• Like
Tema 9  Bio1 2009 10(Reprod Meiosi)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
1,216
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
47
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Reproducció cel·lular. Cicles biològics. Meiosi
  • 2. Tema 5: La reproducció asexual i sexual. La meiosi 5.1. La funció de reproducció Pasteur va demostrar que era impossible la generació espontània. La subsistència d’un individu depén de les funcions de relació i nutrició. La subsistència d’una espècie depén de la funció de reproducció Tota reproducció requereix: a) replicació o duplicació del material genètic (ADN) b) reproducció cel·lular
  • 3. 5.1. La funció de reproducció
    • Les cèl·lules comencen a dividir-se en algunes condicions determinades:
    • Nivell crític Superfície/volum o Vcit/Vcel
    • Presència de determinades substàncies
    • Pèrdua del control genètic
    Reproducció : Procés de donar lloc a un nou individu Les cèl·lules que tenen aquesta funció (en un organisme pluricel·lular) s’anomenen cèl·lules reproductores (localitzades en òrgans especialitzats o gònades ), les altres s’anomenen cèl·lules somàtiques
  • 4. 5.1. La funció de reproducció
    • Tipus de reproducció:
    • Reproducció asexual : quan no es requereix un altre organisme
    • Reproducció sexual : requereix de dos individus
  • 5. 5.2. La reproducció asexual 1. La bipartició
    • La reproducció asexual també s’anomena vegetativa.
    • Els organismes que en surten són genèticament iguals als progenitors (excepte possible mutació)
    • També ho poden fer per:
    • Gemmació
    • Pluripartició
    • Esporulació
    • Fragmentació
  • 6. 5.2. La reproducció asexual 2. La gemmació
  • 7. 5.2. La reproducció asexual 3. L’esporulació
  • 8. 5.2. La reproducció asexual 4. La fragmentació
  • 9. 5.2. La reproducció asexual 5. La regeneració
  • 10. 5.2. La reproducció asexual 6. Avantatges i inconvenients Avantatges : 1. únicament fa falta 1 individu (pot estar aïllat) 2. Procés molt senzill i ràpid 3. Nombre de descendents molt elevat Inconvenients : En ser idèntics als progenitors (cap millora ni variabilitat) si canvien condicions ambientals poden morir tots.
  • 11. 5.3. La reproducció sexual Reproducció en la que intervenen dos individus (una cèl·lula especialitzada de cadascú). Sexualitat : quan entre dos individus un dóna (masculi o +) material genètic a un altre que el rep (femení o -) Pot existir sexualitat sense reproducció Pot existir reproducció sense sexualitat
  • 12. 5.3. La reproducció sexual 1. Morfologia i classificació dels gàmetes Els gàmetes (productes meiòtics o mitòtics que contenen la meitat del material genètic) es produeixen en un procés anomenat gametogènesi . S’originen en òrgans especialitzats. Tenen una viabilitat molt baixa. MEB d’un túbul seminífer humà
  • 13. 5.3. La reproducció sexual 1. Morfologia i classificació dels gàmetes Segons el seu origen es poden classificar en: * gàmetes masculins homogamètics ZZ Aus heterogamètics XY Mamífers * gàmetes femenins homogamètics XX Mamífers heterogamètics ZW Aus Tipus d’òrgan Nom de l’òrgan Nom del gàmeta Gònada masculina animal Testicle Espermatozoide Gònada femenina animal Ovari Òvul Gametangi masculí vegetal Anteridi Anterozoide Gametangi femení vegetal Arquegoni Oosfera Gametangi femení fongs Oogoni “Isogàmetes”
  • 14. 5.3. La reproducció sexual 2. Tipus i variabilitat
    • Segons el tipus de gàmeta:
    • Reproducció isogàmica :
    • bacteris, protoctist i fongs
    • b) Reproducció heterogamètica:
    • animals i vegetals
    • Algunes variants:
    • * Hermafroditisme
    • * Partenogènesi
    • * Heterogònia
  • 15. 5.3. La reproducció sexual 2. Reproducció isogàmica. Bacteris Els bacteris poden tenir intercanvi de material genètic (conjugació) o altres fenòmens parasexuals. Conjugació : s’intercanvien un tros de material genètic circular anomenat plasmidi o factor F que pot contenir: * informació addicional (resistències) * informació que facilita la transferència (formació d’un pili o cili modificat) d’un bacteri + a un bacteri -. Aixó comporta una certa recombinació
  • 16. 5.3. La reproducció sexual 2. Reproducció isogàmica. Bacteris Fenòmens parasexuals en bacteris que permeten adquirir resistència Restes de material genètic d’un bacteri mort s’introdueix en el interior d’un altre augmentant el material genètic Un virus en sortir d’un bacteri que ha patit bacteriolisi ha incorporat material i l’introdueix en infectar un altre bacteri
  • 17. 5.3. La reproducció sexual 2. Reproducció isogàmica. Ciliats Ciliats en conjugació
    • Els ciliats poseeixen 3 nuclis de diferent grandària:
    • 1 macronucli
    • 2 micronuclis
    • En contacte sexual, o pont citoplasmàtic, es produeix una meiosi en els micronuclis (8) degeneren 7 i el que queda es duplica i forma dos gàmetes que es fusionen i es divideixen …
  • 18. 5.3. La reproducció sexual 2. Reproducció isogàmica. Altres Alguns protoctist generen gàmetes iguals o isogàmetes. En organismes superiors hi trobaren heterogàmia casi sempre.
