Your SlideShare is downloading. ×
0
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Tema 6 Ct1 Procesos Externs
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Tema 6 Ct1 Procesos Externs

6,335

Published on

Processos geològics externs.

Processos geològics externs.

Published in: Education, Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
6,335
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
141
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Tema 8: Processos geològics externs 8.1 Processos geològics externs 8.2 En equilibri inestable 8.3 Acció geològica de les aigües continentals 8.4 Acció geològica del vent 8.5 Acció geològica de les aigües subterrànies 8.6 Sistemes morfoclimàtics 8.7 Acció geològica del mar Realitzat: professor Albert Batllori
  • 2. 8.1. Processos geològics externs Els processos geològics poden ser: a) Interns : transformació dels materials o accions geològiques de moviment físic de materia li energia (volcanimse i terratrèmols). El motor d’aquest processos és el calor intern del planeta. b) Externs : els que tenen lloc en l’exterior que poden ser fàcilment mesurables. El seu motor és l’energia solar.
  • 3. 8.1. Processos geològics externs L’acció de la geodinàmica externa es pot dividir en tres etapes: 1. La erosió és el desgast de les roques pels agents i depèn de: * Temps d’exposició * Estructura de les roques * Composició química * D’una prèvia, o no, meteorització Es pot produir de dues maneres: Despreniment : A causa de la força dels agents Abrasió : Quan les partícules sòlides transportades xoquen contra altres.
  • 4. 8.1. Processos geològics externs Erosió diferencial
  • 5. 8.1. Processos geològics externs 2. El transport és el trasllat dels materials i pot ser: a) Químic : Si es transporten dissoltes b) Físic : pot ser: *Arrossegament (o deslliçament ) i rodolament : si les partícules són grans i pesants. *Saltació : Les partícules quan impacten reboten i hi tornen a caure repetidament. *Suspensió : Les més petites es mantenen sense dipositar-se a causa de les turbulències i els remolins de l’aire o de l’aigua. *Flotació : Es dóna en l’aigua quan les partícules tenen menys densitat.
  • 6. 8.1. Processos geològics externs 3. La sedimentació consisteix en la deposició dels materials transportats. Ho fan o per evaporació o saturació en el cas de que el transport sigui químic; o per pèrdua de força, si el transport és físic. Aquesta pot ser: * Sobtada : i els sediments de diverses mides queden barrejats. * Gradual : si primerament es dipositen els sediments més grossos i després els més petits.
  • 7. 8.2. En equilibri inestable: fenòmens de vessant o inestabilitats gravitatòries Fenòmens o moviments de vessants on es conjuguen l’aigua (com element lubrificant) i el pendent que facilita l’acció de la gravetat.
  • 8. 8.2. En equilibri inestable: fenòmens de vessant o inestabilitats gravitatòries Els processos fonamentals són: 1. Despreniments : Caiguda de blocs, amb un recorregut, com a mínim parcial, per l’aire. Fa falta que el pendent sigui molt fort i les roques compactes ( penya-segats ). Normalment produït per l’erosió de l’aigua per delcalçament (si és un torrent o riu per soscavament lateral ) o per gelifracció (en aquest cas s’anomena esbaldregada) quan entre l’aigua a esquerdes.
  • 9. 8.2. En equilibri inestable: fenòmens de vessant o inestabilitats gravitatòries Els processos fonamentals són: 2. Esllavissades : Lliscaments de masses de terra i roques amarades d’aigua (l’aigua fa disminuir la cohesió) sobre superfícies de lliscament. Intervenen 3 forçes (gravetat G, la normal R que manté la cohesió per fregament –la presència d’aigua o argila la fa disminuir- i la Z o de cizalla –el pes provoca el lliscament i augmenta amb el pendent).
  • 10. 8.2. En equilibri inestable: fenòmens de vessant o inestabilitats gravitatòries Podem distingir dos tipus: - Translacionals : si el trencament és més o menys paral·lela al terreny quan existeix una roca competent (ferme) asentada sobre argila o margues (argila i calcita). - Rotacionals o slump : quan el terreny és uniforme i es donen superfícies curves o còncaves provocant un moviment giratori, amb una cicatriu característica.
