Article comunicacio-3r llocxarxasocialtreballadormobils-oidp-lleida-20110407-r-costa-aesplugas

  • 275 views
Uploaded on

Comunicación de Ramon Costa-i-Pujol y Albert Esplugas en la XI Conferencia del Observatorio Internacional de la Democracia Participativa, celebrado en Lleida, del 6 al 8 de abril de 2011

Comunicación de Ramon Costa-i-Pujol y Albert Esplugas en la XI Conferencia del Observatorio Internacional de la Democracia Participativa, celebrado en Lleida, del 6 al 8 de abril de 2011

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
275
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. El tercer lloc. Una experiència de xarxa social per als treballador mòbils XI Conferencia del Observatorio Internacional de la Democracia Participativa (www.oidp.net) Lleida. 6, 7, 8 i 9 d‟abril de 2011 Ramon Costa-i-Pujol. Business Productivity Advisor. MIC Productivity. ramonc@micproductivity.com Associate Professor. EADA Business School. rcosta@eada.edu www.linkedin.com/in/ramoncosta Albert Esplugas Mimó General Manager. MIC Productivity. albert@micproducivity.com Associate Professor. ESADE Business School. albert.esplugas@esade.edu www.linkedin.com/in/albertesplugas Resum: La figura del treballador/a mòbil és cada vegada més freqüent en el nostre entorn laboral. Si bé la mobilitat ha estat tradicionalment vinculada a perfils comercials, consultors o directius que requerien de desplaçaments a la seu d‟empreses clients o a l‟estranger, el treball mòbil és una opció que pot obrir-se a un col•lectiu nombrós de rols professionals i ocupacions. Però més enllà del concepte de treball mòbil, apareix el terme “Treball Flexible” que s‟entén com qualsevol canvi en lhora o el lloc en que es realitza el treball, i per tant pot incloure, per exemple, treballar des de casa, treball a distància o treballar "en moviment" i fer-ho independentment en uns horaris laborables estàndard o amb llibertat d‟horari. Per tant el terme “Treball Flexible” comprèn moltes més situacions que el “Treball Mòbil” i és per això que el vam escollir per l‟estudi i el futur portal, “tercerllo.cat”. En diem "tercer lloc" als “espais públics” de la ciutat on un treballador o treballadora, que realitzi part de la seva feina en mobilitat, pugui tenir accés a unes condicions mínimes on poder desenvolupar la seva activitat: un lloc per seure, una taula, un endoll, lambient de silenci necessari, i cobertura necessària per poder-se connectar a Internet. Es consideren, per tant, “tercers llocs” espais com bars, biblioteques, hotels, centres de negoci o centres de teletreball. El portal „tercerlloc.cat‟ impulsat pel Centre d‟Innovació en Productivitat, Fundació Privada (MIC Productivity) és una xarxa social a disposició dels treballadors mòbils (o en itinerància) on puguin localitzar espais de treball en „el tercer lloc‟ en una ciutat, poder compartir amb els altres usuaris les seves valoracions i afegir nous punts. Paraules clau: treballador de la informació i el coneixement, productivitat, lloc de treball, tecnologies de la informació i la comunicació, treballador mòbil, xarxes socials, treball i oficines flexiblesEl tercer lloc. Una experiència de xarxa social per als treballador mòbilsLleida, 7 d’abril de 2011 (OIDP) Pàgina 1
  • 2. 1 ANTECEDENTS I PUNT DE PARTIDA Per a poder estudiar les necessitats dels treballadors mòbils i justificar la necessitat d‟un portal com “www.tercerlloc.cat”, cal, abans, però situar en context aquests professionals dins del que anomenaríem els treballadors de la informació i el coneixement i les tendències en el nou món del treball, d‟aquest societat de la informació. La necessitat de treballar de manera remota, o en itinerància, d‟aquests treballadors, comporta l‟aparició de conceptes com el treball flexible i l‟oficina flexible i, per tant, el treball en el tercer lloc. a. La Societat de la Informació i el Coneixement Per a parlar i entendre les necessitats del treballador de la informació i el coneixement és necessari definir i entendre què entenem per la “Societat de la Informació i el Coneixement”. Un dels principals autors en aquesta matèria és en Manel Castell. M. Castells va començar a utilitzar el terme “Societat dinformació” per a definir les realitats socials modernes partint de la premissa que latribut „Informació‟ és específic per una “forma dorganització social „especial‟ en la qual la generació dinformació, el seu processament, i la transmissió d‟aquesta és transformada a fonts fonamentals de productivitat i poder” (Castells, 1999) Des d‟un altre punt de vista professional, el “Institute for the Development of the Information Society“ proposa aquesta altre definició per a la societat de la informació: “La societat de la informació és una etapa en el desenvolupament de la civilització moderna caracteritzada per una funció creixent de laEl tercer lloc. Una experiència de xarxa social per als treballador mòbilsLleida, 7 d’abril de 2011 (OIDP) Pàgina 2
