Paisatge

6,629 views
6,553 views

Published on

Un passeig pel paisatge

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
6,629
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
17
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Paisatge

  1. 1. UN PASSEIG PEL PAISATGE
  2. 2. Presentació realitzada per la matèria optativa Educació Visual i Plàstica a 4t d’ESO . http://www.xtec.cat/~tguxens/ http://www.teresaguxens.blogspot.com/
  3. 3. -Apropar-se al paisatge com a gènere artístic. -Identificar interpretacions estilístiques diferents d’un paisatge. -Analitzar els diferents elements plàstics i compositius d’un paisatge. -Partint de fotografies pròpies crear un paisatge a la manera d’algun dels estils, moviments o tendències artístiques estudiades. OBJECTIUS
  4. 4. ASPECTES BÀSICS QUE CAL TENIR EN COMPTE <ul><li>Elecció del format : vertical, apaïsat, etc. </li></ul><ul><li>L’ enquadrament , és a dir, el fragment que es vol reproduir. </li></ul><ul><li>El punt de vista , és a dir, on ens situem per representar-lo. </li></ul><ul><li>La línia de l’horitzó. </li></ul>
  5. 5. La línia d’horitzó baixa afavoreix principalment l’estudi de cels i núvols. Dóna més força al cel i augmenta la sensació d’espai.
  6. 6. La línia d’horitzó alta mostra una vista extensa del pla del terra. Dóna prioritat a la part inferior de l’escena. El paisatge es veu més tancat. En les vistes aèries fins i tot pot desaparèixer la línia d’horitzó.
  7. 7. La línia d’horitzó intermèdia permet una extensió semblant dels plans del cel i de la terra. No és convenient situar-la exactament al mig, per evitar la repetició d’espais iguals.
  8. 8. Hi ha tants paisatges com entorns diferents puguem trobar . Les formes característiques de les roques, les textures dinàmiques de l’aigua, els elements característics d’una ciutat: els blocs de pisos, els cotxes, els cartells publicitaris.
  9. 9. EL PAISATGE COM A GÈNERE ARTÍSTIC <ul><li>Leonardo da Vinci . La Gioconda. 1502. </li></ul><ul><li>Oli sobre fusta. </li></ul>Al principi no es considerava que el paisatge tingués prou interès per ser tema artístic i per tant autònom. Sempre acompanyava els personatges fent de fons. Era l’escenari per explicar continguts religiosos, polítics, històrics, mitològics. Però mai s’havia considerat la possibilitat de representar-lo al marge d’aquests episodis. Als segles XVI i XVII els pintors donen la catergoria de tema principal al paisatge. Konrad witz. La pesca miraculosa. 1444. Temple sobre fusta.
  10. 10. EL PAISATGE CLÀSSIC Està treballat de manera detallada per aconseguir una forta il·lusió de realitat. Alguns dels recursos que s’utilitzen per aconseguir aquest realisme són: El canvi de mida dels elements, és a dir, la disminució de la grandària dels elements llunyans. Willem van de Velde. Calm sea. Oli sobre tela. Aert van Der Neer. Bosc amb riu. 1645. Oli sobre tela.
  11. 11. <ul><li>La perspectiva aèria , aconseguida representant els primers plans més nítids i contrastats, amb colors més saturats. Els plans següents perdent color i amb la forma menys definida i els plans més allunyats perdent el contrast i amb tons de gris. </li></ul>Canaletto. El Tàmesis i el centre de Londres des de Richmond House. 1746. Oli sobre fusta. Marco Ricci. Capriccio of Roman Ruins. 1720. Gouache sobre pell.
  12. 12. Les seqüències cromàtiques, o escala tonal de valors, s’acostumen a utilitzar en el paisatge urbà o natural. La intensitat del color és indicativa de la distància a la que es troben els diferents elements. Des d’un color intens fins al blanc, es pot suggerir ordre i profunditat.
  13. 13. <ul><li>La perspectiva cònica per estructurar els elements arquitectònics. </li></ul>Canaletto. Regata al gran canal. 1733-34. Oli sobre tela. Canaletto. Riva degli Schiavoni. 1730. Oli sobre tela.
