Unitat 6 El Renaixement

920 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
920
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6
Actions
Shares
0
Downloads
12
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Unitat 6 El Renaixement

  1. 1. UNITAT 6. EL RENAIXEMENT 1. On neix? Expansió? Quan té lloc? Neix a Itàlia i als Països Baixos. S'exten per tot Europa. S. XV (Quattrocento) i XVI (Cinquecento). 2. Què és? Moviment general que abarca tots els aspectes de la vida (cultura, art,...). Retorn de la cultura clàssica. 3. S.XV: - Descobriment d'Amèrica (Marca el canvi d'Edat Mitjana a Edat Moderna). - Descobriment de la impremta - La volta al món. Tot aquest seguit de descobriments permeten nous avenços en la geografia, la ciència,... També ajuden a Fig. 2: “L'aparició l'increment del comenrç, per tant de la Impremta“ a l'augment de les riqueses i l'aparició Fig. 1: “Mapa d' Amèrica descoberta de la banca a mans dels Mèdici, una per Cristòfor Colom“ família de gran riquesa. L'any 1453: Cau Constantinoble. Quan els turcs entren, els savis marxen a Itàlia amb els escrits grecs i romans a Florència. A Itàlia, els filòlegs tradueixen els escrits hel·lenístics. 4. L'Humanisme: Corrent format per persones de gran nivell cultural que tradueixen, Fig. 3: “Llorenç de són experts en lletres humanes Mèdici“ (grec, llatí,...) enfront els teòlegs, Fig. 4: “Caiguda de experts en lletres divines (interpretació de Constantinoble a mans llibres religiosos). dels otomans“ - Humanista destacat a Holanda: Erasme de Rotterdam. - Humanistes destacats a Itàlia: Marsilio Ficino i Pico della Mirandola. 1
  2. 2. Fig. 5: “Erasme de Fig. 6: “Marsilio Ficino“ Fig. 7: “Pico della Rotterdam“ Mirandola“ 4.1. Trets dels humanistes: - Visió atropocèntrica i naturalista de l'ésser humà i l'univers. - Retorn a la cultura grecorromana (es refà l'Acadèmia de Plató a Florència). - Canvi de paradigme sobre l'ésser humà enfront del sant cristià, ara sorgirà el lliure pensador (Maquiavel, Da Vinci,...). - Lliure pensador: Persona que es sent amo del seu propi destí. - Gran valoració dels elements estètics (art sobre totes les coses). Exemple: "El Naixement de Venus" (Símbol del moviment, ja que Venus és la deessa de la bellesa (Plató parla de la bellesa)). - Importància de la vida material (negocis, comoditats, poder, fama, riquesa, política,...) --> Aparició del primer capitalisme. - Importància de l'individualitat. 5. Aspectes importants de l'època: 1. Política: - Ciències polítiques: Maquiavel "El Príncep" i Sir Tomàs More "Utopia" (illa ideal on tothom és feliç. Model: "La República de Plató"). Tots dos escriuen sobre ciutats ideals seguint a Plató. 2. Societat: - Els protestants: Trencament de la unitat religiosa europea al S.XVI: els països protestants (Luter) i els països seguidors religiosos (Papa). Apareix el Tribunal de la Inquisició (Espanya: Torquemada). 3. Ciència 4. Art Fig. 8: “Sir Tomàs More“ Fig. 9: “Torquemada“ Fig. 10: “Luter“ 2