  • 3. informació i en el coneixement en la vida de la societat, amb el suport i aplicació d‟eines i tecnologies de comunicació, una creixen proporció de productes dinformació i serveis en el PIB, i la creació duna infraestructura dinformació global que assegura les interaccions eficaces de persones, el seu accés a informació, i la satisfacció de les seves necessitats socials. (Yershova, Khokholov and Shapotchnik, 2008). El teòric canadenc Tapscott (1998, p. 60-81) identificava, també, dotze aspectes que caracteritzen el que coneixem com a societat de la informació:  Orientació cap al coneixement i, per tant, la nova societat és una societat, realment del coneixement.  La digitalització, el que comporta, també, que ens trobem en una societat digital  La virtualització d‟objectes físics, que poden esdevenir objectes virtuals,...), de les oficines i centres de treball, de companyies, de llocs de treball,...  La „molecularització‟, de manera que el concepte de „masses‟ és reemplaçat per concepte de „molecularitzat‟.  El treball per Internet, en què la societat opera a través de xarxes  La desintermediació entre consumidors i productors  La convergència entre la informàtica, les comunicacions i la indústria dels continguts  La naturalesa de la innovació a través de processos de creativitat  La combinació de productors i consumidors d‟informació a la vegada  La immediatesa esdevenint un factor clau en els negocis i el seu èxit  La globalització d‟una economia que treballa a escala global  La dissonància, com a concepte de l‟increment d‟incidents degut a conflictes socials sense precedents b. Tendències en el nou món del treball Aquesta societat de la informació i l‟ús intensiu de les eines i tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han suposat l‟aparició de nous models en el món del treball, però també nous reptes que les organitzacions han d‟assumir. A la recerca duta a terme per Gartner (Austin 2010), s‟analitzaven els canvis continuats en la naturalesa del treball i es proposava una llista d‟aspectes a tenir en compte per al període 2010-2020: - La „desrutinització‟ del treball - „Work swarms‟ (treball en eixam). Per „swarming‟ s‟entén un treball caracteritzat per un flux d‟activitat col·lectiu, dut a terme per molts individu, on tothom està disponible i és capaç d‟afegir valor - Els vincles „febles‟, lligat dins del concepte de „swarming‟, esmentat en l‟anterior punt. - El treball col·lectiu. Hi haurà grups, informals, de persones (stakeholders), fora del control de l‟empresa, que podran impactar en l‟èxit o fracàs de l‟organització, agafant, cada vegada, mes importància, el treball, ús i aplicació de les xarxes socials, al voltant de les empreses i dels professionals.El tercer lloc. Una experiència de xarxa social per als treballador mòbilsLleida, 7 d’abril de 2011 (OIDP) Pàgina 3
  • 4. - “Work sketch-ups”. La majoria dels processo no-rutinaris seran altament informals, sense seguir un patrons estandarditzats - El treball espontani. L‟espontaneïtat implicarà activitat reactiva (a partir de nous patrons), tot i que també contindrà treball proactiu (com per exemple, la cerca de noves oportunitats i la creació de nous dissenys i models) - La simulació i experimentació. Els usuaris es mouran a través de diferents dimensions (social media, vídeos, documents, dades transaccionals) per analitzar i treballar amb diferents tipus de dades - “Pattern sensitivity”. El món dels negocis esdevindrà més volàtils. - Hipreconnectivitat. El món del treball està i, s‟intensificarà encara més, hiperconnectat dins i fora de les empreses a través de xarxes de xarxes, moltes elles fora del control de les pròpies empreses. - El lloc de treball. El lloc de treball (workplace) esdevé, cada vegada, més i més virtual, amb interaccions (reunions de treball, comunicacions, col·laboracions) entre diferents zones horàries, geogràfiques i multiempresa. D‟aquestes tendències, en volem destacar dues de bàsiques per al nostre estudi i sobre el que es basa la necessitat identificada per al „tercer lloc‟: - Les xarxes socials, enteses com a eines de comunicació, col·laboració i intercanvi de coneixement i informació entre els professionals, dins i fora de les empreses - La virtualització del lloc de treball. Tal i com apunta l‟estudi, el lloc de treball dels professional esdevindrà “el planeta terra”. Molts treballadors no disposaran d‟una oficina física ni d‟un espai físic concret de treball i els seu horari de treball podrà passar durant les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana. Anem cap a una conciliació de la vida laboral, personal i familiar, adaptant els horaris, en la mesura en què es pugui, a les diferents realitats dels professionals. Això comporta que una part de les nostres tasques professionals es puguin desenvolupar fora de l‟oficina (a casa, en el tercer lloc,...) o en horaris que ens permetin evitar desplaçament en „hores punta‟, fent reunions de treball virtualment, estalviant el temps del desplaçament,... Els avenços tecnològics dels darrers anys (finals dels 90 i principis dels 2000) han canviat, completament, la manera de treballar. Internet, juntament amb l‟increment de la capacitat i portabilitat dels ordinadors i els telèfons mòbils, han permès a les persones, i als professionals de les empreses, el poder treballar, de manera productiva des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Aquestes capacitats han suposat, per exemple, l‟explosió de l‟externalització (offshore) de moltes feines cap a països com l‟Índia o la Xina. I els diferents softwares de productivitat online, com els blogs i les wikis, estan canviant, també, la manera en com els equips treballen plegats, es comuniquen, interactuen i col·laboren, arreu del món.El tercer lloc. Una experiència de xarxa social per als treballador mòbilsLleida, 7 d’abril de 2011 (OIDP) Pàgina 4
