Unitat 13. CaracteríStiques Generals De Lart Romà

1,866
-1

Published on

Aquesta és la 13ª unitat. Bloc 2: L'art a la Roma Clàssica.

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,866
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
38
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Unitat 13. CaracteríStiques Generals De Lart Romà

  1. 1. Unitat 13. Característiques generals de l'art romà 1. Els orígens mítics de la creació de Roma. El mite de Ròmul i Rem: Recullit a "Ab urbe condita" de Tit Livi. El mite de Ròmul i Rem explica que quan són petits van a parar a un riu, aleshores una lloba els troba i els cuida fins que un pastor els recull i quan ja són grans, els àugurs diuen que Ròmul ha de ser rei, durant el moment en el que ambdós germans estan fent un esquema a la terra de la zona on es situarà les ciutats, Ròmul li diu a Rem que no passi de les muralles i Ròmul el mata. 2. Les tres etapes històriques de Roma (Context històric: a) Monarquia (753-509 a.C.): · Fundació de Roma · 7 reis · Primeres institucions (Senat) · Lluites amb les ciutats veïnes · Últim rei: Tarquí, el Superb deposat pel Senat, donant lloc a la República b) República (509-29 a.C.): · Senat i cònsols · Guerres civils al final de la · Classes socials oposades (patricis/plebeus) República · Diversos magistrats · Creació de Triumvirats* · Canvis legals a Roma · Expansió territorial a la Península Itàlica, Mediterrani occidental i oriental *Primer triumvirat: Juli Cèsar, Cràs i Pompeu (venç Juli Cèsar). Segon triumvirat: Octavi, Marc Antoni i Lèpid. Guerra entre Octavi i Marc Antoni (amb el recolzament de Cleopatra; Octavi els venç a la Batalla d'Acci. Inici de l'Imperi). c) Imperi (29-476 a.C.): · Fundat per Octavi August · Diferents dinasties (Júlia-Clàudia, Flàvia, Antonina,...) · Màxima expansió territorial · Divisió de l'Imperi amb Teodosi (395 d.C.) · Caiguda de l'Imperi Romà d'occident sota els huns. 3. Antecedents i les dues etapes majoritàries de l'art romà: Antecedents: cultura i art etruscos (màxim esplendor segles VII i V a.C.) Més endavant Roma domina el Mediterrani, part d'Europa Continental, Illes Britàniques, Síria i Mesopotàmia. Al 509 a.C. quan els etruscos foren expulsats fins al 476 d.C. podem parlar d'art i cultura romana. Dues etapes: Republicana (S. III-I a.C., gran influència grega) i Imperial (S. I a.C.-V d.C., amb l'art tardoromà arran el S.III d.C.). 1
  2. 2. 4. Referents històrics, arquitectura, pintura i escultura dels etruscos: Domini etrusc: Península Itàlica i Roma (fins al 509 a.C.). La tradició diu que procedien d'Àsia Menor. Al S.VIII a.C. comerciaven amb els grecs del Sud de la Península Itàlica i els pobles del centre. Cultura etrusca: Barreja art grec i oriental. Art etrusc: Marcades per la religió i els rituals funeraris. Arquitectura etrusca: Ús de l'arc i la volta, origen mesopotàmic, que van arribar a occident a través dels etruscos. Desaparició dels edificis públics, destaquen dues construccions: les tombes (formen part dels rituals funeraris importants pels etruscos que van crear grans necròpolis. Excavades a les roques i cobertes per un monticle en forma cònica fet per aproximació de fileres de pedres) i els temples (materials: fusta, pedra i maó. Planta quadrangular aixecats sobre alts podis amb un pòrtic de columnes amb tres portes darrere, de tres cel·les dedicades a les principals divinitats etrusques. Hi havia d'una cel·la. Façana d'entrada realçada per un profund pòrtic i escales d'accés. Sostre era una teulada de dos aiguavessos. Es creu que era d'ordre toscà: fust llis, amb base i capitell geomètric com el dòric, amb àbac, equí i collarí; entaulament amb arquitrau llis, fris senzill [sense tríglifs ni mètopes] i una cornisa). Escultura etrusca: escultura funerària principalment funerària i la tipologia més destacada és la dels sarcòfags. Materials principals: bronze i terracota. Reproducció dels difunts amb gran vericitat (escenes relaxades i quotidianes). Fidelitat als trets dels difunts donen a veure el temor a la mort i l'oblit i la creença en l'altra vida. Tipus: exempta (solien adornar temples) i retrat (realista i influència romana posterior, representen animals mítics o fantàstics). Pintura funerària etrusca: decoraven els murs de les tombes per recrear l'ambient familiar que gaudiria el difunt a l'altra vida. Representen festes, balls,... Ús de la frontalitat egípcia, perfil de les figures en negre, convencionalismes (tonalitats fosques als cossos masculins, vermell fosc en escultures arquitectòniques i ocre al fons,...), allarguen peus i dits per simular moviment. 5. Característiques generals de l'arquitectura romana: · Eclecticisme: assimilació de influències dels pobles conquerits. · Arquitectura fusiona model grec i etrusc. · Monumentalitat arquitectònica (immortalitat de l'imperi). · Arquitectura utilitària, pràctica i funcional. · Desenvolupament a l'enginyeria i noves construccions amb noves estructures civils i militars. · Arquitectura dinàmica (degut a l'ús de la volta i l'arc). Arc de mig punt i volta de canó origen oriental, assolits pels romans a través dels etruscos. Volta d'aresta: quatre voltes de canó unides. Volta de canó: arcs de mig punt units. Parts de l'arc: Clau, doveles, línea d'impostes, fletxa, salmer i imposta. 2
