Palmares i historia del Club D'esports vendrell

C.D VENDRELL Palmarès Temporades per divisions 1958-1969 (Divisions de Catalunya). Abans d´existir categories estatals. • 7 temporades a 1a Divisió de Catalunya • 4 temporades a 2a Divisió de Catalunya 1969-2009 (Divisions estatals). A partir de la creació de Divisió Honor i 1a Nac Espanyola. • 8 temporades a Divisió d´Honor • 1 temporada a Divisió d'Honor A-2 (categoria existent les temporades 1992-93 i 1993-94) • 18 temporades a 1a Nacional Espanyola • 5 temporades a Nacional Catalana • 7 temporades a 1a Catalana • 1 temporada a 2a Catalana Campionats i ascensos aconseguits • 1961-62 Ascens a 1a Divisió de Catalunya a la lligueta de promoció. • 1975-76 Campió de 1a Nacional Espanyola i ascens a la Divisió d´Honor. • 1986-87 Ascens amb el primer lloc a la lliga de promoció d´ascens a 1a Nacional Espanyola. Campió absolut de la 1a Catalana. Campió de grup sud de 1a Catalana. • 1992-93 Ascens de 1a Nacional Espanyola a Divisió d´Honor A-2, ocupant el segon lloc a la lliga. • 1993-94 Ascens de la Div. d'Honor A-2 a la Divisió d´Honor, ocupant el tercer lloc. • 1996-97 Ascens de segona catalana a 1a Catalana. • 2003-2004 Ascens de primera catalana a Nacional Catalana, essent segon del seu grup. • 2007-2008 Campió de Nacional Catalana i ascens a 1a Nacional Espanyola. • 2008-2009 Campió Copa Príncep de 1a Nacional Espanyola. Millors classificacions • 1a Divisió de Catalunya: tercer lloc (1966-67), cinquè lloc (1967-68) • Divisió d´Honor: sisè lloc (1969-70), setè lloc (1972-73)

Equip 2009-2010 • Fermín Ortega (porter) • Jordi Esteva • Óscar Ruiz • Borja Ferrer • Abel Ortega • Eloi Albesa • Santi Julivert • Joan Roig • Oriol Pena • Pere Isaac Salvador (porter) Entrenador: Xavi Mestres Altes • Santi Julivert (del CP Vilanova) • Oriol Pena (del CP Sitges) • Jordi Esteva (del CE Noia) Baixes • Miki Castel • Francis Jurado • Jordi Mirado • Ivan Jurado

Història de la secció d'hoquei sobre patins Léquip d´hoquei patins del Club dÉsports Vendrell es va fundar la temporada 1958-59. Des de principis dels anys 50 hi havia hagut un equip d´hoquei patins al Vendrell -vinculat al Casal familiar- que havia jugat a la tercera categoria de Catalunya i que, tot i haver aconseguit alguna posició que li donava láscens, no va poder accedir a la segona categoria per problemes amb les mides de la pista. Una vegada es va haver construït una pista amb les mides reglamentàries, el setembre de 1958, léquip d´hoquei patins va entrar a formar part del Club dÉsports Vendrell com a secció i va començar a jugar els primers amistosos . Abans de lány 1969 no existia una lliga estatal i totes les lligues es jugaven a nivell territorial. La primera participació en una competició per part del CE Vendrell va ser a la segona divisió de Catalunya, que aquella temporada comptava amb dos grups. El grup del CE Vendrell estava format per deu equips: Círculo Barcelonista (que va aconseguir láscens), Vilafranca, CP Calafell, Laietà, SEAT, Molins de Rei, Santboià ,Tortosa i M.Igualada. Léquip, que va mantenir la categoria, va estar format per I. Socias i Romeu com a porters, i Jesús Trayner, Benet Jané, Siscu Prats, Urpí i Padilla com a jugadors de pista. La temporada 59-60 es van unificar els dos grups en un grup de 14 i el Vendrell va acabar en zona mitja. La temporada 60-61 la competició va comptar amb 16 equips i el Vendrell va acabar en zona de promoció de descens, mantenint finalment la categoria. La temporada 61-62 léquip va acabar ocupant una de les places que donaven opció a la promoció dáscens, juntament amb el Laietà, mentre Seat i Calafell aconseguien l áscens directe. La lliga de promoció la va jugar amb el Laietà i els dos equips classificats 13 i 14 de la màxima categoria (Terrassa i Beta Blava). El Vendrell va aconseguir el primer lloc per davant del Terrassa (que es mantenia) accedint així a la màxima categoria de l´hoquei patins. Léquip era format per Mestres i Miró (com a porters ); Benet Jané, Siscu Prats, Urpí, Ambrós, Díaz i Ripollès com a jugadors de pista . A partir dáquí comença l´època més daurada del Vendrell amb 13 temporades consecutives a la màxima categoria de l´hoquei patins, set a la primera divisió catalana i sis a la divisió d´honor estatal. Primera Divisió de Catalunya (1962-1969) La temporada 1962-63 léquip es va classicar en el lloc 9 entre els 16 equips participants, amb 27 punts. El campió va ser el CP Voltregà, seguit per Barcelona, Coma Cros, Espanyol, Cerdanyola CH, CP Vilanova, Arrahona i Noia ; i per darrera el Vendrell , Igualada, Mercantil, Terrassa, SEAT, Vic, Calafell i Barcino.

Reduïda la categoria a 14 equips, el Vendrell es va mantenir la temporada 1963-64 en el lloc 9 tot i que a pocs punts del descens. El Vilanova va ser campió. La temporada 1964-65 va acabar en el lloc 11è i va jugar una promoció amb equips de la segona categoria (Reus Ploms i Igualada), aconseguint finalment la salvació. Va ser campió el Voltregà. La temporada 1965-66 léquip va acabar en el lloc 9è una mica a prop dels llocs baixos. El Vilanova es va emportar el títol. A partir del 1966 comencen els millors anys de léquip. En aquella temporada el Vendrell va estar bona part de la lliga lluitant amb el Reus Esportiu pel campionat. Finalment el Reus Esportiu va ser el campió amb 42 punts, i el Mataró el sotscampió amb 38, els mateixos punts que va aconseguir el Vendrell, que va acabar tercer. Léquip el formaven Mir i Mestres (porters); Benet Jané, Baldoma, Zuriaga, Nolla, Joan Edo, i J. Díaz. Essent Siscu Prats léntrenador . Léquip va seguir la bona línia com un dels equips forts de la lliga la temporada següent, 1967-68, acabant en cinquena posició, en una temporada en la que el Mataró es va proclamar campió. S´havien incorporat el porter Carles Trullols i Manel Edo. Amb el mateix planter es va aconseguir un resultat més fluix la lliga 1968-69, acabant en vuitè lloc, més a prop de la zona baixa que de l'alta, en una lliga de 13 equips per l éxclusió del Calafell per motius extraesportius (quart lánterior temporada). El campió de la darrrera Lliga de 1ª Divisió de Catalunya va ser el RCE Espanyol. Divisió d´Honor, descens, ascens i descens (1969-1977) A la temporada 1969-70 sínaugura la Divisió d´Honor estatal, tot i que la primera temporada els 14 equips van ser catalans. Aquesta primera temporada léquip va aconseguir la millor classificació de la seva història en aquesta divisió i la tercera millor si es sumen les anteriors temporades a la primera divisió catalana. El Vendrell va debutar el 5 dóctubre de 1969 guanyant per 4-0 al FC Barcelona amb dos gols de Díaz i dos de Baldomà. Durant la primera volta léquip va situar-se als llocs capdavanters, amb 5 ó 6 equips molt igualats; un empat a 6 a la pista del cuer -Coma Cros- va impedir acabar la primera volta igualat amb el Noia en el primer lloc. A només set jornades del final léquip es trobava segon amb lÉspanyol a només un punt del líder, el Reus Esportiu, però un final de lliga més fluix va fer-lo baixar al sisè lloc, darrera el campió, el Reus Esportiu, el Noia, el Mataró, l'Espanyol i el Voltregà . La temporada 1970-71 va acabar en novè lloc, a la zona baixa, amb cert marge sobre els llocs de promoció i descens, després de gran part de la lliga a la zona mitja-alta però amb un tram final desastrós. A la temporada 1971-72 el Vendrell va passar força angúnies, amb dos punts de sanció que, donada la igualtat a la zona baixa, van fer perillar la categoria fins la darrera jornada. Finalment un triomf 2-3 a Mataró a la darrera jornada va deixar l'equip a l'onzè lloc, davant el Reus Ploms, el Montemar i l'Espanyol, evitant la promoció, que aquella temporada només afectava un equip.

