L’ENSENYAMENT EN MÉS D’UNA LLENGUA Dels estudis inicials  fins als nostres dies
<ul><li>Interdependència lingüística i desenvolupament educatiu dels nens bilingües.  James  Cummins </li></ul><ul><li>Ref...
1928. Conferència Internacional sobre el bilingüisme a Luxemburg L’ENSENYAMENT EN MÉS D’UNA LLENGUA Dels estudis inicials ...
1953. Especialistes convocats per la UNESCO “ És axiomàtic que el millor mitjà per ensenyar un infant és la seva llengua m...
1974. Peal i Lambert. Diferencien entre bilingüisme additiu i bilingüisme substractiu. BILINGÜISME ADDITIU <ul><li>Grups e...
1976. Fishman considera 3 models diferents d’educació bilingüe. Compensatori De manteniment D’enriquiment Hi ha la volunta...
Nivell llindar més alt de competència bilingüe Nivell llindar més baix de competència bilingüe Efectes cognitius dels dife...
1979. Cummins: Hipòtesi d’interdependència. La hipòtesi del desenvolupament interdependent proposa que el nivell de compet...
Les habilitats implicades en l’ús d’una llengua no són pròpies de les seves característiques, no depenen dels seus aspecte...
Monografies sobre com  adquireixen el llenguatge els infants bilingües familiars:  Swain 1976, Sanders 1982, Vila, Boada i...
1981, Cummins  Quins aspectes de la competència comunicativa dominen els aprenents nadius d’una llengua i els d’una L2 en ...
2000, Cummins. Hi ha més de 150 investigacions que recolzen la idea de l’existència d’una competència subjacent comuna. 19...
L’EDUCACIÓ BILINGÜE:  IMMERSIÓ, SUBMERSIÓ I PRÀCTICA EDUCATIVA IMMERSIÓ Programa de canvi de llengua llar-escola  Programa...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Ensenyament en més d'una llengua

2,060

Published on

Published in: Education, Travel
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
2,060
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
36
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Ensenyament en més d'una llengua

