La visita d'un inspector
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

La visita d'un inspector

on

  • 2,979 views

 

Statistics

Views

Total Views
2,979
Views on SlideShare
2,979
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
69
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Upload Details

Uploaded via as Microsoft Word

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

La visita d'un inspector Document Transcript

  • 1. La visita d’un inspector J.B. PriestleyLa visita d’un inspector Pàgina 1
  • 2. PERSONATGESArtur BirlingSybil Birling, la seva donaSheila Birling, la seva fillaEric Birling, el seu fillEdna, criadaGerald CroftInspector GooleTots tres actes, ininterromputs, sesdevenen al menjador de la casa de lafamília Birling a Brumley, una ciutat industrial de les North Midlands, una tardade primavera de 1912.La visita d’un inspector Pàgina 2
  • 3. ACTE PRIMERMenjador duna casa força gran de la rodalia de Brumley, casa que pertany aun pròsper fabricant. Els mobles són bons i massissos, de lèpoca. Fa lefectegenera de ser una casa rica i molt còmoda, però no gaire íntima ni acollidora.Si es vol utilitzar un decorat realista, haurà de ser giratori, com ho era quan esva produir lobra al New Theatre. Així, durant lActe Primer, quan hi fa falta,queda a primer pla la taula del menjador al centre, i després, a lActe Segon,desplaçant-la, es veu la llar de foc, mentre que a lActe Tercer escau posar aprimer pla una tauleta amb un telèfon al damunt, al costat de la llar de foc, i arala taula i les cadires queden en segon pla. Als productors que prefereixin evitaraquesta estratagema, que implica dos moviments descenari i uns quantsajustaments molt precisos de les peces verticals suplementàries, els recomanoque prescindeixin duna decoració realista, sobretot perquè la taula delmenjador els serà un destorb. La llum ha de ser de color rosat i íntima fins quearriba linspector, i després ha de ser més clara i intensa.Quan puja el teló, els quatre Birling i Gerald seuen a taula. Arthur Birling és uncap de taula, la seva dona a laltre, Eric és al primer pla de lescenari i Sheila iGerald seuen darrera la taula. Edna, la criada, desembarassa la taula, senseestovalles, de plats de postres i de copes de xampany, etc., i després hosubstitueix per un gerro de porto, una cigarreta i cigarrets. Les copes de vi jasón a taula. Tots cinc duen roba de nit de lèpoca, els homes frac i corbatesblanques, no esmòquing. Arthur Birling és un home corpulent, segur de simateix, dentre cinquanta i seixanta anys, que es comporta amb naturalitat,però que parla amb accent una mica provincià. La seva dona té uns cinquantaanys, és una dona bastant freda i dun nivell social superior al del seu marit.Sheila és una noia guapa, que té prop de vint anys, a qui li agrada molt la vida ique està bastant animada. Gerald Croft és un xicot ben plantat duns trentaanys, massa viril per ser un dandi però amb molta classe i molt món. Erictambé té prop de vint anys, però no acaba de trobar el seu lloc i és alhora tímidi enèrgic. Ara acaben de fer un bon sopar, celebren una ocasió especial i estansatisfets dells mateixos.BIRLING: Que ens portes el porto, Edna? Perfecte. (Lempeny cap a Eric.) Thadagradar, aquest porto, Gerald. De fet, en Finchley em va dir que ésexactament el mateix porto que li compra el teu pare.GERALD: Aleshores ha de ser perfecte. El meu pare diu que hi entén molt, enportos. Jo no hi entenc gaire.SHEILA: (Alegre, possessiva.) Ja mestà bé que sigui així, Gerald. Nomagradaria gens que fossis un perfecte expert en portos... un daquests vellsde cara morada.BIRLING: Ep, que jo no sóc cap vell de cara morada.SHEILA: No, encara no. Però per això tu no ets un expert en portos.BIRLING: (Nota que la seva dona no nha begut gens.) Au va, Sybil, aquesta nitnhas de beure una mica. És una ocasió especial, ja ho saps.La visita d’un inspector Pàgina 3
