Your SlideShare is downloading. ×
Unitat 8. hume
Unitat 8. hume
Unitat 8. hume
Unitat 8. hume
Unitat 8. hume
Unitat 8. hume
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Unitat 8. hume

1,355

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,355
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
30
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. UNITAT 8. HUME 1. L'Empirisme: Moviment que té com a tesi principal que el coneixement ha d'estar subordinat a l'experiència (única font de coneixement: experiència). Contraris als racionalistes. Els principals autors, dividits en dos segles: S.XVII: Thomas Hobbes i John Locke. S.XVIII: George Berkley i David Hume. Fig.1. Thomas Hobbes Fig.2. John Locke Fig.4. David Hume Fig.3. George Berkley 2. Context històric: S.XVII. Àmbit polític: Amb la revolució burgesa, s'enderrocà la monarquia absoluta per donar pas a una monarquia parlamentària constitucional. S.XVII-XVIII. Àmbit econòmic: Aparició del capitalisme. Àmbit social: Liberalisme. 3. Diferències entre racionalistes i empiristes: Racionalistes Empiristes Tot coneixement és coneixement d'idees (no podem conèixer per complet les coses, únicament podem conèixer les idees de les coses). Model de coneixement matemàtic Model de coneixement experimental (racionalitat). Mètode deductiu. (observació). Mètode inductiu i hipotètico-deductiu. Coneixement il·limitat. Coneixement limitat a la experiència (postures escèptica i agnòstica (escepticisme metafísic)). Existència d'idees nates al néixer. Inexistència d'idees innates. Quan neixem ho fem amb la ment en blanc. La raó permet conèixer. Actitud crítica (la raó és qui valora la veritat o la falsedat de les coses i fa la funció de "tribunal"). 1
  • 2. 4. La filosofia de David Hume: L'ésser humà té dues vessants: 1. Racional: Ésser que pensa (Teoria del coneixement). 2. Acció: Ésser que actua (Ètica i política). a) Anàlisi de la teoria del coneixement: Estudia la percepció dels sentits (percepció --> capacitat que tenim de rebre, interpretar i respondre estímuls). Estímul Recepció “x“ Estímul “x“ Resposta Estímul “fred“ “tremolem“ Fig.5. La natura provoca un estímul en l'ésser Fig.6. L'ésser humà rep l' Fig.7. La ment humana estímul “x“ del medi. interpreta l'estímul a la recerca d'una resposta que retorna al medi. Hi ha dues classes de precepcions: 1. Impressions: Impactes que les coses causen en els nostres sentits (internes/externes) (de sensacions/emocions/passions). Intenses però breus. a) Simples: Aquelles que es redueixen a un sol element (llum, color, forma,...). b) Complexes: Conjunt de diverses impressions simples (tacte,...). 2. Idees: Còpia mental que l'enteniment fa de les impressions. Dura mentre volem que duri. a) Simples: Còpia mental de les impressions simples. b) Complexes: Barreja de les idees simples. Impr. Impr. SimpleSimple procés de Idea Idea Idea Impressió Simple Simple Complexa còpia mental Complexa Fig.8. El procés d'obtenció de percepcions. 2
  • 3. La intenció de Hume és destruir i contradir la filosofia cartesiana. En ocasions la ment crea idees complexes falses (és falsa perquè no prové de cap impressió) derivades de la unió de impressions vertaderes. La ment usa tres mecanismes d'associació d'idees: 1. Associació per semblança: A em recorda a B. 2. Associació per contigüitat temporal: després d'A arriba B. 3. Associació per causa/efecte: "connexió necessària" entre idees (fum --> foc). Fig.9. Associació per semblança. Fig.10. Associació per contigüitat temporal. Veig un iceberg → Recordo el pol nord Un avió llança una bomba → Hi haurà una explosió Fig.11. Associació per causa/efecte Veig fum → Hi ha foc La ment fa ús de dues facultats per associar idees: 1. Imaginació: Solen aparèixer idees sense cap relació amb les impressions (segons Descartes serien les idees factícies). 2. Memòria: Associació ordenada d'idees. Associacions més vertaderes que les fetes per la imaginació. "Tot coneixement és una relació/associació d'idees": Tesi empirista i racionalista. Quan algú pensa en alguna cosa, no pensa sobre la cosa, sino sobre les idees de la cosa. Segons els empiristes, les idees més vertaderes són les adventícies en llenguatge cartesià. Segons Hume, hi ha dos tipus de coneixement: 1. Coneixement per relació d'idees: Coneixement formal necessari per a ampliar el coneixement, però que no es dubta 3
  • 4. de la seva veritat o falsedat i donen criteri de veritat. 