A la temporada 1972-73 va millorar la seva classificació, quedant setè amb 27 punts, a la zona mitja-alta i força lluny del descens, per darrera del Barcelona. Aquella temporada van aconseguir a casa el tercer i darrer triomf de la història sobre el FC Barcelona a Divisió d'Honor. El Reus Esportiu va aconseguir la quarta lliga consecutiva. La temporada 1973-74 el Vendrell va aconseguir sumar molts pocs punts i va evitar el descens directe a la darrera jornada, amb un 5-2 sobre el Caldes, igualant el seu rival amb 16 punts. El fet que el Vendrell hagués perdut a Caldes per 6-2 feia que hagués de jugar la promoció, però un reclamació per alineació indeguda del Caldes a la darrera jornada va fer que aquest equip fos sancionat amb un punt i per tant el Vendrell no va hagués de jugar la promoció. La lliga la va guanyar el Barça. La temporada 1974-75 el Vendrell va perdre la màxima categoria, després de 13 temporades. Només van aconseguir 14 punts i van baixar de categoria juntament amb el Sabadell, que havia aconseguit 11 punts. El Caldes, amb un punt més, va jugar la promoció juntament amb el Sentmenat. El Voltregà es va proclamar campió de lliga. La temporada 1975-76 el Vendrell es va situar com a clar líder de la Primera Nacional Espanyola, on va jugar el derbi a Calafell la darrera jornada només havent cedit un empat amb el Beta Blava. Tot i perdre 10-3 va mantenir el liderat per davant del seu etern rival, tots dos en posició dáscens, i molt destacat del tercer lloc. Una segona volta amb força ensopegades, algunes inesperades, van deixar a manca de cinc jornades el Montemar i el Calafell dos i un punt respectivament per davant del Vendrell. Cap dels tres equips va cedir cap punt fins la penúltima jornada, però el Montemar dÁlacant va ser sancionat amb la pèrdua dún partit que havia guanyat al Liceo, i es va posar líder el Calafell i segon -per quocient de gols- el Vendrell. El partit decisiu va ser el Vendrell- Calafell de la darrera jornada, guanyat pel Vendrell per 4-2, que va portar l'equip al primer lloc, ascendint juntament amb el Montemar igualat a punts. El Calafell va jugar la promoció però no va aconseguir pujar de categoria. La temporada 1976-77 va ser quasi la darrera del Vendrell a la Divisió d´Honor. Només va aconseguir 14 punts i un empat a 6 a casa amb el Voltregà la darrera jornada va servir per evitar el descens directe, quedant un punt per sobre del Kiber Mieres, que va baixar amb l´Sferic de Terrassa. A la promoció, el Calafell va superar els roiginegres, que els havien guanyat a la promoció anterior, i va ascendir novament a la màxima categoria. Aquella lliga la va guanyar el Barça. Primera Nacional Espanyola (1977-1986) La temporada 1977-78 l'equip va quedar en la darrera posició, amb 13 punts, empatat amb el GEiEG. El Kiber Mieres i l'Sferic de Terrassa van pujar a Divisió d'Honor. Aquella temporada es va decidir fer una reestructuració, ampliant la categoria fins a quatre grups, i això va fer que el Vendrell continués a la divisió d'argent durant vuit temporades més consecutivament. Es van fer dos grups amb equips catalans (nord i sud)

incloent-hi equips valencians, madrilenys, més algun d'aragonès, murcià i balear. I es van fer dos grups més amb equips no catalans: un amb andalusos i canaris i un altre amb equips de la zona nord de l'estat espanyol (Galícia, Astúries, País Basc, Navarra, Castella la Vella, Lleó ...). D'aquesta manera la temporada 78-79 el Vendrell va jugar en un grup de 12 equips, en retirar-se Cartagena i València abans de començar la lliga. Va pujar el Vilafranca, campió del seu grup davant el Mollet. Dels altres grups van pujar Tordera, Liceo i Claret Sevilla. El Vendrell va ser el cinquè classificat, amb 29 punts. Montemar, España Mallorca, Casablanca Zaragoza i Tai Othosi de Múrcia van ser els equips d'altres comunitats que van jugar al grup. La temporada 1979-80 el Vendrell va acabar cinquè, amb 31 punts, igualat amb el tercer i el quart, Cambrils i Calafell. En aquesta ocasió el Mollet va ser el campió (iniciant una època daurada de dotze anys a la Divisió d'Honor), per davant el Vilanova. L'Alberic va ocupar el darrer lloc del grup, perdent la categoria. La temporada 1980-81 el Vendrell va acabar classificat en tercera posició amb 32 punts. El campió va ser el Calafell, que va pujar a Divisió d'Honor, seguit del Montemar. El Santa Isabel va perdre la categoria. La temporada 1981-82 el Vendrell va acabar quart amb 30 punts. El CP Vilanova es va proclamar campió, per davant del Ripollet. En aquell grup, España Mallorca, Mataró i Montemar van baixar de categoria. La temporada 1982-83 el Vendrell va acabar a la zona mitja-baixa, amb cert marge sobre els equips que van perdre la categoria: Alcodiam, Sant Josep Badalona, Claret de Barcelona i Pla de Santa Maria. El Molins de Rei va pujar a Divisió d'Honor, per davant de l'Horta. La temporada 1983-84, en un grup de 12 equips en el que en baixaven cinc, el Vendrell es va situar al grup capdavanter tot i que al final només va acaba cinquè. L'Igualada HC va aconseguir láscens, per davant del Calafell. Van baixar La Salle Bonanova, el Barcino, Santa Isabel, Cambrils i Castelldefels. Amb tots aquests descensos, la temporada següent la Primera Nacional Espanyola es va reduir a dos grups. La temporada 1984-85 es va dividir la categoria en un grup català amb 18 equips i un amb la resta, format per 12 equips. El Vendrell va començar força bé i va mantenir una bona regularitat, guanyant quasi tots els partits de casa i traient punts a fora amb els equips que havia perdut a casa (Molins i Calafell) i amb els més assequibles. Van aconseguir 29 punts a casa sobre 34 i 12 a fora de casa i léquip va acabar en quart lloc, per darrera del Sentmenat -que va pujar de categoria-, Lloret i Vilanova. Van baixar GEiEG, Roda de Ter i Sant Just. Només el Vilafranca va sortir invicte davant el Vendrell, amb doble empat. Els jugadors del CE Vendrell van ser: Barceló i Amador Valencia (porters); Josep Cid, Montcada, Dani Martín, Antoni Palau, Josep Prats, Jordi Solans i Josep Maria Guasch. La següent temporada, 1985-86, es va mantenir la major part de l'equip (només el fitxatge de Montcada pel Vilafranca va baixar el nivell del planter) però la possibilitat de renúncia per part de léquip per temes econòmics i uns resultats molt fluixos van abocar l'equip al descens. La competició va consistir en dos grups, dividint els catalans en grup nord i sud, però incloent els equips de tot l'estat a parts iguals en tots dos grups.

El Noia B va aconseguir l'ascens a la màxima categoria, mentre que el Vilanova va jugar la promoció sense sort, per davant de Beta Blava, Calafell i España Mallorca. Van baixar els equips situats als llocs 11 ,12 i 13: Sferic 18 punts, Vendrell 12 punts i Xuntanza 10 punts. Retorn a Nacional Espanyola i el somni de la Divisió d´honor (1986-1992) La temporada 1986-87 el Vendrell va mantenir el bloc de les dues o tres darreres temporades, jugant al grup Sud de la Primera Catalana amb un total de 13 equips; només van perdre tres partits a les pistes de Sarrià, Reus Ploms i Molins de Rei i van cedir un empat a casa amb el Masquefa. Amb 41 punts sobre 48, el Vendrell va aconseguir el primer lloc, davant el Reus Ploms i el Molins de Rei Léquip era entrenat per Ton Mestres. Aquesta primera posició no donava l'ascens directe i va haver de jugar una llarga promoció amb un total de 32 equips. Tres dies després va guanyar a Torrelavit el campió de l'altre grup, l´Sferic, per 11-5, aconseguint el títol de campió absolut de la categoria. A la promoció va guanyar amb facilitat les dues eliminatòries de setzens i vuitens, en el primer cas sense jugar-la (Son Espanyolet) i a la segona superant per un global de 33-3 l'Universitario. A la fase final es va jugar a Tortosa en forma de lligueta. El Vendrell va guanyar tots els partits, quedant primer i pujant amb el Reus Ploms, Molins de Rei i SFERIC Terrassa. o van ascendir l'Areces, el Sant Andreu, els Monjos i Miraballes. A la temporada 1987-88 va tornar a jugar a la Primera Nacional Espanyola i va mantenir el mateix bloc de jugadors, principalment del planter. La baixa de Palau va ser substituïda pel torderenc Jordi Puig. La competició es va dividir en dos grups: el sud, amb 10 equips, on va quedar enquadrat el Vendrell, i el nord, amb 11 equips. El Vendrell va patir tota la temporada per mantenir la categoria, tot i que només baixés un equip. Els mals resultats van portar a un relleu a la banqueta i Ferrando va substituir Ton Mestres a mitja temporada. Les victòries a Molins de Rei 2-8 i a Sevilla 6-7 a la segona volta, amb un 5-0 a casa davant el Vilanova van donar la tranquilitat definitiva i, tot i perdre els tres darrers partits, léquip acaba vuitè amb 14 punts, davant del San Antonio, amb 13 punts, que també es va salvar guanyant la darrera jornada al Molins de Rei, que va acabar amb 12. En aquell grup, el Reus Ploms i el Vilafranca van pujar amb bastant marge de punts sobre Ripollet, Calafell i Sferic Terrassa. Aquella va ser la primera de les cinc temporades en que léquip va ser patrocinat per Chaffoteaux. El final de la lliga va coincidir amb línici dels actes del 75è aniversari i el Torneig Internacional Oliveras de la Riva tres setmanes després. En aquesta temporada l'equip va estar format per: Pere Martín i Amador Valencia (porters) ; Jordi Puig, Dani Martín, Pere Lluch, Josep Cid, Josep Maria Guasch, Jordi Solans, Josep Prats, Pere Sendra i Crespo. A la temporada 1988-89 van començar a canviar moltes coses al Vendrell, començant per la davallada del nombre de jugadors del planter al primer equip. Es va fer un projecte pensant en la Divisió d´Honor, amb uns quants fitxatges i molts pocs resultats, i es va fitxar com a entrenador en Joan Osácar, especialista en pujar equips (havia pujat al Vic lánterior temporada). Es va fitxar els jugadors Josep Enric Trullols i Jordi Miró del Ripollet, el vilanoví Manel Ferrer (ex Piera i Vilanova) i el reusenc Joan Salvat, i van deixar l'equi Pere Lluch i Jordi Puig. Els únics jugadors vendrellencs que van jugar habitualment van ser Cid i Prats. La temporada va ser llarga, iniciada amb un únic grup de 20 equips, tot i que després de les dues primeres jornades es van retirar l'Sferic i el

