SETEMBRE 2010
                                              NÚMERO 14,
                                              REVIS...
tebmàtica
    SUMARI
    Pàg. 4
    ENTREVISTA
    Albert Serra, director Curs d’Economia Cooperativa d’ESADE
    “Cal un ...
a   editorial
     Una nova etapa, il·lusions renovades. Així podem resumir el que hi ha al darrere d’aquesta revista
    ...
ENTREVISTA




  ALBERT SERRA
  Director del Curs de Direcció d’Economia Cooperativa d’ESADE



  “Cal un bany de realisme...
CCC_ ORIOL ARISA




transmetent aquí a ESADE és que cal deixar de            I les cooperatives, com han evolucionat? Tin...
ENTREVISTA




                                                                                                “Per a aque...
TEB x TEB




TEB                                                                                                         ...
Representants del Govern, del món
                  polític, del sector de la
                  dependència i el cooperati...
Temps de reinventar-se
A banda d’una celebració, des del TEB volíem que           Ser una cooperativa amb professionals al...
Innovació i respecte pel medi
      Peu de foto:    Al TEB ens preocupa el nostre entorn i això ho hem          Carles Día...
Música i humor per celebrar el
primer dels propers quaranta




                En Quique ens va sorprendre
              ...
NOTÍCIES TEB




                FESTA / FES-TE del Porta a Porta
   TEB Solucions fa la presentació oficial del servei a ...
NOTÍCIES TEB




El servei Porta a Porta del Mercat de la
Concepció incrementa els repartiments
Els repartiments a domicil...
NOTÍCIES TEB




    El TEB, al reportatge de la                                Maragall visita el TEB
    diputada Anna F...
NOTÍCIES TEB




    Bolet Ben Fet, en un sopar benèfic de Santi Santamaria
    El cuiner va organitzar la gala en suport ...
NOTÍCIES TEB




      TEB presenta la Guia IRPF 2010
      per a persones amb discapacitat
      El document recull recom...
NOTÍCIES SECTOR




Francesc Martínez de Foix                                  Signatura de conveni
compareix al Parlament...
VISIÓ TEB




     Eleccions al Parlament. PREGUNTEM                                   ALS CANDIDATS


  Quines propostes ...
José Montilla (Partit dels Socialistes de Catalunya)

1. El PSC tre
            treballa per aconseguir una societat més j...
Alicia Sánchez Camacho (Partit Popular de Catalunya)


        1. En l propera legislatura cal abordar una política activa...
Eleccions al Parlament



Quines són les prioritats?
PER A AL SECTOR DE LA DISCAPACITAT I EL COOPERATIVISME




 Francesc ...
Neix DINCAT
  La unificació del sector de
  la discapacitat intel·lectual
  Al CaixaFòrum, el dia 20 de maig de 2010, gran...
DINCAT




         de DINCAT, “les persones les quals representem es
                                                    ...
TEBèo!

      Els personatges:       JEP I FIDEL
      Referents paradigmàtics del seny i la rauxa, per a totes les genera...
NOTÍCIES SECTOR




L’Olivera es llança al vi negre                                Placa Francesc Macià per
Després de més...
Tebmàtica número 14
Tebmàtica número 14
Tebmàtica número 14
Tebmàtica número 14
Tebmàtica número 14
Tebmàtica número 14
Tebmàtica número 14
Tebmàtica número 14
Tebmàtica número 14
Tebmàtica número 14
Tebmàtica número 14
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Tebmàtica número 14

2,726

Published on

Tebmàtica és la revista de Grup Cooperatiu TEB, del qual forma part TEB Verd. Hi trobareu informació sobre les activitats que fem al grup.

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
2,726
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tebmàtica número 14

