Your SlideShare is downloading. ×
0
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

U5 Ct2 Geod.Externa 09 00

2,702

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
2,702
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
122
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Tema 5: Riscos naturals associats altres fenòmens geològics 5.1 Riscos associats a la inestabilitat de vessants 5.2 Subsidència i esfondraments 5.3 Riscos costaners 5.4 Riscos provocats per material geològic 5.5 Enterrament per dunes 5.6 L’erosió del sòl i la desertització
  • 2. 5.1. Riscos associats a la inestabilitat de vessants La gravetat és el motor d’una sèrie de fenòmens de desplaçament de matèria en vessants.  G R Z Quan Z és major que R el material cau  és l’angle de repòs (màxima pendent que tolera una massa sense desestabilitzar-se) <ul><li>R o força de subjecció és un conjunt d’elements: </li></ul><ul><li>Pes (quan més petit més estable) </li></ul><ul><li>Cohesió o compactació (com més alta més estable) </li></ul><ul><li>força de fregament (com més alta més estable) </li></ul><ul><li>recolçament en el sòl (més estable) </li></ul>
  • 3. 5.1. Riscos associats a la inestabilitat de vessants 1. Riscos per esllavissades i despreniments <ul><li>La perillositat (el risc) pot augmentar per diferents factors: </li></ul><ul><li>Antròpics : </li></ul><ul><li>* Augment del pes en augmentar la càrrega sobre els materials </li></ul><ul><li>* Augment del pendent en excavacions </li></ul><ul><li>* Trencament de la consolidació per explosions, sorolls, etc. </li></ul><ul><li>* Col·locació de dipòsits inestables (deixalleries, abocadors, etc.) </li></ul><ul><li>* Augment de l’aigua per pèrdues en canonades o per eliminació de drenatges naturals </li></ul><ul><li>2. Climàtics </li></ul><ul><li>* Canvis bruscos de temperatura (dilatació-contracció) </li></ul><ul><li>* Augment de pluja: elimina la cohesió i pot convertir en fluid els materials superiors </li></ul><ul><li>3. Altres </li></ul><ul><li>* Terratrèmols </li></ul><ul><li>* Erosió o soscavament </li></ul><ul><li>* Presència de falles o diaclases </li></ul><ul><li>* Estratificació paral·lela al pendent </li></ul>
  • 4. 5.1. Riscos associats a la inestabilitat de vessants 1. Riscos per esllavissades i despreniments Recordatori dels principals processos: DESPRENIMENTS Caiguda de blocs, amb un recorregut, com a mínim parcial, per l’aire. El pendent és molt elevat i les roques són compactes <ul><li>Soscavament lateral o diferencial </li></ul><ul><li>Esbaldregada </li></ul>
  • 5. 5.1. Riscos associats a la inestabilitat de vessants 1. Riscos per esllavissades i despreniments Recordatori dels principals processos: ESLLAVISSADES Lliscament d’una massa de terra o roques amarades d’aigua (requereixen pluges de gran quantitat) La pèrdua de vegetació és un factor important de risc L’estratificació a favor de pendent i presència de discontinuïtats són un factor important de risc
  • 6. 5.1. Riscos associats a la inestabilitat de vessants 1. Riscos per esllavissades i despreniments Recordatori dels principals processos: ESLLAVISSADES Esllavissada translacional : trencament paral·lel al terreny d’una roca competent (bastant compacta sobre argila o margues). Forma de llengua. Esllavissada rotacional o slump : en terreny uniforme amb corbes provocant un moviment giratori amb cicatriu còncava
  • 7. 5.1. Riscos associats a la inestabilitat de vessants 1. Riscos per esllavissades i despreniments Recordatori dels principals processos: FLUXOS Quan el material superior és molt poc consistent (quaternari, al·luvial, detrític, argilós recent) quan hi ha una precipitació de gran intensitat passa a convertir-se amb material fluid que llisca. Reptació : produïda per l’alternança hidratació-deshidratació. Produeix desplaçaments anuals de centímetres Corrent de fang : produïda per la caiguda abundant d’aigua sobre superfície de granulometria fina. Forma de ventall
