Unitat 5  El Cristianisme
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

Unitat 5 El Cristianisme

on

  • 2,740 views

 

Statistics

Views

Total Views
2,740
Views on SlideShare
2,740
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
24
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Unitat 5 El Cristianisme Document Transcript

  • 1. UNITAT 5. EL CRISTIANISME 1. Què va ser? Moviment religiós que recull les paraules i els fets del jueu Jesús de Natzareth. 2. El llibre sagrat: Bíblia té dues parts: - Antic testament: Història del poble jueu previ naixement de Jesús. El llibre sagrat dels jueus agafa textos d'aquest testament ("Torà") i els musulmans accepten l'antic testament, que Jesús és el profeta i Mahoma el déu ("Corà"). - Nou testament: · EVANGELIS (S.I-II d.C.). Només són vàlids quatre: Sant: Símbol: Zodíac: Mateu Toro Tauro Marc Lleó Leo Lluc Jove humà Aquari Joan Àliga Escorpí (Apocalipsi) Fig. 1: Sant Mateu l'Evangelista. Fig. 2: Sant Marcos Fig. 3: Sant Lluc Fig. 4: Sant Joan l'Evangelista. l'Evangelista. l'Evangelista. Fig. 5: Bust de l' Emperador Neró. · EVANGELIS APÒCRIFS: Evangelis no vàlids segons l'Església. 3. Història: A l'hel·lenisme predominava el politeisme (múltiples déus que representen les màximes aspiracions humanes), però el politeisme s'enfronta amb una religió en auge, el monoteisme (un sol déu, una sola veritat). 1
  • 2. Els cristians foren perseguits per l'emperador Neró, per a no acceptar les normes de l'estat, només acceptaven les normes de Déu. 4. Dates claus del cristianisme: - S.I d.C. Naixement: Sant Pau de Tars (ciutadà romà amb plens drets, per tot l'imperi el predica i barreja filosofia i religió). - S.I d.C. Diàspora: Expansió de cristians per l'imperi romà formant petites comunitats. - 313. Edicte de Milà (Constantí): Llibertat Religiosa. Fig. 8: Gravat de - 380. Edicte de Tessalònica Teodosi. Fig. 6: Estàtua de (Teodosi): Cristianisme, religió oficial. Sant Pau de Tars. - 395. Divisió de l'Imperi Romà (Teodosi): Orient (Capital: Constantinoble. Al capdavant s'hi trobava Arcadi, fill de Teodosi) i Occident (Capital: Roma. Al capdavant s'hi trobava Honori, fill de Teodosi). - 476. Caiguda I.R.Occident (bàrbars): Govern dels ostrogots (Odoacre, rei de Roma). - 1453. Caiguda I.R.Orient (turcs/otomans): Constantinoble passa a dir-se Istambul. Fig. 9: Escultura d' Fig. 7: Bust de Odoacre. Constantí. 5. Eix cronològic cristià: S.I d.C.: Diàspora i Patrística S.II d.C.: Patrística S.III d.C.: Patrística S.IV d.C.: Patrística S.V d.C.: Patrística i Platonisme Medieval S.VI d.C.: Platonisme Medieval S.VII d.C.: Platonisme Medieval i Art preromànic S.VIII d.C.: Platonisme Medieval i Art preromànic S.IX d.C.: Platonisme Medieval, 1ª Escolàstica i Art preromànic S.X d.C.: 1ª Escolàstica, Art preromànic i romànic (monestirs de l'ordre de St.Benet o benedictina) S.XI d.C.: 1ª Escolàstica i Art romànic S.XII d.C.: 1ª Escolàstica, Gran Escolàstica, Art romànic i gòtic (burgs, catedrals, universitats d'Oxford, París i Bolònia) S.XIII d.C.: Gran Escolàstica i Art gòtic S.XIV d.C.: Gran Escolàstica, Crisi de l'Escolàstica i Art gòtic S.XV d.C.: Art gòtic 2
  • 3. 6. Tesis del cristianisme: - Monoteisme: Un sol Déu format per tres persones (pare, fill i esperit sant). - Paternitat de Déu: Té cura de nosaltres (les seves criatures). Segueix el concepte de la Providència (Sèneca). · Fraternitat: Germanor. Som iguals (Igualtat) i dignes (Dignitat) --> Societat més humana. - Dignitat humana: Humà fet a imatge i a semblança de Déu. Els humans són el centre de la creació (éssers més importants) si creiem en Déu i som fills de Déu. - Llibertat: No hi ha destí (indeterministes). L'ésser humà és lliure, per tant pot escollir entre el Bé (Déu) o el