Unitat 3  La Filosofia D AristòTil
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Unitat 3 La Filosofia D AristòTil

on

  • 1,782 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,782
Views on SlideShare
1,782
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
35
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Unitat 3  La Filosofia D AristòTil Unitat 3 La Filosofia D AristòTil Document Transcript

  • UNITAT 3. La filosofia d'Aristòtil UNITAT 3. La filosofia d'Aristòtil 1. La vida d'Aristòtil: • Neix a Estagira (Macedònia) • El pare d'Aristòtil era el metge d'Amintes (avi d'Alexandre). • El fill d'Amintes és Filipo de Macedònia (el pare d'Alexandre). • El fill de Filipo fou Alexandre el Gran (mor el 323 a.C.). • Filipo i Aristòtil eren amics des de petits. • Aristòtil, 18 anys --> el seu pare mor i marxa a Macedònia a l'Acadèmia de Plató durant 20 anys (Atenes). Estudiant i professor. • Mor Plató --> Aristòtil marxa de l'Acadèmia. Viatja durant mesos fins que Filipo li encarrega l'ensenyança del seu fill. • Durant dos anys, Alexandre i els nobles macedonis són educats per Aristòtil. • Filipo, assassinat –-> Alexandre hereta el tron i Aristòtil perd la feina --> Torna a Atenes i funda l'escola de "El Liceu" (centre d'estudi i ensenyança de la Physis i la natura). • 323 a.C. --> Mor Alexandre el Gran --> Divisió de l'imperi --> Atenencs ameacen Aristòtil que marxa a Atenes (Illa d'Eubea, allà troba la mort l'any següent (322 a.C.)). 2. Les obres d'Aristòtil: • Escriu molt, però es conserven molts dels seus llibres interns del Liceu (no ordenats). • S. I a.C. --> Un dels directors del Liceu (Andrònic de Rodes) organitzà i ordenà tots els escrits d'Aristòtil i els divideix per temes: ➢ Llibres de Física ➢ Llibres de Metafísica ("Metafísica", ell parlava de la "Filosofia Primera". Temes que estan relacionats amb allò que està més enllà de la Física). ➢ Llibres de Lògica ➢ Llibres d'Astronomia ➢ Llibres d'Ètica ➢ Llibres de Política 3. La divisió de la filosofia: • 3 parts del saber (segons la finalitat): ➢ Teòrica (física, metafísica): Aquella en la que la seva finalitat és el saber, (Què és X?) conèixer. Ve de Theoros (persona que eia el que passava als jocs olímpics). ➢ Pràctica (praxis) (Ètica, política): Aquella en la que la seva finalitat és l'acció (Com hem d'actuar?) Dues subdivisions: ➔ Ètica (bé/mal) ➔ Política (Benefici intern i extern) ➢ Poètica (poesis) (tejné): Aquella en que la seva finalitat és l'acció (per obtenir un objectiu). 4. L'Òrganon (Lògica aristotèlica): • 4 tipus de judicis (judici --> oració en la qual el predicat afirma o nega alguna cosa del subjecte). ➢ Universals Els gats són blancs. 1
  • UNITAT 3. La filosofia d'Aristòtil ➢ Particulars Alguns gats són blancs. ➢ Afirmatius Tots els gats són blancs. ➢ Negatius Tots els gats no són blancs. • Els raonaments deductius: Sil·logismes (formals, l'experiència no entra). ➢ El TERME MITJÀ ens permet unir premises i extreure conclusions. ➢ Premisa primera: Els gats són blancs. ➢ Premisa segona: El Cuqui és un gat. ➢ Conclusió: El Cuqui és blanc. ➔ Terme mitjà: "gat". ➢ Sil·logisme: encadenament o relació de judicis a partir dels quals es pot extreure una conclusió necessària (és d'aquella manera i no pot se de cap altra). Les premises són necessàries. En un sil·logisme hi ha dues premises (1ª: general. 2ª: específica) i una conclusió. 5. La substància: • Què és la realitat? ➢ Plató creia que hi havia dues realitats (sensible i intel·ligible). ➢ Aristòtil creu en una sola realitat (substància). • Les substàncies són els éssers (coses) i els éssers són físics (substància primera). • Dos orígens de l'home: ➢ Per Physis --> "aigua" ➢ Per Tejne --> "rellotge" • Les diferents maneres de parlar dels éssers són les categories: ➢ 1ª: SUBSTÀNCIA --> Què és X? (nom de l'ésser). ➢ 2ª-10ª són ACCIDENTS (coses que li passen a la substància): ➔ 2ª: QUANTITAT --> Expressa magnitud. ➔ 3ª: QUALITAT --> Com és una substància. ➔ 4ª: RELACIÓ --> Com es relaciona amb altres. ➔ 5ª: ESPAI --> Localització de la substància. ➔ 6ª: TEMPS --> Quan té lloc. ➔ 7ª: POSICIÓ --> Com està col·locada la substància. ➔ 8ª: ESTAT --> Circumstàncies (forma en la que es troba la substància). ➔ 9ª: ACCIÓ --> El que fa la substància. ➔ 10ª: PASSIÓ --> Allò que reb la substància. • L'esdevenir de la substància: ➢ Tot està en constant canvi i esdevenir. ➢ Substàncies fetes de Matèria (Hyle, substrat bàsic) i Forma (Morfe, idees que configuren la matèria) [Hilemorfisme]. ➢ La matèria és la potència (dinamis): allò que es pot arribar a ser. En quant a la matèria, aquesta és la possibilitat d'esdevenir una altra cosa.Futur. ➢ La forma és l'acte (energeia): és el present d'una substància. ➢ Per Aristòtil el coneixement és adquirit i a través de l'abstracció abandonen la materialitat i s'extreu un concepte. ➢ 2 classes de canvi: • Substancial: La substància deixa de ser el que és. 2