  • 8. 5.1. Riscos associats a la inestabilitat de vessants 1. Riscos per esllavissades i despreniments Analitza aquest fenomen: <ul><li>Esllavissada rotacional </li></ul><ul><li>Material poc compactat </li></ul><ul><li>Queden cicatrius, segueix el risc </li></ul><ul><li>Baixa vegetació </li></ul><ul><li>Elevada pendent </li></ul><ul><li>Massa de terra abundant </li></ul><ul><li>No s’observa exposició </li></ul>
  • 9. 5.1. Riscos associats a la inestabilitat de vessants 1. Riscos per esllavissades i despreniments Analitza el risc del cas A i del cas B d’aquesta activitat Subsidència de 30 o Cas A Cas B N S W E
  • 10. 5.1. Riscos associats a la inestabilitat de vessants 1. Riscos per esllavissades i despreniments <ul><li>En estudiar aquests fenòmens cal fonamentalment observar els mapes de cabuçament: </li></ul><ul><li>Concordàncies o discordàncies </li></ul><ul><li>Sinclinals o anticlinals </li></ul><ul><li>Pendents </li></ul>
  • 11. 5.1. Riscos associats a la inestabilitat de vessants 1. Riscos per esllavissades i despreniments <ul><li>Analitza això: </li></ul><ul><li>Presència d’erosió diferencial </li></ul><ul><li>El material dur es carbonatat </li></ul><ul><li>En la part superior s’observa abundant vegetació </li></ul><ul><li>Risc de petits despreniments </li></ul><ul><li>Sembla estratificació plana (+) </li></ul>
  • 12. 5.1. Riscos associats a la inestabilitat de vessants 1. Riscos per esllavissades i despreniments La soscavació per moltes diferents causes agreuge aquests fenòmens: * Aparició de xaragalls * Construcció de carreteres * Meandres o onades en penya-segats, etc.
  • 13. 5.1. Riscos associats a la inestabilitat de vessants 1. Riscos per esllavissades i despreniments Reconeix
  • 14. 5.1. Riscos associats a la inestabilitat de vessants 1. Riscos per esllavissades i despreniments Reconeix aquest model de fenomen
  • 15. 5.1. Riscos associats a la inestabilitat de vessants 2. Gestió Mesures predictives : * Càlcul de massa en potencialitat de moviment. * Pressió demogràfica * Cartografia d’àrees susceptibles * Estudi de l’evolució de vessants: a. canvis de distància punts referència. b. augment dilatació esquerdes c. augment nivells freàtics aparells d. geòfons per vibracions e. clinòmetres per pendents f. cèl·lules fotoelàstiques per distàncies
  • 16. 5.1. Riscos associats a la inestabilitat de vessants 2. Gestió Mesures preventives : 1. Polítiques d’ordenació territorial 2. Prohibició deforestació 3. Prohibició activitats d’augment risc
  • 17. 5.1. Riscos associats a la inestabilitat de vessants 2. Gestió Mesures correctores: <ul><li>Modificacions del perfil : eliminar càrrega i augmentar la inferior. </li></ul><ul><li>Actualment es col·loquen canals de drenatge en cada terrassa </li></ul>
  • 18. 5.1. Riscos associats a la inestabilitat de vessants 2. Gestió Mesures correctores: <ul><li>2. Drenatges : per reduir la pressió de l’aigua i augmentar la cohesió dels materials </li></ul><ul><li>En superfície </li></ul><ul><li>* cunetes de desviament </li></ul><ul><li>* tancament d’esquerdes </li></ul><ul><li>* plantació d’espècies autòctones </li></ul><ul><li>b) En profunditat </li></ul><ul><li>* bombeig </li></ul><ul><li>* sondes de filtració per què l’aigua passi a aqüífers inferiors </li></ul><ul><li>* galeries de drenatge </li></ul>contracunetes
  • 19. 5.1. Riscos associats a la inestabilitat de vessants 2. Gestió Mesures correctores: 3. Contenció en massa : a) Murs de ciment (esllavissades) b) Gabions (en pedra)
  • 20. 5.1. Riscos associats a la inestabilitat de vessants 2. Gestió Mesures correctores: 4. Millora del terreny : * Tractaments químics per millorar qualitat * utilització de xarxes biodegradables * Injecció de materials cohesius * Col·locació de terra abonada i sembra prensada
  • 21. 5.1. Riscos associats a la inestabilitat de vessants 2. Gestió Mesures correctores: 5. Ancoratges : Diferents tipus de drenatges
  • 22. 5. Riscos associats a la inestabilitat de vessants 2. Solucions Analitza aquest cas <ul><li>Possibles petites esllavissades, però molt properes a la carretera </li></ul><ul><li>Vegetació pobre </li></ul><ul><li>No s’observen mesures correctores, ni la valla és contínua </li></ul><ul><li>No es reconeixen els estrats </li></ul><ul><li>Ampliar cuneta </li></ul><ul><li>Fer canalitzacions superiors </li></ul><ul><li>Col·locació de xarxes amb neteja freqüent </li></ul>