  14. 14. EL PAISATGE IMPRESSIONISTA Monet. L’estany dels nenúfars. 1899. Oli sobre tela. Monet. L’estany dels nenúfars. Armonia en rosa. 1900. Oli sobre tela. El paisatge impressionista es preocupa més per captar la incidència de la llum sobre els objectes, que per representar la forma exacta de les coses, ja que la llum tendeix a difuminar els contors. S’eliminen els detalls i es suggereixen les formes.
  15. 15. Monet. L’estació de Saint-Lazare. 1877. Oli sobre tela. Monet. Rue Saint Denis, fête du 30 juillet 1878. 1878. Oli sobre tela. S’utilitzen els colors primaris i complementaris aplicats amb una pinzellada decidida, curta i juxtaposada. Quan es contempla una pintura a certa distància, es produeix la barreja òptica dels colors que refà la lluminositat natural.
  16. 16. Fitxa tècnica -Autor de l’obra: Monet -Títol de l’obra: Sol Ixent. Impressió -Data de realització: 1872 -Tècnica utilitzada: Oli sobre tela -Mesures: 48x63 cm -Ubicació actual: Musée Marmottan, París Anàlisi formal: Tres petites barques naveguen pel port. Al fons es veu com surt el sol i s’aprecia la silueta esbossada de fàbriques, grues i altres instal·lacions. Hi ha un clar predomini del color sobre el dibuix, ja que tots els elements que apareixen estan desdibuixats i insinuats. Els tons blaus, violetes, grisos i ataronjats dominen la composició i apareixen disposats en petites pinzellades juxtaposades. Les taques de color i la manera de fer-les volen aconseguir l’efecte de llum. Per exemple, les pinzellades vermelloses que representen els reflexos del sol a l’aigua i que es van separant a mesura que s’apropen a l’espectador. L’esfera ataronjada del sol és el que més destaca a nivell cromàtic de la pintura. En el centre apareix una taca fosca en la que es reconeix la forma d’una embarcació amb dues persones. Més allunyades es veuen dues embarcacions més i al fons s’insinuen vaixells, xemeneies. La taca del sol i la barca que apareix en primer pla són els nuclis o centres d’interès de la composició que és asimètrica. No hi ha cap horitzó definit que separi el cel i el mar, sinó que aquests es fusionen en tot un seguit de pinzellades. Estil, moviment o tendència artística: Impressionisme. Anàlisi del contingut: Aquest quadre com va deixar clar el seu autor, no volia ser una representació descriptiva/topogràfica del port de Le Havre (es creu que podria ser aquest port), sinó la impressió que a ell li causà veure’l quan sortia el sol. Monet va proposar el nom de Impressió a aquesta obra. El nom “d’impressionisme” prové doncs d’aquest quadre de Monet. El germà del també pintor Renoir va afegir-hi Sol ixent , a manera d’aclariment . Es una de les primeres obres on el que és important no és la fidelitat en la representació de la realitat. El que és important és la impressió que li causa a l’artista. Per tant, l’artista fa una interpretació subjectiva de l’obra. Fins aleshores els pintors s’havien de mantenir fidels a la realitat i seguir uns procediments molt academicistes (el dibuix havia de ser d’una manera determinada, la composició havia de ser d’una manera determinada, la representació de la llum i els colors, ...). Expressa lluminositat, vivesa, espontaneïtat, …
  17. 17. EL PAISATGE POSTIMPRESSIONISTA El terme Postimpresionisme va ser posat el 1910 pel crític d'art anglès Roger Fry,c om una forma de referir-se als artistes que van sorgir immediatament després dels impressionistes. Aquests artistes van desenvolupar el seu treball a París i cadascú pels seus propis motius rebutjava les bases de l‘Impressionisme. El terme pot també utilitzar-se per denominar a l'última generació de pintors impressionistes que , a mesura que van prosperar en les seves carreres artístiques van anar abandonant moltes de les idees que havien defensat al principi. Els artistes postimpressionistes no van formar part d'un grup compacte o moviment, i tampoc el terme es refereix a un estil de pintura determinat. El que els artistes tenien en comú era el desig d'anar més enllà de les simples aparences. Cezánne. L’estaque/El golf de Marsella. 1882. Oli sobre tela. Van Gogh. Nit estelada. 1889. Oli sobre tela. Paul Signat. Antibes, el núvol rosa . 1916. Oli sobre tela.
