3. Ladquisició  De La Segona Llengua
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

3. Ladquisició De La Segona Llengua

on

  • 2,552 views

 

Statistics

Views

Total Views
2,552
Views on SlideShare
2,518
Embed Views
34

Actions

Likes
0
Downloads
43
Comments
0

3 Embeds 34

http://llenguaperevila.blogspot.com 17
http://llenguaperevila.blogspot.com.es 11
http://www.slideshare.net 6

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

3. Ladquisició  De La Segona Llengua 3. Ladquisició De La Segona Llengua Presentation Transcript

  • L’ADQUISICIÓ DE LA SEGONA LLENGUA
  • Document elaborat a partir dels textos següents:
    • La adquisición de la segunda lengua. Uri Ruiz Bikandi
    • La interllengua en l’aprenentatge d’una L2. Joan Mallart i Navarra
    • L’adquisició de segones llengües . Elisabeth Serrat Sellabona
  • L’adquisició de la segona llengua Apartats del document
    • Com s’adquireixen les llengües
    • Factors més influents en l’adquisició de la L2
    • La interllengua
    • Diferències entre els processos d’aprenentatge de la L1 i la L2
    • Conseqüències didàctiques per a la correcció dels errors que es produeixen en una interllengua
    • Estratègies d’aprenentatge dels aprenents
    • Estratègies comunicatives i compensatòries dels aprenents
    • 10 idees bàsiques per a potenciar l’adquisició d’una L2
  • Les llengües, tan diferents en aparença, sembla que obeeixen a certes regles bàsiques comunes. Els éssers humans disposen de la mateixa arquitectura mental, processen mitjançant mecanismes similars i com que estan culturalment determinats, perceben, senten i reaccionen de forma semblant. Com s’adquireixen les segones llengües? Variabilitat de llengües Variabilitat de circumstàncies del procés Variabilitat d’alumnes Elements comuns
  • FACTORS MÉS INFLUENTS EN L’ADQUISICIÓ DE LA L2 INPUT OUTPUT Experiència rica de parla CARACTERÍSTIQUES PERSONALS Edat Aptitud Motivació Actituds Personalitat Ús d’estratègies INTERLLENGUA En un ordre fixat Amb errors que cal corregir En quantitat De qualitat
  • És el bagatge lingüístic que rep un aprenent en L2 a partir del qual pot seleccionar, extreure’n regles i crear un nou llenguatge que anirà incorporant al seu sistema interllengua (sense condicions òptimes esdevindria un “soroll”). OUTPUT Producte lingüístic elaborat per l’aprenent. És un constructe que integra regles de la L1 de l’aprenent, regles de la llengua que s’està aprenent i regles que no pertanyen a cap de les dues llengües i que són producte del procés d’aprenentatge. INTERLLENGUA Part de l’input que l’aprenent selecciona i assimila. INTAKE INPUT Glossari:
  • INPUT En quantitat De qualitat
    • La quantitat de temps d’exposició a la L2 és més important si els inputs són comprensibles per als nens i els permet avançar cap a la seva interllengua.
    • La qualitat de l’input està relacionada amb la possibilitat que l’alumne participi perquè l’input s’adeqüi a les seves necessitats de comprensió i d’expressió.
    • Les converses han de ser genuïnes (cal evitar les pseudoconverses).
    • El professor ha de dominar la llengua (és el model principal de l’alumne) i ha de ser hàbil amb la comunicació.
  • OUTPUT Experiència rica de parla INTERLLENGUA En un ordre fixat Amb errors que cal corregir
    • Hem de considerar l’output com la producció lingüística que fa l’alumne a partir dels intakes que ha processat.
    • La memorització i la mecanització d’estructures lingüístiques és una condició necessària per a l’adquisició d’una L2 (comunicació i reflexió lingüística són imprescindibles).
    • Tots els qui aprenen una L2 recorren un camí (representat per ILa, ILb, ILc...ILn) que va des de la seva L1 fins el domini de la L2.
    • En els primers estadis evolucionen ràpidament.
    • L’ordre de les interllengües és el mateix per a tots els parlants nous de la mateixa llengua (està regit per universals lingüístics).
