Unitat 19. El Panteó
1. Context històric:
Construcció inicial atribuida a Agripa (mà dreta d'August) l'any 27 aC. L'any 80...
4. Anàlisi formal:

      A) Elements de suport:
      - Pòrtic octàstil (8 columnes corínties)   - Tambor cilíndric de 3 ...
disminuint el seu tamany a mesura que s'apropen a l'òcul (finestra circular
      de 9 m de diàmetre, protegit per làmines...
Unitat 19. El Panteó
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Unitat 19. El Panteó

1,424 views

Published on

Aquesta és la 19ª unitat. Bloc 2: L'art a la Roma Clàssica. ARQUITECTURA

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,424
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
44
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Unitat 19. El Panteó

  1. 1. Unitat 19. El Panteó 1. Context històric: Construcció inicial atribuida a Agripa (mà dreta d'August) l'any 27 aC. L'any 80 un incendi quasi el destrueix per complet. Restaurat per Domicià i més tard per Adrià (118 i 128). Arquitecte reconstrucció: Apol·lodor de Damasc. 2. Adrià (117-138): Emperador viatger, segueix sent incert si Trajà abans de morir adoptà a Publi Eli Adrià (parent llunyà de l'Itàlica) o fou adoptat posteriorment per l'emperadriu Plotina. Es declinà per l'opció defensiva (cercà la pau a les fronteres reforçant-les si era necessari amb fortificacions com el Mur d'Adrià a Britannia o el Limes del Rin al Danubi) amb aquest objectiu signà un tractat de pau amb els parts (restituir territoris envaïts i tornar a la frontera més ferma de l'Eufrates). Reestructuració administrativa i codificació dret civil. Emperador culte i cosmopolita (preocupació principal per les províncies per les quals viatjava sense pausa), gran admirador cultura grega (era anomenat Graeculus "greguet") i es deixà una barba a la grega que es posà de moda a Roma. Afavorí Grècia embellint les noves edificacions (temple de Zeus) i la presència de les seves èlits al Senat (fins aleshores reduïda). De la seva activitat constructiva destaquen: Panteó de Roma i la Vil·la Adriana a Tívoli. 3. Documentació general: A) Catalogació: - Autor: desconegut. - Cronologia: 118-125 - Localització: Camp de Mart (Roma). - Estil: romà imperial. B) Anàlisi material: - Materials: formigó, maó, marbre, granit i fusta. - Sistema constructiu: Arquitravat i voltat. - Dimensions: Cúpula (43,2 m alçada), Tambor cilíndric (58 m diàmetre), Pòrtic (35 m ample) i Columna (18 m alt). 22
  2. 2. 4. Anàlisi formal: A) Elements de suport: - Pòrtic octàstil (8 columnes corínties) - Tambor cilíndric de 3 pisos. - A la 1a, 3a, 6a i 8a columna de la façana hi ha dues columnes corínties rere elles. - Mur combina morter (opus caementicium) amb 3 series superposades d'arcs fets de maons (opus latericium) amb funció de contraforts interns que distribueixen la pressió de la cúpula. - Dins el pòrtic hi ha pilars adossats. - Pilars interns de la naos. B) Elements suportats: - Frontó façana. - Coberta doble vessant recolzada sobre estructura d'arcs damunt les columnes. - Cúpula hemisfèrica (sustentada per 8 pilars i els murs del cilindre). C) Espai exterior: - Plaça porticada que només deixava veure el pòrtic (com a un temple grec). - Pòrtic amb 16 columnes monolítiques de granit egipci (18 m) capitells corintis, bases marbre blanc que suporten l'entaulament. Al fris inscripció que al·ludeixen l'antic temple d'Agripa. - Tambor sense recobriment de marbre i estuc, amaga part inferior a la cúpula. Exteriorment només es pot veure la cúpula. - Tres línies d'imposta delimiten tres pisos d'arcs de maó superposats visibles. Funció de descàrrega reverteix en els contraforts integrats al mur. - Als absis de les dues naus laterals exteriors hi ha estàtues d'August i Agripa. - Nau central exterior permet el pas a la naos interior. D) Espai interior: - Cel·la planta circular. - 8 pilars sostenen la cúpula. - Entre cada pilar s'obren nínxols (un amb la tomba de Rafaello Sanzio). - Mur interior de maó revestits amb marbres i materials nobles (amb columnes, cornises i pilastres amb funció decorativa). - Nivell superior filera finestres que obren una galeria superior. - Paviment amb quadrts als quals s'hi inscriuen més quadrats i cercles petits. - Luxe ornamental per amagar càrregues que sostenen l'edifici. - Homenatge arquitectura grega. - Cúpula amb estructura d'anells i nervis amb casetons. - Cúpula amb cinc circumferències concèntriques amb 28 casetons que van 23
  3. 3. disminuint el seu tamany a mesura que s'apropen a l'òcul (finestra circular de 9 m de diàmetre, protegit per làmines d'alabastre que il·lumina i ventila l'edifici. Simbolitza el Sol que recorre la volta a l'avançar el dia). 5. Entorn i integració urbanística: Envoltat per una plaça porticada (mai es va fer i que només permetia veure el pòrtic d'entrada). Actualment situat al centre de Roma, perfectament integrat a l'entorn urbanístic, tot i no superar l'alçada dels edificis del voltant. Situat a la plaça de La Rotonda. 6. Interpretació: Proporcions i estructura representen la concepció religiosa romana. Morada de tots els déus. Arquitectura de síntesi entre cel i terra. Interior amb 7 absis on es col·locaren les estàtues dels déus principals (Venus i Mart principalment protectors de la gens Iulia, protectors família d'August. Altres eren Mercuri, Júpiter, Saturn, Sol i Lluna). Pronaos amb estàtues d'Adrià i Agripa (promotors edifici). 7. Significat i funció: Significat de pan = tot i theos = déus (temple de tots els déus). Interior al·ludeix cosmologia romana. La cúpula amb 28 casetons (28 dies mes lunar) per cadascun dels 5 cercles concèntrics amb el Sol al centre (sistema planetari antic). Forma semiesfèrica cúpula reproducció simbòlica de la volta celeste. Adrià feu la tercera reconstrucció (118-125) al mateix emplaçament del d'Agripa, però feu girar 180º l'entrada per poder fer la plaça porticada que resaltés la façana. Adrià l'usà també de tribunal encara que tenia un significat votiu o religiós. 8. Agripa: Construí el primer Panteó l'any 27 aC. L'any 80 un incendi el destruí quasi per complet. Amic i col·laborador d'August. Gran estrateg militar (quantioses batalles com l'Acci. Defensant Gàl·lia dels germànics, fi guerra a Hispània). Interessat per la geometria, urbanisme, geografia i arquitectura. Moltes construccions i obres urbanístiques (Roma i colònies). 9. Models i influències: Models: Tholos grecs, influència orientalitzant en coberta (mesopotàmics, micènics i etruscos). Influències: Renaixement i barroc (Brunelleschi, Borromini,...). 24

×