Your SlideShare is downloading. ×
Big data y turismo cat-interactivo
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Big data y turismo cat-interactivo

34
views

Published on


0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
34
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. BIG DATA I TURISME: NOUS INDICADORS PER A LA GESTIÓ TURÍSTICA CONCLUSIONS I RECOMANACIONS PER AL SECTOR HOTELER
  • 2. 2 / 48 Autors Victor Oliver Sust Enrique García Illera Albert Solana Berengué Roberto González García María Victoria Peláez Alonso Maria José Tomé Torres Genis Roca Verard Oriol Lloret Albert Xavier Capellades Ramos Pablo Rodríguez Rodríguez Coordinació editorial Anna Miracle Fandos Disseny i maquetació Hodei Ensunza Maria Berga Una publicació de: i Aquest informe és titularitat de Telefónica I + D i RocaSalvatella. No es permet fer un ús comercial de l’obra original ni de les possibles obres derivades. No es permet fer-ne cap còpia ni difusió sense el consentiment exprés de Telefónica I + D i RocaSalvatella. Així mateix, també caldrà reconèixer i fer menció de la seva autoria. Barcelona, maig 2014
  • 3. 3 / 48 Propòsit de l’estudi La problemàtica de les dades per a la indústria turística Fortalesa de l’ús de Big Data per a la indústria turística Visites 3.1.1. Comparativa dels visitants entre Barcelona i Madrid Estada 3.2.1 Estada mitjana 3.2.2. Estada mitjana a Barcelona 3.2.3. Estada mitjana a Madrid 3.2.4. Comparativa de l’estada mitjana entre Barcelona i Madrid 3.2.5. Distribució de nacionalitats per durada de l’estada Desplaçaments entre Madrid i Barcelona Allotjament 3.4.1. Zones de la ciutat 3.4.2. Distàncies fins al centre de la ciutat Despeses 3.5.1. Despesa mitjana per targeta acumulada al llarg de l’estada 3.5.2. Despesa mitjana diària 3.5.3. Despesa mitjana per targeta acumulada al llarg de l’estada en allotjament 3.5.4. Despesa mitjana en allotjament Introducció Metodologia de categoria d’hotel en base a la despesa Recomanacions globals Accions específiques per als hotels de Barcelona 4.4.1. Hotels de 5 estrelles de Barcelona (preu diari total superior a 140 euros) 4.4.2. Hotels de 4 estrelles de Barcelona (preu diari total entre 100 i 140 euros) 4.4.3. Hotels de 3 estrelles de Barcelona (preu diari total inferior a 100 euros) Accions específiques per als hotels a Madrid 4.5.1. Hotels de 5 estrelles de Madrid (preu diari total superior a 140 euros) 4.5.2. Hotels de 4 estrelles de Madrid (preu diari total entre 100 i 140 euros) 4.5.3. Hotels de 3 estrelles de Madrid (preu diari total inferior a 100 euros) Descripció dels datasets 5.1.1. Dataset de BBVA 5.1.2. Dataset de Telefónica Privacitat Llistat de taules Llistat de figures 4 10 10 10 12 13 13 14 15 15 16 17 18 18 21 23 23 27 28 28 30 33 35 37 37 37 38 39 39 40 40 41 41 42 43 44 44 44 45 46 47 47 48 1. Resum executiu 2. Introducció 2.1. 2.2. 2.3. 3. Anàlisi detallada 3.1. 3.2. 3.3. 3.4. 3.5. 4. Recomanacions específiques per als hotels 4.1. 4.2. 4.3. 4.4. 4.5. 5. Nota metodològica 5.1. 5.2. 6. Annex 6.1. 6.2. ÍndEX
  • 4. 1. RESUM EXECUTIU 4 / 48 Big Data i Turisme és un estudi elaborat per Telefónica i RocaSalvatella que aporta una nova metodologia per analitzar i conèixer millor el sector turístic espanyol. El propòsit és explorar les possibilitats que pot oferir al sector, i especialment a la indústria hotelera, incorporar macrodades de l’activitat electrònica de turistes estrangers anònims als estudis de mercat. L’anàlisi de grans paquets de dades derivades de l’activitat digital obre un ventall de possibilitats per tal que les empreses puguin millorar els serveis que ofereixen i la gestió dels negocis. Aquest estudi constitueix un primer pas per entendre les possibilitats de Big Data. En aquest cas concret, es busca contribuir i aportar valor a un dels sectors clau de l’economia espanyola, però es podria reproduir a altres sectors econòmics i socials. Una de les principals potencialitats d’aquest document és que ha pogut reunir i creuar dades de dues empreses diferents: Telefónica Móviles España i BBVA. La primera ha facilitat les dades sobre l’activitat dels terminals estrangers que van utilitzar la infraestructura de Telefónica entre el 7 i el 21 d’octubre de 2012 a Madrid i a Barcelona; i BBVA, els pagaments electrònics amb targetes estrangeres transmesos per la xarxa de terminals del banc durant el mateix període i a les mateixes ciutats. RocaSalvatella i Telefónica I + D han treballat en l’anàlisi de les dades, en les conclusions i en les recomanacions de l’informe. Del total de turistes que van visitar Barcelona o Madrid durant el període analitzat, s’han seleccionat els següents 21 països objecte d’estudi: França, Itàlia, Regne Unit, Holanda, Portugal, Suïssa, Suècia, Polònia, Estats Units, Bèlgica, Rússia, Noruega, Brasil, Dinamarca, Argentina, Japó, Xina, Índia, Emirats Àrabs Units, Aràbia Saudita i Singapur. El nombre de terminals mòbils objecte d’estudi ha estat de 680.928, i el de targetes de 168.921. Els estudis existents fins avui sobre turisme a Espanya es basen, majoritàriament, en enquestes o entrevistes a experts promogudes pel Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme com a principal organització pública o per empreses privades. Això vol dir que, en general, el sector no disposa de dades reals dels turistes i només pot extreure mostres de tota la població. 1. Resum executiu Big Data: el potencial de les dades per millorar el servei i la gestió empresarial L’estudi ha pogut reunir i creuar dades de dues empreses diferents: Telefónica Móviles España i BBVA Conclusions basades en activitat real, no en enquestes ni en declaracions d’intencions
  • 5. 1. RESUM EXECUTIU 5 / 48 En canvi, l’enfocament innovador que aconsegueix aquest estudi és el d’introduir dades basades en accions reals dels usuaris i no en enquestes. És a dir, s’analitzen accions reals en lloc de declaracions d’intencions o respostes a preguntes. S’incorpora una tipologia d’informació que amplia el coneixement sobre el públic objectiu del sector generada pels mateixos turistes (el seu telèfon mòbil amb l’antena de telecomunicacions i la seva targeta bancària amb el terminal del comerç) en un estudi del sector turístic. Les conclusions extretes s’han generat a partir de dades anonimitzades, agregades i posteriorment extrapolades mitjançant un procés estadístic, fet que garanteix que estiguin completament dissociades, de conformitat amb la LOPD 15/1999 i el reglament de desenvolupament RD 1720/2007, així com amb la Llei general de telecomunicacions 32/2003, de manera que s’impedeix de manera definitiva que cap individu pugui ser identificat a partir de les dades que s’han fet servir i d’aquesta manera es garanteix la privacitat dels usuaris. Per dur a terme l’estudi s’han utilitzat múltiples indicadors. D’una banda, s’han estudiat indicadors tradicionalment emprats pel sector turístic, i de l’altra, indicadors que no es podrien quantificar sense utilitzar l’anàlisi de Big Data. L’estudi ha permès obtenir informació sobre els aspectes següents: Origen principal dels visitants Origen dels turistes que opten per Madrid i dels que opten per Barcelona Durada de l’estada per països Desplaçaments entre ambdues destinacions, Barcelona i Madrid Dies i zones on prefereixen allotjar-se els visitants estrangers Despesa mitjana diària i despesa acumulada al llarg de tota l’estada. A continuació, detallem les principals conclusions obtingudes per a cadascuna de les variables analitzades. Tot i que les dades que s’han utilitzat no són absolutes poden donar una idea bastant clara de la situació: Sobre l’origen dels visitants: Els principals turistes que visiten Barcelona i Madrid són francesos, italians i britànics. Aquestes tres nacionalitats sumen el 50 % del total de les visites durant el període analitzat. El primer país no europeu, Estats Units, no es troba fins a la novena posició, amb un volum proper al 4 % del total de visitants. A nivell de preferència entre les dues ciutats, els argentins, brasilers i portuguesos trien prioritàriament Madrid, mentre que els visitants de països nòrdics es decanten per Barcelona. • • • • • • Metodologia que garanteix la privacitat dels usuaris Conclusions principals de l’estudi
  • 6. 1. RESUM EXECUTIU 6 / 48 Sobre la durada de l’estada: De manera global, l’estada mitjana a les ciutats analitzades és d’un total de 2,24 dies. En general, la durada de l’estada augmenta un 20 % si el visitant ha arribat un dia laborable. Els visitants d’origen nòrdic acostumen a allargar l’estada respecte als turistes de països com Rússia, Aràbia Saudita o Emirats Àrabs. Finalment, els ciutadans japonesos i nord-americans limiten la visita a 2 dies. A Barcelona, els visitants de països nòrdics (Dinamarca, Noruega i Suècia) hi fan una estada superior a la mitjana, mentre que a Madrid, les estades superiors a la mitjana corresponen als visitants de Singapur, Índia i Aràbia Saudita. S’observa que un mateix país pot tenir comportaments oposats segons la ciutat. Per exemple, Índia és un dels països amb estada més llarga a Madrid i estada més curta a Barcelona. Sobre el desplaçament entre Madrid i Barcelona: Del total de telèfons analitzats, un 66 % romanen a la ciutat de Barcelona, mentre que un 31 % romanen a la ciutat de Madrid. Només un 4 % va estar en ambdues ciutats durant el període analitzat. Sobre l’allotjament: Com a norma general, els visitants de països més llunyans com el Japó, la Xina o el Brasil tenen tendència a allotjar-se en hotels situats més a prop del centre de les ciutats, mentre que els visitants de països propers com Portugal, França o Bèlgica s’allunyen més del centre a l’hora de triar l’allotjament. A Barcelona, els visitants es concentren principalment a 3 zones de la ciutat (Ciutat Vella, Eixample i Sant Martí) i també fora de la ciutat. A la ciutat de Madrid hi ha un districte predominant, la zona Centre, que concentra pràcticament els llocs d’allotjament de gairebé la meitat dels visitants de la ciutat. L’altra meitat queda molt atomitzada a la resta de districtes. Els visitants procedents de països no europeus i no llatinoamericans s’allotgen majoritàriament en hotels de 5 estrelles. Suïssa n’és una excepció, ja que també entra en aquesta llista de 5 estrelles. Els visitants de països europeus s’allotgen majoritàriament en hotels de 4 estrelles, a excepció de francesos i portuguesos, que ho fan en hotels de categoria inferior. Brasil i Argentina són els únics països no europeus amb un allotjament de 3 estrelles o inferior. Sorprèn que Suècia, a diferència de la resta de països nòrdics, també se situï a la categoria de 3 estrelles, juntament amb França i Portugal.
  • 7. 1. RESUM EXECUTIU 7 / 48 Sobre la despesa: La despesa mitjana per targeta acumulada que ha realitzat cadascun dels visitants al llarg de l’estada és de 161,5 € i la despesa mitjana diària per targeta és de 58,5 €. Els visitants que més diners deixen al total de l’estada són els de Singapur, Xina, Japó i Emirats Àrabs, amb aquest ordre. Els visitants que menys diners gasten són els de països propers com Portugal i França, països nòrdics com Suècia i Dinamarca, i Argentina. Entre ciutats, s’observa que els visitants de Dinamarca, Noruega i Suècia fan una despesa més gran a Madrid que a Barcelona, mentre que qui gasta més a Barcelona són els turistes de l’Índia i Singapur. Sobre la despesa en allotjament: Si s’analitza només la despesa a la partida per a allotjament, la despesa mitjana de totes les nits se situa al voltant dels 300 €, i la despesa mitjana diària o preu per nit en 129 €. És important destacar que el valor de despesa mitjana en allotjament és més gran que la despesa mitjana global de totes les partides pressupostàries. Això es deu al fet que el volum total de transaccions és molt superior al volum de transaccions que corresponen només a la partida d’allotjament. Al punt 3.5.3 s’hi detallen les xifres exactes. El grup de països de l’Orient Mitjà i l’Índia són els que més gasten en allotjament, amb pràcticament el doble de despesa que la resta de països. Qui menys gasta en allotjament són els argentins, francesos, portuguesos i brasilers, tot i que prop d’un 10 % dels turistes d’aquests països s’allotgen més de 6 dies a Madrid o Barcelona.
