Your SlideShare is downloading. ×

Dossier infant jesús_4_t_eso

812

Published on

Published in: Education, Technology, Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
812
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. ITINERARI PER FONTFROIDE, TOULOUSE, CARCASSONA I LASTOURS ESCOLA INFANT JESÚS DEL 8 AL 11 JUNY 2010
  • 2. 01 Abadia Fontfroide ABADIA DE FONTFROIDE Aquest esplèndid conjunt monàstic de 11.000 m2 perdut en l’extensa soledat del massís de Fontfroide, no hagués pogut existir sense els vescomtes de Narbona que autoritzaren la seva fundació el 1093 en una part de les seves terres, irrigades per una font, la “font freda” El 1157, poc després de sumar-se a l’ordre del Císter, l’abadia es va ampliar gràcies a una quantiosa donació de la vescomtessa Ermengarda. Amb les seves àmplies terres i el seu creixent pròsper, Fontfroide no va trigar a administrar 24 graners, milers d’hectàrees conreades i un remat de 20 mil ovelles. Per la seva situació – en ple territori càtar – es va convertir en un bastió de l’ortodòxia catòlica. Entre els monjos de l’abadia, el papa Innocenci III hi tenia dos llegats; l’assassinat d’un d’ells – Pierre de Castelnau – a mans de l’escuder del comte de Tolosa va ser el desencadenant de la croada contra els albigesos Porta del magatzem. Aquesta porta servia com a entrada principal del monestir. Està formada per un arc sense cap tipus de decoració. La clau està tallada per una sèrie de línies trapezoïdals. Un important dintell d’un sol bloc sosté el timpà. El magatzem és una sala baixa, arquejada i de grans proporcions. Al mur est, que limita amb el carreró dels conversos, queden restes d’una escala que permetia la comunicació directa del magatzem amb el dormitori que es trobava a sobre del mateix. L’església La construcció de la nau es va començar amb l’afiliació al Císter el 1145 o, com a molt tard, després de la donació definitiva per la vescomtessa d’Ermengarda de Narbona el 1157. La nau. Organitzada en cinc trams, s’aixeca fins a 20 m. La impressió d’elevació de la volta està accentuada pels pilars. Les columnes geminades i els arcs semblen com sospesos a sobre del terra, del qual estan separades per un mur poligonal de maçoneria. Hi ha dos naus laterals amb volta de canó que arriba als 14m. Es comuniquen amb la nau central per mitjà de grans arcades , sostingudes per columnes adossades a pilars que reposen sobre uns pedestals situats a la mateixa alçada
  • 3. 02 Abadia Fontfroide que la mènsula de la nau. A la nau sud s’obren cinc capelles, construïdes en el s. XV. Vitralls. A l’època que l’abadia tenia vida monacal, es seguia una norma molt rigurosa que establia que els vitralls només podien tenir vidres monocolors. Els cinc vitralls laterals de la zona nord representen la vida de Sant Francesc D’Assís Transsepte i cor. Construït després de la nau, a finals del s.XII, el Transsepte va ser reformat a principis del s. XV. En el creuer nord s’obre una escala que porta directament de l’església al dormitori dels monjos. A cadascun dels braços del creuer hi ha dues capelles orientades a l’est. La més propera al sagrari té forma rectangular amb coberta plana, mentre que les altres dues estan rematades amb un petit absis de cinc cantons. El cor està cobert amb una volta ogival. En el cantó de l’Evangeli es poden veure restes de tombes que podrien ser dels vescomtes de Narbona. El claustre Galeria oest. En el carreró dels germans de l’ordre, una porta de ferro forjat dona accés al claustre. Aquest pati interior es troba en el cor de l’abadia. El claustre es va construir en dos períodes i estils diferents. El primer claustre es va construir a finals del s. XII i principis del XIII en estil romànic. Trobem conjunts de columnes decorats amb motius vegetals que suporten petits arcs de mig punt. En aquesta època, les galeries estaven cobertes amb una estructura de fusta. A la segona meitat del s.XIII, quan Fontfreda vivia la seva època de màxima prosperitat, es va fer una reforma important segons el gust i l’estil del moment: el gòtic. Galeria est amb parelles de columnes romàniques El dormitori dels germans de l’ordre Es tracta d’una gran sala amb volta de pedra rosada (foto) A la zona més meridional hi havia el graner. Són visibles les obertures laterals que servien per aixecar els sacs de gra. La part oposada és l’única que queda del dormitori dels germans de l’ordre després de les transformacions del s. XVIII.
