16622610 Permakultura

1,762 views
1,663 views

Published on

Published in: Business
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,762
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
68
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

16622610 Permakultura

  1. 1. SUPLEMENT DE Abril 2001 PERSPECTIVA AMBIENTAL 21 1
  2. 2. Abril 2001 P E R S P E C T I V A A M B I E N T A L 21 Edició: Permacultura Associació de Mestres Rosa Sensat La permacultura, una tècnica a favor de la Drassanes , 3 • 08001 Barcelona sostenibilitat • Tel: 93-481 7373 • Fax: 93-301 75 50 L’ecofilosofia Fundació TERRA Els principis de la permacultura Avinyó, 44 • 08002 Barcelona El racó comestible • Tel/Fax: 93-304 0220 Tria de l’espai http://www.terra.org Anàlisi de l’espai Recipients i estructures per plantar Redacció: Jordi Romero i Jordi Miralles El plaer de viure Permacultura a l'escola Foto portada: Més enllà de la teoria Permacultura a Hammelburg (Alemanya), El dia a dia del racó comestible Josep Borràs. La tècnica del vermicompostatge Imatges interiors: Espècies que podem plantar al racó Manolo Vílchez, amb la col·laboració de la revista comestible VITAL. El dia a dia del racó comestible Associació de plantes Il·lustracions: La permacultura a l’escola Lluis Centelles i Victor Navarro. El disseny de l’escola en permacultura L’ètica de la permacultura Imprès en paper ecològic Impressió: Romanyà-Valls. Dipòsit Legal: B. 2090-1975. Imprès sense fotolits amb el sistema Computer to Print. Autoedició feta en ordinadors alimentats amb energia solar fotovoltaica. Maquetat amb Adobe Page Maker 6.5 2
  3. 3. AMBIENTAL En un món urbanitzat com l’actual, on l’alienació dels processos naturals caracteritza la nostra cultura, la permacultura apareix com una aposta ètica per al futur. Aquesta tècnica agroecològica pot enriquir les ciutats i convertir-les en espais més habitables, on la natura ocupi l’espai que li correspon. La permacultura, una tècnica a favor Permacultura de la sostenibilitat Fundació TERRA* L’agricultura ecològica es pot definir de manera senzilla com un compendi de tècni- ques agràries que exclouen l’ús de productes de síntesi química (fertilitzants, plaguicides, antibiòtics, etc.) amb l’objectiu de preservar el medi ambient, mantenir o augmentar la fer- tilitat del sòl i proporcionar aliments amb totes les seves propietats naturals. Entre els diferents mètodes d’agricultura ecològica trobem la permacultura. La parau- la permacultura, tal com diu el seu fundador Bill Mollison, és una contracció no solament d’agricultura permanent sinó també de cul- tura permanent (sostenible), ja que les cultu- res no poden sobreviure per molt de temps sense una base agrícola sostenible i una èti- ca de l’ús de la terra. * La Fundació TERRA és una fundació privada que té Aquesta tècnica agroecològica va més en- per objectiu canalitzar i fomentar iniciatives que afavoreixin una responsabilitat més gran de la societat llà de la simple horticultura i es converteix en els temes ambientals. en un mètode de disseny de l’espai a culti- 3
  4. 4. var. La permacultura no ensenya a cultivar l’anomenada “ecosofia”, l’objectiu de la qual una tomaquera o a plantar una pebrotera. Va és una identificació positiva amb totes les més enllà i ens explica els beneficis de com- formes de vida existents. En aquest sentit, binar adequadament les plantes dels conreus l’ecosofia demana un canvi de paradigma i com potenciar els efectes de l’entorn per cultural, on es prioritzi la cooperació i la iden- millorar la productivitat. És, doncs, un mè- tificació amb la resta de formes de la natura tode que ens facilita ubicar cada element per per sobre de la gratificació hedonística prò- tal d’optimitzar les potencialitats del conjunt. pia de l’ésser humà occidental. I no es queda simplement amb els elements La pràctica de la permacultura representa, vegetals de l’hort. La permacultura concep doncs, un canvi d’actitud enfront de la vida. la finca com un sistema agroecològic. Dins El sol fet de plantejar-se d’on vénen els pro- la finca trobarem les plantacions hortícoles, ductes que consumim o de reflexionar sobre els arbres fruiters, el corral del bestiar, la casa, el destí final dels residus que produïm ja com- el taller d’eines, etc. Amb un disseny de porta tota una revolució. La permacultura es- permacultura nosaltres serem capaços de pre- tructura una ètica que es vertebra sobre tres veure quin serà l’espai més òptim per a ca- pilars bàsics: cuidar la Terra, cuidar les per- dascun d’aquests elements de la finca. La ubi- sones i redistribuir el temps, els diners i els cació escollida serà la més idònia i la que materials per aconseguir aquestes finalitats. comportarà una eficiència més gran d’ús de • Cuidar la Terra: Implica moltes coses, l’element en qüestió. no sols respectar qualsevol ésser vivent, sinó també els elements abiòtics com ara el sòl, L’ecosofilosofia les aigües o l’atmosfera (és clar, que es po- drien considerar com si fossin estructures vi- La permacultura es pot encabir dins el que ves en contínua transformació). Respectar la es coneix amb el nom de deep ecology (eco- Terra i tot allò que conté, segons la logia profunda). Aquest corrent vertebra permacultura, és l’únic camí possible per so- El fundador de la permacultura Bill Mollison i David Holmgren van introduir el terme permacultura el 1978, quan es publicà el seu primer llibre Permaculture One. Poc després, Mollison publicà el seu segon treball Permaculture Two, que suposà la consolidació de les bases del seu mètode de disseny, la permacultura. Després d’haver passat per moltes feines, com guarda forestal, caçador de taurons o naturalista, Bill Mollison va ingressar al CSIRO (Wildlife Survey Section) el 1954, on treballà de biòleg conservacionista. El 1966, entrà a la Universitat de Tasmània on va rebre el grau en Biogeografia i va ser nomenat professor a la unitat de Psicologia Ambiental. I va ser a partir de 1972, juntament amb David Holmgren, en aquells temps estudiant, quan desenvoluparen el concepte de permacultura. Deixà la Universitat, el 1978, i es dedicà exclusivament a millorar el sistema de permacultura i a propagar el concepte i els seus principis per tot el món. El 1981, Bill va rebre el Premi Nobel Alternatiu a Estocolm, pel seu treball en el camp del disseny ambiental. A principis dels ’90 va rebre el Premi “Da Twaalf Ambachten” (Holanda) i la Medalla Vavilov per la seva significant contribució a les ciències agrícoles (Rússia). Bill Mollison és, actualment, el director executiu de l’Institut de Permacultura, creat el 1979, per difondre aquest revolucionari sistema de disseny que es practica en més de 40 països, amb més de 6000 graduats de curs de disseny repartits per tot el globus. 4
  5. 5. breviure en aquest planeta blau. Els recursos tura s’ocupa, doncs, d’aspectes tant ambien- s’estan esgotant, la biodiversitat del planeta tals com socials i econòmics. La clau per a la es perd a velocitats vertiginoses i, sense ado- comprensió d’aquesta nova ètica és la defensa nar-nos-en, estem hipotecant les nostres vi- de la cooperació enfront de la competició que des i les dels nostres fills. Som conscients de esperonen els actuals sistemes socials i eco- quin planeta estem deixant d’herència a les nòmics. Ens cal assumir la responsabilitat generacions futures? La permacultura treba- sobre la nostra pròpia existència i la de les lla els sistemes naturals perquè conservin la generacions futures. I cal que actuem ara! seva qualitat biològica al llarg del temps i puguem gaudir de les rendes que genera. • Cuidar les persones: No podem oblidar les per- sones que ens envolten. L’arbre de la permacultura Per això cal vetllar perquè roba les necessitats bàsiques calor medicines aliments treball químics com són ara l’aliment, refugi fibres l’educació, el treball, o la aliments convivència sempre es pu- combustible guin satisfer. Si podem silenci roba obtenir les nostres neces- Productes animals sitats bàsiques des d’un control de l’erosió Productes Productes aïllament indirectes vegetals àmbit local, no necessita- rem ocupar terres inneces- DISSENY puresa de l’aigua cosmètics sàries ni concertar pràcti- EN PERMACULTURA eines ques destructives a gran aire net fusta escala arreu del planeta! Disseny és la integració d’ecologies artificials • Límits a la població i FRUITS Germinació d’una idea al consum: Segons la ARRELS perma-cultura, el primer Els sistemes evolucionen sobre la base d’una idea pas seria considerar que la edafologia ecologia nostra persona és el primer CIÈNCIES ésser viu que ens cal res- AMBIENTALS Ciències Ciències pectar. Un enfocament que Naturals Ciències Químiques Ciències Mèdiques Agrícoles Ciències Ciències ens obliga a dedicar-nos zoologia Físiques Socials agroecologia temps, esforços i recursos fisiologia vegetal jardineria a nosaltres mateixos des botànica química inorgànica horticultura de la generositat i el res- fisiologia animal química medicina orgànica pecte per la vida en gene- gestió forestal física de fluids geografia farmacologia filosofia ral. Només superant l’ego- bioquímica climatologia centrisme estarem prepa- dinàmica meteorologia psicologia arquitectura social rats per ajudar els altres i La permacultura es comporta com un sistema holístic on el coneixement emprendre el camí vers flueix cap a la productivitat a través de multitud de connexions. És un una millor qualitat de vida. arbre on les arrels són les ciències ambientals i els fruits són els productes que obtenim en aplicar-la. L’ètica de la permacul- 5