  • 8. 1. RESUM EXECUTIU 8 / 48 Principals recomanacions per al sector hoteler: A partir de les conclusions que ofereix l’anàlisi de dades es conclou l’estudi amb una sèrie de recomanacions tàctiques i estratègiques dirigides als gestors hotelers. Aquestes recomanacions estan enfocades a: Augmentar la captació de clients i determinar en quins països és recomanable focalitzar l’acció comercial. Determinar les àrees de la ciutat on es duen a terme les transaccions comercials. Especialment, les que fan referència a l’allotjament. Garantir un producte atractiu i adaptat a les necessitats reals dels clients (durada òptima del paquet d’estades, informació relativa a l’oferta complementària demandada segons la nacionalitat...). Evidentment, qualsevol decisió en aquest àmbit hauria de basar-se en una anàlisi amb més profunditat temporal, que permeti descriure variacions estacionals i interanuals. Les recomanacions s’inclouen com una mostra del tipus d’aplicacions que podria tenir l’ús d’aquestes fonts de dades en un nou model d’intel·ligència empresarial del sector. França, Itàlia, Regne Unit, Holanda i Portugal: els països on fer captació en origen. Atès el volum de turistes que aporten, es considera necessari dur a terme accions de captació als següents països: França, Itàlia, Regne Unit, Holanda i Portugal. Quan s’analitzen els imports de despeses d’aquests països es veu que tant els francesos com els portuguesos tenen un nivell de despesa inferior als altres països. Per això es recomana que les accions de captació es facin mitjançant la intermediació o, en qualsevol cas, molt segmentades per garantir la rendibilitat, ja que té més capil·laritat i la despesa és 100 % variable per als hotels. Cal tenir en compte que hi ha un gran potencial de creixement en els països BRIC (Brasil, Índia, Rússia i la Xina). Sembla que Madrid té més potencial amb els brasilers i xinesos, mentre que Barcelona en té amb els russos. Índia segueix sent un mercat residual per a ambdues ciutats. Destaca, finalment, el poder adquisitiu dels visitants procedents de la Xina, clients clarament d’hotel de luxe. S’observa la necessitat d’adaptar les accions de captació en funció de la categoria de l’hotel i del país on es dugui a terme aquesta acció. Així, per exemple, per als hotels de 5 estrelles de Barcelona es recomanen accions de captació als països de la península aràbiga, Índia i Xina, i per als hotels de 3 estrelles, accions de captació amb més control de la despesa a França, als països nòrdics, Brasil i Argentina. • • • Recomanacions específiques per a hotels de Barcelona
  • 9. 1. RESUM EXECUTIU 9 / 48 Per adaptar-se a les necessitats reals dels turistes segons la nacionalitat cal destacar que un hotel cèntric hauria d’esperar l’arribada de més visitants japonesos i de països de la península aràbiga. En canvi, francesos, portuguesos i argentins prefereixen allotjar-se lluny del centre amb preus més baixos. És rellevant conèixer la despesa acumulada per nacionalitat, i per a quins turistes hi ha oportunitats de venda de productes o serveis adjacents a l’hotel. Com per exemple els visitants de la Xina, Rússia i Japó, que fan una despesa notable en establiments de moda i consumeixen productes de luxe a Barcelona. Aquests serveis poden convertir-se en una nova font d’ingressos. Els hotels de Madrid de 5 estrelles que vulguin dur a terme accions de captació efectives haurien de centrar-se en països com els Estats Units, Suïssa, Xina i Japó. Els de 3 estrelles, en canvi, haurien de fer-ho en països propers com França, Itàlia i Portugal, però també llunyans com Brasil, Argentina o Singapur. Tot i que a les conclusions s’esmenta que la majoria de visitants s’allotgen al centre de Madrid, de l’anàlisi se’n desprèn que la ubicació cèntrica no és determinant per als visitants dels Emirats Àrabs o l’Índia. Finalment, es recomana adaptar l’oferta d’estades a 2 o 3 nits segons el país d’origen. S’aconsella, per exemple, oferir un paquet de 3 nits a visitants indis i de 2 nits als russos. A més, resulta rellevant conèixer la despesa acumulada per nacionalitat, i per a quins turistes apareixen oportunitats de venda de nous serveis afegits a l’hotel. Com per exemple els visitants de la Xina, Japó, península aràbiga i Rússia, que fan una despesa notable en establiments de moda i consumeixen productes de luxe a Madrid. Aquests serveis poden convertir-se en una nova font d’ingressos. Recomanacions específiques per a hotels de Madrid
  • 10. 2. INTRODUCCIÓ 10 / 48 L’objectiu de l’estudi és doble. D’una banda, vol mostrar les possibilitats que ofereix l’anàlisi de grans quantitats de dades –una opció que la tecnologia ofereix des de fa relativament poc– a l’hora de prendre decisions en un sector tan important per a l’economia com és el turisme; i de l’altra, vol posar en valor els conjunts de dades que grans companyies com BBVA i Telefónica poden posar a disposició de la societat i que sens dubte contribueixen a millorar en general la presa de decisions, especialment en entorns urbans. Per complir aquest doble objectiu, l’estudi analitza, sempre en clau de negoci, determinats aspectes del comportament de visitants estrangers a les ciutats de Madrid i Barcelona durant un període de temps molt limitat. Amb aquesta finalitat, fa servir dades degudament agregades i anonimitzades basades en la ubicació de les diferents antenes on es connecten els telèfons mòbils al llarg de la jornada i en l’ús de targetes de crèdit. Les conclusions obtingudes s’apliquen a un vertical de la indústria turística: el sector hoteler. El resultat final és una sèrie de recomanacions de negoci molt concretes que un hotel pot posar en pràctica, la qual cosa demostraria que disposar de dades convenientment analitzades és rellevant a l’hora de prendre decisions de negoci. Els aspectes concrets de l’anàlisi del comportament dels visitants giren al voltant dels següents eixos: Visites: quants visitants es reben i d’on vénen Estada: temps mitjà per nacionalitats Desplaçaments entre les dues ciutats Llocs preferits per pernoctar Nivells de despesa: en global i en la categoria d’allotjament Els estudis existents sobre turisme a Espanya es basen, majoritàriament, en enquestes o entrevistes a experts promogudes pel Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme com a principal organització pública o per empreses privades. Aquests estudis podrien classificar-se, entre altres possibilitats, segons la metodologia d’obtenció de dades o segons la font de dades per entendre que els estudis que es produeixen per al sector turístic procedeixen d’unes dades de mostres regulars que no són granulars en l’espai i el temps. 2. INTRODUCCIÓ 2.1. Propòsit de l’estudi 2.2. La problemàtica de les dades per a la indústria turística • • • • •
  • 11. 2. INTRODUCCIÓ 11 / 48 En primer lloc, els estudis es podrien classificar segons la metodologia d’obtenció de dades: Enquestes: hi ha informes disponibles de Moviments Turístics en Fronteres (FRONTUR), Enquestes de Despesa Turística (EGATUR), Moviment Turístic dels Espanyols (FAMILITUR), etc. Entrevistes a experts del sector mitjançant el mètode Delphi. Tendències en cercadors: avui dia, l’eina Google Insight for Search ofereix el servei de visualitzar el volum de cerques més recurrents per països i dates. D’altra banda, es podrien classificar els estudis segons la font que recull les dades o l’organització que les agrupa: INE: Institut Nacional d’Estadística Eurostat: l’oficina europea d’estadística IET: Institut d’Estudis Turístics AENA: Aeroports Espanyols i Navegació Aèria RENFE Autoritats portuàries d’Espanya Consultories generalistes i especialitzades Bancs Cercadors A excepció dels cercadors, a AENA, RENFE, les Autoritats portuàries i els bancs, les organitzacions que recullen les dades es basen en els mètodes d’enquestes o entrevistes. Per tant, no disposen de les dades reals dels turistes i només poden extreure mostres de tota la població. En alguns casos, es realitzen estudis a partir de documents administratius. És el cas de FRONTUR, que recull resultats dels registres administratius elaborats per la Direcció General de Trànsit. Aquesta informació fa referència al nombre de vehicles que creuen la frontera, per això cal dur a terme un aforament per conèixer-ne l’ocupació i convertir el nombre de vehicles en nombre de persones. En altres casos, empreses com AENA, RENFE i les Autoritats Portuàries disposen a les seves bases de dades de la informació exacta dels passatgers que accedeixen a Espanya per via aèria, terrestre o naval. Tot i que són dades exactes, per al sector turístic aquesta informació és parcial atès que no s’encreua amb les dades del comportament dels turistes un cop són al país. Pel que fa als cercadors, la informació que extreuen es basa en les cerques que els visitants fan abans d’accedir al país. Tot i que cada vegada hauria de prestar-se més atenció a aquesta nova font de predicció, no explica el comportament dels visitants durant la seva estada a Espanya. • • • • • • • • • • • •
  • 12. 2. INTRODUCCIÓ 12 / 48 L’enfocament innovador que ha guiat l’elaboració d’aquest informe suposa una sèrie d’avantatges respecte a les metodologies tradicionals: Fiabilitat: les dades utilitzades estan basades en accions reals dels usuaris i no en enquestes, és a dir, s’analitzen accions reals en lloc de declaracions d’intencions o respostes a preguntes. Representativitat: sumant totes les fonts d’informació es pot afirmar que la mida de la mostra es troba: • A les dades de BBVA: el 15 % del total de transaccions amb targetes propietat d’estrangers a la província de Madrid. Per a la província de Barcelona, el total és del 14 %. En tots dos casos, aquests percentatges depenen de la zona de la província d’estudi. • A les dades de Telefónica: aproximadament un terç dels telèfons la SIM dels quals és propietat d’operadores estrangeres es registren a la xarxa de Telefónica España. Això incrementa en diversos ordres de magnitud la base mostral en què se solen basar les investigacions convencionals. Detall de la informació i capacitat de segmentació: el nivell de zoom prenent com a variables l’espai i el temps i la capacitat de descripció dels llocs i les persones que els visiten canvia de forma radical atès el volum de la mostra i la seva fiabilitat. Hibridació de les dades amb altres fonts actuals o futures: com que es tracta de dades estructurades i geoposicionades, és possible creuar-les amb altres fonts com ara els mitjans socials, les dades públiques obertes i d’altres, tant en producció actualment com en fonts d’informació potencials que es poguessin crear o alliberar en el futur. Nous fluxos d’informació: s’incorpora en un estudi del sector turístic una tipologia d’informació que incrementa el coneixement sobre el públic objectiu del sector generada pels mateixos turistes (el telèfon mòbil amb l’antena de telecomunicacions i la targeta bancària amb el terminal del comerç). Possibilitat de noves oportunitats de negoci: els resultats d’aquesta anàlisi es poden contrastar amb les dades internes de cada companyia de turisme per determinar si l’oferta que proposa a cada zona de la ciutat s’ajusta a la realitat dels turistes. 2.3. Fortalesa de l’ús de Big Data per al sector turístic • • • • • •
  • 13. FRANÇA ITÀLIA REGNE UNIT HOLANDA PORTUGAL SUÏSSA SUÈCIA POLÒNIA ESTATS UNITS BÈLGICA RÚSSIA NORUEGA BRASIL DINAMARCA ARGENTINA JAPÓ XINA ÍNDIA EMIRATS ÀRABS UNITS ARÀBIA SAUDITA SINGAPUR TOTAL GENERAL 117.014 114.108 104.909 63.256 39.784 36.518 29.325 28.775 24.706 24.050 18.063 15.355 13.274 12.708 10.028 8.981 8.423 3.231 3.218 2.900 2.302 680.928 83.901 75.146 75.556 47.393 15.569 26.560 21.714 19.550 14.205 16.105 13.905 12.187 5.140 10.555 3.636 5.485 3.762 1.715 1.762 1.698 1.620 457.164 País Total telèfons Telèfons BCN % BCN/TOTAL 33.113 38.962 29.353 15.863 24.215 9.958 7.611 9.225 10.501 7.945 4.158 3.168 8.134 2.153 6.392 3.496 4.661 1.516 1.456 1.202 682 223.764 71,7% 65,9% 72,0% 74,9% 39,1% 72,7% 74,0% 67,9% 57,5% 67,0% 77,0% 79,4% 38,7% 83,1% 36,3% 61,1% 44,7% 53,1% 54,8% 58,6% 70,4% 67,1% 28,3% 34,1% 28,0% 25,1% 60,9% 27,3% 26,0% 32,1% 42,5% 33,0% 23,0% 20,6% 61,3% 16,9% 63,7% 38,9% 55,3% 46,9% 45,2% 41,4% 29,6% 32,9% Telèfons MADRID % MADRID/TOTAL 3. ANÀLISI DETALLADA 13 / 48 Analitzant el nombre de telèfons actius per país durant el període d’estudi es poden treure algunes conclusions sobre els principals orígens dels turistes que ens visiten, així com sobre les seves preferències de destinació pel que fa a les ciutats de Madrid i Barcelona. Aquesta relació de 21 països que es fa servir al llarg de l’informe no suposa cap rànquing continu. S’hi han omès nacionalitats que es troben entre el top 21 per tal d’evitar redundàncies en les conclusions i deixar pas a altres orígens que són representatius d’àrees supranacionals importants (Golf Pèrsic, Amèrica del Sud, etc.) 3. Anàlisi detallada 3.1. Visites Taula 1: Telèfons únics registrats (dades Telefónica) D’entre les nacionalitats seleccionades, els francesos, els italians i els britànics són, amb diferència, els turistes que més ens visiten. Aquests tres països junts sumen el 50 % del total de les visites dels 21 països analitzats. Aquesta circumstància s’observa de forma similar a totes dues ciutats: Barcelona i Madrid. Estats Units, número nou al rànquing, és el primer país de fora de la Unió Europea que més ens visita, amb un 3,62 % del total de visites.
