Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
  • Save
Comparació Entre Els Ludii Gladiatori I El Futbol
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Comparació Entre Els Ludii Gladiatori I El Futbol

  • 597 views
Published

 

Published in Education , Sports , News & Politics
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
597
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Carlos Cuevas Agraz 1.2
    LLatí
    Comparació entre elsludiigladiatorii el futbol
  • 2. INTRODUCCIÓ
    1. Espectacle romà: Ludigladiatorii
    1.1 Origen
    1.2 En què consisteix
    1.3 Armes que utilitzaven
    1.4 Tipus de gladiadors
    2. Espectacle actual: Futbol
    2.1 Origen
    2.2 En què consisteix
    2.3 Regles del joc
    2.4 Tipus de jugadors
    COMPARACIÓ
    3. Comparació entre els dos espectacles
    3.1 Semblances i diferències en l’edifici
    3.2 Semblances i diferències en els participants
    3.3 Semblances i diferències en l’espectacle
    3.4 Semblances i diferències en el públic
    4. CONCLUSIONS
    5.BIBLIOGRAFIA
    Índex
  • 3. LudiiGladiatori
    Els combats de gladiadors eren una de les grans passions dels romans i constituïen durant l’Imperi un dels espectacles favorits dels que es feien a l’amfiteatre.
  • 4. L'origen dels combats de gladiadors s'ha de buscar en els costums funeraris dels etruscs, als monuments dels quals apareixen representats i, remuntant-se una mica més, és probable que es trobi alguna relació amb el costum, practicat per alguns pobles primitius, d'immolar els presoners a la tomba de l'heroi mort a la guerra.
    Constituïen una part dels jocs funeraris dels etruscs i sembla que es referien al culte de Saturn, probablement en un principi celebrats durant les Saturnals. Aquests combats es van introduir a Roma cap al segle III a.C. Com que no sempre hi havia presoners per combatre mentre el cadàver era cremat a la pira, moment en què es produïa el duellumgladiatori, en què la sang que es vessava era com un holocaust en ofrena al difunt, no mancaven homes temeraris que s'oferien lliurement a combatre. Aquests foren els primers gladiadors.
    1.1. Origen
  • 5. Els gladiadors (gladiatores) que hi lluitaven eren esclaus condemnats a mort castigats pels seus amos o homes lliures que no havien trobat un altre recurs per viure.
    Eren entrenats en escoles especials. El dia del combat, els gladiadors desfilaven i saludaven l'emperador amb el crit tradicional: AveCaesar, morituri te salutant(Cèsar, els que han de morir et saluden). Després es designaven a sorts les parelles de lluitadors i començaven a barallar-se.
    Uns instructors vigilaven que la lluita no fos fingida i, si calia, fuetejaven els gladiadors.
    El públic cridava, animant el gladiador per qui havia apostat.
    Quan un dels dos lluitadors queia ferit, alçava la mà per demanar gràcia. L'emperador o el magistrat que presidia els jocs decidia segons l'opinió del públic. Si havia lluitat bé, la multitud aixecava el polze. Si abaixava el polze, el vencedor matava el vençut i rebia la palma de la victòria.
    Un bon gladiador tenia molts admiradors i, sobretot, admiradores, i podia rebre regals i grans quantitats de diners fins que se li concedís una espasa de fusta com a símbol de la seva retirada.
    1.2. En quèconsisteix?
  • 6. Casc (quassicare). És la peça més característica entre les armes defensives del gladiador que recorda el que feien servir als últims temps de l'edat mitjana. Duia una visera amb forats que cobrien completament el rostre que permetia veure i respirar.
    Escut (scutum). Podia ser quadrat, ovalat o circular, més lleuger i elegant que l'escut militar.
    Braçalets. Protegien la mà i el braç que no protegia l'escut. Podien ésser de bronze o simplement amb forma de corretges entrelligades.