  6. 6. Els principis de la permacultura los segons les seves propietats. A més, els sistemes de permacultura cerquen recircular La permacultura es basa en una sèrie de els fluxos de materials i d’energia per supe- principis que fonamenten el seu mètode. rar en eficiència la linealització característi- Aquests principis són l’essència de la ca dels fluxos antròpics. Així s’evita que permacultura i provenen de disciplines diver- l’energia es dissipi ràpidament del sistema. ses com ara l’ecologia de sistemes, l’arqui- Al mateix temps, evitem la producció tectura del paisatge o les ciències ambien- massiva de residus i aprofitem els recursos tals. Respectant aquests principis aconsegui- dels quals encara es pot treure profit. Així, la rem dissenyar un sistema amb totes les ga- matèria orgànica provinent de la cuina es re- ranties d’eficiència ambiental. cicla fent compost, els fems dels animals es retornen al sòl, les aigües grises de la casa Planificació eficient del sistema flueixen cap a l’hort i les fulles caigudes dels arbres s’aprofiten per fer de mulch. La clau per obtenir un aprofitament òptim dels sistemes dissenyats és fer-ne una plani- Zonificació del sistema ficació eficient. Mitjançant la zonificació i divisió del sistema en sectors, i a través d’una La zonificació consisteix a dividir el sis- anàlisi acurada dels cicles d’energia i nu- tema en zones numerades de l’I al V. El fac- trients a l’interior del sistema, podrem obte- tor que determina cadascuna d’elles és la re- nir un màxim rendiment del nostre disseny. lació entre la distància i la intensitat d’ús. La divisió del sistema en zones i sectors per- L’elecció de la zona està decidida per la fre- met ubicar els diferents elements i integrar- qüència de visita a cada element (planta, ani- Aplicacions pràctiques per implementar l’ètica de la permacultura a les nostres vides • Cal planificar qualsevol actuació abans de realitzar-la, a fi que no ens sorprenguin les conseqüències a llarg termini que se’n poden derivar. Planificar en pro de la sostenibilitat. • Evitar trencar l’equilibri natural quan implantem sistemes ambientals. Per això, és aconsellable utilitzar sempre que es pugui espècies autòctones de la zona on implantem el sistema, per evitar els possibles riscos associats a les espècies forànies i impedir les invasions destructives. • Conrear el tros de terra més petit possible. Si planegem sistemes a escala petita de forma intensiva, evitem l’ocupació de terrenys més extensos i el consum d’unes quantitats d’energia que són més grans en les pràctiques extensives. • Cal implantar sistemes d’alta diversitat (policultius) per aconseguir una gran estabilitat i resiliència de l’agroecosistema i així permetre que s’adaptin a les potencials variacions ambientals o socials. • Analitzar el rendiment total del sistema (collites dels conreus, producció dels arbres i animals o estalvi d’energia...) per percebre’n l’eficiència global. • Utilitzar sistemes ecològics que necessiten inputs baixos d’energia exosistèmica (sol, vent i aigua) i sistemes biològics (plantes i animals interrelacionats). Aquests conserven i generen energia. • Recuperar el conreu i producció d’aliments als pobles i les ciutats, on tradicionalment sempre s’havien donat. • Promocionar la responsabilitat comunitària sempre que sigui possible. • Consumir responsablement i amb consciència. Reciclar tots els residus. • Veure solucions on en principi només veiem problemes. 6
  7. 7. mal o estructura) ja si- gui per raons de man- ZONA 3 teniment i atenció o, Fruiters simplement, per raons ZONA 5 Casa Bosc lúdiques. Cal situar molt a prop del centre de l’activitat els com- ponents que necessiten una observació més fre- ZONA 1 ZONA 2 Estable qüent, visites constants, Estany molt de treball, o tècni- ques complexes de ma- Hort neig. Aquest seria el cas de l’hivernacle, el galli- Tallavents ner o l’hort. D’aquesta ZONA 4 manera malversarem el La zonificació de l’espai permet ubicar cada element del sistema tenint en mínim de temps, esforç compte la relació entre la distància i la intensitat d’ús. Les àrees visitades i energia per visitar-los. freqüentment s’ubiquen prop de casa. Planificació dels sectors sectorització és aprofitar en benefici nostre Els sectors estan condicionats per les ener- l’energia que arriba al sistema. Alhora, els gies externes o naturals que interaccionen sectors permeten bloquejar l’energia perju- amb el nostre sistema. La idea de la dicial (incendis, vents forts, inundacions, etc.) Les zones que podem trobar en un disseny permacultural • La Zona 0 és el centre d’activitat (casa, edifici escolar, o poble si el disseny és a gran escala). Està planificada per conservar l’energia i per suplir totes les necessitats dels seus ocupants. • La Zona 1 és la que està més a prop del centre d’activitat. És la zona més controlada i l’àrea utilitzada més intensivament. Pot contenir l’hort, el taller, l’hivernacle i els planters. • La Zona II també es manté intensivament, amb plantacions denses (arbusts grans, fruiters petits i hort fruiter mixt, tallavents, etc.). Aquí trobarem l’hort, els fruiters, les basses d’aigua, els estables i els galliners. • La Zona III conté horts sense podar i sense mulch, zones lliures per on pasturen els animals i altres elements (tallavents, bardisses o boscos productors de llenya) que necessiten menys atenció per al seu manteniment que els de les zones anteriors. • La Zona IV es caracteritza per necessitar poca dedicació. La interacció humana només es fa palesa en aquesta zona a l’hora de la recollida de productes. Els arbres es mantenen sense podar. La zona IV es converteix en un espai d’imitació de la natura, per experimentar i aprendre • La Zona V es deixa totalment assilvestrada. No es modifica per tal que serveixi de lloc especial per observar i aprendre de la natura. Pel que fa al disseny complet del sistema, es recomana fer arribar aquesta zona fins a la zona 0, ja que d’aquesta manera aconseguirem augmentar significativament l’efecte vora. 7
  8. 8. i canalitzar-la per tal que ens afecti el menys d’obtenir el màxim rendiment. No concep els possible. Per planificar el sistema segons la sistemes com un conjunt d’elements indivi- sectorització se sol esquematitzar un diagra- duals. Més aviat els considera com un con- ma en forma de cercle on es representa l’àrea junt d’interaccions entre aquests elements. I que ocupa el sistema i on l’activitat princi- són precisament aquestes interaccions, pal se situa al centre. aquests fluxos d’energia, materials o infor- mació, els que donen al sistema la particula- Ubicació relativa dels elements que in- ritat holística. D’aquesta manera, sistemes tegren el sistema dissenyats mitjançant la permacultura són al- guna cosa més que un grapat d’elements alea- L’atomització i especialització pròpia de tòriament ubicats. L’existència i ubicació de la comunitat científica ha impedit la com- cada element està perfectament estudiat per prensió completa de molts processos que produir el màxim rendiment al sistema. De s’esdevenen a la natura. Aquestes limita- manera que cada element compleix múltiples cions de l’enfocament científic ortodox ad- funcions i cada funció es recolza en diversos quireixen la màxima expressió a l’hora d’in- elements. tentar solucionar els problemes ambientals En permacultura es considera la contami- que actualment es donen a escala planetària. nació com un subproducte propi d’un siste- Tanmateix, la utilització del mètode cientí- ma mal dissenyat. La manera d’evitar que el fic s’ha estès molt més enllà de l’àmbit cien- sistema generi residus és estudiar cada ele- tífic i ha marcat la manera d’interpretar el ment i aprofitar-ne totes les potencialitats