  • 4. SHEILA: Sí, vinga, mama. Has de beure a la nostra salut.SRA. BIRLING: (Somriu.) Molt bé, doncs. Només una mica, gràcies. (A Edna,que és a punt danar-sen amb la safata.) Perfecte, Edna. Quan vulguem el cafèet trucaré des del saló. Probablement daquí a mitja hora.EDNA: (Sortint.) Sí, senyora.(Edna surt. Ara tots tenen les copes plenes. Birling els somriu i es relaxa demanera evident.)BIRLING: Bé, bé... això magrada molt. Magrada molt. I un bon sopar, Sybil. Jali pots dir de part meva a la cuinera.GERALD: (Educat.) Absolutament de primera.SRA. BIRLING: (En to de retret.) Arthur, no hauries de dir aquestes coses...BIRLING: Ah... vinga, vinga... tracto Gerald com si fos de la família. I esticsegur que no es queixarà.SHEILA: (Amb agressivitat fingida.) Va, Gerald... queixat!GERALD: (Somriu.) No mha passat pas pel cap. De fet, vull insistir: ara sóc dela família. Fa molt temps que hi estic posant el coll, no trobes? (Com queSheila no respon, insisteix més.) No trobes? Tu ja ho saps, que sí.SRA. BIRLING: (Somriu.) És clar que sí.SHEILA: (Mig seriosa, mig juganera.) Sí... excepte lestiu de lany passat, quanmai no venies a veurem, i jo vinga rumiar què thavia passat.GERALD: Doncs ja tho vaig dir... estava terriblement carregat de feina,aleshores.SHEILA: (Amb el mateix to dabans.) Sí, això és el que tu dius.SRA. BIRLING: Va, Sheila, no lempipis. Quan siguis casada tadonaràs que elshomes que fan una feina important, de vegades han de dedicar gairebé tot elseu temps i les seves energies al negoci. Thi hauràs dacostumar, com jo.SHEILA: No crec que mhi acostumi. (Mig juganera, mig seriosa, a Gerald.) Pertant, vés amb compte.GERALD: Sí, sí, ho tindré present.(Tot duna Eric fa una riallada. Els seus pares sel miren.)SHEILA: (Seriosa.) A veure, què et fa tanta gràcia?ERIC: No ho sé, de debò. Tot duna mhan vingut moltes ganes de riure.La visita d’un inspector Pàgina 4
  • 5. SHEILA: Vas pet.ERIC: No, no és veritat.SRA. BIRLING: Quina expressió, Sheila! De debò que apreneu unes coses, lesnoies davui!ERIC: Si et penses que no en sap de millors...SHEILA: No siguis burro, Eric.SRA. BIRLING: Va, prou, tots dos. Arthur, i el teu brindis famós?BIRLING: Sí, i tant. (Saclareix la gola.) Bé, Gerald, ja sé que has preferit quenomés féssim una petita festa familiar. És una llàstima que Sir George i...hem... i Lady Croft no siguin aquí amb nosaltres, que siguin a lestranger, peròno shi pot fer res. Com ja us he dit, mhan enviat un telegrama molt bonic... noen recordo cap de tan bonic. No em sap pas greu, que ho celebrem així,tranquil·lament...SRA. BIRLING: De fet és molt més bonic.GERALD: Hi estic dacord.BIRLING: I jo també, però els discursos no surten tan bé.ERIC: (Una mica brusc.) Bé, doncs no en facis cap. Bevem a la seva salut ienllestim duna vegada.BIRLING: No, res denllestir. És una de les nits més felices de la meva vida.Espero que un dia, Eric, quan tu mateix tinguis una filla, ho entendràs. Gerald,et seré molt franc, no et vull pas enganyar: el teu prometatge amb Sheila ésmolt important per a mi. Ella et farà feliç, i estic convençut que tu la faràs feliç aella. Ets ben bé la mena de gendre que sempre he volgut tenir. El teu pare i joja fa temps que ens fem la competència, lleialment... tot i que la seva empresaés més antiga i més gran que la meva... i ara tu ens has unit, i potser sacostael moment en què totes dues empreses ja no competiran, el moment en quètreballaran juntes... per aconseguir costos més baixos i preus més alts.GERALD: Que rodó! Doncs crec que el meu pare deu pensar el mateix.SRA. BIRLING: Vinga, Arthur, em sembla que en una ocasió així no hauries deparlar de negocis.SHEILA: A mi també m’ho sembla. No està gens bé.BIRLING: Sí, teniu raó, i tant. Se m’ha escapat. El que sí volia dir és que... queSheila ha tingut molta sort... i que tu també has estat un jove molt afortunat,Gerald.GERALD: Ja ho sé. Aquesta vegada sí.La visita d’un inspector Pàgina 5