    Llances. Les utilitzaven en algunes lluites. Eren menys lleugeres que les espases, però tenien major potència i feien més mal al contrincant.
    Punyal, recte o encorbat.
    Els gladiadors portaven el pit descobert i la part inferior del cos amb un vestit curt, una tela, que fixaven amb un cinturó i aquest baixava per davant fins els genoll i anava recollit als malucs per no molestar al moviment de les cuixes.
    1.3. Armes que utilitzaven
  • 7. Hi havia diversos tipus i categories de gladiadors que es diferenciaven pel seu armament i la seva manera de lluitar. Els més populars eren els següents:
    Els samnites (samnites) prenien el nom d'un armament especial fet servir pel poble homònim. Es deia que els campanians, després de la victòria aconseguida pel dictador Papiri Cursor sobre els samnites l'any 44 de Roma, varen prendre l'equip militar dels vençuts per donar-los als seus gladiadors , que era format per un gran escut oblong, un casc amb visera, cresta i cimera de plomes, una òcrea a la cama esquerra, una espècie de braçal de cuir o metall que cobria part de l'espatlla al braç dret i una espasa curta.
    Els secutors, que anaven armats de casc, escut i espasa.
    Els retiaris combatien amb els secutors i vestien túniques curtes o faldilles amb cinturons i portaven el braç esquerra cobert amb una màniga, anaven amb el cap descobert i armats amb una xarxa, un trident i punyal. L'habilitat del retiari consistia en llençar la xarxa per cobrir al mirmil·lió pel cap, immobilitzar-lo i clavar-li el trident a través de la mateixa.
    Els mirmil·lions també que anaven armats i combatien del mateixa forma als secutors i eren d'origen gal.
    1.4. Tipus de gladiadors (gladiatores)
  • 8. Els laquearii eren uns gladiadors que van aparèixer als últims temps de l'Imperi i que anaven escassament armats.
    Els homoplachi portaven armadura complerta, formada per casc amb visera, cuirassa i òcrees.
    Els equites, combatien a cavall. Portaven un casc amb visera tancada, els braços embolicats en corretges. Per arma ofensiva tenien el spiculum i per arma defensiva la parma.
    Els essedarii combatien sobre carros i volien imitar als guerrers bretons, aquest sistema de combatre va ser introduït a Roma per Cèsar.
    Els andabatae eren aquells forçats a combatre i portaven un casc sense forats a la visera.
    Els dimanchaeri lluitaven amb dues espases, aquest gènere de combat que no fou conegut fins a finals de l'Imperi.
    1.4. Tipus de gladiadors (gladiatores)
  • 9. Futbol
    L’espectacle actual amb el qual compararé la lluita de gladiadors (ludigladiatorii) és el futbol. A primera vista no tenen moltes semblances entre ells, però si ens fixem amb atenció, podem veure que, sobretot, des que Pep Guardiola és l’ entrenador del Barça s’assemblen més per una raó: Pep va ensenyar un muntatge audiovisual que combinava la gran temporada que estava fent el Barça amb els moments mes àlgids de les lluites de gladiadors que sortien a la pel·lícula de “Gladiator” als seus jugadors abans de la final de la ChampionsLeague a l’any 2009. Al bloc, hi ha un article molt interessant que parla sobre aquest muntatge i que, fins i tot, hi apareix una entrevista que se li va fer a l’autor del vídeo, un publicista amic personal de Guardiola.
  • 10. La història del futbol se sol considerar a partir de 1863, any de fundació de The FootballAssociation, tot i que els seus orígens, igual que el dels altres derivats del futbol (futbol sala,...), es pot remuntar molts segles enrere, particularment a les Illes Britàniques durant tota l'Edat Mitjana. Altres investigadors creuen que existeixen punts en comú entre diferents jocs de pilota d'origen mil·lenari en diversos llocs del món i el futbol actual.