  • 14. 17% FRANÇA 13% 15% 51% ITÀLIA REGNE UNIT RESTA DE PAÏSOS 67% 33% BARCELONA MADRID 67% 33% BARCELONA MADRID 75% 100% 50% 25% 0% DINAM ARCANORUEGA RÚSSIAHOLANDA SUÈCIA SUÏSSA REGNE UNITFRANÇA POLÒNIABÈLGICA ITÀLIA JAPÓ ARÀBIA SAUDITA ESTATS UNITS EM IRATS ÀRABS UNITS ÍNDIA XINA PORTUGAL BRASIL ARGENTINA SINGAPUR 75% 50% 25% 0% ARGENTINABRASIL PORTUGAL XINA ÍNDIA EM IRATS ÀRABS UNITS ESTATS UNITS ARÀBIA SAUDITA ITÀLIABÈLGICAPOLÒNIASINGAPURFRANÇA REGNE UNIT SUÏSSASUÈCIAHOLANDARÚSSIANORUEGA DINAM ARCA JAPÓ 3. ANÀLISI DETALLADA 14 / 48 Del total de visites, dues de cada tres trien Barcelona (67 %) com a destinació, i una de cada tres tria Madrid (33 %). 3.1.1. Comparativa dels visitants entre Barcelona i Madrid Figura 2: Distribució de visitants entre Barcelona i Madrid (dades Telefónica) Figura 1: Distribució de visitants per país (dades Telefónica) Per països, comparant les preferències entre les dues ciutats, els argentins, els brasilers i els portuguesos destaquen sobre la mitjana, ja que trien prioritàriament Madrid com a destinació, amb percentatges superiors al 60 %. En canvi, els visitants de països nòrdics són els que més es decanten per Barcelona, amb percentatges superiors al 75 % sobre el total. Figura 3: Preferència de la ciutat de Barcelona per sobre de Madrid (dades Telefónica) Figura 4: Preferència de la ciutat de Madrid per sobre de Barcelona (dades Telefónica)
  • 15. DINAMARCA NORUEGA SUÈCIA SINGAPUR RÚSSIA POLÒNIA BRASIL ARÀBIA SAUDITA HOLANDA ARGENTINA EMIRATS ÀRABS UNITS XINA PORTUGAL ÍNDIA REGNE UNIT BÈLGICA ITÀLIA JAPÓ ESTATS UNITS FRANÇA SUÏSSA MITJANA PONDERADA TOTAL 2,98 2,91 2,87 2,72 2,66 2,66 2,65 2,63 2,50 2,45 2,30 2,18 2,16 2,15 2,14 2,13 2,11 2,10 2,08 1,94 1,91 2,24 País Estada mitjana Total 3. ANÀLISI DETALLADA 15 / 48 3.2. Estada 3.2.1. Estada mitjana Analitzant el nombre de telèfons actius per país durant el període d’estudi s’obté el temps mitjà que els visitants romanen a Espanya. S’aprecien diferències significatives entre la durada de les visites a les ciutats de Madrid i Barcelona en funció de la nacionalitat. De manera global, l’estada mitjana dels visitants dels 21 països analitzats és d’un total de 2,24 dies. En general, la durada de l’estada augmenta un 20 % si el visitant ha arribat un dia laborable. Destaquen amb una estada més llarga els països nòrdics, en comparació amb països més llunyans com Rússia, Aràbia Saudita o els Emirats Àrabs. Tanquen la taula, amb una estada més curta, els visitants de França i Suïssa. És sorprenent veure el Japó i els Estats Units a les últimes posicions de la llista, amb una estada al voltant dels 2 dies. S’observa que un mateix país pot tenir comportaments oposats segons la ciutat. Per exemple, Índia és un dels països amb estada més llarga a Madrid i més curta a Barcelona. Taula 2: Estada mitjana (dades Telefónica)
  • 16. DINAMARCA NORUEGA SUÈCIA BRASIL RÚSSIA POLÒNIA ARGENTINA SINGAPUR ARÀBIA SAUDITA HOLANDA EMIRATS ÀRABS UNITS BÈLGICA PORTUGAL REGNE UNIT ESTATS UNITS XINA JAPÓ ITÀLIA FRANÇA SUÏSSA ÍNDIA 3,18 3,16 2,94 2,92 2,8 2,77 2,73 2,72 2,67 2,55 2,47 2,23 2,22 2,17 2,11 2,1 2,08 2,01 1,99 1,95 1,66 3,76 2,63 2,66 2,47 2,16 2,41 2,53 2,59 2,24 2,43 2,44 1,71 1,74 1,93 1,61 1,82 2,04 1,66 1,63 1,72 1,51 País Estada mitjana Estada mitjana començant cap de setmana Estada mitjana començant dia laborable 2,91 3,33 3,19 3,1 2,81 2,85 2,75 2,78 2,85 2,6 2,47 2,42 2,35 2,17 2,41 2,17 2,05 2,1 2,09 2,03 1,73 3. ANÀLISI DETALLADA 16 / 48 3.2.2. Estada mitjana a Barcelona Taula 3: Estades mitjanes a Barcelona depenent del dia de començament i total (dades Telefónica) Els visitants de països nòrdics (Dinamarca, Noruega i Suècia) fan una estada superior a la mitjana a Barcelona, mentre que els de França, Suïssa i Índia fan una estada més curta.
  • 17. SINGAPUR ÍNDIA SUÈCIA ARÀBIA SAUDITA BRASIL POLÒNIA HOLANDA ARGENTINA ITÀLIA XINA RÚSSIA JAPÓ PORTUGAL EMIRATS ÀRABS UNITS REGNE UNIT ESTATS UNITS DINAMARCA NORUEGA BÈLGICA FRANÇA SUÏSSA 2,73 2,7 2,67 2,58 2,48 2,42 2,34 2,29 2,29 2,25 2,2 2,14 2,12 2,1 2,06 2,04 1,99 1,97 1,92 1,83 1,81 2,98 2,03 1,83 2,14 2,06 2,16 2,07 2,02 1,83 1,94 1,89 2,12 1,55 1,81 1,59 1,64 1,9 1,55 1,29 1,43 1,52 País Estada mitjana Estada mitjana començant cap de setmana Estada mitjana començant dia laborable 2,61 2,31 2,9 2,83 2,7 2,43 2,43 2,47 2,5 2,34 2,3 2,17 2,29 2,14 2,17 2,24 2,08 2,2 2,19 2 1,99 3. ANÀLISI DETALLADA 17 / 48 3.2.3. Estada mitjana a Madrid Taula 4: Estades mitjanes a Madrid depenent del dia de començament i total (dades Telefónica) Els visitants de Singapur, Índia i Aràbia Saudita fan una estada superior a la mitjana, mentre que els de països europeus més propers (Suïssa, França i Bèlgica) són els que presenten una estada més curta.
  • 18. 2 1 – BARCELONA MADRID 2,28 dies 2,15 dies 57% < 1 dia 23% 14% 7% 1 - 3 dies 3 - 6 dies > 6 dies 57% < 1 dia 23% 14% 7% 1 - 3 dies 3 - 6 dies > 6 dies 3. ANÀLISI DETALLADA 18 / 48 3.2.4. Comparativa de l’estada mitjana entre Barcelona i Madrid 3.2.5. Distribució de nacionalitats per durada de l’estada Figura 5: Estada mitjana en dies a Barcelona i Madrid (dades Telefónica) Figura 6: Distribució global de la durada de l’estada (dades Telefónica) Hi ha una lleugera diferència entre Barcelona i Madrid, amb un temps d’estada una mica més llarg a Barcelona (2,28 dies) respecte a Madrid (2,15 dies). Si aquesta diferència es compara respecte al dia d’arribada, a Barcelona la durada de l’estada és només un 17 % superior si l’arribada és en dia laborable; en canvi, a Madrid aquesta diferència augmenta fins al 30 %. Una altra manera d’analitzar les estades per nacionalitats és mostrar-ne la distribució segons certs rangs de durada de l’estada, cosa que ens ofereix una informació més significativa que la simple dada d’estada mitjana. És sorprenent el nombre de visitants que s’hi estan menys d’un dia, un 57 %, i que influeix sobre l’estada mitjana, ja que la fa disminuir. Té sentit pensar que no només són visitants que arriben i se’n van del país el mateix dia, sinó també que són persones que arriben a Espanya i després marxen a altres llocs fora de Barcelona i Madrid. En els següents punts s’analitza la distribució per països en aquests rangs d’estada per a cadascuna de les dues ciutats.