  1. 1. SETEMBRE 2010 NÚMERO 14, REVISTA DE GRUP TEB cooperativa 3a època empenta i valors davant la crisi ELS PRINCIPALS LÍDERS PARLAMENTARIS OPINEN SOBRE EL FUTUR DEL SECTOR DE LA DISCAPACITAT ACTE DE CELEBRACIÓ DEL 40+1 ANIVERSARI DE TEB/BARCELONETA A LA LLOTJA DE MAR TEB ES VESTEIX DE MOLTS COLORS ENTREVISTA A ALBERT SERRA, DIRECTOR DEL CURS DE DIRECCIÓ D’EMPRESES COOPERATIVES A ESADE
  2. 2. tebmàtica SUMARI Pàg. 4 ENTREVISTA Albert Serra, director Curs d’Economia Cooperativa d’ESADE “Cal un bany de realisme respecte del nostre model de benestar social” Pàg. 7 TEB xTEB _ REPORTATGE Celebració del 40+ 1 del TEB/Barceloneta. Empemta i valors davant la crisi Pàg. 18 VISIÓ TEB _ ESPECIAL ELECCIONS AL PARLAMENT TEB pregunta als principals líders parlamentaris sobre les seves propos- tes per a la discapacitat, i als presidents de COCARMI i la FCTC sobre les prioritats per al sector Pàg. 22 VISIÓ TEB_ REPORTATGE Neix DINCAT. La unificació del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya Pàg. 26 REPORTATGE TEB es vesteix de molts colors SECCIONS NOTÍCIES TEB_ PÀG. 12 TIPUS VÀLIDS_ CONTRAPORTADA NOTÍCIES SECTOR_ PÀG. 23 JOSEP MARIA SORO I JOAN ROSSELLÓ TEBÈO!!_ PÀG. 22 ESPORT I LLEURE_ PÀG. 28 ACTIVITATS TEB_ PÀG. 32 Edita: Grup Cooperatiu TEB, SCCL Direcció: Pepa Muñoz Quintana (pepa@teb.org) Consell de redacció: Pilar Altarriba, Sílvia Redacció, disseny i maquetació: Grup Canudas, Joan Cano, Dolors Colomé, Artur Cooperatiu TEB Feijoo, Daniel Garrido, Raimon Goberna, Josi Impressió: Icària Arts Gràfiques, SAL Llorenç, Francesc Martínez de Foix, Manuel Dipòsit legal: B 2254 99 Morales, Mil·li Rodríguez Tirada: 2 500 exemplars Hi han col·laborat: Neus Escribano, Miguel Redacció: TEB Sant Andreu Ángel Mayo, Martha Moller, Aida Sabiote, Fernando Pessoa, 54-64 Mònica Serra, Joana Orge, Josep Lluís Varela, Tel. 93 360 03 87 COCARMI, Confederació de Cooperatives Barcelona 08030 de Catalunya, Federació ACELL, Federació de teb@teb.org Cooperatives de Treball, Special Olympics www.teb.org
  3. 3. a editorial Una nova etapa, il·lusions renovades. Així podem resumir el que hi ha al darrere d’aquesta revista que avui teniu a les mans. La Tebmàtica ha estat sempre el símbol de l’esforç col·lectiu de les persones que formem el TEB; una revista feta a casa, amb les ganes de la gent que hi treballem d’explicar què fem i com ho fem. A través dels números anteriors perfilem la nostra història, les nostres relacions amb altres entitats, amb altres cooperatives, amb les persones compromeses; el nostre esforç en el treball, en l’oci, en l’esport... La Tebmàtica es fa ressò, en definitiva, d’aquelles activitats que ens fan sentir actius i partí- ceps de la societat en què vivim. Protagonistes d’una història que també s’escriu a través dels silencis. La Tebmàtica ha estat cinc anys sense veure la llum. L’agost de 2005, explicàvem il·lusionats que posàvem la primera pedra al nou centre de Sant Andreu i des de llavors han passat moltes coses, a no- saltres i també a la nostra societat. Durant aquests anys, al Grup Cooperatiu TEB hem estat tre- ballant per mantenir en peu aquest projecte, amb decisions doloroses, com un ERO, que per bé que s’ha intentat fer de la manera menys traumàtica, no deixa de ser un sotrac per a l’organització. Vam ser la primera cooperativa i el primer CET que ho feia, al 2007, amb el primer esclat de la crisi econòmica; també els primers a desvincular-nos del conveni. Després d’això, teníem ganes de tornar a explicar tot el que estem fent: les noves activitats que hem posat en marxa, els canvis en l’organització, els nous serveis que oferim als nostres clients... I també com ho estem fent: amb el compromís de les famílies, dels socis, dels tre- balladors, que estan treballant de valent per adaptar-se a nous escenaris. Volem remarcar que estem tirant endavant gràcies a aquest esforç col·lectiu –amb congelació salarial, flexibilitat horària i apor- tacions de capital–, que el duem a terme des de l’autocrítica i l’autoexigència, i també des de la responsabilitat amb el nostre col·lectiu, amb els nostres clients i amb la societat en general. Com el conjunt de la ciutadania, veiem amb recel les retallades en l’àmbit social i creiem que els go- verns han de valorar el major dret que assisteix a les persones amb discapacitat per ocu- par el lloc que els hi correspon a la comunitat, sobretot si el que es debat és el primer esglaó, l’accés al treball. Des d’aquí, volem reconèixer l’esforç que el govern està fent –especialment el Departa- ment de Treball, la DGIOT i la DG d’Economia Cooperativa, amb qui mantenim un diàleg fluïd– amb el compromís de donar continuïtat, a partir del segon semestre del 2009, al 75 % de l’SMI, per als col·lectius amb més risc d’exclusió, dins un conjunt de mesures i compromisos de corespon- sabilitat per construir solucions viables que ajudin a mantenir els llocs de treball, des de l’eficàcia i el sentit de la realitat. Empenta i valors davant la crisi era el títol de la celebració del 40+1 a què també fem referència en aquest número. Ja ha passat un any d’aquell acte, i ja portem, per tant dos anys dels propers 40, que volem que estiguin marcats per la visualització d’allò que fem. La Tebmàtica volem que esdevingui l’espai on ens trobem de manera periòdica, on us podem fer arribar els nostres projectes i la nostra manera fer les coses. I també un espai de relació, on trobar-nos amb persones compromeses, portada foto portada: Dolors Colomé Aquestes mans són de persones treballadores del TEB, i simbolitzen l’esforç col·lectiu per cons- truir una organització sòlida capaç de lluitar, amb empenta i valors, per superar moments difícils
  4. 4. ENTREVISTA ALBERT SERRA Director del Curs de Direcció d’Economia Cooperativa d’ESADE “Cal un bany de realisme respecte del nostre model de benestar social” Llicenciat en econòmiques i màster en Direcció Pública per ESADE, programa que ara dirigeix, junta- ment amb el Programa Partners d’aquesta escola de negocis on imparteix classe des del 1999. Compta amb una trajectòria important en gestió pública, que passa pel càrrec de gerent del Sector de Benestar de l’Ajuntament de Barcelona i també de l’Institut d’Estudis Metropolitans. Durant els últims anys ha destacat com a assessor d’empreses, administracions públiques i de l’economia social. Ha estat molt vincultat sempre al sector no lucratiu i dirigeix també la consultoria BoraKasi. La crisi del 93 us va agafar gestionant l’àrea de focalitzar els esforços a tenir una bona formació benestar social de l’Ajuntament de Barcelona. professional, i aquí sí, tenint com a horitzó el Tenint en compte aquesta expriència, quines model alemany. creieu que haurien de ser les prioritats del Govern respecte de les polítiques socials? En I també hi ha el finançament. Jo crec que les primer lloc, crec que cal prendre més consciència expectatives de l’Estat del Benestar que tenim de quin és exactament el sistema de benestar i la manera de construir-lo no s’ajusten a la social que ens podem permetre, perquè hi ha nostra política fiscal. Si decidim que no es poden molta fantasia en aquest aspecte, i cal un bany apujar els impostos, caldrà buscar sistemes de de realisme. A Catalunya, especialment, hem copagament. Al final, la consciència del que ens tingut molta tendència a comparar-nos i a aspirar podem permetre i el que no és a la base de la al model de benestar social suec o noruec on, a crisi actual. I ha passat a nivell col·lectiu i també banda de ser països més rics, tenen una pressió individual... Pensar que als 23 anys podíem tenir fiscal del 56 %, respecte de la nostra que és del una casa amb un deute del 110 % sobre el preu i 38 %. No es pot repicar i anar a missa. En segon no tenir cap risc, no era una visió gaire encertada. lloc, hem de repensar el model tenint en compte la realitat del país i les opcions estratègiques, i A nivell empresarial, també hi ha hagut grans prioritzar bé. excessos, heu notat algun canvi d’actitud en les noves promocions d’estudiants? El No hem prioritzat bé? No sempre. Hi ha que hi ha clarament és una major sensació hagut dèficits, i també excessos. De vegades em d’autoresponsabilitat respecte del propi futur, i pregunto si a Barcelona calia haver construït s’ha deixat de banda el mite de la riquesa ràpida 25 centres cívics, o poliesportius amb piscina i l’èxit fàcil. Del que tinc dubtes és que hi hagi climatitzada en poblacions de 8 000 habitants. un gran qüestionament sobre la necessitat de Potser sí... O si en l’àmbit educatiu cal que canvis en els models empresarials, els models tinguem més universitats nosaltres que Alemanya de governança... Crec que és més un canvi de i, en canvi, tinguem una primària i una secundària cultura individual. d’un nivell molt justet. Al final, per exemple, si ens posem d’acord que és estratègic canviar el S’ha aparcat, doncs, l’estereotip d’empresari model productiu d’aquest país, potser haurem de agressiu... Totalment. El missatge que s’està 4 tebmàtica
  5. 5. CCC_ ORIOL ARISA transmetent aquí a ESADE és que cal deixar de I les cooperatives, com han evolucionat? Tinc considerar el lideratge com una característica dues sensacions una mica contraposades, potser personal, intransferible i innata. Els líders són fruit d’un coneixement sesgat. D’una banda, la persones que en un context determinat són sensació, després de 25 anys que fa que conec capaços de copsar una dinàmica col·lectiva, i el sector és que hi ha reptes històrics que no tenen un moment d’habilitat particular que els s’han assolit, sobretot des del punt de vista del permet visualitzar uns objectius compartits i unes pes específic a la societat, volum quantitatiu del potencialitats, i són capaços de convertir-se en sector cooperatiu a Catalunya, visualització... els catalitzadors del grup. Però, potser la mateixa Contràriament, en altres àmbits percebo que hi persona la canvies de lloc i no fa el mateix. Per ha hagut un canvi espectacular, sobretot en dos tant, no es tracta d’una qualitat innata i aquesta és aspectes. El primer, la reubicació la ideologia la filosofia dominant. Els líder ho són en el grup, cooperativista en un marc clarament productiu no sols. El grup fa el líder i el líder fa el grup, es i empresarial, que no vol dir haver-la deixat de retroalimenten. banda. És com si el sector cooperatiu hagués trobat el veritable sentit de la seva ideologia, Com a gran coneixedor de l’economia que podríem resumir en una bona síntesi entre social i el tercer sector, com valoreu la seva treball i capital. L’altre aspecte en què s’ha trajectòria? Han fet un progrés claríssim, tant millorat molt és en el recurs humà, especialment en creixement quantitatiu com qualitatiu. De els directius. Em trobo amb una generació de tota manera, crec que hi ha dos tipus d’entitats cooperativistes molt més formada des del punt de i convindria començar a clarificar-les. Hi ha vista empresarial. I això ho estem comprovant any associacions i fundacions que funcionen molt rere any en l’edició del Programa de Direcció per bé, que han aconseguit un sistema d’eficiència a Empreses d’Economia Cooperativa, on tenim elevada i continuen operant amb lògica de tercer gent equiparable a la dels MBA, sense que s’hagi sector; és a dir, continuen mantenint el seu mercantilitzat el pensament cooperatiu. paper com a fundació o associació. Mentre que hi ha un altre tipus d’entitats que ha conservat La llei de la Dependència obria moltes la fórmula jurídica, però la seva pràctica i el seu perspectives. Era massa ambiciosa? Tal com està funcionament ha derivat cap a un funcionament formulada probablement és un model més realista típticament empresarial encobert. que el d’educació i sanitari dels anys 80, perquè tebmàtica 5
