Unitat 2  Plató
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

Unitat 2 Plató

on

  • 1,671 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,671
Views on SlideShare
1,671
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
30
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Unitat 2 Plató Document Transcript

  • 1. Unitat 2. Plató (427-347. Atenes) 1. La vida de Plató: Segueix a Sòcrates (rep la seva influència). Neix a una família aristocràtica i rep una bona educació. La mort de Sòcrates el marca molt i fa tres grans viatges: · Egipte: Estudia matemàtiques i astronomia. Marxa a Itàlia on entra en contacte amb Pitàgores i la seva filosofia rep una nova influència per la seva filosofia. Torna a Atenes i funda l'Acadèmia (ensenya matemàtiques, astronomia i filosofia. Centre de investigació i admet dones sàvies). Un deixeble de Plató. Dió de Siracusa li demana que vagi a veure al seu familiar rei de Siracusa, Dionís (interessat en aplicar la política i la filosofia). · Siracusa: visita a Dionís que el rep molt bé, però es cansa de Plató i el ven com a esclau, Dió i els seus amics el compren i li donen la llibertat, Plató retorna a Atenes. · Retorn a Siracusa: va a la cort del fill de Dionís, Dionís II que el fa fora de la cort i torna a Atenes, s'entera de l'atemptat contra Dionís II organitzat pel grup de Dió, que aconsegueix matar a Dionís II i puja al poder un membre del grup terrorista que mata a Dió (Plató queda marcat per la mort de Dió) i arran d'això abandona la política i escriu la Carta Setena (carta de condol i de filosofia pels terroristes) i no marxa d'Atenes fins la seva mort. 2. Els diàlegs de Plató: S'han conservat quasi tots els seus diàlegs divulgatius. La recerca de la veritat segons Plató és dinàmica (que va ampliant-se. Influència de Sòcrates). Exposa els punts de vista dels diferents parlants. Sistematitza l'actitud socràtica de parlar. Escriu molt, les seves obres es poden siuar a la filosofia i a la literatura i és bastant contradictori. Quatre èpoques: · Diàlegs de joventut (399-389 aC): Apologia de Sòcrates (defensa de Sòcrates frent el tribunal d'Atenes). · Diàlegs de transició (388-385 aC. Canvi d'influència socràtica a la seva filosofia): Menò, Gòrgies (critica als sofistes). · Diàlegs de maduresa (385-370 aC): El Banquet (Mite d'Eros i el mite de la mitja taronja), Fedó (Mite sobre la terra, el Thanatos, la presó on Sòcrates pren la cicuta i la immortalitat de l'ànima), Fedre (Mite del carro o tir alat) i La República (Disseny de la societat/ciutat/polis per Plató i Mite de la Caverna). · Diàlegs de vellesa (369-347 aC): Parmènides (Ta. De les Idees), Timeu (cosmologia) i La Carta Setena (carta que envia als companys-assassins de Dió). Les idees són UNIVERSALS (sempre iguals) i NECESSÀRIES (invariables). 3. El dualisme platònic: Concepció dualista de la realitat, del coneixement,,... Creu que hi ha dos nivells de realitat. · "Què és la realitat?": pregunta ontològica. MATERIAL I IDEAL.
  • 2. · "Què és l'ésser humà?": pregunta antropològica. COS I ÀNIMA. · "Com podem conèixer?": SENTITS I RAÓ. Dues realitats: Realitat: Manera de conèixer Part del cos que coneix: · IDEAL: Món de les idees (extern i estable) Raó Ànima · MATERIAL: Món sensible (còpia imperferfecte Sentits Cos i ànima apetitiva del món de les idees. Tot neix i mor. Coses materials còpies de les idees. Món de les idees amb estructura jeràrquica: Bé (més real i més important. Bellesa, veritat i justícia). Valors morals Idees matemàtiques Idees de les coses materials (amb organització jeràrquica. Menys reals i menys importants). Les coses materials poden estar fetes per la PHYSIS (natura) o per la TEJNE (coses fetes pels humans). 4. "El Banquet" de Plató: Mite d'Eros i la mitja taronja. L'Eros és la força magnètica d'unió i Cupido enamora i desenamora Tracta sobre una sobretaula i comencen a parlar sobre que és l'Eros i quan Sòcrates ha de parlar explica el mite, que li havia dit Diòtima: Quan va néixer Afrodita els déus van celebrar una festa amb ambrosia i nèctar, el primer en arribar va ser Poros (l'abundància i el recurs) que es va emborratxar, més tard va arribar Pènia (mancança i pobresa) i va veure l'oportunitat d'estar amb Poros, van tenir relacions i va néixer Eros (amb doble naturalesa: fràgil i débil i necessita cercar algú que el pugui complementar) un deimos (forces d'unió). Ho relaciona amb els filòsofs (gent enamorada de la saviesa però que reconeixen la seva ignorància però alhora cerca omplir la mancança amb l'abundància, la saviesa) figures que estan entre la majoria d'humans (que no cerquen la saviesa) i els déus (que no cerquen la saviesa perquè la tenen). L'Eros cerca primer els cossos bells, després les accions de les persones i després la ciència, a partir d'aleshores anar pujant més. Maneres d'arribar al coneixement: DIALÈCTICA i EROS. La reminiscència o anamnesi: Per Plató conéixer és recordar. Anar separant les coses del món sensible i fer que l'ànima recordi les idees que tenia abans de caure a la presó del món sensible (el cos humà). 5. "Fedó" de Plató: Demostrar la immortalitat de l'ànima: 1r raonament: Reminiscència. Conèixer i recordar 1ª tesi: L'ànima ha viscut abans de la vida. 2ª tesi: La llei d'oposats (tots són parelles d'oposats). Per tant l'ànima és immortal, perquè ha viscut abans i per oposició viurà després de la vida. Conclusió: L'ÀNIMA ÉS ETERNA. 2n raonament: Premisa de semblança 1ª tesi: Només el que és semblant pot conèixer allò semblant.