  • 5. Alguns dels conceptes que veurem aparèixer en breu, o que es consolidaran, tenen a veure amb aspectes com la telepresència, el treball en el món virtual, el co-treball o el treball en el tercer lloc. A la guia “iProductivitat. Les TIC per incrementar el rendiment de les persones (Costa-i-Pujol i Vilalta, 2010), els autors enumeren i presenten diferents escenaris de treball que tenen relació amb aspectes com la telepresència, el treball en el món virtual, el co-treball o el treball en el tercer lloc:  Presència Virtual. Cada vegada mes, ens trobarem amb professionals que treballen de manera remota (des de casa seva, habitualment), però que són presents, gràcies a les tecnologies, de manera virtual, a l‟oficina. Els sistemes de telepresència, que proveeixen, per exemple, de videoconferència, en temps real, permeten que aquests professionals interactuïn amb els seus companys d‟equip, com si fossin presents a l‟oficina. L‟ús de pantalles de gran resolució faciliten que la presència virtual d‟aquests treballadors sigui quasi imperceptible per als seus companys.  Treball en el món virtual. Si bé fenòmens com Second Life s‟han reconduït cap a una „normalitat‟ en el seu ús i aplicació, no és gens menyspreable les prestacions que aquest tipus de „mons virtuals‟ tindran, en un futur proper, per al món del treball. Moltes de les relacions entre empreses i professionals es duran a terme en entorns virtuals d‟aquest estil, on la realitat virtual confluirà amb la realitat presencial. Moltes empreses ja han creat negocis i duen a terme activitats professionals, a través d‟aquestes aplicacions, interactuant amb els seus clients, proveïdors, actuals i futurs treballadors.  Hiperconnectats. L‟ús de xarxes socials i eines de comunicació virtual permeten que els professionals interactuïn amb els seus companys, però també, amb els seus clients, proveïdors, usuaris potencials,..., des de les pròpies eines de la companyia, com també a través de terceres aplicacions (per exemple, Facebook o LinkedIn, per esmentar-ne dues de concretes). Aquesta capacitat d‟hiperconnexió (a través dels hipervincles d‟Internet) comporta reptes importants en la manera en com es fan i faran negocis, en com coneixem i interactuem amb els nostres clients i potencials usuaris, en com fem campanyes de màrqueting o posicionament dels nostres productes o en com gestionem, per exemple, la reputació corporativa online.  “La informàtica al núvol”. Aquest concepte, conegut com „cloud computing‟ (computació „distribuïda‟ a la xarxa Internet), canviarà, i molt, la manera en com gestionem i treballem amb les aplicacions informàtiques de l‟empresa. Enlloc de tenir les nostres aplicacions i la infraestructura associada (equips, servidors, ....) a les nostres oficines o en un tercer, aquestes estaran disponibles a Internet. A través d‟uns proveïdors, capaços d‟oferir-nos, de manera dinàmica i en funció de les nostres necessitats, les infraestructures de comunicació i emmagatzemament, tindrem accés, de manera remota a les nostres aplicacions, dades,... I per tant, no ens haurem de preocupar de les tasques de manteniment i evolució de la infraestructura, ni de la compra de hardware, software i actualitzacions, sinó que, simplement, l‟utilitzarem, des d‟on siguem.El tercer lloc. Una experiència de xarxa social per als treballador mòbilsLleida, 7 d’abril de 2011 (OIDP) Pàgina 5
  • 6.  CoTreball. La capacitat de poder treballar on sigui, aporta una nova dimensió al treball desplaçat. Podem treballar a l‟oficina, podem treballar a casa o podem treballar en el „tercer lloc‟, és a dir, on siguem. Mica en mica, veurem aparèixer, en el nostre país, espais de treball o „co-treball‟ (coworking), on diferents professionals, de diferents empreses, es trobaran, físicament, per a teletreballar (o treballar desplaçats) compartint recursos,...El concepte de CoTreball no és nou. De fet, és una tendència molt implantada a EEUU des de fa uns anys i que ara s‟està començant a incorporar al nostre país. Podríem definir-lo com una variant del teletreball, però que consisteix en compartir espai de treball amb altres professionals de sectors diferents, des d‟informàtics i dissenyadors fins a arquitectes, periodistes o escriptors, per exemple. El fet de compartir aquests espais suposa disposar d‟un conjunt de