  6. 6. ENTREVISTA “Per a aquelles entitats L AR ISA que incorporen una política _ ORIO CCC pública, com és el cas de les que treballen en la inserció de persones amb discapacitat, més que clàusules socials, caldrien convenis de col·laboració directes amb l’Administració i mecanismes de supervisió” no planteja que tothom tingui accés a tots els model de persones, d’una manera de gestionar els serveis de manera gratuïta des del primer dia. Es recursos humans, d’un volum de capital social... prioritzen els col·lectius i s’estableixen terminis. El problema és que es van quedar curts en el càlcul Hi ha entitats, com les d’inserció, que d’usuaris i alhora hi va haver una certa “fantasia” competeixen amb desavantatge al mercat... en la capacitat organitzativa, tant del sector privat És un cas diferent, perquè aquí, en definitiva hi com del públic, per tirar endavant una llei en poc ha una política pública al darrere que ha de ser temps. La llei preveia generar 300 000 llocs de considerada explícitament, i al meu entendre treball en tres anys; això significa que cada empresa caldrien directament convenis de col·laboració. hauria de triplicar la seva plantilla actual, fet que és Ara bé, en una associació que fa exactament el impossible d’assumir; es poden assolir creixements mateix que una societat limitada i que no té cap del 10 % anuals, però no triplicar. diferencial ni per tipus de persones amb què treballen, ni de producte, la clàusula social no Quina és la vostra tesi respecte del que és la té sentit. És un cas diferent la cooperativa que col·laboració publicoprivada? La formulació que té com a criteri treballar amb persones amb ens agrada més és que el sector públic ha d’assumir discapacitats psíquiques, per exemple. i aprendre a executar polítiques públiques amb molta capacitat de lideratge, de gestió i d’eficàcia, i Els equilibris en la gestió d’aquest tipus utilitzar per a això qualsevol recurs disponible en el d’entitats són de vegades complicats. Què país. La idea que aquestes s’executen amb recursos recomaneu? Hi ha el doble perill: de no gestionar propis i exclusius de l’Administració és una mostra bé els recursos públics i també d’aprofitar- de desconfiança cap a la societat de la qual forma se’n i portar a una sobreexplotació a persones part i un menyspreu als recursos existents. Ha de que no estan capacitades per suportar-ho. Jo quedar clar, però, que les polítiques públiques no crec que per a aquests casos es poden establir han de servir perquè les empreses que no els va models de supervisió i governança per part de bé al mercat puguin facturar. Si l’Estat ha d’ajudar l’Administració; un equip d’experts independents al mercat, ho ha de fer a través de les polítiques i de membres de l’Administració que vetllin pel d’incentivació del sector productiu, i no de les compliment de determinats paràmetres i facin polítiques públiques i socials. suggeriments de millora. Aquest mateix recurs podria servir també per substituir les clàusules En alguna ocasió us hem sentit escèptic amb les socials: aquelles organitzacions que admetin una clàusules socials... Hem de trobar la manera de supervisió, haurien de comptar amb més puntuació traslladar el valor afegit de les organitzacions socials en els concursos. Estic segur que les entitats del i el sector cooperatiu a un compte de resultats que tercer sector i les cooperatives que realment siguin hauria d’incorporar també els intangibles. Hem transparents no tindran inconvenient a deixar-se d’aconseguir que s’hi vegin reflectits uns valors que supervisar mentre que algunes empreses lucratives formen part de l’organització, d’un determinat sí que en tindran Pepa Muñoz 6 tebmàtica
  7. 7. TEB x TEB TEB DOLORS COLOMÉ Empenta i valors davant la crisi El 14 de desembre de 2009 a TEB celebràvem que La cançó de Lluís Llach País petit, interpretada per havíem superat el 40è aniversari de la inaugura- Miquel Abres obria un acte emotiu. L’elecció no ció del TEB/Barceloneta i a la festa de celebració era fortuita; és així com veiem el TEB, “un petit la vam titular “40+1. Empenta i valors davant la país que es fa gran quan es converteix el país de crisi”. I és que certament volíem remarcar l’esforç tots”. Un acte on els més felicitats van ser els i la il·lusió que les persones que formen el Grup treballadors i treballadores que han fet possible Cooperatiu TEB estem posant en comú per superar aquests 40 anys, la seva empenta, la seva il·lusió. els moments difícils derivats de la crisi actual. Un La seva feina va quedar reflectida en els dos esforç que demostra la voluntat de permanència vídeos que es van projectar: un que explicava la d’una cooperativa. Així ho va exposar Francesc trajectòria del TEB des dels inicis, i un altre que Martínez de Foix, director general del Grup: mostrava la tasca que fan actualment. “Ara estem segurs que és el primer dels quaranta anys per tres motius, perquè hem fet tot l’esforç Josi Llorenç, la nostra presidenta, començava el seu possible gràcies a la capacitat d’autoregulació de les discurs destacant que aquest projecte el van iniciar cooperatives, perquè ens hem reinventat, i perquè set famílies i avui ja en som 700 i va mostrar el seu des del Departament de Treball s’ha fet un esforç agraïment a tots “els amics que han fet possible suplementari respecte dels CET”. aquesta singladura d’acompanyar els fills en aquest tebmàtica 7
  8. 8. Representants del Govern, del món polític, del sector de la dependència i el cooperativisme, així com els nostres clients, van compartir celebració del 40+1, un esdeveniment que simbolitza l’esforç col·lectiu per superar els moments difícils món que els ho negava tot”. I va destacar que aquesta obra, la del TEB, és una obra inacabada, que s’ha de continuar cons- truint i que tothom hi ha de contribuir perquè sigui sòlida. La Josi vol per al TEB la mateixa solidesa de l’edifici de la Llotja de Mar, on es va celebrar l’acte que va aplegar 600 persones, entre socis i treballadors, familiars, i representants del món polític. Un edifici que van trigar 30 anys a construir-se (1772- 1802) i que després al llarg dels segles ha anat patint transfor- macions, tot mantenint-ne la solidesa i la bellesa. En nom de la consellera d’Acció Social i Ciutadania, el director de serveis territorials d’aquest Departament, Josep Gonzàlez Cambray, va destacar l’exemple d’esperit de supe- ració que representa el TEB i la seva aportació a la societat: “Entendre les diferències com un valor positiu és una riquesa i ens permet avançar en igualtat d’oportunitats i fer un país per a tothom”. Una tasca, la del Grup Cooperatiu TEB que coneix de primera mà la regidora del districte de Sant Andreu de l’Ajuntament de Barcelona, Gemma Mombrú, en representació de l’alcalde, Jordi Hereu. “Vivim amb orgull la presència del TEB al barri, on està fortament arrelat”, va afirmar la regidora, qui també va reconèixer que cal “treballar conjuntament per implantar les clàusules socials en els contractes públics”. La consellera de Treball, Mar Serna, va cloure l’acte tot des- tacant la feina dels centres especials de treball, especialment l’esforç realitzat pel TEB en els darrers anys: “L’aportació del Grup Cooperatiu TEB ens mostra la capacitat de sumar esforços, la voluntat d’avançar cap a una Catalunya més in- clusiva”. Així mateix, va destacar la voluntat del Govern per impulsar mesures que contribueixin a la necessària recon- versió del sector cap a noves activitats i per incrementar-ne el suport econòmic als CET. “Aquestes mesures han d’anar encaminades a donar cada vegada més i millors oportunitats a les persones amb altres capacitats”, conclou Serna. De dalt a baix i d’esquerra a dreta. Mar Serna, con- sellera de Treball. Josep Gonzàlez Cambray, cap dels serveis territorials del Departament d’Acció Social i Ciutadania. El diputat Felip Puig, al costat de Gemma Mombrú, regidora del districte de St. Andreu, Josep Gonzàlez Cambray, Francesc Martínez de Foix i Mar Serna. Els diputats Josep Ll. Cleries i Alexandre Martí- nez. Josi Llorenç, conversant amb Artur Mas, secretari general de CiU i cap de l’oposició, i Marta Ferrussola. El regidor Xavier Trias. La presidenta del TEB comen- ta l’acte amb Marta Ferussola. Al seu costat, Josep Ll. 8 tebmàtica Cleries i Alexandre Martínez.