que món i, en conseqüència, la manera de relacio- ens ofereix. A fi d’aconseguir això caldrà nar-nos amb l’entorn. El mètode científic s’ha descobrir les característiques intrínseques de universalitzat com a forma majoritària de cada element, les seves necessitats i els seus productes. D’aquesta manera podrem situar ELEMENTS MULTIFUNCIONALS Compost cada element en el seu lloc òptim dins el sis- tema. L’aplicació d’aquest principi ens ins- Aliments pira per utilitzar les aigües grises de la casa per regar l’hort, aprofitar la proximitat d’una Biodiversitat Plaer estètic bassa d’aigua per refrescar l’ambient o re- flectir la llum a la casa, ficar les gallines dins Aliments per de l’hort de fruiters per controlar les plagues a insectes Medicines d’insectes, adossar l’hivernacle a la façana Es pot aprofitar més d’un producte dels elements sud de la casa per aprofitar la seva escalfor... que integren el sistema. i una infinitat més d’exemples. pensar. Des d’aquesta perspectiva, vivim en Aprofitament de l’energia i dels nutrients un món atomitzat, format per multitud d’ele- del sistema ments i processos aïllats. La permacultura proposa transcendir En permacultura s’intenta reaprofitar aquesta atomització pròpia de les especialit- l’energia i els nutrients de manera que es re- zacions en què es divideix la ciència i aposta tinguin a dintre del sistema el màxim de per una concepció interdisciplinària i temps possible. Els bons dissenys utilitzen holística dels sistemes que dissenya per tal les energies naturals que entren al sistema, 8
  9. 9. vertir els excrements en fertilitzant o direc- tament en biogàs. Probablement, el tracta- ment en sec dels excrements humans és un dels principals reptes del futur i una de les innovacions a incorporar en els nostres habi- tatges. Avui, doncs, tal com podem constatar dels exemples esmentats només cal una certa Sistemes de recirculació d’aigua dirigida al sanitari. Aquesta mesura pot estalviar una gran conscienciació ambiental perquè tots plegats quantitat de l’aigua consumida a la llar. puguem gaudir de la revolució de l’eficièn- cia i, per tant, de millorar la qualitat de vida així com les generades in situ, per assegurar sense malmetre el planeta. un cicle d’energia complet. En aquest sentit, l’aprofitament de l’energia de la radiació so- Aprofitament de l’efecte vora i els patrons lar que arriba al nostre sistema és un dels naturals passos prioritaris. Es pot optimitzar tant en forma d’energia fotovoltaica, com solar tèr- L’ecotò és defineix com una zona de can- mica. És insensat no aprofitar una energia que vi abrupte de les condicions ambientals que arriba al nostre sistema en quantitat i que es produeix en el límit entre dos o més eco- podem utilitzar en el nostre benefici sense sistemes. L’ecotò es simplement una fronte- perjudicar l’entorn natural. ra o vora; el concepte assumeix també l’exis- Un altre exemple d’aquest tipus d’optimit- tència d’interaccions actives entre els ecosis- zació seria l’aprofitament de les aigües gri- temes adjacents. El resultat és que, en l’eco- ses de la casa per regar l’hort o la recirculació tò, hi podem trobar característiques i propie- de l’aigua de la dutxa a la cisterna del vàter tats que no són presents a cap dels altres eco- per tal d’estalviar aigua. En l’actualitat exis- sistemes veïns. Aquestes característiques do- teixen altres opcions d’estalvi d’aigua que es nen lloc al fenomen que es coneix amb el basen en l’existència de tecnologia apropia- nom d’efecte vora, gràcies al qual l’ecotò serà da per transformar els excrements humans molt més ric en espècies que els ecosistemes en compost. Es tracta dels vàters secs. veïns. L’ecotò és una zona que per les seves Aquests vàters compostadors permeten con- característiques intrínseques té una alta pro- Motivacions per cultivar un racó comestible • La pràctica del racó comestible es pot convertir en una excel·lent raó per desconnectar de la rutina diària. Es pot convertir en una activitat de lleure, senzilla, entretinguda i agraïda, que ens acosti, a petita escala i sense necessitat de sortir de casa, al món natural i les seves particularitats. • En un món artificialitzat, on la natura queda subordinada al poder de l’home, la pràctica del racó comestible es converteix en una opció social per recuperar la connexió amb els processos naturals. • El racó comestible es converteix en un autèntic embornal de carboni. El carboni atmosfèric fixat pels vegetals passa a formar part de les seves molècules orgàniques. • Aquesta pràctica ens permet gaudir de menjar fresc, ecològic i de qualitat. Per la sobirania alimentària! • Cada racó comestible es converteix en una petita contribució a la naturació de la ciutat. 9
  10. 10. ductivitat biològica. Al mateix temps, actua pais a través dels quals s’acumulen energia i de zona de transició entre els dos ecosiste- materials al llarg de tota la intersecció que es mes i tampona les possibles pertorbacions crea. Si s’augmenten les vores en el nostre que s’hi puguin donar. disseny, es crearà una varietat de microcli- La permacultura proposa aprofitar aquest mes, apareixeran més nínxols ecològics i la principi per tal d’augmentar la producció complexitat del lloc afavorirà els recursos per d’un sistema agrari o forestal i la diversitat al disseny, al temps que li conferirà una més dels ecosistemes inclosos en el disseny gran estabilitat. D’aquesta manera es facilita permacultor. Es pot construir una bassa d’ai- que aparegui una biodiversitat més gran i es gua i fer-la amb diferents fondàries per tal trenca la monotonia d’un paisatge pla. d’augmentar la vora, es pot fer que el llindar La imitació de la natura és un dels pilars del bosc siguin pastures o conreus per tal que fonamentals del disseny en permacultura. s’hi acumulin els nutrients que el vent arros- Podem aprendre a través de l’observació de segui del bosc o simplement fer créixer tan- la natura, i a través de la seva imitació acon- ques vegetals que trenquin l’homogeneïtat seguir l’optimització dels recursos. paisatgística i incrementin la biodiversitat. Els límits dels ecosistemes actuen com una Creació de sistemes biointensius mena de filtre selectiu, es comporten com es- Aquest principi és el que més directament fa referència als sistemes agrícoles. Segons postula la permacultura, l’aprofitament efi- cient dels ecosistemes agraris només és pos- sible si treballem amb un model intensiu. Mitjançant un aprofitament intensiu de la ter- ra i amb l’ajuda d’un bon disseny aconsegui- rem treure el màxim rendiment del nostre sistema. D’aquesta manera s’evita l’apro- piació dels espais naturals per part de l’agri- cultura extensiva. No obstant això, cal vigi- lar fins a quin nivell és recomanable incre- mentar la intensitat de producció. Alguns estudis estan demostrant que la presència d’una quantitat moderada de les malanomenades males herbes o plantes ru- derals pot ser beneficiosa per al cultiu, ja que creen un hàbitat favorable als insectes útils i es milloren les condicions estructurals del sòl. Altres estudis mostren que els cultius mix- tos (policultius) poden ser més productius per unitat d’àrea que els monocultius. Combinació d’espècies vegetals per tal La permacultura proposa dissenyar siste- d’aprofitar eficientment les condicions del sistema. Aquesta associació d’espècies naturals mes intensius amb policultius. Es creen po- permet compartir la llum i els nutrients del sòl en licultius, amb diferents varietats i espècies, i els diferents estrats. s’imita els sistemes agraris tradicionals de les 10