prestacions i serveis a un cost molt reduït, ja que és compartit per tots els usuaris de l‟espai. Però també suposa treballar al costat d‟altres professionals amb els que compartir inquietuds, necessitats i, en molts casos, sinergies professionals. I un concepte important que ha aparegut amb força, en els darrers anys, és el treball en tercer lloc, el treball flexible i l‟oficina flexible, que es presentarà, amb mes detall, en els propers apartats. c. El treballador de la informació i el coneixement i les seves necessitats Aquests nous models de treball i canvis en la manera en què ens comuniquem, col·laborem i interactuem, comporta, també, unes noves necessitats dels treballadors de la informació, i de les empreses. Diferents estudis de recerca sobre els treballadors de la informació i el coneixement i els treballadors mòbils han analitzat diferents aspectes del dia a dia d‟aquests professionals. - L‟ús de dispositius fixes i mòbils (portàtils, notebooks, telèfons mòbils i smartphones). o Tokuda (2009) va estudiar i demostrar que els treballadors de la informació gestionen diferents dispositius per a balancejar el seu treball, mobilitat i eficiència, durant el dia. o Oulasvirta (2007), va analitzar i caracteritzar els diferents dispositius digitals que un conjunt de treballadors de la informació mòbils utilitzava en una companyia de TI i el benefici que els aportava la seva aplicació. o Un estudi del Fraunhofer Institute for Industrial Engineering (Haner, 2009) analitzava la necessitat de definir nous entorns i equipament de treball per als treballadors de la informació, amb la disponibilitat de diferents recursos i dispositius. - Tipus de desplaçaments i treball remot o Oulasvirta (2007) distingia, dins del treball mòbil, entre els viatges (curts o llargs) com també els desplaçaments dins mateix d‟una ciutat, ja fos entre delegacions d‟una empresa o per visites a clients, proveïdors i la mobilitat dins mateix de l‟oficina, entre àrees, departaments i edificis. En tots els casos, apareixia laEl tercer lloc. Una experiència de xarxa social per als treballador mòbilsLleida, 7 d’abril de 2011 (OIDP) Pàgina 6
  • 7. necessitat de la col·laboració remota, el „teletreball‟ i el „treball en itinerància‟ o En un estudi publicat per McKinsey Quarterly (Matson 2010), s‟analitzaven les barreres que dificulten les interaccions dels treballadors del coneixement com són les barreres físiques i tecnològiques, derivades del treball „mòbil‟ i en diferents llocs i l‟ús d‟eines tecnològiques per a garantir la comunicació i col·laboració entre els professionals. - Nous espais flexibles a les oficines o En el mateix document, Oulasvirta (2007) apuntava la necessitat de modificar els espais clàssics a les oficines, apareixent nous tipus d‟espais de treball  “Drop-in point” (taules per una sessió curta)  “Hot-desks and workdesks” (taules per a sessions de treball mes llargues i que han de ser reservades prèviament)  “Silent rooms” (per a treballar en solitari)  “Communitiy rooms” (espais semi-oberts per dur a terme reunions)  “Virtual Meeting rooms” (espais de reunions equipats per a poder fer reunions virtuals) - I un dels aspectes que mes caracteritzarà als treballadors de la informació i el coneixement de les nostres companyies serà el treball mòbil o en itinerància. - Mes enllà dels perfils „clàssics‟ de treballador mòbil (comercial i forces de vendes, serveis de camps i professionals de la consultoria, sobretot), cada vegada mes, la majoria dels professionals de les empreses esdevenen treballadors en itinerància, passant part del seu temps laboral fora del seu lloc de treball principals (oficina o casa-teletreball), per a treballar en el tercer lloc, allà on siguin. d. El treballador mòbil i el treball flexible La figura del treballador/a mòbil, com s‟apuntava en el darrer apartat, és cada vegada més freqüent en el nostre entorn laboral. Si bé la mobilitat ha estat tradicionalment vinculada a perfils comercials, consultors o directius que requerien de desplaçaments a la seu d‟empreses clients o a l‟estranger, el Treball mòbil és una opció que pot obrir-se a un col·lectiu nombrós de rols professionals i ocupacions. Segona un estudi publicat per Forrester (Pelino 2010) sobre 5500 treballadors, al 2010, el 34% dels professionals havia respost haver treballat de manera remota, des de casa, durant viatges o des de localitzacions com cafeteries almenys un cop per setmana. Més enllà del concepte de treball mòbil, apareix el terme “Treball Flexible” que s‟entén com qualsevol canvi en lhora o el lloc en que es realitza el treball, i per tant pot incloure, per exemple, treballar des de casa, treball a distància o treballar "en moviment" i fer-ho independentment en uns horaris laborables estàndard o amb llibertat d‟horari. Per tant el terme “Treball Flexible” comprènEl tercer lloc. Una experiència de xarxa social per als treballador mòbilsLleida, 7 d’abril de 2011 (OIDP) Pàgina 7
