Bio2n_Gen i Evo I(Unitat6a)

3,154 views
2,903 views

Published on

Genètica i evolució

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
3,154
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,222
Actions
Shares
0
Downloads
78
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Bio2n_Gen i Evo I(Unitat6a)

  1. 1. Tema 6: Genètica i evolució (I)<br />1<br />
  2. 2. 2<br />2. Teoriesevolucionistes<br />3.Neodarwinisme<br />4. Provesclàsiques de l’evolució<br />El problema de l’origende la vida<br />
  3. 3. 3<br />2. Teories evolucionistes<br /> 1. Preevolucionisme<br />La teoria de l’evolució diu que tots els organismes descendeixen de formes molt diverses.<br />1. Teoria fixiste: els éssers vius són immòbils (estàtics, independents i invariables).<br />Carl Von Linné i G. Cuvier(1800) van postular la teoria del policreacionisme que coincidia amb els coneixements de la geologia de la seqüencialitat dels cataclismes.<br />Von Linne<br />
  4. 4. 4<br />2. Teories evolucionistes<br /> 2. La teoria transformacioniste de Lamarck<br />2. Teoria transformista: els éssers vius van acomodant-se o adaptant-se al medi ambient (“els organismes tenen una tendència i capacitat innata a perfeccionar-se”) i passen les seves transformacions o canvis a la següent generació.<br />Lamarck (1744-1829) va postular-la basant-se en tres premisses:<br />1. Ús i desús dels òrgans: quan un òrgan era molt utilitzat observava que estava més desenvolupat i si no hi havia ús observava una atrofia del mateix.<br />2. Funció creativa dels òrgans: hi ha una força misteriosa als organismes que fa que puguin adquirir un nou òrgan (més adaptat) si ho necessiten.<br />3. Herència dels caràcters adquirits: un cop adquirit un caràcter, aquestes característiques es poden passar a la nova generació<br />
  5. 5. 5<br />2. Teories evolucionistes<br /> 2. La teoria transformacioniste de Lamarck<br />Fals: <br />1. No es pot crear o formar un òrgan si no hi ha cap informació genètica en l’individu que tingui aquesta informació.<br />2. Aquests caràcters postadaptatius o canvis produïts per l’ambient eren transmesos a les noves generacions. Una mutació somàtica no localitzada en cèl·lules sexuals no pot heretar-se<br />Lamark: Les espèciesmaise’extingueixen. Canvienlentament a formes mésprogressives<br />Linne: Cada espèciesempre té la forma inmutable i cadascuna ha estat creada per separat.<br />Darwin. La vida s’originà una sola vegada. Va haver-hi un sol avantpassat. <br />
  6. 6. 6<br />2. Teories evolucionistes<br /> 3. La teoria evolucionista de Darwin<br />3. Teoria evolucionista: “Els éssers vius han de lluitar per sobreviure i com hi ha variabilitat entre ells i n’hi ha de més adaptats i altres menys, per la qual cosa uns són eliminats o seleccionats naturalment i als altres poden reproduir-se i passar a la següent generació les seves perfeccions” .<br />
  7. 7. 7<br />2. Teories evolucionistes<br /> 3. La teoria evolucionista de Darwin<br />Charles Darwin (1809-1882): es va basar en tot una sèrie d’observacions:<br /> * Gran variabilitat dins de les espècies: va observar que dins de les espècies aïllades (Galàpagos) hi havia una gran variabilitat de formes (forma del bec), mides, etc.<br /> * Taxes elevades de reproducció: les espècies es reprodueixen ràpidament, amb creixement exponencial, cosa que no ho feia així (aritmèticament) els aliments.<br /> * Lluita per la supervivència: com hi ha més individus que menjar, s’estableix una lluita.<br /> * Acció de la selecció natural: que elimina els més dèbils i deixa vius per alimentar-se als més forts o adaptats a aquelles condicions.<br /> * Reproducció dels més ben adaptats: els més ben preparats són aquells que es reproduiran i podran transmetre els trets diferencials a la descendència <br />
  8. 8. 8<br />2. Teories evolucionistes<br /> 3. La teoria evolucionista de Darwin<br />Charles Darwin (1809-1882): es va basar en tot una sèrie d’observacions:<br />* Gran variabilitat dins de les espècies: va observar que dins de les espècies aïllades (Galàpagos) hi havia una gran variabilitat de formes (forma del bec), mides, etc.<br />* Taxes elevades de reproducció: les espècies es reprodueixen ràpidament, amb creixement exponencial, cosa que no ho feia així (aritmèticament) els aliments.<br />* Lluita per la supervivència: com hi ha més individus que menjar, s’estableix una lluita.<br />