Claret de Sevilla. El Vendrell va mantenir un bon nivell a casa però a fora no va obtenir gaires bons resultats. L'equip es va situar aprop dels llocs de descens després de la primera derrota a casa 3-7 amb el Tenerife i una consecució de derrotes i empats a fora. L'entrenador va ser substituït per Ton Raja, que va debutar perdent a casa amb el Vilanova 3-5 la jornada 13, però no va millorar els resultats i va ser també destituït, ocupant el seu lloc el porter J E Trullols. En tota la temporada només es van aconseguir tres empats en diset sortides, però el fet d'anar treient victòries i empats a casa va mantenir léquip fora del descens. Finalment va acabar tretzè amb 25 punts, per davant del Santutxu (que es va salvar en guanyar tots els partits del darrer tram de la lliga), i el Calafell, que va baixar després dún final de lliga en el que només va sumar derrotes. Per darrera, Liceo B, Ripollet i Arenys de Munt també van baixar. Per dalt, Blanes, SHUM Maçanet i Horta van pujar i el Vilanova i el GEiEG van jugar la lliga de promoció amb èxit final pel Vilanova. El Lloret va quedar fora, en sisè lloc, després d úna davallada final. A la temporada 1989-90 hi va haver un canvi absolut al club; van marxar tots els fitxatges de lánterior temporada així com també quasibé tots els jugadors de casa, fins i tot el capità Josep Cid, que va marxar al Lloret. Només va continuar Josep Prats i es va fer un equip nou intentant comptar amb algun jugador del planter. També es va produir un canvi a la presidència de la secció i es va fitxar un nou entrenador, Floro Arumí. La categoria es va tornar a dividir en dos grups de deu equips sense tenir en compte la zona de Catalunya (amb sorteig pur, dividint a parts iguals als equips no catalans). A la primera volta el Vendrell va anar de menys a més i es va situar en segona posició darrera el Lloret, però entre el final de la primera volta i línici de la segona va baixar diversos llocs allunyant-se de la tercera plaça que classifica per la lligueta dáscens. Després dúna apurada victòria la jornada 14 per 4-3 sobre el Reus Ploms el Vendrell es va situar al tercer lloc, un punt davant del Cerdanyola, però la següent setmana va perdre 1-0 a Cerdanyola amb un gol al tram final, en un partit que va posar de manifest el curt planter de l'equip. Les tres darreres setmanes el Vendrell va aconseguir guanyar els tres partits a la pista del Santutxu, a casa amb lÁreces i a Tenerife, però el Cerdanyola va guanyar a la pista del líder, el Lloret, i no va fallar davant els dos descendits Santutxu i Cibeles Promeses. A la lligueta dáscens, els tres equips de láltre grup, el Vic i els acabats d'ascendir, Shum Massanet B i Flix, van aconseguir pujar a Divisió d´Honor. El Lloret quedar cuer sorprenentment i l´ Espanyol i el Cerdanyola (segon i tercer de grup) van jugar la promoció amb equips de Divisió d´Honor, sense aconseguir l'ascens. El planter bàsic del Vendrell va ser: Joan Josep Tino Martínez i Pere Martín (porters); Jordi Poblet, Eduard Masnou, Lluís Sánchez, Joaquim Vilà, Josep Prats, Enric Carbonell i Antoni Capdevila. A la temporada 1990-91 no es va poder mantenir tot el bloc de lánterior temporada i es van fer canvis, especialment a la part defensiva. Només el porter Tino (suplent) i els davanters Prats i Carbonell van continuar. Lluís Carbó (procedent de l´Horta), Alcalde (de lÁlcobendas), Robert Rué (ex-Espanyol, Piera ...) i Valdo (ex-Noia i Vilafranca) van ser les principals incorporacions. Cachinero (Calafell) i Pere Nin (jugador vendrellenc que jugava al junior del Noia) van completar léquip. Léx- entrenador del Calafell durant moltes temporades, Ramon Farré, va iniciar una etapa de dues temporades com a entrenador del primer equip. El grup partia amb cinc favorits per jugar la fase dáscens, que aquella temporada la van juguar la meïtat dels equips. El Vendrell va anar alternant bons i mals resultats, sense gaire bon joc, i es va mantenir en una cinquena posició que li permetia jugar la fase dáscens. Però a línici de la segona

volta es va lesionar Enric Carbonell, es van perdre tres partits consecutius fora de casa (a Cerdanyola, Grado i Vilafranca) i es va pedre a casa 5-9 amb el Sentmenat, i el Vendrell va perdre la cinquena posició en favor de lÁreces. Finalment l'equip va guanyar els tres partits assequibles que tenia després i va recuperar la cinquena posició per golaverage sobre lÁreces. La penúltima jornada va guanyar l'Espanyol 0-3 i la darrera jornada va empatar a casa amb el Ploms mentre lÁreces perdia clarament a Vilafranca, la qual cosa va classificar l'equip per la fase d'ascens. En aquesta fase es van mantenir els punts fet entre els equips classificats a la primera fase (Sentmenat, Vilafranca, Cerdanyola, Espanyol i Vendrell) de manera que léquip va començar a la cua de la classificació, amb 4 punts i amb opcions mínimes dáscens. El primer partit a casa amb l´Stick Manresa va acabar en empat i posteriorment va guanyar 1-3 l'Horta, però només va aconseguir quater punts a la resta de partits, guanyant els derbis sobre el Calafell, però no puntuant ni amb el Cambrils ni amb el Lloret. El Sentmenat va guanyar clarament i l´Horta i el Cerdanyola el van acompanyar a Divisió d'Honor. El Vilafranca i el Lloret van jugar unaa lliga de promoció amb el Mollet i el Blanes, i només va aconseguir pujar el Vilafranca. La temporada 1991-92 es va crear la Divisió d´Honor A-2, formada pels quatre darrers classificats de la Divisió d´Honor i els vuit primers de la Primera Nacional. El Vendrell va tornar a canviar per complet la part de darrera, incorporant Paco Martínez a la porteria (ex-Espanyol, Mollet i Piera) i deixant el junior Jordi Nin com a reserva. A la defensa es van incorporar tres jugadors: Manel Macià (Blanes), Xavi Roura (Cerdanyola) i Eduard Masnou (que torna al Vendrell després dúna temporada a l Éspanyol); a la davantera, Alfons Borrell (ex Noia i Lloret) va cobrir la baixa de Carbonell, acompanyant a Valdo, Prats i Pere Nin. L'Stick Manresa es va retirar poques hores abans de començar la lliga mentre el Vendrell va perdre els tres primers partits per la mínima amb els tres primers classificats, a Massanet 6-5, a casa amb el Vilanova 3-4, i a Alcobendas 4-3. Al cinquè partit es va aconseguir guanyar el Coslada i posteriorment el Vendrell va guanyar apuradament a casa el Tenerife i el Reus Ploms i entremig va empatar a la pista de lÉspanyol. La classificació entre els cinc primers es va complicar després d'una derrota 6-2 a Ripoll, amb qui es va quedar igualat juntament amb el Tenerife i el Reus Ploms, amb 7 punts, mentre que només el Coslada quedava per darrera. La marxa del porter Paco Martínez va deixar Jordi Nin com a titular mentre el Ripoll es va posar per davant, després de la jornada de descans. Posteriorment es va guanyar 9-3 el Shum Massanet i 4-5 al Vilanova i es va perdre 5-7 amb lÁlcobendas i es va arribar a un final en el que Vendrell, Espanyol i Ripoll van lluitar per dues places a la lliga dáscens. El Vendrell va empatar a 6 a casa amb lÉspanyol (amb una segona part molt llarga i amb moltes incidències) i va guanyar 3-6 al Reus Ploms, el que els va permetre arribar al darrer partit amb dos punts d'avantatge davant el Ripoll, a qui van guanyar 5-2 al darrer partit. El Vendrell va entrar amb només 6 puns a la fase d'ascens, on pujaven vuit dels deu classificats. En aquesta fase el Vendrell no va guanyar cap equip a la primera volta, empatant a Blanes i a casa amb el Cibeles i perdent amb Lloret, a Cambrils i amb lÍgualada B. A la segona volta va començar guanyant 3-4 a Lloret mentre el Vilanova, que havia entrat amb 6 punts i només n'havia guanyat 4 en aquesta fase, va començar una davallada i això va permetre el Vendrell situar-se en vuitè lloc per davant els vilanovins per diferència de gols. La setmana següent el Vendrell va patir una de les golejades més importants de la seva història a casa, 3-13 davant el Blanes, mentre el Vilanova va reaccionar guanyant partits. El Vendrell va acabar quedant-se a la 1ª Nacional Espanyola. Cibeles, Massanet, Cambrils, Lloret, Igualada B, Blanes, Vilanova i Alcobendas seran equips d'A-2 i Vendrell i Espanyol van quedar per sota.