    • La variació en les interllengües pot ser pragmàtica, fonètica, lèxica i morfosintàctica.
    • La L1 dels alumnes influeix en l’aprenentatge de la L2.
  • LA INTERLLENGUA
    • És un sistema intrapersonal i autònom, desenvolupat a la ment de cada un dels parlants de les llengües en contacte, sistema pel qual els aprenents recreen la L2 tot incorporant-hi elements de la seva L1 (transferències).
    • La interllengua és un sistema lingüístic estructurat, aproximatiu i en evolució, utilitzat per un estudiant d’una L2. És una gramàtica mental provisional.
    • Es pot dir que és un sistema intermedi entre L1 i L2, la complexitat del qual s’incrementa en un procés creatiu que passa per diferents etapes marcades per les noves estructures i pel vocabulari que l’alumne va adquirint.
    • És un sistema autònom i relativament “estable” en la seva variabilitat, que pot ser descrit mitjançant un subconjunt de les regles de la gramàtica de la llengua meta.
    • No és una versió errònia ni incompleta de la llengua que es vol aprendre, sinó un sistema “propi” en ell mateix.
    • La interllengua és el concepte central del procés d’aprenentatge de segones llengües.
    • El 1999, als EUA hi havia més de 600 estudis sobre la interllengua.
    • L’aprenentatge de la L2, segueix el mateix procés que el de la L1?
    • Podem afirmar que l’adquisició de la L1 no passa per l’etapa de la interllengua.
    Diferències entre els processos d’aprenentatge de la L1 i la L2 segons Bouton Del sistema al discurs Del discurs al sistema Lingüístic De la llengua a l’experiència De l’experiència a la llengua Intel·lectual Motivacions superficials Motivacions profundes Psicològic Cap etapa privilegiada Del domini voluntari al domini automàtic Etapes privilegiades Del domini automàtic al domini voluntari Neurofisiològic L2 L1 Pla
  • Diferències entre els processos d’aprenentatge de la L1 i la L2 segons E. Serrat. Tenen un paper important en la determinació de l’èxit No hi són implicats de manera rellevant Factors afectius La correcció és generalment útil o necessària No es troba correcció i no és necessària Evidència negativa Útil o necessària No necessària Instrucció Els aprenents d’una L2 sovint són incapaços de formar judicis gramaticals clars Els nens desenvolupen intuïcions clares sobre la correcció Intuïcions Comuna, regressió (o retorn a estadis anteriors del desenvolupament). Desconeguda Fossilització Els aprenents d’una L2 poden estar satisfets amb menys que la competència lingüística o més preocupats per la fluïdesa que per la correcció La competència lingüística Objectius Els aprenents d’una L2 varien en l’èxit general i en la ruta Poca variació en el grau d’èxit o en la ruta d’aprenentatge Variació L’èxit complet és estrany No n’hi ha Fracàs Els aprenents adults d’una L2 difícilment arriben a dominar-la Els nens usualment arriben a dominar perfectament la L1 Èxit ADQUISICIÓ DE LA L2 ADQUISICIÓ DE LA L1 Tret
  • L1 Llengua materna IL Interllengua L2 Llengua Objecte Inestable Dinàmica Variable Permeable Simple Sistemàtica Fossibilitzable Depenent del context Reflecteix la competència en L2 que té l’aprenent en cada moment No és un conjunt de còpies imperfectes del sistema de la L2 No totes les formes de la IL que no coincideixen amb les de la L2 han de ser tractades com a error Les frases idiosincràtiques no són agramaticals, sinó gramaticals segons la seva interllengua Pot ser fonològica, morfològica, sintàctica, semàntica...
  • Conseqüències didàctiques per a la correcció dels errors que es produeixen en una interllengua
    • Visió més tolerant i comprensiva de l’error
    • L’error indica activitat encara que no sigui reeixida
    • L’error hauria d’esdevenir un concepte positiu
    • Tots els errors no són dels alumnes (poden ser metodològics o conseqüència de l’actuació didàctica).