  • 8. moltes més situacions que el “Treball Mòbil” i és per això que l‟hem escollit per aquest estudi. Estudis realitzats sobre els efectes del treball flexible demostren el seu impacte positiu per als treballadors/es, les organitzacions i, fins i tot, per a la sostenibilitat del territori. És així com el concepte de treball flexible i global s‟estén fins al punt que ja es parla del primer lloc de treball ubicat a l‟oficina, el segon lloc ubicat a casa i el tercer lloc els espais públics que disposa la ciutat per teletreballar. e. El treball flexible i l’oficina flexible Com a “Treball Flexible” s‟entén com qualsevol canvi en lhora o el lloc en que es realitza el treball, i per tant pot incloure, per exemple, treballar des de casa, treball a distància o treballar "en moviment" i fer-ho independentment en uns horaris laborables estàndards o amb llibertat d‟horari. Estudis realitzats sobre els efectes del treball flexible demostren el seu impacte positiu per als treballadors/es, les organitzacions i, fins i tot, per a la sostenibilitat del territori. És així com el concepte de treball flexible i global s‟estén fins al punt que ja es parla del primer lloc de treball ubicat a l‟oficina, el segon lloc ubicat a casa i el tercer lloc en els espais públics que disposen les ciutats per a teletreballar. El “Treball Flexible” (o “Flexible Working”, com es sol trobar en la literatura) significa, per tant, treballar en una combinació de diferents localitzacions: a casa, de manera remota o en moviment (aeroports, cotxe, a casa del client,...) i a les oficines centrals de l‟empresa. Segons un estudi realitzar, al Regne Unit, l‟any 2005 (Clake 2005), el “treballador flexible” repartia el seu temps en un 35% a casa, el 45% „en moviment‟ i el 20% restant a les oficines centrals, davant d‟un repartiment del 25% - 20% - 55%, l‟any 2002. Aquest nou model és una realitat. Pot significar canviar la forma de treballar dels professionals, en molts casos i, en d‟altres, suposarà adoptar unes noves maneres d‟actuar. Tots aquests canvis, però, comportaran, com comentàvem, un conjunt d‟impactes (positius i negatius, amb alguns riscs associats que cal conèixer): - Millora de la productivitat. El 84% dels „treballadors flexibles‟ consideren que ha millorat la seva productivitat - Perill de pèrdua del sentiment de pertinença. El 40% pensa que es troba „socialment desconnectat‟ dels seus companys. - Una nova forma de direcció dels „flexible workers‟ pels seus directors/gerents. Cal formar a la direcció i fomentar les reunions „cara a cara‟ a la seu de l‟empresa. - Redueix els costos d‟explotació al reduir l‟espai per empleat, a l‟oficina, a ratis de 7 m2/empleat i anul·la bona part del costos de reorganització interns. L‟empresa, a la vegada, ha de facilitar la tecnologia, els serveis i les condicions de treball més adequades al treballador allà on sigui, donant una atencióEl tercer lloc. Una experiència de xarxa social per als treballador mòbilsLleida, 7 d’abril de 2011 (OIDP) Pàgina 8
  • 9. tendint al 24/7/365 (24 hores, els 7 dies de la setmana i els 365 dies de l‟any), la qual cosa suposa un conjunt de reptes per a les organitzacions: - Proporcionar tecnologia per a poder treballar des de qualsevol lloc en qualsevol moment: portàtil, PDA, connexió 3G,... - Facilitar l‟accés a altres espais corporatius, amb el concepte d‟oficines satèl·lits. - Desenvolupar un suport basat en web per als treballadors que integri les àrees de suport de finances, recursos humans i tecnologia. - Oferir ajudes per a la instal·lació del lloc de treball a cada: ADSL, espai de treball,... - Tenir una nova concepció dels espais a la seu central i trencar el concepte d‟horari de treball fix. - Potenciar la comunicació interna per evitar el „sentiment de solitud‟ o de „desconnexió social‟ dels treballadors També és cert, però, que aquesta pràctica redueix la dimensió de les seus centrals al voltant del 50% i suposa una reducció dels costos d‟explotació, en molts casos, al voltant del 30%. Finalment, i davant d‟aquests canvis, també estem davant d‟uns nous espais de treball, com comentàvem anteriorment (Oulasvirta, 2007), i que ens porta a l‟oficina flexible. Les oficines deixaran de ser el lloc on treballar per esdevenir un dels llocs de treball. Com apuntava Ramon Costa (Costa-i-Pujol, 2010) cada vegada mes, treballarem en el tercer lloc, és a dir, a l‟oficina, a casa o allà on siguem, a l‟aeroport, a l‟oficina d‟un client o proveïdor, en una biblioteca, en una cafeteria, en un centre de negocis,... Allà on siguem nosaltres, hi tindrem l‟oficina. I les oficines clàssiques/tradicionals esdevindran espais de treball, de reunió, llocs on els equips de projectes es trobaran per a posar en comú les seves tasques, col·laborar i treballar plegats. En aquestes oficines els espais seran, cada vegada, mes oberts, sense una assignació prèvia, i amb sales polivalents i despatxos que puguis utilitzar quan ho necessitis. La principal activitat del disseny de l‟oficina flexible és potenciar la comunicació i el corporativisme, donant molta importància a la comunicació „cara a cara‟. Es per això que cal considerar tot un seguit d‟accions i una gestió del canvi, abans, durant i després de posar en marxa aquest nou model d‟oficines: - Desenvolupar una tecnologia que permeti la mobilitat - Definir el col·lectiu - Definir el rati d‟inici i ajustar, a través de la monitorització - Revisar el disseny actual de l‟espai i els serveis oferts - Definir els criteris d‟ús de l‟espai: com s‟utilitzarà cadascun dels espais i si caldrà reservar-los o no, per exemple. - Considerar una varietat de tipologia d‟espais: sales de treball en grup, sales de treball individual, llocs de treball en espais oberts, sales de reunions,...El tercer lloc. Una experiència de xarxa social per als treballador mòbilsLleida, 7 d’abril de 2011 (OIDP) Pàgina 9