  • 23. 5.1. Riscos associats a la inestabilitat de vessants 2. Solucions Analitza aquest cas 1. S’observen nombroses esllavissades 2. Elevada exposició 3. Vulnerabilitat elevada de les construccions
  • 24. 5.2. Esfondraments i subsidències. A. Processos Lligats a l’existència de cavitats subterrànies pròximes a la superfície Esfondrament : quan el material superior és dur, quan no resisteix es produeix el col·lapse Subsidència : quan el material superior és tou, solen agafar forma d’embut
  • 25. 5.2. Subsidència i esfondraments Causes: <ul><li>Falla tectònica </li></ul><ul><li>Extracció de petroli </li></ul><ul><li>Extracció minera </li></ul><ul><li>Sobreexplotació aqüífer </li></ul><ul><li>Hidrocompactació de llims (l’aigua retira el ciment i redueix volum) </li></ul><ul><li>Desglaç del permafrost </li></ul><ul><li>Liqüefacció d’argiles </li></ul><ul><li>Dissolució de roques </li></ul>
  • 26. 5.2. Subsidència i esfondraments Causes: Col·lapse produït per la mineria
  • 27. 5.2. Subsidència i esfondraments La karstificació o dissolució de CO 3 Ca en medis àcids (H 2 CO 3 ), juntament en la dissolució de guix Ca SO 4 ·2H 2 O i evaporites, són les que més provoquen fenòmens d’aquest tipus, que si són de forma arrodonida s’anomenen dolines
  • 28. 5.2. Subsidència i esfondraments Estrat de guix. Es pot observar l’acció de l’aigua. Encara que les estructures de guix estiguin cristal·litzades els forats provocats per l’acció de l’aigua són evidents
  • 29. 5.2. Subsidència i esfondraments En zones polars o prepolars on durant mesos (novembre a juny) estan els sòls ( permafrost ) congelats (hidratats amb volum gran) els edificis es mantenen però quan apareix un període sec i càlid es fon el gel del sòl i les construccions pateixen enfondraments
  • 30. 5.2. Subsidència i esfondraments <ul><li>Efectes o danys : </li></ul><ul><li>Destrucció física en estructures per assentament diferencial </li></ul><ul><li>Col·lapse de canonades de petroli o aigua </li></ul><ul><li>Pèrdues en canals o embassaments </li></ul><ul><li>Contaminació d’aigües subterrànies per contaminants de superfície </li></ul>
  • 31. 4.2. Subsidència i esfondraments <ul><li>Impactes (Accions que poden provocar situacions de risc): </li></ul><ul><li>Canalitzacions d’aigua </li></ul><ul><li>Reg d’urbanitzacions </li></ul><ul><li>Eliminar impermeabilitzacions a sòls </li></ul><ul><li>Canvis en la circulació dels rius </li></ul><ul><li>Construccions en zones susceptibles </li></ul><ul><li>Mineria en profunditat </li></ul><ul><li>Extracció o sobreexplotació de fluids </li></ul>La sobreexplotació de la capa freàtica durant anys ha provocat un descens del terreny de bastants metres
  • 32. 5.2. Subsidència i esfondraments <ul><li>Gestió </li></ul><ul><li>Mesures predictives </li></ul><ul><li>Són les més fàcils de realitzar per què depenen del tipus de sòl. Es poden fer mapes de vulnerabilitat </li></ul>
  • 33. 5.2. Subsidència i esfondraments Gestió 2. Mesures preventives Prohibició de construcció en zones d’alt risc de subsidència 3. Mesures correctores Cal millorar les característiques del terreny * Sobrecàrrega per compactació * Drenatge (eliminar l’aigua que pugui entrar) * Cimentar * Consolidació mecànica apisonant amb grua * Recàrrega de ciment o aigua (si s’escau)
  • 34. 5.3 Riscos costaners L’extensió del litoral, que comprén els marges i les zones adjacents marines, depén de l’amplitud de les marees i el pendent
  • 35. 5.3 Riscos costaners En trobar aigües menys profundes, la velocitat disminueix i l’alçada augmenta
  • 36. 5.3 Riscos costaners Quan s’apropen a un obstacle es refracten i es dirigeixen en direcció a ell. Entren obliquament però cauen perpendicularment generant una corrent de deriva