Dos ascensos per arribar a la Divisió d´Honor (1992-1994) El Vendrell va començar la temporada 1992-93 amb una crisi important en el terreny econòmic i esportiu, després que Chaffoteaux deixés de ser el patrocinador. Superats aquests problemes, es va competir a la 1a Nacional amb un bon planter. A la porteria va tornar Lluís Carbó (Espanyol) i Jordi Nin va passar a ser reserva. A la defensa es va fitxar Pere Vendrell (Monjos, ex del Vilafranca) i Pere Lluch (jugador vendrellenc fins el 87-88) que va patir una greu lesió la 4a jornada per la qual cosa es va haver de fitxar Xavier Caminal, que havia jugat al Mollet vàries temporades. A la davantera es va fitxar Ramon Güell (Piera) i es va comptar amb la continuació de Valdo. També van continuar Josep Prats i Pere Nin, mentre van marxar Manel Macià, Xavi Roura i Alfons Borrell. L éntrenador va ser Joan Josep “Tino” Martínez Rubió, ex porter de Vilafranca i Vendrell. El Vendrell va començar la lliga guanyant 10-0 el Santutxu amb facilitat, 3-6 a l'Espanyol en un partit jugat a Gramenet i 2-7 a Manlleu, davant el que seria sorprenentment el campió de lliga. La única derrota a les primeres 18 jornades va ser a casa i per 2-3 amb el Mallorca, un equip que va acabar baixant, amb greu lesió de Pere Lluch. Posteriorment es va empatar a 4 a Vila-Seca, es va guanyar 6-3 el derbi amb el Calafell i es va empatar a 3 a la pista de lÁreces. Seguidament es va guanyar 5-2 el Tenerife, es va golejar 3-9 al Mataró i es va guanyar a casa i amb dificultats el Cibeles “B” per 6-5. Després del Nadal el Vendrell va tancar la primera volta guanyant a Ripoll 2-4 i es va situar com a co-líder amb el Manlleu, que ho havia guanyat tot a fora i només havia perdut amb el Vendrell i havia cedit dos empats seguits a casa amb el Calafell i el cuer Santutxu. La segona volta va començar amb un empat a Bilbao a 3 que va servir per situar el Vendrell com a líder en solitari després que el Manlleu perdés amb lÉspanyol. A les dues jornades següents a casa es va guanyar 3-1 a lÉspanyol i 7-1 al Manlleu i el Vendrell va augmentar la distància fins els tres punts respecte el Manlleu, i ja 7 sobre el quart classificat. Es va guanyar 5-6 in extremis a Mallorca, i es va salvar un empat a 5 a casa amb el Vila-Seca, un equip que ningú esperava que no perdés en les 8 darreres jornades i que va fer 13 punts sobre 16 i aconseguís láscens. Una victòria 0-2 a Calafell va deixar láscens a la butxaca en mantenir la distància de set punts amb el quart classificat a falta de 5 jornades. La setmana següent es va aconeguir una victòria 7-3 davant el tercer classificat, l'Areces, i es va acosneguir láscens matemàtic, amb 8 punts d'avantatge sobre els asturians més el golaverage a manca de 4 partits. El Vendrell, amb 30 punts, tenia 4 punts més que el Manlleu, 8 respecte el Areces i 9 respecte el Tenerife i s'assegurava com a mínim la segona posició. Aquest fet va portar l'equip a un relaxament i a la única derrota fora (6-4 a Tenerife) i a una derrota 3-4 amb el Mataró, victòria que ajudarà molt als del Maresme a aconseguir la permanència. El Vendrell va perdre el liderat després d'un empat a la pista del Cibeles “B” a 5 finalment va acabar guanyant 6-4 a un Ripoll que ja havia perdut la categoria. El Vendrell va pujar com a segon classificat, amb només 3 derrotes en 22 partits, i 33 punts; un punt per sota del Manlleu i set per sobre del Vila-Seca, que va puja contra tot pronòstic empatant a casa la darrera jornada, l'Areces i el Tenerife, que va quedar fora de l'ascens per goalaverage, després de perdre el darrer partit. El Vendrell va començar la temporada 1993-94 amb láspiració de pujar a la Divisió d ´Honor, sabent que hi havia tres equips més reforçats (Piera, Vilafranca i Cambrils) i que s´hauria de competir amb altres equips del mateix nivell per aconseguir com a mínim la 4a plaça. Es van fer canvis a la porteria, fitxant Rosend Ruano (Mollet, mentre Jordi Nin va continuar essent el reserva. A la defensa es va fitxar Pol Lluch (Cerdanyola; ex Vilafranca i ex Vilanova) i Carles “Lucky” Freixedes (Cambrils; també

ex Vilafranca, ex Vilanova i ex Noia) i van continuar Caminal i Pere Vendrell. A davant es va fitxar Jordi Valls (Vilafranca) i van continuar Ramon Güell i Valdo. També va continuar Pere Nin tot i no jugar gairebé, essent l'onzè jugador i va tornar l'antic capità Josep Cid, procedent del Cambrils, per jugar pocs minuts. Van marxar el porter Lluís Carbó, el defensa Eduard Masnou i el davanter Josep Prats, tres jugadors molt carismàtics i identificats amb léquip. Léntrenador va continuar essent Joan Josep “Tino” Martínez Rubió, que va reunir per segona temporada la majoria dels que havien pujat a Divisió d'Honor la temporada 87-88 amb ell com a jugador, i que molts també van jugar la 88-89 (Pol, Freixedes, Jordi Valls, Valdo, Güell i Pere Vendrell). El Vendrell va aconseguir un patrocinador una vegada començada la lliga, Caixa Penedès, que també patrocinava el Vilafranca. El Vendrell va començar la lliga a casa guanyant per 3 a 1 l´Horta, un rival directe per les places dáscens. Posteriorment va guanyar 2-6 al Cambrils, un equip teòricament més fort, i 7 a 2 al Manlleu. Després van perdre per 4-2 a Vilafranca i amb el Piera a casa per 5-7. Van guanyar 3-4 a La Corunya (Xuntanza-Dominicos) i després van perdre 2-4 a casa amb el Vila-Seca i 5 a 1 amb el filial de lÍgualada la qual cosa va deixar el Vendrell a la meitat de la classificació (8 punts en 8 partits) igualat a la 5a plaça amb l'Horta i el Cambrils, i un punt per davant del Cerdanyola. L'Igualada “B”, tercer, no podia pujar per la qual cosa l'ascens era possible. Les victòries per 7-2 davant el Cibeles i 4-1 al Sentmenat van situar els vendrellencs a la tercera posició igualats amb Vila-Seca i Horta. Mentres, el Cambrils va perdre els millors jugadors per problemes econòmics. A partir d'aquest moment el Vendrell va completar més dúna volta amb 10 victòries, un empat i només una derrota (21 sobre 24). La visita a Cerdanyola, que es trobava a un punt, va ser clau. El Vendrell va acabar guanyant per 2 a 3 un partit que perdia 2-0 a 10 minuts del final. La setmana següent va empatar a 3 amb l'Horta i posteriorment va guanyar 6-1 al Cambrils i 2-3 al Manlleu. Després es va enfrontar en un partit vital al Vilafranca, invicte i colíder amb el Piera, guanyant 4-2 i mantenint-se en llocs dáscens. L´Horta va guanyar el Vila-Seca i tots dos equips es van allunyar 3 punts del conjunt groc, mantenint 6 punts de distància sobre el Cerdanyola. El Vendrell va perdre 5-1 a Piera, però la derrota del Vila-Seca perd a Manlleu va deixar les coses com eren. Al següent partit, el Vendrell va guanyar 7-3 al Xuntanza, mentre el Vila-Seca va perdre amb el Piera a casa i el Cerdanyola va empatar amb l´Horta, la qual cosa va eixamlpar la distància a 5 punts amb els seus rivals per la quarta posició, Cerdanyola i Vila-Seca. El Vendrell va sentenciar a Vila-Seca en guanyar per 2 a 6 un partit que havia començat perdent per 2-0, deixant el Vila-seca fora de la lluita. Aleshores va quedar com a rival el Cerdanyola, que es trobava a 5 punts i visitava el Vendrell la darrera jornada. El Vendrell va guanyar l'Igualada “B” per 6-4, després d'anar perdent per 2-4, i va quedar a tocar de l'ascens, tot i que la victòria del Cerdanyola sobre el Piera fes qeu encara els faltessin dos punts. L'Horta va perdre a Vilafranca i el Vendrell es va situar tercer en guanyar 3-8 a Oviedo, classificant-se per la Divisió d´Honor. Finalment l´Horta també va acabar pujant. Els dos darrers partits el Vendrell va perdre amb el Sentmenat 7-6 i per 2-4 amb el Cerdanyola, que acaba cinquè a un punt. Tot i això, el Vendrell va acabar tercer, amb 29 punts, ja que l´Horta també va perdre els dos darrers partits. Per davant van quedar destacats el Piera i el Vilafranca. Un cop es va acabar la lliga va començar la Copa del Rei, amb diversos equips de l'A-2 que hi van renunciar. El Vendrell es va enfrontar amb el Blanes i va passar l'eliminatòria, després de guanyar 4-6 a domicili i perdre la tornada 6-7. Es va situar en una eliminatòria entre vuitens i quarts de final, ja que alguns equips passaven directament als quarts. El rival va ser el Vilafranca i el Vendrell va empatar a 3 a casa i va perdre 4-3 a la tornada. Els vilafranquins van arribar posteriorment a la final four.

