Rosa Sunyol. Monogràfic model assistencial no presencial.

  • 63 views
Uploaded on

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
63
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
5
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Valoració del desenvolupament de models assistencials no presencials a través de les TIC •Rosa Suñol •Institut Universitari Avedis Donabedian UAB
  • 2. Continguts de la presentació 1. OBJECTIUS, INTRODUCCIÓ i ANTECEDENTS 2. DEFINICIONS I ÀMBITS D’APLICACIÓ 3. GRAU DE DESENVOLUPAMENT A DIFERENTS PAÏSOS I EFECTIVITAT DELS MODELS ASSISTENCIALS NO PRESENCIALS
  • 3. Objectius Analitzar la situació actual dels models assistencials no presencials a nivell internacional descrivint el seu impacte en l’atenció. • Realitzar un estudi bibliogràfic sobre models assistencials no presencials a traves de les TIC (>125 articles) • Donar suport a un grup d’experts per explorar les prioritats per a la futura implantació dels models no presencials
  • 4. Introducció L’actual Pla de Salut 2011-2015 defineix a l’eix III la transformació del model sanitari català, preveu una modernització del model organitzatiu per tal d’obtenir un sistema més sòlid i sostenible. Característiques: • Es preveu el desplegament d’una xarxa multicanal amb accés interactiu a la informació (Pla de Salut 2011-2015). • Orientació del sistema als malalts crònics (línia d’actuació 2) i es planteja que s’encamini a aprofitar les noves tecnologies i els sistemes de comunicació
  • 5. Antecedents • La telemedicina neix a finals del s. XIX, però no es fins la segona meitat del s. XX on té un desenvolupament més important. • L’any 1993 el terme TELEMEDICINE és indexat als termes MESH de la base de dades Medline. • Varies especialitats sanitàries són pioneres en la utilització de la telemedicina (psiquiatria). • La major accessibilitat de la població als dispositius electrònics, xarxes de comunicació i Internet ha propiciat una major acceptació de la telemedicina. 1875 1950 1978 1987 1993 1994 2001-13
  • 6. Definicions • Els conceptes per definir els models assistencials no presencials són múltiples: e-salut, telemedicina, teleatenció, etc. • En tots ells el canal de transmissió de la informació es basa en l’ús de les TIC: Internet, monitoratge, telèfon. • El concepte inicial és la e-salut, dintre de la qual hi ha diferents disciplines i un subconjunt d’aquesta és la telemedicina • No hi ha, fins al moment, una única definició per cadascun dels termes. European Coordination Committee of the Radiological, Electromedical and Healthcare IT Industry
  • 7. Àmbits d’aplicació Àmbits clínics • • • • • • • • • • • • Radiologia Patologia Dermatologia Psiquiatria Cardiologia Atenció Primària Vigilància intensiva Endocrinologia Optometria Medicina Infecciosa Pediatria Cirurgia  cardíaca  gastrointestinal  neurocirurgia  ortopèdia  urologia Malaltia crònica: • Diabetis • Hipertensió • Insuficiència cardíaca • MPOC • Asma • Obesitat • Depressió
  • 8. Mixtes Especialitats que fan ús de la Telemedicina Dermatologia Diagnòstic per la Imatge Cardiologia Oftalmologia Neurologia Traumatologia (lumbalgia, reumatologia...) Pediatria Medicina interna (digestiu, gastrointerologia, otorrinologia...) Endocrinologia (Diabetis) Oncologia Salut Mental (Psiquiatria/ Psicologia...) Medicina familiar Pneumologia (MPOC) Nefrologia Alergeologia, anestesia, cirurgia general Ginecologia i obstetrícia Hematologia Anatomia patològica Geriatria Rehabilitació Urologia VIH TCons. local 9 Tele monització 7 4 2 2 6 1 1 3 2 6 2 1 2 3 2 2 1 1 Tele Diagnòstic 15 22 5 18 8 7 3 TCons. Referèn. 6 8 5 3 2 1 2 4 5 2 5 4 5 3 7 6 2 2 4 1 1 1 2 3 1 1 2 Total 30 22 21 21 17 15 11 10 8 8 8 7 7 6 5 5 5 4 4 4 4 1
  • 9. Tipus de telemedicina
  • 10. Grau de desenvolupament a nivell internacional i efectivitat de la telesalut • • • • • • • ESTATS UNITS (VHA i Kaiser Permanente) CANADÀ (Ontario) AUSTRALIA ISRAEL DINAMARCA ESCOCIA GRAN BRETAÑA (Whole System Demonstration Trial 2008-9 UK)
  • 11. La Veterans Health Administration (VHA): Característiques generals Care Coordination Services Home Tele Health (CCHT) 21 Mil.lions de persones CARACTERÍSTIQUES • la telesalut a la VHA s’ha desenvolupat a partir de serveis d'atenció domiciliària preexistents • projectes pilot a partir de 1999 i un programa d'aplicació nacional que es va iniciar el 2003-4 • a cadascuna de les 21 àrees de prestació de serveis regionals de la VHA es van assignar 1 milió US $ per a l'equip • cinc condicions fonamentals: insuficiència cardíaca, MPOC, diabetis, hipertensió i estrés posttraumàtic. • la VHA ha capacitat a 5.000 persones per proporcionar Care Coordination Services Home Tele Health (CCHT). OBJECTIUS • • • • Millorar els resultats clínics Reduir les visites a urgències Reduir les hospitalitzacions Reduir les visites clíniques