    Els primers codis britànics que donaren origen al futbol es caracteritzaven per la seva poca organització i violència extrema. No obstant això, també existien altres codis menys violents i millor organitzats: potser un dels més coneguts va ser el calciofiorentino, esport d'equip molt popular a Itàlia que va tenir incidència en els codis d'algunes escoles britàniques.
    La formació definitiva del futbol associació va tenir el seu moment culminant durant el segle XIX, quan el 1848 representants de diferents col·legis anglesos es van donar cita a la Universitat de Cambridge per fer el codi Cambridge, que seria la base de la creació del reglament de futbol modern.
    Finalment, a Londres, al 1863 s'oficialitzaren les primeres regles del futbol associació. Des d'aleshores el futbol ha tingut un creixement constant, fins arribar a ser l'esport més popular del món amb uns 270 milions de persones involucrades. Amb la realització de la primera reunió de la International FootballAssociationBoard en 1886 i la fundació de la FIFA en 1904, aquest esport s'ha expandit fins arribar a tots els racons del món.
    A partir de 1930, es començà a disputar la Copa del Món de Futbol, que es convertiria més tard en l'esdeveniment amb major repercussió mediàtica del planeta.
    2.1. Origen
  • 11. El futbol, com ja tots sabem, és un esport que es juga entre dos equips d'onze jugadors, i es considera l'esport més popular del món.
    Es juga en un camp rectangular de gespa o gespa artificial, amb una porteria a cadascun dels costats del camp. L'objectiu del joc és marcar controlant la pilota cap a la porteria contrària.
    Els porters són els únics jugadors que se'ls és permès utilitzar les mans o els braços per agafar la pilota; la resta de l'equip utilitzen el peu per xutar la pilota cap a una posició, algun cop utilitzant el tòrax o el cap per controlar la pilota.
    L'equip que marca més gols quan acaba el partit és el guanyador. Si el resultat és d'empat al final del partit, es dóna la pròrroga o tanda de penals, depenent del format de cada competició. Quan el partit queda en empat, es suma 1 punt per cada equip i quan un dels equips guanya li donen 3 punts. Aquest mecanisme s’aplica a totes les lligues i competicions del món des de fa uns 15-20 anys.
    Antigament, es donava 2 punts al equip vencedor i, si havia empat, 1 punt.
    Aquest mecanisme de 3 punts per al guanyador i 1 per quan es produeix empat, s’aplica a totes les competicions que tenen format de lliga o fase regular, és a dir, quan els equips estan en una taula classificatòria. En canvi, quan hi ha partits eliminatoris, ja sigui a anada i tornada o a partit únic, això, com és lògic, no s’aplica i passa l’equip que obté millors resultats en els respectius partits. Un exemple d’això és la fase eliminatòria de la UefaChampionsLeaguede la Uefa Europa Leagueo de la Copa del Rey.
    2.2. En quèconsisteix?
  • 12. El futbol està organitzat per 17 lleis o regles, les quals s'utilitzen universalment, encara que dintre d'aquestes es permeten algunes modificacions per a facilitar el desenvolupament del futbol femení, infantil i sènior. Encara que les regles estan clarament definides, existeixen algunes diferències en les aplicacions de les mateixes segons diferents aspectes. Per exemple, segons la regió futbolística on es desenvolupa el joc, com a Anglaterra , els àrbitres destaquen per ser més permissius amb les faltes o infraccions, reduint així el número d'expulsions o amonestacions, mentre que en altres zones, com a Espanya o Sud-Amèrica, les faltes són castigades amb targetes més sovint.
    2.3. Regles del joc
  • 13. Terreny de joc
    El futbol es juga a un terreny de gespa natural o artificial de forma rectangular. En alguns casos, sobretot a futbol base, hi ha camps de sorra però a partir de la fi d’aquesta temporada tots els camps han de ser de gespa artificial o natural. Les dimensions permeses del camp són de 90 a 120 metres de llargada per 45 a 90 metres d'amplada, encara que es recomana per a partits internacionals les dimensions d'entre 100 i 110 metres de llargada per 64 a 75 metres d'amplada. Les dues línies situades al llarg del terreny de joc reben el nom de línies de banda. Mentre que les altres dues són anomenades línies de fons. El terreny és dividit per la meitat per la línia central.