  • 6. BIRLING: (Alça la copa.) Doncs ara us desitgem a tots dos, Gerald i Sheila, quela vostra vida sigui plena d’alegries.SRA. BIRLING: (Alça la seva copa i somriu.) Sí, Gerald. Sí, Sheila, estimada.Enhorabona, us felicitem de tot cor!GERALD: Gràcies.SRA. BIRLING: Eric!ERIC: (Força barroer.) Enhorabona! A la salut de l’entranyable Sheila! Devegades té un caràcter horrorós, però no és mala persona.SHEILA: Ximple! Jo no puc pas brindar, per mi mateixa. Per què puc brindar?GERALD: Pots brindar per mi.SHEILA: (Lentament i seriosa.) Molt bé, doncs. Brindo per tu, Gerald.(Es miren un moment l’un a l’altre.)GERALD: (Lentament.) Gràcies. I jo brindo per tu, perquè et pugui fer tan feliçcom et mereixes.SHEILA: (Intenta dir-ho amb serenitat.) Vés amb compte... que ploraré.GERALD: (Somriu.) Doncs potser això ho impedirà. (Treu l’estoig d’un anell.)SHEILA: (Encesa.) Oh, Gerald... l’has dut... és aquell que em volies regalar?GERALD: (Li dóna l’estoig.) Sí... aquell mateix.SHEILA: (En treu l’anell.) Oh, és preciós! Mira, mama, oi que és una meravella?Oh, amor meu... (S’afanya a fer un petó a Gerald.)ERIC: Ep, no us embaleu!SHEILA: (Que s’ha posat l’anell i l’admira.) El trobo perfecte. Ara em sentopromesa de debò.SRA. BIRLING: Com ha de ser, maca. És un anell preciós. Guarda’l bé.SHEILA: Guardar-lo! No li trauré mai ni un segon els ulls de sobre.SRA. BIRLING: (Somriu.) Bé, ha arribat en el millor moment. Has estat viu,Gerald. Ara, Arthur, si no has de dir res més, em sembla que es millor queSheila i jo passem al saló i que vosaltres, els homes...BIRLING: (Força solemne.) Vull dir només una cosa. (S’adona que Sheilaencara admira l’anell.) Que m’escoltes, Sheila? Va per tu, també. Al capdavallno te’n faig gaire sovint, de discursos...La visita d’un inspector Pàgina 6
  • 7. SHEILA: Ho sento, papa. De fet, ja escoltava.(Se’l mira amb atenció, com tots els altres. Ell els fa esperar un moment.)BIRLING: N’estic encantat, d’aquest prometatge, i espero que no trigareu acasar-vos. I vull afegir només una cosa. Avui es diuen moltes bajanades, peròjo, que sóc un home de negocis pràctic, que he d’assumir riscos i saber semprequè m’empesco, jo us dic que en podeu ben passar, d’aquestes ximpleriespessimistes. Quan us caseu, ho fareu en un moment molt bo. Sí, molt bo... iaviat encara serà millor. Com que el mes passat els miners van fer vaga, s’handit moltes bestieses sobre possibles problemes laborals. No us hi amoïneu. Jahem passat el moment pitjor. Per fi els empresaris ens hem unit per vetllar pelsnostres interessos... i els interessos del Capital..., per protegir-los. I, per tant,ens espera una època de prosperitat cada cop més gran.GERALD: Crec que té raó.ERIC: I la guerra?BIRLING: M’agrada que m’ho recordis, Eric. És aquí on volia anar a parar.Només perquè el Kàiser fa un o dos discursos, o perquè quatre oficialsalemanys beuen massa y comencen a dir bestieses, ja se sent qui diu que laguerra és inevitable. Doncs jo dic que això són... ximpleries! Els alemanys no lavolen, la guerra. Ningú no la vol, la guerra, tret d’alguns homes semicivilitzatsdels Balcans. I per què? HI ha massa cosa en joc, avui dia. Amb la guerra hoperdríem tot i no hi guanyaríem res.ERIC: Sí, ja ho sé... però, de totes maneres.BIRLING: Deixa’m acabar, Eric. Has d’aprendre moltes coses, encara. Parlocom a empresari viu i pràctic que sóc, i repeteixo que no pot ser, que hi hagiguerra. El món evoluciona tan de pressa que fa impossible una guerra. Miracom avancem. D’aquí a un any o dos tindrem