  • 19. ARÀBIA SAUDITA ARGENTINA BÈLGICA BRASIL XINA DINAMARCA EMIRATS ÀRABS UNITS ESTATS UNITS FRANÇA HOLANDA ÍNDIA ITÀLIA JAPÓ NORUEGA POLÒNIA PORTUGAL REGNE UNIT RÚSSIA SINGAPUR SUÈCIA SUÏSSA 44,72% 44,41% 58,61% 36,82% 51,60% 36,51% 47,28% 57,57% 62,91% 47,58% 69,56% 61,95% 55,37% 33,86% 47,26% 61,54% 56,81% 49,23% 41,74% 36,59% 62,50% 28,09% 29,09% 21,11% 34,08% 36,06% 22,18% 28,53% 23,67% 21,00% 22,46% 16,02% 22,12% 34,43% 26,95% 25,17% 19,33% 23,26% 18,27% 29,92% 29,50% 20,51% País < 1 dia 1 -3 dies 3 - 6 dies > 6 dies 7,99% 8,58% 8,46% 7,25% 3,04% 8,09% 8,51% 6,90% 5,59% 8,58% 9,54% 5,85% 3,37% 10,78% 12,05% 10,02% 6,28% 13,87% 13,08% 9,05% 4,69% 19,20% 17,92% 11,82% 21,86% 9,31% 33,22% 15,67% 11,86% 10,50% 21,39% 4,88% 10,08% 6,82% 28,41% 15,53% 9,11% 13,65% 18,63% 15,26% 24,87% 12,30% < 1 dia 1 - 3 dies 3 - 6 dies > 6 dies 100% ARÀBIA SAUDITA ARGENTINABÈLGICA BRASIL XINA DINAM ARCA EM IRATS ÀRABS UNITS ESTATS UNITSFRANÇAHOLANDA ÍNDIA ITÀLIA JAPÓNORUEGAPOLÒNIA PORTUGAL REGNE UNIT RÚSSIASINGAPUR SUÈCIASUÏSSA 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% % Telèfons 3. ANÀLISI DETALLADA 19 / 48 Taula 5: Distribució percentual del nombre de telèfons a Barcelona segons quatre rangs d’estada (dades Telefónica) Els països amb més representativitat en la categoria de permanència inferior a un dia són Índia, França i Suïssa. Aquesta categoria representa el 55 % del total de visitants. Els turistes que fan una estada d’entre 1 i 3 dies representen un 23 % del total dels visitants. En aquest apartat hi destaquen els xinesos, els japonesos i els brasilers. Els que vénen entre 3 i 6 dies de visita són un 15 % del total, i els turistes amb percentatges més alts provenen dels països nòrdics. Només un 6 % del total dels visitants ha passat més de 6 dies de visita, compresos dins de les dues setmanes analitzades. Entre aquest grup hi destaquen els visitants de Rússia, Singapur i Polònia, que són els que més allarguen l’estada. Figura 7: Distribució per dies d’estada a Barcelona (dades Telefónica)
  • 20. ARÀBIA SAUDITA ARGENTINA BÈLGICA BRASIL XINA DINAMARCA EMIRATS ÀRABS UNITS ESTATS UNITS FRANÇA HOLANDA ÍNDIA ITÀLIA JAPÓ NORUEGA POLÒNIA PORTUGAL REGNE UNIT RÚSSIA SINGAPUR SUÈCIA SUÏSSA 46,18% 59,55% 67,76% 53,55% 49,33% 62,82% 60,00% 62,59% 65,99% 54,65% 40,55% 52,83% 46,07% 60,81% 56,13% 64,31% 60,70% 57,95% 40,56% 54,36% 67,81% 30,33% 18,00% 16,38% 21,92% 31,84% 19,10% 23,17% 17,47% 20,15% 21,69% 28,89% 26,17% 41,36% 22,23% 22,45% 18,04% 22,71% 22,23% 36,19% 21,69% 17,16% País < 1 dia 1 -3 dies 3 - 6 dies > 6 dies 8,78% 9,80% 7,68% 9,67% 3,42% 5,44% 5,92% 7,48% 5,29% 5,81% 2,08% 6,93% 2,12% 4,15% 9,71% 10,72% 5,74% 6,60% 7,52% 11,35% 5,05% 14,71% 12,65% 8,18% 14,85% 15,41% 12,64% 10,92% 12,45% 8,58% 17,86% 28,48% 14,07% 10,45% 12,82% 11,71% 6,93% 10,85% 13,21% 15,73% 12,60% 9,98% < 1 dia 1 - 3 dies 3 - 6 dies > 6 dies 100% % Telèfons 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% ARÀBIA SAUDITA ARGENTINABÈLGICA BRASIL XINA DINAM ARCA EM IRATS ÀRABS UNITS ESTATS UNITSFRANÇAHOLANDA ÍNDIA ITÀLIA JAPÓNORUEGAPOLÒNIA PORTUGAL REGNE UNIT RÚSSIASINGAPUR SUÈCIASUÏSSA 3. ANÀLISI DETALLADA 20 / 48 Taula 6: Distribució percentual del nombre de telèfons a Madrid segons quatre rangs d’estada (dades Telefónica) Figura 8: Distribució per dies d’estada a Madrid (dades Telefónica) Els països amb percentatges més alts a la categoria de permanència inferior a un dia són Suïssa, Bèlgica i França. Aquesta categoria representa el 59 % del total de visitants. Els turistes japonesos, singapuresos i xinesos són els que destaquen en l’apartat d’estada d’entre 1 i 3 dies, que representa un 22 % del total de visitants. Els turistes que es queden entre 3 i 6 dies de visita són un 12 % del total, i els països amb percentatges més alts són Índia, Holanda i Singapur. Un 7 % del total de visitants ha passat més de 6 dies de visita, compresos dins de les dues setmanes analitzades. En aquest grup, hi destaquen els visitants de Suècia, Portugal i Argentina, que són els que més allarguen l’estada.
  • 21. ARÀBIA SAUDITA ARGENTINA BÈLGICA BRASIL XINA DINAMARCA EMIRATS ÀRABS UNITS ESTATS UNITS FRANÇA HOLANDA ÍNDIA ITÀLIA JAPÓ NORUEGA POLÒNIA PORTUGAL REGNE UNIT RÚSSIA SINGAPUR SUÈCIA SUÏSSA 55,0 % 26,3 % 66,6 % 28,5 % 36,4 % 82,9 % 53,2 % 54,8 % 71,2 % 74,6 % 50,1 % 65,2 % 52,2 % 79,1 % 65,3 % 34,6 % 71,6 % 76,0 % 65,8 % 73,8 % 72,4 % 2,7 % 7,8 % 0,5 % 6,3 % 6,1 % 0,4 % 1,4 % 2,7 % 0,8 % 0,5 % 2,0 % 0,9 % 11,5 % 0,6 % 1,9 % 3,1 % 0,7 % 1,4 % 5,0 % 0,5 % 0,6 % País B B M 36,4 % 58,1 % 32,1 % 54,9 % 48,7 % 16,0 % 43,4 % 38,9 % 26,9 % 24,1 % 43,6 % 32,7 % 25,0 % 19,6 % 26,1 % 58,2 % 26,8 % 19,5 % 18,8 % 25,2 % 26,3 % 0,4 % 0,4 % 0,1 % 0,4 % 0,6 % 0,2 % 0,5 % 0,3 % 0,3 % 0,1 % 0,4 % 0,4 % 0,5 % 0,1 % 1,7 % 0,5 % 0,1 % 1,6 % 2,9 % 0,2 % 0,2 % 4,8 % 5,2 % 0,6 % 7,6 % 7,6 % 0,5 % 1,2 % 2,7 % 0,7 % 0,6 % 3,1 % 0,8 % 10,3 % 0,4 % 4,8 % 2,6 % 0,7 % 1,3 % 6,6 % 0,3 % 0,6 % 0,7 % 2,1 % 0,1 % 2,4 % 0,5 % 0,1 % 0,3 % 0,6 % 0,1 % 0,1 % 0,9 % 0,1 % 0,7 % 0,1 % 0,3 % 0,9 % 0,1 % 0,2 % 0,9 % 0,0 % 0,1 % B M B M M B M B M 3. ANÀLISI DETALLADA 21 / 48 3.3. Desplaçaments entre Madrid i Barcelona S’analitzen el nombre de telèfons que han fet determinats desplaçaments entre les dues ciutats per obtenir una idea de la mobilitat dels turistes entre Madrid i Barcelona. Per exemple, a la següent taula, B indica que el telèfon no es mou de Barcelona, i B-M-B que el telèfon es desplaça a Madrid i torna a Barcelona. Taula 7: Desplaçaments entre ciutats (B-Barcelona, M-Madrid) expressat en percentatges. Per exemple B indica que el telèfon no es mou de Barcelona i B-M-B que el telèfon es desplaça a Madrid i torna a Barcelona (dades Telefónica) Del total de telèfons analitzats, un 66 % roman a la ciutat de Barcelona, mentre que un 31 % roman a la ciutat de Madrid: xifres alineades amb les del primer apartat Comparativa dels visitants entre Barcelona i Madrid. Per tant, un 96 % dels turistes romanen a la ciutat a la qual han arribat. La mobilitat directa entre totes dues ciutats no sembla gaire alta, tot i que podrien visitar altres ciutats no recollides en aquest estudi. Només un 4 % del total de visitants visiten les 2 ciutats, Madrid i Barcelona. Hi ha excepcions quan s’analitzen els visitants segons el país d’origen. Els japonesos, brasilers i argentins són els turistes que més tendència tenen a visitar les dues ciutats. Els danesos, noruecs i russos prefereixen visitar Barcelona en lloc de Madrid, mentre que els portuguesos, argentins i brasilers prefereixen majoritàriament Madrid molt per sobre de la mitjana.
  • 22. 3. ANÀLISI DETALLADA 22 / 48 Pel que fa als desplaçaments entre ciutats, un 1,3 % dels turistes que arriben a Barcelona acaben la visita a Madrid. El mateix passa a l’inrevés, dels visitants que arriben a Madrid inicialment, un 1,3 % acabaran el viatge a Barcelona. Destaquen per sobre de la mitjana els turistes japonesos, argentins i brasilers, que tenen més tendència que la resta a visitar la ciutat de Madrid un cop són a Barcelona. Pel que fa als desplaçaments de Madrid a Barcelona, destaquen molt per sobre de la mitjana els turistes japonesos, xinesos i brasilers. Hi ha un percentatge petit de visitants, al voltant del 4 %, que du a terme més d’un viatge entre les dues ciutats.