    Al centre de cada línia de fons i endinsant-se en el terreny de joc, es troben les àrees de penal, les àrees de meta i les porteries. Les porteries estan formades per dos pals verticals de 2,44 metres d'alçada, separats entre ells per 7,32 metres. Les parts superiors dels pals són unides, mitjançant la creueta, per un barra blanca horitzontal, anomenada travesser.
    Les àrees de penal són rectangulars situades davant de les porteries. Aquestes es desplacen des dels pals verticals fins a 16,5 metres cap a les línies de banda, i fins a 16,5 metres cap a l'interior del terreny. El traçat de l'àrea de meta és igual, però utilitzant una llargada de 5,5 metres.
    Fora del terreny de joc, paral·leles a la línia de banda, hi ha les àrees tècniques, on se situen els entrenadors i els seus ajudants, així com els jugadors suplents.
    2.3. Regles del joc
  • 14. Inici del joc
    Cadascun dels equips està format per un màxim d'onze jugadors i un mínim de set. Durant el partit es poden canviar aquests jugadors per uns altres, anomenats suplents, amb un màxim de recanvis segons la competició. Un dels jugadors al terreny de joc ha de ser el porter. Està permès que un porter i un altre jugador de l'equip s'intercanviïn la posició durant el partit, sempre amb el consentiment de l'àrbitre i durant una interrupció del matx.
    Cada jugador ha de portar la indumentària bàsica, formada per una samarreta o jersei, uns pantalons curts, mitges, canyelleres sota les mitges i un calçat adequat. Els colors de la indumentària d'ambdós equips i les dels porters han de ser clarament diferenciables. Els capitans han de portar alguna marca identificadora per a ser cridats per l'àrbitre quan sigui necessari, generalment un braçalet. Es juga amb una pilota de forma esfèrica. Aquesta ha de ser de cuir o un altre material adequat.
    Cada partit estarà controlat per un àrbitre principal designat per l'organització de la competició en qüestió, sent l'autoritat màxima del partit i l'encarregat de fer complir les regles de joc. Totes les decisions de l'àrbitre són definitives. Només ell pot modificar una decisió, sempre que no s'hagi reprès el joc o el partit hagi finalitzat. A més tindrà a la seva disposició dos àrbitres assistents o liniers per a ajudar-lo en la presa de decisions. Té també un quart àrbitre a la seva disposició que és qui el corrobora, i a més controla els suplents i el cos tècnic. El quart àrbitre a més indica les substitucions i l'augment del temps reglamentari.
    Per a començar el partit, un o més jugadors d'un equip mouran la pilota des del punt mig de la línia central, moment on començarà a córrer el temps reglamentari. Aquesta situació es dóna amb l'equip contrari al començament de la segona meitat. També es dóna després de cada gol, on l'equip que el rep executa el servei.
    2.3. Regles del joc
  • 15. Duració i resultat
    El reglament no especifica un temps fix de duració dels partits, encara que el més estès a nivell mundial és de 90 minuts per partit, dividit en dos temps de 45 minuts, amb 15 minuts de descans entre ambdues meitats.
    Si bé per a cada competició es fixa un temps per a cada partit de la mateixa, durant el desenvolupament del partit sempre es perd temps de joc per diferents situacions.
    2.3. Regles del joc
  • 16. Al futbol, com a la lluita de gladiadors, hi ha diferents tipus de jugadors; Principalment hi ha dos tipus:
    Jugadors de Camp: Són els que poden tocar la pilota amb qualsevol part del cos menys amb les mans. La seva funció depèn de la posició que ocupin en el camp:
    Defenses: Són la rereguarda, els jugadors de camp que juguen en una posició més endarrerida. El seu objectiu principal és evitar que els davanters contraris marquin gol a la seva porteria.