  • 10. Es busca, per tant, que l‟espai es correspongui, en tot moment, amb les necessitats funcionals canviants del treballador. Per exemple, tot aquell que necessiti, en un moment donat un espai de treball confidencial (despatx individual) ha de poder-ne disposar, temporalment, amb independència de la seva posició jeràrquica a l‟empresa. f. El treball en el tercer lloc Finalment, arribem al terme “tercer lloc”. Aquest concepte de „tercer lloc‟ l‟introdueix l‟autor Ray Oldenburg cap a l‟any 1989 en el seu llibre „The Great Good Place‟ (Oldenburg, 1989), referint-se a aquelles ubicacions on les persones treballem i ens socialitzem, diferents de casa nostra (aquest és el primer lloc) o l‟oficina (aquest és el segon lloc). Ray Oldenburg no estava tan allunyat de la realitat actual, com ja apunten altres estudis i autors (Austin, 2010; Matson, 2010) ja que el treball mòbil és cada vegada més evident en la nostra societat i alhora beneficiós, tant per l‟empresa, com pel treballador i, sense oblidar-ho, pel medi ambient. Podríem definir un treballador mòbil com aquell que no té un lloc fix de treball, és a dir, que pot realitzar la seva feina des de diferents ubicacions, com per exemple: oficines de clients, les oficines corporatives, des de casa, aeroports, cafès ... Pels treballadors mòbils és un repte trobar on poder treballar de la manera idònia, ja que no sempre es tenen els mateixos requeriments: - Quin és el lloc més proper on puc treballar amb el meu portàtil? - Podré carregar la bateria? - Seria possible trobar un lloc prou silenciós per fer una trucada? - Hi haurà connectivitat wifi? - Hi puc fer una sessió de treball (reunió) amb vàries persones? D‟aquesta manera, es planteja la necessitat de com poder posar a disposició d‟aquests treballadors mòbils, informació sobre punts o espais de treball „en el tercer lloc‟ en una ciutat. D‟aquí neix, el projecte del portal “tercerlloc.cat”.El tercer lloc. Una experiència de xarxa social per als treballador mòbilsLleida, 7 d’abril de 2011 (OIDP) Pàgina 10
  • 11. 2 EL PORTAL “TERCERLLOC.CAT” Com ja s‟ha esmentat en els apartats anteriors, pels treballadors mòbils és un repte trobar on poder treballar de la manera idònia, ja que no sempre es tenen els mateixos requeriments: - Quin és el lloc més proper on puc treballar amb el meu portàtil? - Podré carregar la bateria? - Seria possible trobar un lloc prou silenciós per fer una trucada? TercerLloc.cat es va idear com una xarxa social que pretén que aquests treballadors mòbils, o en itinerància, puguin satisfer algunes necessitats bàsiques com ara: - Informar-se d‟ubicacions de la ciutat on poder treballar - poder donar d‟alta nous espais - qualificar i opinar sobre els espais de forma participativa. - trobar enllaços d‟interès sobre el treball mòbil. Pel concepte “Tercer Lloc” s‟entén qualsevol lloc on es pugui teletreballar que no sigui la oficina ( 1er lloc ) ni la casa del treballador ( 2on lloc ). En diem "tercer lloc" als “espais públics” de la ciutat on un treballador o treballadora, que realitzi part de la seva feina en mobilitat, pugui tenir accés a unes condicions mínimes on poder desenvolupar la seva activitat: un lloc per seure, una taula, un endoll, lambient de silenci necessari, i cobertura necessària per poder-se connectar a Internet. Es consideren, per tant, “tercers llocs” espais com bars, biblioteques, hotels, centres de negoci o centres de teletreball. El MIC Productivity (www.micproductivity.com), va desenvolupar i posar en marxa, durant el 2010, un portal anomenat “Tercer Lloc” ( www.tercerlloc.cat, www.tercerlugar.es, www.findthirdplace.com ) com a base d‟una xarxa social d‟intercanvi d‟informació entre els treballadors mòbils o en itinerància, en una ciutat. El portal pretén agrupar en un sol punt, tots els espais de treball en el „tercer lloc‟ que hi ha en una ciutat a disposició dels treballadors mòbils, afavorint, a la vegada que siguin aquests mateixos els que alimentin aquesta informació (xarxa social)El tercer lloc. Una experiència de xarxa social per als treballador mòbilsLleida, 7 d’abril de 2011 (OIDP) Pàgina 11