  • 4. 03 Abadia Fontfroide La coberta de fusta fou reemplaçada per una de pedra i, a l’interior de les galeries, les voltes ogivals es situen a dos metres del terra. Galeria sud . Va ser la primera que es va construir, tan a l’època romànica com en la reconstrucció. Les columnes estan agrupades en parelles de cinc: s’alternen el marbre rosa de Cannes, el de taques roges dels Pirineus i el blanc amb vetes grises o verdes. Els capitells presenten diferents motius vegetals. Els dos timpans centrals tenen tres ulls de bou. Al llarg de la galeria es poden trobar bancs en els que s’asseien els monjos a llegir en solitari o meditar. Galeria est i sala capitular . Els murs de la galeria estan al costat de la porta de l’església. Darrera de la imatge de la Verge amb el nen hi ha l’armarium. Es tracta d’una cavitat sota l’escala del transsepte en el que s’hi conserven els llibres necessaris pels oficis religiosos. Des d’aquesta galeria s’accedeix a la sagristia, coberta amb volta de canó. La galeria està dividida en cinc trams: la central porta fins el jardí que està buit, sense arcs ni columnes i sense timpà amb una obertura simètrica que dona accés a la sala capitular. La transició entre el claustre i la sala es realitza per mitjà d’un soportal format per dos grups de quatre columnes cadascun, realitzades en marbre, que n’envolten una cinquena. La sala es construí entre 1180 i 1280. Sobre els murs, arcs de nervis es recolzen sobre uns capitells senzills de columnes adossades. En el centre, unes ogives dobles són sostingudes per quatre columnes de marbre. Els capitells són amples i decorats amb dues fileres de fulles llises que representen el citell, rosa d’aigua dels estancs de Borgonya que donà nom a l’Abadia de Cîteaux. EL JARDÍ DE ROSES El jardí de roses de Fontfreda es troba sobre l’antic cementiri. Durant molts anys s’hi enterraren els monjos, germans de l’ordre i religiosos. Hi ha més de dos mil sepultures, les primeres del s.XII. En un segon tancat, abans separat per un mur, s’hi enterraven els laics, generalment benefactors de l’abadia. El 1668 el cementiri va deixar de funcionar com a tal. A principis del s. XX, el terreny de la antiga necròpolis es va utilitzar per instal·lar-hi un jardí de rosers. El 1986, un incendi provocat arruïnà el jardí que fou replantat el 1989. En total hi ha unes 2.500 roses d’onze colors diferents.
  • 5. 04 Carcassona CARCASSONA És a Carcassona on dos famosos camins, utilitzats des de l’antiguitat es creuen : de l’Atlàntic a la mar Mediterrània i del Massís Central fins a Espanya. La ciuta pot dividir-se en dues parts molt diferenciades: la Cité ( ciutadella) que és un altiplà a la riba dreta del riu Aude i la Bastide Saint Louis, que s’estén a la riba esquerra. Les restes humanes més antigues –segle V a.C. – es troben en el promontori de la ciutadella. Cap a l’any 300 a.C. els Volques Tectosages van sotmetre els ibers llenguadocians. L’any 122 a.C. els romans van conquerir la Provença i el Llenguadoc. Van fortificar l’oppidum que es va anomenar Carcasso. Van ocupar la regió fins el segle V. Aleshores, els visigots es van fer amos del Llanguedoc. Entre l’any 460 i el 725 la ciutadella va quedar a les seves mans. La primavera de l’any 725 els sarraïns es van apoderar de la vila i la van anomenar Karkashuna. Trenta quatre anys després, el 759, Pipí el Breu rei dels franc, els va expulsar. Amb la mort de Carlemany i el desmembrament del seu imperi, va néixer una projecció excepcional. Durant aquest període, es va desenvolupar ràpidament el catarisme. El vescomte de Carcassona Ramón Roger de Trencavel ( 1194-1209) va tolerar i protegir l’heretgia a les seves terres. El Papa Innocenci III va predicar una croada contra els càtars que va començar el mes de juliol de 1209. La ciutat vella , la Cité. Envoltada per una doble muralla amb nombroses torres, té dues portes; la Narbonesa i la d’Aude. Foren acabades al segle XIII, i restaurades completament a partir de mitjans del segle XIX per Viollet-le-Duc. A la ciutat vella hi ha l’església de Sant Nazari i el castell comtal. Està prohibit circular en cotxe per l’interior de la muralla, a no ser que es disposi d’autorització. Se l’anomena la meravella del Midi, és un dels exemples més importants de ciutat medieval fortificada existent a Europa. Tota la ciutat medieval està envoltada per unes poderoses muralles, protegides per un fossar i unes torres de vigia excepcionals. Un passeig per les muralles és una altra manera de conèixer la ciutat.
  • 6. 05 Caracassona La ciutat va conèixer durant 15 dies l’estat de setge i es rendí el 15 d’agost de 1209. La ciutat i les possessions dels Trencavel van passar a mans de Simó de Montfort, cap militar de la croada i el 1224 va ser cedida al rei de França. El destí de la ciutat va canviar completament amb la incorporació al patrimoni reial francès. Sota els regnats successius de Lluís IX, Felip l’Ardit i Felip el Bell, la ciutat agafa una mica el seu aspecte actual. El 1262, a la riba esquerra del riu va néixer un nou poblet: la Bastide de Saint Louis que va ésser incendiada el 1355 pel Príncep Negre durant la Guerra dels Cent Anys i reconstruïda de seguida. Mentre aquesta nova ciutat desbordava d’activitat comercial, la ciutadella s’assentava en el seu paper de fortalesa reial. Però la utilització de les noves tècniques guerreres – pólvora, canons - i, sobretot, el retrocés de la frontera franco-espanyola després del Tractat dels Pirineus -1659- van portar l’abandonament progressiu de la ciutadella. Així, al segle XVIII només existia un barri desvalgut i descentrat mentre que la Bastide de Saint Louis s’enriquia amb el comerç i la fabricació de draps. Gràcies a l’acció conjunta de Jean-Pierre Mayrevieille, erudit carcassonès i de Viollet-le-Duc, famós arquitecte, la vella ciutadella es va salvar de la destrucció. El 1996, el Canal du Midi va ésser classificat Patrimoni Mundial de l’UNESCO i el 1997 també ho va ésser la ciutadella medieval. . La Porta Narbonesa – a la foto - és l’entrada principal al recinte i es diu així perquè s’obre cap a l’est, en direcció a la ciutat de Narbona. Està formada per dues torres bessones. Com que les portes eren un espai molt vulnerable, no ha de sorprendre si trobem que tenen un aspecte potent. Les torres tenen 25 m. d’altura. Abans del pont llevadís hi ha l’estàtua d’una heroïna llegendària: Dame Carcas . Era la dona del rei sarraí Balaack. Quant Carlamagne va assetjar la ciutat, va decidir guanyar la ciutat fent-li passar gana. El setge va durar 5 anys i al final tota la guarnició es moria de fam. Dame Carcas, va fabricar, llavors, alguns ninots que va col·locar a les muralles, fent-los passar per soldats i els tirava fletxes als enemics tot el dia. Després va agafar l’únic porc que quedava i li va fer menjar tot el blat que quedava. El va tirar des d’una torre. Quan Carlemany va veure la quantitat de blat que sortia del ventre del porc, es va desanimar i abandonà el setge