  • 11. 8.2. En equilibri inestable: fenòmens de vessant o inestabilitats gravitatòries Els processos fonamentals són: 3. Fluxos : procés que ocòrrer quan el material superficial poc consisten (margues, argiles, formacions sedimentaries recents), s’humiteixen i es comporten com a fluids, no conservant la seva forma original. Podem destacar dos tipus:
  • 12. 8.2. En equilibri inestable: fenòmens de vessant o inestabilitats gravitatòries 3. Fluxos : - Reptacions : L’alternança inflament (hidratació) – desinflament (deshidratació) produeix el desplaçament del mantell superior del sòl anual d’1 a 2 cm/any en zones atemperades, i de 3-6 cm/any en zones tropicals. Produïnt l’incurvació d’arbres, pals, tanques...
  • 13. 8.2. En equilibri inestable: fenòmens de vessant o inestabilitats gravitatòries - Corrents de fang : Quan hi ha gran quantitat d’aigua sobre una superfície de granulometria fina (argila, cendres volcàniques) aquesta passa a comportar-se com un fluid per superar la barrera tixòtropa (pas de gel a fluid). Aquest canvi també pot ser provocat per les vibracions d’un sisme o d’una estampida.
  • 14. 8.2. En equilibri inestable: fenòmens de vessant o inestabilitats gravitatòries
  • 15. 8.2. En equilibri inestable: fenòmens de vessant o inestabilitats gravitatòries - Solifluxió : són petits i lents fluxos viscosos produïts intermitentment en cada cicle glaç-desglaç.
  • 16. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals Normalment ¾ parts de la P (Precipitació) retorna a l’atmosfera com ETR (evapotranspiració), una petita part s’infiltra I , recargant els aqüífers, i la resta conflueixen formant la Es ( escorrantia superficial ), quan la velocitat de caiguda és superior a la velocitat d’absorció. P = Es + I + ETR L’escorrantia superficial, moguda per gravetat, compren: - aigües sense llera marcada ( aigües salvatges o torrenteres ) - aigües temporals en llera marcada ( torrents ) - aigües contínues en el temps però amb diferent cabal en llera marcada ( rius )
  • 17. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals Encara que hi ha diferentes formes de desplaçament de l’aigua els mecanismes d’erosió, transport i sedimentació són comuns. L’aigua d’escorrantia flueix inicialment per al sòl en làmines fines i amplies que s’anomenen d’escorrantia en làmina . La quantitat d’aigua que circula així depén de la capacitat d’infiltració del sòl que està controlada per una sèrie de factors: - Intensitat i duració de la precipitació - L’estat d’humitat previ del sòl - Textura del sòl - Pendent del terreny - Naturalesa de la coberta vegetal.
  • 18. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals Després les aigües es concentren en estries i formen un corrent, poden arribar a circular a velocitats properes a 1 km/h fins a velocitats > 30 km/h. Aquesta velocitat no és homogènia ni verticalment ni horitzontalment. La capacitat d’erosionar i de transport està directament relacionada amb la velocitat del corrent.
  • 19. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals
  • 20. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals Factors que determinen la velocitat: 1. Gradient o pendent pendent o gradient és tg a = Δh / ΔL
  • 21. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals Factors que determinen la velocitat: 2. Cabal : és la quantitat d’aigua que travessa un determinat punt en una unitat de temps concret. Q = Volum / temps (m3/sg) Q = A x V A= àrea transversal V= velocitat del corrent
  • 22. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals
  • 23. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals
  • 24. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals Factors que determinen la velocitat: 3. Forma, mida i irregularietats de la llera La irregularietat fa que el flux passi de ser laminar a turbulent retardant el moviment. Les condicions d’un riu deuen gran part de les seves característiques a la seva situació dins de la conca. Per això les conques es poden jerarquitzar per consens depenent de la recepció de l’aigua per part de diferents afluents. Conques de 1r ordre: són les que contenen el tram del naixement fins la unió d’un altre, passant al grau 2 o de 2n ordre. Per augmentar de grau fa falta trobar-se amb un altre del mateix grau, no inferior.
  • 25. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals Erosió : Hi ha 3 modalitats: 1. Erosió vertical : resultat d’un conjunt sumatori de processos: * abrasió: formació de cubetes circulars o marmites * acció hidràulica: deguda a la velocitat de la corrent. * tipus de materials: si són solubles (guixos, sals, calcàries) es poden produir erosió química o corrosió generant grans gorges o congost.
  • 26. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals Erosió : Hi ha 3 modalitats: 2. Erosió regressiva o remuntant : es produeix quan baixa el nivell de base (s’eleva el continent o disminueix el punt més baix).