  • 19. 5.3. La reproducció sexual 3. Reproducció heterogàmica. Hermafroditisme
    • Presència dels dos tipus de gàmetes en un mateix individu produïts en gònades diferents o en una de comuna ( ovotestis ).
    • Les espècies que en presenten s’anomenen monoiques (majoria de les plantes amb flors, cargols i alguns peixos).
    • Les espècies en que els individus únicament poden produir un tipus de gàmeta s’anomenen dioiques
    • Encara així normalment fan fecundació encreuada per augmentar la diversitat
    • Per evitar l’autofecundació hi ha dos mecanismes:
    • Bisexualitat (gònades separades)
    • Hermafroditisme successiu (maduració sexual en moments diferents)
  • 20. 5.3. La reproducció sexual 4. Reproducció heterogàmica. Partenogènesi
    • Un gàmeta, que prové normalment d’una meiosi, conté la meitat de la informació genètica pròpia de l’espècie i, en conseqüència, no es pot desenvolupar.
    • Excepcions:
    • Quan una cèl·lula resultant d’una meiosi dòna lloc el gàmeta a un individu adult, s’anomena meiòspora .
    • 2. Si el gàmeta no és de fecundat i es desenvolupa (prové d’un òvul i dóna lloc a un mascle) sense fecundació s’ha produït un fenomen partenogenètic
  • 21. 5.3. La reproducció sexual 4. Reproducció heterogàmica. Heterogònia
  • 22. 5.3. La reproducció sexual 5. Avantatges i inconvenients
    • Avantages
    • Els individus resultants són diferents (gran diversitat i augment de l’adaptabilitat al medi) dels progenitors:
    • * hi ha barreja entre el material femení (óvul) i masculí (espermatozoide)
    • * hi ha recombinació genètica durant la meiosi (gametogènesi) de cada individu possibilitant que gens que estaven en cromosomes homòlegs diferents es recombinin i passin a estar en el mateix cromosoma que pot portar el gàmeta
    • Desavantatges o inconvenients
    • Es necessita el contacte entre dos individus de diferent sexe
    • Es requereix compatibilitat dels òrgans copuladors
    • Es requereix compatibilitat química gamètica
  • 23. 5.4. Els cicles vitals 1. Cicle haplobiont Es produeix una meiosi zigòtica i únicament trobem organismes aduls haploides que produeixen mitogàmetes . Cicle primitiu propi de protists (fonamentalment algues) i molts fongs.
  • 24. 5.4. Els cicles vitals 2. Cicle diplobiont Tenen una meiosi prezigòtica i donen lloc a gàmetes n (fase haploide) amb variabilitat genètica que formen al zigot per fecundació i a un individu adult diploide. Present en animals, algunes algues i alguns fongs.
  • 25. 5.4. Els cicles vitals 3. Cicle diplohaplont Tenen una meiosi esporogènica (donen unes meiòspores ) que produeixen un organisme adult haploide ( gametòfit ). Per mitosi es generen els gàmetes que en fusionar-se donen lloc a un zigot que es desenvolupa donant lloc a l’ esporòfit . És propi de la majoria de les algues
  • 26. 5.5. La meiosi És un procés reproductiu cel·lular especial en el qual una cèl·lula amb dotació cromosòmica diploide dòna lloc a 4 cèl·lules haploides. La cèl·lula mare s’anomena gametògena i els productes meiòtics s’anomenen gàmetes (no donan lloc a organismes adulst menys per partenogènesi) o meiòspores (si es poden desenvolupar donant lloc a un individu adult). Són dues divisions (posteriors a una prèvia duplicació) reduccionals 1ª Divisió : 1 cèl·lula 2n cromosomes 2 cèl·lules n cromosomes
  • 27. 5.5. La meiosi La segona divisió és com la mitòtica però sense prèvia duplicació del material genètic Amb freqüència passa bastant temps entre una i l’altre En aquesta no hi haurà ni: - recombinació genètica - ni separació de cromosomes homòlegs 2 cèl·lules n cromosomes 4 cèl·lules amb n cromàtides
  • 28. 5.5. La meiosi
    • Diferències mitosi-meiosi
    • Mitosi dòna lloc a 2 cèl·lules. Meiosi dòna lloc a 4 productes meiòtics.
    • 2. Les cèl·lules mitòtiques són genèticament iguals a la mare. Els productes meiòtics tenen el material genètic recombinat.
    • 3. La mitosi té una duplicació i una divisió. La meiosi té una duplicació i 2 divisions.
    • 4. La mitosi genera cèl·lules somàtiques per crèixer o substituir-ne de mortes. La meiosi les cèl·lules són sexuals.