  • 7. 06 Carcassona Recorregut per la ciutat medieval Abans d’entrar a la Cité per la porta Narbonesa, que és l’accés principal , és indispensable fer un passeig al voltant de la fortificació pel camí que forma l’espai entre les dues muralles, Això ens permetrà , a més, de gaudir d’unes meravelloses vistes: les torres baixes i semicilíndriques de la muralla interior ( segle II i IV), el castell comtal i les torres cilíndriques i estretes espitlleres de la muralla exterior, mitjans segle XIII o la porta Narbonesa, la torre de Sant Nazari i la part meridional de finals de segle XIII Algunes de les torres són : la torre de la Vade, la més poderosa de la muralla exterior, reconstruïda en 1246, la torre de Sant Nazari, de planta quadrada, els pisos inferiors destinats a la defensa de la porta sud que permet l’accés al passadís entre muralles: la torre de Degre interromp el camí del castell en la vessant nord; la torre del “Grand Burlas”, en la muralla exterior per Sant Lluís, ja que no tenia defenses naturals; la torre de Trésau, la mes maca de totes, situat en la muralla interior. El museu de les làpides . Aquest està situat en el castell comtal, fundat a partir de les aportacions del fons de Viollet-le-Duc i de la Societat de les Arts i de les Ciències de Carcassona. La peça més important és el sarcòfag de Tournissan, del segle IV. La basílica de Saint Nazaire ( 1096-1150) , romànica, refeta en part en època gòtica ( 1270-1320). La façana amb torres, és austera. El creuer i l’absis poligonal són una obra mestre del gòtic madur, amb estilitzats contraforts i torretes de planta octogonal .En els extrems del creuer hi han rosetons del segle XIII. En el costat dret es troba la capella gòtica de Radulphe, del segle XIII Balílica de Saint Nazaire
  • 8. 07 Carcassona En l’interior , destaquen els meravellosos vitralls del segles XIV i XVI. També els rosetons del creuer estan decorats amb vitralls dels segles XIII i XIV. Al fons de la nau dreta , en la segona capells, es troba la Pierre du Siège , representa el setge de Tolosa de 1218. En el braç dret del creuer trobem una làpida sepulcral de Simó de Monfort, vencedor dels albigesos. A l’esquerra dels creuer una pietat policromada del segle XVI. Per últim, en la tercera capella de l’esquerra està la tomba del bisbe Rochefort del segle XIV. El castell Comtal. Davant del castell trobem la porta d’una barbacana semicircular , construïda en temps de Sant Lluís, per protegir l’entrada del castell contra un enemic que fos capaç d’ocupar la ciutat. La fossa era molt profunda , però no contenia aigua, tant sols servia per impedir l’aproximació de màquines de guerra. El pont de pedra acabava a dos metres de la porta del castell, al qual s’accedia a traves d’un pont mòbil de fusta. La fortalesa , construïda en el segle XIII, és un enorme quadrilàter que envolta un pati d’honor , fornit de nou torres, acabades parcialment en fusta. En el seu interior està instal·lat el museu lapidari, amb material arqueològics d’origen local. La ciutat moderna , s’estén per la plana, a l’altra banda de l’Aude. Formada a partir de l’expulsió , després de la revolta del 1240, de gran part dels habitants de la ciutat emmurallada, hi ha l’església de Sant Vicent i la catedral de Sant Miquel ambdues del final del segle XIII. A l’inici del passeig Verdum es troba el museu de Belles arts, dedicat a la pintura des del segle XVII fins avui , amb obres de Dalí i Picasso. La ciutat baixa està envoltada per una muralla construïda en el segle XVI. Transsepte i cor de la basílica de Saint Nazaire Rossasa de la basílica de Saint Nazaire
  • 9. 08 Toulouse TOULOUSE Antiga capital del país de la “llengua d’oc” ( Toulouse en francès es pronuncia / tuluz /; Tolosa en occità es pronuncia / tuluza /) ha esdevingut la quarta aglomeració urbana de França, després de Paris, Marsella i Lió. Segons el cens de 1999 compta amb 398.423 habitants en una superfície de 118’3 Km2 i la seva àrea metropolitana té 819.507 habitants. Es travessada pel riu Garona. Està localitzada al sudoest de França, a 100 Km dels Pirineus espanyols. És la capital del departament de la Haute- Garonne i de la regió de Midi-Pyrinées. Rep el nom de “ Ciutat Rosa” pel color rosa dominant als antics edificis , fets d’obra vista. La seva altitud mitja és de 141 m. per sobre el nivell del mar. El relleu que l’envolta és poc accidentat En els últims 25 anys, Toulouse s’ha convertit en un gran centre industrial dominat per la construcció aeronàutica – juntament amb Hamburg, és una de les dues ciutats on es fa el muntatge dels avions Airbus) Al voltant d’aquesta activitat, s’han instal·lat nombroses indústries punteres ( Alcatel, Astrium...) Al sud també es localitzen nombroses indústries del sector químic. La ciutat acull una indústria informàtica molt forta que aprofita la gran quantitat d’estudiants, més de 110.000 ( segona ciutat universitària de França, després de Paris) distribuïts en les seves tres universitats i tres escoles politècniques, així com per les seves escoles d’enginyers. L’ambient cultural, la música, el teatre, i els museus ofereixen un gran ventall de possibilitats que contribueixen a fer de la ciutat la capital de la regió de Midi-Pyrinées. El llarg carrer d’Alsacia-Lorrena és l’eix central de l’activitat nocturna connectant amb la popular plaça Esquirol, els mercats, els bulevards i els comerços de luxe. LA CREU DE TOULOUSE En termes heràldics, la Creu de Toulouse, Creu del Llenguadoc o Creu d’Occitania és una creu grega amb braços iguals, traçats en or i amb les extremitats triplement apuntades amb perles. Es l’emblema dels comtes de Toulouse. S’imposarà per tot el domini tolosí i a inicis del segle XIII figurarà a l’escut de les armes de la ciutat de Toulouse. A tota la regió, està present a institucions oficials i culturals.