2. Coneixement per relació de fets: Coneixement empíric, la veritat del coneixement ve donada per l'experiència (mai dona veritats absolutes). Coneixement probable que dóna criteri de raó o existència. Diferències entre Hume i Descartes: Hume Descartes Tot coneixement és una associació d'idees, de l'acció (la percepció) en fem una idea. Idees principals: Adventícies i Idees principals: Innates. factícies. Idees secundàries: Adventícies i Idees secundàries: Innates. factícies. Les crítiques de Hume: a) Principi de causalitat: > Tota cosa és produïda per una causa. > El principi de causalitat és una connexió necessària entre fets. > Principi de causalitat axiomàtic. > Crítica: Tothom té criteri de veritat (patró a partir del qual es decideix què és cert i què és fals). El criteri de veritat de Hume és el criteri de còpia (una idea serà únicament vertadera quan sigui una còpia d'una impressió). > De quina impressió sorgeix el principi de causalitat? De cap, car aquest principi és una relació d'idees amb contigüitat temporal que té lloc a la ment i no té cap impressió. Aquest criteri és fals degut a que és una creença basada en l'hàbit i el constum (com que sempre ha passat una cosa, creiem que sempre passarà. El que creiem que ens guia, la raó, no ho fa, perquè el que realment ho fa és la creença que no té cap base racional). El principi de causalitat relaciona passat amb futur (fa una predicció futura amb el que ha passat (contigüitat temporal)). Segons el criteri de còpia, el principi de causalitat no pot fer prediccions futures. b) Substància: > 3 substàncies cartesianes. > Hume diu que aquestes substàncies no es corresponen a substàncies veritables, només són creences. > La memòria uneix les impressions sobre el que ens passa i crea la idea d'un dipositari de totes les impressions. > El Jo prové de cap impressió? No, el Jo és una barreja de coses segons el criteri de còpia. > El Món prové de cap impressió? No, del Món rebem les 4
  • 5. seves qualitats, no les coses en si. > Totes les coses són creences. Hume diu que tot allò que no es veu no es pot comprovar si és cert o fals (escepticisme). > Déu prové de cap impressió? No, Déu prové d'una creença. No hi ha cap impressió ni de perfecció ni d'infinitud. 5. Escepticisme i fenomenisme: Hume té una posició escèptica davant del coneixement. Hume té una posició fenomenista (cosa que pot succeir i que es pot captar pels sentits --> Fenomen). Conclusió: Hume és fenomenista, escèptic i agnòstic. 6. Ètica de Hume: Ètica inscrita en un corrent anglès, l'emotivisme moral, està al seu tercer volum del "Tractat sobre la natura humana". Hume diu que aquest estudi de les actuacions humanes prové de l'observació i l'experimentació. Tesi: > Allò que ens motiva a actua i a valorar el bé o el mal d'una acció és el sentiment, no la raó. > Tesi de Hume s'enfronta al racionalisme ètic clàssic. > Demostració: La raó només fa dues actuacions: – Relació d'idees: no ens fa actuar. No serveix. – Relació de fets: observar i descriure no ens fa actuar, ni valorar. No serveix car no fem valoracions morals. – Conclusió: La raó no serveix però el sentiment és comú i empàtic i aquest sentiment ajuda a la valoració positiva i negativa de les coses. > Què ens mou a actuar? La utilitat (allò que dóna la màxima felicitat al màxim nombre de persones). > Llibertat: Les accions humanes són lliures perquè manifesten la voluntat de cadascú, però, la voluntat humana no és lliure perquè està determinada per les lleis de la naturalesa. Hume accepta la llibertat de les accions, però no una llibertat ontològica. 7. Crítica a les ètiques racionalistes: La fal·làcia de l'ètica racionalista. Hume diu que els que segueixen les ètiques racionalistes cauen en una fal·làcia car la raó diu que ha de ser i el sentiment diu què és. Els racionalistes s'enganyen a si mateixos. 8. La política de Hobbes, l'egoïsme ètic: Visió pessimista de la societat civil que s'ha d'educar per a controlar aquesta naturalesa violenta i dolenta. Educació estricte. Hobbes vol que els 5
  • 6. homes evitin la guerra. Dos punts de vista de l'ésser humà: 1. ESTAT NATURAL: Guerra entre tots. Estat de violència. Domini de la Llei del més fort. Tothom perd en aquest estat, en el que perilla la seguretat física de l'home. 2. ESTAT SOCIAL: Resultat d'un pacte de no-agressió entre homes. Oferir la violència, el dret de defensa individual a l'Estat (monopoli de la violència). Model de monarquia absoluta (el rei té el poder que el poble li ofereix). "El Leviathan" (monstre humà format per un engranatge que ens defensa. Tothom li té por). 9. La política de John Locke: Dues visions de l'ésser humà: 1. ESTAT NATURAL: Tots els éssers humans neixen lliures i iguals. En aquest estat, els éssers humans volen aconseguir coses, això fa que altres éssers cobdiciosos s'ho vulguin prendre. S'ha de fer un pacte social amb un Estat que garanteixi els drets naturals (llibertat, propietat i igualtat). 2. ESTAT SOCIAL: L'Estat és escollit per sufragi universal. Estat dividit en dos poders (legislatiu i executiu). Del judicial no en parla Locke, sino Montesquieu. L'objectiu de l'Estat és garantir les llibertats individuals i la propietat privada. 10. La política de Jean-Jacques Rousseau: Dues visions de l'ésser humà: 1. ESTAT NATURAL: Bo i empàtic (té tendència natural a entendre i acceptar les necessitats dels altres) per utilitat (millorar la supervivència). 2. ESTAT SOCIAL: Egoïsta i agressiu a causa de la propietat privada. S'ha d'aconseguir un Estat que afavoreixi l'aparició de la naturalesa humana. L'Estat ha d'educar-lo per tal de treure la bondat natural i lluitar Fig.12. Jean-Jacques Rousseau contra la propietat privada. Creà les línies de pedagogia activa (els nens són bons i no s'han de reprimir). 11. La política de David Hume, l'utilitarisme: Hume obrí pas a l'utilitarisme, que Stuart Mill va desenvolupar. 6

×