U4a Ct2 Riscos SíSmics 09 00
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

U4a Ct2 Riscos SíSmics 09 00

on

  • 3,754 views

 

Statistics

Views

Total Views
3,754
Views on SlideShare
3,217
Embed Views
537

Actions

Likes
1
Downloads
85
Comments
1

5 Embeds 537

http://agora.xtec.cat 411
http://www.iesquercus.com 50
http://blocs.xtec.cat 43
http://agora.educat1x1.cat 24
http://www.slideshare.net 9

Accessibility

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel

11 of 1

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    U4a Ct2 Riscos SíSmics 09 00 U4a Ct2 Riscos SíSmics 09 00 Presentation Transcript

    • Tema 4: Els riscos naturals 2.1 Concepte i classificació de riscos 2.2 Previsió i prevencio de riscos. Cartografia de riscos 2.3 Risc sísmic 2.4 Risc volcànic
    • 2.1. Concepte i classificació de riscos Un Risc ambiental es produeix quan un procés del medi interacciona i amenaça a l’ésser humà, les seves activitats o els seus recursos Riscos lents : Poc perillós i fàcil de prendre mesures Risc ràpid : Sobtat i allibera l’energia de cop. Pot ser catastròfic.
    • 2.1. Concepte i classificació de riscos
      • Un procés provoca un alliberament d’energia i moviment de matèria que normalment és gradual i assumible, però si és més ràpid i supera la resistència de les estructures pot arribar a ser catastròfic.
      • Tipus:
      • Culturals (Condicions laborals insegures, fumar, mala dieta, consum de drogues, beguda, conducció, criminalitat, pobresa, promiscuïtat sexuals, etc).
      • 2. Químics (substàncies químiques en aire, aigua i aliments)
      • * Substàncies perilloses : explosius, inflamables, tòxics
      • * Mutàgens : canvien el material genètic (nombre, estructura, etc.)
      • * Teratògens : provoquen defectes en l’embrió
      • * Cancerígens : causen o promouen tumors malignes
      • 3. Físics (radiació ionitzant, soroll, foc, tornados, huracans, terratrèmols, volcans, inundacions, etc.)
      • 4. Biològics : agents patògens, al·lèrgics, animals perillosos, etc.)
    • 2.1. Concepte i classificació de riscos Risc = Perillositat · Exposició · Vulnerabilitat Perillositat : Las zones costeres pateixen cada vegada, en un període de retorn més petit, inundacions per pujada del mar Exposició : las zones costeres són zones molt poblades amb molta activitat econòmica. Vulnerabilitat : les que estan a menys de 5 m per sobra del nivell actual són les que poden patir més danys
    • 2.2. Previsió i prevenció de riscos. Cartografia de riscos 1. Predicció Per actuar sobre un determinat risc cal seguir 4 fases: 1. Predicció : anticipar amb màxima precisió on, quan i amb quina intensitat es produirà el fenòmen que genera el risc. Cal conèixer els precursors (fenòmens que es donen abans i que ens indiquen la proximitat del fenomen): * canvis bruscos de pressió * canvis de temperatures * diferències tèrmiques oceànico-continentals molt accentuades, etc. Huracan George
    • 2.2. Previsió i prevenció de riscos. Cartografia de riscos 2. Previsió Per actuar sobre un determinat risc cal seguir 4 fases: 2.Previsió : elaboració de mapes de models de funcionament, per elaborar mapes de perillositat i de vulnerabilitat Quant sofre cau i a on cau? Com són els terrenys de vulnerables?
    • 2.2. Previsió i prevenció de riscos. Cartografia de riscos 3. Prevenció Per actuar sobre un determinat risc cal seguir 4 fases: 3.Prevenció : Adoptar mesures que minimitzin les situacions de risc
    • 2.2. Previsió i prevenció de riscos. Cartografia de riscos 4. Correcció Per actuar sobre un determinat risc cal seguir 4 fases: 4. Correcció : Adoptar mesures que minimitzin futurs fenòmens o que restaurin l’estat inicial abans del procés. Ordenació territorial. Després d’una forta riuada Després d’un vassament d’aigua àcida minera.
    • 2.3 Risc sísmic Sismicitat mundial Sismicitat és la probabilitat que es produeixi un sisme destructiu en una regió Es pot observar on estan els principals focus de sismicitat mundial
