0


El mapa mostra les unitats de paisatge
de la regió de Catalunya i reflecteix la
diversitat de paisatges que existeixen.
ESCALA:
La escala és 5cm =
50km, és a dir, 5
cm del mapa són
50 km de la
realitat

Llegenda:
El nostre mapa no té llegenda ja que no és
necessàri cap tipus d’explicació ni
d’identificació dels colors repre...
És un mapa temàtic qualitatiu ja que no
hi ha cap valor numèric ordenat
jeràrquicament.
 És
un
mapa
de
superfície
o
coroc...


Barcanova


En aquest mapa veiem
representats
els
diferents
tipus
de
paisatge i el lloc on es
troben.



Per
distingir
uns
paisatg...


A Catalunya hi ha reconegudes 135
unitats de paisatge, cadascuna de les
quals mostra una fisonomia diversa, uns
compone...


Amb paisatge ens referim a la
naturalesa domesticada o en estat
salvatge, on ha intervengut la mà de
l'home o no.
Un paisatge es defineix per les seves
formes, naturals o antròpiques.
 Tot paisatge està compost per elements
que s'artic...
BIÒTIC: el contrari d’aibiòtic, és a dir, els
éssers vius i productes dels mateixos.
 ANTRÒPIC: relatiu als homes i a la ...
Al mapa veiem Catalunya dividida pels
diferents paisatges.
 Aquesta divisió respecta alguns límits de
població o comarcal...


Amb 135 paisatges, el mapa mostra
la gran diversitat i riquesa de paisatges
de Catalunya, de les més elevades del
conti...
La varietat de paisatges denota riquesa
de vida,etc.
 Aquests paisatges s’han de cuidar per a
que es puguin mantenir, sin...
Aquest mapa ens mostra que encara hi
ha bastant diversitat de paisatges.
 L’empobriment
de
la
diversitat
stica, s’anomena...
1. Han d’estar ben conservats,
gestionats I ordenats.
2. Heterogenis i rics

3. Endreçats i harmònic
4. Dels quals poder g...






Des de l’edat mitjana, el Paisatge de Catalunya s’ha
caracteritzat per una fesomia agroforestal.
Aquest tipus de...




Les
dels

pides i grans transformacions
stiques
ltims temps, han posat en perill la diversitat
stica de Catalunya.
T...


Si es segueixen els obejectius de qualitat
paisagística podriem arribar a tenir millor
paisatges i més cuidats, mentre ...
2 paisatge inés i brenda
2 paisatge inés i brenda
2 paisatge inés i brenda
2 paisatge inés i brenda
2 paisatge inés i brenda
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

2 paisatge inés i brenda

108

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
108
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "2 paisatge inés i brenda"

  1. 1.  El mapa mostra les unitats de paisatge de la regió de Catalunya i reflecteix la diversitat de paisatges que existeixen.
  2. 2. ESCALA: La escala és 5cm = 50km, és a dir, 5 cm del mapa són 50 km de la realitat 
  3. 3. Llegenda: El nostre mapa no té llegenda ja que no és necessàri cap tipus d’explicació ni d’identificació dels colors representats al mapa. 
  4. 4. És un mapa temàtic qualitatiu ja que no hi ha cap valor numèric ordenat jeràrquicament.  És un mapa de superfície o corocromàtic ja que els diferents elements (en aquest cas el tipus de paisatge) estan pintats de diferents colors. 
  5. 5.  Barcanova
  6. 6.  En aquest mapa veiem representats els diferents tipus de paisatge i el lloc on es troben.  Per distingir uns paisatges d’altres, es fa servir el concepte d’unitat de paisatge.
  7. 7.  A Catalunya hi ha reconegudes 135 unitats de paisatge, cadascuna de les quals mostra una fisonomia diversa, uns components fics, stiques particulars i valors propis.
  8. 8.  Amb paisatge ens referim a la naturalesa domesticada o en estat salvatge, on ha intervengut la mà de l'home o no.
  9. 9. Un paisatge es defineix per les seves formes, naturals o antròpiques.  Tot paisatge està compost per elements que s'articulen entre si. Aquests elements són bàsicament de tres tipus: abiòtics, biòtics i antròpics.  ABIÒTICS: designa a alló que no és biòtic, és a dir, que no forma part o no es producte dels éssers vius. 
  10. 10. BIÒTIC: el contrari d’aibiòtic, és a dir, els éssers vius i productes dels mateixos.  ANTRÒPIC: relatiu als homes i a la seva acció. (ex:ciutats, pobles…) 
  11. 11. Al mapa veiem Catalunya dividida pels diferents paisatges.  Aquesta divisió respecta alguns límits de població o comarcal però, generalment, no tenen res a veure. 
  12. 12.  Amb 135 paisatges, el mapa mostra la gran diversitat i riquesa de paisatges de Catalunya, de les més elevades del continent europeu.  Cada paisatge és diferent dels altres, però no necessàriament millor o pitjor.
  13. 13. La varietat de paisatges denota riquesa de vida,etc.  Aquests paisatges s’han de cuidar per a que es puguin mantenir, sino especies i ecosistemes sencers poden desaparèixer. 
  14. 14. Aquest mapa ens mostra que encara hi ha bastant diversitat de paisatges.  L’empobriment de la diversitat stica, s’anomena banalitzacio del paisatge.  Per intentar evitar aquesta banalizació, s’està intentant concienciar a la gent així com protegir, conservar i gestionar aquests paisatges per a un futur millor. 
  15. 15. 1. Han d’estar ben conservats, gestionats I ordenats. 2. Heterogenis i rics 3. Endreçats i harmònic 4. Dels quals poder gaudir sense posar enperill el patrimon Caracteristiques per un paisatge de qualitat (ric i ben conservat) 5. Singulars, que s’allunyin de la banalització 7. Que transmetin tranquil·litat, lliure d’elements disonants 6. Respectuosos amb el llegat del passat per a que es conservin pel futur 8. S’ha de trobar l’harmonia entre els paisatges urbans i els rurals i naturals
  16. 16.     Des de l’edat mitjana, el Paisatge de Catalunya s’ha caracteritzat per una fesomia agroforestal. Aquest tipus de paisatge presenta l’aspecte d’un mosaic integrat perpeces de mides diverses. En el paisatge agroforestal caracteristic de moltes comarques de Catalunya els conrreus constitueixen la matriu sobre la qual s’aprecien diverses tasques. A les darreres dècades, l’abandonament dels conrreus de les àrees menys productives ha comportat l’extensióde les àrees forestals.
  17. 17.   Les dels pides i grans transformacions stiques ltims temps, han posat en perill la diversitat stica de Catalunya. També l’accio humana es poc respectuosa amb el medi natural i els valors originals del paisatge per això es produeix una forta degradacio o deteriorament dels valors stics.
  18. 18.  Si es segueixen els obejectius de qualitat paisagística podriem arribar a tenir millor paisatges i més cuidats, mentre que, si no, els seguim podriem destruir diferents tipus de paisatges i amb això perjudicaríem part de la fauna i flora, és a dir, a moltíssims ecosistemes.
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×