  • 10. 09 Toulouse La llengua provençal, anomenada també, occità, llenguadocià i llengua d’Oc., és la llengua romànica del terç meridional de França que parla un 25% de la població. Des de que es va consolidar el provençal com a llengua literària, al sud est de França i nord est del que avui és Espanya, entre els segles XI i XV va ser vehicle d’una literatura excel·lent, incloent-hi la poesia trobadoresca. Es va estendre cap al nord a la zona on avui es parla i la seva norma literària va servir de referent a molts dialectes regionals. Comença a declinar al s. XIV i es recupera a finals del XIX Els dialectes d’aquesta llengua: al centre i migdia francès, el llemosí i l’auvernès; a l’àrea mediterrània el llenguadocià i el provençal i al sud-oest, el gascó. A la foto, un trobador. Breu història de Toulouse L’indret actual de la ciutat va estar poblat, inicialment, per una tribu celta – els Volques –Amb el temps es va convertir en una ciutat important . Els romans la van conquerir entre els anys 120 i 100 a.C i li van donar el nom de Tolosa. Sota el seu domini, esdevé el centre intel·lectual de la Narbonesa. Al segle V passa a ser la capital del regne dels visigots, més tard del regne franc d’Aquitana i al segle IX del comtat de Toulouse. Del segle IX al XIII és quan Toulouse coneix, vertaderament, les seves hores de glòria gràcies govern de la dinastia dels comtes Raymond: serà la seu de la cort més refinada i magnífica d’Europa. La ciutat es governarà a través de la institució dels “capítols” o consols – 12 representants de les corporacions en que es dividia la ciutat - El comte els consulta per la defensa de la ciutat i per tota negociació amb els senyors feudals dels voltants. El capitulat permet als mercaders tolosans accedir a la nobles. A partir del segle XII, en aquesta regió de França es va desenvolupar una nova concepció del cristianisme, en desacord amb l’oficial de Roma. Els seguidors d’aquesta heretgia, anomenats càtars van ser perseguits i exterminats en massa. La conseqüència final de religió va ser la pèrdua de tot l’immens comtat de Toulouse que va ser annexionat al domini reial – va passar a les mans del rei de França – el 1271. Aquest fet, es considerat pels historiadors francesos com el pas més important per a la construcció de França com a país unitari.
  • 11. 10 Toulouse ELS CÀTARS Nom amb què es designen els creients de l'església càtara, que seguien la doctrina del catarisme. Els seus orígens els situen en el moviment herètic dels bogomils búlgars. Es van estendre per Europa occidental durant els segles XII i XIII. El país occità es on va arrelar més profundament el catarisme, ja que les altes capes de la noblesa van participar en el moviment. Els càtars s'identificaven com a bons homes. El catarisme es fonamentava en l'existència del binomi del bé i del mal. La seva doctrina dualista era profundament maniquea i venia de les llunyanes terres d’orient. Per altra banda, tenien un esperit evangelitzador que no estava renyit amb la seva doctrina dualista. La perfecció era la manera com l'esperit es podia alliberar de la càrrega de la vida mundana i alliberar l'ànima del cos. Els càtars creien que en un principi les ànimes vivien al paradís, fins que el diable les va enganyar i les va empresonar en cossos fets de terra d'oblit. Els càtars van portar una vida marcada per l'ascetisme i la pobresa i s'organitzaven en petites comunitats on portaven a terme aquesta vida pacífica que fugia dels excessos. Una de les peculiaritats del catarisme és que no feien distinció de sexe en el cas dels perfectes, que eren els membres de l'església càtara que havien passat els ritus més importants. Hi havia "dones perfectes" així com "homes perfectes". Després de la desfeta occitana, els càtars van fugir a altres territoris de la Corona d'Aragó, juntament amb altres occitans exiliats. Molts van viure amagats al País Valencià i a Catalunya, però sempre sota l'ombra de la sospita i la persecució LA CROADA ALBIGESA Els càtars o albigesos eren els integrants d'una heretgia partidària del retorn a les essències primitives del cristianisme. Aquest moviment es va expandir des del nord d'Itàlia i per la Provença fins a Occitània. A començaments del segle XIII, el consentiment massa benèvol de les autoritats occitanes impulsà el papa Innocenci III a predicar una croada contra els càtars, a la qual s'adherí el rei de França. Els croats, comandats per Simó de Montfort, van conquerir violentament les ciutats de Besiers i Carcassona.