  18. 18. Fitxa tècnica -Autor de l’obra: Paul Signac -Títol de l’obra: Antibes, el núvol rosa -Data de realització: 1916 -Tècnica utilitzada: Oli sobre tela -Mesures: 104x83 cm -Ubicació actual: Portland, Museu d’Art, Maine Anàlisi formal El paisatge representa un veler a prop de la costa a la caiguda del crepuscle. Hi ha un equilibri entre càlids i freds. El color, que és el protagonista del quadre està aplicat a partir de petites pinzellades en forma de punt de colors primaris (grocs, magentes, blaus) que barrejades entre elles sobre la tela fan que sorgeixin d’alguna manera la resta de colors (verds, violetes, taronges). Les ombres que projecta, per exemple el veler sobre el mar o les formes de la costa, no són grises ni negres, sinó de colors. Pel que fa a la composició podem dir que la forma triangular del veler destaca davant les línies horitzontals del mar que transmeten calma i tranquil·litat. Aquestes alhora contrasten amb les ondulades del cel que donen sensació de moviment.. La línia d’horitzó és baixa, fet que dóna més força al cel i augmenta la sensació d’espai, fa la presència del veler més insignificant. Estil, moviment o tendència artística: Neoimpressionisme/Puntillisme. Anàlisi del contingut Tant en aquest quadre com en altres de Signac, es veu clara la seva admiració cap als velers i els paisatges marins del Mediterrani. Als impressionistes els interessava com la llum incidia sobre els objectes i en canviava els colors. Coneixien la teoria dels colors, però van ser els puntillistes qui van continuar fent recerques científiques amb més rigor. Aquests descobriments poden ser resumits dient que hi ha tres colors primaris (groc, vermell i blau) i tres complementaris (violat, verd i taronja respectivament). La barreja de dos colors primaris dóna com a resultat el complementari del tercer, per exemple, la unió del groc i del vermell produeix taronja. Però la fusió no es fa en el pinzell, sinó a la retina de l’espectador quan observa a distància i confon els tocs pròxims de colors primaris.
  19. 19. Fitxa tècnica -Autor de l’obra: Van Gogh (1835-1890) -Títol de l’obra: Nit estelada -Data de realització: 1889 -Tècnica utilitzada: Oli sobre tela -Mesures: 73 cm x 92 cm -Ubicació actual: MOMA, Nova York Anàlisi formal És un paisatge nocturn on apareix un poblet envoltat de muntanyes. Clarament no domina el dibuix, sinó el color, sobretot els blaus, verds i grocs amb els que representa una escena de nit. Transforma una vista nocturna en una mena d’aconteixement còsmic on el cel sembla il·luminat per astres que giren creant una mena de remolins de llum irreal. Les pinzellades són llargues i paral·leles La composició està dividida en tres franges ben diferenciades: en la part inferior i més propera apareixen els xipresos, a continuació la línia de casetes i les muntanyes i després, la franja del cel, que és el que té més protagonisme. L’horitzó baix dóna més força al cel i augmenta la sensació de profunditat. La verticalitat dels xipresos contrasta amb les línies ondulades i en espiral del cel i amb les diagonals de les muntanyes. La teulada acabada en punxa del campanar lliga amb la forma del xiprer, tot i que té menys protagonisme. El punt d'interès d'aquesta obra és el cel, com treballa la llum intensa de la lluna i les estranyes formes que es poden interpretar com a astres. Estil, moviment o tendència artística: Postimpressionisme. Anàlisi del contingut Tot i que l’artista va treballar a partir del natural, el resultat no és un paisatge realista, sinó que passa per la interpretació que en fa ell. La intenció és comunicar la seva manera de veure i entendre el món. El quadre el va pintar durant la seva estada voluntària a l’hospital de Sant Romieg. L’obra deixa veure els moments que va viure en aquest període, angoixat per la malaltia (crisis depressives) que el deixava inutilitzat de tant en tant. L’artista sent especial atracció per la nit i pintarà algunes vistes i escenes nocturnes. L'estil de Van Gogh és molt particular i expressiu, les seves pinzellades característiques, fortes i decidides expressen un sentiment.