    • 2.3 Risc sísmic Sismicitat mundial 1. Cinturó circumpacífic: segueix les fosses oceàniques i tots els arcs d’illes d’aquest oceà. Són zones de subducció o per falles transformants on dues falles llisquen lateralment S. Francisco 1917 Falla de S.Andres Taiwan
    • 2.3 Risc sísmic Sismicitat mundial 2. Cinturó mediterrani i transasiàtic: És una franja gairebé totalment continental (Pirineus, Alps, Caucas i Himàlaia) i són originades per col·lisió de plaques Himàlaia
    • 2.3 Risc sísmic Sismicitat mundial 3. Cinturó de dorsals oceàniques: Dorsals atlàntiques, Índic i Pacífic, juntament amb el Rift Valley d’Àfrica. Són zones de distensió fortament fracturades.
    • 2.3 Risc sísmic Sismicitat a la Península Ibèrica Està situada sobre una zona de sismicitat moderada (temps de retorn d’un sisme destructiu superior a 100 anys)
      • Zones de màxima probabilitat:
      • Pirineus i serralada Bètica: distensió en fractures provocades en els processos de col·lisió (subplaca Ibèrica i Euroasiàtica)
      • Catalunya: falla de les Catalànides (Nord-est/sud-oest)
    • 2.3 Risc sísmic Sismicitat a la Península Ibèrica Escales Sísmiques: 1. Richter : mesura la magnitud , és la més utilitzada i és una escala logarítmica (un terratrèmol de grau 8 és 10 vegades més energètic que un de grau 7) 2. Mercalli o MM (Mercalli Modificada) que mesura la intensitat i es basa en l’observació directe sobre el terreny dels danys ocasionats. Depèn de la distància i de la vulnerabilitat de la zona. Va sobre I a XII. 3. MSK (Medvedev, Sponheuer i Karnik) és com la de Mercalli que té en compte altres factors i és a Europa la que serveix com a base per legislar normes d’estructures sismoresistents. Va de grau I a XII
    • 2.3 Risc sísmic 3. Gestió Aquest mapa segueix una escala Richter o Mercalli? MERCALLI
    • 2.3 Risc sísmic 2. Efectes destructius dels terratrèmols Alteració del medi natural
      • Inestabilitat de vessants : les vibracions fan que estrats poc compactats, o que acaben d’aflorar, puguin patir fenòmens de gravetat:
      • * esllavissades
      • * despreniments
      • * corriments de terra
      • * allaus
    • 2.3 Risc sísmic 2. Efectes destructius dels terratrèmols Alteració del medi natural 2. Formació de tsunamis : el moviment de falles submarines o els desplaçaments de grans quantitats de material del fons marí o de zones properes a la costa poden formar aquestes onades destructives.
    • 2.3 Risc sísmic 2. Efectes destructius dels terratrèmols Alteració del medi natural 3. Liqüefacció : fenomen que es produeix en sediments no compactats i saturats d’aigua que per vibració es converteixen en fluids: * esfondrament d’estructures * aflorament de canonades d’aigua o gas, etc.
    • 2.3 Risc sísmic 2. Efectes destructius dels terratrèmols Danys provocats als humans
      • Trencament de conduccions
      • de gas, aigua i electricitat
      Terratrèmol 8,1
    • 2.3 Risc sísmic 2. Efectes destructius dels terratrèmols Danys provocats als humans 3. Destrucció de vies de comunicació: autopistes, tren, ports, carreteres. Terratrèmol 6,7 2. Terratrèmol a Argèlia: destrucció de vivendes. Mort d’habitants de forma directa o indirecta
    • 2.3 Risc sísmic 2. Efectes destructius dels terratrèmols Danys indirectes
      • Devallada de l’economia
      • Pèrdues de collites
      • Epidèmies, etc
      Bacteri del còlera
    • 2.3 Risc sísmic 3. Gestió
      • Ordenació territorial : sempre és el primer pas en tota gestió.
      • * Activitats que no generin riscos induïts
      • * Evitar una alta exposició social
      • * Realització de mapes de perillositat sísmica
    • 2.3 Risc sísmic 3. Gestió Predicció a curt termini
      • Després de molts estudis es coneixen un grapat de precursors (indicadors de la proximitat del fenomen). Normalment es tracta del resultat de l’acció de les forces presents.
      • Dilatància : les roques s’espongen i obren esquerdes
      • Dilatacions o deformacions del terreny
      • Alteracions en la conductivitat elèctrica (entrada d’aire o aigua en esquerdes)