  • 23. CiutatVella Eixample SantMartí BARCELONAPROVINCIA LesCorts NouBarris Gràcia Sarrià-SantGervasi Horta-Guinardó Sants-Montjuïc ARÀBIA SAUDITA ARGENTINA BÈLGICA BRASIL XINA DINAMARCA EMIRATS ÀRABS UNITS ESTATS UNITS FRANÇA HOLANDA ÍNDIA ITÀLIA JAPÓ NORUEGA POLÒNIA PORTUGAL REGNE UNIT RÚSSIA SINGAPUR SUÈCIA SUÏSSA TOTAL 79% 18% 33% 16% 24% 35% 44% 26% 20% 32% 46% 28% 20% 27% 29% 8% 32% 28% 20% 48% 37% 28% 5% 24% 18% 15% 27% 16% 20% 39% 13% 18% 21% 21% 48% 30% 19% 20% 19% 23% 40% 16% 20% 24% 5% 21% 18% 36% 26% 24% 16% 20% 21% 21% 19% 19% 13% 15% 20% 19% 25% 25% 23% 17% 23% 21% 10% 3% 3% 7% 3% 2% 4% 3% 3% 1% 0% 4% 6% 2% 1% 1% 4% 3% 0% 2% 1% 3% 0% 1% 1% 5% 2% 1% 0% 0% 3% 1% 0% 1% 1% 3% 0% 1% 1% 1% 0% 3% 1% 1% 0% 2% 1% 1% 3% 2% 2% 0% 1% 2% 0% 3% 0% 1% 3% 1% 1% 1% 0% 0% 0% 1% 0% 0% 0% 1% 2% 0% 4% 0% 0% 2% 0% 1% 2% 0% 3% 2% 0% 1% 0% 1% 0% 1% 0% 2% 0% 0% 3% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 2% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 1% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 2% 29% 24% 18% 11% 20% 10% 10% 38% 24% 15% 23% 8% 22% 24% 48% 17% 17% 17% 14% 18% 21% País 3. ANÀLISI DETALLADA 23 / 48 3.4. Allotjament 3.4.1. Zones de la ciutat Preferències d’allotjament per zones a la ciutat a Barcelona Partint de les dades provinents de les targetes de crèdit, s’han obtingut, tant a Madrid com a Barcelona, les zones de la ciutat on s’allotgen els visitants. A Barcelona ciutat, els districtes que allotgen la major part de visitants són tres: Ciutat Vella (28 %), Eixample (24 %) i Sant Martí (21 %), i un de cada quatre visitants dorm als afores de la ciutat. Taula 8: Distribució de l’allotjament per districtes a Barcelona (dades BBVA)
  • 24. CiutatVella Eixam ple SantM artí BARCELONA PROVINCIA LesCorts Nou Barris Gràcia Sarrià -SantGervasi Horta -Guinardó Sants-M ontjuïc 30% 20% 10% 0% % Percentatge de pernoctacions 3. ANÀLISI DETALLADA 24 / 48 La majoria dels visitants d’Aràbia Saudita s’allotgen a Ciutat Vella, seguits de gairebé la meitat dels visitants de Suècia i l’Índia. Pel que fa als japonesos, gairebé la meitat s’allotgen a l’Eixample, seguits dels singapuresos (40 %) i els estatunidencs (39 %). En el tercer districte, Sant Martí, i per volum de pernoctacions, s’hi allotgen un 36 % dels brasilers i un quart dels xinesos i dels britànics. Pràcticament un de cada quatre visitants s’allotja fora de la ciutat de Barcelona. Els principals països d’aquest grup són Portugal, França i Argentina. Figura 9: Percentatge de pernoctacions per districte a Barcelona (dades BBVA)
  • 25. Centro Retiro Barajas SanBlas Salamanca MADRIDPROVINCIA Chamberí CiudadLineal Moncloa-Aravaca VilladeVallecas Arganzuela Carabanchel ChamartÍn Tetuán Villaverde Fuencarral-ElPardo ARÀBIA SAUDITA ARGENTINA BÈLGICA BRASIL XINA DINAMARCA EMIRATS ÀRABS UNITS ESTATS UNITS FRANÇA HOLANDA ÍNDIA ITÀLIA JAPÓ NORUEGA POLÒNIA PORTUGAL REGNE UNIT RÚSSIA SINGAPUR SUÈCIA SUÏSSA TOTAL 46% 55% 34% 45% 40% 47% 27% 52% 34% 45% 24% 54% 41% 38% 44% 21% 37% 59% 69% 53% 46% 44% 8% 20% 18% 15% 10% 8% 13% 9% 11% 14% 13% 10% 16% 5% 6% 9% 13% 9% 0% 8% 10% 11% 8% 4% 8% 11% 12% 9% 27% 6% 13% 10% 9% 7% 2% 19% 17% 16% 12% 7% 6% 10% 11% 10% 12% 2% 8% 4% 10% 5% 2% 4% 8% 6% 9% 6% 5% 1% 13% 13% 4% 5% 0% 2% 6% 6% 4% 4% 5% 3% 2% 5% 5% 8% 6% 3% 2% 3% 9% 9% 1% 9% 5% 6% 6% 3% 6% 6% 4% 2% 3% 5% 8% 2% 2% 6% 3% 4% 11% 6% 5% 8% 2% 10% 5% 3% 0% 6% 6% 5% 4% 2% 5% 2% 5% 2% 7% 2% 4% 1% 16% 3% 13% 4% 0% 3% 7% 0% 0% 3% 5% 4% 0% 0% 2% 4% 3% 4% 7% 2% 3% 1% 3% 2% 3% 4% 0% 0% 2% 0% 0% 5% 2% 2% 8% 0% 2% 1% 3% 8% 5% 1% 3% 1% 3% 0% 1% 4% 3% 1% 2% 0% 0% 3% 1% 1% 0% 2% 2% 1% 1% 0% 0% 3% 0% 1% 2% 1% 2% 0% 1% 1% 1% 2% 0% 1% 1% 1% 0% 2% 0% 2% 0% 3% 0% 1% 1% 2% 0% 1% 1% 3% 4% 2% 1% 2% 0% 0% 0% 1% 0% 1% 1% 0% 4% 0% 0% 0% 1% 1% 3% 1% 1% 0% 0% 1% 1% 1% 0% 1% 1% 1% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 1% 1% 1% 3% 0% 0% 0% 0% 1% 0% 0% 6% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 1% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 1% 0% 1% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 1% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 8% 7% 12% 5% 3% 5% 4% 5% 11% 9% 2% 7% 2% 4% 8% 14% 9% 7% 13% 8% 5% 8% País 3. ANÀLISI DETALLADA 25 / 48 Preferències d’allotjament per zones a la ciutat a Madrid A la ciutat de Madrid hi ha un districte predominant, la zona Centre, que concentra pràcticament els llocs d’allotjament de gairebé la meitat dels visitants (44 %) de la ciutat. L’altra meitat queda molt atomitzada a la resta de districtes. Taula 9: Distribució de l’allotjament per districtes a Madrid (dades BBVA)
  • 26. Centro RetiroBarajas M ADRID PROVINCIASan Blas Salam ancaCham berí Ciudad Lineal M oncloa -Aravaca Villa deVallecas Arganzuela Carabanchel Cham artínTetuánVillaverde Fuencarral-ElPardo 40% 30% 20% 10% 0% % Percentatge de pernoctacions DINS FORA 100% 75% 50% 25% 0% 79% 21% 92% 8% Barcelona Madrid DINS FORA 79% 21% 92% 8% Barcelona Madrid 3. ANÀLISI DETALLADA 26 / 48 Els singapuresos, els russos i els argentins eleven aquests percentatges de preferència per la zona Centre fins al 69 %, 59 % i 55 % respectivament. Només un 8 % dels visitants s’allotgen fora de la ciutat, malgrat que aquest percentatge s’incrementa lleugerament entre portuguesos, singapuresos i belgues. Figura 10: Percentatge de pernoctacions per districte a Madrid (dades BBVA) Figura 11: Percentatge de pernoctacions fora i dins de la ciutat (dades BBVA) A Madrid, pràcticament la majoria dels visitants s’allotgen dins de la ciutat (92%), mentre que a Barcelona el percentatge de turistes que prefereixen un allotjament fora de la ciutat puja fins a un 21%. Comparativa entre Barcelona i Madrid de les pernoctacions dins i fora de la ciutat
  • 27. ARÀBIA SAUDITA ARGENTINA BÈLGICA BRASIL XINA DINAMARCA EMIRATS ÀRABS UNITS ESTATS UNITS FRANÇA HOLANDA ÍNDIA ITÀLIA JAPÓ NORUEGA POLÒNIA PORTUGAL REGNE UNIT RÚSSIA SINGAPUR SUÈCIA SUÏSSA 2,31 5,62 6,27 4,03 3,31 4,79 2,79 4,07 8,02 7,01 3,22 4,79 2,53 5,5 5,33 7,48 5,72 4,75 2,76 5,09 5,03 País Barcelona Madrid 5,37 3,66 5,53 3,56 4,15 4,43 5,6 3,47 5,85 4,73 4,2 3,58 2,78 4,22 5,2 6,44 5,23 3,68 6,87 4,4 4,08 3. ANÀLISI DETALLADA 27 / 48 Dins l’estudi, també s’ha analitzat la distància fins al centre de la ciutat de l’allotjament on pernocten els turistes i s’ha fet una comparació entre les dues ciutats per nacionalitats. De les targetes de crèdit estrangeres que pertanyen a turistes, s’han identificat les transaccions de la categoria allotjament que tenen el negoci posicionat. S’han observat 8.897 transaccions d’allotjament a Madrid i 11.423 a Barcelona. La distància fins al centre de la ciutat es mesura en línia recta i les unitats són quilòmetres. S’han considerat com a centre de cadascuna de les ciutats: plaça de Catalunya a Barcelona i Puerta del Sol a Madrid. Com a norma general, els visitants de països més llunyans com el Japó, la Xina o el Brasil tenen tendència a allotjar-se en hotels situats més a prop del centre de les ciutats, mentre que els visitants de països propers com Portugal, França o Bèlgica s’allunyen més del centre a l’hora de triar l’allotjament. Com a excepció, cal destacar que els visitants dels països d’Orient Mitjà i Singapur s’allotgen allunyats del centre a Madrid i, en canvi, prop del centre de Barcelona. 3.4.2. Distàncies fins al centre de la ciutat Taula 10: Distància (km) de l’allotjament al centre de les ciutats, considerant aquests la plaça de Catalunya i la Puerta del Sol (dades BBVA)
  • 28. 600€ 500€ 400€ 300€ 100€ 200€ 0€ SINGAPUR XINA JAPÓ ARÀBIA SAUDITA EM IRATS ÀRABS UNITS RÚSSIASUÏSSA ÍNDIA BRASIL ESTATS UNITS ITÀLIABÈLGICAHOLANDAFRANÇA REGNE UNITPOLÒNIA DINAM ARCA ARGENTINANORUEGA SUÈCIA PORTUGAL 161,5€ Barcelona Madrid DINS FORA 79% 21% 92% 8% Barcelona Madrid 3. ANÀLISI DETALLADA 28 / 48 Barcelona: La distància mitjana total del centre de la ciutat on s’allotgen els visitants és de 5,5 quilòmetres. Els visitants de l’Aràbia Saudita, Japó i Singapur són els que més a prop del centre de Barcelona s’allotgen, mentre que els visitants francesos, portuguesos i holandesos són els que més s’allunyen del centre. Madrid: La distància mitjana total del centre de Madrid on s’allotgen els visitants és de 4,5 quilòmetres. Els visitants del Japó, Estats Units i Brasil són els que més a prop del centre de la ciutat s’allotgen, mentre que els singapuresos, portuguesos i francesos són els que més s’allunyen del centre a l’hora de triar l’allotjament. 3.5. Despeses 3.5.1. Despesa mitjana per targeta acumulada al llarg de l’estada Una altra anàlisi interessant consisteix a conèixer la despesa que han dut a terme els turistes durant l’estada per tal de poder detectar patrons de despesa per nacionalitats a cada ciutat i estimar la categoria de l’hotel on s’han allotjat segons el volum de despesa destinat a l’allotjament. De les targetes de crèdit estrangeres pertanyents a turistes, se’n pot extreure la despesa total durant el període d’estudi. Per tant, és la despesa per targeta, és a dir, per unitat familiar, no per turista individual. A més, es pot discriminar per ciutat de destinació i per país d’origen del visitant. Figura 12: Despesa mitjana global per targeta al llarg del període d’estudi per país i ciutat (dades BBVA) La despesa mitjana per targeta acumulada que cada visitant fa a Espanya al llarg d’aquestes dues setmanes és de 161,5 € (línia vermella discontínua). Per país d’origen, hi ha diferències importants en aquest apartat, amb quantitats molt altes i quantitats molt baixes en els dos extrems.
  • 29. ARÀBIA SAUDITA ARGENTINA BÈLGICA BRASIL XINA DINAMARCA EMIRATS ÀRABS UNITS ESTATS UNITS FRANÇA HOLANDA ÍNDIA ITÀLIA JAPÓ NORUEGA POLÒNIA PORTUGAL REGNE UNIT RÚSSIA SINGAPUR SUÈCIA SUÏSSA DESPESA MITJANA PONDERADA 276,20 € 98,22 € 121,43 € 143,46 € 419,26 € 112,21 € 291,88 € 140,82 € 105,73 € 107,41 € 181,55 € 122,01 € 298,39 € 139,40 € 124,86 € 92,65 € 116,25 € 204,19 € 378,91 € 94,64 € 161,73 € 152,68 € País Barcelona Madrid 293,34 € 105,08 € 122,19 € 137,38 € 459,76 € 107,00 € 201,08 € 131,73 € 115,18 € 117,45 € 170,90 € 125,50 € 299,25 € 101,30 € 110,64 € 90,26 € 114,60 € 198,63 € 532,55 € 92,56 € 182,26 € 174,37 € 3. ANÀLISI DETALLADA 29 / 48 Els visitants que més diners gasten són els de Singapur, Xina i Japó en aquest ordre. Lleugerament per damunt de la mitjana també hi trobem els visitants de Suïssa com a primer país europeu en despesa. Els visitants que menys diners gasten a Espanya són els de països propers com Portugal i França, països nòrdics com Suècia i Dinamarca i també Argentina com a país no europeu. Comparativa de la despesa mitjana entre Barcelona i Madrid Taula 11: Despesa mitjana (€) per targeta al llarg de l’estada desglossat per nacionalitat i ciutats (dades BBVA) La despesa mitjana que fan els turistes a Madrid és un 14 % superior respecte a la despesa mitjana que fan a Barcelona (174,37 € i 152,68 € respectivament). En ambdues ciutats hi ha una diferència molt significativa entre la despesa duta a terme entre setmana o durant el cap de setmana, amb una diferència un 25 % superior en despesa durant la setmana. El fet que els diumenges els comerços estiguin tancats pot ser decisiu. Respecte al rànquing de països, en les dues ciutats és semblant, amb despeses bastant superiors per part dels ciutadans de països de l’Orient Mitjà i Extrem Orient.