El Fracàs de la Divisió d´Honor i la crisi (1994-1996) El Vendrell comença la temporada 94-95 amb les lògiques aspiracions de mantenir la Divissió d´Honor que ha costat 17 temporadas recuperar. Sobre el paper classificar-se entre els 4 primers del grup és gairebé utòpic i en una segona fase on 4 equips es juguen el play-off de descens i amb la igualtat que hi ha no tenir cap problema per la permanència és gairebé impossible. De tota manera veient els planters i com el Vilanova des dábans de començar la lliga ja es perfila com un equip que baixa segur , i el Areces és un equip que ha saltat dues categories (al desfer-se el A-2) que tot i lémpat amb el Barça , fora de casa sembla inofensiu ; aquests dos equips ha de estar per darrera en teoria . Els Blanes o SHUM , equips que havien pujat la temporada 92-93 , que mantenen el bloc amb el que havien pujat i no han tingut reforços destacats les dues següents temporades , inclús han perdut algún jugador han de ser els rivals amb els que el Vendrell s´ha de jugar la permanència ; l´Horta , i potser el Vilafranca són altres dels rivals que poden jugar-se la permanència . A la llarga tots aquests equips millor o pitjor a la primera fase van acabar jugant la fase de permanència . El Vendrell manté el bloc de la passada temporada . No marxa cap jugador important, i incorpora dos reforços de contrastada experiència a la Divisió d'Honor: Sergio Carbajal (procedent del Piera amb que ha pujat a la Divisió d'Honor, jugador argentí arribat el 1989 dÍtàlia i que amb el Piera havia jugat abans tres temporades i havia estat un any a Vilafranca; per un altre banda el vilanoví Álex Ferrer, jugador que havia començat a la Divisió d´Honor i es va consolidar amb el Piera (1986-1992) sent vàries temporades un dels màxims golejadors de la lliga, destacant sobretot en la 86-87 a dalt de la taula de golejadors i amb el Piera 4º classificat; havia fitxat les dues darreres temporades pel Reus Esportiu (1992-1994); les lesions la darrera temporada el van deixar sense jugar gaire i potser arriba al Vendrell ja no en la seva plenitud. Els jugadors que causen baixa són el porter Jordi Nin ; la banqueta la ocuparà com a porter reserva Oriol Ruano , germà de Rosend (no jugarà cap minut a la lliga); a mitja temporada marxa i el seu lloc l ócuparà Cisneros (procedent del Cubelles) que jugarà un partit davant lÁreces. Pere Vendrell passarà a ser el segon entrenador , i Josep Cid abandona l´hoquei patins també , fent tasques dájudant de Tino més tard .Pere Nin també és baixa. Tino Martínez continua sent el tècnic de léquip Léquip queda així : Rosend Ruano i Oriol Ruano/Cisneros (porters); Freixedes, Pol Lluch, Carbajal i Caminal (defenses). Àlex Ferrer, Valdo, Jordi Valls i Ramonet Güell (davanters) El Vendrell continuarà patrocinat per Caixa Penedès La temporada comença malament, un 18 de setembre ; un dels dos partits que per força s´han de guanyar a casa es perd la 1ª jornada , 2-4 amb el Shum Massanet . Perdre aquest partit era sentenciar-se a jugar la fase de permanència i a més segurament ja tenir una derrota a casa amb un rival directe a aquesta fase . La segona jornada sáplaça ; el Vendrell juga un altre cop a casa amb el Vilanova la 3ª i aquest cop guanya 5-2 a un equip molt assequible a qui tothom guanya a casa i a fora . La primera sortida és a la pista de un Tordera en crisi que ha perdut els tres primers partits ; a la segona part un Ramon Benito brillant és el motor dún Tordera que trenca el 0-0 i el Vendrell perd 4-2. Venen dos partits seguits a casa i el Vendrell els supera amb nota , potser és lúnic bon moment en tota la temporada : Vic i Igualada ; el Vic sávança amb gol de Jordi Hom però el Vendrell acaba donant la volta i guanya 2-1 . Amb un pavelló amb més públic que mai el Vendrell rep un Igualada que farà 27 sobre 28 ; el Vendrell li juga de tú a tú als Carles Folguera , Albert Folguera, Santi Carda, Polan, Jordi Guillén, David

Gabaldon, Joan Ayats (entrenats per Carlos Figueroa) i en un partit amb avantatges sempre mínimes on el Vendrell està molt a prop de la victòria sáconsegueix un 4-4. El diumenge següent es tanca la primera volta perdent 3-1 a Piera . La selecció espanyola prepara léuropeu i sátura més d'un mes la lliga. El Vendrell juga a La Corunya amb el Liceo el partit aplaçat i sempre va en desaventatge però dona la cara i acaba apretant 7-6 al marcador . el 10 de desembre torna la lliga i el Vendrell perd 6-5 amb el Shum un altre partit vital ; una derrota abans de Nadal 2-4 amb el Liceo deixa al equip sense opcions déntrar entre els 4 primers ; el 8 de gener partit televissat en diferit per C-33 i victòria important 3-5 a Vilanova per acumular punts a la segona fase . Derrota a casa 2-4 amb el Tordera en un partit molt dolent on fent el mínim el Tordera anava guanyant 0-4 ; aquest marcador és fatal ja que el Tordera en aquell moment està a la fase de permanència i el Vendrell entraria amb només 4 punts . La setmana següent el Vendrell està perdent a Vic 5-2 , i una reacció als minuts finals porta fins un 5-5 , lúltim punt d áquesta fase . Això fa que el Vic es quedi només un punt sobre el Tordera i la seva derrota a Piera la següent jornada faci que el Tordera el superi i ja de res serveixi la clara victòria davant el Liceo la darrera jornada ja que el Tordera guanya 1-17 a Vilanova. Aquest empat valdrà al final 3 punts , ja que el Vendrell havia guanyat a casa el Vic i entrarà amb 7 punts a la segona fase en igualtat de condicions amb molts equips per salvar la categoria. Els dos últims partits del Vendrell són intranscendents per la segona fase però molt fluixos amb contundent derrota 8-0 a Igualada i derrota 3-6 davant el Piera a casa. La segona fase anirà de mal en pitjor. Partit molt igualat davant l´Horta amb un 2-1 final pels de Vilapuig ; una expulsió amb vermella directa de Ruano a uns 10 segons pel final fa que Cisneros sigui el porter davant lÁreces , partit que es guanya còmodament per 8-1 complint els pronòstics. El Vendrell continua igualat amb la majoria déquips ; un altre fluix partit a Blanes amb derrota 4-2 obliga a guanyar a casa al Vilafranca ; però amb 2-1 a 3 minuts del final el Vilafranca dona la volta i aquest 2-3 deixa al Vendrell penúltim (una victòria hagués deixat al final de la 1ª volta a falta de 4 partits el 2º empatat amb el 6º , és a dir un equip que juga els quarts de final del títol amb els mateixos punts dún que dos que juguen el play-off de descens , un amb desavantatge de pista). En aquell moment la igualtat és total però el Vendrell ja s´ha quedat darrera . Els dos partits següents són vitals per superar el Areces i intentar també superar a l ´Horta i si més no entrar 5º amb avantatge de pista als play-off . Però el Vendrell perd 5-1 a Grado en una nit de dissabte molt negra ; el dimarts a la nit amb un pavelló gairebé buit juga davant l´Horta una altra final , la darrera opció dávançar a algún equip, ja que l´Horta està dos punts per sobre i encara està a lábast ; la derrota per 1-3 sentencia al Vendrell no només a jugar el play-off de descens , cosa ja quasi impossible dévitar abans dáquest partit encara que es guanyés tot , sinó que ja només té una remota opció de superar el Areces , ser 6º i jugar amb avantatge la primera eliminatòria . El dissabte a la nit el Areces per a casa amb el Vilanova i aquesta opció encara existeix . El Vendrell està perdent 4-1 al tram final a Vilafranca , escurça 4-3 , i quan el 5-3 sentencia el Vendrell aconsegueix empatar 5-5 . Un punt que encara dona opció el darrer partit ; el Areces perd clarament a Vic , però el Vendrell obligat a guanyar per superar per golaverage a lÁreces fa un altre partit molt dolent a casa i perd 2-6 amb el Blanes . El primer partit del play-off el Vendrell perd la gran ocasió ; a poc del final el Areces empata 2-2 i a la pròrroga guanya 3-2 ; al Vendrell el partit comença amb un ràpid 4-0 , i tot sembla que va encaminat a jugar el tercer partit . El Vendrell es dorm i 4-3 però a

