• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
El Proceso De Bolonia
 

El Proceso De Bolonia

on

  • 1,044 views

¿En qué consiste el proceso de Bolonia?

¿En qué consiste el proceso de Bolonia?

Statistics

Views

Total Views
1,044
Views on SlideShare
876
Embed Views
168

Actions

Likes
0
Downloads
3
Comments
0

3 Embeds 168

http://www.iessedavi.com 158
http://iessedavi.com 8
http://www.slideshare.net 2

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    El Proceso De Bolonia El Proceso De Bolonia Presentation Transcript

    • LOS NUEVOS GRADOS
      • EL PROCESO DE BOLONIA
    • Creació de l’espai europeu d’educació superior
      • Declaració de Bolonya: vint-i-nou països, 1999.
      • Què és la Declaració de Bolonya ? Una declaració de ministres que obri un procés. No és un pla, ni un tractat, ni una directiva, ni un reglament.
      • Idees principals: mobilitat, reconeixement, compatibilitat i comparabilitat.
      • Objectiu: crear l’EEES.
    • Els orígens
      • LES SIS RECOMANACIONS DE LA DECLARACI Ó
      • DE BOLONYA (1999)
      • Promoci ó de la MOBILITAT superant els obstacles administratius i de reconeixement legal.
      • Promoci ó de la cooperaci ó europea per a assegurar la QUALITAT .
      • Adopci ó d ’ un SISTEMA F À CILMENT llegible i COMPARABLE de titulacions amb vista a afavorir l ’ OCUPABILITAT .
      • Adopci ó d ’ un sistema basat en DOS NIVELLS principals d ’ estudis : grau i postgrau .
      • Establiment d ’ un SISTEMA COM Ú DE COMPTABILITZACI Ó DEL CR È DIT.
      • Promoci ó d ’ una dimensi ó europea en l ’ educaci ó superior.
    • Evolució posterior (1999-2009). Un procés de múltiples nivells.
      • Nivell ministerial : quaranta-sis països.
      • Reunions: Praga, Berlín, Bergen, Londres, Lovaina (2009).
      • Universitats (EUA): quasi mil institucions de formació superior.
      • Organitzacions estudiantils (ESIB).
    • CAP A ON ANEM?
      • RD 1393/2007 que estableix l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials.
      • Supressió del Catàleg nacional de títols .
      • Revalorització de l’autonomia universitària.
      • Flexibilització i diversificació dels ensenyaments com a resposta a les demandes de la societat.
      • Canvi de metodologies docents:
        • Aprenentatge de l’estudiant al llarg de la vida (aprendre a aprendre).
        • Docència presencial, treball autònom i en grups.
        • Activitats de coordinació
      • Sistema de garantía de qualitat per a crear confiança:
        • Verificació prèvia i avaluació i acreditació posterior.
    • Nous ensenyaments universitaris oficials
      • Grau : formació general en una o diverses disciplines orientada a la preparació per a l’exercici d’activitats professionals.
      • Màster : formació avançada de caràcter especialitzat o multidisciplinar orientada a l’especialització acadèmica o professional o a la iniciació en la recerca .
      • Doctorat : formaci ó avan ç ada en t è cniques de recerca.
    • Principis generals
      • Pel que fa als drets fonamentals i d’igualtat: promoció dels drets humans i respecte a una cultura de pau i valors democràtics.
      • Sistema europeu de crèdits i qualificacions : definició del RD 1125/2003: “Unitat de mesura de l’haver acadèmic que representa la quantitat de treball de l’estudiant...”
      • Un SETC = 25-30 hores
      • Un curs acadèmic = 36-40 setmanes
      • Un curs acadèmic = 60 SETC
    • Nou model ensenyament-aprenentatge
        • L ’ objectiu de formaci ó é s assolir compe-t è ncies (qu è saber / qu è saber fer).
        • L ’ objecte de còmput horari é s el treball de l ’ estudiant .
        • Es redefineix el paper del professorat en el proc é s d ’ aprenentatge.
    • COMPETÈNCIES SABER Coneixements SABER FER Habilitats Destreses SABER ESTAR Actituds Valors Capacitat de respondre de la forma m é s apropiada en el moment m é s oport ú .
    • Modalitats organitzatives CLASSES TEÒRIQUES Parlar als estudiants. SEMINARIS -TALLERS Produir coneixement a través de la interacció i l’activitat dels estudiants. CLASSES PRÀCTIQUES Mostrar als estudiants com han d’actuar. PRÀCTIQUES EXTERNES Completar la formació dels alumnes en un context professional. TUTORIES: atenci ó personalitzada als estudiants.
    • RENOVACIÓ METODOLÒGICA
      • Dictar apunts no pot ser la norma (però açò no suposa cap atac a la clase magistral ).
      • Memoritzar informació no és una bona estratègia (encara que totes les facultats humanes necessiten entrenament).
      • L’ activitat docent es fa més variada i complexa:
      • - Entrenament per a la producció de coneixement.
      • - Entrenament en competències.
      • Nous mitjans , noves formes d’interacció.
    • Objectius de la Universitat de València com a universitat pública
      • Mantenir una oferta àmplia de titulacions.
      • Elaborar una oferta atractiva per als futurs estudiants universitaris, ajustada a la demanda social i la inserció laboral.
      • Continuar amb una formació de qualitat per als futurs professionals.
      • Dissenyar activitats informatives-formatives per a una millor acollida dels estudiants de primer curs.
      • Continuar apropant els centres i les titulacions de la Universitat de València als centres de batxillerat a través dels programes d’incorporació a la universitat.
    • REGULACIÓ PREUS
      • Els títols oficials de les universitats públiques tenen preus públics.
      • Igual que amb les titulacions oficials vigents, els preus del crèdit SETC els determinen les comunitats autònomes cada any dins dels límits establerts per la Conferència General de Política Universitària (article 7, RD 1393).
    • PREUS DE MÀSTERS
      • Són oficials, tenen preus públics.
      • Són més barats que els màsters propis (efecte migració).
      • Són més barats que els crèdits de doctorat.