  • 12. Característiques generals Coordinació de l’atenció (100-150) Telesalut domiciliària a la VHA Domicili Dades de signes vitals Dades de maneig de patologies Informació de e-salut VSB Pacient, cuidador o Professional que fa mesuraments Internet Ethernet 56k DSL Cable Firewall Encryption PKI Intranet Infraestructura de la VHA Care Coordination Telecom server Bases de dades Repositòri de dades de salut Les dades són connectades a intranet I enviades a VistA Hospital
  • 13. Beneficis i cost L'anàlisi rutinari de les dades obtingudes i el rendiment d'una cohort de 17.025 pacients de CCHT mostra els següents beneficis: • reducció del 25 % en el nombre de dies d’estada • reducció del 19% en el nombre d'ingressos hospitalaris • mitjana de satisfacció del 86% després de la inscripció al programa El cost de CCHT és de $ 1.600 pacients per any L'experiència de VHA és que la telesalut domiciliària és un mitjà adequat i rendible per gestionar els pacients de cures cròniques, tant en zones urbanes com rurals.
  • 14. Distribució per patologies Diabetis, HTA i Insuficiència cardíaca són els motius de consulta més freqüents
  • 15. Reducció en la utilització per ubicació del pacient Més reducció de la utilització hospitalària en l’àmbit URBÀ
  • 16. Reducció en la utilització per condició monitoritzada
  • 17. El cas del Whole Systems Demonstrator Trial (WSD) OBJECTIUS • estudiar el que la telesalut i la teleassistència és capaç de fer • proporcionar una base de proves clares per donar suport a importants decisions d'inversió • mostrar com la tecnologia ajuda a les persones a viure de forma independent, a prendre el control i ser responsables de la seva pròpia salut i cura • Un dels judicis més complexos mai realitzats pel sistema de salut britànic • Durada: tres anys i mig • Més de 6.000 pacients • Cost de £30m (€37m)
  • 18. El cas del Whole Systems Demonstrator Trial (WSD) ELS TITULARS
  • 19. El cas del Whole Systems Demonstrator Trial (WSD) ELS PRINCIPALS ESTUDIS PUBLICATS Telesalut i utilització hospitalària i mortalitat Teleassistència en pacients amb necssitats socials Cost-efectivitat de la telesalut Telesalut i qualitat de vida i resultats psicològics
  • 20. El cas del Whole Systems Demonstrator Trial (WSD) Telesalut i utilització hospitalària i mortalitat • 179 pràctiques de metges generals a tres àrees d’Anglaterra • 3230 pacients amb diabetis, MPOC o insuficiència cardíaca entre 2008 i 2009 • Telemedicina vs tractament habitual (cas i control) • Resultat principal : proporció de pacients ingressats a l’hospital durant el període de 12 mesos • El grup d’intervenció tenia una proporció de ingressos inferior (odds ratio 0.82, 95% interval de confiança 0.70 a 0.97, P=0.017) • La mortalitat va ser també inferior en els pacients del grup d’intervenció (4.6% vs 8.3%; odds ratio 0.54, 0.39 a 0.75, P<0.001). Aquestes diferències es van mantenir significatives desprès de l’ajustament • El nombre mitjà de ingressos a urgències també era diferent entre els grups (taxes crues, intervenció 0.54 vs control 0.68) • La durada de l’estada va ser menor en els pacients del grup d’intervenció (estada mitjana 4.87 vs 5.68) • Com a principals conclusions la telesalut s’associa amb una menor mortalitat i a una menor taxa d’ingressos al servei d’urgències. Steventon et al. Effect of telehealth on use of secondary care and mortality: findings from the Whole SystemDemonstrator cluster randomised trial, BMJ 2012;344:e3874)c