avions que ens podran dur a totarreu. I mira com progressen els automòbils... cada cop més grossos i mésràpids. I els vaixells. Fixa’t, la setmana passada un bon amic meu va anar aveure aquest nou transatlàntic, el Titànic, que salpa la setmana entrant.Quaranta-sis mil vuit-centes tones..., això aviat és dit. Nova York en cinc dies. Itots els luxes, i insubmergible, absolutament insubmergible. Us heu de fixar enaixò, en fets com aquests, en aquest progrés... i no en quatre alemanys quediuen ximpleries i quatre alarmistes d’aquí que mouen molt soroll per no res.Escolteu-me bé tots tres, nois, i recordeu això que ara us diré. D’aquí a vint otrenta anys, el 1940, per exemple, potser fareu una festa com aquesta..., ipotser tindreu un fill o una filla que es prometrà... i mireu què us dic: aleshoresviureu en un món que haurà oblidat totes aquestes batusses entre capitalistes iobrers i aquestes petites i absurdes pors que hi haurà guerra. Hi haurà pau iprosperitat i progrés ràpid a tot arreu... és clar, excepte a Rússia, que semprees quedarà enrere, naturalment.SRA. BIRLING: Arthur! (Fa gestos per interrompre’l.)BIRLING: Sí, estimada, ja ho sé... parlo massa. Però vosaltres, nois, recordeubé això que us he dit. No podem permetre que sempre parlin els mateixospersonatges, Bernard Shaw i H.G. Wells. Els empresaris pràctics també hemLa visita d’un inspector Pàgina 7
  • 8. de dir-hi la nostra alguna vegada. I nosaltres no fem endevinalles, nosaltrestenim experiència i sabem de què parlem.SRA. BIRLING: (S’alça. Els altres també s’alcen.) Sí, naturalment, estimat. Bé,no entretinguis gaire Gerald. Eric, vine un moment.(Ella, Sheila i Eric surten. Birling i Gerald tornen a seure.)BIRLING: Un cigar?GERALD: No, gràcies. De fet no m’agraden.BIRLING: (N’agafa un.) Ah, doncs no saps el que et perds. A mi m’encanta,fumar-me un bon cigar. (Assenyala el gerro de porto.) Serveix-te tu mateix.GERALD: Gràcies.(Birling encén el cigar i Gerald, que ha encès un cigarret, se serveix porto idesprés atansa el gerro a Birling.)BIRLING: Gràcies. (En confiança.) Ara que hi penso, m’agradaria parlar-ted’una cosa... que quedi entre nosaltres... ara que som sols. Sempre m’ha fetl’efecte que a la teva mare... Lady Croft... tot i que no fa objeccions a la mevafilla... li sembla que no és el millor per a tu, socialment parlant... (Gerald, forçatorbat, comença a murmurar per desmentir-lo, però Birling l’atura.) No, Gerald,no passa res. No la culpis. Ella és d’una vella família noble... terratinents i totaixò... i per tant és del tot natural. Però el que et volia dir és que... que és moltprobable que el meu nou consti a la pròxima llista d’honors. Només em farancavaller, és clar.GERALD: Oh... vaja... enhorabona!BIRLING: Gràcies. Però encara és una mica d’hora per felicitar-me. Per això,no diguis res. Però m’han fet una o dues insinuacions. Mira, quan Sa Majestatens va visitar fa dos anys, jo era alcalde. I sempre he estat considerat com unadepte fidel i ferm al partit. Per tant... bé... dedueixo que és molt probable queem facin cavaller... sempre que fem bondat..., que no ens posin cap plet, i queno ens fiquem en cap escàndol, eh? (Riu satisfet.)GERALD: (Riu.) Em penso que feu prou bondat, la vostra família...BIRLING: A nosaltres també ens ho sembla...GERALD: Doncs si és l’únic obstacle, em sembla que ja podeu acceptar lameva enhorabona ara mateix.BIRLING: No, no, no puc fer-ho. I no diguis res, encara.GERALD: Ni a la meva mare? Estic convençut que n’estaria encantada.BIRLING: Bé, quan torni, li pots deixar anar una insinuació. I li pots prometreque els mesos pròxims procurarem no tenir cap embolic.La visita d’un inspector Pàgina 8
