• Save
HistòRia De Roma Ii
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

HistòRia De Roma Ii

on

  • 851 views

 

Statistics

Views

Total Views
851
Views on SlideShare
851
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

HistòRia De Roma Ii Presentation Transcript

  • 1. HISTÒRIA DE ROMA II
  • 2. Mapes
            • Atlas flash de Sebastià Giralt
            • Enllaç en el menú lateral d’ Aracne fila i fila apartat Recursos
  • 3. 0. Introducció [pàg. 175]
  • 4. Fets d’època monàrquica [p. 185, 1]
    • Creació del Senat: Ròmul, època fundacional de la ciutat (753aC). Hª interna
    • Federació del Septimontiun: Fusió amb els altres set turons. Muralla de Servi Tul·li, 2n rei etrusc (s. VI aC).
  • 5. Definicions d’època monàrquica [p. 185, 2]
    • Interregne: En l’època monàrquica, període d’elecció entre dos regnats durant el qual governen alternativament els senadors més destacats en qualitat d’ interrex.
    • Cúries: A partir de la constitució de Ròmul, desena part de cadascuna de les tres tribus en què es distribuïen les gentes o llinatges patricis.
  • 6. REPÚBLICA 509 – 27 aC
    • 1.1. Història interna: sistema polític [pàg. 178]
      • 1.1.1. Magistratures
        • Magistratures ordinàries executives
          • C ursus honorum : consul, praetor (urbanus et peregrinus), aedilis, quaestor
          • Característiques: anualitat, col·legialitat, gratuïtat, progressivitat
        • Magistratures ordinàries especials: censor, tribunus plebis
        • Magistratures extraordinàries: dictator et magister equitum
  • 7. Definicions d’època republicana [p. 185, 2]
    • Cursus honorum : Literalment “cursa d’honors”, en època republicana era la successió de magistratures ordinàries executives en ordre ascendent (qüestor, edil, pretor, cònsul) que componien la carrera política dels patricis romans.
    • Praetor urbanus : En època republicana, magistrat ordinari encarregat de l’administració de justícia entre ciutadans romans.
  • 8. REPÚBLICA 409 – 27 aC
      • 1.1.2. Senatus (SPQR: Senatus populusque Romanus )
      • Origen: Ròmul
      • Funcions:
        • Política exterior
        • Política interior
      • Integrants: 300 membres de l’ordre senatorial (que han exercit alguna magistratura). Vacants triades pels censors cada cinc anys
      • Prerrogatives:
        • Càrrec vitalici
        • princeps Senatus
        • Cònsols nobilitas
  • 9. Definicions d’època republicana [p. 185, 2]
    • Princeps Senatus : En època republicana, títol que rebia el senador amb un cursus honorum més gloriós. En època imperial l’emperador s’atribueix el títol de princeps per dominar les institucions.
  • 10. REPÚBLICA 509 – 27 aC
      • 1.1.3. Comitia
        • Comitia curiata : per cúries
          • Origen: Ròmul
          • Distribució: per cúries
          • Funció: protocol
          • Ubicació: fòrum
  • 11. REPÚBLICA 409 – 27 aC
        • Comitia centuriata
          • Origen: Servi Tul·li o posterior
          • Distribució: per centúries (classes o nivells econòmics)
          • Funció: elecció de magistratures majors
          • Ubicació: Camp de Mart
  • 12. REPÚBLICA 509 – 27 aC
        • Comitia tributa
          • Origen: concilium plebis
          • Distribució: per tribus (lloc de residència)
          • Funció: legislativa / elecció de magistratures menors i tribuns de la plebs
          • Ubicació: fòrum
  • 13. REPÚBLICA 509 – 27 aC
  • 14.
    • 1.2. Història externa [pàg. 181]
    • http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/flash/maparep.html
    • S. V- ½ IV a.C: centre d’Itàlia /atacs gals al nord
    • 2ª ½ s. IV – ½ s. III a.C: Sud d’Itàlia (samnites i grecs)
    • 2ª ½ s. II a.C: 2 Guerres púniques (Cartaginesos) (Tàrraco)
            • Inici imperi mediterrani
    REPÚBLICA 509 – 27 aC
  • 15. REPÚBLICA 509 – 27 aC
            • [ Mapa p.185, 3 c ]
  • 16.
    • http ://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/flash/maparep.html
    • ½ s. II a.C: Mare Nostrum
      • Interior i oest Península Ibèrica (Indíbil i Mandoni – Ilerda, Viriat- lusitans, celtíbers-Numància). Hispania Citerior i Ulterior
      • Grècia. Macedonia i Achaia
      • Cartago (3a Guerra Púnica). Africa
      • Àsia Menor. Asia
    • S. I a.C: Expansió Orient i Occident ( Galliae )
    REPÚBLICA 509 – 27 aC
  • 17. REPÚBLICA 509 – 27 aC
    • 1.3. Republicae finis - Dramatis personae [bloc]
    • CICERO (106- 43 a.C) – Catilina (64 a.C)
    • primus triumviratus – primum bellum civile : Crassus, Caesar et Pompeius
    • IULIUS CAESAR dictator - Assassinat 44 a.C
    • secundus triumviratus – secundum bellum civile : Lepidus, Marcus Antonius et Octavius
    • OCTAVIUS AUGUSTUS imperator: 27 a.C
  • 18. Fets d’època republicana [p. 185, 1]
    • Guerres samnites: ( s. IV-III) Hª externa
    • Destrucció de Cartago: Final 3ª Guerra púnica (146 aC) Hª externa