  9. 9. Temps de reinventar-se A banda d’una celebració, des del TEB volíem que Ser una cooperativa amb professionals altament Peu de foto: d’esquerra a dreta, l’acte esdevingués també en un espai on reflexio- implicats ha estat un dels eixos de la recuperació del Àlex Martínez, nar al voltant d’alguns dels temes que considerem TEB. Un fet que ha anat acompanyat d’un esforç per Miquel Miró, importants, per a nosaltres, i també per al conjunt projectar els nostres centres cap al futur, “potenciant Manuel Morales i de les cooperatives, especialment dels CET. El una cultura empresarial clarament focalitzada a donar Mil·li Rodríguez. primer, la crisi i les possibles sortides. I per parlar- resposta completa, directa i permanent de servei al ne, vam comptar amb l’Àlex Martínez, president client”. Així va resumir Manuel Morales, director- de l’Asociación FEAPS para el Empleo (AFEM), gerent dels CET del TEB, la clau de la recuperació del plataforma que agrupa els centres especials de treball Grup. Aquesta clara orientació al client va acompa- de l’Estat espanyol; Miquel Miró, director de la Fe- nyada de nous sectors, com l’alimentació, i també deració de Cooperatives de Treball (FCTC); Manuel de noves activitats. “Aquest any ja hem incorporat la Morales, director-gerent dels CET del TEB; Jordi fabricació de pintures infantils i continuarem treba- Duran, director de la cooperativa Xarxa Ambiental, i llant per incorporar-ne d’altres”, va afirmar Morales. Mil·li Rodríguez, presidenta de TEB Solucions. “El nostre objectiu és esdevenir el millor proveïdor en qualitat, en servei i en costos per als nostres clients”. Els primers símptomes de la crisi van fer saltar les alarmes dels centres especials de treball. Això ho sap En aquesta línia de desenvolupar nous productes i molt bé el president d’AFEM, Àlex Martínez, qui va serveis, es va posar en marxa al 2009 la cooperativa manifestar la seva preocupació pel nivell d’atur entre TEB Solucions. La seva presidenta, Mil·li Rodríguez, les persones amb discapacitat, que ja frega el 60 %. va exposar els reptes de futur de la nova entitat, que “La feina, a banda de recursos, genera també senti- passen per engegar serveis de proximitat, difícilment ments més íntims, com el d’utilitat i això per al disca- deslocalitzables. El primer servei és el repartiment a pacitat és molt important, no només per les qüestions domicili del Mercat de la Concepció, a partir del qual econòmiques, sinó també perquè genera una relació sorgeixen d’altres com neteja d’empreses, comuni- d’igualtat”. AFEM calcula que a l’Estat espanyol viuen tats o pàrquings, i també neteges de cotxes amb un al voltant de 230 000 persones amb discapacitats de sistema ecològic. “Històricament les ciutats sorgien les quals 50 000 estan en condicions de treballar, per al voltant dels mercats; nosaltres volem fer el mateix, bé que a penes ho fan 15 000. posar com a centre d’operacions el mercat i a partir d’aquí expandir-nos amb noves activitats”. A Catalunya són prop de 10 000 les persones que treballen en CET, la majoria industrials i, per tant, Xarxa Ambiental és una altra de les apostes del TEB. amb risc. Molts d’aquests centres són cooperatives, Jordi Duran, el seu director va explicar que sota la una fórmula empresarial que en molts casos ha estat fórmula de cooperativa de serveis, que agrupa dife- decisiva per assegurar la permanència d’un projecte. rents CET d’arreu del Territori, Xarxa vol esdevenir “Som l’únic tipus d’empresa que de manera indisso- “un esglaó intermedi entre els ajuntaments i els prin- luble concentra la propietat en els seus socis treballa- cipals operadors de serveis”. Centrat en activitats de dors”, va explicar Miquel Miró, director de la FCTC, manteniment de mobiliari urbà, Xarxa és proveïdora “en definitiva, som empreses de persones per a les de grans operadors que accedeixen a grans contractes persones”. als quals els CET per ells mateixos no poden accedir. tebmàtica 9
  10. 10. Innovació i respecte pel medi Peu de foto: Al TEB ens preocupa el nostre entorn i això ho hem Carles Díaz va iniciar a Catalunya el conreu del d’esquerra a dreta, tingut en compte a l’hora de desenvolupar noves xiitake, bolet de roure, de manera ecològica fa 10 Josep Santacreu, activitats. Per això, en la celebració del 40+1 vam anys, una activitat a la qual va afegir el vessant social Carlos Díaz, Martí voler conversar al voltant de la responsabilitat social i en incorporar-se TEB Verd. Biòleg, gran amant de la Boada i Santi la sostenibilitat mediambiental amb persones amb una natura i boletaire d’afició, va entendre que els nostres Santamaria. preocupació i una experiència dilatada en aquest àm- boscos no podien satisfer l’alta demanda de bolets i bit: Josep Santacreu, president de la comissió d’RSE va començar a conrear-los, tot mirant de fer-ho sota de la Cambra de Comerç de Barcelona, Martí Boada, un procés que vetllés per la qualitat i el respecte pel geògraf naturalista i doctor en ciències ambientals a la medi. Bolet Ben Fet és la marca de sota la qual es co- UAB; Carles Díaz, biòleg, president de TEB Verd i ini- mercialitzen sis varietats. “A més, el que busquem és ciador a Catalunya del cultiu del bolet xiitake, i Santi generar sinèrgies amb altres activitats que fem a TEB Santamaria, reconegut cuiner propietari del Racó de Verd, com per exemple, la fusta dels esbrossaments Can Fabes, un restaurant amb tres estrelles Michelin que fem als boscos, la reaprofitem per a cultivar els on els protagonistes són els productes naturals, de bolets o bé com a energia per a la caldera de biomassa temporada i de l’entorn. de les nostres instal·lacions”. “El futur de Catalunya passa per empreses innova- La qualitat dels bolets i la cura pel procés van fer dores i responsables, uns elements que no són per decantar al cuiner Santi Santamaria per la marca Bolet fer bonic, sinó que són imprescindibles estratègica- Ben Fet. “Gràcies a la cuina dels bolets, el Racó de ment”. Així va expressar el seu convenciment ferm Can Fabes va tenir una gran trascendència fa 30 anys, de l’aposta necessària per l’RSE Josep Santacreu, però amb el temps m’he adonat que potser m’he que a banda de membre de la Cambra de Comerç de convertit en aquesta mena de personatge públic que Barcelona també presideix Integralia, un CET posat ha potenciar la febre del caçador de bolet”, va explicar en marxa per l’empresa DKV que dóna feina a 180 el cuiner. Santamaria, va manifestar el seu convenci- persones, majoritàriament a Catalunya. Aquesta expe- ment que cal “tenir sentit comú i moderar la nostra riència el porta a manifestar també la importància que presència al bosc per protegir molts dels productes els CET incorporin alts nivells d’exigència: “Si volem feréstecs, salvatges i naturals”. projectes sostenibles, hem de pensar en un model molt exigent, programes de qualitat, de recursos Units per la seva amistat i per l’estima pel Montseny, humans, de selecció, de productivitat...”. el naturalista Martí Boada comparteix amb San- tamaria la necessitat de treure pressió als boscos i, Santacreu va defensar la necessitat d’apostar social- sobretot, d’apostar de manera clara per la sostenibili- ment per les capacitats per les persones, per a la tat. “Les nostres àvies, sense tanta intel·lectualitat, ja qual cosa “és imprescindible la col·laboració entre aplicaven la sostenibilitat; sabien que si volien ous mai Administració, entitats i empreses ordinàries, perquè havien de posar la gallina a la cassola”. Amb aquest to el repte és massa gran i massa important per al país irònic, Boada va explicar la que serà la tercera gran per no fer-ho plegats”. El president d’Integralia, va revolució de la humanitat, “una revolució que no té engrescar el TEB a seguir apostant per productes in- cap avi Marx ni cap gran autor al darrere, sinó molta novadors, com el Porta a Porta i el cultiu dels bolets. gent a peu d’obra”. 10 tebmàtica
  11. 11. Música i humor per celebrar el primer dels propers quaranta En Quique ens va sorprendre a tots amb els seus malabars. El Tortell Poltrona, va posar la nota d’humor necessària en tota celebració, a banda d’enredar la Marta Bayari, conductora de tot l’acte. La música va ser-hi present, tant a l’obertura com al tancament de l’acte. Miquel Abres cantava País petit de Lluís Llach i el Grup Els Cracks d’Andi, van posar marxa amb Maria Caipririnha de Carlinhos Brown i ens van convidar a somiar amb Imagine de John Lennon. La cantant Monica Green va posar el punt i final. tebmàtica 11
  12. 12. NOTÍCIES TEB FESTA / FES-TE del Porta a Porta TEB Solucions fa la presentació oficial del servei a domicili del Mercat de la Concepció Francesc Martínez de Foix dóna la benvinguda al costat de les persones que fan el servei de Porta a Porta. D’esquerra a dreta, l’advocada Magda Magda Oranich va aprofitar per Oranich, la periodista Elisenda Roca i l’actriu Montse Guallar, totes tres veïnes fer-se del Porta a Porta i fer les de l’Eixample i clientes del Mercat de la compres que posteriorment els Concepció. A sota, Josi Llorenç, presi- denta del Grup Cooperatiu TEB i Montse treballadors i treballadores del Abril, vicepresidenta de l’Associació de TEB li van fer arribar a casa. Comerciants del Mercat de la Concepció. A dalt, d’esquerra a dreta, l’historiador Jaume Sobrequés, la directora de la Fundació FCB, Marta Segú, i el llavors directiu del FCB Alfons Godall. Al costat, Jordi Torrades, gerent de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, i Bernat Valls, cap de l’Oficina de Fires i Mercats de la Diputació de Barcelona. A dalt, el malabarista Quique. A la dreta, la maga Joana en un moment del seu espectacle amb un treballador del TEB. A dalt Pepa Muñoz, llavors presidenta de la Federació de Coo- peratives de Treball, i Loli Saball, gerent de la Coodinadora de Tallers de Disminuïts Psíquics, des del maig DINCAT. Una cinquantena de persones es van aplegar el passat 17 Marta Bayarri va ser l’encarregada de conduir l’acte que va de març a la inauguració del servei de repartiment a domi- servir per parlar de les capacitats del col·lectiu que TEB re- cili que TEB Solucions gestiona al Mercat de la Concepció, presenta. Aquest servei és una prova més de la quantitat de sota el lema “FESTA/FES-TE del Porta a Porta”. La trobada, feines que poden desenvolupar les persones amb discapa- al mig del Mercat, va comptar amb persones reconegudes citat intel·lectual i una bona manera també de fer-se visu- la política, el teatre, la televisió, el Barça i les entitats repre- bles a la societat. L’acte va comptar amb les actuacions del sentatives del cooperativisme i de la discapacitat. malabarista Quique i de Joana, la filla del Màgic Andreu. 12 tebmàtica