  • 12. El portal del “Tercer Lloc” permet localitzar aquests “potencials llocs de treball a distància” i saber-ne els seus atributs : connectivitat 3G, Wifi de pagament o gratuïta, disponibilitat d‟endolls, obligatorietat de silenci, servei de restauració, etc ... La web consisteix en una base de dades de “tercers llocs” que és alimentada pels mateixos usuaris que classifiquen cadascun d‟aquests espais, permetent- los trobar el tercer lloc més adient en un moment i un lloc determinats, d‟una forma ràpida i eficient. I a la vegada, posa a disposició dels visitants del portal diferents materials i recursos sobre bones pràctiques i recomanacions per al treball en el tercer lloc,El tercer lloc. Una experiència de xarxa social per als treballador mòbilsLleida, 7 d’abril de 2011 (OIDP) Pàgina 12
  • 13. biblioteca de materials (presentacions, estudis, articles de premsa, llibres,...), així com diferents eines de suport per aquests professionals. El més important de tot és que permet trobar el tercer lloc més adient en un moment i un lloc determinats, d‟una forma ràpida i eficient. En definitiva, TercerLloc.cat va néixer amb l‟objectiu d‟esdevenir una xarxa social que pretén satisfer algunes necessitats bàsiques dels treballadors mòbils, com ara: - Informar d‟ubicacions de la ciutat on poder treballar poden donar d‟alta nous espais - qualificar i opinar sobre els mateixos de forma participativa. - trobar enllaços d‟interès sobre el treball mòbil. - ... Com a complement del portal, i amb l‟objectiu d‟ajudar a la seva divulgació, des del centre es van habilitat, també, diferents canals 2.0, amb una estratègia 2.0 per recolzar la iniciativa:El tercer lloc. Una experiència de xarxa social per als treballador mòbilsLleida, 7 d’abril de 2011 (OIDP) Pàgina 13
  • 14. - Pàgina corporativa del portal a facebook: www.facebook.com/tercerlloc - Usuari corporatiu del portal a twitter: www.twitter.com/tercerllocEl tercer lloc. Una experiència de xarxa social per als treballador mòbilsLleida, 7 d’abril de 2011 (OIDP) Pàgina 14
  • 15. - Canal a Youtube: www.youtube.com/tercerlloc - Espai de materials a slideshare: www.slideshare.net/tercerlloc També s‟utilitzen altres eines de comunicació del centre, com el blog corporatiiu (www.iproductividad.com) i el butlletí electrònic mensual, per a fer divulgació de notícies i aspectes relacionats amb el tercer lloc.El tercer lloc. Una experiència de xarxa social per als treballador mòbilsLleida, 7 d’abril de 2011 (OIDP) Pàgina 15
  • 16. 3 SITUACIO ACTUAL Actualment, el portal “tercerlloc.cat” ja està operatiu a les ciutats de Barcelona (2010), Cardedeu (2010), Granollers (2011) i Manresa (2011) i en breu, en el moment d‟escriure aquesta comunicació ja hi prevista la incorporació d‟altres ciutats de la geografia catalana com Terrassa i Igualada. 4 LLIÇONS APRESES I PROPERS PASOS L‟experiència dels pocs mesos en què el portal porta actiu ens ha mostrat els reptes a assolir i que ja teníem identificats, en la majoria dels casos, des d‟un principi.  Repte 1. Cal una massa crítica per a què el portal tingui una activitat continuada. Aquesta massa crítica passa tant per tenir una àmplia cobertura de ciutats i, de manera directe, d‟usuaris que hi accedeixin, el consultin i l‟informin  Repte 2. Donar a conèixer el concepte „treball en el tercer lloc‟ i alinear- lo amb el portal  Repte 3. L‟accés al portal ha de tenir una interfície mòbil, a través de dispositius „smartphones‟. El primer repte identificat passa per un treball de venda a altres municipis i ciutats per tal que s‟incorporin. El portal només tindrà èxit si s‟aconsegueix que tingui una àmplia cobertura geogràfica. I, a la vegada, la incorporació de noves ciutats requereix d‟una mínima massa crítica que impulsi i incentivi a la resta a ser-hi. En aquest sentit, s‟estan desenvolupant, des del centre, diferents estratègies per aconseguir un nombre mínim de ciutats, representatives de diferents mides i localització geogràfica, a partir de propostes „early adopter‟. També en aquesta línia, com a tota eina social, el portal requereix d‟una important massa crítica d‟usuaris que hi accedeixin i el consultin i en facin divulgació (màrqueting viral). Un dels grans inconvenients, en aquest aspecte, és poder identificar i arribar al col·lectiu de „treballadors mòbils‟ que són els usuaris d‟aquesta web. Per això es vol fomentar també la presència en xarxes socials i canals 2.0 generalistes. L‟ús i presència en aquests canals 2.0 també ha d‟ajudar a difondre el concepte i missatge de „treball en el tercer lloc‟. Com a resposta a aquest repte, des del centre també s‟estan duent a terme accions offline (presencials), com jornades de divulgació, tallers, ... i incorporant aquest missatge en altres accions que es duen a terme des del MIC Productivity Finalment, en relació al tercer repte, cal comentar que durant el primers mesos, l‟accés al portal només era possible a través d‟un navegador d‟Internet, des d‟un PC, portàtil, tauleta o notebook. Això suposa una dificultat per al treballador mòbil que, per definició, quan vol consultar el portal es troba en „itinerància‟, al carrer, cotxe,... i per tant, requereix d‟un accés àgil, ràpid i còmode i això passa per tenir interfícies d‟accés des de dispositius mòbils.El tercer lloc. Una experiència de xarxa social per als treballador mòbilsLleida, 7 d’abril de 2011 (OIDP) Pàgina 16