  • 3. 2ª tesi: L'ànima racional pot conèixer idees que són eternes. Conclusió: LA MENT (ànima racional) ÉS ETERNA. 3r raonament: Principi de la participació entre ésser i idees 1ª tesi: Els éssers són el que són perquè participen de les idees. 2ª tesi: L'ànima no pot participar alhora de do principis contraris. 3ª tesi: Si l'ànima és principi de vida, és impossible que alhora pugui tenir la mort. (Principi de no-contradicció). Conclusió: L'ÀNIMA ÉS IMMORTAL. Subtítol del llibre: "En relació a l'ànima". Diàleg de maduresa sobre l'ànima. Tesis platòniques que surten al llibre: 1a tesi: Les idees són la causa de les coses (lligada a la Ta. De les idees). 2a tesi: Conèixer és recordar (reminiscència). 3a tesi: L'ésser humà és dual, està fet d'ànima espiritual i cos material. 4a tesi: L'ànima s'ha purificar (catarsi) per accedir a les idees. 5a tesi: El filòsof es prepara per la mort a través del coneixement. Estructura de l'obra: Narrador: Fedó Començament: Pròleg (Fedó es troba amb un amic i aquest li pregunta sobre la mort de Sòcrates i li demana que li expliqui. 20 anys després de la mort de Sòcrates). Obra: 5 actes (Flaixback, acció del passat). · Gènere: Drama. · Espai: Presó. · Forma: Diàleg. · Personatges principals: Sòcrates, Simnias i Cebes. · Personatges d'aparició reduïda: Dona i fills de Sòcrates, Fedó i el carceller. · Parlament de Sòcrates (MONÒLEG) sobre la immortalitat de l'ànima. · Arguments sobre la immortalitat de l'ànima: llei de contraris, reminiscència i participació de l'ànima sobre les idees. Comença amb la dialèctica (discusió entre Simnias, Cebes i Sòcrates) i nova argumentació sobre les conclusions anteriors. Mite sobre la Terra i l'Hades, un cop explicat el mite, es descriu la mort de Sòcrates i el seu acomiadament. · Mite sobre la Terra i l'Hades: Plató agafa aquest mite a partir de les tradicions homèriques. Plató diu que la Terra és una esfera feta de dotze capes, nosaltres vivim entre la capa de l'Oceà i la Terra (L'Oceà envolta la Terra). La Terra és atravessada per quatre rius que desemboquen a una llacuna que està al centre, els rius es diuen: · AQUERONT: purificar ànimes dels morts per reencarnar-se (els que han comès faltes lleus). · PIRIFLEGETONT: Intern i de tipus volcànic, dona diverses voltes a la Terra i desemboca a la part més fonda de l'Hades, el Tàrtar. · ESTIGI: format per la llacuna Estígia i va fins l'entrada a l'Infern, s'havia de pagar a Caront, el barquer. · AQUERUSIAT: es diu així quan està al costat de la llacuna Aquerusiada. Normalment es diu Còcit (riu de les lamentacions). Tancament: Epíleg (Retorn al present). Sòcrates abans de morir li diu a Critó: "Critó, li debem un gall a Escolapi així que paga-li, no te'n descuidis".