  11. 11. cultures més antigues. D’aquesta manera es ria, ens adonarem que els beneficis obtinguts creen sistemes estables què són resistents als són molt menors. En tot cas, l’evidència eco- atacs dels depredadors ja que la barreja de nòmica i ecològica és que l’agricultura i la plantes dificulta la propagació de les espè- ramaderia intensiva causen trastorns am- cies invasores o depredadores. bientals de conseqüències imprevisibles (el Ja hem comentat, doncs, que la perma- cas de les vaques boges en seria un exemple cultura basa el seu sistema de disseny en la i el mateix podria passar amb determinats imitació dels sistemes naturals. A la natura conreus transgènics com ara els que incor- cada etapa d’una successió prepara les con- poren insecticides biològics). La dicions per a l’aparició de la següent. permacultura consumeix els recursos que li D’aquesta manera s’arriba a un estat de ma- apliquem d’una manera molt més eficient duresa on l’ecosistema s’estabilitza i s’adapta gràcies a l’esforç conceptual que hi ha al dar- a les condicions ambientals de la manera més rera. Més enllà de les hortalisses, el bestiar o òptima. La permacultura cerca aconseguir els productes derivats com ara els ous, la mel aquesta complexitat estructural i funcional o el formatge, també ens proporcionen un pla- pròpia dels ecosistemes naturals. Atès que els er estètic, intimitat personal i material per processos de la natura a escala humana són compostar, és a dir, per continuar conservant bastant lents, el que es pretén en permacultura la qualitat de la terra. és accelerar la successió per fer evolucionar el sistema. D’aquesta manera aconseguim en El racó comestible uns pocs anys el que la natura fa en uns mi- lers d’anys. Tal com hem pogut veure, la permacultura A més, la permacultura potencia l’ús de ofereix tot un ventall de possibilitats per recursos biològics, ja que aquests són soste- transformar no solament els sistemes agrí- nibles, renovables i la seva implantació és a coles sinó qualsevol tipus de sistema artifici- llarg termini. La utilització de recursos bio- al en espais més sostenibles. En aquesta lí- lògics com ara les plantes lleguminoses en nia volem fer-vos partícipes d’allò que ano- substitució dels fertilitzants químics, les tan- menem el racó comestible. Parlem de racó ques vegetals en comptes de les metàl·liques perquè va des d’un petit terrat fins a la co- i l’associació de plantes com a substitució berta d’un edifici passant pel pati de l’esco- dels plaguicides. la. Fa uns anys es va anunciar la idea del “bal- La crítica sobre els rendiments més po- có comestible” com una proposta per fer-nos bres que s’obtenen amb aquest tipus d’agri- adonar que els nostres nínxols de ciment dins cultura no és raonada. El benefici més gran la ciutat també podíen contenir vida i dei- atribuït a l’agricultura convencional no té en xar-nos fruir d’una petita collita casolana. compte el sobrecost energètic que li apliquem Malauradament, tot i l’impuls que donaren a en concepte de fertilitzants sintètics, la idea persones com l’artista Javier Maris- plaguicides tòxics i de consum de combusti- cal, no va transcendir. En l’àmbit de l’edu- bles fòssils. Si tenim en compte allò que cació la idea dels horts escolars també ha estat s’anomenen les externalitats ambientals, és practicada. a dir, el cost social de la contaminació d’aqüí- Amb el concepte del racó comestible pre- fers per nitrats, la desertització dels sòls o la tenem reforçar la idea primigènia del balcó contaminació de l’aire dels motors de com- comestible i anar més enllà per fer palès que bustió dels tractors i altra maquinària agrà- qualsevol racó de casa nostra pot ser un petit 11
  12. 12. hortalisses al terrat o al balcó, donem coherència metodològi- ca i aconseguim una més gran eficiència per al nostre esforç. També estem convençuts que, des de l’escola, treballar els conceptes de la permacultura aplicats al racó comestible que cada alumne pot intentar a casa seva és una fórmula pràctica de participar activament en el pa- Entre d’altres coses, l’èxit del racó comestible dependrà del radigma sostenibilista. disseny que en fem. Existeix una gran quantitat de Tot plegat és tant senzill com possibilitats per optimitzar eficientment l’espai disponible. animar a adaptar un espai dins del mateix habitatge on es pu- sistema agrari. Amb aquesta monografia, gui combinar el cultiu d’hortalisses, herbes també hem volgut divulgar com fer un racó aromàtiques i petits arbres fruiters d’un for- comestible a la pràctica, això sí, des de l’òp- ma sostenible. Aplicant el disseny perma- tica de la permacultura. Tenir cura a casa de cultural en aquests espais podrem optimitzar plantes els fruits de les quals ens podem men- al màxim el seu rendiment i obtenir, amb poca jar és una pràctica que educa per a l’acció. terra i poc espai, petits racons productius. Una acció que és imprescindible de practi- car si realment volem apostar per una so- Tria de l’espai cietat sostenible per amor a les futures gene- racions. Hom no té la percepció de veure la ciutat Creiem que la permacultura ens pot aju- com un indret que inclou diversos hàbitats dar a fer que, a banda de posar testos amb on hi poden viure una gran varietat de flora i fauna i desenvolupar-hi usos agrícoles. La ciutat ofereix força diver- sitat d’espais per cultivar. Terras- ses, balcons i terrats només són alguns dels exemples d’espais desaprofitats que trobem als ha- bitatges. Amb el disseny en permacultura podem convertir aquests espais erms, grisos, desprovistos de vida, en petits ecosistemes productius. Aquests nous espais ens poden aportar una porció de la ingesta de ve- getals diària i, a més, donar-nos Les estructures utilitzades al racó comestible permeten un notable plaer estètic i emotiu. aprofitar totes les potencialitats que ens ofereix l’espai. La permacultura urbana es ser- 12
  13. 13. veix de les qualitats de les plantes i els ani- en un indret més ombrívol, o sigui, orientat mals, i a través de la combinació d’aquestes al Nord. No obstant això, per no tenir pro- amb les característiques de cada espai (ter- blemes triarem espais que tinguin més de sis rassa, balcó, terrat, etc.) crea dissenys pro- hores de sol al dia. ductius de menjar casolà dins de la ciutat. Condicions meteorològiques Anàlisi de l’espai A més de la variable ambiental a la qual Una vegada escollit l’espai que volem cul- hem fet esment, caldrà considerar-ne d’altres tivar caldrà analitzar totes les condicions in- de caire climàtic. Davant d’aquests trínseques per tal de poder fer un disseny ade- condicionants ambientals, les plantes presen- quat. ten determinades preferències i resistències que marquen la seva capacitat de subsistèn- Hores de sol i orientació cia i desenvolupament i, en definitiva, la seva productivitat. Entre aquests condicionants cal La distribució d’hores de sol i d’ombra al destacar la temperatura, que incideix princi- llarg del dia i de l’any és un paràmetre que palment en el ritme de creixement de la plan- condicionarà fortament el disseny de l’espai. La llum solar és un dels principals factors limitants en el desenvolupament de qualse- vol planta. De fet, certes espècies no es des- envolupen si hi ha excessiva ombra mentre que d’altres no creixen si hi ha massa sol di- recte. Bona part del desenvolupament de les plantes es controla a través d’estímuls lumí- nics, als quals la planta pot reaccionar. Pro- cessos com l’activació del creixement o, al contrari, la senescència i la mort, són respos- tes dels vegetals a aquesta mena de senyals. En aquest sentit, s’ha de determinar qui- nes zones de la superfície que volem conrear gaudeixen de més hores de sol o d’ombra al llarg del dia i l’any, per tal de situar-hi les plantes segons els seus requeriments i neces- sitats. Per garantir una correcta distribució de les espècies en l’espai, caldrà tenir en compte que durant l’hivern el Sol està més baix i projecta ombres més llargues. A tall d’exemple, si volem conrear plan- tes que requereixin molt de Sol, com és el cas de la tomaquera, que pertany a la família de les solanàcies, triarem un espai que esti- gui orientat al Sud o a l’Est. En canvi, si vo- El racó comestible és una alternativa saludable lem plantar menta, la seva situació pot estar per compartir productes ecològics a la ciutat. 13
  14. 14. ta, en la seva transpiració i en la possibilitat força contaminant només es podrà cultivar de congelació, i la humitat ambiental, que re- un cert tipus de plantes (ornamentals i tuber- percuteix principalment en la capacitat de cles, mai hortalisses de fulla). transpiració i en el consum d’aigua del sòl. No hem d’oblidar que el racó comestible La humitat del terra serà un bon indicador pot afectar, encara que sigui positivament, els per saber quins són els requeriments de la nostres veïns. Per tal d’evitar problemes cal- planta en relació a aquests paràmetres am- drà tenir cura dels aspectes següents : bientals. Si la terra està seca, la planta neces- • Aïllament: L’espai dissenyat ha de tenir sitarà més aigua. garanties quant a la impermeabilitat pel que Per poder tenir un millor coneixement i fa a l’aigua. Així, en aquells espais on no es mesura d’aquests paràmetres i altres, s’hi pot pugui garantir totalment, caldrà plantar els instal·lar una petita estació meteorològica en vegetals en estructures impermeabilitzades i el racó comestible. Així, els diferents apa- recollir l’aigua de drenatge (per tal de po- rells (termòmetre, higròmetre, baròmetre i der-la reutilitzar). pluviòmetre) ens permetran mesurar les con- • Sobrepès: Assegurar-se que el balcó o la dicions ambientals i orientar-nos sobre com millorar l’entorn de les nostres plantes. Zonificació i planificació per sectors La zonificació del racó escollit ens per- metrà poder dissenyar l’espai de la manera més eficient possible. Aquesta zonificació demana la distribució dels diferents elements segons les seves propietats i requeriments per tal d’obtenir el màxim profit dins del disseny. Per això, tant les plantes com totes les es- tructures de suport estaran ubicades de la manera més beneficiosa possible. La planificació per sectors de l’espai on implantarem l’hort s’ha de dissenyar tenint en compte les condicions ambientals i me- teorològiques que influiran de manera dife- rent en els diversos indrets d’aquest espai. Tenir el diagrama de sectors ens facilitarà la tasca a l’hora de distribuir els diferents ele- ments del disseny. Així, obtindrem una mà- xima eficiència del sistema. Particularitats de l’espai escollit De vegades, la mateixa ubicació de l’ha- Test vertical dissenyat per Biohàbitat. Aquest bitatge dins de la ciutat actuarà de factor li- recipient permet cultivar en petits espais a través mitant ja que si l’habitatge es troba en un lloc de l’optimització de l’espai vertical. 14