  • 21. El cas del Whole Systems Demonstrator Trial (WSD) Teleassistència i en pacients amb necessitats socials i LTC • • El 46,8 per cent dels participants en la intervenció van ser ingressats a l'hospital, en comparació amb el 49,2 per cent dels controls (no diferències significatives) La teleassistència tal com s'ha aplicat a l’estudi no va conduir a reduccions significatives a l'ús de serveis, al menys pel que fa als resultats avaluats als 12 mesos Steventon et al. Effect of telecare on use of health and social care services : findings from the Whole Systems Demonstrator cluster randomised trial. Age and Ageing 2013 ; Vol. 42: No. 2 (March 2013) Cost-efectivitat de la telesalut Telesalut i qualitat de vida i resultats psicològics • Els costos totals sanitaris i socials = £1390 pel grup d’atenció habitual i de £1596 pel grup de telesalut • • Les diferències entre els grups varen ser petites i no significatives per a qualsevol dels resultats Els QALY guanyats pels pacients utilitzant telesalut van ser similars • La telesalut tal no es va mostrar més efectiva que l’atenció habitual en la millora de la qualitat de vida o en els resultats psicològics dels pacients inclosos a l’estudi • La telesalut no sembla que sigui una intervenció cost-efectiva en relació al suport i tractament habitual. Henderson et al. Cost effectiveness of telehealth for patients with long term conditions (Whole Systems Demonstrator telehealth questionnaire study): nested economic evaluation in a pragmatic, cluster randomised controlled trial. BMJ 2013; 346 (7902): 13 (6 April 2013). Cartwright et al. Effect of telehealth on quality of life and psychological outcomes over 12 months (Whole Systems Demonstrator telehealth questionnaire study) : nested study of patient reported outcomes in a pragmatic, cluster randomised controlled trial. BMJ 2013; 346 7897 12 (2 March 2013)
  • 22. Anàlisi econòmica • Una limitació particular molt important: encara no ha estat desenvolupada una perspectiva dels costos socials de la telesalut domiciliària (Polisena 2009). • Un altra va destacar la necessitat de tenir en compte no només els costos dels serveis de salut de les intervencions, sinó també els costos per als usuaris del servei i les seves xarxes socials (Griffiths 2006). • La gran majoria d’avaluacions econòmiques de la telemedicina es focalitzen en l’estimació dels costos només, amb escassos dissenys de la metodologia d’anàlisi cost-efectivitat • En rares ocasions es considera i es quantifica l’ampli rang de beneficis dels programes de telemedicina. Per tant, els beneficis complets que té la societat d’aquestes iniciatives romanen desconeguts, fent difícil pels responsables de prendre decisions comparar diferents programes i fer una decisió informada des de la perspectiva del valor afegit a la societat
  • 23. Comentaris finals • Els resultats de la nostra revisió mostren que les evidències sobre l'impacte de la telesalut són prometedores però a la vegada controvertides. • Només una minoria d’estudis mostren un impacte negatiu (biaix de publicació) • 1/3 dels estudis no troben diferències amb l’atenció presencial . • Dels 2/3 d’estudis que demostren efectes positius, pocs tenien resultats estadísticament significatius. • Es necessiten estudis amb aleatorització dels grups • Amb mostres representatives • I amb un seguiment prou llarg per a que les complexes intervencions tinguin un efecte contrastable
  • 24. Comentaris finals • Hi ha un cos molt significatiu de coneixement sobre els models d’atenció no presencial i les seves diferents modalitats • Els estudis tenen limitacions moltes vegades per la manca de definicions homogènies, per mostres petites i poc temps de seguiment. • Disparitat de resultats en els estudis revisats. Tot i així, hi ha consens en que són prometedors per la seva capacitat de: • • • Produir dades fiables Aconseguir compromís dels pacients i influir en el seu comportament Potencialment millorar les seves condicions clíniques • Manquen estudis per consolidar les proves positives sobre: • • • Els efectes clínics reals El cost-efectivitat de les intervencions L’impacte en la utilització dels recursos sanitaris
  • 25. Comentaris finals La telesalut no és que simplement "funciona " o "no funciona". Algunes intervencions en particular poden tenir èxit, però això depèn de molts factors (intervencions multifactorials): • • • • • • contribucions específiques del tipus de tecnologia i del context la voluntat i la capacitat del personal clínic per canviar els seus processos d'atenció l'estadi de la malaltia i la gravetat dels pacients involucrats del seu origen social i les seves necessitats i expectatives del poder predictiu de les dades de seguiment que es recullen dels criteris de valoració que s'utilitzen per especificar l'èxit (Polisena 2010) Contingut+ context+ implementació Polisena J, Tran K, Cimon K, Hutton B, McGill S, Palmer K, et al. Home telehealth for chronic obstructive pulmonary disease: a systematic review and meta-analysis. J Telemed Telecare2010;16:120-7.
  • 26. www.ticsalut.cat Tecnologia, innovació i salut