mal (Satanàs) --> Lliure arbitri ("libre albedrío"). Enfrontament bé-mal per a quedar-se amb les ànimes humanes. Si algú vol condemnar-se escollirà el mal, si vol salvar-se escollirà el bé. - Creacionisme: Ésser necessari (Causa --> Déu) i éssers contingents o accidentals (Efecte --> Home). Si no és, l'efecte no existeix --> si no és, res és. - La nova concepció del temps o linialitat del temps (Història): Concepció Concepció en la que cristiana el temps passa (progrés, innovació. Fig. 10: Línia temporal que indica la concepció Res es repeteix) temporal cristiana. Déu entra i pateix la història. Creació del món del no-res per l'acció de Déu Apocalipsi Concepció pagana Concepció cíclica (Matèria eterna i les coses es repeteixen cíclicament. No hi ha innovació, sinó repetició o cicle. No principi i no final). Fig. 11: “Cargol“ que representa la concepció temporal pagana. - Omnipotència: Déu pot saltar-se qualsevol llei de la natura (Pot crear qualsevol cosa del no-res). - Nou model humà (canvi de mentalitat): Els cristians volen ser sants, no 3
  • 4. savis. S'és sant quan s'estima a Déu i quan es compleix la seva voluntat (valors: obediència i amor). 7. Desglossament de l'eix cronològic: - Diàspora - Patrística: Agrupació de cristians en comunitats, el cap espiritual de les quals era el patriarca (pastor) i els seguidors són les ovelles. A l'actualitat: Patriarca dirigeix la diòcesis, creen els dogmes bàsics de fe, els seus objectius són: 1. Elaborar les tesis del cristianisme, 2. guiar la comunitat de fidels i 3. Lluitar contra els heretges. La patrística és el pensament dels primers pares de l'Església. Dues etapes: 1ª Els Apologistes (defensa = apologia): Els primers pares de l'Església que defensaven el cristianisme dels heretges (fan la doctrina cristiana): - PARES GRECS: Aquells que la seva tendència és relacionar el cristianisme amb la filosofia. - PARES LLATINS: Aquells que només valoren la fe i lluiten contra les tendències racionals (filosofia). En aquesta primera etapa té lloc el Concili de Nicea (325) on es redacta el Concili Nicenoconstantinopolità (redactat de les tesis cristianes). 2ª St. Agustí d'Hipona (354-430): Filòsof més important del cristianisme juntament amb Tomàs d'Aquino. Ell era pagà i la seva mare, Sta. Mònica, religiosa. St.Agustí fou un gran estudiant i s'interessà per la filosofia i els autors clàssics i neoplatònics. Després de dur a terme viatges es feu cristià (387. La seva mare el convenç per baptejar-lo). Al 394, se l'anomena Bisbe d'Hipona on viu fins la mort. Les seves obres més importants són: – LES CONFESSIONS: Diari on explica la seva vida des d'un punt de vista íntim. – LA CIUTAT DE DÉU: Filosòfic-religiós. Escriu dels Fig. 12: “Sant Agustí d'Hipona“ temes agustinians: – RAÓ/FE: Raó col·laboradora i serventa de la fe. Ambdues tenen la finalitat de cecar la veritat. Raó supeditada a la fe. – CRISTIANIZACIÓ DE PLATÓ (Inici del Platonisme Medieval): Adapta la Ta. De les Idees de Plató al cristianisme. Les idees (arquetips de totes les coses) existeixen però són a la ment de Déu. Les idees passen a anomenar-se "Universals". No creu en la reminiscència. – INTERIORITZACIÓ I IL·LUMINACIÓ: Fig. 13: “Plató“ L'ésser humà ha d'entrar dins seu, a l'ànima, una vegada connectat amb l'ànima, Déu actua i l'il·lumina amb el coneixement màxim i total de totes les coses. – LES DUES CIUTATS: Ciutat de la Terra (dels homes o terrenal) 4