  15. 15. terrassa aguantarà el pes de les estructures que • Test petit (uns 10-20 cm de diàmetre). utilitzem. La terra és un material pesat que aug- Aquests testos són idonis per a plantes que menta molt el seu pes quan es mulla. Per això, no necessiten massa terra per créixer, ja que caldrà tenir en compte la capacitat de resistèn- la capacitat és limitada. Són ideals per a her- cia del balcó o terrassa, especialment en el cas bes aromàtiques. dels edificis més antics. Si tenim dubtes, sem- • Test mitjà (uns 20-40 cm de diàmetre). pre és millor consultar un arquitecte. S’empra per a plantes que desenvolupen una • Molèsties al veïnat: És important que la arrel de tipus mitjà. És el cas de la majoria pràctica del racó comestible no comporti cap d’hortalisses. molèstia al veïnat. Per això, si no disposem • Test gran (uns 40-60 cm de diàmetre). de sistemes de recollida de l’aigua de dre- Hi ha un volum important de terra. És un es- natge, serà convenient regar sempre amb mo- pai molt aprofitable per plantar-hi arbres frui- deració per evitar que l’aigua s’escoli per sota ters nans. del recipient. Amb això també s’evita perdre • Test vertical. Aquest recipient de fang cuit alhora els nutrients. I, a més, caldrà eliminar està dissenyat especialment per cultivar en les fulles senescents i els fruits molt madurs el mínim espai. Situat en un lloc adequat es si hi ha el perill que caiguin a baix. Tanma- pot convertir en una columna frondosa. teix, caldrà mantenir el sòl del balcó o la ter- • Cistell penjant i de paret. És una bona rassa neta per tal que la pluja no s’emporti idea per tal d’aprofitar una mica l’espai en les restes cap al carrer o que aquestes obs- vertical. Requereixen una vigilància constant, trueixin els desguassos. ja que han de mantenir-se sempre humits. Per Cal compartir l’experiència amb la comu- tal de disposar d’una correcta conservació nitat de veïns. Ensenyar l’hort, compartir els caldrà recobrir el cistell amb un impermea- fruits amb els veïns pot esdevenir l’estímul bilitzador, fer-hi uns petits forats de drenat- necessari per engrescar l’altra gent. ge al fons i tallar els costats per plantar als laterals. Recipients i estructures per plantar • Piràmide de plantes enfiladisses i aro- màtiques. Si es disposa d’un poc d’espai, es Les estructures per cultivar les plantes pot construir una petita “piràmide” de fusta poden ser molt variades. Les podem trobar a amb palets reciclats. Aquesta estructura ens l’oferta comercial o, fins i tot, les podrem permetrà cultivar plantes enfiladisses i aro- crear nosaltres mateixos. Els testos corrents de terrissa, amb mides molt variades, permeten que la humitat s’eva- pori a poc a poc a través de la seva paret, aspecte favorable per a les plantes. Ara bé, atès que potser és millor no abusar del pes, és recomanable emprar testos més lleugers. Per tal de simplificar i clarificar les idees, a continuació es mostren els recipients uti- litzats més habitualment: • Sacs de cultiu. Sembrem i plantem di- Una idea per aprofitar l’espai és la piràmide rectament a dintre. Caldrà adobar i regar cor- d’enfiladisses. Fàcil de construir a través de rectament. materials reutilitzats 15
  16. 16. màtiques en diferents alçades i aprofitar més Pot ser una alternativa si es disposa d’un es- òptimament les característiques de cada pai de dimensions adequades per a la implan- planta. tació d’aquesta estructura. Es tracta de culti- • Jardinera. Per raons de pes és preferible var en uns recipients elevats en forma de tau- que siguin de fusta o plàstic. Al mercat podem la. Són impermeables i les dimensions són trobar jardineres de diverses mides. L’elecció variables. Sobre el fons es diposita una capa dependrà dels nostres interessos concrets. Tot i de totxanes. Damunt s’hi situa el substrat on que existeix una àmplia oferta, la permacultura creixeran les plantes. sempre procura reutilitzar materials ja existents. La pràctica del racó comestible es pot con- Podem construir la jardinera al nostre gust a vertir en una bona oportunitat per reutilitzar partir de palets recuperats. molts dels envasos d’un sol ús que passen per casa nostra. En la majoria dels casos, aquests envasos tenen com a destí l’abocador. Per això, la seva reutilització es converteix en la millor opció ambiental, ja que aconseguim allargar la vida útil d’aquests envasos. Cal que els recipients siguin adequats per contenir el substrat necessari per al desenvo- lupament i ancoratge de les arrels. Per això, Jardinera de fusta construïda a partir de la profunditat recomanable és entre 30 i 35 palets reutilitzats. cm en el cas de les hortalisses amb gran des- envolupament. • Bidons amb forats. Aquests recipients • Test amb autoreg. Es poden construir augmenten la collita en petits espais. Ideal reutilitzant les nombroses ampolles d’aigua per a espècies com les maduixes. Caldrà fer- de plàstic (no utilitzar mai les de PVC ja que hi una sèrie de forats al lateral dels bidons. poden desprendre ftalats que passarien a for- Els forats són necessaris per tal que hi hagi mar part de la planta). Retallar una ampolla un bon drenatge de l’aigua no aprofitada per d’aigua mineral en dues parts. Col·locar la la planta.Si disposem de bidons grans podrem part superior cap per avall dintre de l’altra cultivar patates. La collita estarà repartida per part. Dipositar dintre del recipient unes pe- tota l’alçada del bidó. dretes per obstruir la boca i impedir que la • Taulahort al punt. Aquest sistema, des- terra es precipiti cap avall. En la part supe- envolupat a Barcelona per Joan Cortina, és rior de l’ampolla es col·locarà el substrat i es una adaptació de les barbacoes veneçolanes. dipositaran les llavors per tal que creixin. Després de sembrar les llavors caldrà regar abundantment fins que la boca de l’ampolla quedi en contacte amb l’aigua. Amb aquest sistema hi haurà una aportació regular d’ai- gua a la terra per capil·laritat. Passades unes setmanes, els plançons s’hauran de trasplan- tar a un test. • PotMaker. És un sistema canadenc de El Taulahort és un sistema de cultiu en alçada desenvolupat a Sud- amèrica que permet estalviar dos peces de fusta tornejades per crear pràc- aigua i optimitzar els nutrients del sòl. tics gots de paper reutilitzat on dipositarem 16
  17. 17. el substrat i farem créixer els plançons. Es d’aquesta manera tan poc ortodoxa, haurem tracta d’una bona alternativa per germinar les creat d’una forma molt senzilla un recipient llavors evitant al màxim les tensions que es per sembrar de primera qualitat. Aquests re- poden ocasionar als plançons a l’hora del tras- cipients tindran en la part inferior la tapa del plantament. Els gots es fan premsant trossos iogurt, fet que ens permetrà, quan arribi el de paper de periòdic (només amb tinta ne- moment, obrir-la amb facilitat per trasplan- gra). Poden aguantar la humitat des del mo- tar el plançó sense cap mena de problema. ment en què col·loquem la llavor fins que, ja • Tetrabriks. Aquests envasos tan utilitzats quasi descompost el paper, portem el plançó avui dia també es poden convertir en testos al lloc final de creixement. improvisats. Existeixen diferents mides de • Envasos de iogurt. Aquests envasos po- tetrabriks. Els d’un litre, fan 16,5 cm d’alça- den ser un magnífic recipient per sembrar les da, amb la qual no tindrem un espai sufi- llavors i trasplantar posteriorment els plan- cientment gran per al desenvolupament nor- çons. Per tal de poder aprofitar-lo al màxim, mal de les arrels. Per això, aquests envasos només cal que siguem conscients de la utili- els utilitzarem només per germinar les lla- tat que donarem a l’envàs després de men- vors o per plantar vegetals de mida petita. jar-nos el iogurt. La proposta és obrir el io- gurt per la part inferior de l’envàs. Per fer això, haurem de fer servir unes tisores o un ganivet. Si ens atrevim a menjar el iogurt Sistema per aprofitar l’envàs del iogurt o una ampolla per plantar llavors. El PotMaker permet confeccionar gots de paper La reutilització d’ampolles de plàstic permet per plantar llavors. crear tests amb sistemes d’autoreg. Els tetrabriks es poden convertir en improvisats recipients per cultivar petites plantes. Amb cinc taulons de fusta aglomerada podem construir un recipient de gran dimensió per plantar petits arbres. 17