  • 12. 11 Toulouse Els comtes occitans van buscar una solució pacífica, però els concilis eclesiàstics van establir unes condicions tan dures que es van decidir a reclamar ajut al comte rei Pere el Catòlic, de qui eren vassalls. Pere, que estava casat amb Maria de Montpeller, va optar per intervenir-hi militarment i va assetjar Simó de Montfort al castell de Muret, prop de Tolosa, l'octubre de 1213. El rei Pere va morir en la batalla i la derrota va significar la fi de la influència del llinatge de Barcelona a les terres d'Occitània. En endavant, els comtes reis catalanoaragonesos dirigirien la seva expansió cap a la Mediterrània. A Occitania, durant tot el segle XIII i l'inici del segle XIV, els càtars van patir una dura persecució, duta a terme per la inquisició i dirigida pels monjos dominicans. A la foto, una miniatura que representa l’expulsió dels càtars de Carcassona el 1209. Des de mitjans de segle XV a mitjans del XVI, Toulouse, coneix una intensa activitat econòmica gràcies a l’exportació del pastel – planta medicinal i de tint de teixits - cap a Espanya, Anglaterra i els Països Baixos. La ciutat és també un centre agrícola i industrial – tèxtil, vestits, sabates – Però les Guerres de Religió i el decliu del pastel enfront l’indigo, al segle XVI, posaran fi a aquesta era de prosperitat. La ciutat serà un centre d’instal·lació d’una nombrosa comunitat protestant – hugonots – Durant les Guerres de Religió – a mitjans del s. XVI que enfrontà protestants contra catòlica - la ciutat s’alinearà amb la causa catòlica. Uns 4.000 protestants van ser executats. La instauració de l’absolutisme reial com a forma de govern i la instal·lació de l’Intendent reial a Montpellier confirmen Toulouse en el seu paper de capital jurídica. Els consellers i els presidents del parlament seguiran un programa de construccions sumptuoses, principalment, al barri sud de la ciutat. S’erigeix la façana del Capitoli de 1750. La ciutat coneix de nou un cert període de bonança amb la producció extensiva de blat que comercialitzarà. La regió esdevé el “graner” del Llenguadoc. Al segle XVIII els projectes d’embelliment i de desenvolupament del comerç transformen la ciutat. Els jardins, els barris de la Garonne , la place Saint-Cyprien , la porta del Llenguadoc i ,especialment, la construcció del Canal du Midi , en són clars exemples
  • 13. 12 Toulouse El Canal du Midi L’idea d’unir l’oceà Atlàntic i el mar Mediterrani, per evitar el camí que resseguia les costes espanyoles – uns 3.000 Km.- amb totes les dificultats que comportava: l’estret de Gibraltar, les tempestes i els perills dels atacs pirates, era una idea que ja estava present abans de Lluís XIV. Des de Neró, passant per Carlemagne, Francesc I, Carles IX i Enric IV, tots van tenir l’ambició d’aconseguir aquesta proesa. Cadascun d’ells va ordenar que es fessin estudis, donant llum verda a molts projectes , sense poder assegurar mai la viabilitat d’aquesta unió. El 1662, Pierre Paul Riquet, presentà els seus plans per construir un canal a Colbert, ministre d’Economia de Lluís XIV. El rei s’adonà de seguida de les avantatges econòmiques, polítiques i militars del canal. Després d’uns anys de negociacions per la qüestió del finançament d’aquesta immensa obra, el 1664 comencen les obres de construcció del canal sota la direcció de Riquet. El canal Reial es va inaugurar oficialment el 24 de maig de 1681. Des del segle XVII al XIX, el canal va ser un punt de gran activitat, una processó continua d’embarcacions carregades de mercaderies o passatgers, - com les cues de camions de les actuals autopistes - Avui, és un dels grans atractius turístics de la zona. El 1996, va ser declarat per la UNESCO Patrimoni Mundial de la Humanitat El canal mesura 250 Km de longitud, amb una mitja de profunditat d’1 a 2 m, amb 63 encluses, 130 ponts el travessen. Els treballs de construcció van durar 14 anys i hi van arribar a treballar fins a 12 mil treballadors
  • 14. 13 Toulouse La Revolució francesa va ser ven acollida a Toulouse que es va declarar jacobina – grup polític que va dirigir una fase de la Revolució – Però amb la nova organització territorial i administrativa, la ciutat va perdre la seva condició de capitalitat regional, convertint-se en cap de departament. Ja al segle XX, és la 1a Guerra Mundial (1914-1918) qui rellança seriosament l’activitat industrial de Toulouse. El camp de batalla va quedar més amunt de la zona . La ciutat estava ben provista de transports , de mà d’obra i energia ( carbó de Carmaux i hulla dels Pirineus). El 1917, s’insta-la l’empresa Latécoère que s’orientarà ràpidament cap a la fabricació d’avions. Aquesta activitat serà fonamental per Toulouse. Als anys 30 es crearà Sud-Aviation i als 70, una ampliació, Aérospatiale . Avui, amb Airbus i l’electrònica, sobretot, la ciutat ha aconseguit atrapar el seu retard industrial històric. Al nord-est de la ciutat una nova aglomeració, que els tolosans anomenen “Airbusville” s’aixeca del terra. El febrer de 2003 es va aixecar el sostre – que pesa cinc vegades el que pesa la Tour Eiffel! – de l’hangar monumental en el que s’ensamblarà el gegant dels aires , ja actiu , l’A-380 VISITEM LA CIUTAT DE TOULOUSE Basílica de St-Sernin És la més cèlebre i la més bella de les grans esglésies romàniques de pelegrinatge del Midi i la més rica de França quant a relíquies. Al seu actual emplaçament s’aixecava, a la fi del segle IV, una basílica que acollia el cos de St Sernin – o Saturní - Aquest apòstol del Languedoc , primer bisbe de Toulouse, va ser martiritzat el 250 -lligat a les potes d’un toro que recorregué els carrers de la ciutat, arrossegant-lo fins a morir - El campanar, de planta octogonal i cinc pisos, s’aixeca a sobre del creuer. Els tres pisos inferiors estan decorats amb arcs de mig punt. Les dues inferiors van ser afegides 150 anys més tard.