  • UNITAT 3. La filosofia d'Aristòtil • Accidental: Canvis de la substància relacionats amb els nou accidents al llarg de la vida. Però no deixa de ser ella. 6. Les 4 causes de les substàncies: • Causa material: Accepta la idea dels Milecis, els atomistes,... (de què?) • Causa formal: Accepta la idea de Plató i dels pitagòrics (què?) • Causa eficient o motriu (qui?) • Causa final o telos: Per això Aristòtil és teleologista (per a què?) 7. L'ésser humà segons Aristòtil: • Ta. Hylemòrfica: Substància --> ésser humà: ➢ Matèria: cos ➢ Forma: ànima ➢ Unió cos – ànima --> substancial · 1 ànima dividida en tres: ÀNIMA: FINALITAT: FUNCIONS: ESTRUCTURA: PRÒPIA DE...: Vegetativa Conservació de Nutrició, Organisme Plantes l'individu reproducció i creixement Sensitiva Moviment Sensorials 5 sentits + sentit Animals comú, imaginació i memòria Intel·lectiva Pensament Intel·lectuals Enteniment Humans pacient i agent · Avuí dia: Abandonament del teleologisme aristotèlic (contari a l'atzar) i s'ha donat lloc a un mecanicisme basat en l'atomisme (a favor de l'atzar). 8. Ètica artistotèlica: L'eudaimonisme · ETIMOLOGIA: Eu/Daimon /isme (tenir un diable bo). Eudaimoni = felicitat (grec). ➢ Finalitat de l'ésser humà com espécie segons Aristòtil: Aspirar i cercar la felicitat i està relacionda amb el tenir uns bons consells d'un bon daimon. ➢ Tothom està d'acord en que la felicitat es cerca, però hi ha divergències en el QUINA felicitat hem de cercar. ➢ Part de la filosofia que estudia les accions --> Filosofia Pràctica o "Praxis" --> Apareixen l'ètica i la política. - La potència duu a l'acte --> Quan una persona aconsegueix totes les potències obté l'acte màxim. El bé, per tant, la felicitat. ➢ Qualsevol moral precisa que l'ésser humà per realitzar-se ha de cultivar unes virtuts (Areté). Tipus de virtuts: - ÈTIQUES: aquelles que ens ajuden a cultivar la vida moral. Actuar de forma justa. - DIANOÈTIQUES: lligades a la part racional i a la part racional i al coneixement. ➢ Plató: Conèixer duu a la virtut. 3
  • UNITAT 3. La filosofia d'Aristòtil ➢ Aristòtil: Cultivar les virtuts duu a la virtut --> Virtut com a hàbit. ➢ La virtut és el terme mitjà entre dos extrems: - Excés: Temeritat - Terme mitjà: Valentia - Defecte: Covardia ➢ El terme mitjà dona la felicitat segons Aristòtil. ➢ Política (felicitat --> bé comú) superior a l'ètica (felicitat --> bé individual). ➢ Segons Aristòtil: el coneixement de la justícia, no farà que siguem justos; mentre que si actuem de forma justa, aleshores serem justos. El coneixement és important, però s'ha de saber aplicar. ➢ Vida virtuosa <-- Practicar les coses (si es té l'hàbit de fer-les, aleshores obtindrem la virtut). ➢ Hi ha dos tipus d'hàbits: les virtuts (bons hàbits) i els vicis (mals hàbits). 9. Política aristotèlica: ➢ Zoon politicon --> Animal polític <--> Ésser humà (sociable i polític). ➢ Tres etapes o estadis de la sociabilitat: - Família (natura ha dividit als éssers humans en homes i dones). · Mare, pare i fills. · Finalitat: supervivència, procreació i cura. · Satisfer les necessitats elementals. - Logarret (unió de vàries famílies): · Finalitat: millorar lees condicions de supervivència a través de fer tasques organitzades. · Lligada, com la família, a la supervivència. - Polis (font perfecta de comunitat, ja que els seus membres es poden desenvolupar. En tots els seus aspectes. Ha d'estar regida per lleis que regeixen els drets i deures dels ciutadans. L'home tendeix a realitzar-se en un zoon politicon). · Finalitat: no només seguir les necessitats biològiques. 10. El Ciutadà (polites): ➢ Home --> desenvolupament --> ciutadà actiu. ➢ Animals: Phonos (expressar necessitats bàsiques). ➢ Humans: Logos (discurs raonat, raonament). ➢ Logos --> permet a l'ésser humà crear lleis --> millorar convivència amb altres humans --> Crear una comunitat superior a les demés. ➢ Naturalesa desigual --> tothoms és desigual: - Dones inferiors als homes. - Dones: instintives. - Homes: Racionals. - Estrangers i esclaus: Inferiors. ➢ Aristòtil defensa la propietat privada i l'esclavisme. 11. Formes de govern: Rectes (justes) --> Corruptes (injuestes) Corrupció o degeneració Monarquia (govern a mans Tirania del monarca) 4
  • UNITAT 3. La filosofia d'Aristòtil Aristocràcia (govern a mans Oligarquia de les persones més aptes) Politeia (govern dels ciutadans) Demagògia Cada país pot escollir les seves formes de govern, no hi ha unes bones o millors, sino que unes són necessàries segons el país. 12. Justícia aristotèlica: ➢ Dues característiques: - Commutativa (tothom ha de ser igual davant la llei "Mínims"). - Distributiva (distribució de béns. Els béns es reparteixen en funció als mèrits. "Màxims"). 5