  • 37. 5.3 Riscos costaners <ul><li>Estan constituïdes de materials que provenen de: </li></ul><ul><li>L’erosió de les onades en zones properes </li></ul><ul><li>Material sedimentat portat pel riu (argilós ens indica molta distància) </li></ul><ul><li>Material de mar de fons </li></ul>
  • 38. 5.3 Riscos costaners Les situacions de profundes depressions provoca unes ones de tempesta o seixes <ul><li>Per acabar d’entendre la dinàmica litoral cal tenir en compte altres processos: </li></ul><ul><li>Marees (màxim de 12 m) </li></ul><ul><li>Corrents (estiu-hivern) </li></ul><ul><li>Canvis en el nivell del mar </li></ul><ul><li>Litologia (tipus de litoral) </li></ul><ul><li>Establilitat tectònica (falles) </li></ul>
  • 39. 5.3 Riscos costaners Mesures de gestió : Cal tenir en compte: * sentit dels corrents * els vents dominants i situacions habituals * presència de rius o rieres
  • 40. 4.3 Riscos costaners 1. Construcció de murs o dics : provoquen unes zones de sedimentació i altres d’erosió induïda
  • 41. 5.3 Riscos costaners Dic en Galway
  • 42. 5.3 Riscos costaners 2. Construcció d’esculleres (paral·lels) o espigons (perpendiculars): com els dics, si estan enfonsats, faciliten la sedimentació sense augmentar l’erosió.
  • 43. 5.3 Riscos costaners 3. Restauració de sorra del fons : augmenta el pendent (increment de l’erosió), pot eliminar algues ( Posidònia ) o amb sorra d’àrids de trituració (menys qualitat)
  • 44. 5.3 Riscos costaners Alguns impactes poden accentuar els problemes Passeig marítim , augmenta l’exposició, disminueix l’arribada de sorra nova, augmenta l’erosió i augmenta el risc en eliminar la platja natural que frena les fortes onades Els dics separen zones de mar d’altres de mar o terra en que es vol realitza altres activitats. Si es trenquen generen riscos induïts o provoquen zones de sedimentació (ports)
  • 45. 5.3 Riscos costaners Emisari submarí : canalitzacions de fins alguns kilòmetres que arriben fins al final de la plataforma continental i aboquen els desperdicis de les grans ciutats Altres activitats marítimes:
  • 46. 5.3 Riscos costaners Ports nàutics: alteren la dinàmica sedimentació-erosió i provoquen canvis en el litoral.
  • 47. 5.3 Riscos costaners Dics per separar activitats
  • 48. 5.3 Riscos costaners Activitats portuàries guanyant terreny al mar
  • 49. 5.4 Enterrament per dunes Alçada màxima 30m i amplada de 350m. El moviment sol ser de pocs cm/dia, uns 15 m/any. Amb seguiment fotogràfic i fixació vegetal (pins pinyoners) es pot gestionar bé.
  • 50. 5.5 Riscos provocats per materials geològics 1. Sòls expansius Un grup d’argiles (també anhidrites) com la montmorillonita té la capacitat d’expandir-se (20-50% del seu volum) amb humitat. L’aigua passa a formar part de la seva estructura laminar cosa que provoca una elevada pressió sobre el material que l’envolta. Aquest material molt abundant en zones de Catalunya, com el Vallés, provoca greus problemes en la construcció Es col·loca argila expansiva en el interior del granit i en expandir-se al trenca
  • 51. 5.5 Riscos provocats per materials geològics 1. Sòls expansius En aquests sòls quan hi ha un període sec apareixen esquerdes per contracció o secament
  • 52. 5.4 Riscos provocats per materials geològics 1. Sòls expansius <ul><li>L’aparició d‘esquerdes pot ser un senyal de l’acció d’aquestes argiles </li></ul><ul><li>Pèrdua d’aigua de canonades. </li></ul><ul><li>Forta pluviositat </li></ul><ul><li>Excessiu reg </li></ul>Gestió : * Estabilització litològia amb calç * Substitució del substrat per altre més estable * Sistemes de drenatge * Augmentar el pes (a partir de 3 o 4 pisos desapareixen els problemes)
  • 53. 5.4 Riscos provocats per materials geològics 1. Sòls expansius * En un barrio privado con golf y casas “coloniales” se construyó esta casa de habitación para una pareja. El subsuelo tiene un estrato superficial de arcilla expansiva de 1.50 metros de espesor, por lo que se resolvió construir una estructura levantada del suelo y soportada en pilotes que se apoyan en el estrato inferior. Así el piso flota y no es afectado por la expansión o contracción de la arcilla.