  • 15. 14 Toulouse Carlemagne, va enriquir l’església amb relíquies. Molta gent d’arreu d’Europa venia fins aquí: era també una etapa pels pelegrins que anaven cap a Santiago de Compostela L’edifici actual es va construir per respondre les noves necessitats. Començat cap el 1080 es va acabar a mitjans del segle XIV. La seva restauració general es va dur a terme a partir de 1885 de la ma de l’historiador de l’art i arquitecte Viollet-le-Duc. St-Sernin es va construir en maó i pedra. A l’absis – capçalera d’una església – començat a la fi del segle XI hi domina la pedra, a la nau, és el totxo. A la Porta dels Comtes, originalment dedicada a sant Sernin, hi ha representada la paràbola de Llàtzer i del Mal Ric i dels patiments derivats pel seu orgull, avarícia i luxúria. Al voltant del pilar central hi ha el ric que demana tornar a la terra per advertir al seu germà però es mantingut a l’infern. A l’esquerra de la porta hiha un nínxol en el que hi ha tres sarcòfags que van servir de sepultura de les restes dels comtes de Toulouse – d’aquí el nom de la porta –A l’interior també hi ha una cripta en la que hi ha set impressionants baixos relleus de marbre de finals segle XI: Crist en majestat, amb els símbols dels Evangelis envoltats d’àngels i apòstols. L’església i el claustre dels Jacobins El conjunt conventual dels Jacobins , és un exemple de la construcció monàstica dels segles XIII i XIV, totalment construït amb maons, veritable joia de l’art gòtic del Llenguadoc L’església és un monument excepcional impregnat d’una gran harmonia que, en realitat, no és tal. Aquesta gran impressió d’unitat dissimula, de fet, una construcció complicada, realitzada en etapes successives que responen a les necessitats sense fi dels Frares Predicadors conventuals . L’interior de Saint-Sernin segueix el model de les grans esglésies de pelegrinatge. El seu pla va ser concebut per facilitar les devocions dels fidels. La impressió que dóna l’espai l’interior és el d’una gran harmonia i serenitat: una nau principal de 115 m de longitud, flanquejada per dues de laterals, un immens transsepte de 64m. amb una volta superior de 21 m. i un cor amb deambulatori en el que s’obren cinc capelles
  • 16. 15 Toulouse Uns colors, hàbilment repartits entre tons freds i calents, fan vibrar l’edifici sense dissimular els volums i les superfícies. Aquesta atmosfera lluminosa reflexa les aspiracions d’una nova generació de Frares Predicadors que, tot i respectat la voluntat d’humilitat de Sant Dominic, fundador de la seva ordre, imposen al darrer quart de segle XIII, una nova estètica. Les estructures monàstiques de l’antic convent segueixen un esquema que s’ha lliurat de l’estricta norma dels constructors de l’estil romànic, edificats sobre un pla-model de l’abadia de Saint Gall . La sala capitular, el refractori, la sagristia així com la petita capella funerària, dedicada a Sant Antonin estan decorades amb un conjunt de pintures murals del segle XIV. S’organitzen al voltant d’un gran claustre, decorat d’elegants columnetes i capitells de marbre decorats amb motius florals i animals. El refractori, en les que s’organitzen exposicions de prestigi, és un dels més amples que s’han fet mai en el camp de l’arquitectura monàstica. És un esplèndid espai de 60m., recobert d’un esquelet revestit, banyat de llum que penetra pels espais buits de lancetes trilobulars. Aquesta bella construcció, decorada amb motius geomètrics del segle XV. El contrast és espectacular entre l’aspecte massís, auster, de l’exterior i l’extraordinària lleugeresa de l’arquitectura interior: una doble nau separada per columnes de 22 m. d’alçada, de les que en surten voltes ogivals – apuntades – fins a 28 m i que finalitzen amb una profusió de nervis que configuren la gegantesca i cèlebre palmera. Un dels espais més encantadors dels Jacobins és el claustre. Segueix el model típic dels claustres monàstics: un jardí central envoltat d’una galeria coberta. En aquest cas, la galeria es sustenta amb parelles de columnetes adossades típiques del gòtic llenguadocià
  • 17. 16 Toulouse Amb més fortuna que cap altra teòleg o filòsof, St. Tomàs (1225-1274) organitzà el coneixement del seu temps i el posà al servei de la seva fe. En el seu esforç per reconciliar la fe amb l’intel·lecte, creà una síntesi filosòfica de les obres i ensenyaments d’Aristòtil i altres savis clàssics, de St. Agustí i altres pares de l’església, d’Averroes i Avicena i altres erudits islàmics, de pensadors jueus com Maimònides i ben Yehuda ibn Gabirol. St Tomàs aconseguí integrar en un sistema ordenat el pensament d’aquests autors amb els ensenyaments de la Bíblia i la doctrina catòlica. El Capitol És l’ajuntament de Toulouse. El seu nom prové de l’antiga assemblea dels “capitols” La façana que s’obre a la plaça és de mitjans del segle XVIII. Mesura 128 m., està decorada amb pilastres jòniques. És un bell exemple de l’arquitectura colorejada que juga, hàbilment, amb l’alternança entre el totxo i la pedra. Rue de St-Rome Carrer reservat als peatons. Correspon a un tram de l’antiga via que travessava la vila de nord a sud. Avui, hi proliferen les “boutiques” És remarcable el nº 39, la casa del metge de la reina Catalina de Medicis, Augier Ferrier. Hotel d’Assézat És l’edifici particular més bell de Toulouse. Construït entre 1555 -1557 a partir del disseny de Nicolas Bachelier, l’arquitecte tolosà més del Renaixement, pel senyor d’Assézat un comerciant de pastel enriquit i promogut a capítol. A la façana principal i de l’esquerra hi ha desenvolupat, per primera vegada a Toulouse, l’estil clàssic caracteritzat per la superposició dels tres ordres antics: dòric, jònic i corinti. Plaça del Capitol