  3. 3. · Ús dels tres ordres grecs (dòric, jònic i corinti), del toscà (etrusc) i compost (capitell format per la combinació de volutes i fulles d'acant). · Superposició d'ordres als edificis alts: Primer pis amb dòric i toscà, segon pis amb jònic i terce pis amb corinti i compost. · Capitells amb motius més lliures que a Grècia i alguns amb figuració. · Materials: pedra tallada en carreus regulars, formigó, maó, mamposta, fusta,... Si el material era pobre es revestia amb estucs, plaques de marbre, mosaics o pintura. · Guirnaldes i bucranis com a elements decoratius. · Freqüència de la superposició d'arc i llinda. 6. Urbanisme: homogeneïtzació de l'imperi: · Urbanisme i arquitectura arts que expressent caràcter romà i millors instruments romanització a l'homogeneïtzar les ciutats de l'imperi. · Ciutats amb traçat geomètric (com campaments romans). · Ciutat romana travessada per dos carrers principals: cardo (N-S) i decumanus (E-O) hi havia el màximus (principal, els quals al seu encreuament s'emplaçava el fòrum) i el minor (resta de carrers paral·lels als màximus). Al fòrum hi havia els edificis més importants (temples, cúria, basílica,...). · Varen fer vies de comunicació (la més coneguda la Via Augusta, unia Roma i Cadis). · Obres d'enginyeria: ponts i aqüeductes (també sistemes de clavagueram molt desenvolupats). · Tipologies arquitectòniques: a) Edificis privats: domus (cases privades), insulae (pisos veinals), vil·les (cases de camp) i palaus. b) Edificis públics: religiosos i civils. - Religiosos: temples (culte als déus amb característiques del temple etrusc [elevats a un pòdium, façana davantera predominant i pòrtic d'entrada amb escalinata davantera. Planta rectangular, dos espais interiors: la pronaos i la cel·la on hi ha l'estatua de la divinitat i envoltada per columnes adossades). - Civils: termes (sales: frigidàrium, tepidàrium, caldàrium, palestra o gimnàs, apoditerium o vestuari, laconicum o sala de vapor i hipocaust o zona inferior on es calenta aigua), teatres (semicirculars, aixecats sobre superfícies planes amb murs sense aprofitar el pendent del terreny), amfiteatre (planta ovalada, formada per l'unió de dos teatres, es feien lluites de gladiadors, naumàquies i venationes o lluites entre animals) i circs (lloc on es feien curses de quàdrigues, bigues i competicions atlètiques). · Edificis administratius: Basílica (3 naus cobertes amb volta de canó i mitja cúpula al fons. Funcions: transaccions comercials, administració de justícia i actes públics). · Monuments commemoratius: Columnes commemoratives (recordar i exaltar fets importants per Roma), arcs de triomf (una o tres arcades, commemoren fets impor- 3
  4. 4. tants, elements arquitectònics extrets del seu context i sobredimensionats, símbols de les conquestes i del poder imperial). · Materials: pedra, maó i marbre. Ús de nous paraments com l'opus caementicium (barreja de pedres, grava, sorra, calç i aigua) per cobrir arcs i voltes i per augmentar la resistècnia de les muralles. 7. Escultura romana i gèneres: · Presència pública i privada. · Realisme. · Subordinada a l'arquitectura. · Materials: pedra, marbre i bronze. · Doble influència: grega i estrusca. · Gèneres: a) Retrat: bust, exempta o eqüestre. - Primer retrats realistes. - Idealització a l'Imperi. - Al baix imperi, esquematització i solemnitat. b) Relleu històric: narratiu, recrea escenes bèl·liques, paisatges al fons, aparició a monuments commemoratius, relleus adaptats a l'espai arquitectònic. 8. Pintura romana i els quatre estils pictòrics: · Influència grega (temàtica i rituals religiosos). · S.I a.C. decora les cases, palaus, edificis públics,... · Tècnica: pintura mural al fresc. · Temàtica: escenes vida quotidiana. · Moltes pintures de Pompeia i Herculà s'han conservat a causa de la sepultura d'ambdues pel volcà Vesubi. · Realisme. · Perspectiva. · Detallisme. · Policromia. · Expressivitat. · Estils pictòrics: a) Estil d'incrustació: S.II-I a.C. Influència grega i imita grans lloses de marbre o columnes. b) Estil arquitectònic: S.I i simula elements arquitectònics pintats, com si s'obrís el mur a l'exterior. A la seva evolució incorpora elements mitològics o humanes al centre de la paret. c) Estil ornamental: Finals S.I a.C. Desenvolupament sota la moda de la cort d'August. Arquitectura fantàstica de perspectives impossibles. Obre finestres al mig de parets a un món imaginari. Freqüència d'escultures 4
  5. 5. pintades. d) Estil il·lusionista: Pompeia 62 d.C. després del terratrèmol. Apareixen arquitectures de l'estil arquitectònic, amb escenes d'amor, picaresques, mitològiques i de la vida diària familiar. Algunes amb escenes teatrals. També pintures sobre fusta al tremp o l'encàustic (cera). 9. Els mosaics romans, tècniques i temàtiques: · Arriba de les colònies gregues de la Magna Grècia. · Màxim esplendor als primers segles de l'Imperi. · Aplicat a parets i terres de cases particulars i edificis públics. · Funció ornamental. · Tècniques: a) Opus tessellatum (amb tessel·les) (herència grega). b) Opus vermiculatum (pedres molt petites) (herència grega). c) Opus sectile (fragments de marbre de diferents mides i classes). · Temes: a) Mitologia. b) Pintures gregues. c) Varietats de temes com motius vegetals i geomètrics. 5

×