  • 54. 5.4 Riscos provocats per materials geològics 2. Materials radioactius El principal és el gas radó . Com la intensitat no és important el que és perillós és el temps d’exposició. La concentració en l’aire va entre 0,2 pCi/l (picocuries) i 1,5 bq/m 3 (becquerel) Pot causar o potenciar determinats càncers com el de pulmó
  • 55. 5.4 Riscos provocats per materials geològics 2. Materials radioactius <ul><li>Augmenta concentració si: </li></ul><ul><li>No hi ha ventilació </li></ul><ul><li>Llocs tancats </li></ul><ul><li>Presència de fumadors </li></ul><ul><li>Fractures terreny </li></ul>
  • 56. 5.6 L’erosió del sòl i la desertització 1. L’erosió del sòl
  • 57. 5.6 L’erosió del sòl i la desertització 1. L’erosió del sòl Erosivitat : capacitat erosiva d’un agent (intensitat, durada, velocitat, quantitat). Erosionabilitat : vulnerabilitat d’un sòl a ser degradat (composició, textura, compactació, permeabilitat, pendent, presència vegetal, etc.)
  • 58. 5.6 L’erosió del sòl i la desertització 1. L’erosió del sòl <ul><li>La degradació d’un sòl pot ser per: </li></ul><ul><li>Empobriment Biològic (l’ús de plaguicides) </li></ul>
  • 59. 5.6 L’erosió del sòl i la desertització 1. L’erosió del sòl 2. Empobriment Químic * deforestacions * incendis * crema de rostolls * pràctiques agrícoles intensives (P, K, N i matèria orgànica)
  • 60. 5.6 L’erosió del sòl i la desertització 1. L’erosió del sòl 3. Empobriment Físic * Utilització de maquinària pesant * Arrossegament de troncs * Construcció de pistes forestals * Ramaderia intensiva
  • 61. 5.6 L’erosió del sòl i la desertització 1. L’erosió del sòl 4. Empobriment Edàfic * Excés de rentatge (retira les sals N, P, K a estrats inferiors) * Salinització (ús d’aigua amb excés de sals) * Sodificació (formació de sòls alcalins) * Plantes amb massa requeriment de nutrients que disminueixen la qualitat del sòl a mesura que disminueix la productivitat)
  • 62. 5.6 L’erosió del sòl i la desertització 1. L’erosió del sòl En estudiar els riscos que tenir en compte a més de les qualitats del terreny , la forma del terreny i l’exposició i vulnerabilitat
  • 63. 5.6 L’erosió del sòl i la desertització 2. Desertització <ul><li>Nivells d’erosió hídrica : </li></ul><ul><li>Erosió laminar </li></ul><ul><li>Erosió en solcs </li></ul><ul><li>Erosió en xaragalls </li></ul><ul><li>Erosió en barrancs </li></ul>Badland Indicador físic : Grau 1: Erosió laminar Grau 2: Erosió en solcs Grau 3: Erosió en xaragalls Indicador biològic : Nul: vegetació densa Baix: vegetació clara Moderat: vegetació aclarida Alt: baixa vegetació Molt alt: nula vegetació
  • 64. 5.6 L’erosió del sòl i la desertització 2. Desertització Desertització : procés evolutiu, natural, d’una regió cap a condicions desèrtiques (al voltant de latitud 30 o ) Desertificació : procés de degradació del sòl, provocat directa o indirectament per l’home, en la qual el terra perd fertilitat i productivitat
  • 65. 5.6 L’erosió del sòl i la desertització 2. Desertització. Gestió
  • 66. 5.6 L’erosió del sòl i la desertització 2. Desertització. Gestió Altres mesures: * cultius rotatius * activitat adecuada a l’acollida del terreny * utilitzar els fertilitzants necessaris

×