pocs segons del descans el 5-3 i en menys dún minut de la segona part dos gols de Àlex Ferrer que acaba déntrar a pista posen un clar 7-3 . A partir dáquí atontament inexplicable i poc a poc el Areces va fent gols fins arribar al 7-7. El Vendrell aconsegueix un dubtós 8-7 (la bola pica al travesser i línia o gol) a 2 minuts dácabar però només treure de centre el 8-8. A la pròrroga el Vendrell està desquiciat i el Areces falla més dún penal ; tot i això es veu arribar la tragèdia i a falta de 1 minut Toni Sánchez posa el 8-9 que evita la tanda de penals . El Vendrell perd la categoria precipitadament . Per lévolució de la temporada era el més probable però no sésperava tan ràpid. El Areces sorprenentment salvarà la categoria davant el Horta . Només perdre aquest partit el president anuncia temps molt negres per léquip ; una crisi econòmica i esportiva de dimensions incalculables . Tot apunta a que el Vendrell jugarà en 1ª catalana la següent temporada Balanç molt trist : 4 victòries , 3 empats , 17 derrotes ( 2 a la pròrroga) El Vendrell 95-96 era una incògnita . Sense patrocinador , sense directiva i sense saber quins jugadors tindria . Finalment Jaume Beà és elegit president de la secció ; una nominació sorprenent, la d'un col·laborador de Ràdio El Vendrell en retransmissions esportives . Tot i la crisi econòmica interna es continua a la 1ª Nacional . Es parla d'una sèrie de jugadors que continuaran , alguns noms dels quals com en cap cas apareixen després a léquip . Hi ha tres o quatre jugadors que teòricament han de continuar també i en principi entrenen a la pretemporada i alguns juguen el torneig SER PENEDÈS el primer partit però ja no juguen l'endemà . Parlem de Freixedes que acabarà al Vilanova , Jordi Valls que també abandona el Vendrell i més tard acaba al Vilanova, Rosend Ruano porter que acaba al Vilanova encara que a poc de començar en aquell club deixarà de jugar i Ramon Güell que acaba al Hospitalet . Tots aquests noms en principi continuaven , però l´únic que continuarà serà Valdo. Pol Lluch i Carbajal fitxen pel Piera i dáltres deixen inclús l´hoquei almenys a nivell de categories altes. Al mateix torneig SER PENEDÈS hi ha jugadors nous com lárgentí Petricorena que no acabaran formant part del planter El Vendrell incorpora jugadors joves del Noia : algun del primer equip com Josep Lupion o Francis Jurado , el porter Ramon Guzmán , i altres dos joves jugadors del planter de Sant Sadurní ( Xavier Brichs i Ferran López) . Aquests 5 jugadors juntament amb Valdo completen léquip que juga . Láltre porter que es fitxa és Mascaró ( que havia estat soplent de Tino Martínez quan va pujar el Vilafranca 87-88). Completen el planter jugadors del junior del Vendrell com Lluís Duran , i Toni Porta que pràcticament no jugaran . Jaume Jané (fill de léx jugador i alcalde Benet jané) serà traspassat al Calafell de seguida i el seu lloc lócupa un altre jove jugador de St Sadurní : Xavier Hernan que serà el segon recanvi pels titulars. Léquip està definit : la porteria serà per Guzmán / Mascaró , darrera Francis i Lupión (amb Hernan de recanvi) i davant Valdo , Brichs i Ferran López alternen dues places . Tino Martínez quarta temporada com a entrenador Línici és un desastre . El Vendrell el 29 dóctubre acaba perdent a casa 3-5 amb un Andorra rival de la zona baixa . Canvi dórdre de pista i nova derrota a casa 3-4 amb el Liceo “B” , un altre rival que no és dels més potents . Ens visita un altre rival directe i el Vendrell fa una primera part lamentable que acaba 2-6 davant el Mieres ; al final derrota per 5-9 . El Vendrell canvia radicalment la imatge a una pista difícil i sorpren a l ´Hospitalet guanyant 2-4 . És el primer avís de la reacció . La setmana següent el

Vendrell va guanyant la segona part 4-3 a lÓviedo però perd finalment 4-8 (4 partits a casa i 4 derrotes ) . El Vendrell viatja a La Corunya i guanya 2-3 al Dominicos tenint un altre cop esperances de permanència ; juga ja láltre partit amb el Liceo “B” i treu un empat 3-3 . A la pista del líder Cerdanyola perd 4-2 ; però el més greu és que un problema de fitxes fa que es sancioni al Vendrell amb un punt menys , que en una lliga tan curta i amb les derrotes que ja ha patit por ser decisiu de cara a la permanència . L ány 1996 comença amb el Vendrell passant els partits als dissabtes nit i això li dona sort i fa els primers punts a casa guanyant 4-3 davant el Lloret(2º classificat) . El Vendrell cau estrepitosament 8-3 a Vilanova i tanca la 1ª volta amb només 6 punts i 4 negatius . A més la segona volta només li queden 8 partits ja que ha jugat amb el Liceo “B” i aquest empat coincideix amb que li han restat un punt . Molts partits fora de casa després de tants a casa . El Vendrell visita Andorra i guanya 0-3 sortint dels llocs de descens i superant el golaverage amb els andorrans . Sávança el partit de l´Hospitalet i amb final polèmic el Vendrell guanya 4-3 . La setmana següent el Vendrell guanya 3-8 a un altre rival directe , el Mieres (també supera aquell 5-9 advers) ; després del descans de Carnaval (ja ha jugat amb el Hospitalet) el Vendrell perd clarament 9-3 a Oviedo . Ara queden 3 partits a casa i 1 a fora . En el partit decisiu contra el Dominicos el Vendrell guanya 5-4 . El Vendrell es situa amb 14 punts ( que en realitat serien 15 amb 1 positiu) en 15 partits , 6º-7º amb el Liceo “B” i 5 punts sobre el Dominicos i el Mieres a falta de tres jornades i amb l'Andorra a 7 punts que ja no li pot superar ; la permanència es quasi matemàtica. La setmana següent el Vendrell juga davant el líder i es juga al matí; tot i fer un bon partit el Cerdanyola capgira a la segona part un 3-1 i guanya 3-4 . El Vendrell es manté ja matemàticament amb la derrota del Dominicos . Perd la jornada 17 a Loret 3-2 , i la darrera jornada vol acabar bé la lliga ; el Vilanova encara que depèn de la derrota de l'Oviedo a casa per entrar a la fase dáscens ha de guanyar. La nit del 30 de març , i amb un ambient molt caldejat es juga aquest partit que serà lúltim del Vendrell en categoria estatal fins més de 12 anys després. A la segona part el Vendrell marca els seus gols i amb 2-0 el gol del Vilanova ja arriba tard per remuntar i acaba 2-1, quedant fora de la fase d'ascens , que jugaran Cerdanyola, Lloret i Oviedo . Al final 17 punts 1 negatiu que són 16 per la sanció, 7è , davant Mieres amb 14, Dominicos amb 11 i Andorra amb 7 punts. Un balanç final força bo tenint en compte el començament i totes les circumstàncies . Léquip va anar millorant molt i canviant la imatge radicalment . Anys de crisi fins láscens a Nacional Catalana (1996-2004) La temporada 96-97 , al mes dágost de 1996 i ja amb el sorteig fet el Vendrell renuncia a la categoria pels eterns problemes econòmics, deixant un grup amb 9 equips . Està inclús a punt de desaparèixer el primer equip i finalment es comença avall de tot a la Segona Catalana .Serà la categoria més modesta mai jugada pel primer equip del Vendrell ; es construeix un equip tot nou amb gent de casa bàsicament i es puja a primera catalana El Vendrell jugarà vàries temporades a aquesta categoria sense gaires aspiracions . Durant les temporades 97-98 i 98-99 el Vendrell es manté a la categoria sense passar de mitja taula i no tenint opcions dáscens a la recentment creada Nacional Catalana. Durant la temporada 99-2000 les coses van a pitjor i léquip salva la categoria miraculosament les darreres jornades .