  • 18. 17 Toulouse St. Tomàs va ser un autor prolífic, amb gairebé 800 obres atribuïdes. Va ser canonitzat el 1323. Avui, les seves restes descansen a l’església dels Jacobins. Els hôtels – mansions –particulars Des de la fi de l’edat mitja, la prosperitat econòmica i la necessitat de reconstruir la ciutat, l’endemà del gran incendi que destruí bona part de la ciutat, van portar a que es multipliquessin els hôtels o mansions dels particulars. Les antigues cases de mercaders són substituïdes per les cases nobles amb les seves imponents façanes. Els negociants de l’edat d’or del Renaixement, sovint promoguts a la funció de Capítols, van construir en pedra i totxo, mansions amb decoracions refinades a l’exterior i a l’interior i amb curioses torres d’escala de pedra. Avui, per tota la ciutat, encara es conserven un centenar d’aquestes mansions. HÔTEL DE BERNUY Jean de Bernuy, jueu espanyol perseguit per la Inquisició, esdevingué un ric comerciant gràcies al comerç del pastel –aquesta flor que dóna un tint de color blau característic – Es va fer aixecar aquesta mansió d’estil renaixentista per l’arquitecte Louis Privat al segle XVI. Aquest hôtel té la torre d’escala ortogonal més alta de la ciutat. Avui, acull part de l’institut i col·legi Pierre de Fermat. CATEDRAL DE ST-ÉTIENNE Comparada a St-Sernin, la catedral sembla, curiosament, desapareguda. La seva construcció es va estendre del segle XIII al XV. Si poden trobar reflectides les escoles gòtiques del Nord i del Midi francès. Destaca la seva torre rectangular. HÔTEL DE BERNUY CATEDRAL DE ST-ÉTIENNE
  • 19. 18 Toulouse AIRBUS Nascut de la voluntat europea – inicialment franco-anglesa, més tard, franco-alemanya des de 1969 i espanyola des de 1987 – Airbus Industrie ha esdevingut en vint anys el segon constructor aeronàutic mundial, donant així a Europa, el mitjà per construir, a partir d’un primer model l’A 300, una gamma complerta d’avions d’una capacitat de 150 a 330 places. Fruit de la tenacitat de tres homes, Roger Béteille – coordinador dels treballs del projecte Airbus – Henri Ziegler -administrador gerent d’Airbus Industrie – i Franz-Joseph Strauss – president del consell de vigilància – allò que, inicialment, semblava una aventura es va transformar en una indústria d’importància mundial, imposant-se per tots els continents. L’èxit d’Airbus resideix, en gran part, en la voluntat de proposar sempre un avió que satisfaci les necessitats del client. També es deu a una impressionant sèrie de progressos tecnològics com l’aparició dels comandaments de vol elèctrics, la posta a punt d’uns aparells aerodinàmics, el disseny d’un punt de pilotatge previst per dos membres de l’equipatge gràcies a un sistema de vol totalment nou. Paral·lelament a la col·laboració franco-americana entre la Snecma i General Electric donarà naixement el 1981, al motor CFM-56, un dels motors d’avió més venuts a tot el món.Avui, Airbus Industrie empra 2700 assalariats de trenta tres nacionalitats diferents, i forneix, a través de la subcontractació de treball 30 mil persones a les empreses col·laboradores. L’AIRBUS A 380 El 18 de gener de 2005 es va presentar l’avió de passatgers més gran del món: el nou model d’Airbus, A 380. Aquest model no serà operatiu fins al 2006. I representa un intent d’avançar-se al seu competidor més directe, el Boing 747.Té una capacitat per a 840 passatgers. L’A 380 té una capacitat per a 840 persones, però en transportarà entre 555 a 656 passatgers
  • 20. 19 Toulouse El consorci Airbus Industrie reagrupa les quatre empreses d’aviació europea: Aerospatiale a França, Daimler-Benz Aerospace Airbus a Alemanya, amb una participació del 37’9% ambdós, Britisch Aerospace al Regne Unit i CASA a Espanya participen respectivament a raó de 20 i 4’2%. Alhora, accionistes i col·laboradores industrials, totes quatres asseguren la concepció i la producció de tots els aparells, la coordinació i la gestió referent al consorci. Un avió d’Airbus es, veritablement, el fruit comú d’una unió total. Les ales dels aparells es fabriquen a la Gran Bretanya, algunes parts del tronc a Hamburg o Brême ( Alemanya), el cockpit a Toulouse – seu del grup -, Nantes o Saint-Nazaire ( França) els estabilitzadors a Espanya. El conjunt de les peces es porta a l’ensamblatge total a Hamburg a la fàbrica Daimler-Benz pels models A 319 i A 321, Toulouse a la planta d’Aerospatiale per l’A 320, l’A 300, l’A 330 i l’A 340. En total, el procés de fabricació s’allarga fins a un any per cada model. En aquest temps, els pilots es formen durant cinc setmanes als centres de Toulouse, Miami i, des de fa poc, a Pequin. El mecànica, reben una formació de 4 mil hores. El cost de la formació de l’equipatge equival al 20% del cost total de l’avió però justament això és un argument de pes per a la seva venta. Per fer les proves de l’A 380 es va construir el 2004 un impressionant magatzem d’acer anomenat S34.Està feta amb 2400 tones d’acer ( pesa 5 vegades més que la Tour Eiffel) Mesura 120 m.d’allargada i 32’40m d’alçada. Té una caixa de 400.000m3. Es tracta de l’Airbus Beluga , del qual existeixen només cinc unitats i s’utilitza per transportar peces de gran tamany, com per exemple, parts d’altres avions, de la estació espacial i satèl·lits .