  • 17. En aquesta línia, en breu sortirà a la llum un primer desenvolupament sobre Windows Phone 7, però es requereix disposar, també, d‟accés per interfícies amb dispositius iPhone i sobre la plataforma Android, ja que són dos dels sistemes operatius mes estesos, actualment, en telèfon mòbils intel·ligents.El tercer lloc. Una experiència de xarxa social per als treballador mòbilsLleida, 7 d’abril de 2011 (OIDP) Pàgina 17
  • 18. 5 ANNEX. REPERCUSIÓ MEDIÀTICA PROJECTE La incorporació de Barcelona i Cardedeu a la xarxa „tercer lloc‟ va tenir una significativa repercussió en diferents mitjans de comunicació, tant online com escrits „tradicionals‟:  http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=287935  http://www.elperiodico.com/es/noticias/ciencia-y- tecnologia/20100225/una-web-informa-los-puntos-donde-hay-wi-fi- barcelona/105200.shtml  http://www.adn.es/local/lleida/20100225/NWS-1937-Barcelona-Pagina- internet-lugares-informa.html  http://www.tuexperto.com/2010/02/28/tercerlloc-cat-una-web-para- localizar-puntos-wi-fi-en-barcelona/   http://www.computing.es/Noticias/201002260004/Microsoft-y-Barcelona- impulsan-el-mobile-working.aspx  http://www.ticpymes.es/Emprendedores/General/201002260015/El- Ayuntamiento-de-Barcelona-impulsa-nuevos-servicios-de-Mobile- Working.aspx  http://www.gentedigital.es/barcelona/noticia/200984/hereu-se-reune-con- rato-para-fortalecer-vinculos-con-caja-madrid/  http://www.mkm-pi.com/mkmpi.php?article5727 - x  http://www.channelpartner.es/Noticias/201002260016/El-Ayuntamiento- de-Barcelona-impulsa-nuevos-servicios-de-Mobile-Working.aspx  http://top-bilbao.com/2010/02/28/tercerlloccat-una-web-para-localizar- puntos-wi-fi-en-barcelona/  http://www.tecnoupdate.com.ar/index.php/2010/02/28/tercerlloccat-una- web-para-localizar-puntos-wi-fi-en-barcelona/  http://blogs.msdn.com/b/juanjocarmena/archive/2010/11/30/el-tercer- lugar-trabajo-flexible.aspx  http://msdnrss.thecoderblogs.com/2010/11/30/el-tercer-lugar-trabajo- flexible/ Només a mode d‟exemple, a continuació es mostren algunes de les notícies aparegudes en aquests i altres mitjans de comunicació.El tercer lloc. Una experiència de xarxa social per als treballador mòbilsLleida, 7 d’abril de 2011 (OIDP) Pàgina 18
  • 19. El tercer lloc. Una experiència de xarxa social per als treballador mòbilsLleida, 7 d’abril de 2011 (OIDP) Pàgina 19
  • 20. El tercer lloc. Una experiència de xarxa social per als treballador mòbilsLleida, 7 d’abril de 2011 (OIDP) Pàgina 20
  • 21. El tercer lloc. Una experiència de xarxa social per als treballador mòbilsLleida, 7 d’abril de 2011 (OIDP) Pàgina 21
  • 22. El tercer lloc. Una experiència de xarxa social per als treballador mòbilsLleida, 7 d’abril de 2011 (OIDP) Pàgina 22
  • 23. REFERÈNCIES Austin, T., “Watchlist: Continuing changes in the nature of work, 2010-2020”. Gartner. March 20, 2010 Castells, M., “The Information Age: Economy, Society and Culture”, Wiley- Blackwell, 1999. Pag 42 Clake, R., “Survey report February 2005. Flexible working: impact and implementation. An employer survey”. CIPD (www.cipd.co.uk) Costa-i-Pujol, R., Vilalta, J., "iProductivitat. Les TIC per incrementar el rendiment de les persones”. ACC1O (www.acc10.cat). Haner U., Kelter, J. Bauer, W. i Rief, S., “Increasing information worker Productivity through information work infrastructure”. Ergonomics and Healt Aspects, HCII 2009, LNCS 5624, pp. 39-48, 2009 Lai, E., “8 ways the American information worker remains a Luddite”. Computerworld. October 12, 2009 Matson, E. i Prusak, L., “Booting the Productivity of knwoledge workers”. McKinsey Quarterly, september 2010. Oldenburgh, R., “The Great Good Place: Cafes, Coffee Shops, Bookstores, Bars, Hair Salons, and Other Hangouts at the Heart of a Community”. Marlowe & Company. 1989, 1997, 1999 Oulasvirta, A. I Sumari, L., “Mobile kits and laptop trays: managing múltiple devices in mobile information work”. CHI 2007, april 28-may3, 2007. San Jose California. Pelino, M., “The rise of wannable and maverick mobile workers”. Forrester.com, february 16, 2010 Tapscott, D., “Growing Up Digital. The Rise of the Net Generation”, New York: McGraw-Hill, 1998 Tokuda, H. et al. “Working overtime: paterns of smartphone and PC usage in the day of an Information Worker”. Pervasive 2009, LNCS, pp. 398-405, 2009 Yershova, T.V., Khokhlov, Yu.Ye., and Shapotchnik, S.B., “Information Society for Everybody Today and Tomorrow: Cooperation of Stakeholders Aimed at the Implementation of the Strategy for the Development of Information Society”, Informatsionnoye Obshtchestvo, 2008, nos. 5-6, pag 18 MIC Productivity - Centre d‟Innovació en Productivitat, Fundació Privada Avgda Bases de Manresa, . 08242 – Manresa (Barcelona) www.micproductivity.com info@micproductivity.com www.iproductividad.comEl tercer lloc. Una experiència de xarxa social per als treballador mòbilsLleida, 7 d’abril de 2011 (OIDP) Pàgina 23