Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
Immunologi Curs2009 10
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Immunologi Curs2009 10

  • 1,431 views
Published

 

Published in Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
1,431
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
79
Comments
0
Likes
1

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. La Immunologia
  • 2. Tema 12: La immunologia
    • El medi intern
    • La sang
    • L’aparell circulatori
    • La limfa i el sistema limfàtic
    • El sistema immunitari
    • La immunitat inespecífica
    • La immunitat específica
    • Anomalies del sistema immunitari
  • 3.
    • El medi intern
    Medi intern : espai que relaciona l’exterior de l’organisme amb les cèl·lules que formen aquest organisme. En els organismes superiors està format per: a) Líquid intersticial (banya les cèl·lules dels teixits) b) Líquid circulant : per la sang i la limfa La conservació de l’estructura, composició i de les constants fisicoquímiques del medi s’anomena homeostasi .
  • 4. 2. La sang
    • És el medi intenr més complex dels animals que circula pels vasos sanguinis
    • Funcions:
    • Regulació : temperatura, pressió osmòtica, pH
    • Transport : nutrients, substàncies de rebuig, gasos
    • Estalvi : coagulació per evitar pèrdues innecesàries
    • Defensa : sistema immunològic sobre elements estranys
  • 5. 2. La sang 1. PLasma
    • Correspon a la part líquida de la sang. Se separa per centrifugació i sol correspondre a un 55-60% de la sang.
    • Format per:
    • 90% d’aigua
    • Proteïnes (albúmines, immunoglobulines, etc.)
    • Lípids (hormones)
    • Aminoàcids
    • Urea i àcid úric
    • Sals minerals
  • 6. 2. La sang 2. Cèl·lules sanguínies N’hi ha 3 tipus: A. Eritròcits o hematies : el citoplasma està ple d’ hemoglobina que ha desplaçat tots els orgànuls, inclòs el nucli, amb la funció de transportar oxigen. Tenen una vida d’entre 100-120 dies, després són destruïts a nivell de la melsa o fetge.
  • 7. 2. La sang 2. Cèl·lules sanguínies
    • N’hi ha 3 tipus:
    • B. Leucòcits (glòbuls blancs) : són cèl·lules amb nucli generades (com totes les altres cèl·lules sanguínies) a la medul·la òssia vermella, amb funció defensiva. Es poden trobar en gran quantitat a la limfa i als ganglis.
    • Granulòcits (basòfils molt relacionats en les al·lèrgies)
    • Monòcits : poden augmentar molt de mida i es converteixen en macròfags)
    • Limfòcits : són els responsables d’una immunitat específica i sintetitzen anticossos
  • 8. 2. La sang 2. Cèl·lules sanguínies N’hi ha 3 tipus: C. Plaquetes o trombòcits : fragments cel·lulars que s’encarreguen de la coagulació
  • 9. 3. L’aparell circulatori
    • És l’encarregat de distribuir nutrients (glucosa i oxigen) per tot el cos
    • Està format per:
    • Cor (bomba que mou la sang)
    • Vasos sanguinis :
    • a) Artèries : vasos molt musculats que surten del cor
    • b) Venes : vasos amples que es dirigeixen al cor
    • c) Capil·lars : vasos molt fins que connecten i serveixen per l’intrecanvi a nivell cel·lular o de teixits.
  • 10. 4. La limfa i el sistema limfàtic Lìquid que prové de l’espai intesticial o intercel·lular que serveix per drenar o depurar l’exterior cel·lular connectant finalment amb la circulació sanguínia. També és el lloc per on viatgen els lípids i leucòcits. Format per: a) Vasos limfàtics : semblants a les venes però acaben en estructures digitiformes.
  • 11. 4. La limfa i el sistema limfàtic b) Ganglis limfàtics : són intercalacions de vasos, molt repartits pel cos (coll, aixella i zona engonal) on hi trobem gran quantitat de limfòcits i macròfags)
  • 12. 4. La limfa i el sistema limfàtic c) Melsa : òrgan voluminós situat a la part esquerra de l’abdomen que: * depura la sang * elimina cèl·lules sanguínies velles (dipòsit de sang de reserva)
  • 13. 4. La limfa i el sistema limfàtic d) Tim : òrgan limfàtic situat sobre el cor on s’hi formen limfòcits T
  • 14. 4. La limfa i el sistema limfàtic 1. La medul·la òssia És el moll de l’os i n’hi ha dos tipus: Medul·la roja : formada per cèl·lules mare de cèl·lules sanguínies i d’altres poc diferenciades que van madurant i preparant-se per entrar en el torrent sanguini. És un teixit hematopoiètic. Medul·la groga : formada per greix
  • 15. 5. El sistema immunitari Les cèl·lules encarregades del sistema defensiu. Són els leucòcits que es formen en diferents llocs. Tenen la capacitat de reconèixer tot allò que és aliè o estrany al medi inter i desenvolupar mecanismes per eliminar-los.
  • 16. 5. El sistema immunitari 1. Concepte d’agent nociu i antigen
    • * Agent infecciós: bacteris, fongs, virus, etc.