  18. 18. Els tetrabriks de 2 litres tenen unes dimensi- en compost o reciclar envasos per sembrari ons (24 cm d’alçada) més apropiades per al plantes comestibles. cultiu d’hortalisses, ja siguin bledes, espinacs Sense necessitat de grans accions globals, o pebrots. a nivell particular podem contribuir a un ambient més divers i satisfactori aprofitant El plaer de viure qualsevol erm o espai urbà per conrear plan- tes comestibles. Conrear alguns dels nostres Un segle enrere conrear una part dels ali- aliments en un racó comestible és una forma ments o anar a recollir plantes medicinals era d’aprendre i practicar el plaer de viure. una activitat generalitzada. El rodal de les ciutats eren espais rurals o naturals. Avui, el nerviós ritme vital no afavoreix que ens re- Recipients per al racó comestible creem conreant la terra. Els nostres habitat- Recipients recuperats: ges són sovint petits i mancats d’espai. • Garrafes d’aigua de PEHD (polietilè d’alta L’activitat de conrear, ja sigui aprofitant densitat) o PET (polietilentereftalat) de 5, 8 o un terrat, un balcó o una finestra, és una bona 10 litres. alternativa vital. Hem apuntat el mètode de • Pots de vidre de conserves o aliments de totes la permacultura perquè a banda de les tècni- les grandàries. ques de conreu inclou un concepte més glo- • Oueres de cartró. • Teteres i olles de ferro recobert de ceràmica. bal sobre la nostra relació amb l’entorn. • Tetrabriks de totes les grandàries. Les plantes d’horta o les plantes medici- • Ampolles d’aigua de totes mides, de dos litres, nals, més enllà de la utilitat pràctica, també per a testos d’autoreg (millor si són de PET; s’ha tenen un valor ornamental. Educar a favor d’evitar la compra de les ampolles de PVC i les de les plantes comestibles aprofitant els ra- que es comprin cal portar-les al contenidor de cons disponibles és un bon mètode per evi- reciclatge de plàstics). denciar el concepte de la sostenibilitat. • Safates de PS (poliestirè expandit, o porexpan) Els cultius en permacultura il·lustren de productes alimentaris. • Caixes de fusta o plàstic per a fruita. aquest concepte de diversitat dels sistemes • Cubells de plàstic. naturals. La imatge de varietat, salut i rique- • Pneumàtics i palets. sa d’un cultiu ecològic és una bona contra- • Escorredors de plats vells. posició als monocultius intensius de l’agri- • Bidons de gran volum de plàstic o metall cultura convencional. (només els que han contingut productes Vivim moments de crisi alimentària mun- d’alimentació o no tòxics). dial. Fenòmens com ara el de les “vaques • Envasos de iogurt reutilitzats. boges” posen de manifest que la qualitat dels Recipients enginyosos i tradicionals comercials: aliments és directament proporcional a la • Test vertical. qualitat dels nutrients ja sigui el sòl, el pinso • Jardineres de fang cuit. o els ferratges amb els quals creixen. • Jardineres de plàstic i amb suport per a la Conrear en petits espais a casa o a l’esco- barana. la ens prepara per fer front al repte de trans- • Tests i jardineres amb sistema d’autoreg. formar l’activitat agrària intensiva en matè- • PotMaker. • Llavorers de plàstics. ries i energia. Alhora ens permet practicar • Petits hivernacles. habilitats manuals com ara construir les nos- • Taulahorts al punt. tres jardineres, convertir la matèria orgànica 18
  19. 19. AMBIENTAL La introducció de la permacultura urbana a l’escola pot esdevenir una bona eina per desenvolupar el contingut en l’àmbit ambiental que exigeix la reforma escolar. Aprendre a conrear a casa no és només un exercici saludable sinó també una manera de valorar la qualitat dels aliments que prenem i de tenir un rebost de salut. Permacultura a Més enllà de la teoria l’escola El potencial pedagògic de la permacultura pot convertir aquest mètode de disseny de sistemes agroecològics en una excel·lent eina per al desenvolupament integral de l’alum- ne. La seva aplicació al context escolar com- porta una sèrie d’avantatges: • S’estableix una relació directa entre l’alum- ne i el medi natural a través del contacte di- recte amb la natura conreada. El projecte porta l’alumne a una esfera educativa on es troba en simbiosi amb l’entorn. • Permet el desenvolupament d’un treball psicomotor i manual a través d’eines que afavoreixen nous valors, com la cooperació i l’estímul comunitari. A través del treball en equip els alumnes aprenen a responsabilitzar- se i implicar-se en les tasques quotidianes. • Facilita la interrelació del barri amb la co- munitat educativa. 19
  20. 20. • Afavoreix la dinamització de la classe. Els alumnes s’organitzen des de coordenades molt diferents a les habituals en el context escolar i s’apropen més a les considerades tradicionalment com a pròpies de grups edu- catius extraescolars. • Es pot convertir en una eina de treball molt útil per integrar en la classe els alumnes pro- blemàtics. El dia a dia del racó comestible Les finestres també es poden convertir en un improvisat espai per obtenir una petita producció. Amb senzills sistemes de suport podem fer créixer Per tal de poder gaudir del racó comesti- enfiladisses i altres espècies comestibles. ble durant un llarg període de temps, i con- vertir el sistema en permanent, cal mantenir una lleugera disciplina i despertar la nostra aconseguim pocs fruits en les primeres tem- curiositat investigadora. L’èxit del racó co- porades. Segurament, fins que no adquirim mestible dependrà, en gran mesura, de la experiència no podrem obtenir una bona co- nostra actitud. No ens hem d’amoïnar si llita. Però, és precisament en aquesta etapa on cal tenir constància i paciència, ja que en El racó comestible a través de les estacions Primavera La primavera generalment és l’estació que comporta més treball en el manteniment dels cultius del nostre racó. Cal tenir en compte que les plantes començaran a necessitar més aigua. A principis de primavera és l’hora de plantar les llavors d’hortalisses o d’aromàtiques, trasplantar les plàntules d’arbres i fer tasques relacionades amb la neteja, com treure fulles seques o afegir compost a les plantes a mesura que avanci la primavera. A finals de primavera es trasplantaran si convé les aromàtiques i les hortalisses. Estiu Sobretot cal tenir present les necessitats de reg, ja que amb les altes temperatures les plantes transpiren més. És l’època de començar a assecar les herbes aromàtiques en llocs ventilats i també de recollida de fruits a mesura que aquests van madurant. Tardor Reduir gradualment el reg de les plantes. És pot plantejar també el trasplantament d’algunes plantes o plantar algunes varietats de cebes, enciams, raves i cols, que podran créixer i madurar en l’estació hivernal. Hivern El més important és establir la planificació de cultius per dur-los a terme a finals d’hivern o principis de la primavera. També és el moment d’analitzar i dissenyar el que serà el nostre racó comestible. Podem començar a buscar testos on plantar, a construir les estructures de suport, començar a preparar vivers per trasplantar-los posteriorment, comprar llavors ecològiques, plàntules, aconseguir esqueixos, preparar i airejar la terra. 20
