Your SlideShare is downloading. ×
Bio1 09 10 Unitat5(Embolcalls Cel)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Bio1 09 10 Unitat5(Embolcalls Cel)

911

Published on

Membrana celular

Membrana celular

Published in: Education, Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
911
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
32
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Unitats 5: L’estructura de la cèl·lula eucariota: embocalls cel·lulars
    • La cèl·lula eucariota
    • La membrana citoplasmàtica
    • La paret cel·lular
  • 2. Tema 5: L’estructura de la cèl·lula eucariota 5.1. La cèl·lula eucariota Tenen una complexitat molt més elevada que els procariotes. Molts éssers tenen cèl·lules eucariotes: Éssers unicel·lulars : com els protozous, algues unicel·lulars i els fongs unicel·lulars o llevats. Éssers pluricel·lulars : tots tenen cèl·lules eucariotes unides, d’una forma senzilla formant pseudoteixits o autèntics teixits. En la cèl·lula eucariota es diferencien tres parts fonamentals: 1. Membrana citoplasmàtica 2. Citoplasma 3. Nucli
  • 3. Tema 9: L’estructura de la cèl·lula eucariota 5.1. La cèl·lula eucariota Ameba: organisme unicel·lular Fongs: organismes pluricel·lulars
  • 4. 5.2. La membrana citoplasmàtica És un embolcall continu que envolta tota la cèl·lula i que separa el medi intern del medi extern. Això vol dir que és el lloc d’intercanvi d’aigua i substàncies (en els dos sentits), segons les necessitats de la cèl·lula: permeabilitat selectiva . A més aquesta estructura és dinàmica (els seus components es despalcen)
  • 5. 5.2. La membrana citoplasmàtica Observada al microscopi electrònic (10nm) es veuen: dos zones fosques que corresponen a les zones hidrofíliques o caps polars una zona clara que correspon a les parts hidrofòbiques. Aquest estructura es repeteix en totes les membranes citoplasmàtiques, per això, també se l’anomena membrana unitària.
  • 6. 5.2. La membrana citoplasmàtica
    • La seva composició és bàsicament:
    • 1. Lípids : del grup dels fosfolípids i colesterol (10-40%), menys a les cèl·lules vegetals i bacteris, que dóna rigidesa.
    • 2. Proteïnes : són globulars i allargades. Poden ser:
      • Intrínseques :
    • *Transmembrana:
    • *Intrínseques
      • Perifèriques :
    • * Externes
    • * Internes
  • 7. 5.2. La membrana citoplasmàtica 3. Glúcids : únicament en la cara exterior, units a proteïnes ( glucoproteïnes ) o a fosfolípids ( glucolípids ). Donen protecció en front de moltes substàncies. A la cara interna ja hi trobem una capa de proteïnes filamentoses que tindràn funcions de subjeccióp, donar forma, etc.
  • 8. 5.2. La membrana citoplasmàtica L’estructura global rep el nom de mosàic (conjunt de diverses molècules) fluid , doncs no és estàtic.
  • 9. 5.2. La membrana citoplasmàtica Entre les cèl·lules hi ha un espai intercel·lular on hi ha substàncies que fan de ciment. A més hi ha una sèrie d’unions cel·lulars que permeten una certa comunicació o interacció entre les cèl·lules: a) Interdigitacions : contacte encadellat
  • 10. 5.2. La membrana citoplasmàtica b) Bandes de tancament o zonula occludens : no hi ha espai intercel·lular c) Desmosomes : estructures aïllades com botons adhesius. d) Unions tipus Gap o canals proteics : intercanvi directa de compostos e) Zonula adherens : proteïnes d’unió
  • 11. 5.2. La membrana citoplasmàtica
    • Aquestes unions permeten:
    • Unió i cohesió entre cèl·lules iguals per donar lloc a teixits
    • Coordinar l’acció entre cèl·lules.
    • Intercanmvi de substàncies per mantenir un equilibri cel·lular
  • 12. 5.2. La membrana citoplasmàtica A més hi ha adaptacions funcionals: 1. Microvellositats : són plecs de membrana molt fins i solen tenir més de mil per cèl·lula. Serveixen per augmentar la superfície de relació. 2. Invaginacions : són plecs grans i escassos: serveixen per l’intercanvi de substàncies 3. Sinapsis : serveixen per l’intercanvi de senyals en forma d’impuls elèctric.
  • 13. 5.2. La membrana citoplasmàtica
    • Funcions:
    • La zona glucídica i proteica funciona com a receptora d’informació exterior.
    • La zona glucídica és zona de reconeixement dels glòbuls blancs (antígen)
  • 14. 5.2. La membrana citoplasmàtica Funcions: 3. Manté uns gradients electroquímics amb l’exterior que li permeten mantenir el medi intern constant (homeostasi cel·lular) 4. Controla el pas de substàncies en ambdues direccions de forma passiva o activa (despesa d’energia)
  • 15. 5.2. La membrana citoplasmàtica 5. És la zona d’alimentació i excreció de molècules grans que obliguen a generar vesícules fagocítiques, endocítiques o de excreció-secreció
  • 16. 5.3. La paret cel·lular Les cèl·lules la membrana citoplasmàtica sol estar envoltada d’un conjunt de substàncies que són una membrana de secreció. N’hi ha de dos tipus: a) animal o matriu extracel·lular : formada per glúcids (oligosacàrids) i proteïnes b) paret cel·lular : està present en diferents organismes: * Bacteris : formada fonamentalment per NAM (mureïna) i NAG * Algues : cel·lulosa * Fongs : el glúcid més abundant és la quitina * Cèl·lules vegetals cel·lulòsiques. La paret vegetal dóna: - protecció - rigidesa - suport mecànic - manté l’equilibri osmòtic.
  • 17. 5.3. La paret cel·lular Paret bacteriana Gram+: paret més fina però més difícil de trencar pels antibiòtics Gram -: paret més gruixuda però més fàcilment atacble pels antibiòtics
  • 18. 5.3. La paret cel·lular Paret vegetal Procés de turgència Procés de plasmolisi
  • 19. 5.3. La paret cel·lular 1. Composició química de la paret cel·lular
    • En la composició química poden trobar dos tipus de components:
    • Components fibril·lars: fibres de cel·lulosa
    • Fibril·les microfibril·les macrofibril·les fibres
    • Components amorfs: diversos tipus de molècules:
      • * aigua
      • * sals minerals
      • * pectines
  • 20. 5.3. La paret cel·lular
  • 21. 5.3. La paret cel·lular 3. Modificacions de la parte vegetal La paret vegetal pot patir modificacions gràcies al dipòsit de substàncies que afegeixen determinades propietats o característiques: a) mineralitzacions : dipòsits de sals com CO 3 Ca o de sílice que donen rigidesa. b) lignificació : transformació de cel·lulosa en lignina que és un lípid hidrofòbic, propi de cèl·lules de sosteniment i de conducció. c) cutinització : transformació de cel·lulosa en cutina que és un lípid impermeabilitzant propi de cèl·lules epidèrmiques d) suberificació : transformació en suberina o suro (lípid en capes)

×