    • Agent químic (hidrocarburs)
    • Aliments: gluten
    • Parts d’animals (restes d’àcars)
    • Pol·len
    • Parts del propi cos: cèl·lules tumorals
    Agent nociu o noxa : èsser o estructura susceptible de desenvolupar una reacció del sistema immunitari:
  • 17. 5. El sistema immunitari 1. Concepte d’agent nociu i antigen Antigen : estructura molecular concreta que forma part de l’agent nociu, que és reconeguda com estranya i sobre la qual es dirigeix la resposta immunitària
  • 18. 5. El sistema immunitari 2. Propietats dels leucòcits
    • Per poder desenvolupar bé les seves funcions tenen una sèrie de propietats
    • Quimiotaxi : s’apropen o allunuen de la font quimiotàctil
    • Diapèdesi : mecanisme per al qual poden abandonar un capil·lar
    • Moviment ameboide : tipus de desplaçament
    • Fagocitosi : mecanisme digestiu (granulòcits o monòcits) per eliminar un agent nociu
  • 19. 5. El sistema immunitari 3. El mecanisme immunitari. Tipus d’immunitat
    • Per ser efectiva fa falta una sèrie de processos mecànics, física i químics complexos i relacionats entre ells.
    • Hi ha una sèrie de barreres externes com a primer mecanisme immunitari:
    • Pell : cèl·lules queratitnizades externes mortes
    • Mucoses : En totes les vies de comunicació amb l’exterior
    • Sucs digestius i vaginals : líquids molt àcids
  • 20. 5. El sistema immunitari 3. El mecanisme immunitari. Tipus d’immunitat
    • Després es distingeixen dos grans mecanismes d’immunitat:
    • Inespecífica
    • Específica
  • 21. 6. La immunitat inespecífica
    • Conjunt de fenòmens que tenen la particularietat d’actuar sempre de la mateixa manera, independenment de l’agent agressor.
    • Característiques:
    • Innata i común a tots els individus
    • No és necessari un contacte previ amb l’agent extren
    • Actuació immediata, per què no requereix adaptació
    • Són els macròfags
  • 22.
  • 23. Macròfag intenta menjar-se una pedreta
  • 24. 6. La immunitat inespecífica 1. La inflamació Quan per calor intensa, traumatisme o producte químic es destrueix part d’un teixit, les cèl·lules produeixen uns compostos que dilaten els vasos sanguinis (augmenta la circulació) i produeix dolor: inflamació Si el procés és important es forma una cavitat amb líquid constituït per cèl·lules mortes i leucòcits destruïts ( pus )
  • 25. 7. La immunitat específica
    • És aquella que desenvolupa una sèrie de mecanismes defensius de manera concreta i particular d’acord amb l’agent nociu.
    • Característiques:
    • No és innata, es va adquirint amb el temps, encara que la capacitat per desenvolupar-la sí que ho és d’innata.
    • Requereix un contacte previ amb l’agent
    • Requereix un temps abans de la resposta
    • Hi ha dos tipus de limfòcits segons la seva funció:
    • Limfòcits B (Sintetitzats a la melsa)
    • Limfòcits T (Sintetitzats en el tim)
  • 26. 7. La immunitat específica
    • Aquest fan que hi hagi dos tipus d’immunitat:
    • Immunitat humoral : pròpia dels anticossos (limfòcits B)
    • Immunitat cel·lular : pròpia del limfòcits T que fabriquen substàncies diferents als anticossos, específiques en cada cas i que destrueixen les cèl·lules. S’encarreguen de:
    • - contra cèl·lules malignes
    • - contra virus, fongs i alguns bacteris
    • - rebuig dels transplants
    Limfòcit B Limfòcit T
  • 27. 7. La immunitat específica
    • Aquests dos sistemes desenvolupen cèl·lules memòria ( Limfòcits mnèsics ) que permeten una segona resposta immunitària més ràpida i eficaç. Aquests poden viure mesos, anys o tota la vida (Varicel·la)
    • Així, doncs, hi ha:
    • Una resposta primària : lenta, d’identificació i producció de substàncies contra els antígens
    • Una resposta secundària : immediata per la ràpida reproducció y resposta dels limfòcits memòria.
  • 28. 7. La immunitat específica 1. Els anticossos Són proteïnes globulars complexes amb una estructura molt concreta que es sintetitzen en resposta a l’estímul dels antígens.
    • Tenen forma d’Y i estan composades de 4 cadenes proteïques unides per ponts disulfur:
    • 2 pesants: són les que defineixen el tipus d’anticòs i llurs propietats:
    •  (gamma)
    •  (alfa)
    •  (mi)
    •  (èpsilon)
    •  (delta)
    • 2 lleugeres
  • 29. 7. La immunitat específica 1. Els anticossos A més en cada cadena hi ha dues zones: a) Zona variable : En els extrems i fa la funció activa amb l’antigen. b) Zona constant : defineix les característiques químiques moleculars Tipus d’anticossos: * Ig G : activen els macròfags * Ig A : presents en secrecions biològiques * Ig M : localitzades en el plasma * Ig E : contra paràsits i al·lèrgens * Ig D : no es coneix bé S’anomenen immunoglobulines i s’expressen amb l’abreviatura Ig .