  13. 13. NOTÍCIES TEB El servei Porta a Porta del Mercat de la Concepció incrementa els repartiments Els repartiments a domicili del Mercat de la Concepció han augmentat en els darrers mesos. Ara fa un any, aquest mercat va con- tractar el servei Porta a Porta de la coope- rativa TEB Solucions, que actualment ocupa tres persones amb discapacitat. El Porta a Porta compta amb un punt de servei integral dintre del Mercat, així com espais diferenciats i climatitzats per a l’emmagatzematge de les compres (carn, peix, vegetals...). A més a més, disposa de carretons amb caixes isotèrmiques i vehi- cles per dur a terme els repartiments d’una manera segura i higiènica. Aquest servei va començar amb lliuraments en un radi de 500 metres i s’ha ampliat al conjunt de la ciutat de Barcelona, per la demanda generada pels mateixos clients, . D’aquesta manera, les parades del mercat han pogut fidelitzar la seva clientela, així com incrementar el seu radi d’influència. GRUP COOPERATIU TEB TEB Verd guanya el concurs del Parc del Putget i s’adjudica un sector forestal de Matadepera Les brigades TEB Verd continuaran fent-se càrrec dels serveis de jardineria i neteja del Parc del Putget (Barcelona) i les zones d’influència durant els propers dos anys. Això ha estat gràcies que la cooperativa ha guanyat el concurs públic de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, amb una oferta que incorporava el servei de cap de setmana i que ampliava l’horari en quatre hores entre setmana. Aquests elements de millora han estat clau per a la valoració positiva dels tècnics. Així mateix, el passat maig, TEB Verd es va adjudicar el concurs del Sector 5 de Matadepera. En aquest municipi, la tasca dels jardiners del TEB consisteix a aconseguir una millora en la qualitat ecològica del bosc, així com en l’estètica paisatgística, a més de minimitzar el risc d’incendis, tot establint una zona GRUP COOPERATIU TEB de protecció que delimiti les àrees urbanes i forestals. tebmàtica 13
  14. 14. NOTÍCIES TEB El TEB, al reportatge de la Maragall visita el TEB diputada Anna Figueras del programa Parlament GRUP COOPERATIU TEB L’expresident del Govern de la Generalitat, Pasqual La diputada de Convergència i Unió Anna Figueras Maragall, va visitar les instal·lacions del TEB de Sant va escollir el TEB per al reportatge del programa Andreu el passat nou de març. Durant un matí es Parlament emès el passat 10 d’abril, que fa un va posar al dia dels projectes de futur del Grup Coo- recorregut pels espais propers de la vida dels dipu- peratiu i també va conèixer de primera mà la tasca tats que ells mateixos trien. “El que més m’agrada dels treballadors. del TEB és comprovar com l’empenta i les ganes de lluitar d’un grup de pares que buscaven la norma- litat i l’autonomia dels seus fills amb discapacitat han fet que passessin d’un projecte de petites dimensions, al que són ara”. Així explica aquesta andreuenca com veu la cooperativa TEB i com ha viscut el seu desenvolupament al barri. GRUP COOPERATIU TEB TEB participa en el programa INCORPORA de l’Obra Social “La Caixa”, que té com a objectiu facilitar el procés d’inserció laboral a empreses ordinàries d’aquells col·lectius fràgils, és a dir, amb risc d’exclusió social i discapacitats, com a pas previ per una integració social amb qualitat. A través d’aquest programa, TEB forma part, jun- El Grup Cooperatiu TEB es va afegir a la Mani- tament amb altres entitats, d’una xarxa de tècnics festació del 10 de juliol “Som una nació, nosal- d’inserció laboral que posa en contacte la persona tres decidim”, organitzada per Òmnium Cultu- amb discapacitat amb l’empresa que busca cobrir ral, amb un èxit de participació sense precedents un lloc de treball amb aquest col·lectiu. Així mateix, en la història de Catalunya. A la Campanya es els oferim un assessorament posterior a la contrac- van adherir gairebé un miler d’entitats, les quals tació laboral. També fomentem la Responsabilitat van que la sentència del Tribunal Constitucional Social Corporativa de les empreses i els oferim representa una escomesa a la voluntat del poble informació sobre els avantatges d’incorporar per- català, reflectida en un referèndum. TEB Funda- sones amb risc d’exclusió al món laboral. ció Privada i Fundació Tedis també hi van signar. 14 tebmàtica
  15. 15. NOTÍCIES TEB Bolet Ben Fet, en un sopar benèfic de Santi Santamaria El cuiner va organitzar la gala en suport a la candidatura de Vicenç Ferrer al Premi Nobel i va incloure un àpat que incorporava el bolet xiitake cultivat pel TEB “Volem retre homenatge a un del sopar del passat 8 de juliol català universal que va deixar per recaptar fons per a la Fun- una profunda empremta a dació Vicenç Ferrer, celebrat a Àsia amb un menú elaborat a l’Hesperia Tower, restaurant partir de productes catalans, del recoengut cuiner. Entre els però amb aromes i tècniques ingredients, hi havia el bolet índies”. Així explica Santi San- xiitake, cultivat per Bolet Ben tamaria al seu Blog el menú Fet del TEB Verd. TEB supera amb bona nota l’auditoria de Kraft Foods GRUP COOPERATIU TEB Amb una puntuació de 91 sobre 100, TEB Barce- lona ha superat l’auditoria de Kraft Foods. “TEB té un bon sistema de qualitat i una cultura de millora neces- contínua, i van ser molt oberts i honestos amb sitats de tem- el que cal millorar”. Aquesta és la conclusió de peratura aïllament i circuits peratura, l’exhaustiva auditoria que aquesta multinacional del d’entrada i de sortida de la mercaderia. mercat alimentari va fer de les nostres instal·lacions Kraft Foods va començar a treballar amb el TEB i de la nostra metodologia de treball. l’octubre del 2009, i hem esdevingut copacker ho- mologat d’aquesta multinacional per a Biscuits en “Ens hem de sentir orgullosos d’haver superat amb España.El repte ara és continuar treballant el nostre un excel·lent els nivells d’exigència d’una empresa sistema de qualitat per poder obrir-nos a altres pro- líder del sector de l’alimentació”, afirma Alexandri- ductes de Kraft Foods com poden ser les maioneses na Altirriba, directora d’uns dels centres del TEB i o el formatge Philadelphia, entre d’altres. responsable de qualitat de la línia de Kraft. De moment, l’equip de qualitat del TEB treballa en Per a la nostra organització ha estat un repte el perfeccionament del nostre sistema de qualitat important obrir-nos al sector de l’alimentació i per i per continuar enriquint el Manual de Qualitat i el a aconseguir-ho, en l’últim any hem fet un esforç Manual de procediments que s’han elaborat per a important per adequar les nostres instal·lacions a les Kraft Foods. tebmàtica 15
  16. 16. NOTÍCIES TEB TEB presenta la Guia IRPF 2010 per a persones amb discapacitat El document recull recomanacions per fer la declaració de l’any vinent i informa dels perjudicis del límit de 8 000 € i dels errors més freqüents GRUP COOPERATIU TEB GRUP COOPERATIU TEB L’increment del salari mínim interprofessional (SMI) i el 65 % i també quan està incapacitada judicialment. Un manteniment del mínim per tenir beneficis fiscals en altre oblit freqüent és l’aplicació de la reducció general els 8 000 euros (superior a l’SMI) fa que moltes famí- dels rendiments del treball, en comptes de l’específica per lies perdin la possibilitat de desgravar. Aquesta és una “persona treballadora activa amb discapacitat”. de les qüestions que es detallen de manera exhaustiva en la Guia útil IRPF 2010. La fiscalitat en les persones Així mateix, les persones que compten amb el Servei de amb discapacitat, elaborada pel TEB. El document es va Suport a l’Autonomia a la Pròpia Llar han d’anar alerta presentar en un acte públic per a les famílies del TEB a les perquè des del 2008 Hisenda aplica l’import rebut instal·lacions de Sant Andreu el 18 de maig. En l’obertura de la Generalitat per aquest concepte com un ingrés de l’acte, Josi Llorenç, presidental del Grup, va explicar computable a l’IRPF per a la persona que rep el servei. que s’ha traslladat el greuge en les deduccions fiscals El TEB i l’APPS (ara DINCAT) van donar suport a un grup derivat de l’apujada de l’SMI als advocats de DINCAT de famílies a l’hora de fer un requeriment a Hisenda i també a organitzacions polítiques, i sembla factible perquè els consideressin del tipus d’ingressos exempts aconseguir-ne la modificació. vincultats a la llei de l’Autonomia Personal. Aquest requeriment ha estat normal- Artur Feijoo, cap ment acceptat. d’Administració del TEB, i Què vol dir incapacitació judicial? Ferran Gómez, president de Les famílies es troben molt TEB Habitatge, van ser els Es tracta d’una protecció judicial; un sovint que els experts que els encarregats de fer el repàs procediment legal (requereix sentència ju- fan les declaracions de renda, del document i d’informar dicial) que té per objecte garantir els drets desconeixen les especificitats sobre alguns dels errors més i el benestar d’aquelles persones que, a de les persones amb discapa- importants comesos, fins i tot, causa de les seves condicions, físiques o citat pel que fa a la tributació des d’Hisenda. Un dels més psíquiques, no es troben en situació de de- a Hisenda. És per això que des habituals és que es de vegades, cidir, administrar els seus béns o tenir cura del TEB es recomana que els quan es detecten més de 8 000 d’elles mateixes i necessiten una tercera facin arribar aquesta guia, on euros bruts a l’any s’eliminen persona que assumeixi aquesta responsa- es detallen tots els aspectes automàticament les deduccions bilitat, és a dir, la seva tutela o curatela. necessaris que cal tenir en per “discapacitat i descendent” Les persones que estan incapacitades compte. Així mateix, l’equip sense tenir en compte que judicialment tenen els mateixos beneficis d’Administració del TEB es l’import net pot ser menor. fiscals que les que tenen una disminució posa a disposició de les famí- Aquestes deduccions són igual o superior al 65 %, encara que no lies per a qualsevol consulta majors quan la persona té una acreditin aquest grau. (podeu contactar-hi a través discapacitat igual o superior al de l’equip social). 16 tebmàtica