  • 27. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals 3. Erosió lateral : meandres El riu tendeix a eixamplar la vall Els meandres evolucionen al llarg del temps en 3 sentits: a) accentuant la corba b) estrangulant la corba c) emigrant aigües avall
  • 28. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals
  • 29. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals L’erosió és més important si convergeixen alguns factors: * precipitacions intenses * materials tous poc consolidats * textures fines * conques sense vegetació * conques en forta pendent Karst Park Humanització
  • 30. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals Transport El transport es realitza de diverses maneres: * Flotació : partícules de densitat < 1gr/cm 3 * Dissolució : partícules solubles (clorurs, sulfats, bicarbonats,...) * Suspensió : partícules de densitat propera a 1 gr/cm 3 * Saltació : partícules de densitat > 1gr/cm 3 * Rodament : clasts grans per tracció o xoc d’altres.
  • 31. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals La massa o volum de material que transporta s’anomena càrrega : a) 25% càrrega dissolta: la majoria és transportada per l’aigua subterrània després d’haver dissolt els components solubles del sòl per on han passat. És independent de la velocitat del corrent i únicament precipiten per: * evaporació * per canvi químic de l’aigua b) 70% càrrega suspesa: la major part de la càrrega, normalment de la mida de sorra, llim o argila. En èpoques d’inundació la quantitat augmenta de manera notable. El tipus i quantitat de material està controlat per: * velocitat de l’aigua. * velocitat de sedimentació dels clasts (mida, forma i pes específic) pla, petit i baix pes Vs lenta rodó, gran i alt pes Vs ràpidac c) 5% càrrega de fons: està en moviment intermitent.
  • 32. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals Per estudiar la càrrega sòlida es segueixen dos criteris: a) Capacitat de càrrega o càrrega límit: càrrega màxima que una corrent pot transportar en unes determinades condicions. El cabal augmenta la capacitat La velocitat augmenta la capacitat b) Competència : mida o diàmetre del clast màxim que pot transportar. Amb el doble de velocitat es pot transportar una competència 4 vegades superior  V =  2 C V (velocitat) C (competència) c) Disponibilitat : vulnerabilitat del substrat per cedir clasts a la corrent Molta disponibilitat: terrenys llimosos i arenosos poc consolidats (aigua bruta) Baixa disponibilitat: terrenys calcaris (aigua neta)
  • 33. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals Sedimentació Si disminueix la velocitat de la corrent es redueix la competència i els clasts es van depositant amb ordre. Cada clast té una Vs velocitat de sedimentació crítica i si es supera es produeix una “selecció”: Els clasts de la mateixa mida es depositant junts produint els al·luvions (sediments produïts per una corrent fluvial):
  • 34. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals 1. Depòsits de canal : sorres i graves transitories o “barres”. Típics de meandres on s’anomenen Point bars Si una corrent acumula en el fons materials de forma contínua pot quedar obstruïda obligant al corrent a dividir-se formant una corrent “ anastomosada ” Succeeix quan: * disminueix el pendent * càrrega excessiva per una intensa pluja * recepció de descàrrega súbita d’un glaciar * disminució abrupta del cabal: * disminució de pluges * d’una zona amb molts afluents a un altre sense afluents * canvi de litologia impermeable a permeable
  • 35. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals 2) Depòsits de llanura d’inundació : on el terreny es pla i ampli es formen dics de contenció naturals que flanquegen la llera produïts per inundacions successives.&&
  • 36. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals Llanura d’inundació del cinca Barri nou de la ciutat de Fraga situat sobre la llanura d’inundació
  • 37. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals 3) Ventalls aluvials i deltes . Al·luvió : d’un torrent amb forta pendent i estret es passa a una llera ample i de baixa pendent alliberant derrubis de forma selectiva. Deltes : quan un riu deposita els seus materials en un llac o en un mar. Cal que transporti més material sedimentari del que es pugui emportar les onades
  • 38. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals 1. Passejant per la superfície: les aigües d’aixaragallament Un terreny amb vegetació sotmès a pluja retindrà l’aigua en fulles, tiges, inclòs serà evaporada per la qual cosa no causarà problemes. Però si la pluja és llarga o torrencial la porositat del terra es tanca i l’aigua s’escola vessant avall provocant una erosió laminar .
  • 39. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals 1. Passejant per la superfície: les aigües d’aixaragallament En un principi es formen solcs , després xaragalls (d’un a uns metres de profunditat) i donen lloc, en terrenys argilosos i sense vegetació, a zones inproductives anomenades badlands . Quan ja són molt profuns s’anomenen barrancs . Aquestes formes són pròpies de capçaleres dels torrents o conques de recepció .