      • Alteracions en la gravimetria (entrada d’aire o aigua en esquerdes)
      • Augment en la concentració de radó que passa dels substrat geològic a l’aigua subterrània (sol pujar el seu nivell)
      • Petits sismes amb retard de les ones P (presència d’aire)
    • 2.3 Risc sísmic 3. Gestió Predicció a curt termini Per l’estudi fa falta una sèrie d’aparells. Estació sísmica amb pou sísmic
    • 2.3 Risc sísmic 3. Gestió Predicció a curt termini Sismògraf d’una estació sísmica d’Islàndia
    • 2.3 Risc sísmic 3. Gestió Predicció a curt termini Per l’estudi fa falta una sèrie d’aparells. Inclinòmetre Medidor gravimètric Clinòmetre
    • 2.3 Risc sísmic 3. Gestió Predicció a llarg termini
      • Pretèn pronosticar la localització i la possible magnitud
      • Llacuna sísmica : aquella zona que ja ha superar el període de retorn i que està a prop d’altres zones que si l’han patit. Estan en zones de límit que ja s’han mogut, per tant, la probabilitat és molt elevada.
      • Què cal fer?:
      • Estudi topogràfic i geològic per conèixer el punt de partida
      • Instal·lar una xarxa de sensors
      • Establir un centre de vigilància i predicció per agafar les dades que ens puguin indicar canvis significatius
    • 2.3 Risc sísmic 3. Gestió Utilització de GPS per establir els moviments RED SÍSMICA NACIONAL CNIS CENTRO NACIONAL DE INFORMACIÓN SÍSMICA CSEM C. SISMOLÒGICO EUROMEDITERRANEO Conjunt d’estacions sísmiques: Baix Empordà, Baix Ebre, Roquetes i Terrades Protecció Civil: * Policia * Bombers * Metges
    • 2.3 Risc sísmic 3. Gestió Prevenció. 2. Normes sismoresistents 1. Edifici lleuger i rígid amb la mateixa rigidesa que el subsòl 2. Unions entre estructures verticals i horitzontals (bigues) reforçades 3. Baixa quantitat de sorra en el ciment 4. Reforçament de parets de càrrega 5. Conduccions gas, aigua i electricitat visibles. 6. Evitar elements externs perillosos que es puguin desprendre. 7. Terrenys poc compactats els edificis baixos, rígids i no massa amples 8. Terrenys de roca poden ser alts però aïllats per poder oscil·lar independentment
    • 2.3 Risc sísmic 3. Gestió L’aplicació de les normes implica fer estudis sobre estructures i materials
    • 2.3 Risc sísmic 3. Gestió Prevenció. Normes sismoresistents Grup de cases que no complia les lleis a Turquia
    • 2.3 Risc sísmic 3. Gestió Prevenció. Normes sismoresistents Normativa d’estructures sismoresistents espanyola 1974: Cap 1 : generalitats Cap 2 : adaptació de l’escala d’intensitat MSK Cap 3 : definició de les zones sísmiques segons les isosistes Cap 4 : càlculs per les construccions Cap 5 : criteris d’aplicació Cap 6 : prescripcions alhora de fer obres
    • 2.3 Risc sísmic 3. Gestió Prevenció. Normes sismoresistents 1 . CLassificació de les obres en 3 tipus: Grup 1 : obres que si es destrueixen no produiran víctimes (normes no prescriptibles) Grup 2 : Obres que si es destrueixen poden ocasionar víctimes, interrompre serveis o causar importants pèrdues. Grup 3 : obres que si es destrueixen poden interrompre serveis imprescindibles o causar efectes catastròfics (hospitals, preses, centrals nuclears, etc.)
    • 2.3 Risc sísmic 3. Gestió Prevenció. Normes sismoresistents 2 . CLassificació del territori en 3 zones Zona 1 : isosistes més baixes de VI Zona 2 : isosistes entre VI i VIII Zona 3 : isosistes superiors a VIII 3 . CLassificació del material que cal utilitzar Tipus A : elemenents d’argila i guix Tipus B : formigó en massa i prefabricats Tipus C : estructures metàl·liques o formigó armat
    • 2.3 Risc sísmic 3. Gestió Prevenció. Educació de la població
      • Cal que estigui integrat en el pla educatiu si el risc és elevat
      • Cal fer simulacres d’actuació periòdicament
      • Dia anual de Prevenció de Terratrèmols amb activitats diverses
      • Materials en els centres de treball i estudis:
      • * medicaments
      • * aigua potable
      • * Extintors
      • * Radios
      • * Lots
      • 5. Senyalitzacions a les ciutats per dirigir a la població a zones obertes