    • No s’ha de corregir tot, cal seleccionar (fonamentalment allò que s’està estudiant o que ja s’ha vist).
    • L’oral es pot enregistrar per provocar l’autopercepció de l’error
    • La correcció immediata és més eficaç
    • Cal corregir si és possible sense que es noti
    • Els alumnes han de participar de la correcció
  • CARACTERÍSTIQUES PERSONALS Edat Aptitud Motivació Actituds Personalitat Ús d’estratègies
    • Hi ha discrepàncies sobre si l’edat és o no un factor que afecta l’adquisició d’una L2 (els més petits aprenen millor la fonètica i els més grans la sintaxi).
    • Sembla que la intel·ligència és una part important de l’aptitud (però no l’única) i els factors aptitudinals representen entre el 25 i el 50% de l’aprenentatge d’una llengua.
    • La motivació està molt relacionada amb l’èxit de l’aprenentatge (tant la integradora com la instrumental).
    • Les expectatives elevades dels professors sobre les possibilitats dels alumnes augmenten tant la motivació com el rendiment en la L2.
    • Autoestima, extraversió o introversió, ansietat o empatia influeixen en l’aprenentatge.
    • L’estil cognitiu o manera com es processa la informació determina l’aprenentatge de la L2.
    • Les estratègies que usa l’alumne poden ser de memòria, cognitives, afectives, socials, etc.
  • “ Les estratègies d’aprenentatge dels aprenents són les activitats conscients i intencionals que guien les accions que s’han de seguir per aconseguir determinats objectius d’aprenentatge” Segons O’Malley, Chamot, Stewner-Manzanares, Kupper i Russo METACOGNITIVES Planificació, control i avaluació de la pròpia cognició. Permeten el control i la regulació dels processos mentals. COGNITIVES Operen directament sobre la informació que arriba. Fan referència a la integració del contingut nou en el coneixement previ. DE MEDIACIÓ SOCIAL Es relecionen amb la disposició afectiva i motivacional dels aprenents davant l’aprenentatge. ESTRATÈGIES D’APRENENTATGE ESTRATÈGIES D’APRENENTATGE DELS APRENENTS
  • ESTRATÈGIES COMUNICATIVES I COMPENSATÒRIES DELS APRENENTS ESTRATÈGIES COMUNICATIVES I COMPENSATÒRIES “ Són les que els aprenents utilitzen quan tenen dificultats per comunicar-se. Els proporcionen una forma d’expressió alternativa per al significat que intenten produir” D’EVITACIÓ L’aprenent evita el problema comunicatiu . Evita el tòpic no dient allò que tenia pensat inicialment. Abandona el missatge. PARÀFRASI Parafrasejar compensa una paraula desconeguda de la L2 . Troba una paraula amb significat proper (animal/gos). Crea paraules inexistents (tomacar/fer pa amb tomàquet). Utilitza circumloquis. TRANSFERÈNCIA CONSCIENT D’ELEMENTS DE L1 Traducció directa: galeria per museu. Utilitza termes de la L1 sense traduir-los. Usa estratègies no verbals. Pregunta quin és el terme adequat.
  • DEU IDEES BÀSIQUES PER A POTENCIAR L’ADQUISICIÓ D’UNA L2
    • L’adquisició d’una L2 es fa possible participant en intercanvis comunicatius de qualitat i en quantitat suficient.
    • La importància de la conversa genuïna és indiscutible en l’adquisició de la L2.
    • La comprensió és la base per al desenvolupament lingüístic. El desenvolupament exigeix paral·lelament la parla i l’escriptura sistemàtica.
    • En el context escolar, la llengua del professor i els intercanvis amb la resta d’aprenents són la font més important d’input i el context natural d’experimentació del coneixement lingüístic.
    • Hem de partir del que l’alumne vol dir, i això ha de ser la base del que dirà a continuació.
    • Cal recollir els temes que proposen els alumnes i cal proposar aquells que els interessin.
    • Hem d’evitar les pseudoconverses centrades en la forma i no en el contingut.
    • El professorat ha de dominar les modificacions conversacionals.
    • La correcció lingüística del docent condiciona la parla dels aprenents.
    • Si l’alumne aprèn a “preguntar”aconseguirà més inputs i entendrà millor el que rep.