  • 4. 6. "Fedre" de Plató: Les ànimes en el seu origen viatgaven pel món de les idees en un carro amb un conductor i dos cavalls (MITE DEL CARRO O TIR ALAT): Carro --> Conductor (Ànima racional). Ha de guiar el carro. --> Cavall blanc cap a la dreta (ha de tenir voluntat perquè pot dirigir-se a la raó o als instints). (Ànima volitiva o irascible) amb voluntat, valor i desitgos. Representa el bé --> Cavall negre cap a l'esquerra (Ànima apetitiva o concupiscible) amb instints i necessitats. Representa el mal. Tot ésser viu té ànima, però no tot ésser viu té totes les ànimes. · Vegetals: Ànima apetitiva. · Animals: Ànima volitiva. · Éssers humans: Ànima racional (Ànima que es reencarna). 7. "La República" de Plató: El símil de la línia: Comparació que fa Plató del coneixement amb una línia "el coneixement és com una línia". A B C D 1 2 1: DOXA (dos graus de coneixement perceptiu): Coneixement enganyós. Captar imatges del món ideal (primer grau) i el segon grau en el que ens fem les creences de les imatges. CIÈNCIES. A: Eilasia (imatges) B: Pistis (creences) 2: EPISTEME (dos graus de coneixement racional): Coneixement veritable basat en la raó que no enganya. La Dianoia coneixement matemàtic i lògic, s'apropa al món sensible. La Noesi és la Dialèctica o Filosofia, consisteix e elabora a partir de les idees, unes altres de més abstractes o d'idees abstractes, trobar idees concretes (descendent --> abstracte a concret, ascendent --> concret a abstracte). MATEMÀTIQUES I LÒGICA (estudi científic de les idees). Per Plató, la Filosofia ha de definir les idees més abstractes, vol definir el Bé que és abstracte i difícil. C: Dianoia (discurs argumentatiu) D: Noesi (intuició, dialèctica) El mite de la caverna: Homes tancats a una caverna i només miren al front, a una paret, entre la sortida i ells hi ha un foc per on uns homes pasen amb coses al cap i la flama reflexa les coses a la paret, els homes creuen que la seva realitat són les ombres. Plató diu que nosaltres som a una caverna i només veiem l'ombra de les veritats. Si es treu a un presoner aquest veurà la llum però aquesta el cegarà i quan s'acostumi veurà la vertadera realitat i no voldria tornar dins. Però si tractés de convèncer als seus companys, aquests el matarien per boig.
  • 5. Antropologia platònica: Plató considera que l'ésser humà és una ànima empresonada a un cos, creu en la reencarnació (influència pitagòrica), a mesura de que l'ànima va reencarnant-se, aquesta es perfecciona. Les ànimes van ser castigades a baixar al món sensible i a mesura que es perfeccionin seran més properes a tornar al món de les idees. Unió cos-ànima accidental. Política platònica: Cada societat ideal ha de tenir tres classes socials organitzades jeràrquicament. Plató critica als poetes grecs per ensenyar amb pautes d'herois i déus, pautes immorals. Governants ÀNIMA RACIONAL Governen la polis buscant el bé comú. Dues tasques: · Educar als guardians. · Establir normes per ascendre o descendre de classe social. Guardians ÀNIMA VOLITIVA Protegeixen la polis de les invasions externes i s'encarreguen de mantenir l'ordre intern. Tenien una educació acurada: · Control i ús del cos (gimnàs per coseguir una forta voluntat, fins els 20-25 anys). · Educació amb arts o musses (actuació sobre la ment). · Educació científica (matemàtiques, geometria, astronomia,..., fins als 20-30 anys). · Dialèctica (dianoia, fins als 30-35 anys). · Treball amb càrrecs de responsabilitat fins als 35-50 anys. · Els guardians que millor ho han fet i han estat instruits sobre la idea del bé, passen a ser governants a partir dels 50 anys. · Renunciar a la família, si algun d'ells tenia fills formaven part de la comunitat de guardians. Productors ÀNIMA APETITIVA Produeixen els béns materials. 8. "Timeu" de Plató: Cosmologia. Com ha sortit el món sensible?: Explica l'origen del cosmos (univers i physis). Idees i matèria són eternes. Plató diu que el món el va construir un gran arquitecte DEMIÜRG que construeix el món sensible. La matèria existeix des de sempre, Demiürg agafa la matèria primera i amb el model de les idees construeix un món semblant al de les idees. Ètica platònica: Dues etapes d'ètica platònica. La primera en la que està influenciat per Plató (bé --> saviesa, mal --> ignorància). La segona en la que aplica a l'ètica la Ta. De les idees, ho escriu al Gòrgies (valorar l'actitud moral d'algú és saber si l'ànima està orientada al món de les idees o al sensible. Per Plató l'ètica ha d'estar orientada cap al bé o al mal. Segons Plató hi ha dues persones: 1. orientades al plaer i allunyar-se del dolor, món sensible; 2. cerquen el bé moral i alló veritable, món de les idees. Retòrica cerca el plaer i la dialèctica el bé moral. Crítica e Gòrgies. Plató defensa que l'objectiu de les
  • 6. accions és el bé, perquè si duus a terme una injustícia t'allunyes del món de les idees si pateixes l'injustícia no t'hi allunyes). L'ànima actua ed forma justa o injusta. Parts de l'ànima: · Racional: qualitat que s'ha de cultivar per ser el millor en una cosa. · Volitiva: coratge i fortalesa. · Apetitiva: temprança i moderació. · Totes tres juntes donen lloc a la Justícia, la gran virtut. 9. "La llei" de Plató: Tendència dels éssers humans --> degenerar-se --> La vida. Etern retorn Tipus de governs (de millor a pitjor): Classe dirigent: ARISTOCRÀCIA Savis TIMOCRÀCIA Militars OLIGARQUIA Rics DEMOCRÀCIA Poble TIRANIA Tirà (demagog)