  20. 20. Van Gogh. Camp de blat amb corbs. 1890. Oli sobre tela. 50,5x100,5 cm. Rijksmuseum Vincent Van Gogh, Amstredam, Holanda. Pinzellades separades , superposades i paral·leles. Brusca perspectiva del camí. Predomini del color sobre el dibuix. Composició dividida en dues franges. Colors irreals i vius. VAN GOGH I EL POSTIMPRESSIONISME -Temes de la vida real -Paisatges sense dibuix previ -Ús expressiu del color -Formes exagerades -Pinzellades llargues i cursives -Trencament amb la perspectiva tradicional
  21. 21. Fitxa tècnica -Autor de l’obra: Cézanne (1839-1906) -Títol de l’obra: L’ Estaque / El golf de Marsella -Data de realització: 1882 -Tècnica utilitzada: Oli sobre tela -Mesures: 59,5 cm x 73 cm -Ubicació actual: Musée d’ Orsay, París, França. Anàlisi formal Un golf envoltat de camps de conreu, cases i muntanyes. Hi ha un clar predomini del color sobre el dibuix. El paisatge s’ha fet a partir de petites pinzellades juxtaposades que distingeixen cada cosa amb claredat. Amb aquest procediment simplifica les formes i les redueix al més essencial. Els hi dóna un aire geomètric. Els tons verds, ocres i blaus dominen la composició. Els colors llunyans són més apagats, en canvi, els més propers són més intensos. Destaca el color intens dels arbres costaners. La composició està dividida en quatre zones ben diferenciades: en la part inferior camps de conreu, arbres i alguna caseta, és la part més carregada. A continuació la superfície llisa de l’aigua, la cadena muntanyenca i després la franja del cel. Sembla que totes les línies convergeixen cap a un punt situat a l’esquerra, fora del marc, on es tanca el golf. No utilitza la perspectiva tradicional i el que fa és sintetitzar amb plànols de colors les diferents zones. La separació entre mar i terra està definida i es veu clarament on comença i on acaba cada element. L’horitzó alt dóna més importància a la part inferior de l’escena. Això fa que el paisatge es vegi més tancat. Estil, moviment o tendència artística: Postimpresionisme Anàlisi del contingut El golf de Marsella , també anomenat l’Estaque , va ser un dels temes al que l’artista va recórrer sovint. Cézanne era originari d’aquesta zona i ja la coneixia des de la seva infantesa. Va ser aquí on l’artista va pintar les seves primeres marines. En una carta que Cezanne escriu a Pissarro li parla d’aquest paisatge on el sol transforma els “objectes” en “siluetes” desdibuixades . La intenció de l’artista és comunicar la seva manera de veure i entendre el món.
  22. 22. EL PAISATGE FAUVISTA La principal característica del paisatge fauvista és l’us expressiu del color. Això vol dir que els colors no són gens fidels a la realitat. S’utilitzen colors vius, saturats, cridaners, estridents, agresius. Les formes es representen molt simplificades i amb els colors aplicats violentament. Aquest tractament és conseqüència de representar la realitat com l’artista la sent en comptes de com la veu. André Derain. Charing Cross bridge. 1906. Oli sobre tela. André Derain. The Turning Road. 1906. Oli sobre tela.
  23. 23. PINTURA ESQUEMÀTICA AMB COLORS MOLT SATURATS En qualsevol model real els colors acostumen a ser harmònics amb poques variacions cromàtiques, sobre tot si es tracta d’un paisatge natural. Treballar amb colors saturats és una bona manera de trencar amb aquesta harmonia i atmosfera de quietud. La repetició d’uns quants colors i de formes crea una sensació d’ordre que evita que semblin cridaners i molestos.