  9. 9. 9<br />2. Teories evolucionistes<br /> 3. La teoria evolucionista de Darwin<br />* Acció de la selecció natural: que elimina els més dèbils i deixa vius per alimentar-se als més forts o adaptats a aquelles condicions.<br />* Reproducció dels més ben adaptats: els més ben preparats són aquells que es reproduiran i podran transmetre els trets diferencials a la descendència <br />
  10. 10. 10<br />2. Teories evolucionistes<br /> 3. La teoria evolucionista de Darwin<br />Biston betularia<br />Cepaea nemoralis<br />
  11. 11. 11<br />2. Teories evolucionistes<br /> 3. La teoria evolucionista de Darwin<br />Tipus de selecció:<br />estabilitzadora: procura l’eliminació dels individus extrems;<br />desorganitzadora: incrementa els dos tipus extrems en una població a expenses de les formes intermedies;<br />direccional: da com resultat l’increment de individus amb un caràcter fenotípic extrem - poden prodcir el desplaçament paulatin d’un al·lel o grup d’al·lels-<br />
  12. 12. 12<br />3. El neodarwinisme<br />Darwin donava moltes explicacions de l’actuació del medi però no comentava res de la transmissió dels caràcters ni de les mutacions.<br /> Actualment es distingeix entre:<br /> * variacions heretades o mutacions <br /> * variacions no heretades o ambientals<br />El Neodarwinisme al que fa es afegir els coneixements genètics (genètica molecular, genètica de poblacions, recombinació i mutació) als coneixements ambientals de Darwin per fer una teoria sintètica.<br />
  13. 13. 13<br />3. El neodarwinisme<br />Es basa en:<br />1. Variabilitat genètica: hi ha una sèrie de factors que provoquen una heterogeneïtat:<br /> * mutació (aparició de modificacions o noves característiques)<br /> * recombinació (caràcters dels fons comú presents que es recombinen) i les seves freqüències.<br />2. Selecció natural: eliminació dels genotips que donen lloc a un fenotip amb baix potencial biològic (baixa capacitat per obtenir aliment i baixa reproducció) i, en conseqüència mal adaptats a l’ambient present. És un factor d’homogeneització.<br /> Això va provocar un canvi en el concepte d’espècie com alguna cosa relativament fixa amb paràmetres estàtics entre alguns límits. Es va passar a donar més importància a la població (conjunt d’individus de la mateixa espècie que viuen en el mateix espai i en el mateix temps, i que poden reproduir-se aparellant-se entre si i d’aquesta manera originar descendència fèrtil.<br />
  14. 14. 14<br />4. Proves clàsiques de l’evolució<br /> 1. Proves taxonòmiques<br />En les classificacions taxonòmiques es van veient característiques diferencials i comuns entre els diferents organismes.<br />
  15. 15. 15<br />4. Proves clàsiques de l’evolució<br /> 2. Proves anatòmiques<br />S’utilitza l’anatomia comparada.<br /> Poden distingir entre:<br />a) Òrgans homòlegs: tenen el mateix origen embrionari i s’assemblen doncs tenen la mateixa estructura interna encara que adaptada a diferents funcions. Són una manifestació d’una evolució divergent.<br />
  16. 16. 16<br />4. Proves clàsiques de l’evolució<br /> 2. Proves anatòmiques<br />b) Òrgans anàlegs: encara que tenen un origen embrionari diferent s’assemblen molt perquè realitzen la mateixa funció. Són una clara manifestació d’una evolució convergent de diferents estructures per tenir la màxima eficàcia.<br />
  17. 17. 17<br />4. Proves clàsiques de l’evolució<br /> 2. Proves anatòmiques<br />c) òrgans vestigials o residuals: van fer una funció i ara no la fan<br />
  18. 18. 18<br />4. Proves clàsiques de l’evolució<br /> 3. Proves embriolòmiques<br />S’utilitza l’embriologia comparada. Fins com més tard en el desenvolupament embrionari es mantinguin les semblances més properes estan les dues espècies estudiades.<br />
  19. 19. 19<br />4. Proves clàsiques de l’evolució<br /> 4. Proves paleontològiques<br />S’utilitza l’estudi dels fòssils. L’aparició d’algunes formes intermèdies com l’Archaeopterix són com els esglaons perduts entre unes espècies i unes altres. A partir dels canvis i els fòssils s’ha pogut reconstruir sèries filogenètiques (permeten veure l’evolució dels caràcters anatòmics).<br />