  • 30. Barcelona Madrid 250€ 200€ 150€ 50€ 100€ 0€ XINA SINGAPUR JAPÓ ARÀBIA SAUDITA SUÏSSA EM IRATS ÀRABS UNITSRÚSSIA ESTATS UNITSBÈLGICA ÍNDIAFRANÇA REGNE UNITBRASIL ITÀLIA DINAM ARCANORUEGAHOLANDA ARGENTINAPOLÒNIA PORTUGAL SUÈCIA 58,5€/dia DINS FORA 79% 21% 92% 8% Barcelona Madrid 3. ANÀLISI DETALLADA 30 / 48 Atès que la despesa tendeix a acumular-se a mesura que els visitants perllonguen l’estada, en aquest capítol s’ha analitzat la despesa mitjana diària de cada targeta. D’aquesta manera, es poden determinar els països que tenen una despesa més gran independentment del nombre de dies que passin a Madrid o Barcelona. Partint de les dades de les targetes de crèdit, es pot analitzar la despesa mitjana per targeta i dia, desglossada per nacionalitats. Aquest és el resultat de dividir les despeses totals entre el nombre de dies en què aquesta targeta està activa (diferència entre la data de l’última i la primera operació). Per tal d’evitar distorsions, només es tenen en compte les targetes que han estat actives més d’un dia. 3.5.2. Despesa mitjana diària Figura 13: Despesa mitjana diària per targeta desglossada per país i ciutat (dades BBVA) La despesa mitjana diària que cada visitant du a terme a Espanya és de 58,5 € / dia (línia discontínua). Per país d’origen, hi ha diferències importants en aquest apartat, amb quantitats molt altes i quantitats molt baixes en els dos extrems. Els visitants que més gasten són els procedents de la Xina, Singapur, Japó i península aràbiga. Els visitants que menys diners gasten a Espanya són els procedents de països nòrdics com Suècia i Dinamarca, aquells més propers com Portugal i Argentina com a país no europeu.
  • 31. ARÀBIA SAUDITA ARGENTINA BÈLGICA BRASIL XINA DINAMARCA EMIRATS ÀRABS UNITS ESTATS UNITS FRANÇA HOLANDA ÍNDIA ITÀLIA JAPÓ NORUEGA POLÒNIA PORTUGAL REGNE UNIT RÚSSIA SINGAPUR SUÈCIA SUÏSSA 103,45 35,98 54,45 49,13 199,65 35,29 118,17 66,74 53,13 42,12 109,37 60,70 143,46 44,11 45,08 41,73 53,57 72,92 139,31 32,19 82,94 2,67 2,73 2,23 2,92 2,10 3,18 2,47 2,11 1,99 2,55 1,66 2,01 2,08 3,16 2,77 2,22 2,17 2,80 2,72 2,94 1,95 País Despesa diaria (€) Estada mitjana (dies) Despesa total (€) 276,20 98,22 121,43 143,46 419,26 112,21 291,88 140,82 105,73 107,41 181,55 122,01 298,39 139,40 124,86 92,65 116,25 204,19 378,91 94,64 161,73 3. ANÀLISI DETALLADA 31 / 48 Taula 12: Despesa mitjana diària a Barcelona per targeta desglossada per nacionalitats (dades BBVA i Telefónica) L’ordre dels països no varia de forma significativa en la comparativa per ciutat. S’observa que les quantitats de despesa més altes se situen entre els 140 € i 200 €, i la categoria inferior se situa al voltant dels 35 €.
  • 32. ARÀBIA SAUDITA ARGENTINA BÈLGICA BRASIL XINA DINAMARCA EMIRATS ÀRABS UNITS ESTATS UNITS FRANÇA HOLANDA ÍNDIA ITÀLIA JAPÓ NORUEGA POLÒNIA PORTUGAL REGNE UNIT RÚSSIA SINGAPUR SUÈCIA SUÏSSA 113,70 45,89 63,64 55,40 204,34 53,77 95,75 64,57 62,94 50,19 63,30 54,80 139,84 51,42 45,72 42,58 55,63 90,29 195,07 34,67 100,7 2,58 2,29 1,92 2,48 2,25 1,99 2,10 2,04 1,83 2,34 2,70 2,29 2,14 1,97 2,42 2,12 2,06 2,20 2,73 2,67 1,81 País Despesa diaria (€) Estada mitjana (dies) Despesa total (€) 293,34 105,08 122,19 137,38 459,76 107,00 201,08 131,73 115,18 117,45 170,90 125,50 299,25 101,30 110,64 90,26 114,60 198,63 532,55 92,56 182,26 3. ANÀLISI DETALLADA 32 / 48 Taula 13: Despesa mitjana diària a Madrid per targeta desglossada per nacionalitats (dades BBVA i Telefónica) Encara que l’ordre dels països es distribueixi de forma similar, sí que es detecta un lleuger increment de la despesa dels turistes a la ciutat de Madrid. La categoria superior se situa entre els 140 € i 205 € i la inferior dels 35 € als 45 €.
  • 33. Barcelona Madrid 1000€ 900€ 800€ 600€ 700€ 500€ 400€ 300€ 200€ 100€ 0€ ARÀBIASAUDITA ÍNDIA EM IRATS ÀRABS UNITS XINA SUÏSSA DINAM ARCA SINGAPUR ESTATS UNITS RÚSSIANORUEGAPOLÒNIA REGNE UNITHOLANDA ITÀLIABÈLGICASUÈCIA BRASIL PORTUGALFRANÇA ARGENTINA JAPÓ 298,71 € DINS FORA 79% 21% 92% 8% Barcelona Madrid 3. ANÀLISI DETALLADA 33 / 48 3.5.3. Despesa mitjana per targeta acumulada al llarg de l’estada en allotjament De l’anàlisi de les targetes de crèdit també se’n pot extreure la despesa total en allotjament durant el període d’estudi. A més a més, es pot discriminar per ciutat i per país d’origen del visitant. Cal comentar que la despesa mitjana només en allotjament (298,7 €, vegeu la 14) és força superior a la despesa mitjana total (136,5 €, vegeu la Figura 12). Passa el mateix amb les despeses mitjanes diàries que es detallen en el punt següent. Això a priori no sembla coherent, però la diferència rau en el nombre de transaccions en cada cas. El volum total de transaccions és de més de 253.000, mentre que les transaccions de només allotjament són aproximadament unes 20.000. D’aquesta manera, la despesa mitjana total quan es fa la mitjana queda diluïda en les transaccions de menys volum i per tant és menor que la despesa mitjana en allotjament. Figura 14: Despesa mitjana per targeta en allotjament al llarg del període d’estudi per país i ciutat (dades Telefónica i BBVA) La despesa mitjana total en allotjament que cada visitant du a terme amb targeta a Espanya durant aquestes dues setmanes és de 298,71 € (línia vermella discontínua). Com ja s’esperava, en aquest apartat també hi ha polarització. Pel que fa a la despesa mitjana en allotjament es troben dos grans grups. El grup de països de l’Orient Mitjà i l’Índia són els que més gasten en allotjament, amb pràcticament el doble de despesa que la resta de països. Això podria explicar-se perquè els grups o unitats familiars que ens visiten són més nombrosos i, per tant, la despesa també és més gran. Els que menys gasten en allotjament són els argentins, francesos, portuguesos i brasilers, tot i que prop d’un 10 % dels turistes d’aquests països s’allotgen més de 6 dies a Madrid o a Barcelona.
  • 34. ARÀBIA SAUDITA ARGENTINA BÈLGICA BRASIL XINA DINAMARCA EMIRATS ÀRABS UNITS ESTATS UNITS FRANÇA HOLANDA ÍNDIA ITÀLIA JAPÓ NORUEGA POLÒNIA PORTUGAL REGNE UNIT RÚSSIA SINGAPUR SUÈCIA SUÏSSA DESPESA MITJANA EN ALLOTJAMENT 909,60 166,58 286,88 250,54 394,41 327,84 561,17 333,38 182,50 331,92 600,43 305,22 279,85 304,26 330,09 180,90 300,88 343,47 429,78 219,06 362,82 311,43 País Barcelona Madrid 794,61 174,66 228,31 207,96 372,82 340,94 460,18 302,30 175,56 236,99 474,39 224,17 323,41 305,96 234,90 179,84 263,56 263,13 252,86 294,53 367,87 280,16 3. ANÀLISI DETALLADA 34 / 48 Comparativa de despesa mitjana en allotjament entre Barcelona i Madrid El rànquing de despesa per països és diferent a Madrid i Barcelona; a més a més, el valor absolut de despesa a Barcelona és notablement superior al de Madrid, al voltant d’un 20 %. Part d’aquesta despesa addicional podria ser deguda a què els visitants fan una estada lleugerament més llarga a Barcelona que a Madrid, 2,28 contra 2,15 dies. A més, caldria considerar que els hotels de Barcelona poden ser més cars que els de Madrid. Taula 14: Despesa mitjana (€) en allotjament per targeta al llarg del període d’estudi desglossada per nacionalitat i ciutat (dades BBVA)
  • 35. 400€ 350€ 300€ 250€ 200€ 150€ 100€ 50€ 0€ ARÀBIASAUDITA ÍNDIA EM IRATS ÀRABS UNITS SUÏSSA XINA ESTATS UNITS JAPÓ DINAM ARCA REGNE UNITNORUEGA SINGAPUR ITÀLIABÈLGICARÚSSIAHOLANDAPOLÒNIAFRANÇA SUÈCIA BRASIL PORTUGAL ARGENTINA Barcelona Madrid 129€ DINS FORA 79% 21% 92% 8% Barcelona Madrid 3. ANÀLISI DETALLADA 35 / 48 3.5.4. Despesa mitjana en allotjament Si es fa l’exercici de dividir la despesa total en allotjament dels visitants de cada país per l’estada mitjana, s’obté la despesa mitjana diària en allotjament per país. Aquesta dada és molt útil per determinar les preferències dels visitants respecte a la categoria d’hotel per cada país. Figura 15: Despesa mitjana per targeta en allotjament al llarg del període d’estudi per país i ciutat (dades Telefónica i BBVA) La despesa mitjana diària en allotjament (preu per nit) que cada visitant fa a Espanya al llarg d’aquestes dues setmanes és de 129 € (línia vermella discontínua). La despesa diària per nacionalitats segueix un patró similar a la despesa acumulada. Per una banda, els turistes de la península aràbiga i l’Índia són els que destinen la quantitat més elevada diària a l’allotjament. Per l’altra, els argentins, portuguesos i brasilers són els que destinen menys recursos a l’allotjament. Entre ciutats, s’observa que els visitants de Dinamarca, Noruega i Suècia gasten al dia de mitjana un 66 %, 61 % i 48 % respectivament; més a Madrid que a Barcelona. Mentre que els turistes de l’Índia i Singapur gasten, respectivament, un 106 % i un 71 % més a Barcelona que a Madrid. Despesa mitjana per targeta en allotjament per país i ciutat (preu per nit)
  • 36. 340,67 61,02 128,65 85,80 187,81 103,09 227,19 158,00 91,71 130,16 361,70 151,85 134,54 96,28 119,17 81,49 138,65 122,67 158,01 74,51 186,06 2,67 2,73 2,23 2,92 2,10 3,18 2,47 2,11 1,99 2,55 1,66 2,01 2,08 3,16 2,77 2,22 2,17 2,80 2,72 2,94 1,95 909,60 166,58 286,88 250,54 394,41 327,84 561,17 333,38 182,50 331,92 600,43 305,22 279,85 304,26 330,09 180,90 300,88 343,47 429,78 219,06 362,82 ARÀBIA SAUDITA ARGENTINA BÈLGICA BRASIL XINA DINAMARCA EMIRATS ÀRABS UNITS ESTATS UNITS FRANÇA HOLANDA ÍNDIA ITÀLIA JAPÓ NORUEGA POLÒNIA PORTUGAL REGNE UNIT RÚSSIA SINGAPUR SUÈCIA SUÏSSA País Despesa diaria (€) Estada mitjana (dies) Despesa total (€) 307,99 76,27 118,91 83,85 165,7 171,33 219,13 148,19 95,93 101,28 175,70 97,89 151,13 155,31 97,07 84,83 127,94 119,60 92,62 110,31 203,24 2,58 2,29 1,92 2,48 2,25 1,99 2,10 2,04 1,83 2,34 2,70 2,29 2,14 1,97 2,42 2,12 2,06 2,20 2,73 2,67 1,81 794,61 174,66 228,31 207,96 372,82 340,94 460,18 302,30 175,56 236,99 474,39 224,17 323,41 305,96 234,90 179,84 263,56 263,13 252,86 294,53 367,87 ARÀBIA SAUDITA ARGENTINA BÈLGICA BRASIL XINA DINAMARCA EMIRATS ÀRABS UNITS ESTATS UNITS FRANÇA HOLANDA ÍNDIA ITÀLIA JAPÓ NORUEGA POLÒNIA PORTUGAL REGNE UNIT RÚSSIA SINGAPUR SUÈCIA SUÏSSA País Despesa diaria (€) Estada mitjana (dies) Despesa total (€) 3. ANÀLISI DETALLADA 36 / 48 Taula 15: Despesa mitjana diària en allotjament a Barcelona per targeta desglossada per nacionalitats (dades BBVA i Telefónica) Taula 16: Despesa mitjana diària en allotjament a Madrid per targeta desglossada per nacionalitats (dades BBVA i Telefónica)