  21. 21. La tècnica del vermicompostatge • El compostador. És un dipòsit on, per fermentació aeròbica, les restes orgàniques de la casa es transformen en compost. En el cas d’utilitzar de terra en el procés, es parla de vermicompostador. Es poden trobar compostadors i vermicompostadors especialment creats per al compostatge casolà. La majoria estan fets de plàstic o materials similars. Els més respectuosos amb el medi ambient són els que estan fets amb materials orgànics reciclats i que són biodegradables. Per tal que pugui compostar correctament ha de disposar d’un bon sistema de circulació d’aire per evitar la formació de processos de fermentació anaeròbica. Aquests processos anaeròbics poden produir males olors i impedir que el procés de compostatge es doni correctament. Encara que hi hagi una àmplia oferta de compostadors al mercat, la permacultura aposta per la fabricació casolana del compostador a partir de materials reutilitzats. A partir de fusta de palets recuperats i caixes de fruita podrem construir el compostador a la nostra mida. Indubtablement, aquesta opció és la més desitjable ambientalment i, al mateix temps, resulta ser la més barata. • La fisiologia dels cucs de terra. El cuc de terra que s’utilitza és el roig de Califòrnia (Eisenia foetida) que es pot aconseguir en qualsevol centre subministrador. Necessita humitat, calor i aliment. No és convenient afegir-ne molta quantitat de cop ja que es poden donar putrefaccions amb les conseqüents plagues associades. L’apilament d’una quantitat de matèria orgànica superior als 60 cm pot comportar l’augment de la temperatura de la pila fins al punt d’inactivar a els cucs de terra. El compost obtingut a partir dels cucs de terra és d’altíssima qualitat. No hi ha possibilitat de perjudicar cap planta amb l’humus de cuc de terra, ja que el seu pH és idoni per a la majoria de les plantes (pH =7). • Què mengen els cucs de terra? Qualsevol residu vegetal que es generi durant la preparació del menjar, com restes de verdures, pells de fruita i hortalisses, marros de cafè, bossetes i restes de te closques d’ou trinxades (ajuden a mantenir un pH adequat), pols de l’aspiradora, cabells, paper de periòdic sense tints de colors i cartró prèviament mullat. S´ha d´evitar afegir pells de cítrics o tomàquets madurs a causa de la seva alta acidesa. Si el procés de compostatge es dóna a bon ritme, s´hi poden afegir també restes de carn o peix. Si no està en les seves condicions òptimes, en afegir aquestes restes es desprendrà mala olor del vermicompostador. Cal tenir en compte que la dieta dels cucs de terra estarà influenciada per la nostra. Si no som vegetarians i afegim gran quantitat d’aliments rics en proteïnes els haurem d’acompanyar amb moltes restes vegetals (restes de poda, p. ex.) per equilibrar la dieta dels cucs de terra. • Quant mengen els cucs de terra? Mig kilo de cucs de terra (prop de 1.000 exemplars adults) pot consumir mig kilo de restes al dia. Però dependrà del tipus de restes orgàniques. 21
  22. 22. qüestió de poc temps podem obtenir un bon utilitzarem. Per tal d’aconseguir un sòl perma- èxit. Assaborir els primers tomacons crescuts nent haurem de seguir diverses estratègies: en un terrat o arrencar unes cebes són expe- riències vivencials que, tot i que poden sem- • Elaborar un substrat de qualitat amb un blar banals, tenen una imponent força de mo- alt percentatge de matèria orgànica. tivació en l’àmbit ambiental. • Recobrir el sòl amb una capa de mulch d’uns 10-15 cm. Aquesta capa està formada Com preparar el substrat? per matèria orgànica que protegeix el sòl de pertorbacions ambientals (contaminació at- El substrat on plantem és fonamental per mosfèrica o canvis de temperatura bruscos) i al bon desenvolupament de la planta. Al mer- permet el desenvolupament de tota una sèrie cat trobem nombrosos tipus de substrats, però de bacteris beneficiosos per al sòl molts d’ells són cars i de dubtosa qualitat. Si (Azotobacter sp. o Clostridium sp.) , el quals utilitzem un substrat comercial haurem d’as- descompondran la matèria orgànica i ferti- segurar-nos que no hagi estat tractat amb litzaran el sòl lentament. Com a mulch es pot adobs químics. Aquests adobs fan que les utilitzar matèria orgànica de diverses proce- plantes siguin més susceptibles a les plagues dències: compost madur, restes de collita i malalties i que siguin menys riques en el seca, palla, herba segada, restes de paper (sen- seu contingut en minerals. Per això, el mi- se tints de colors), llana, etc. llor substrat és el que podem elaborar-nos • Conrear plantes lleguminoses en alter- nosaltres mateixos a casa nostra a partir de nança amb els cultius que ens interessen o al compost. Alguna deixalleria subministra mateix temps creant associacions. Aquest sis- compost elaborat pels serveis municipals. El tema es coneix amb el nom d’adob verd. Les substrat ha de ser ric en matèria orgànica i plantes lleguminoses tenen associacions sim- suficientment permeable, però que retingui biòtiques amb el bacteri Rhizobium sp. que l’aigua per tal que no s’assequi massa ràpid. té la propietat de fixar el nitrogen atmosfèric Una barreja apropiada pot ser terra d’horta i al sòl i deixar-lo en forma assimilable per a sorra (50%), amb humus de llombriu o com- les plantes. És la manera més natural d’ado- post madur (50%). La sorra, amb les seves bar. És la natura mateixa la que ho fa! partícules grans, manté la terra porosa i, per tant, ben drenada. Si optem per instal·lar un Com es planta? compostador al racó comestible obtindrem un excel·lent fertilitzant, al temps que redui- A l’hora de plantar els vegetals tenim dues rem en gran mesura la quantitat de residus possibilitats, o bé sembrem directament la que produïm a casa nostra. llavor en el sòl, o bé la sembrem en un altre La Lluna influeix notablement en els pro- lloc i la trasplantem en el moment apropiat. cessos que ocorren a la Terra. La preparació Si escollim la segona opció, la sembra es pot del substrat per plantar no s’escapa d’aquest fer en caixes de fusta o plàstic poc profun- fet. Per això, s’aconsella fer-la en Lluna nova. des, en envasos d’ous de cartró o en envasos La permacultura proposa la creació de sòls de iogurt. En tots aquests casos, cal fer petits permanents en el nostre sistema. Aquest fet forats de drenatge al fons del recipient utilit- cal tenir-lo en compte a l’hora de dissenyar i zat per tal d’evacuar l’excés d’aigua. distribuir l’espai, així com també a l’hora Per tal d’assegurar la germinació d’algu- d’escollir els tipus de testos i recipients que nes llavors, la idea és plantar-ne unes quan- 22
  23. 23. tes força juntes. Les que germinin i creixin Com es trasplanta? fins a formar un plançó es podran trasplantar al lloc definitiu on tinguin més terra dispo- Trasplantar és passar la planta d’un test a nible. un altre, en general a un de més gros. No hi Per tal d’obtenir èxit en el nostre viver ha uns criteris fixats per saber quan s’ha de casolà caldrà seguir una sèrie de recomana- trasplantar; això no obstant, com sempre cions. S’ha de cobrir el fons del recipient amb l’observació pot ajudar-hi. En adonar-nos que pedretes petites o amb trossos de test de ter- la planta té una grandària excessiva per al test rissa i afegir-hi el medi de germinació. Una que ocupa o que ha disminuït el seu ritme de vegada preparat el medi de cultiu, ja podrem creixement o bé si observem que les arrels enterrar les llavors. Si es tracta de bulbs, han s’escapen a través del forat del drenatge, lla- de quedar enterrats uns 3 centímetres dins la vors cal trasplantar la planta. terra. Es disposen amb la punta cap amunt i Per tal que el trasplantament es faci cor- s’hi afegeix més terra per tal que només so- rectament caldrà seguir una sèrie de passos. bresurtin una mica les puntes dels bulbs més El primer que hem de fer és dipositar al fons alts. És recomanable posar un aïllant per tal del test uns 2-3 cm de pedres petites o grava de mantenir la humitat i deixar el viver en i, seguidament, afegir-hi una capa de terra. un lloc ombrejat i calent. Les condicions òp- Quan el test ja estigui preparat, podrem des- times de temperatura dependran de cada es- enterrar la planta suaument del lloc on era. pècie. Podrem treure l’aïllant la major part Ens hem d’assegurar que porta adherida a les del dia quan comencin a aparèixer els plan- arrels la major quantitat possible de terra. çons i prescindir-ne totalment quan surtin les S’ha de trasplantar amb delicadesa per tal primeres fulles. Possiblement serà necessari d’evitar qualsevol estrès a la planta. Dispo- eliminar alguns plançons quan hagin format sar les arrels esteses naturalment de la ma- el segon parell de fulles per tal que els més teixa manera que abans i afegir una mica de vigoroses tinguin espai per créixer. Quan as- terra. Finalment, prémer el sòl suaument i soleixin una grandària suficient ja els podrem regar. trasplantar. El temps més bo per trasplantar és el co- Sistemes de recollida d’aigua La implantació de sistemes de recollida d’aigües pluvials a les teulades és una bona opció per aprofitar l’aigua de la pluja. Aquesta aigua recollida es pot utilitzar per regar les plantes. Amb aquesta pràctica estalviarem un volum important d’aigua i aprofitarem un recurs natural que arriba al nostre sistema. La instal·lació pot ser molt senzilla. A través d’un canaló podem conduir l’aigua des de la teulada fins a una petita cisterna. Situarem la cisterna en un lloc fàcilment accessible per tal d’agafar l’aigua que utilitzarem per regar. 23