    Migcampistes: Són els encarregats de donar joc al equip. La seva funció principal és donar pilotes als davanters perquè marquin gols. Es situen en el mig camp, el que es sol dir la “medul·lar”.
    Davanters: La seva funció principal és marcar gols. Es situen a la part més avançada del camp.
    Porters: En juga un, i és l’únic jugador que pot tocar la pilota amb les mans. La seva funció és evitar que la pilota entri a la porteria del seu equip.
    2.4. Tipus de jugadors
  • 17. Ludiigladiatori
    3. Comparació entre els dos espectacles
    Futbol
  • 18. Semblances
    La principal semblança que veig és que la forma de l’edifici és molt semblant, és a dir, tenen una forma d’estadi, amb unes entrades bastant semblants per als espectadors.
    La forma o distribució de les graderies és un altre de les semblances que tenen, sobretot la seva estructura. Les graderies estan distribuïdes de manera que els espectadors puguin veure l’espectacle amb garanties i, com més a dalt estiguessin, menys han de pagar per entrar. Per contra, com més a baix s’està, amb més garanties és pot veure l’espectacle i més a prop dels protagonistes es pot estar.
    En tots dos edificis, hi ha una zona en un lloc privilegiat on podien veure l’espectacle les persones més importants o que més pagaven.
    En el cas de la lluita de gladiadors era un amfiteatre i la superfície era circular i de terra. El terreny on lluitaven se l’anomenava “arena”. D’altra banda, en el futbol l’edifici és un estadi de forma rectangular i de gespa artificial o natural generalment.
    La superfície en que es desenvolupa l’acció, ja que en el cas de la lluita de gladiadors és en terra i en el futbol és en gespa natural o artificial.
    També en la forma del terreny de joc, ja que en el cas del amfiteatre és en forma de cercle i en el cas del futbol és en forma rectangular.
    3.1. Semblances i diferències en l’edifici
    Diferències
  • 19. Conclusió: Mirant les semblances i les diferències podem arribar a la conclusió que són edificis bastant semblants en general.
    3.1. Semblances i diferències en l’edifici
  • 20. Gladiadors
    3.2. Semblances i diferències en elsparticipants
    Futbolistes
  • 21. Semblances
    Els participants surten al terreny de joc per donar espectacle als aficionats, és a dir, per fer que la gent que venia a veure el espectacle se’n vagi contenta a casa.
    La indumentària és totalment diferent. Els futbolistes vesteixen amb una samarreta, uns pantalons curts, unes mitgetes, unes canyelleres i unes botes de tacs; mentre que els gladiadors vestien, generalment, amb el tors descobert, i la part inferior del cos amb un vestit curt i una tela que fixaven amb un cinturó.
    A més, també es diferencien en l’objectiu, ja que els futbolistes surten al terreny de joc per intentar marcar gols a la porteria contrària i els gladiadors sortien a l’”arena” a lluitar a vida o mort amb un altre contrincant per guanyar-se l’escalfor del públic.
    Encara que la principal diferencia és que en el futbol hi juguen 11 contra 11 i en les lluites de gladiadors hi lluitava un gladiador contra un altre.
    3.2. Semblances i diferències en elsparticipants
    Diferències
  • 22. Conclusió: Llevat de tot el seguit de diferències, podem arribar a la conclusió que no són tan diferents perquè tots dos, gladiadors i futbolistes, lluiten per aconseguir una victòria i que aquesta victòria els porti a la gloria.
    3.2. Semblances i diferències en elsparticipants
  • 23. LudiiGladiatori
    3.3. Semblances i diferències en l’espectacle
    Futbol
  • 24. Semblances
    Tenen en comú que hi ha dos bàndols que lluiten per la victòria i, la principal semblança, que tots dos intenten fer un espectacle amb la intenció que els espectadors gaudeixin, és a dir, a més d’anar a per la victòria, tant gladiadors com futbolistes intenten fer un espectacle molt vistós perquè la gent surti de l’estadi o de l’amfiteatre molt contenta i satisfeta.