  24. 24. Fitxa tècnica -Autor de l’obra: André Derain -Títol de l’obra: The Turning Road -Data de realització: 1906 -Tècnica utilitzada: Oli sobre tela -Mesures: 129,5 x 195 cm -Ubicació actual: Museu de Belles Arts de Houston Anàlisi formal La imatge recull el que podria ser una escena quotidiana: un parc, envoltat per un camí, ple d’arbres i de gent fent diferents activitats. Clarament predomina el color sobre el dibuix, els tons vermellosos, verds, blaus, grocs dominen la composició. Són colors saturats, cridaners, estridents. No hi ha cap intenció de representar la llum real, el clarobscur (llums i ombres per representar la sensació de volum). S’apliquen colors plans: els càlids (grocs, taronges, vermells, ...) s’aproximen a l’espectador i els freds (verds, blaus, ...) s’allunyen. Els colors en definitiva no corresponen amb la realitat sinó que estan utilitzats de manera intuïtiva. La composició es pot dividir en dues franges poc diferenciades, la línia corba que dibuixa el camí serveix per estructurar el quadre en aquests dos espais. A la part més propera podem contemplar com representa les figures amb simples taques i poc definides. A La part més allunyada veient un bosc. Estil, moviment o tendència artística: Fauvisme. Anàlisi del contingut La intenció de l’artista és comunicar la seva manera de veure i entendre el món i ho fa a través d’un ús expressiu del color, rebutja la paleta de tons naturalistes. Expressa irrealitat, alegria, contrast, …
  25. 25. EL PAISATGE CUBISTA Representa la realitat amb formes molt simplificades que tendeixen cap a la geometrització. Fins i tot els elements vegetals i els núvols semblen poliedres amb les cares acolorides. Picasso. Caseta en un jardí. 1908. Oli sobre tela. Picasso. Paisatge. 1908. Oli sobre tela.
  26. 26. Picasso. Paisatge mediterrani. 1952. Oli sobre tela. Picasso. Paisatge amb dos figures. 1908. Oli sobre tela. Braque. Port de Normandia. 1909. Oli sobre tela. Aquest tractament implica l’observació analítica de les formes.
  27. 27. Picasso. Cases en el pujol (Horta d’Ebre). 1909.Oli sobre tela. L’obra de Picasso no és una representació pictòrica realista de l’aspecte del poblet sinó que ha representat les formes principals simplificades i geometritzades prescindint dels detalls. Horta d’Ebre
  28. 28. Juan Gris. Paisatge de Ceret. 1913. Oli sobre tela. Juan Gris. Paisatge de Ceret. 1913. Oli sobre tela.
  29. 30. Fitxa tècnica -Autor de l’obra: Picasso -Títol de l’obra: Horta d’Ebre, la fàbrica -Data de realització: 1909 -Tècnica utilitzada: Oli sobre tela -Mesures: 53 x 60 cm -Ubicació actual: Museu de l’Hermitage. San Petersburg. Rússia Anàlisi formal Una fàbrica en la que destaca una xemeneia envoltada de palmeres. Tot està representat de manera molt sintetitzada i esquematitzada, reduint els objectes a formes geomètriques simples. Els elements estan pintats des de punts de vista diferents ( del davant, del darrere i de sobre) amb la intenció d’allunyar-se de l’aparença real de les coses i de com les veiem nosaltres. Els colors ocre, verd i gris dominen la composició. És una paleta reduïda de colors. No hi ha un interés per representar una llum real, sinó que cada pla de color és independent i està il·luminat de manera independent. La composició està dividida en dues franges, la zona de la fàbrica i el cel, tot i que encara es distingeixen l’una respecte l’altre, tendeixen a fusionar-se. Estil, moviment o tendència artística: Cubisme Anàlisi del contingut El quadre continua sent una representació de la realitat però se’n va allunyant i ja no utilitza la perspectiva tradicional per representar un espai i la idea de profunditat. Expressa complexitat, irrealitat, innovació, …
  30. 31. MANIPULACIÓ PRÈVIA DE LA IMATGE AMB PHOTOSHOP (treballarem a partir d’una fotografia del nostre poble o ciutat) -IMAGEN/AJUSTES/DESATURAR (el que fa és convertir la imatge a color en una imatge a escala de grisos) -FILTRO/ARTÍSTICO/CUARTEADO. Número de niveles : 5 Simplicidad: 6 Fidelidad borde: 2 (el que fa és simplificar els contors i detalls de la imatge i establir una escala tonal de valors que nosaltres podem decidir) En el primer exercici i a partir de la fotografia de paisatge que hem buscat (prèvia manipulació amb photoshop) farem una escala tonal per simplificar les formes i aconseguir certa sensació d’ordre i de profunditat. TREBALLEM AMB SEQÜÈNCIES CROMÀTIQUES
  31. 32. Les seqüències cromàtiques són un bon recurs per a conduir la mirada de l’espectador. Es tracta d’organitzar els colors a partir d’una escala tonal de valors. Començar pels més foscos en primer pla i acabar amb els més clars a la llunyania. Psicològicament, l’ordre de comprensió de l’espai és d’obscur a clar, i no al revés, ja que en lloc d’aconseguir profunditat, la forma pintada sobresortiria del quadre.
