Your SlideShare is downloading. ×
A els treballadors de la indústria cotonera al segle pol i sergio gommm
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Saving this for later?

Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime - even offline.

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

A els treballadors de la indústria cotonera al segle pol i sergio gommm

33
views

Published on

Published in: Education

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
33
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Pol Codina Sergio Gómez 2n Batx. A
  • 2.  És un mapa històric que mostra les diferents localitats on es trobaven les indústries cotoneres al segle XIX a Catalunya.  Com tots els mapes, és font secundària, a més, l’autor és Miquel Risques, que el va fer el 1999.  És de caràcter econòmic, perquè presenta una activitat industrial, en aquest cas, la cotonera.  En aquest mapa podem observar que ens mostren, amb creus i rodones, les diferents industries, diferenciant entre les teixidores i les filadores. També es poden veure quadrats i rodones més grans, que ens indiquen on la població de treballadors del cotó era més gran, per tant, els nuclis més importants.
  • 3.  Aquesta imatge representa la Catalunya cotonera al segle XIX, més exactament a la primera meitat d’aquest.  En aquests temps, la indústria cotonera catalana estaba en la seva explendor, ja que fabricava el 90% de la roba espanyola. Per això, es van construir tantes fàbriques.  A partir de la segona meitat del segle XIX, l’indústria cotonera té una petita decadència causada per la guerra de Seccesió als EUA, que era el major exportador de cotó per la indústria catalana. En aquest periode, es tanquen moltes fàbriques i molts treballadors perden el seu treball.
  • 4.  En aquesta imatge se’ns mostra totes les indústries cotoneres catalanes, tant la seva localització com el seu tipus.  Podem veure com la gran majoria de fàbriques estan situades a les vores dels rius o a la costa mediterrània. Això passava perquè aprofitaven l’energia hidràulica per fer funcionar les màquines.  Els nuclis teixidors eren més abundants que els filadors, encara que ciutats com Barcelona i Igualada tenien molta població dels dos tipus d’indústria.  Segons el mapa, a Catalunya abundaven les factories teixidores, sobretot a la part del Maresme, que trobem catorze fabriques teixidores i només cinc filadores.
  • 5.  La industrialització a Catalunya ha sigut gràcies a que sempre ha tingut interessos amb el comerç, de manera que la seva era industrial va començar gairebé igual que amb la Anglesa.  Els germans Bonaplata van ser els primers en portar la industria de vapor. I una junta de comerç que va donar un bon nivell d'ensenyament.  El capital necessari per dur a terme aquesta revolució va arribar gràcies amb el comerç de cotó, cacau, aiguardent, vi, amb Amèrica, especialment Cuba.  La implementació del ferrocarril mes ràpid, segur i econòmic va ajudar al transport.
  • 6.  La industria principal a Catalunya al principi va ser la del tèxtil, exportàvem cotó de Geòrgia o Alabama (Amèrica).  L'any 1832 s'instal·là a Barcelona la primera fàbrica de tot l'Estat espanyol que emprà la màquina de vapor per moure les màquines de teixir i filar.  A Catalunya s'hi van instaurar molts vapor com: El Vapor dels germans Bonaplata. La Igualadina Cotonera. La família Güell construí un altre vapor, El Vapor vell, a Sants. També es van establir petites i mitjanes fàbriques.  Com que el carbó català era dolent i escàs els empresaris catalans van buscar una nova font d'energia, que va ser l'aigua en moviment dels rius, els mes utilitzats van ser el Llobregat, el Ter i el Fluvià.