  24. 24. Petits arbres Plantes aromàtiques Caqui (Diospyros kaki) Alfàbrega (Ocinum bacilicum) Caducifoli amb tendència a créixer verticalment. Herba anual d’uns 20-60 cm d’alçada. Maduren a l’estiu quan fa molta calor i a la tardor. Necessita humitat. Floreix a l’estiu Codonyer (Cydonia oblonga) Camamilla (Matricaria chamomilla) Se sembra a la tardor i floreix a Herba anual d’uns 20-40 cm d’alçada. principis d’estiu. Floreix a partir d’abril. Figuera (Ficus carica) No té molta alçada però sí la copa molt Espígol (Lavandula spica) Mata llenyosa en la base d’uns 60 cm d’alçada. ampla. N’existeixen moltes varietats. Requereix lloc ventilat. Floreix a l’estiu. Floreix a la primavera. Llimoner (Citrus limonum) Farigola (Thymus vulgaris) Floreix a la primavera. Tarda un any Mata d’uns 30 cm d’alçada. Floreix a la primavera. o més a treure flors. Fonoll (Foeniculum vulgare) Magraner (Punica granatum) Arbre delicat si fa una mica de fred i li Planta perenne d’un metre d’alçada. Suporta comencen a sortir fulles noves. l’atmosfera amb fum. Floreix a principis d’estiu. Floreix a la primavera. Julivert (Petroselinum crispum) Viu més d’un any i arriba a superar el metre d’alçada. Nespler (Mespilus germanica) No vol humitat. Floreix a la Necessita sòl una mica sorrenc. primavera. Llorer (Laurus nobilis) Arbust de fulla perenne. Floreix a la Perera (Pyrus communis) primavera. N’existeixen diferents varietats. Més càlid i protegit que les pomeres. La perera pot ser polinitzada pel codonyer. Marialluïsa (Lippia triphylla) Panta llenyosa, arbustiva de fulles caduques. Es recull entre estiu i tardor Necessita certa humitat. Floreix a l’estiu. depenent de les varietats. Menta (Mentha spp.) Pomera (Malus sylvestris) Llocs assolellats, però toleren el Planta perenne que requereix sòls humits i no molt sorrencs. Floreix a principis d’estiu. fred. Floreix a finals de primavera i es recull a l’estiu. Ortiga (Urtica dioica L.) Planta duradora que pot arribar al metre d’alçada. Prunera (Prunus domestica) Requereix un sòl ric amb calç i una Floreix a partir de juny. mica humit. Es recull a l’estiu. Romaní (Rosmarinus officinalis) Mata d’uns 80 cm d’alçada. Floreix durant Taronger (Citrus sinensis) gairebé tot l’any. Arbre de capçada arrodonida. Tarda dos anys a florir. Floreix a la Sàlvia (Salvia officinalis) primavera. Mata d’uns 30 cm. Floreix a partir de juliol. Fa bona associació amb les mongeteres. 24
  25. 25. Hortalisses Albergínia (Solanum melongena) Col (Brassica oleracea) Alçada 60 cm. Se sembrar a l’hivern i es 30 cm alçada. S’ha de regar segons la trasplanta a la primavera. S’han de col·locar temperatura. Es pot plantar tot l’any segons tutors per al pes. la varietat. Plagues: els llimacs danyen les tiges. És convenient col·locar un cordill contra Tractament: s’ha d’envoltar amb encenalls. la papallona de la col. Impedeix el pas dels cargols i llimacs. Favera (Vicia faba) All (Allium sativum) 90 cm d’alçada. Capacitat de fixar el Alçada 30 cm. Se sembra a l’hivern i es recull nitrogen atmosfèric. És recomanable posar- a finals de la primavera. hi tutors. Se sembra a finals de la tardor i es recull a la primavera. Carbassó (Cucurbita pepo) 2 metres alçada. És recomanable protegir els fruits Maduixera (Fragaria vesca) de la humitat. Cal regar-la segons la temperatura i 20 cm d’alçada. Rebrota tots els anys en guiar-la amb tutoratge. Se sembra a la primavera a arribar la primavera. Requereix un gran través de plançons. Es recull a l’estiu test o un test amb forats. Lloc assolellat. i la tardor. Se sembra per plançons o per esqueix. Plagues: llimacs ataquen el fruit Plagues: cargols i llimacs es mengen Tractament: envoltar d’encenalls. els fruits. Tractament: envoltar amb encenalls. Ceba (Allium cepa) 30 cm alçada. Se sembra segons la varietat Mongetera (Phaesolus vulgaris) a l’estiu o a l’hivern. Es recull a finals de 2 metres d’alçada. Capacitat de fixar el maig o a l’agost. nitrogen atmosfèric. És recomanable Plagues: els cucs de la mosca blanca es posar-hi tutors. Se sembra a la primavera mengen les arrels provocant l’engroguiment de les en lloc assolellat. Es recull a la tardor. fulles i la mort de la planta. Plagues: el pugó pot atacar tota la planta. Tractament: plantar clavells de moro entremig. Tractament: plantar caputxines al seu voltant. Pebrotera (Capsicum annuum) Pastanaga (Daucus carota spp.) 1 metre d’alçada. S’ha de regar segons la 20 cm d’alçada. Necessita espai en profunditat temperatura, col·locar tutors per al pes i per tal que l’arrel creixi bé. Se sembra de fer planter a la primavera en un lloc primavera a l’estiu. assolellat. Es recull a l’estiu. Plagues: la mosca de la pastanaga ataca l’arrel. Plagues: Llimacs que afecten la tija. Tractament: plantar-la envoltada de menta o Tractament: Envoltar d’encenalls. sàlvia. Tomaquera (Solanum lycopersicum) Pèsols (Pisum sativum) 60-80 cm d’alçada. N’existeix un gran Enfiladissa anual que requereix tutoratge. nombre de varietats. S’ha de regar segons Capacitat de fixar el nitrogen atmosfèric. la temperatura. Necessita tutoratge. Se Se sembra a finals de tardor i es recull sembra en planter a la primavera en lloc cap al maig. assolellat i es recull al cap d’unes 22-24 setmanes. Rave (Raphanus sativus) Enciam (Lactuca sp.) 15-30 cm d’alçada. Se sembra tot l’any en lloc 30 cm. d’alçada. Se sembra de primavera a tardor assolellat i es recull al cap de 4-6 setmanes d’haver- en plançons. lo plantat. 25
  26. 26. mençament del període de creixença, que ge- problema serà l’excés d’aigua. L’aspecte de neralment coincideix amb la primavera. la terra també pot ser un bon indicador. Una manera senzilla i ràpida d’esbrinar si la planta Com podem obtenir un esqueix? necessita aigua és enfonsar en la terra un objecte punxegut, per observar, en treure’l, Algunes plantes poden propagar-se aga- si està net o si s’ha enganxat terra humida. fant un petit brot de la planta mare. Per tal Si no té terra adherida, la planta està eixuta i d’aconseguir-lo, es tallen uns 7 cm d’una necessita aigua. branca vigorosa procurant que hi quedi un Hi ha diverses possibilitats casolanes per petit brot. El tall s’ha de fer de biaix i just construir sistemes amb autoreg. El “reg de per sota d’un nus. No és recomanable agafar metxa” no és altra cosa que col·locar els tes- la part florida de la planta. L’esqueix obtin- tos al voltant d’un gran recipient d’aigua i gut, el podrem plantar directament en un test. disposar una tira de cotó compacte o de llana Les maduixeres són un exemple habitual de entre cada test i l’aigua. Amb aquest sistema multiplicació per esqueixos. les plantes poden absorbir contínuament i mica a mica l’aigua per capil·laritat. Un altre Com es fa una esporga? mètode es basa en la reutilització d’ampo- lles de plàstic, tal com s’explica a l’apartat El primer pas serà treure les branques i els de recipients. Per últim, el sistema de reg brots morts o malalts. Cal que arribi llum i porós consisteix a enterrar un recipient petit ventilació a la planta. En alguns casos caldrà de terrissa dintre del test on col·locarem la esporgar branques encreuades per tenir una planta. La part oberta del recipient quedarà capçada oberta. Es tallen uns 2 centímetres al descobert. Per aquesta obertura afegirem per sobre del borró, fent un tall net i oblic. l’aigua, la qual s’exsudarà a través dels po- Les restes de l’esporga les dipositarem al rus del recipient. Les arrels de la planta en- compostador. D’aquesta manera tancarem el voltaran completament el recipient i xucla- cicle de matèria i contribuirem a la perma- ran l’aigua a mesura que la planta la vagi ne- nència de la planta, en concret, i del sistema cessitant en general. La millor època per fer la poda sol ser a finals d’hivern. Com s’ha de preparar el sistema de reg? Cada planta té uns requeriments d’aigua concrets. Serà a través de l’observació i de l’experiència com arribarem a conèixer les necessitats de cada varietat en aquell lloc concret. L’aspecte de la planta ens pot servir d’indicador de les seves necessitats hídriques. Si té les fulles caigudes i mústigues al tacte, la planta necessita aigua. No obstant això, el pansiment de les fulles no sempre manifes- El reg porós és un eficient sistema per optimitzar l’aigua. La succió que fan les arrels tarà escassetat d’aigua, ja que si la planta té de les plantes permet la circulació contínua les fulles grogues i li cauen, probablement el d’aigua a través de les parets del recipient. 26

×