  17. 17. NOTÍCIES SECTOR Francesc Martínez de Foix Signatura de conveni compareix al Parlament amb la Fundació La Caixa TEB Barcelona va signar el passat 16 de juliol un conveni de col·laboració amb la Fundació La Caixa emmarcat en el Programa d’Ajuts a Projectes d’Iniciatives Socials 2010 d’aquesta entitat. El projecte elaborat pel TEB preveu treballar amb les persones de la nostra entitat afectades per l’ERO d’extinció per fer-ne el diagnòstic d’ocupabilitat; també contempla establir un itinerari individual amb accions pactades, així com actuacions formatives en Francesc Martínez de Foix va comparèixer a la Co- competències transversals i tecnicoprofessionals. missió d’Estudi de la Situació de les Persones amb Discapacitat del Parlament el passat 17 de març, En representació de la Fundació La Caixa va signar per tal d’aportar-hi l’experiència del TEB. El direc- Salvador Arnal Caldero, director d’Àrea de Negoci tor del Grup Cooperatiu va destacar els efectes de les Roquetes-Verdum, en presència de Natàlia devastadors que pot tenir la crisi actual: “Destruir Vives-jenny, directora de comunicació del territorial llocs de treball en el nostre àmbit no vol dir no- de Catalunya de La Caixa. més enviar a casa persones que no han tingut –i difícilment tindran– cap altra oportunitat d’accès al treball; cal valorar també que aquests llocs de treball són el principal fonament d’un projecte de vida, i la pèrdua que representa la desaparició d’entitats que han estat potents agents socials i la irreversabilitat total del procés”. Podeu veure tota la intervenció a www.teb.org Perfecto Alonso, nou president de la Federació de Cooperatives de Treball Francesc Martínez de Foix forma part del nou consell rector escollit FCTC_ JORDI PARETO L’advocat Perfecto Alonso, de la cooperativa Set-C, amb més de 20 anys de trajectòria, al costat d’altres va assumir la presidència de la Federació de Coope- de recent creació. Destaca també la diversitat de sec- ratives de Treball, en substitució de Pepa Muñoz. En tors, des de l’atenció a les persones, la consultoria nom del nou equip Alonso va expressar “la il·lusió empresarial, els transports, la comunicació, les TIC, de la nova estructura” i la seva voluntat de “con- les ambulàncies o la fabricació de mobles. Francesc centrar-se en l’aplicació del Pla Estratègic aprovat Martínez de Foix s’incorpora al consell rector com a i treballar a partir del talent de les persones i les representant del Grup Cooperatiu TEB. organitzacions”. Després de 7 anys en el càrrec Pepa Muñoz va anun- Al nou equip s’han incorporat onze cooperatives ciar que continuaria treballant pel foment dels valors que, per primera vegada, participen en l’òrgan de cooperatius com a responsable de comunicació i govern de la FCTC. Entre elles, hi trobem empreses promoció cooperativa al Grup TEB. tebmàtica 17
  18. 18. VISIÓ TEB Eleccions al Parlament. PREGUNTEM ALS CANDIDATS Quines propostes tenen per al sector de la discapacitat? S’acosta el període d’eleccions i el moment en què les formacions polítiques ela- boren els seus programes electorals. Des del TEB, la nostra preocupació té a veure amb les millores que es proposen per al conjunt de les persones amb discapacitat, i per això, hem volgut conèixer la visió dels grups parlamentaris a través de dues preguntes: 1. Quines són les principals propostes de la vostra formació política per a les per- sones amb discapacitat? 2. En aquestes propostes, quin paper creieu que hauria de tenir el moviment asso- ciatiu i les entitats sense ànim de lucre? Artur Mas (Convergència i Unió) 1. L’objectiu principal ha de ser que cada una d’elles sigui pr rapidesa en la gestió, i la proximitat i servei a les persones. el màxim d’autònoma possible. Per tant, es tracta de maxi- En aquest sentit, és important la desburocratització en mitzar l’autonomia personal i eradicar la dependència. l’atenció social i, a tall d’exemple, cal promoure la unifica- La formació i l’ocupació són dues de les vies en les quals ció de les diferents valoracions actuals (grau de discapaci- s’ha de treballar de manera ferma i decidida. En aquest tat, grau i nivell de dependència...). sentit, vetllarem pel compliment de la LISMI pel que fa a De tota manera, ja avanço que les finances de la Generali- l’ocupació de les persones amb discapacitat a les adminis- tat estan en una situació molt precària i això ens pot portar tracions i les empreses. que algunes de les decisions quedin condicionades a la D’altra banda, una línia de treball important serà incre- situació financera de la Generalitat. mentar la competitivitat dels centres especials de treball, així com generar noves perspectives de col·laboració entre 2. Per a CiU, el moviment associatiu i les entitats sense afany empresa i mercat. Ens proposem crear un Pla de promo- de lucre, és a dir, el tercer sector, tenen un paper clau en ció, suport i millora d’aquests centres especials de treball, l’àmbit de les polítiques socials. Tenen un paper clau. Les acordat amb el sector, que asseguri la creació de noves entitats del tercer sector van ser a Catalunya la punta de places i també que afavoreixi el manteniment del lloc de llança en l’ impuls a l’ atenció a les persones. Ara cal, des de treball un mínim de 3 anys. l’Administració, col·laborar i confiar en la tasca que realit- També haurem de concretar nous models residencials i zen. Per això, haurem d’assegurar el finançament d’aquests d’atenció amb normatives més flexibles, amb més qualitat, entitats i dels serveis que presten a través de l’aplicació de i en la línia de reforçar l’ autonomia personal. clàusules socials i que en els concursos públics es valori la A tot això, hi vull afegir el meu ferm compromís de qualitat i l’experiència en la prestació dels serveis. Caldrà treballar pel compliment escrupolós de la normativa, passar de la política de subvencions a la política de concerta- començant pels terminis, i continuant per l’eficiència i cions que doni més estabilitat i liquiditat financeres. 18 tebmàtica
  19. 19. José Montilla (Partit dels Socialistes de Catalunya) 1. El PSC tre treballa per aconseguir una societat més justa i - I hem de dotar-nos dels serveis i programes per millo- per això és imprescindible que la nostra societat sigui una rar la salut de les persones amb discapacitat, garantint societat inclusiva, que incorpori totes les persones amb que ningú no queda al marge per problema de recursos les seves diferències, i permeti que visquin amb la màxima econòmics. autonomia i normalitat possible. Durant aquests darrers anys aquestes han estat algunes de Aquest és el nostre principal objectiu i per aconseguir-ho les accions que hem fet i per on hem avançat. Encara queda hem de treballar transversalment des de tots els àmbits: molt de camí per fer, i el nostre objectiu és clar, apostar - Hem de promoure que l’escola ordinària sigui més per una societat inclusiva. inclusiva i tingui els suports necessaris per escolaritzar la majoria d’infants i joves amb discapacitat. Només els 2. Per al PSC és essencial treballar conjuntament amb el que no puguin ser integrats en escoles ordinàries han tercer sector. A Catalunya disposem d’una forta societat d’anar a escoles especials. civil organitzada que cal recolzar. Sense el seu treball no - Hem de facilitar l’accés al món laboral, tan potenciant disposaríem de la major part de serveis per a les persones el suport al treball en empreses ordinàries com fomen- amb discapacitat. Alguns d’aquests serveis els presten les tant la viabilitat dels centres especials de treball. entitats, i ho fan molt bé, altres els han aconseguit amb les - Hem de millorar l’accessibilitat del transport públic, seves reivindicacions. dels carrers, dels habitatges... per assegurar que les persones amb discapacitat tinguin una mobilitat al més Durant aquests anys hem millorat el mecanismes de autònoma possible. finançament i hem fet un pla de suport al tercer sector. Cal - Hem de dotar-nos dels recursos residencials necessa- continuar per aquest camí, millorar encara més el finança- ris per atendre les persones amb discapacitat que no ment de les entitats, donar suport al seu funcionament i poden viure a casa seva: pisos tutelats, llars residen- simplificar les relacions amb l’Administració. Relacions cials... que han d’estar basades en la confiança mútua. Jo Puigcercós (Esquerra Republicana de Catalunya) Joan 1. Una aposta decidida per seguir enfortint el sistema decid plinària i fomentant uns serveis i prestacions més flexibles. català de serveis socials davant de la transformació de la so- És important també la supervisió del compliment de la cietat catalana dels últims temps. Necessitem instruments LISMI i l’efectivitat de la reserva dels llocs de treball per ràpids i eficaços que donin resposta a les noves necessitats a persones amb discapacitat i establir un programa d’ajuts socials i que ens ajudin a seguir bastint un sistema de be- per al suport i el seguiment de la inserció laboral en nestar que ajudi a millorar la qualitat de vida als ciutadans l’empresa ordinària. També potenciarem els programes de i ciutadanes del nostre país. Per tant, haurem de saber cogestió del treball. adaptar els nostres serveis socials a una nova realitat més complexa i diversa i aconseguir un sistema en què tots els 2. El tercer sector és un aliat estratègic, en tant que apor- operadors tinguin cabuda. Administració pública, empreses ten qualitat i professionalitat en l’atenció i ofereixen uns i tercer sector han de poder aportar la seva experiència i valors intangibles imprescindibles per al bon funcionament els seus valors per enfortir i fer créixer el sistema. Caldrà de la nostra societat. dotar-se de diferents iniciatives civils per desplegar la Per això, hem impulsat el Pla de Suport per ajudar a xarxa de serveis, sempre dins dels principis de retiment de consolidar i fer créixer les entitats que en formen part, comptes, qualitat i professionalitat dels prestadors efectius millorar la formació i la gestió dels seus recursos humans i del servei per tal de desplegar un servei públic de qualitat ampliar la seva participació en la implantació de les políti- amb polítiques accessibles per a tots els ciutadans. ques socials al país. Des del Departament d’Acció Social i Ciutadania hem Des dels serveis socials cal impulsar un model d’atenció estat al costat de les ONG catalanes en la seva reivindicació integral individualitzada fomentant la intervenció conjunta per a gestionar el 0,7 % de l’IRPF, després que el Govern des de diversos àmbits de la protecció social i diferents ini- espanyol manifestés la possibilitat de deixar fora d’aquesta ciatives i donar resposta des d’una perspectiva multidisci- convocatòria les entitats del nostre país. tebmàtica 19