  • 30. 7. La immunitat específica 1. Els anticossos policlonals i monoclonals Cada un dels anticossos es fabrica per un mateix grup de limfòcits B ( clon ). Com un antigen pot tenir diferents parts el poden identificar com diferents antigens i produir-se diferents anticossos contra un mateix antigen. Aquests anticossos que ataquen un mateix antigen reben el nom d’anticossos policlonals o antisèrum Si únicament n’hi ha un sol antigen identificat com únic només hi ha un possible anticòs anomenat monoclonal HER-2/neu és un anticòs monoclonal que impedeix el desenvolupament d’algunes cèl·lules tumorals
  • 31. 7. La immunitat específica 2. El sistema del complement Són un conjunt de proteïnes (anomenades C1, C2, C3 …C9) sintetitzades en el fetge que col·laboren activament en la immunitat humoral de dues maneres:
    • Via clàssica : una vegada l’anticòs s’ha uni a l’antigen, provoquen una sèrie dereaccions en cadena que trenquen l’estructura externa d’aquesta.
    • b) Via alternativa : s’uneixen a la metriu extracel·lular possibilitant que els macròfags la fagocitin
  • 32. 7. La immunitat específica 3. Les immunitzacions
    • Els anticossos s’utilitzen com tractament prventiu davant d’algunes malalties.
    • Tipus d’immunitzacions:
    • Immunitzacions actives : es coneixen amb el nom de vacunes. Es tracta de posar en contacte l’organisme amb l’agent nociu (prèviament tractat) i així l’organisme desenvolupa una immunitat específica (fabricació d’anticossos i cèl·lules memòria)
    • Tipus de vacunes:
    • * Vacunes amb organismes vius però atenuats : xarampió
    • * Vacunes amb organismes morts : grip
    • * Vacunes sintetitzades a partir de fragments cel·lulars : meningitis
    • * Vacunes contra toxines : tètanus
    • b) Immunologies passives : s’introdueix l’anticòs directament amb acció immediata però sense memòria
  • 33. 8. Anomalies del sistema immunitari
    • S’agrupen en dos tipus:
    • Per dèficit: immunodeficiències
    • Per excés: al·lèrgies i malalties autoimmunes
    • 1. LES IMMUNODEFICIÈNCIES
    • Són produïdes per mancança de defenses. Apareixen infeccions repetitives, cada cop més greus, moltes vegades en individus amb baixa freqüència
    àcar
  • 34. 8. Anomalies del sistema immunitari a) Immunodeficiències secundàries Són les que es desenvolupen a causa d’una altra malaltia (síndrome de Down, diabetes, cirrosi hepàtica), tractament (radio i quimioteràpia) o altres circumstàncies (desnutrició, avitaminosi, envelliment, etc). Desapareixen quan desapareix la causa. Cirrosis hepàtica
  • 35. 8. Anomalies del sistema immunitari b) Immunodeficiències primàries La majoria són hereditàries (lligades normalment a X) i congèniques (només néixer), altres produïdes per virus. Normalment es presenten en homes: - dèficits de limfòcits B - dèficits en limfòcits T - trastorns en macròfargs - trastorns en complement Herpes destruint un limfòcit
  • 36. 8. Anomalies del sistema immunitari a) Immunodeficiències primàries. SIDA. VIH El S índrome D ’ I mmunodeficiència A dquirida, és un cas d’immunodeficiència primària provocada pel VIH (retrovirus amb transcriptasa inversa que s’insereix en els limfòcits i passa en silenci uns anys) Infecció per contacte amb sang contaminada o en relacions sexuals (homo i hetero). Els gèrmens oportunistes apareixen quan baixen les defenses.
  • 37. 8. Anomalies del sistema immunitari 2. Les al·lèrgies
    • Processos desenvolupats pel sistema immunitari dirigits a substàncies o organismes (al·lèrgens) que, sense ser agents nocius, provoquen en algunes persones respostes immunitàries.
    • Poden entrar per:
    • - via respiratòria : partícules de pol·len en suspensió, restes d’àcars
    • - via digestiva : determinats aliments com el gluten (celiaquisme)
    • - via pell : productes químics, picades, etc.
    • Totes presenten reaccions d’hipersensibilitat:
    • Tipus I o anafilàctiques : molt ràpida, contundent i pot ser mortal
    • Tipus II o citotòxica : transfusions incompatibles
    • Tipus III o per immunocomplex antigen-anticòs : resposta al sèrum
    • Tipus IV o tardana : rebuig a traplants
  • 38. 8. Anomalies del sistema immunitari 3. Malalties autoimmunes Provocades per un error del sistema immunitari en reconèixer com estranya una estructura pròpia: - antígens ocults : quan són alliberats - antígens propis : en patir canvis estructurals - antígens aliens : els propis s’assemblen i són confosos - producció d’anticossos per mutació en cèl·lules limfoides