A la temporada 2000-2001 léquip agafarà una bona marxa a la lliga i acabarà en el quart lloc de la classificació , però a certa distància de Capellades i Monjos que seran els dos equips que aconsegueixen láscens. A la temporada 2001-2002 la marxa serà força irregular i encara que léquip es manté al voltant de mitja taula , en el tram final de lliga i pel nombre déquips que baixen acaba jugant-se el descens i salvant amb dificultats la categoria. Es prepara un equip per pujar i es fa més ràpid del previst . El Flix ha baixat de la Divissió d´Honor i de la 1ª Nacional Espanyola en dues temporades ; léquip de la Ribera dÉbre desapareix momentàniament i el Vendrell es fa amb la seva plaça . Però sembla que el planter no està suficientment preparat per afrontar la categoria aquesta temporada 2002-2003 . Desprès de començar la lliga amb 5 derrotes guanya dos partits seguits a casa a Mollet i Congrès ; durant la resta de la primera fase només aconsegueix dos empats amb Monjos i Horta . A la segona volta el Vendrell aconseguirà guanyar a casa al Manlleu , al Caldes i al Sant Feliu . En resum , no aconseguirà cap punt en diset sortides i acabarà la lliga amb només 12 punts , sent el darrer classificat amb força diferència , amb uns números força negatius , i acompanyant a Mollet , Congrès , Tordera B i Cassanenc a la primera catalana A la temporada 2003-2004 sáconseguirà per mèrits propis láscens a la Nacional Catalana . Léquip perd dos partits les jornades 3 i 4 amb el Vilafranca B i amb el Riudebitlles , però a partir dáquí no cedeix cap derrota en quasi una volta sencera en que perd a casa amb el Vilafranca B . Piera , Vendrell i Vilafranca B lluïten per les dues places dáscens. En el tram final de lliga els vilafranquins comencen a ensopegar i es queden darrera. El Piera tot i haver perdut 6-11 a casa davant el Vendrell acaba sent el campió i el Vendrell arriba a la penúltima jornada a un punt de láscens , que aconsegueix guanyant per 5-13 a la pista del Casal LÉspluga; acaba la lliga perdent 4-5 amb el Noia B però ja amb el segon lloc asegurat . El planter era el format per: Óscar Baldor i Marc Romagosa (porters); David Parejo , Ivan Velasco , David Cañadas, Jaume Jané, Carles Orpí, Oscar Lupión, Toni Porta i Bernat Domènech Léntrenador era Josep Prats Nacional Catalana i retorn a Nacional Espanyola 12 anys desprès (2004-2008) A la temporada 2004-2005 hi hauran dos fitxatges , el del porter Fermín Ortega (procedent del Calafell i ex-Vilanova) per cobrir la baixa de Baldor , i el del defensa Arnau Tarrida (Vilafranca) . Es manté el bloc de lánterior temporada amb jugadors com Carles Orpí i Óscar Lupión de qualitat contrastada . Hi ha canvi déntrenador i serà Alexis Castro el nou míster. Amb aquest equip semblava que es podia aguantar la categoria però serà una camí força complicat. Léquip comença amb quatre derrotes i guanya els seus primers dos punts a Capellades ; fins la jornada vuit no torna a puntuar guanyant els primers punts a casa davant el Piera i la següent setmana guanya a Caldes . Però es mantindrà en zona de descens tota la primera volta , amb Lloret B , Bell-lloc i Cambrils per darrera , i el Congrès , Capellades i Caldes una mica per davant com a màxims rivals per eludir el descens . Léquip acaba la primera volta amb només 10 punts i un 0-8 a casa davant el Girona ; a línici de la segona volta quatre derrotes , algunes molt contundents semblen fer gairebé impossible la permanència . La jornada següent guanya per la mínima al Capellades i una setmana desprès aconsegueix superar 4-6 al Taradell . És línici dún gran sprint final ; desprès de tres aplaçaments per lesions

més un partit que tenia pendent de la primera volta acaba amb un balanç de 20 punts en 14 partits (amb 8 victòries , 4 empats i només 2 derrotes davant el cuer Cambrils i en la jornada 32 a la pista del Congrès ). Finalment el Vendrell acaba amb 30 punts el dotzè igualat amb el Manlleu (onzè) i per davant del Capellades , Blanes B i els quatre equips que perden la categoria (Lloret B , Caldes , Bell.lloc i Cambrils ) . El campió serà el Girona , seguit de lluny per Arenys de Munt , Piera i Ripoll A la temporada 2005-2006 marxen els jugadors Óscar Lupion i David Cañadas al Sant Feliu, i els jugadors de casa Toni Porta i Jaume Jané deixen el primer equip també. El Vendrell fitxa a Alexis Carreño (del Reus Ploms, ex-Calafell i Vilanova), a Joan Roig (Cambrils) i a Francis Jurado (Monjos)que torna nou anys desprès. Léquip queda format per : Fermín Ortega i Sergi Cañellas (porters). David Parejo, Arnau Tarrida, Francis Jurado, Jordi Lluch , Carles Orpí , Alexis Carreño, Joan Roig i Valentí Usón. El nou entrenador és Martínez Mateo . El Vendrell comença alternant bons i mals resultats situant-se en zona mitja-alta a la jornada 7 , amb 13 punts sobre 21 (comença el sistema dels 3 punts per triomf) . Posteriorment les lesions de jugadors importants passen factura , i el Vendrell perd cinc partits consecutius fregant les posicions de descens ; amb un planter una mica curt es fitxa a Oleguer Martí (ex Noia B) . A partir dáquí el Vendrell aconsegueix un seguit de nou partits sense perdre entre el final de la primera volta i línici de la segona i es converteix en una de les pistes més complicades . L équip és a mitja taula , entre el vuitè i el novè lloc , però a pocs punts del liderat . La ratxa que havia començat guanyant 3-1 al líder Arenys de Munt acaba a la pista del cuer Reus Ploms on es perd 4-2. A fora de casa no es treuran ja més que dos empats a la pista del Barça B i Arenys de Munt i a casa es continuaran guanyant tots els partits a excepció dúna derrota 1-3 davant el GeieG . El Vendrell acaba la lliga en vuitè lloc igualat amb el setè , Barça B , amb 54 punts . El campió és el GeieG , per davant de Taradell i Arenys de Munt . Baixen Corbera , Palafrugell i Reus Ploms. A la temporada 2006-2007 el Vendrell es planteja seriosament el retorn a la Nacional Espanyola i fa quatre fitxatges importants procedents del Sitges: el vilanoví Óscar Ruiz, el vendrellenc Aleix Casas , lígualadí Xavi Ruiz i el reusenc Miki Castel ; també fitxa a Rubén Cano del Cerdanyola que marxarà abans de meïtat de temporada . Marxen Arnau Tarrida (Pla Penedès), Parejo (Sitges) , Oleguer Martí, i Jordi Lluch i Valentí Usón jugaran al segon equip. És el millor planter de la categoria, que estarà dirigit per Martínez Mateo i són moltes les possibles combinacions en el cinc titular , el que acaba provocant més problemes dels previstos . Es comença empatant 3-3 a casa davant el Congrès i desprès dún apurat triomf a Capellades es perd 5-3 a Taradell ; el joc no és bo però poc a poc anirà millorant i comencen a arribar triomfs i molts gols . A la jornada 11 desprès de guanyar 2-5 a Bell-lloc léquip es troba segon igualat amb el Piera amb 24 punts, a 6 del líder Taradell. La setmana següent el Taradell visita Piera (on perdrà) i es veu lócasió de posar-se a tres punts. Però el Vendrell perd inesperadament a casa 2-3 amb un Blanes B situat a la zona de descens i comença una davallada que sembla no tenir fi . El Vendrell suma quatre derrotes consecutives i dos empats en acabar la primera volta , i tot i que el Taradell ha començat a ensopegar ja són 13 els punts de distància . Amb només una plaça dáscens pràcticament no hi ha cap opció . Desprès de dues victòries en partits asequibles el Vendrell perd 2-7 amb el Manlleu i continua un mes de març negre amb 1 punt en sis partits . Léquip sápropa perillosament al lloc 14 que pot ser plaça de descens . Léquip es recupera les següents jornades sumant els punts necesaris per allunyar-se del perill amb una marxa força irregular on també pateix algunes derrotes humiliants . Finalment léquip acaba en mitja