  20. 20. 20<br />4. Proves clàsiques de l’evolució<br /> 5. Proves bioquímiques<br />N’hi ha de diferents:<br />1. Universalitat d’algunes molècules i processos:<br /> * ADN<br /> * ARN<br /> * ATP<br /> * NAD<br /> * principis immediats<br /> * metabolisme cel·lular amb molt poques variants<br /> * estructures cel·lulars comuns<br /> * 20 a-aminoàcids.<br />
  21. 21. 21<br />4. Proves clàsiques de l’evolució<br /> 5. Proves bioquímiques<br />2. Serologia comparada: es comparen les reaccions de precipitació que apareixen quan es col·loquen dos mostres de sèrum animal amb sèrum humà. Això es produeix quan hi ha reacció antigen-anticós. Com més elevada sigui més semblant seran les dues espècies.<br /> Metodologia: <br /> 1. S’introdueix plasma humà al conill.<br /> 2. Aquest respon fabricant anticossos<br /> 3. Es retira sèrum amb anticossos anti-home.<br /> 4. Es posa en contacte aquest sèrum amb el d’una espècie antropomorfa i es veu el grau de reacció.<br />
  22. 22. 22<br />4. Proves clàsiques de l’evolució<br /> 5. Proves bioquímiques<br />3. Hibridació de l’ADN: es desnaturalitzen els materials genètics de dos mostres i es posen en contacte obligant a hibridar-se. El grau d’hibridació és proporcional al grau de semblança genètica.<br />
  23. 23. 23<br />4. Proves clàsiques de l’evolució<br /> 5. Proves bioquímiques<br />4. Seqüenciació de proteïnes (aminoàcids) i d’ADN (nucleòtids). Quans més aminoàcids diferents tenen una mateixa proteïna més lluny estan evolutivament.<br />
  24. 24. 24<br />4. Proves clàsiques de l’evolució<br /> 5. Proves bioquímiques<br />5. Canvis observats en l’ADN mitocondrial(són exclusius de la via materna).<br />
  25. 25. 25<br />L’origen de la vida<br />Fa uns 4.000 milions d’anys l’escorça es va anar refredant i solidificant (retenint d’aquesta manera gran part de la calor interna). La pressió interna va anar trencant l’escorça i provocant vulcanisme provocant la sortida de lava i gran quantitat de vapor d’aigua. <br /> L’atmosfera es va anar enriquint de gasos com el CO2, N2, H2S. Part del CO2 es precipitar en forma de carbonats H2CO3 formant roques carbonatades i disminuint el fort efecte hivernacle.<br /> Va quedar una atmosfera primitiva (clarament reductora)<br /> * H2<br /> * NH3<br /> * CH4<br /> * H2O<br />
  26. 26. 26<br />L’origen de la vida<br /> 1. La síntesi de les molècules orgàniques<br /> Oparin i Haldane van proposar que la matèria inorgànica es va produir a partir de matèria inorgànica.<br />Miller (1953) va fer un famós experiment on recreant l’atmosfera primitiva i els fenòmens atmosfèrics (electricitat) va aconseguir produir alguns monòmers orgànics.<br />
  27. 27. 27<br />L’origen de la vida<br /> 1. La síntesi de les molècules orgàniques<br />Una teoria proposa que els ARN primers tindrien la capacitat de replicar-se i així varen aparèixer les primeres formes vives que van anar evolucionant fins adoptar l’ADN.<br />1. Procariotes anaeròbics quimiosintètics<br />2. Procariotes fermentadors<br />3. Procariotes fotosintètics (atmosfera amb capa d’ozó)<br />4. Procariotes aeròbics<br />5. Primers eucariotes. Teoria endosimbiòtica<br />6. Eucariotes unicel·lulars<br />7. Eucariotes pluricel·lulars marins<br />8. Eucariotes pluricel·lulars terrestres<br />
  28. 28. 28<br />L’origen de la vida<br /> 1. La síntesi de les molècules orgàniques<br />
  29. 29. 29<br />L’origen de la vida<br /> 1. La síntesi de les molècules orgàniques<br />
  30. 30. 30<br />L’origen de la vida<br /> 2. Paleontologia<br />Ciència que estudia els éssers vius que han viscut a la Terra en els transcurs del temps geològic.<br /> De més actual a més antic:<br />1. Cenozoic (65 milions d’anys)<br />a. Quaternari: 2 milions d’anys). Època de glaciacions i períodes interglacials<br />b. Terciari: Era dels mamífers<br />2. Mesozoic (165 milions d’anys)<br />a. Cretàcic. Apareixen les primeres angiospermes (amb flors). Rèptils<br />b. Juràsic. Apareixen les aus<br />c. Triàsic. Primers mamífers i molt peits<br />3. Paleozoic (340 milions d’anys)<br />a. Permià<br />b. Carbonífer. Gran desenvolupament de plantes continentals. Peixos i anfibis<br />

×