  • 21. 20 Lastours La Ciutat de l’Espai és un parc temàtic inaugurat el 1997, orientat a la conquesta de l’espai. Es poden veure diferents models de coets. Hi ha nombroses exhibicions interactives, com per exemple, viure la sensació de caminar sobre la lluna, o la gravetat a l’espai.. Un gran planetari de 600 metres quadrats, i un IMAX amb pel·lícul.les 3D completen la visita. LA CITÉ DE L’ESPACE LASTOURS Els vestigis més antics coneguts de Lastours daten de l’edat de bronze mitjà, uns 1500 anys abans de la nostra era. La regió va atraure molt aviat buscadors de jaciments metal·lífers. Les restes més antigues de l’extracció de minerals daten d’època romana. Els metalls més buscats devien ser l’or i el coure. A l’edat mitjana, el castell principal, Cabaret, és conegut sota el nom de Capus Arietis. El castell de Cabaret va donar el seu nom a la petita regió del Cabardès, la part est de la Muntanya Negra. Aquest i altres dos castells ja existien abans de la croada contra els albigesos però sota una forma diferent de l’actual. A l’època del catarisme florent, la noblesa del Cabardès apareix molt unida als adeptes de la nova religió i pateix des del 1209 els assalts dels croats de Simó de Montfort. El castell de Cabaret és assetjat, però resisteix victoriosament. Després de la croada, el Cabardès és objecte d’una divisió administrativa reial, i es converteix en una castellania amb sis comunitats que tenien com a centre les torres de Cabardès. Aleshores els castells són reconstruïts, i s’hi afegeix un quart (Torre Regina). Els habitants de la castellania devien servei de guàrdia i manteniment als castells a canvi de l’exempció dels impostos. El segle XVI Cabaret és ocupat pels protestants. El 1591 van ser expulsats pel mariscal de Joyeuse. A partir de la revolució els castells van ser abandonats i utilitzats com a pedrera fins a la realització de les primeres restauracions del segle XX.
  • 22. 21 Lastours Els quatre castells de Lastours. Els castells Els quatre castells estan situats en un cim de roquer, a 300 metres d’altitud, dominant el curs de l’Orbiel i el rierol de Grésilhou, el seu afluent, tot vigilant el lloc de pas on la vall s’estreny. Formava part d’una via important de penetració cap a l’Alt Cabardès. Totes les construccions han patit diverses reformes. Els quatre castell són: CABARET, FLOR D’ESPINA, QUERTINHEUX i TORRE REGINA. El castell de Cabaret posseeix un recinte protegit per una barbacana. L’extrem nord amb vestigis d’una torre quadrada data sens dubte de la fase de construcció més antiga, d’època romànica. A l’altre extrem del recinte encara subsisteix la torre e l’homenatge poligonal situada en el punt més elevat de la construcció. Encara queda una part del camí de ronda que seguia el perímetre del recinte. El castell primitiu de Cabaret situat a la part baixa estava envoltat d’un poble fortificat o castrum. Flor d’Espina , té un recinte en forma trapezoïdal. Dins el recinte devien existir altres construccions avui dia desaparegudes. Quertinheux és el més complex de tots: associa una torre rodona amb un recinte de planta poligonal regular. Torre Regina és una fortalesa d’època reial, construïda al llarg del segle XII. És reconeix fàcilment per la seva torre circular. És el petit dels castells. Els dos últims van ser modificats el segle XVI per adaptar-los a les armes de foc. El 1966 es van realitzar obres de restauració. El 1905 van ser catalogats com a monuments històrics.
  • 23. 22 Toulouse Antiga fàbrica Ravier Des del pàrquing un camí per a vianants travessa el poble i condueix als visitants fins a una antiga fàbrica tèxtil. Aquesta antiga fàbrica, totalment reformada, és la recepció i punt de partida de la visita dels castells per un camí. A principis de segle s’hi fabricava teixit destinat a la confecció de roba de carrer per l’exercit. Garantia tota la fabricació de teixit necessari des de la filatura de la llana fins la fabricació de teixits per vendre. També és possible descobrir els castells des del Mirador de Montfermier, que ofereix una panoràmica incomparable del lloc.
  • 24. 02 Paris

×