U9  C T2 0910( Recurs  L Aigua)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

U9 C T2 0910( Recurs L Aigua)

on

  • 1,640 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,640
Views on SlideShare
1,573
Embed Views
67

Actions

Likes
0
Downloads
52
Comments
1

1 Embed 67

http://cienciesterra1rbtx.wikispaces.com 67

Accessibility

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

U9  C T2 0910( Recurs  L Aigua) U9 C T2 0910( Recurs L Aigua) Presentation Transcript

  • Tema 6: Recursos naturals. L’aigua
  • Tema 6: Recursos naturals: L’aigua
    • Balanç hídric
    • Usos de l’aigua
    • Gestió
  • 1. Balanç hídric Ev aporació : l’aigua líquida present en la part abiòtica (terra i mar) que passa a l’estat gasós T ranspiració : líquid dels éssers vius que perdent en realitzar les seves funcions o per mantenir una temperatura estable En augmentar la temperatura l’aire augmenta la capacitat de retenir humitat. En un climograma es considera que les pèrdues en l/m 2 ( EVT ) corresponen al doble de la temperatura present
  • 1. Balanç hídric
    • L’aire carregat d’aire quan arriba al punt de condensació (temperatura en què l’humitat realtiva és del 100%) ja no admet més vapor i es condensa:
    • En baixar la temperatura
    • En entrar més humitat
    La precipitació pot ser en forma de pluja, rosada, gebre, calamarsa o neu. La neu és una forma de magatzem d’aigua que permet una infiltració prolongada en el temps.
  • 1. Balanç hídric
  • 1. Balanç hídric
    • Una vegada l’aigua ha caigut comença a circular per gravetat.
    • Depèn de:
    • la quantitat que cau
    • la quantitat que hi havia
    • La intensitat de caiguda
    • les característiques del terreny.
    • Escorrentia superficial : la que circula per la llera dels rius, torrents.
    • Escorrentia profunda : la que s’infiltra per la porositat primària o secundària del terreny (capes permeables) o inclós forma rius subterranis (zones carbonatades o karstiques)
  • 1. Balanç hídric L’aigua subterrània circula per rius subterranis karstics o en sistemes freàtics lliures o confinats (poden sorgir o sortir varis dies després per què la velocitat és molt baixa).
  • 1. Balanç hídric PRECIPITACIÓ (P) = EVAPOTRANSPIRACIÓ (EVT) + ESCORRENTIA Nivell piezomètric : alçada a que arribaria l’aigua d’una zona freàtica confinada si pogués sortir
  • 1. Balanç hídric Tipus de porositat
  • 1. Balanç hídric Per l’estudi en els continents del balanç hídric s’utilitzen les conques hidrogràfiques (zona del terreny on l’aigua i els sediments drenen a una llera comuna)
  • 1. Balanç hídric Una conca es pot subdividir en petites subconques. Estan separades per línies imaginàries que passen per les crestes.
  • 1. Balanç hídric En la mesura que augmenta la jerarquia d’un riu transporta més aigua.
  • 1. Balanç hídric L’estudi serà fonamental per tal d’esbrinar el comportament de l’aigua de precipitació i el tipus de sediments que transportaran. Per aixó també es fonamental adjuntar-les amb mapes geològics (estratificacions i litologies)
  • 1. Balanç hídric Lisímetre: recipient de terra perforat en la partr inferior que permet estudiar el comportament del terreny davant la precipitació) Estació de aforament : aparells que permeten calcular els cabals que hi passen en un determinat moment en un riu.
  • 2. Usos de l’aigua
    • Cal distingir-ne dos usos:
    • Consumptiu (reducció de la quantitat o qualitat de l’aigua)
    • * Ús domèstic o urbà
    • * Ús industrial
    • * Ús agrícola
    • b) No consumptiu
    • * Energia hidràulica
    • * Oci
    • * Navegació
  • 2. Usos de l’aigua 1. Usos domèstics Consum mitjà és de 250 l/persona/dia Es considera que com més desenvolupat és un país aquest valor és més alt
  • 2. Usos de l’aigua 2. Usos industrials
    • Principals usos:
    • Fluid refrigerant (circuits, bescanviadors de calor)
    • Agent de neteja (dissolució, dispersador, etc)
    • Transport (mineria)
    • Matèria prima (productes alimentaris, química)
  • 2. Usos de l’aigua 3. Usos agrícoles
    • La despesa d’aigua depèn de:
    • Tipus de clima
    • Tipus de conreu (adequat o no al clima)
    • Tipus de sistema de regatge
    • Quantitat de terreny a regar
    Tècnica d’inundació Tècnica de microregatge o goteig
  • 2. Usos de l’aigua 3. Usos agrícoles Tècnica d’aspersió El conreu de blat de moro requereix una gran aportació d’aigua
  • 2. Usos de l’aigua 4. L’aigua com a font d’energia L’energia potencial (m·g·h) de l’aigua es pot convertir en energia elèctrica amb una turbina que passa la seva energia a una dinamo
  • 2. Usos de l’aigua 4. L’aigua com a font d’energia Antiguament s’utilitzaba ja aquesta energia en sínies (extraure aigua i canalitzar-la) o en molins per moldre pa.
  • 2. Usos de l’aigua 4. L’aigua com a font d’energia Actualment amb potent turbines es produeix el 20% de l’energia mundial amb energia hidràulica. Abans fa falta emmagatzemer-la mitjançant preses