  32. 33. CONSTRUIR LA DISTÀNCIA AMB COLORS Els colors també poden marcar la sensació de profunditat: els càlids sembla que avancin cap a l’observador, en canvi, els freds fa la sensació que tirin enrere, cap el fons de l’escena. Paul Cézanne. El golf de Marsella vist des de l’Estaque. 1880. Oli sobre tela. Franz Marc. Vaques, groga, vermella i verda. 1912. Oli sobre tela.
  33. 34. El primer que farem és plantejar-nos una gamma de colors per saber quin d’ells utilitzarem en cada pla. Si els colors del paisatge no coincideixen amb els de l’esquema, els podem alterar perquè s’acostin a aquest plantejament. PERSPECTIVA DELS COLORS 1 2 3 4 5
  34. 35. EL COLOR DE LES OMBRES Si es vol fer un tractament més acolorit i que contrasti, es poden pintar les ombres amb el color complementari de l’objecte. En el primer cas el complementari del taronja és el blau, en el segon cas el complementari del vermell és el verd i en el tercer cas el complementari del groc és el violeta. El color habitual de les ombres és el propi de l’objecte però més enfosquit, en aquest cas amb marró. Sempre s’ha dit que les ombres són del propi color de l’objecte afegint una mica de negre o marró. El contrast entre les zones de llum i d’ombra també pot aconseguir-se gràcies al contrast cromàtic.
  35. 36. El contrast de complementaris provoca una gran tensió entre les zones de llum i les zones d’ombra. En dibuixos i representacions artístiques contemporànies, és habitual la utilització de contrastos de colors vius per afegir un cert dramatisme. Si pintem les ombres amb un color càlid, l’efecte que es produeix pot ser una mica desconcertant. En aquesta imatge per exemple no distingim si el blanc correspont a la zona de llum o a la zona d’ombres Què passaria si pintessim les ombres amb un color càlid?
  36. 37. INTERPRETAR ELS COLORS Els colors que s’han utilitzat són els del model real, però més saturats, brillants i contrastats. Es produeix una imatge d’un cromatisme exagerat i exaltat. Els colors que s’han utilitzat són els colors complementaris respecte el model real. És a dir, si el cel és blau, es pinta de color taronja. I així amb tots els elements del paisatge.
  37. 38. PROCÉS ABSTRACCIÓ A PARTIR D’UN MODEL REAL 1 2 3 4 5 -Tot i que les pintures purament abstractes acostumen a estar deslligades del món real, moltes vegades tenen com a punt de referència alguna cosa que l’artista ha vist o ha experimentat. -Un paisatge és un bon motiu per a realitzar un exercici d’abstracció a partir d’un model real. -Partint del model , amb elements clarament definits, es realitza un procés de descomposició utilitzant taques de color i formes geomètriques.
  38. 39. TREBALLS (seqüències cromàtiques) (tècnica utilitzada: témpera) David López Elliot Ortega Anna Cerezo
  39. 40. Ariadna Girbau Alejandro de la Torre Gerard Milà Marina Vargas
  40. 41. Alejandro Marin Enric Algarra Albert Ros Judith Ramoneda
  41. 42. Paisatge impressionista Paisatge puntillista Paisatges creats a la manera d’algun dels estils, moviments o tendències artístiques estudiades (tècnica utilitzada: témpera).
  42. 43. Paisatge postimpressionista (Van Gogh) Paisatge postimpressionista (Cezánne)
  43. 44. Paisatge fauvista Paisatge cubista
  44. 45. CREACIÓ DE PAISATGES FANTÀSTICS El fotògraf anglès Carl Warner, ha fet una sèrie de fotografies utilitzant només aliments per crear aquesta mena d’escenaris fantàstics que anomena foodscapes. Les seves imatges han format part d’una campanya publicitària per fomentar l’alimentació sana i responsable. Trobaràs més informació sobre la seva obra en el seu lloc web: http://www.carlwarner.com/

×