  • 40. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals 1. Passejant per la superfície: les aigües d’aixaragallament La intensitat de l’erosió hídrica depèn de dos factors: Erosivitat : És la capacitat erosiva de l’agent. Si és l’aigua la intensitat de la pluja serà més important que la quantitat. Erosionabilitat : Facilitat del terreny per ser erosionat. Cal tenir en compte: * La vegetació la redueix. * La naturalesa del terreny (duresa). Margues i argiles són tous. * El pendent
  • 41. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals 2. Muntanya avall i esbojarrats: acció geològica dels torrents El torrent és una forma de relleu amb llera fixa, poca longitud i fort pendent que porta aigua quan hi ha pluges importants (en època d’estiatge poden no portar aigua), sent un cas extrem les rieres. Es poden distingir tres parts importants: Conca de recepció : És la depressió en forma d’embut on es produeix l’agrupament de les aigües i els processos d’erosió estan ben desenvolupats. Canal de desguàs : Llit per on circulen les aigües i els materials erosionats. Con de dejecció : Zona on es produeix la sedimentació, doncs es passa a zones planes i es produeixen inundacions.
  • 42. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals 2. Muntanya avall i esbojarrats: acció geològica dels torrents
  • 43. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals 3. Unes aigües amb més seny: acció geològica dels rius Els rius presenten un cabal més continu. El flux del riu correspon amb una contínua transformació de l’energia potencial de les aigües en energia cinètica . L’energia cinètica és utilitzada per: - vèncer el fregament - transport de partícules - treball d’erosió
  • 44. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals 3. Unes aigües amb més seny: acció geològica dels rius És evident que com més energia s’utilitza per al transport, menys energia quedarà per erosionar, i a l’inrevés. A mesura que el pendent disminueix per energia per la que perd capacitat d’erosionar i de transport per la qual cosa sedimentarà tot allò que no dugui en dissolució.
  • 45. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals 3. Unes aigües amb més seny: acció geològica dels rius Per l’estudi de la dinàmica d’un riu es mesuren tres paràmetres: Càrrega (C): Quantitat de material que transporta un riu o torrent en un punt i moment concret. Cabal : Quantitat d’aigua que passa per segon en una secció del riu. Depèn del pendent, doncs a més pendent, més velocitat, i, per tant, més cabal. Capacitat de càrrega (Q): Quantitat màxima de materials que el riu pot transportar per un determinat cabal.
  • 46. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals 3. Unes aigües amb més seny: acció geològica dels rius Aparèixen tres casos: 1. Si Q > C : Aixó succeix quan la velocitat és molt elevada, predominant l’erosió. Correspon als cursos alts, en què hi ha una elevada energia potencial. 2. Si Q = C : És una situació d’equilibri on la velocitat ha disminuït, predominat el procés de transport. Correspon a cursos mitjans. 3. Si Q < C : disminueix molt la velocitat i hi predomina la sedimentació. Correspon a la desembocadura.
  • 47. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals 3. Unes aigües amb més seny: acció geològica dels rius a) curs alt : marmites, ràpids, cascades, valls en forma de V, gorges, llacs b) curs mitjà : formen unes planes d’inundació per on circula habitualment el riu o llera menor . Si hi ha gran quantitat de materials gruixuts es formen els cursos anastomosats amb barres longitudinals. Si els sediments són més fins es formen els meandres c) curs baix : La salinitat i la contaminació solen ser elevades En els rius els trams reben els noms de: Marmites de gegant
  • 48. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals 4. L’agent que vingué del fred: les glaceres com a agent geològic L’aigua en estat glaçat correspon a un 2,15% de l’aigua mundial. Actualment cobreixen un 10% de la superfície, fa milers d’anys ocupaven el 30% amb milers de metres de gruix. Glaciar : massa de gel que s’origina sobre la superfície terrestre per acumulació, compactació i recristal·lització de la neu.
  • 49. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals 4. L’agent que vingué del fred: les glaceres com a agent geològic En latituds elevades van directament al mar on es fonen o formen icebergs per “botadura”. En altres latituds : Fondre : passar a escorrantia superficial o profunda per al que és un sumider o magatzem molt important d’aigua.