  • 37. 4. RECOMANACIONS ESPECÍFIQUES PER ALS HOTELS 37 / 48 4. Recomana- cions específiques per als hotels 4.1. Introducció 4.2. Metodologia de categoria d’hotel segons la despesa L’estudi conclou amb una sèrie de recomanacions tàctiques i estratègiques dirigides als gestors hotelers i estructurades per categoria de l’allotjament i per accions específiques de gestió: Captació de clients: orígens on cal focalitzar les accions comercials, recomanacions relatives als canals i idiomes de comunicació tant en origen com en destinació. Ubicació/expansió: àrees d’interès en funció de les nacionalitats. Configuració de producte: durada òptima del paquet d’estades, informació relativa a l’oferta complementària demandada segons les nacionalitats. Evidentment, qualsevol presa de decisions ha de basar-se en una anàlisi amb més profunditat temporal, que permeti descriure variacions estacionals i interanuals. Les recomanacions s’inclouen com una mostra del tipus d’aplicacions que l’ús d’aquestes fonts de dades podria tenir en un nou model d’intel·ligència empresarial del sector. Amb les dades de despesa mitjana diària per nacionalitats es du a terme un exercici d’elecció de la categoria de l’hotel segons aquestes dades de les taules anteriors. En aquest cas, proposem les següents categories d’hotel en funció d’un import mitjà diari o Average Daily Rate (ADR): Hotel 5 estrelles: més de 140 € ADR Hotel 4 estrelles: entre 100 i 140 € ADR Hotel 3 estrelles: menys de 100 € ADR Aquesta categorització permet realitzar correspondències de categoria d’hotel segons el país. Així, per exemple, a Bèlgica, que té una despesa diària a Barcelona de 128,65 €, li correspondria un hotel de 4 estrelles, i a Suïssa, amb una despesa diària a Madrid de 203,24 €, li correspondria un hotel de 5 estrelles. D’aquesta manera, partint de la categorització dels hotels anterior i fent servir la despesa mitjana o l’ADR per a aquesta finalitat, es pot concloure el següent: Els visitants procedents de països no europeus i no llatinoamericans s’allotgen majoritàriament en hotels de 5 estrelles. Suïssa n’és una excepció, ja que també entra en aquesta llista de 5 estrelles. • • • • • •
  • 38. 4. RECOMANACIONS ESPECÍFIQUES PER ALS HOTELS 38 / 48 Els visitants de països europeus s’allotgen majoritàriament en hotels de 4 estrelles, a excepció de francesos i portuguesos, que ho fan en hotels de categoria inferior. Brasil i Argentina són els únics països no europeus amb un allotjament de 3 estrelles o inferior. Sorprèn que Suècia, a diferència de la resta de països nòrdics, també se situï en la categoria de 3 estrelles, juntament amb França i Portugal. Els principals països visitants per volum de turistes són els següents: Barcelona província: França, Itàlia, Regne Unit i Holanda Madrid província: França, Itàlia, Regne Unit i Portugal Per a aquests països es considera necessari dur a terme accions de captació independentment dels paràmetres analitzats a l’estudi. Tant els francesos com els portuguesos tenen un nivell de despesa inferior als altres països. Recomanem que les accions de captació es facin a través de la intermediació o, en qualsevol cas, molt segmentades per garantir la rendibilitat, ja que té més capil·laritat i la despesa és 100 % variable pels hotels. Hi ha un gran potencial de creixement en els països BRIC (Brasil, Índia, Rússia i la Xina). Sembla que Madrid té més potencial amb els brasilers i xinesos, mentre que Barcelona en té amb els russos. Índia segueix sent un mercat residual per a ambdues ciutats. Destaca, finalment, el poder adquisitiu dels visitants procedents de la Xina, clients clarament d’hotel de luxe. Hi ha diferències molt importants de despesa en allotjament per a alguns països. Els suecs i els japonesos gasten molt més en allotjament a Madrid que a Barcelona, mentre que els països de la península aràbiga, Índia i Itàlia gasten molt més a Barcelona. 4.3. Recomanacions globals • •
  • 39. 4. RECOMANACIONS ESPECÍFIQUES PER ALS HOTELS 39 / 48 4.4. Accions específiques per als hotels de Barcelona 4.4.1. Hotels de 5 estrelles de Barcelona (preu diari total superior a 140 euros) Accions de captació • Campanyes SEM/SEO: • Tots els hotels: Itàlia, Suïssa, Estats Units, Xina, Emirats Àrabs, Índia, Aràbia Saudita i Singapur. Per a la Xina, campanya a Baidu. • Només hotels cèntrics: Suïssa, Xina, Índia. • Presència en webs o intermediaris de luxe específics a Suïssa i Estats Units i contractació d’intermediaris amb presència a tots els països esmentats. Idiomes en què el lloc web hauria d’estar traduït: espanyol, anglès, alemany, francès, italià. Ubicació Els turistes de la península aràbiga i de l’Índia busquen una ubicació cèntrica a Ciutat Vella, i els procedents dels Estats Units i Singapur s’allotgen també cèntrics, però a l’Eixample. Per als xinesos, italians i suïssos, la ubicació no és determinant. Ofertes L’estada mitjana dels visitants d’aquests hotels és de 2 a 3 dies. Les propostes han d’estar adaptades a aquesta durada. Es recomana aplicar descomptes de llarga estada a partir de la quarta nit. Implicacions en el servei de l’hotel A l’hotel hi ha d’haver personal que parli l’anglès, l’alemany, l’italià, l’holandès, el francès, el mandarí i l’àrab. El menjar ha d’estar adaptat i degudament senyalitzat per als turistes d’aquestes nacionalitats. Hi ha oportunitats en la venda de productes i serveis addicionals per als visitants de la Xina, que fan una despesa mitjana diària molt elevada i consumeixen productes de luxe. Cal oferir-los serveis relacionats (sopars en restaurants de luxe, arribar a acords amb joieries exclusives...), ja que això pot constituir una nova font d’ingressos.
  • 40. 4. RECOMANACIONS ESPECÍFIQUES PER ALS HOTELS 40 / 48 Accions de captació • Campanyes SEM / SEO: • Espanya, França, Itàlia, Regne Unit, Holanda, Dinamarca, Rússia, Polònia i Japó. • Pel que fa a França, atès el poc volum de despesa que fan els francesos durant l’estada, es recomana activar un control pressupostari diari en les campanyes per tal que el seu ROI sigui positiu. • Pel que fa a Rússia, campanya a Yandex i Google. • Presència a webs o intermediaris específics dels països nòrdics, a més de contractació d’intermediaris amb presència a tots els països esmentats. Idiomes en què cal traduir el lloc web: espanyol, anglès, alemany, francès, rus, italià, holandès i japonès. Ubicació Els clients d’aquests països es reparteixen majoritàriament entre hotels dels barris de Ciutat Vella, Eixample, Sant Martí i els afores. Els japonesos en són una excepció, ja que la meitat del gruix d’aquests visitants s’allotja a l’Eixample. Ofertes Cal dur a terme propostes de 2 a 3 dies per a tots els països. Implicacions en el servei de l’hotel El personal d’aquests hotels ha de dominar l’espanyol, l’anglès, el francès, el rus, l’alemany i el japonès. Hi ha oportunitats en la venda de productes o serveis addicionals a l’hotel per als visitants russos i també per als japonesos, que fan una despesa notable en establiments de moda a Barcelona. Cal oferir-los serveis relacionats (personal shoppers, visites organitzades a botigues...), ja que això pot constituir una nova font d’ingressos. Accions de captació • Campanyes SEM / SEO: • Espanya, França, Suècia, Noruega, Portugal, Brasil i Argentina. • Pel que fa a França, atès el poc volum de despesa que fan els francesos durant l’estada, es recomana activar un control pressupostari diari en les campanyes per tal que el seu ROI sigui positiu. 4.4.2. Hotels de 4 estrelles de Barcelona (preu diari total entre 100 i 140 euros) 4.4.3. Hoteles de 3* de Barcelona (precio diario total inferior a 100 euros)
  • 41. 4. RECOMANACIONS ESPECÍFIQUES PER ALS HOTELS 41 / 48 • Presència a webs o intermediaris específics dels països nòrdics, a més de contractació d’intermediaris amb presència a tots els països esmentats. Com que el preu és un element decisiu, és important tenir presència en tots els intermediaris massius que busquen ofertes i preus accessibles. Idiomes en què cal traduir el lloc web: espanyol, anglès, alemany, francès i portuguès. Ubicació Los turistas no se alojan generalmente en hoteles céntricos (debido al precio). Ofertes Para todos los países se realizarán propuestas de 2 a 3 días. Para los franceses se pueden realizar propuestas cercanas a los 2 días, mientras que para los noruegos de 3 días. Implicacions en el servei de l’hotel El personal d’aquests hotels ha de dominar l’espanyol, l’anglès, el francès i el portuguès. La despesa en serveis addicionals de l’hotel d’aquests clients no és gaire alta. Per aquesta raó, no s’han de dur a terme accions específiques. Accions de captació • Campanyes SEM / SEO: • Tots lels hotels: Estats Units, Suïssa, Xina, Japó, Noruega, Dinamarca, Índia, Emirats Àrabs i Aràbia Saudita. Per a la Xina campanya a Baidu. • Presència a webs o intermediaris específics de Suïssa, Estats Units i països nòrdics, a més de la contractació d’intermediaris amb presència a tots els països esmentats. Idiomes en què cal traduir el lloc web: espanyol, anglès, francès i japonès. Ubicació A Madrid, la majoria dels turistes s’allotgen sempre en hotels cèntrics, especialment els americans. Per als ciutadans d’Emirats Àrabs i l’Índia, un emplaçament cèntric no és determinant a l’hora de triar l’hotel. 4.5. Accions específiques per als hotels a Madrid 4.5.1. Hotels de 5 estrelles de Madrid (preu diari total superior a 140 euros)
  • 42. 4. RECOMANACIONS ESPECÍFIQUES PER ALS HOTELS 42 / 48 Ofertes L’estada mitjana dels visitants d’aquests hotels és de 2 a 3 dies. Els suïssos són els qui hi fan una estada més curta i els indis els qui més allarguen l’estada mitjana a Madrid. Les propostes han de ser per a dos dies, i cal aplicar descomptes de llarga estada a partir de la tercera nit. Implicacions en el servei de l’hotel A l’hotel hi ha d’haver personal que parli l’anglès, el francès, el japonès i l’àrab. El menjar ha d’estar adaptat i degudament senyalitzat per als turistes d’aquestes nacionalitats. Hi ha oportunitats en la venda de serveis addicionals per als visitants de la Xina, Japó i Península Aràbiga, que fan una despesa mitjana diària molt elevada i consumeixen productes de luxe. Cal oferir-los serveis relacionats (sopars en restaurants de luxe, arribar a acords amb joieries exclusives...), ja que això pot constituir una nova font d’ingressos. Accions de captació • Campanyes SEM / SEO: Tots els hotels: Regne Unit, Holanda, Bèlgica, Rússia, Suècia i Rússia. • Presència a webs o intermediaris nòrdics, a més de contractació d’intermediaris amb presència a tots els països esmentats. Idiomes en què cal traduir el lloc web: espanyol, anglès, alemany, francès, holandès i rus. Ubicació La majoria dels turistes a Madrid s’allotgen sempre en hotels cèntrics, especialment els russos. Ofertes L’estada mitjana dels visitants d’aquests hotels és de 2 dies. Les propostes han de ser per a dos dies d’estada, i només s’han d’aplicar descomptes de llarga estada a partir de la tercera nit. Implicacions en el servei de l’hotel A l’hotel hi ha d’haver personal que parli anglès, francès, alemany, holandès i rus. 4.5.2. Hotels de 4 estrelles de Madrid (preu diari total entre 100 i 140 euros)
  • 43. 4. RECOMANACIONS ESPECÍFIQUES PER ALS HOTELS 43 / 48 El menjar ha d’estar adaptat i degudament senyalitzat per als turistes d’aquestes nacionalitats. Hi ha oportunitats en la venda de productes i serveis addicionals per als visitants de Rússia, que tenen una despesa mitjana diària molt elevada i consumeixen productes de luxe. Cal oferir-los serveis relacionats (sopars en restaurants de luxe, arribar a acords amb joieries exclusives...), ja que això pot constituir una nova font d’ingressos. Accions de captació • Campanyes SEM / SEO: • Espanya, França (control de despesa), Itàlia, Portugal, Polònia, Brasil, Argentina i Singapur. • Com que el preu és un element decisiu, és important tenir presència a tots els intermediaris massius que busquen ofertes i preus accessibles. Especialment, recomanem donar molt pes a la intermediació per a França, Portugal i Brasil. Idiomes en què cal traduir el lloc web: espanyol, anglès, alemany, portuguès i italià. Ubicació Els turistes tenen preferència per la zona centre de Madrid. Ofertes Es realitzaran propostes de 2 dies per a tots els països, amb possibilitat que siguin de 3 dies per als turistes de Singapur. Implicacions en el servei de l’hotel El personal d’aquests hotels ha de dominar l’espanyol, l’anglès, el francès, l’italià i el portuguès. La despesa en serveis addicionals de l’hotel d’aquests clients no és gaire alta. Per aquesta raó, no s’han de dur a terme accions específiques.   4.5.3. Hotels de 3 estrelles de Madrid (preu diari total inferior a 100 euros)