  1. 1. L’ENSENYAMENT EN MÉS D’UNA LLENGUA Dels estudis inicials fins als nostres dies
  2. 2. <ul><li>Interdependència lingüística i desenvolupament educatiu dels nens bilingües. James Cummins </li></ul><ul><li>Reflexions sobre l’educació bilingüe: llengua de llar i llengua d’instrucció. Ignasi Vila </li></ul><ul><li>Nivell sociocultural o desconeixement de la llengua? Ignasi Vila </li></ul><ul><li>Llengües, escola i immigració a Catalunya. Josep Maria Serra i Ignasi Vila </li></ul><ul><li>Algunes qüestions referides a l’adquisició de la llengua a l’escola per part de les criatures estrangeres. Ignasi Vila </li></ul>Articles utilitzats per a l’elaboració d’aquest document
  3. 3. 1928. Conferència Internacional sobre el bilingüisme a Luxemburg L’ENSENYAMENT EN MÉS D’UNA LLENGUA Dels estudis inicials als nostres dies <ul><li>El bilingüisme exerceix una influència negativa sobre el desenvolupament intel·lectual. </li></ul><ul><li>Cal ensenyar en la llengua materna. </li></ul><ul><li>Cal retardar la introducció d’una L2. </li></ul><ul><li>Cal defensar l’educació monolingüe. </li></ul>Què es plantejaven? Què varen concloure? <ul><ul><ul><li>Com es mesura la influència del bilingüisme sobre la llengua materna? </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Quins efectes té el bilingüisme sobre la intel·ligència? </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Quins són els avantatges i els inconvenients del règim bilingüe? </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>L’estudi de les dues llengües ha de ser simultani o successiu? </li></ul></ul></ul>
  4. 4. 1953. Especialistes convocats per la UNESCO “ És axiomàtic que el millor mitjà per ensenyar un infant és la seva llengua materna” (Poc suport empíric, però esdevé un principi educatiu) 1962. Peal i Lambert: Per què - segons diu la literatura de l’època- el bilingüisme és negatiu per a l’alumne? Realitzen una investigació amb nens i nenes bilingües franco-anglesos a Montreal Conclusions <ul><li>Els nens bilingües obtenien resultats superiors als monolingües en proves d’intel·ligència verbal i no verbal. </li></ul><ul><li>Es trenca el malefici de la Conferència de Luxemburg. </li></ul><ul><li>Els bilingües són biculturals. </li></ul>
  5. 5. 1974. Peal i Lambert. Diferencien entre bilingüisme additiu i bilingüisme substractiu. BILINGÜISME ADDITIU <ul><li>Grups etnolingüístics d’alt prestigi. </li></ul><ul><li>Programes d’immersió voluntaris. </li></ul><ul><li>S’incorpora una nova llengua i no en surt perjudicada la pròpia </li></ul><ul><li>Grups etnolingüístics de baix prestigi. </li></ul><ul><li>El programa és imposat. </li></ul><ul><li>S’incorpora una nova llengua en detriment de la pròpia. </li></ul>1970. Hi ha països que introdueixen en les seves legislacions el “respecte”a la llengua dels immigrants. Estats amb més d’una llengua comencen a legislar al respecte. 1971. Mackey estableix la tipologia més completa per a l’educació bilingüe. (En descriu 90 possibilitats diferents) BILINGÜISME SUBSTRACTIU
  6. 6. 1976. Fishman considera 3 models diferents d’educació bilingüe. Compensatori De manteniment D’enriquiment Hi ha la voluntat de compensar el dèficit de les minories lingüístiques. L’aprenent comença en L1 i continua en L2. Model adreçat a minories lingüístiques amb intenció de compensar la llengua de l’alumne. Les dues llengües esdevenen vehiculars. Programes de bilingüisme total. Tots els membres han de dominar les dues llengües presents al seu territori. (És un model poc concret i permet massa categoritzacions diferents)
  7. 7. Nivell llindar més alt de competència bilingüe Nivell llindar més baix de competència bilingüe Efectes cognitius dels diferents tipus de bilingüisme 1977. Toukomaa i Skutnabb-Kangas . Efectes cognitius Negatius Efectes cognitius ni positius ni negatius Efectes cognitius positius Efectes cognitius Semilingüisme Baix nivell en totes dues llengües Bilingüisme dominant Nivell com el dels nadius en una de les dues llengües Bilingüisme additiu Alt nivell en totes dues llengües Tipus de bilingüisme
  8. 8. 1979. Cummins: Hipòtesi d’interdependència. La hipòtesi del desenvolupament interdependent proposa que el nivell de competència en la L2 que el nen bilingüe adquireix depèn, en part, del tipus de competència que el nen ha desenvolupat en la seva L1 en el moment en què comença l’exposició intensa a la L2. Quan l’entorn lingüístic del nen facilita, fora de l’escola, l’ús d’algunes funcions del llenguatge, com en el cas de la major part dels nens de classe mitja en programes d’immersió, el desenvolupament de vocabulari en la L1 i alguns conceptes, una exposició intensa a la L2 és probable que proporcioni alts nivells de competència en la L2, sense que per això es perjudiqui la competència en L1. L’alt nivell inicial de desenvolupament en L1 permet que es desenvolupin nivells semblants de competència en L2. No obstant això, per a alguns nens, les habilitats dels quals no estan desenvolupades en alguns aspectes, una exposició intensa a la L2 en els primers cursos és probable que impedeixi que la L1 continuï desenvolupant-se. Al mateix temps, això limitaria el desenvolupament de la L2. Resumint, la hipòtesi proposa que hi ha una interacció entre el llenguatge de l’ensenyament i el tipus de competència que el nen desenvolupa en la seva L1 abans d’assistir a l’escola.
  9. 9. Les habilitats implicades en l’ús d’una llengua no són pròpies de les seves característiques, no depenen dels seus aspectes formals (morfologia, sintaxi, fonologia, etc.) sinó que abasten l’ús del llenguatge en general de manera que a l’ús que qualsevol locutor fa d’una llengua hi ha per sota una competència comuna. Aquesta competència no és innata ni creix de la mateixa manera que als ocells els creixen les ales, sinó que és el resultat d’aprendre a usar una llengua determinada. Competència L1 Competència L2 Competència subjacent comuna Canal L1 Canal L2 Adaptat de Cummins(1984)
  10. 10. Monografies sobre com adquireixen el llenguatge els infants bilingües familiars: Swain 1976, Sanders 1982, Vila, Boada i Siguan 1982, Vila 1984. Estadis per a l’adquisició del llenguatge dels bilingües familiars <ul><li>L’infant no distingeix 2 codis distints </li></ul><ul><li>(incorpora paraules dels dos codis) </li></ul>2. Diferencia els dos sistemes lexicals però utilitza una sintaxi única. 3. Descobreix que tots dos codis posseeixen regles diferents i aplica el principi: una persona/una llengua.
  11. 11. 1981, Cummins Quins aspectes de la competència comunicativa dominen els aprenents nadius d’una llengua i els d’una L2 en una època primerenca? Quins aspectes varien individualment o depenen d’altres desenvolupaments? (Cal distingir l’ús del llenguatge en situacions de comunicació interpersonal i en situacions escolars) La competència comunicativa es pot desenvolupar de dues maneres: amb suport contextual o sense sense participació cognitiva participació cognitiva suport contextual sense suport contextual A D B C
  12. 12. 2000, Cummins. Hi ha més de 150 investigacions que recolzen la idea de l’existència d’una competència subjacent comuna. 1999. Shohamy. L’alumnat immigrat a Israel triga entre 7 i 9 anys a aconseguir un domini de la llengua. 2000, Hakuta i altres. L’alumnat amb un coneixement limitat d’anglès triga 5 anys a assolir un bon nivell en l’ús formal de la llengua. Condicions socials i econòmiques Manca de competència en la L2 Diversitat lingüística a les aules Dificultat per a l’adquisició de les capacitats lingüístiques i cognitives que es necessiten per al treball escolar Situació actual
  13. 13. L’EDUCACIÓ BILINGÜE: IMMERSIÓ, SUBMERSIÓ I PRÀCTICA EDUCATIVA IMMERSIÓ Programa de canvi de llengua llar-escola Programa voluntari L’alumnat desconeix la llengua d’aprenentatge No hi ha alumnes que tinguin com a pròpia la llengua d’escola Professorat bilingüe altrament SUBMERSIÓ COM DESENVOLUPAR LA PRÀCTICA EDUCATIVA? Modificar la situació actual en el sentit d’invertir el temps en què el professorat parla i l’alumnat escolta. Potenciar el treball de grup. Ajudar en la resolució de tasques globals. Promoure la interactivitat entre l’alumnat. Equilibrar les exigències i els ajuts. Fer presents constantment els “sabers” i “competències lingüístiques” que l’alumnat posseeix, tot valorant-les i fent-les visibles.
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×