    La principal és que el futbol és un esport col·lectiu i la lluita de gladiadors és una lluita individual, com ja he dit anteriorment.
    També podem trobar com a diferència que el futbol és un esport en el qual l’objectiu és marcar un gol a la porteria contrària i la lluita de gladiadors és un a lluita, i l’objectiu és vèncer l’altre gladiador en una lluita, en la majoria de casos, a vida o mort.
    3.3. Semblances i diferències en l’espectacle
    Diferències
  • 25. Conclusió: Podem arribar a la conclusió que són bastant diferents, però a la vegada molt semblants, ja que la seva finalitat és crear un espectacle i aconseguir una victòria per arribar a la gloria.
    3.3. Semblances i diferències en l’espectacle
  • 26. Públicromà
    3.4. Semblances i diferències en el públic
    Públic del fútbol
  • 27. Semblances
    El públic és bastant semblant, ja que va a l’estadi o a l’amfiteatre a gaudir d’un bon espectacle, sigui el que sigui, però a gaudir.
    També podem trobar com a semblança que el públic és molt exigent i sol intentar posar nerviós l’equip contrari o al gladiador que no els agrada i, a la vegada, donen un suport incombustible al seu equip o al seu gladiador.
    El públic de les lluites de gladiadors és un públic que va a veure una lluita, és a dir, va a veure, en certa manera, violència a més d’un espectacle. I, per altre banda, el públic del futbol, va a veure un esport i és molt més pacífic, llevat d’excepcions, que el dels gladiadors, que solia ser molt més violent que el del futbol.
    3.4. Semblances i diferències en el públic
    Diferències
  • 28. Conclusió: En conclusió, és un públic bastant semblant, ja que és un molt exigent i molt fidel al seu equip o gladiador favorit, però a la vegada, és en cert punt diferent perquè uns van a veure una lluita i els altres van a veure esport, concretament, futbol.
    Semblances i diferències en el públic
  • 29. La lluita de gladiadors i el futbol tenen moltes coses en comú com hem anat dient durant tot el seguit de semblances i diferències que hem esmentat, però Guardiola, l’entrenador del Barça, va fer més evident la semblança entre aquestes dos modalitats quan, l’any passat a la final de la lliga de campions, 10 minuts abans del partit, va passar un petit film de uns 10 minuts que comparava la gran temporada que estava fent el Futbol Club Barcelona amb les grans lluites de gladiadors, en aquest cas, de la pel·lícula de “Gladiator”. Aquest film va ser tan emotiu i tan motivant que el Barça va guanyar aquell partit clarament. Una prova d’aquesta semblança.
    Podem trobar com a una diferència ben gran que la lluita de gladiadors és individual i el futbol és un esport col·lectiu, encara que, com ja he dit abans, tots dos lluiten per aconseguir una victòria que els porti a la gloria.
    Com a curiositat i per fer-nos una millor idea del petit muntatge que va fer Pep Guardiola als seus jugadors, descriuré, breument, l’escena de Gladiatorque relaciona l’entrenador del Barça amb el seu equip. Aquesta escena és quan l’Hispà demostra que quan es lluita en equip, es pot derrotar l’enemic més terrible. És una de les escenes més emotives de la pel·lícula; els jugadors del Barça van quedar totalment impressionats amb aquest muntatge que va fer el seu entrenador i van sortir al camp molt motivats.
    CONCLUSIONS GLOBALS
  • 30. Fonts del text:
    Per als dos primers apartats, he utilitzat la Viquipèdia i el llibre de text de llatí.
    Per fer tot el seguit de semblances, diferències i conclusions, he utilitzat les meves paraules basant-me en la informació que ja tenia.
    Les imatges les he buscat en el googleimageso en alguns enllaços de la Viquipèdia.
    5. Bibliografia