  • 50. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals 4. L’agent que vingué del fred: les glaceres com a agent geològic Sublimar : passar a l’atmosfera com a vapor. Quan cau la neu sofreig tres estadis evolutius de compactació: * Neu pols: 80% aire + 20% sòlid * Neu granulada ( firn ) * Neu glaciar: 90% sòlid. Aquesta neu sòlida es comporta com a fluid plàstic sota una pressió de 40m de neu. També pot lliscar per deslliçament bassal afavorit per la presència d’aigua que disminueix la fricció. El punt de fusió del gel disminueix amb la pressió, és a dir, es pot fondre a –5 o C. firn
  • 51. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals 4. L’agent que vingué del fred: les glaceres com a agent geològic Els glaciars poden augmentar o disminuir, segons el balanç de càrrega i descàrrega: Recarga del glaciar = Acumulació – Descàrrega a) R = 0 estat estacionari b) R > 0 part distal avança c) R < 0 part distal retrocedeix encara que hi hagi fluid El desplaçament és de pocs mm/dia fins a alguns m/dia i no es igual durant tot l’any: * els mesos càlids ho fa per deslliçament bassal * els mesos freds per fluid plàstic
  • 52. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals 4. L’agent que vingué del fred: les glaceres com a agent geològic La neu per sobre de 40 m es comporta com un sòlid i per tant, es trenca generant fractures o esquerdes. Com un sòlid mòbil tenen la capacitat d’erosionar i transportar grans quantitats de materials de tota mena inclós grans roques o blocs “roca errant per glaciar”.
  • 53. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals 4. L’agent que vingué del fred: les glaceres com a agent geològic Realitza tot una sèrie de processos erosius prèvia gelifracció: a) Arrastre b) Despreniment : al introduir-se en esquerdes i congelar-se arranca els materials generant superfícies rugoses. c) Abrasió o desgast deixant el material dur pulid i amb estries.
  • 54. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals 4. L’agent que vingué del fred: les glaceres com a agent geològic Formes d’erosió glaciar: 1. Circs glaciars : grans depressions excavades al peu dels cims més alts. Normalment tenen forma circular. Si n’hi ha dos deixen una cresta molt aguda i si n’hi ha diversos, al centre queda un pic, anomenat horn .(Mont Cervino).
  • 55. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals 4. L’agent que vingué del fred: les glaceres com a agent geològic Formes d’erosió glaciar: 2. Valls glaciars : Tenen un perfil transversal típicament en forma de U. Hi ha due vessants, on s’acumula (paret vertical), i per on corre (pendent més suau) formant un angle entre aquestes dues zones, anomenat espatllera glacial .
  • 56. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals 4. L’agent que vingué del fred: les glaceres com a agent geològic Formes d’erosió glaciar: 3. Glaciars de casquet : Aquests no presenten valls i poden tenir pics aïllats anomenats nunataks
  • 57. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals 4. L’agent que vingué del fred: les glaceres com a agent geològic Formes de transport i sedimentació: S’anomenen morena a tots els materials que són transportats com els que són sedimentats que no poden madurar pel que tenen un aspecte caòtic i massiu, ni estan estratificats ni seleccionats: * Morenes centrals : es formen per la unió de dos morenes laterals en confluir-hi dues llengües. Materials poc compactats. * Morenes laterals : agafen els materials del que cau de les parets de la vall i pels que el gel arrenca al seu pas. Poc compactats. * Morenes de fons : tenen un gra de compactació elevat i presenten estries que indiquen la direcció del glaciar.
  • 58. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals 4. L’agent que vingué del fred: les glaceres com a agent geològic
  • 59. 8.3. Acció geològica de les aigües continentals 4. L’agent que vingué del fred: les glaceres com a agent geològic La sedimentació es produeix per fusió del gel generant rius inferiors que s’emportant el material argilós i llimós. On són dipositats s’anomena zona d’ablació. En un Indlandsis el front glaciar pot coincidir amb la línia de costa o superar-la; lavors s’esqueixen de la glacera icebergs Indlandsis
  • 60. 8.5. De mica en mica, es van menjar la roca: acció geològica de les aigües subterrànies Carst : És la dissolució, per part de les aigües subterrànies del material del subsòl. Per això és necessari que el material sigui soluble: 1. Evaporites : roques formades per evaporació i precipitació d’aigües riques amb sals.