  • 29. 5.5. La meiosi Observa la meiosi d’una cèl·lula 2n = 6 Inicialment hi havia 6 cromàtides que en duplicar-se el material genètic passa a observar-se 6 cromosomes (3 parells d’homòlegs) que en trencar-se en la segona divisió s’obtindran cèl·lules amb 3 cromosomes o cromàtides. Observa la meiosi d’una cèl·lula 2n = 4 Al final podem observar que s’han obtingut 4 cèl·lules amb la meitat del material genètic (2 cromosomes = n) recombinats.
  • 30. 5.5. La meiosi 1. La primera divisió meiòtica. Profase I Característiques generals 1. Prèvia duplicació del material genètic. Fase S 2. Duplicació i trasllat d’un diplosoma al pol oposat 3. Trencament de la membrana nuclear al final
  • 31. 5.5. La meiosi 1. La primera divisió meiòtica. Profase I Característica particular Els cromosomes homòlegs s’apareen i s’intercanvien alguns fragments (recombinació o crossing-over)
  • 32. 5.5. La meiosi 1. La primera divisió meiòtica. Profase I Leptotè i Zigotè Els cromosomes homòlegs encara units a la membrana nuclear fan una sinapsis proteïques
  • 33. 5.5. La meiosi 1. La primera divisió meiòtica. Profase I Paquitè Es formen els nòduls protèics de recombinació entre cromàtides no germanes (1-3, 1-4, 2-3, 2-4)
  • 34. 5.5. La meiosi 1. La primera divisió meiòtica. Profase I Diplotè Els cromosomes homòlegs comencen a separar-se, s’encreuen (s’observen els quiasmes)
  • 35. 5.5. La meiosi 1. La primera divisió meiòtica. Profase I Diplotè En aquest moment ja estan recombinats els gens. Normalment hi ha 1 quiasma (1 recombinació) per parell de cromosomes homòlegs
  • 36. 5.5. La meiosi 1. La primera divisió meiòtica. Profase I Diacinesi Els cromosomes homòlegs relativament separats es desenganxen de la membrana nuclear. Els centríols estan polaritzats i comencen a fabricar fus acromàtic.
  • 37. 5.5. La meiosi 1. La primera divisió meiòtica. Metafase I La placa equatorial separa els cromosomes homòlegs per als quiasmes. S’observen les tètrades o bivalents en la zona central o equador de la cèl·lula
  • 38. 5.5. La meiosi 1. La primera divisió meiòtica. Anafase I Trencament dels quiasmes amb la separació dels cromosomes homòlegs recombinats. No se separen cromàtides germanes si no cromosomes homòlegs
  • 39. 5.5. La meiosi 1. La primera divisió meiòtica. Telofase I Quan cada cromosoma transportat pel fus acromàtic arriba al pol corresponent el fus començá a desfer-se i es comença de nou a reconstruir-se la membrana nuclear Resulten 2 cèl·lules amb la meitat dels cromosomes sensers però recombinats
  • 40. 5.5. La meiosi 2. La segona divisió meiòtica Interfase II En aquesta etapa poden romandre anys fins continuar la divisió entrant en la segona divisió meiòtica.
  • 41. 5.5. La meiosi 2. La segona divisió meiòtica Profase II
    • A partir d’ara les etapes són com la mitosi.
    • Els cromosomes es tornen a condensar,
    • la membrana nuclear desapareix,
    • es dupliquen els centríols i es traslladen mentre comecen a formar l’ús acromàtic
  • 42. 5.5. La meiosi 2. La segona divisió meiòtica Metafase II Els diplosomes (centríols) estan en els pols cel·lulars i han produït tot el fus acromàtic fins que les fibres centromèriques ordenen els cromosomes en la placa equatorial que separa les diferents cromàtides pels centròmers
  • 43. 5.5. La meiosi 2. La segona divisió meiòtica Anafase II Les fibres centromèriques es contrauen i trenquen els cromosomes per als centròmers produïnt cromàtides en el què el vèrtix queda enfocat al pol cel·lular (forma de V)
  • 44. 5.5. La meiosi 2. La segona divisió meiòtica Telofase II Es tornen a formar les membranes nuclears mentre que les fibres es desfan i comença la desespiralització de les cromàtides per donar lloc a cromatina que quedarà enganxada a la membrana nuclear.
  • 45. 5.5. La meiosi 2. La segona divisió meiòtica Citocinesi II Aquesta etapa de separació s’anomena també citodièresi. En les cèl·lules animals es fa per estrangulació i donarà lloc a gàmetes immadurs (com les espermàtides masculines sense flagel) En les cèl·lules vegetals per fragmentació amb vesícules de l’aparell de Golgi 1 cèl·lula 2n 4 gàmetes n recombinats
  • 46. 5.5. La meiosi Importància En haver-hi recombinació genètica en cada individu (barreja entre el material genètic de la seva mare i el seu pare) i barreja entre gàmetes amb origen diferent la variabilitat és màxima i aixó comporta que encara que l’ambient fluctui podem trobar alguns individus que sobrevisquin i es puguin reproduir mantenint l’espècie