  • 2. Usos de l’aigua 4. L’aigua com a font d’energia
    • Les preses tenen els problemes de:
    • Rebliment o colmatació amb sediments (vida mitja de 50 anys)
    • Elevats costos de construcció
    • Risc induit d’inundacions per trencament
    • Eliminació de poblacions, conreus, etc
  • 2. Usos de l’aigua 4. L’aigua com a font d’energia Presa de Ponton: va ser construida en un lloc amb material porós amb pèrdues molt importants d’aigua Poden ser molt importants per regular els hidrogrames
  • 3. Gestió El volum total d’aigua és superior a les necessitats però hi ha problemes: * hi ha zones massa seques amb concentracions elevades de contaminants * en zones en mancanças alguns sectors en consumeixen en excés * Absència de depuració d’aigües no deixa reutilitzar-la
    • Cal:
    • Recerca de nous recursos
    • Millorar l’eficiència en el seu ús
  • 3. Gestió 1. Recerca de nous recursos
    • Construcció de nous embassaments
    • Molt car però amb grans avantatges. No hi queden molts llocs per posar-ne més
  • 3. Gestió 1. Recerca de nous recursos Dic hidràulic goma Com més aigua més s’infla i més reté l’avinguda
  • 3. Gestió 1. Recerca de nous recursos En alguns països s’ha optat per la construcció de petits dics amb represes
  • 3. Gestió 1. Recerca de nous recursos
    • b) Construcció de desalinitzadores
    • Per destil·lació: fa falta una font de calor
    • Per òsmosi inversa: requereix una forta despesa d’energia elèctrica per generar una pressió osmòtica negativa i unes membranes
  • 3. Gestió 1. Recerca de nous recursos Noves desalinitzadores que s’estan construint en l’est espanyol per abastir d’igua Murcia, Alacant, etc.
  • 3. Gestió 1. Recerca de nous recursos Salmuera : la sal es retorna al mar
  • 3. Gestió 1. Recerca de nous recursos Per realitzar la pressió fa falta energia elèctrica
  • 3. Gestió 1. Recerca de nous recursos Reciclatge de l’aigua utilitzada: es fa una mena de cicle residual, de tal manera que cada activitat següent requereix una qualitat menor de l’aigua. Al final o en algun moment es depura
  • 3. Gestió 1. Recerca de nous recursos
    • Realitzar trasvasaments:
    • Cal emmagatzemar aigua en algun punt
    • Fan falta moltes obres d’enginyeria cares
    • No sempre estan a favor de gravetat
  • 3. Gestió 1. Recerca de nous recursos Quan una conca és excedentària si hi ha mesos humits i altres de secs? Quin és el cabal mínim i aquest és igual per tots els rius? Cabal mínim, ecològic o de manteniment : aquell que manté les condicions físiques, químiques, geològiques i biològiques. L’aigua en excés recarrega aqüífers, transporta sediments i impedeix la intrusió marina.
  • 3. Gestió 2. Millora de la gestió dels recursos existents
    • Mesures de caràcter general
    • * reduir pèrdues en els canals de distribució
    • * reforestació de les capçaleres dels rius per augmentar la infiltració
    • * política de preus
    • * equipaments estalviadors
  • 3. Gestió 2. Millora de la gestió dels recursos existents
    • Separa l’aigua de les fems:
    • L’aigua és gris i es pot tractar.
    • Les fems serveixen per compost
  • 3. Gestió 2. Millora de la gestió dels recursos existents Inodor 3 o 6 litres Difussors
  • 3. Gestió 2. Millora de la gestió dels recursos existents
    • Polítiques d’estalvi
    • Educació ambiental
    • Disminució de la pressió
    • Baix preu dels mecanismes de baixa despesa
  • 3. Gestió 2. Millora de la gestió dels recursos existents 2. Mesures d’estalvi en agricultura: * canvis en els sistemes de regatge * reparació o revestiment de canalitzacions * canvis del tipus de conreu (adequar al clima i actitud) 3. Mesures en el consum urbà * innovació tecnològica * paisatge xeròfil * reutilitzar les aigües urbanes depurades 4. Mesures en el consum industrial * Cicles tancats * Depuració d’aigües a la sortida * Dispositius de control
  • 3. Gestió 3. Legislació bàsica
    • N’hi ha 3 modalitats:
    • Preventives : marc general
    • Sancionadores o penes: com ecotaxes o impostos
    • * civil: tancament activitat
    • * administratiu: pecuniari
    • * penal: presó
    • 3. Estimuladores o ajuts (subvencions, desgravacions, etiquetes o reconeixements)
    La legislació te com a més important la propietat jeràrquica : en cap cas una de nivell inferior pot contradir a una d’ordre superior
  • 3. Gestió 3. Legislació bàsica Hi ha fins 5 nivells o ordre legislatiu: Primer: Ordre mundial: Convenis o tractats Segon: Unió Europea: * Reglaments : molt general, marc global * Directrius : sobre qualitat, contaminació i abocaments * Decisions : solen ser sancionadores o estimuladores Tercer: Estat Espanyol amb ministeris * Lleis de diversa entitat * Decrets * Ordres * Normatives Quart: Catalunya amb conselleries (tenen competències o no) Cinquè: Ajuntaments amb regidors