Conte Miró

26,937 views

Published on

Heu aquí el conte sobre Miró que hem emprat per a parlar d'aquest pintor als nostres alumnes.

Published in: Education, Technology
2 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • miro
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • M'agradat molt, segur que el podré utilitzar a classe. Gràcies!
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
No Downloads
Views
Total views
26,937
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
7,182
Actions
Shares
0
Downloads
362
Comments
2
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Conte Miró

  1. 1.
  2. 2.
  3. 3. PER ALS MESTRES: La intenció d'aquest conte és introduir als nens en el món de Miró mitjançant una història inventada sobre alguns aspectes de l'obra de l'artista. El conte està dividit en cinc fases, en les quals hi ha cinc composicions de Miró que els nens poden completar amb colors, segons el seu criteri, per a així completar l'aventura que us proposem. * EXPLICACIÓ DE LES CINC FASES: A) ELS ULLS L'ull és la imatge que usa Miró per a assenyalar la presència de l'home en la seva obra. És un ull amb existència pròpia que mira i atreu la nostra vista, és una presència física i vital, nucli de les composicions i un element accentuat del seu indiscreta insolència. Sempre està pintat amb una funció molt concreta, heus aquí els diferents ulls, de vegades sols i altres vegades en conjunt. L'ull és l'inici a partir del qual volem descobrir tot la resta. B) ELS ANIMALS Estan tractats sempre en la deformació de la imaginació dels quals solament ens vol suggerir la seva presència però no interpretar la seva forma real. Així alguns elements com: un bec, potes o les ales que adquireixen més importància i la seva deformació està feta en funció de la composició estètica, de manera que de vegades solament una part de l'animal és suficient. C) ELS INSECTES Són molt importants per a Miró ja que sol augmentar la seva grandària. Aquests li ofereixen a l'autor jugar delicadament amb els ullets, potes i pèls, són ús icones rítmiques equilibrats que ens fan pensar en el grandiós de la vida.
  4. 4. D) LES CONSTEL·LACIONS Les constel·lacions en l'espai còsmic són tota una riquesa de formes estructurades i de relació molecular semblant al plàncton marí. Estrelles, estels, el sol, la lluna, les trajectòries astrales formen l'expressió dinàmica del joc creatiu. L'ús del color negre en les constel·lacions és perquè no li interessa a Miró la lluminositat sinó l'equilibri còsmic dels molts elements que formen el llenguatge. E) ELS HOMES Quan ens referim als homes, s'inclou també la figura femenina ja que l'element més diferenciador és el sexe. Per altra banda a les figures se'ls adjunten totes les possibilitats orgàniques dels altres elements. La metamorfosi és intencionada, així es pot veure a l'home-bestiola, a l'home-muntanya, a l'home-fil, etc . En conjunt, els personatges no tenen relació entre ells, no hi ha una intercomunicación, però sí una evidència de contacte lúdic i una consciència de desig i simpatia, marcada per la seva pròpia condició. Creiem que està clar que en tota l'obra de Miró les formes es barregen i formen una unitat formal, des de l'element més petit com pot ser un punt fins a la superfície més gran de color. Es podria escriure de molts aspectes interessants i complexos a nivell del llenguatge, des de la cal·ligrafia al gest, des de la pau a la tensió, del color i de la seva absència. Andreu Terrades
  5. 5.
  6. 6. A Barcelona, la gran ciutat, hi vivia un nen, en Joan. Li agradava molt pintar animals, gossos, peixos, gats i ocells. El que li cridava més l'atenció eren els ulls dels animals, perquè a través de la seva expressió sabia si estaven contents o trists, si tenien fam o fred, si volien jugar o estaven cansats, així que els pintava els ulls de totes les maneres possibles: ulls grans, ulls petits, ulls grocs, ulls oberts, ulls blaus tancats, ulls misteriosos i ulls de molts colors.
  7. 7.
  8. 8. No cregueu que solament sabia pintar ulls. En Joan dibuixava a tots els animals, però no com eren, sinó que els feia més bells, els posava tres cues i cinc ulls, dos nassos i set potes o quatre orelles i vuit pels. Així va ser que els animals es divertien més dins els quadres d’en Joan que als carrers de la ciutat, i no volgueren sortir ja mai d'aquell món alegre i fantàstic on podien volar i jugar sempre. Era el món de la fantasia i la il·lusió.
  9. 9.
  10. 10. En Joan estimava la natura, per això va cridar a les flors, a les fulles, als arbres i a tots els insectes perquè gaudissin també d'aquest món de felicitat, ah! i a les pedres pesades i grises els va dir: - jo, vos pintaré de colorins perquè sigueu més belles.” Va agafar els colors que utilitzava, que com veis eren pocs, i pintà les pedres grans i macs de groc, vermell, verd, blau i taronja. Mai les pedres havien lluït tant!
  11. 11.
  12. 12. Un dia, el nostre amic, se’n va dur els animals i els insectes a París. Pujaren a una gran torre de ferro i els mostrà la immensitat de l'Univers, els presentà la lluna i el sol, les estrelles, els estels, els planetes i satèl·lits i també les grans constel·lacions o agrupacions d'estrelles. A partir d'ara, els va dir, formaran part del vostre entorn, podreu viatjar amb la imaginació a través del cosmos i descobrireu nous mons i tindreu grans aventures, perquè tot això és possible si de veritat ho desitjau.?
  13. 13.
  14. 14. <ul><li> Encara varen fer un altre viatge, anaren a una illa anomenada Mallorca. Era un lloc tranquil i lluminós. En Joan pensà: </li></ul><ul><li>tots els animals, les plantes i les estrelles hi estaran ben a gust. </li></ul><ul><li>Els personatges que habitaven Mallorca eren els humans: homes, dones i nens, pareixien estranys però eren una gent bondadosa, tranquil·la i divertida que gaudia del món màgic de Joan. </li></ul><ul><li>Aviat tots van formaren un gran col·lectiu on el respecte per la llibertat dels altres era l'única condició. Allò era un món feliç. </li></ul>
  15. 15.
  16. 16. - “ Penso que, al final de la meva vida hauré retrobat tots els valors de la infantesa. Joan Miró

×