·lules malmeses pel tractament.
16. EFECTES SECUNDARIS UNA
VEGADA ACABAT EL
TRACTAMENT DEL CÀNCER
Els anomenats efectes tardans són aquells que apareixen mesos o anys
després d’haver acabat el tractament del càncer. Aquests són:
• Problemes físics
• Canvis d'humor, en els sentiments, els pensaments, l’aprenentatge o la
memòria.
• Segons càncers o nous tipus de càncer.