  20. 20. Alicia Sánchez Camacho (Partit Popular de Catalunya) 1. En l propera legislatura cal abordar una política activa la als seus fills fins a la inclusió laboral amb la signatura d’un que recolzi la inclusió social i l’autonomia personal. El pacte per l’ocupació de les persones amb discapacitat, gran repte col·lectiu és recuperar l’esperit de la llei de passant per garantir la inclusivitat a l’educació secundària Dependència i de Serveis socials en què l’autonomia perso- i superior. A més, hem d’aprovar, per fi i després d’anys nal es posava per sobre de la dependència personal. Hem d’espera, el decret d’accessibilitat tan esperat pel sector, de regular i garantir, per tant, el servei d’atenció personal, així com millores en el sistema de salut i benestar que com a fonament d’una vida autònoma i d’una vida lliure, i incloguin un nou model de suport i d’atenció neuropsi- posar-ho al centre del desenvolupament d’una política de quiàtrica, de rehabilitació de manteniment, l’impuls de vida independent per a tothom. polítiques de R+D+i en tecnologies per a la vida indepen- dent i la reaparició de les ajudes PUA. Passar de la dependència a l’autonomia ha de ser el gran repte de la propera legislatura. Així, podrem encetar la 2. Tot això no es podrà fer sense comptar amb la societat revisió dels serveis destinats a les persones amb discapaci- civil ni el tercer sector social. Per això, cal donar veu al tat que actualment passen per ser excessivament institu- sector en tot allò que li afecta. No té sentit que signem un cionals i no aposten per la vida independent a casa. Això pacte per l’ocupació o per l’educació sense el concurs de ha de passar necessàriament per l’impuls d’un nou model les persones amb discapacitat i les seves entitats. A més, residencial en petits apartaments i d’atenció diürna. hem de millorar els processos de relació entre el tercer L’autonomia s’ha de completar amb un itinerari vital sector i les administracions, retallant la burocràcia, reduint plenament inclusiu: de l’aposta per una veritable escola els terminis de pagament i introduint les clàusules socials inclusiva amb recursos i professionals, donant llibertat a en els contractes de l’Administració com a mostra de les famílies per accedir al tipus d’educació que volen per suport a la tasca que fa el tercer sector a Catalunya. Joan Herrera (Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa) 1. El principal repte és garantir el desplegament de la nova inci l pt 2. La xarxa pública de serveis socials a Catalunya s’ha legislació social (llei d’Autonomia Personal i llei de Serveis desenvolupat de la mà del moviment associatiu i del Socials). Si bé s’ha fet un gran avenç en el reconeixement tercer sector sense afany de lucre del nostre país. Per de drets, ara toca centrar els esforços a garantir-los. I això, tant, no entenc l’un sense l’altre. El compromís polític per a ICV-EUiA implica principalment, ampliar la Cartera amb el tercer sector sense afany de lucre és evident i així de Serveis Socials, incrementant el nombre de presta- s’ha posat de manifest en aquesta legislatura mitjançant cions garantides (com el servei de lleure o les prestacions l’aprovació del Pla de Suport al Tercer Sector Social tecnològiques) i minimitzant el copagament. Cal invertir 2008-2010, amb la dotació extraordinària d’ajuts del la tendència en l’excessiu pes de les prestacions per cures Govern per import de 3,6 milions d’euros a entitats que en l’entorn familiar que perpetuen el rol de cuidadora de treballin amb els col·lectius que més han patit la crisi o la dona. També l’assistència personal és encara avui dia una amb convenis de col·laboració plurianuals. assignatura pendent; és imprescindible garantir la llibertat real de triar entre els recursos institucionalitzadors o els Amb tot, som conscients que queda molt a fer pel reco- suports per a una vida independent. neixement del tercer sector social, cal avançar tant en la seva participació en òrgans consultius com en Consell de Per ser coherents, hem de dir que la nostra aposta per Treball Econòmic i Social, o la comissió de seguiment l’autonomia personal i la vida independent passa inevitable- de l’Acord Estratègic, com en qüestions puntuals com la ment per una reforma fiscal progressiva. Creiem que en el generalització de les clàusules socials, la territorialització context de crisi actual i de retallades és tan important fer del 0,7 % de l’IRPF destinats a fins socials, l’aplicació d’un propostes com argumentar-ne el finançament. Perquè ens tipus 0 en l’IVA i la millora dels procediments de contrac- entenguem, no ens podem prometre audífons i ulleres gratis. tació pública. 20 tebmàtica
  21. 21. Eleccions al Parlament Quines són les prioritats? PER A AL SECTOR DE LA DISCAPACITAT I EL COOPERATIVISME Francesc Pér Fr Pérez Perfecto Alonso (president del Comitè Català de Repre- (president de la Federació de sentants de Persones amb Discapacitat) Cooperatives de Treball) Davant d’aquesta nova legislatura, el que demanem des A hores d’ara estem vivint un canvi cultural important de Cocarmi és que es faci un veritable esforç perquè pel que fa a les cooperatives que alhora són centres s’acompleixin de manera efectiva les lleis que hi ha especials de treball. Encara no sabem ben bé quines seran fins ara vigents i que tenen a veure amb la millora de les conseqüències a mitjà termini, per bé que algunes ja les persones amb discapacitat. Venim d’un període les estem començant a notar. El més evident és que hem de desplegament legislatiu intens i creiem que és el passat de dependre del Departament d’Acció Social al de moment de fer els passos necessaris per garantir-ne el Treball i, més enllà de les diferències que hi pugui haver compliment. I, en aquest sentit, la crisi no es pot utilit- a nivell burocràtic, el que és evident és que al darrere hi zar com una excusa per no atendre de manera adequada ha una transformació conceptual: que deixem de ser “es- uns col·lectius que, pel seu risc d’exclusió, haurien coles” per esdevenir centres de producció. Aquest fet té de ser prioritaris en les polítiques socials. Després repercussions en l’àmbit dels convenis que fins ara esta- de gairebé 30 anys des de l’aprovació LISMI, encara ven pensats més per als centres educatius que no pas per estem demanant-ne el compliment efectiu, almenys de a empreses de producció, en els sous, en les vacances... mesures alternatives. Respecte de la llei de l’Autonomia Segurament aquí les administracions públiques hauran Personal, cal fer un esforç per agilitar-ne les valoracions d’aprofundir en l’acompanyament que els fan perquè i perquè es respecti la data del 2015 per al seu desple- els CET puguem fer el viratge cultural que necessitarem gament definitiu. I respecte de la llei de Serveis Socials i que, sens dubte, no serà exempt de dificultats (per de Catalunya, garantir la cartera de serveis que ja per a exemple, haurem de fer molta pedagogia amb els sindi- nosaltres era insuficient en el seu desplegament. cats, també amb les famílies, amb els treballadors, amb els socis cooperativistes...). Ara bé, volem evidenciar també que no tot es resol mitjançant lleis, i menys encara si aquestes no s’acaben Crec també que com a sector cooperatiu hauríem de de complir. Cal, per exemple, un esforç clar i decidit començar a explorar idees i experiències que estan per la integració laboral que requereix un compromís començant a treballar en altres països europeus. Per per part de tots els agents implicats en el procés: les exemple, a Luxemburg, s’està estudiant la possibilitat empreses, els sindicats, les administracions i el teixit de tancar o limitar determinats mercats per al sector associatiu. I és que la veritable integració passa per de la discapacitat, per tal de garantir la subsistència de aconseguir pal·liar l’alta taxa d’atur dels col·lectius dis- les entitats que es dediquen a la inserció. Es tracta, en el capacitats, accentuada per la crisi econòmica que estem fons, de reconéixer la tasca de “servei públic” o de “servei vivint. L’accessibilitat és un altre dels elements clau: a la comunitat” que realitzen determinades entitats i d’una banda els edificis, carrers, transports, productes d’assegurar la igualtat entre la desigualtat. i serveis, i també, que de vegades es deixen de costat, les noves tecnologies de la informació i la comunicació, Un altre aspecte sobre el qual hem de continuar avançant com poden ser Internet o la TDT. Cal que es faci una és la visualització i normalització de les persones amb aposta forta i decidida per la normalització social de discapacitat. La integració laboral ha de tenir una tras- les persones amb discapacitat, amb presència a tots els lació cap a l’àmbit social i ha d’aconseguir també que la estaments de la vida, incloent-hi la política. societat admeti la discapacitat com un fet normal. tebmàtica 21
  22. 22. Neix DINCAT La unificació del sector de la discapacitat intel·lectual Al CaixaFòrum, el dia 20 de maig de 2010, gran acte de presentació, amb presència de les màximes autoritats, de tots els sectors de la discapacitat i, de manera notable, dels principals protagonistes: les persones amb discapa- citat intel·lectual i el moviment associatiu familiar. DINCAT, “Discapacitat Intel·lectual a Catalunya”, feia la seva primera posada en escena en públic Els parlaments del president de la Generalitat, José “quiets”, i el grup de dansa Psico-Art, en nom propi Montilla, i dels presidents de les entitats fundadores, i en reivindicació de tots els altres–, celebrava el final Josep Gomis, per la Federació APPS, Lola de la Fuen- d’un període intens de negociacions i obria una nova te, per l’Associació Empresarial d’Economia Social, etapa, que es formalitzaria just 40 dies més tard, el i Efrèn Carbonell, per la Coordinadora de Tallers, 30 de juny, amb les eleccions per escollir els equips posaven el punt final esperat a un procés d’unificació de govern. Com era previsible i responia a la volun- d’un sector massa atomitzat i molt necessitat tat de tothom, es van presentar majorment llistes d’aquesta força resultant. És important que els esfor- úniques i molt consensuades, encapçalades per les ços i els recursos s’unifiquin, sobretot, en temps de persones que millor s’identifiquen amb el procés: crisi. Darrere quedaven quasi 40 anys (la Coordina- Josep Gomis, president de la Federació, i Lola de la dora constituïda el 1975; l’APPS, el 1973) d’història, Fuente, de la “Patronal”, en espera de la constitució de altament productiva, però sense la necessària entesa. FAMPADI (Federació d’Associacions de Mares i Pares Davant la plana major del govern d’aquest país (el d’Alumnes amb Discapacitat Intel·lectual), prevista president del Govern, i també les actuals conselleres per a la tardor. de Treball i Acció Social i Ciutadania, Mar Serna i Carme Capdevila, i també els anteriors responsables La tasca de les sectorials en què s’articula DINCAT Antoni Comas, Irene Rigau, Anna Simó i Carme Fi- (on ens vinculem les entitats federades) i el seu doble gueras), els diputats més significats en la causa (Josep caràcter (la Federació, de màxima representació del Lluís Cleries, Carles Campuzano, Àlex Martínez...), col·lectiu; l’associació patronal, màxima proveïdo- molts amics i col·laboradors i, sobretot, representants ra de serveis sense ànim de lucre) n’han de sortir de les 310 entitats que formen el teixit associatiu. especialment reforçades. Des de TEB (que hem incorporat tres representants a les àrees d’habitatge, La festa, perquè va ser també una festa –on la millor CET i CO) ho celebrem i subscrivim plenament les part la posaven en Marius Serra, en nom de tots els paraules d’Efrèn Carbonell avui vicepresident primer DINCAT 22 tebmàtica