  • 61. 8.5. De mica en mica, es van menjar la roca: acció geològica de les aigües subterrànies 2. Guix : encara que és poc soluble i, per tant el procés és lent, acaba després de molt temps formant autèntiques galeries
  • 62. 8.5. De mica en mica, es van menjar la roca: acció geològica de les aigües subterrànies 3. Roques carbonatades (calcàries i dolomies), conglomerats o gres ric amb calcita : com el carbonat és insoluble necessiten un procés de transformació de carbonat a bicarbonat (altament soluble) això gràcies a l’aigua subterrània amb CO2 atmosfèric, procés anomenat carbonatació. CO 2 + Ca CO 3 Ca (HCO 3 ) 2
  • 63. 8.5. De mica en mica, es van menjar la roca: acció geològica de les aigües subterrànies Això forma: Estalactites : Agulles que pengen del sostre d’una gruta Estalactites : agulles que es formen en el terra d’una gruta Sifons : llac que comunica dues cavernes Avencs : gruta vertical que comunica amb l’exterior Dolines : enfonsament de la superfície per desaparició de material. Galeries : grutes que surten d’un mateix punt.
  • 64. 8.5. De mica en mica, es van menjar la roca: acció geològica de les aigües subterrànies Karst : paisatge i formes erosives superficials i profundes que provoca l’aigua al dissoldre les roques evaporítiques (calcàries fonamentalment). El clima és el més important factor: en les regions intertropicals, doncs juntament amb una pluviositat important la vegetació abundant i l’activitat biològica originen aigües molt agresives (riques en àcid carbònic)
  • 65. 8.5. De mica en mica, es van menjar la roca: acció geològica de les aigües subterrànies 1. Formes exokàrstiques Rascler : estries Dolines : per enfonsament de cavernes Pòlie : són planes tancades de fons pla i parets més o menys escarpades
  • 66. 8.5. De mica en mica, es van menjar la roca: acció geològica de les aigües subterrànies 2. Formes endokàrstiques Amb la dissolució progressiva el nivell freàtic va baixant Avencs Coves Galeries Pous Brull Travertins: estalactites i estalacmites
  • 67. 8.7. La sorra, el mar i ...les costes. Acció geològica del mar 1. Formes d’erosió Zona litoral és aquella que l’acció del mar afecta la terra emergida. Les forces que actuen són: * força de gravetat * onades * corrents de deriva * corrents de marea Les zones d’erosió heretades són: a) Fiords : antigues valls glacials) b) Ries : antigues valls fluvials. Fiord
  • 68. 8.7. La sorra, el mar i ...les costes. Acció geològica del mar 1. Formes d’erosió Les zones d’erosió pròpies són la dels penya-segats i plataformes d’abrasió o zones planes intermareals (poden quedar al descobert durant la marea baixa) al peu dels penya-segats. És molt important respecte a la forma i l’agressivitat erosiva: * l’estructura de les capes * la inclinació * la litologia (erosió diferencial) * el grau de fracturació
  • 69. 8.7. La sorra, el mar i ...les costes. Acció geològica del mar 1. Formes d’erosió Els materials sedimentats seran a llocs on les forces ho permetin: * llocs amb fortes onades trobarem blocs * zones amb menys energia trobarem sorra * llocs molt tranquils (aiguamolls, mar endins, desembocadures, etc.) trobarem llims i argiles. Part molt important dels materials són aportats per als rius. Balanç : quantitat de sediments que arriben – moviments de retirada de sediments
  • 70. 8.7. La sorra, el mar i ...les costes. Acció geològica del mar 1. Formes d’erosió Els remolins en la zona de trencada (surf) aixequen partícules que són transportades a terra fins que l’onada es retira però el reflux sol ser menys intens per: * L’infiltració d’aigua a la sorra que perd la força erosiva. * El retrocés sovint topa amb la següent onada i és frenat dipositant el material.
  • 71. 8.7. La sorra, el mar i ...les costes. Acció geològica del mar 2. Transport i sedimentació El transport-sedimentació que produeix platges és el resultat de dues forces: 1. Onades : moviments de vaivé perpendicular a la costa. Formen cordons (aquests poden emergir i formar una albufera –barres de sorra paral·leles a la costa que deixant solcs o canals de marea - que si s'omple de materials s’anomena un aiguamoll ). Estan sotmeses a refracció o modificació de la trajectòria del front d’una onada.
  • 72. 8.7. La sorra, el mar i ...les costes. Acció geològica del mar 2. Transport i sedimentació
  • 73. 8.7. La sorra, el mar i ...les costes. Acció geològica del mar 2. Transport i sedimentació
  • 74. 8.7. La sorra, el mar i ...les costes. Acció geològica del mar 2. Transport i sedimentació El transport-sedimentació que produeix platges és el resultat de dues forces: 2. Corrents de deriva no paral·lels a la costa. Formen fletxes (barres unides al continent), tómbols (en forma de petites penínsules). El resultat és un moviment en zig-zag.

×