  3. 3. 6. Divisió territorial italiana: Molts estats, per tant, no és una nació, ja que no estan unificats: 1. Ducat de Milà 2. Ducat de Venècia 3. República de Florència (president: cancilier) 4. Estats Pontificis de Roma (cap: Papa) 5. Regnes de Sicília i Nàpols (depenien d'altres: Espanya, França,... ja que eren territoris disputats) 7. Maquiavel: – Florència. – Secretari de la cancelleria florentia. – Observació: molts països són poderosos amb la monarquia absoluta. Perquè Itàlia no pot ser-ho? – Candidat: Llorenç de Mèdici. – Llibre dedicat al candidat: "El príncep": – Com és el príncep. – Què ha de fer un príncep per a conquerir i mantenir el poder de l'Estat (monarquia absoluta). Fig. 11: “Nicolau – Consell que ofereix: Quan accedeixi el poder, ha de Maquiavel“ matar a tota la família reial del moment per evitar que en un futur cap membre pugui conspirar en contra del príncep. – Molt polèmic. – Tesi pragmàtica: "El fi justifica els mitjans". 8. La revolució científica o copernicana: 1. Canvi paradigme físic i astronòmic. 2. Pas de l'organicisme al mecanicisme. 3. Canvi concepció de la realitat. 8.1. Nicolau Copèrnic (1473-1543): – Llegeix els textos d'Aristarc de Samos. – Del geocentrisme a l'Heliocentrisme. – Copèrnic escriu "De revolutionibus" --> Explica el moviment dels astres. Fig. 12: “Nicolau Copèrnic“ 8.2. Johannes Kepler (1575-1633): – Defensa les tesis de Copèrnic, però li afegeix canvis: – Lleis aplicades a l'astronomia (canvi paradigme aristotèlic i de Ptolomeu): – Llei d'òrbites: Moviment orbital no circular, el·líptic. Canvi en l'astronomia: el·lipse amb dos centres o focus, un dels quals està ocupat pel Sol. Fa referència al magnetisme, apropant-se ja a la gravitació. – Llei de períodes: Com més lluny es troba un planeta del Sol, més lent va. 3
  4. 4. – Llei d'àrees: Les àrees dels planetes a temps igual són iguals. Fig. 13: “Johannes Fig. 14: “Llei d'òrbites de Kepler“ Fig. 15: “Llei d'àrees de Kepler“ Kepler“ – Introdueix la FORÇA (física quantitativa). – Mecanicista: "La natura no és un organisme, perquè és una màquina, aleshores la Força és una magntitud física; la natura no té finalitat". 8.3. Giordano Bruno (1548-1600): – Defensa a Copèrnic i diu que l'univers és infinit, el Sol, una estrella i la Terra, un planeta. – Mor cremat a Roma. Fig. 16: “Giordano Bruno“ 8.4. Galileu Galilei (1564-1642): Fig. 17: “Bruno cremat a la – Veu la mort de Bruno i es foguera“ retracta de la seva teoria. – Formula la frase "E pur si muove" (la Terra es mou). – Astronomia: – Defensa la Ta. Copernicana i crea instruments com el telescopi (la lluna té muntanyes, el Sol té taques, veu Mart,...). Fig. 18: “Galileu Galilei“ – Física: – Abans es seguia el model aristotèlic (tot el que cau Fig. 19: “Telescopi de ho fa per ocupar el seu lloc). Galileu Galilei“ – Llei de la inèrcia: Un cos tendirà a mantenir el seu estat o de repòs o de moviment si no hi ha força igual o contrària que li impedeixi fer-ho (fi del Primer Motor d'Aristòtil). 4
  5. 5. – Éssers amb qualitats primàries i secundàries: – Q. Primàries --> Objectives, captades pels sentits i mesurables (pes, volum,...). La ciència les ha d'estudiar. – Q. Secundàries --> Subjectives, captades pels sentits i no-mesurables (color, olor,...). La ciència no les ha d'estudiar. Fig. 20: “Llei de la inèrcia de Galileu Galilei“ 9. Separació coneixement científic-no científic: Ho fan Descartes i Galileu. Són els "pares de la ciència". Amb ells neixen les C.Naturals o Experimentals. Característiques d'aquestes ciències naturals: – Matematització: La natura parla en llenguatge matemàtic. – Parteix de l'observació, l'experimentació i la mesura quantitativa. – Coneixement científic aplicable a la vida --> Apareix la tecnologia. 5

×