  23. 23. DINCAT de DINCAT, “les persones les quals representem es La “sensibilitat INOUT” mereixen aquesta entesa, aquesta major força que tindrà el sector en esdevenir una única veu”. Després d’una primera reunió de set membres de Junta d’APPS a l’INOUT per treballar l’enèsima versió dels estatuts, un nombre creixent de socis de El valor màxim de la unitat... les dues organitzacions vam començar ser proactius en el plantejament En un sector com el nostre, tan extens (42 000 de la nostra visió sobre la construcció i posada en marxa de DINCAT, sen- famílies), tan divers (fins i tot atomitzat) i tan zillament perquè hi tenim el dret i l’obligació i perquè el treball col·lectiu amenaçat (on la crisi fa estralls), la unitat és el valor ofereix més garanties que l’actuació de minories. D’entrada, aportem al- suprem i la creació de DINCAT representa l’èxit, de gunes modificacions al text original i una dotzena d’esmenes als estatuts l’organització i dels directius que ho han sabut dur a inicials (és a dir, contribuïm a l’únic debat col·lectiu i obert a un tema tan terme. Per constituir la nova entitat ha calgut supe- cabdal). Quatre reunions més tard, en què participem una cinquantena rar tot tipus de dificultats, prioritzar, ser hermètics i d’entitats (30 de mitjana), i després de contactes amb els presidents res- no acontentar mai prou ningú, per fer feliç tothom. pectius, vam elaborar per unanimitat un seguit de punts: Es va demanar el més ampli marge de confiança pel Comitè d’Integració i el va tenir. El fi ho justificava, Reforçar la unitat. Consensuar llistes tancades úniques i representatives la unificació del sector, durant tot el procés, va ser el de totes les sensibilitats valor màxim. Potenciar les famílies i la seva presència als òrgans de govern (Grup, Federació i FAMPADI) Un cop aconseguida, però, després d’un procés Potenciar les sectorials i les territorials, atenent especialment Lleida (en tan complex i poc explicat, el risc començava a procés d’incorporació) i Barcelona (nova) ser perdre els valors distintius dels seus socis, del Constituir, d’una vegada, la patronal potent i responsable que el sector compromís i la participació activa i responsable (que necessita són els que asseguren l’exercici de la “propietat” a Incentivar la participació dels socis dins del Grup, exercint la direcció i les federacions), i amb ells també el valor aportat control necessaris per les parts (simplificant, d’APPS: representativitat Promoure les millors pràctiques democràtiques, amb atenció especial i acreditació, de Coordinadora: múscul i eficiència). al vot delegat Assegurar presència de DINCAT a COCARMI i altres organitzacions sec- Quan dues organitzacions han viscut d’esquena, el torials desconeixement abunda i la reticència persisteix. Superar la tendència a la desmobilització i delegació en minories molt Per altra banda, els processos opacs i no partici- actives, en base al compromís i el treball col·lectiu tan propi del sector patius no generen, precisament, interrelació i adhesió espontànies. I les organitzacions travades Tot plegat, es va acabar concretant en acords (un pacte simple sobre el i complexes, en general, fan una mica de mandra. vot delegat i un pacte prou notori respecte les llistes tancades), en més de En aquestes circumstàncies, un espai de trobada, 50 candidatures a les llistes obertes (més de la meitat del total de presen- intercanvi, reflexió i conciliació com va ser allò que tades) i, finalment, en una quarantena d’elegits i força candidats que van algú va batejar com “sensibilitat inout” era necessari. passar directament a les juntes, pels vots obtinguts. Al final, dues certeses: Un cop assegurada la unitat, la prioritat havia de ser Aquesta sensibilitat, traduïda en participació i presència, ha estat una tot allò que ens acostés a l’excel·lència Francesc contribució altament significativa, en la posada en marxa del Grup Martínez de Foix Tots els seus “representants” es fondran en la sensibilitat DINCAT, que és l’única que ha de prevaldre, que és com, des del primer moment, ens ha agradat anomenar-nos FMF tebmàtica 23
  24. 24. TEBèo! Els personatges: JEP I FIDEL Referents paradigmàtics del seny i la rauxa, per a totes les generacions d’infants que, al llarg de 43 anys (1961-2004), hem esperat el Cavall Fort, per començar a llegir-lo al revés, per la contraportada. Sortits de la mà del dibuixant i guionista Josep M. Madorell (l’Hergé català, deixeble d’en Junceda i mestre del còmic de línia clara i lectura fàcil), tots dos una mica xirucaires (amb un més que proba- ble passat “escolta”), amants de l’esport i la natura, un Jep arrauxat, intrèpid i extrovertit, tenia com a contrapunt un inseparable i assenyat Fidel, més intel·lectual i reflexiu. això no es diu Les votacions de l’Assemblea General de DINCAT van ser interminables. Enervants, per perdre els nervis. Fins i tot pel renovat, experimentat i gran vencedor (sense reserves), el president Josep Gomis. Per justificar la ingenuïtat de l’error d’exercir cinc vots mals delegats, va afirmar d’aquells socis “que ni els coneixia!”. Això no es diu, amic president, ni fer responsables als altres dels errors, ni vanagloriar-se de no conèixer els propis socis (amb més raó, si deleguen en tu). això no es fa Que malgrat la insistència d’uns socis, prèvia i reiterada, no s’asseguressin suficientment els procediments electorals; que s’exercissin vots mal delegats; que la mesa no atengués les queixes de l’interventor; que les assemblees siguin interminables... tot això, no es fa. Tampoc sembla raonable llançar-se sense assegurar abans el paracaigudes i abraonar-se sense abans escoltar, com va fer aquell que tronava amenaçant deixar algú retratat. Es referia a qui havia comés l’error (repetit cinc vegades) de votar indegudament? A la mesa? A l’organització? No! Volia matar el que va reiterar la queixa fins que va ser atesa. Matar el missatger no es fa, ni es crida. això no (ES) toca Sap greu acabar referint-nos al protagonista del cas dels vots delegats, perquè va ser en Francesc, tantes vegades col·laborador d’aquest “això no (es) toca” que, en aquesta ocasió, més bé faríem en titular això no toca: no toca sobreac- tuar, ni erigir-se en advocat del diable (també anomenat “promotor de la fe” en els processos de canonització). Més que una canonització va ser un martiri. Innecessari, quan l’interventor ja s’havia adreçat a la mesa (per molt que no li fessin el cas exigible). Li va sobrar en hòsties (quatre de ben donades), el que li va faltar en vots (48-52 %) Naixement Assemblea Competència deslleial de DINCAT interminable Al sector dels CET, de sempre, fins i tot divi- Per sobre de qualsevol Sense desmerèixer: cal mi- dit, existia un pacte no escrit, de cavallers, de altra cosa, d’aquests llorar procediments i pràc- no agressió comercial, que feia prevaldre la “5 anys sense Tebmàti- tiques democràtiques. La cooperació i el respecte, per sobre la compe- ca” i de mooolts més complexitat i simultaneïtat tència i el tot-s’hi-val. Però la crisi fa estralls. anys enllà, felicitacions, de les votacions, juntament I la competència deslleial també: Icària Gràfi- aplaudiments i enho- amb la discutible pondera- ques, Barna Verd, TEB... Això sí, d’altres no rabona general per la ció i la discutida delegació tan sols no s’aprimen, sinó que s’engreixen. creació de DINCAT. de vots, allarguen i enra- DINCAT hauria d’escriure i fer complir el reixen innecessàriament les pacte. Hi guanyarem tots? Almenys, els que assemblees. sí compartim principis i valors.
  25. 25. NOTÍCIES SECTOR L’Olivera es llança al vi negre Placa Francesc Macià per Després de més de vint anys elaborant vins a la cooperativa Teixidors blancs, la cooperativa L’Olivera ha fet el salt cap als negres. Primers Vins Negres és la primera etapa d’aquest camí que inicien. Per a l’elaboració han comptat amb amb raïm de finques familiars amb les quals treballen habitual- ment, i tenen previst anar afegint el raïm de les seves pròpies plantacions. L’Olivera va néixer el 1974 a Vallbo- na de les Monges “amb l’objectiu d’incorporar persones amb dificultats les quals participen activament en tot el procés productiu”. Teixidors va rebre el passat 4 de maig la Placa Fran- cesc Macià de mans del president Montilla, per la seva contribució a la integració al mercat laboral de persones discapacitades o amb risc d’exclusió social. Aquesta cooperativa, dedicada a la produc- L’INOUT rep la creu de plata ció manual de teixits artesanals, va néixer a Terras- de l’Ordre Civil de la Solidaritat sa el 1983 i dóna feina a 40 persones, el 70 % amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental. El Centre Especial de Treball Alberg INOUT va rebre Els guardons Francesc Macià són un reconéixe- el passat 19 de maig la creu de plata de l’Ordre Civil ment a la contribució a l’impuls de l’economia catalana. de la Solidaritat Social. Aquest guardó reconeix la promoció i el desenvolupament d’activitats i serveis relacionats amb la solidaritat i l’acció social. La creu la concedeix el Ministeri de Sanitat i Política Social del Govern de l’Estat espanyol. Empresa Social, la marca per a les cooperatives Presentació del llibre d’atenció a les persones “Alterando la discapacidad” La sectorial d’iniciativa social de la Federació de Cooperatives de Treball estrena imatge. El logo- El dimarts 21 d’abril es va presentar a la Biblioteca tip “Empresa Social, cooperatives d’atenció a les de la Facultat d’Educació Social i Treball Social persones” és el nou paraigua que representa i Pere Tarrés, el llibre Alterando la discapacidad. identifica les cooperatives que formen part de la Un document escrit per l’autoanomenat col·lectiu Sectorial. La nova imatge persegueix dos objectius. Zotikos, format Òscar Martínez, treballador de TEB D’una banda reforçar la imatge de l’entitat en les d’Habitatge i professor de la Facultat d’Educació seves comunicacions i en les organitzacions en què Social i Treball Social Pere Tarrés, i Jordi Planella, participa. De l’altra, reforçar la identitat de grup director del grau en Educació Social de la Univer- mitjançant l’aplicació de la marca com un element sitat Oberta de Catalunya. Josi Llorenç va fer la dintre de la comunicació de cada cooperativa. El presentació, a la qual van assistir també Ferran Grup Cooperatiu TEB ja ha incorporat la marca a Gómez, Josep Pazos i Alex Martínez de Foix. la Tebmàtica i ho farà de manera progressiva a la resta d’elements comunicatius. tebmàtica 25

×