  • 44. IMPORT DATA PAÍS ID TARGETA ID TPV RAM LATITUD LONGITUD Import de la transacció en € Data i hora en què es va produir el pagament País de l'entitat que va emetre la targeta de crèdit o dèbit Identificador de la targeta. En cap cas correspon amb el número real de la targeta Identificador del TPV (Terminal Punt de Venda) del comerç on es va dur a terme la compra Categoria comercial a la qual pertany el comerç Latitud de la posició del comerç Longitud de la posició del comerç Camp Descripció 5. NOTA METODOLÒGICA 44 / 48 A continuació descriurem amb detall els datasets utilitzats a l’estudi; com ara d’on s’obtenen i les limitacions potencials que tenen. En tots dos casos, els datasets se circumscriuen en l’àmbit geogràfic de les províncies de Madrid i Barcelona i en el període entre el 7 i el 21 d’octubre de 2012, ambdós inclosos. El dataset es basa en les dades recollides pels sistemes de pagament electrònic de BBVA: operacions dutes a terme pels usuaris de targetes de crèdit o dèbit emeses per entitats estrangeres (clients estrangers) a comerços que utilitzin Terminals Punt de Venda (TPV a partir d’ara) gestionats per BBVA. Per tal de distingir els turistes estrangers dels estrangers expatriats residents al nostre país, només s’han inclòs al dataset les targetes estrangeres que van dur a terme alguna transacció entre el 7 i el 21 d’octubre de 2012 i que, alhora, van romandre al nostre país un període igual o inferior a 15 dies durant tot el 2012. Els TPV inclosos en aquest informe són els situats a les províncies de Madrid i Barcelona. Les conclusions de l’estudi es basen directament en les dades recollides pels sistemes de pagament electrònic de BBVA. No s’han aplicat coeficients per deduir la totalitat dels pagaments duts a terme amb altres mitjans. Aquestes dades són completament anònimes, s’ha treballat sobre dades agregades en el temps i l’espai després de suprimir degudament la informació sobre individus i persones jurídiques mitjançant processos irreversibles per tal de garantir la privacitat dels usuaris, en compliment de la Llei Orgànica de Protecció de Dades Personals 15/1999 i del reglament RD 1720/2007. L’ús de la informació procedent de les transaccions amb targeta en comerços i caixers de la ciutat es fa servir amb finalitats exclusivament estadístiques, i en cap cas pot derivar d’aquesta anàlisi el comportament de persones individuals. 5. Nota metodològica 5.1. Descripció dels datasets 5.1.1. Dataset de BBVA Taula 17: Camps i descripcions del dataset de BBVA
  • 45. DATA PAÍS ID TELÈFON ID CELULA LATITUD LONGITUD Data i hora en què es va generar l'esdeveniment País de l'operador que va emetre la SIM del telèfon Identificador del telèfon. En cap cas correspon amb el número de telèfon real Identificador de l'antena a la qual estava connectat el telèfon quan va succeir l'esdeveniment Latitud de la posició de l'antena Longitud de la posició de l'antena Camp Descripció 5. NOTA METODOLÒGICA 45 / 48 Una característica que cal tenir en compte és que el pagament mitjançant targetes de crèdit o dèbit suposa una part dels pagaments totals duts a terme en un comerç, atès que aproximadament el 50 % de la despesa en comerços es du a terme mitjançant diners en efectiu. Aquest percentatge fluctua, entre d’altres, en funció de la categoria del comerç i del seu entorn, però també per biaixos culturals inherents a la nacionalitat de l’usuari. Cap dels resultats presentats en aquest informe és una extrapolació per deduir la despesa total duta a terme pels turistes estrangers, les xifres reflectides són les recollides pels mitjans de pagament electrònic BBVA i no s’han de prendre com a xifres absolutes de despesa amb qualsevol mitjà de pagament. El dataset per a aquest estudi prové dels registres de certs esdeveniments de xarxa generats per telèfons amb SIM emeses per operadores de fora del territori nacional i que fan roaming connectats a la xarxa de Telefónica Móviles España. Exemples d’aquest tipus d’esdeveniments són la posada en marxa del telèfon, l’enviament d’un SMS, una trucada o un canvi d’àrea de cobertura. Quan es produeix un d’aquests esdeveniments, aquest es registra juntament amb l’estació de base (o antena) a la qual està connectat el telèfon i l’hora a la qual s’ha produït. Com que per a cada estació de base se’n coneix la localització exacta, això dóna una idea aproximada del lloc on es trobava el telèfon en aquell moment. Simplificant, els registres que s’obtenen tenen el següent format: 5.1.2. Dataset de Telefónica Taula 18: Camps i descripcions del dataset de Telefónica Per tal de respectar la normativa de protecció de dades i per assegurar la privacitat, aquests registres s’han anonimitzat, ja que el número de targeta real se substitueix per un identificador únic, de manera que és impossible executar el procés a la inversa (no es pot obtenir el número de targeta a partir de l’identificador). Però, a més, els registres no es fan servir de manera individual: sempre de manera agregada per tal d’identificar comportaments de caràcter general (normalment segons nacionalitat) i mai de caràcter individual. Per si no n’hi hagués prou, la identitat dels propietaris dels telèfons en roaming (els utilitzats en aquest estudi) és una informació que Telefónica Móviles España no posseeix, ja que no es tracta d’abonats seus. Per tot això, és totalment impossible identificar de manera individual els propietaris d’aquests telèfons.
  • 46. 5. NOTA METODOLÒGICA 46 / 48 Com tots els datasets, aquest també presenta certes limitacions que convé conèixer. La situació dels telèfons no és totalment precisa, ja que la que en realitat es té és la de l’antena. En entorns urbans això no és gaire problemàtic, ja que la densitat d’antenes és prou alta com per oferir una precisió raonable; però pot ser-ho en zones rurals. Una altra limitació es pot produir a l’hora d’extrapolar dades totals a partir de la informació que s’obté. Per posar un exemple concret, no tots els telèfons dels turistes russos que visiten Espanya es connectaran a la xarxa de Telefónica, cosa que implica que si es vol conèixer el total de telèfons russos cal dur a terme certes extrapolacions que poden introduir errors. Totes les dades que es presenten en aquest informe no estan extrapolades, de manera que no s’han de prendre com a absolutes. Però creiem que, tot i així, poden donar una idea bastant clara de la situació. Aquest informe s’ha generat a partir de dades anonimitzades, agregades i posteriorment extrapolades mitjançant un procés estadístic, cosa que en garanteix la dissociació completa, de conformitat amb la LOPD 15/1999 i el reglament de desenvolupament RD 1720/2007, així com amb la Llei general de telecomunicacions 32/2003. S’impedeix de manera definitiva que cap individu pugui ser identificat a partir de les dades que s’han fet servir i així es garanteix la privacitat dels usuaris. Les dades i recomanacions mostrades es basen en les dades recollides segons es descriu als apartats 5.1.1 i 5.1.2. No s’han aplicat coeficients que extrapolin tots els indicadors presents en aquest informe. El tractament de les dades ha seguit un codi de conducta responsable per totes les parts, i s’ha dut a terme amb l’única finalitat d’afavorir un avanç en la transformació de la societat i del turisme.   5.2. Privacitat
  • 47. 6. ANNEX 47 / 48 Telèfons únics registrats (dades Telefónica) Estada mitjana (dades Telefónica) Estades mitjanes a Barcelona depenent del dia de començament i total (dades Telefónica) Estades mitjanes a Madrid depenent del dia de començament i total (dades Telefónica) Distribució percentual del nombre de telèfons a Barcelona segons quatre rangs d’estada (dades Telefónica) Distribució percentual del nombre de telèfons a Madrid segons quatre rangs d’estada (dades Telefónica) Desplaçaments entre ciutats (B-Barcelona, M-Madrid) expressat en percentatges. Per exemple B indica que el telèfon no es mou de Barcelona i B-M-B que el telèfon es desplaça a Madrid i torna a Barcelona (dades Telefónica) Distribució de l’allotjament per districtes a Barcelona (dades BBVA) Distribució de l’allotjament per districtes a Madrid (dades BBVA) Distància (km) de l’allotjament al centre de les ciutats, considerant aquests la plaça de Catalunya i la Puerta del Sol (dades BBVA) Despesa mitjana (€) per targeta al llarg de l’estada desglossat per nacionalitat i ciutats (dades BBVA) Despesa mitjana diària a Barcelona per targeta desglossada per nacionalitats (dades BBVA i Telefónica) Despesa mitjana diària a Madrid per targeta desglossada per nacionalitats (dades BBVA i Telefónica) Despesa mitjana (€) en allotjament per targeta al llarg del període d’estudi desglossada per nacionalitat i ciutat (dades BBVA) Despesa mitjana diària en allotjament a Barcelona per targeta desglossada per nacionalitats (dades BBVA i Telefónica) Despesa mitjana diària en allotjament a Madrid per targeta desglossada per nacionalitats (dades BBVA i Telefónica) Camps i descripcions del dataset de BBVA Camps i descripcions del dataset de Telefónica Taula 1: Taula 2: Taula 3: Taula 4: Taula 5: Taula 6: Taula 12: Taula 14: Taula 16: Taula 7: Taula 11: Taula 13: Taula 15: Taula 17: Taula 18: Taula 8: Taula 9: Taula 10: 6.1. Llistat de taules 6. ANNEX 13 15 16 17 19 20 21 23 25 29 32 36 44 45 31 34 36 27
  • 48. 6. ANNEX 48 / 48 6.2. Llistat de figures Distribució de visitants per país (dades Telefónica) Distribució de visitants entre Barcelona i Madrid (dades Telefónica) Preferència de la ciutat de Barcelona per sobre de Madrid (dades Telefónica) Preferència de la ciutat de Madrid per sobre de Barcelona (dades Telefónica) Estada mitjana en dies a Barcelona i Madrid (dades Telefónica) Distribució global de la durada de l’estada (dades Telefónica) Distribució per dies d’estada a Barcelona (dades Telefónica) Distribució per dies d’estada a Madrid (dades Telefónica) Percentatge de pernoctacions per districte a Barcelona (dades BBVA) Percentatge de pernoctacions per districte a Madrid (dades BBVA) Percentatge de pernoctacions fora i dins de la ciutat (dades BBVA) Despesa mitjana global per targeta al llarg del període d’estudi per país i ciutat (dades BBVA) Despesa mitjana diària per targeta desglossada per país i ciutat (dades BBVA) Despesa mitjana per targeta en allotjament al llarg del període d’estudi per país i ciutat (dades Telefónica i BBVA) Despesa mitjana per targeta en allotjament al llarg del període d’estudi per país i ciutat (dades Telefónica i BBVA) Figura 1: Figura 2: Figura 3: Figura 4: Figura 5: Figura 6: Figura 7: Figura 8: Figura 9: Figura 10: Figura 11: Figura 12: Figura 13: Figura 15: Figura 14: 14 14 14 14 18 18 19 20 24 26 26 28 30 35 33