  • 5. i Ciutat de Déu. Tots pertanyem a una o altre i, per tant, estem barrejats. Ciutat terrenal: Persones que s'estimen a si mateixes fins al menyspreu de Déu. Ciutat de Déu: Persones que estimen a Déu fins al menyspreu propi. Quan l'església pren el poder (Ciutat terrenal --> Poder de l'Estat // Ciutat de Déu --> Església i Papa). Això passà a tenir dimensió política. Enric VIII s'oposarà a estar supeditat a l'Església. – 3 ENEMICS DE L'ÀNIMA: Món, dimoni i carn (7 pecats capitals). Enfrontaments patrístics: Apologistes, St.Agustí // Neoplatònics, Gnòstics i Maniqueus. - Platonisme Medieval (Arran la cristianització que St.Agustí fa de Plató). - St.Benet (525): Ermità i viu a una cova seguint a St.Agustí. Amb el temps, guanyà la fama d'home sant i molta gent marxà a viure a coves properes i el comencen a escoltar i considerar mestre (neix l'ordre benedictina). Els benedictins funden l'art romànic i neix la primera escolàstica. Un lema de St.Benet era "ORA ET LABORA". S'han de complir tres vots: Castedat, pobresa i obediència. Fig. 14: “Sant Benet“ - L'Escolàstica: La filosofia cristiana que s'ensenyava a les escoles catedralícies i després a les universitats. Ve d'"escolasticus". A partit del S.IX, la societat canvia i les ciutats creixen, i com més creixen, més necessitat d'educar la gent. Aquestes ciutats s'anomenen Burgs. Les ciutats giren entorn la catedral (centres educatius). · 1ª Escolàstica: St. Anselm de Canterbury funda l'escolàstica (retorn de la lògica). Li preocupa conciliar fe i raó i tracta, d'a partir de la raó, demostrar l'existència de Déu. ARGUMENT ONTOLÒGIC: "Anàlisi de la idea de Déu (Ésser perfecte i infinit)". "Quan jo penso en mi, que sóc imperfecte i finit, veig que tinc existència" Fig. 15: “Sant "És lògic que Déu sent perfecte, li manca una qualitat Anselm de que a un ésser imperfecte li és present? No" Canterbury“ "Ergo Déu existeix". · Gran Escolàstica: Les ordres mendicants (demanaven caritat) o predicadores: - FRANCISCANS: Francesc d'Assís funda aquest ordre. - DOMINICS: Santo Domingo de Guzmán el funda. - Primeres universitats (S.XIII): Les ciutats amb escoles catedralícies més famoses són Fig. 16: “Sant Oxford, París i Bolònia. Francesc d'Assís“ 5
  • 6. - Diferències entre escoles i universitats: Escoles precissen del bisbe de la ciutat i universitats depenen del Papa (Independents de la ciutat): · Professors i especialització: - OXFORD: Franciscans, Ciències Naturals. - PARÍS: Dominics, Teologia. - BOLÒNIA: Dominics, Dret. · St. Tomàs d'Aquino (1224-1274) (Dominic): Professor de l'universitat de París. Neix a Nàpols i agafa les teories aristotèliques i les adapta al cristianisme: Ta.Hylemòrfica, les 4 causes, el moviment de les substàncies (potència/acte), La forma --> ànima --> immortal, cos --> ajuda ànima a fer-se immortal, Causa motriu i final = Déu, Sil·logística i les proves inductives de l'existència de Déu (primer motor immòbil --> Déu i principi de causalitat. · La crisi escolàstica: Guillem d'Occam (professor d'Oxford, franciscà). Funda el NOMINALISME (provoca la crisi a Anglaterra). Occam diu que els Universals no existeixen, només són noms comuns. Tot són individualitats. - La Navalla d'Occam: Criteri científic. Principi de simplicitat (No s'ha de fer amb més el que es pot fer amb menys. Davant d'una situació, si tens dues explicacions, la correcte és la més simple. Aplicat al nominalisme --> Si explicant amb paraules expliquem un ésser, no ens expliquem més). 2 tipus de coneixement (Intuitiu (Coneixement empíric, dels sentits i l'experiència. És directe i simple. Es dona el CRITERI D'EXISTÈNCIA (tot allò que es pot experimentar, existeix)) i Abstractiu (Coneixement de relacionar idees, aquest coneixement permet fer-se idees generals de les coses, dona CRITERI DE VERITAT i no d'EXISTÈNCIA. Coneixement per la raó)). Contradiu l'ARGUMENT ONTOLÒGIC de St.Anselm (per la raó, Déu existeix), però Occam diu que per la raó no es pot dir que alguna cosa existeix. Fig. 19: “Guillem d' Occam“ Fig. 17: “Sant Fig. 18: “Sant Domingo de Guzmán“ Tomàs d'Aquino“ 6
  • 7. 7