taula , en el lloc número 9 amb 49 punts . El campió serà el Taradell seguit del Piera . Baixen Blanes B , Vic B , Roda Ter i St.Feliu B. A la temporada 2007-2008 hi ha haurà canvi déntrenador i serà el segon del Vilanova , Xavi Mestres qui es fa càrrec de léquip . Síncorporen Pere Isaac Salvador (porter procedent del Lloret) i Eloi Albesa (Roller Salerno i ex-Noia) com a jugadors més importants . Del Vilanova B vindran Abel Ortega i Litus García i del Monjos Ivan Jurado . Fermín Ortega , Óscar Ruiz i Joan Roig continuen com a columna vertebral de l équip de lánterior temporada i finalment també Francis Jurado , Miki Castel i Alexis Carreño . Marxen Carles Orpí , Xavi Ruiz i Aleix Casas , quedant Sergi Cañellas al segon equip .Tot i les cinc incorporacions el cinc titular més habitual només presenta la novetat dÉloi Albesa i a la porteria en principi jugarà Pere Salvador però hi haurà bona competència amb Fermín al llarg de la temporada . Léquip guanyarà molt en tasques defensives i passarà a ser un dels menys golejats i més segurs a casa . Tot i perdre a Vila-Seca el primer partit , léquip comença a comptar els partits per victòries a casa (Barça B, St. Cugat i Calafell) i treu el primer positiu a Arenys de Munt (1-1). Però desprès dúna derrota 4-2 a Manlleu , perd a casa 3-5 amb el Voltregà i 2-1 a Mollet, tot i guanyar 0-2 a Congrès en partit endarrerit. Léquip es situa amb 13 punts a mitja taula en nou jornades i amb tres derrotes seguides. La reacció a partir d'aquí serà espectacular, guanyant clarament a casa Caldes i Bell-lloc i remuntant la segona part un 3-0 a Capellades que el col-loca ja segon en la classificació , tot i que a set punts del Manlleu , que sembla tenir la lliga al seu abast . El Vendrell supera 2-1 al Piera , guanya 1-3 al Noia B , 5-1 a lÁndorra i aconsegueix guanyar 3-4 a Ripoll al darrer minut just quan el Manlleu perd amb el Barça B . Tanca la primera volta amb el vuitè triomf consecutiu 5-3 davant el Masies , i a quatre punts del Manlleu tot és possible a la segona volta . Desprès de perdre 6-5 a la pista del Barça B tot i que el Manlleu perd a Arenys de Munt el Vendrell ha de superar al Congrès amb baixes importants per 4-2 i 3-1 al Vila-Seca en partit endarrerit per no allunyar-se més de quatre punts del Manlleu . El Vendrell guanya a Sant Cugat i a casa a lÁrenys de Munt , just en dues sortides consecutives en que el Manlleu empata a Caldes i perd a la pista del Voltregà B . El Vendrell es posa líder un punt per davant . La següent jornada el Vendrell guanya 1-3 a Calafell i espera la visita del Manlleu en un partit vibrant en que el Vendrell supera el golaverage particular als darrers instants guanyant 6-3. La següent setmana el Manlleu deixa escapar un empat a casa davant el Bell-lloc al darrer instant i el Vendrell guanya 2-3 al Voltregà B en un dels partits més complicats . La distància és de sis punts i el golaverage a manca de nou jornades . El Vendrell perdrà tres jornades desprès a Bell- lloc 5-2 amb Óscar Ruiz lesionat abans . El Manlleu es col-loca a tres punts i el Bell- lloc , tercer, manté alguna mínima opció . La derrota del Manlleu a Ripoll als darrers segons serà vital ja que el Vendrell aquella jornada també perd polèmicament a Piera 2-1 als últims segons però manté el marge. La jornada 32 el Vendrell guanya 0-3 a Andorra i si perd el manlleu pot ser ja campió , però guanyen 0-1 a Vila-Seca. La següent jornada el Manlleu goleja al Barça B i el Vendrell juga tres dies desprès davant el Ripoll. Tot el que no sigui guanyar obliga a guanyar el darrer partit. Amb 1-0 al descans el Ripoll iguala a meïtat de la segona part però el Vendrell acaba guanyant 3-1 el partit i celebrant el campionat. La darrera jornada el Vendrell guanya 4-5 a la pista del Masies i el Manlleu perd a Congrès , acabant sis punts per sobre . Desprès de 12 temporades el Vendrell torna a ser a categoria estatal . Capellades , Andorra , Sant Cugat i Noia B perden la categoria

La nova etapa i Príncep de Copes (2008- ) Amb el retorn del CE Vendrell a la Nacional Espanyola sóbre una nova etapa al club , que torna a situar-se en un hoquei de categoria . A la temporada 2008-2009 Xavi Mestres continuarà sent el tècnic i es fitxaran dos jugadors : Jordi Mirado (Vila-Seca) i Borja Ferrer (Castglione) i marxen Litus (Piera) i Carreño (Andorra). La plantilla és : Fermín Ortega i Peres I. Salvador (porters); Óscar Ruiz , Eloi Albesa, Francis Jurado , Jordi Mirado, Abel Ortega ,Joan Roig ,Miki Castel ,Borja Ferrer i Ivan Jurado. Serà una lliga de 16 equips amb un grup únic . La nota predominant tota la temporada serà la dificultat per treure punts fora de casa , sent léquip que menys aconsegueix , i la solidesa defensiva a casa on serà amb força diferència léquip menys golejat i segon en el total de la lliga . El Vendrell comença perdent 2-1 amb el Roller Oviedo , guanya 4-1 al San Antonio, perd 4-1 a Tordera, guanya 3-1 a lÁreces , perd 4-1 amb el Liceo B Cerceda, empata a casa a 1 davant el GeieG , però la següent jornada guanya 1-3 a Cerdanyola i desprès 4-1 al Vilafranca , situant-se en la zona mitja-alta; una derrota 1-2 a casa inesperada savabt el Rsapeig frena léscalada i léquip perd 3-1 a Vigo. Es guanya 5-2 a lÁlcobendas però es perd contundentment 6-2 amb el Girona . En començar el 2009 s´ha de rebre a lÓviedo H C que just abandona la competició ; es perd 7-5 a Sant Feliu de Codines i es guanya 2-1 al Patín Coruña; léquip tanca una primera volta molt igualada en una zona mitja que és a prop de láscens però una mica més a prop del que haguès estat el descens; la retirada del conjunt d'Oviedo fa que només siguin dos els equips que baixin i el descens quedi una mica més lluny. Poc abans de finalitzar la primera volta s´ha concedit lórganització de la Copa del Príncep al C.E. Vendrell. El 31 de gener es juguen les semifinals. El líder de la lliga fins aquell momento , el Liceo Cerceda perd 3-0 la primera semifinal devant lÁlcobendas . El Vendrell juga devant el GeieG la segona semifinal i al segon temps Mirado iguala el 0-1 de la primera . A la segona part de la pr`rroga un gol dór de Joan Roig dona el pase a la final al Vendrell . A la final del diumenge al matí Eloi Albesa avança de penal al Vendrell però iguala Víctor Jiménez . Al segon temps Escudero de penal posa el 1-2 i a dos minuts del final un gol miraculòs de Roig dona pas a la pròrroga . Sárriben als penals i marquen Catel i Escudero ; en el darrrer llençament Óscar Ruiz dona el títol al Vendrell La segona volta comenta amb un 7-2 davant el Roller , però es perd 4-3 a Pamplona i amb la lesió dÓscar Ruiz el Vendrell marcarà molts pocs gols i no guanya partits . S émpata 1-1 a casa amb el Tordera i es treu un empat 2-2 a Grado . Es perd 1-2 davant el Liceo B i 2-1 davant el GeieG . La victòria 4-1 davant el Cerdanyola dona oxigen , i inclús matemáticamente alguna possibilitat dáscens ; el Liceo B Cerceda continua destacat i agafarà la plaça a la OK lliga, el GeieG marxa segon i és a prop de pujar també; la tercera plaça queda oberta a tots els equips a excepción dels dos darrers classificats.El Vendrell perd 1-0 a Vilafranca i sácaben les opcions, la derrota 5-1 davant el Raspeig desprè s i posa léquip en perill de descens ; es torna a perdre devant el Vigo 1-2 i 3-0 a Alcobendas. Tot i això Patín Coruña i Girona semblen frenat la seva petita reacció i la permanència és a prop . El Vendrell guanya molt fácilment 7-0 al Girona enviant als gironins a Nacional Catalana i la drrota aquella jornada del Patín Coruña amb el Liceo B fa asolir la permanència. El Vendrell acaba la lliga guanyant 2-0 al Sant Feliu de Codines i empatat a 3 a la pista del Coruña. Amb 34 punts acaba el 13è , però més a prop dels equips de la zona mitja – alta que dels dos equips que perden la categoria. Liceo Cerceda , GeieG i finalmente Vilafranca són els equips que aconsegueixen láscens a OK lliga

Palmares i historia del Club D'esports vendrell

by teesientoocercaa

Accessibility

Upload Details

Usage Rights

1 Embed 2

Statistics