  • 9. (Riuen tots dos. Entra Eric.)ERIC: De què rieu? Que ja us expliqueu acudits?BIRLING: No. Vols una altra copa de porto?ERIC: (S’asseu.) Sí, gràcies. (Agafa el gerro i se serveix.) La mare diu que noens entretinguem gaire. Però em penso que no hi fa res. Les he deixades quetornaven a parlar de roba. És ben bé com si les noies no tinguessin roba finsque es casen. Les dones es tornen ximples, per la roba.BIRLING: Sí, però tu recorda, fill meu, que per a les dones la roba té unasignificació especial. No és tan sols una cosa que et poses i et treus... nitampoc és simplement que les embelleixi... és..., és una mena de símbol o desenyal de la seva categoria.GERALD: Això és veritat.ERIC: (Embalat.) Sí, recordo... (Però s’atura.)BIRLING: I doncs, què recordes?ERIC: (Confús.) Res.BIRLING: Res?GERALD: (Divertit.) Això em fa malpensar.BIRLING: (S’ho pren de la mateixa manera.) Sí, aquests nois no saps mai ambquè et sortiran, avui dia. Ara tenen més diners i més temps que quan jo tenial’edat d’Eric. Ens feien treballar de valent, aleshores, i anàvem sempreescassos de diners. Però tot i així... de vegades també ens decidíem i enssabíem divertir.GERALD: N’estic segur.BIRLING: (Solemnement.) Però això és el més important. No us vull fer un altrediscurs, xicots, però és que avui, ara que les coses són molt més fàcils, moltsde vosaltres sembla que no enteneu que un home s’ha de fer sempre el seucamí... ha de procurar tot sol per ell mateix... i per la seva família, naturalment,si en té... i mentre faci això no tindrà cap daltabaix. Però de la manera com avuidia parlen i escriuen alguns ximples, sembla que tothom hagi de procurar pertothom, com si visquéssim tots barrejats com abelles en una mena decomunitat eixam, i vinga bajanades. Doncs feu-me cas, nois... Jo ho he après ala bona i dura escola de l’experiència... l’home s’ha de fer la feina tot sol iprocurar per ell mateix i per...(Se sent el timbre agut de la porta del carrer. Birling s’interromp i l’escolta.)ERIC: Truca algú.La visita d’un inspector Pàgina 9
  • 10. BIRLING: Ja obrirà Edna. Bé, beu una altra copa de porto, Gerald... i desprésanirem a veure les senyores. Així pararé de donar-vos bons consells.ERIC: Sí, avui n’has fet un gra massa, pare.BIRLING: És una ocasió especial. I com que estic content, avui sí, he volgutque us aprofitéssiu de la meva experiència.(Entra Edna.)EDNA: Senyor, si us plau, hi ha un inspector.BIRLING: Un inspector? Quina mena d’inspector?EDNA: Un inspector de policia. Diu que es diu inspector Goole.BIRLING: No el conec. Que em vol veure?EDNA: Sí, senyor. Diu que és important.BIRLING: Molt bé, Edna, Fes-lo passar. Encén més llums. (Edna encén mésllums i després surt.) Encara pertanyo al tribunal local de justícia. Deu serperquè signi una ordre judicial.GERALD: (Alegre.) Deu ser això. Tret que Eric no n’hagi fet alguna. (Fa un gestde complicitat a Birling.) Això fora terrible, oi?BIRLING: (Faceciós.) Molt.ERIC: (Aspre i amb sensació d’incomoditat.) Ei, què dieu?GERALD: (Alegre.) Tan sols és una cosa que comentàvem quan te n’has anat.És broma, vaja.ERIC: (Encara incòmode.) Doncs tot plegat no em sembla gaire divertit.BIRLING: (Enfadat, el mira fixament.) Què et passa?ERIC: (Desafiadorament.) Res.EDNA: (Obre la porta i anuncia l’inspector.) L’inspector Goole.(Entra l’inspector i surt Edna, que tanca la porta. L’inspector no cal que sigui unhome gros, però de seguida imposa la seva presència. És un home resolut,segur de si mateix i d’una mica més de cinquanta anys que porta un vestitsenzill i grisenc de l’època. Parla cautament, amb força, i té el costumdesconcertant de mirar fixament el seu interlocutor abans d’adreçar-li laparaula.)INSPECTOR: Senyor Birling?BIRLING: Sí. Segui, inspector.La visita d’un inspector Pàgina 10
  • 11. INSPECTOR: (S’asseu.) Gràcies.BIRLING: Vol una copa de porto... o una mica de whisky?INSPECTOR: No, gràcies, senyor Birling. Estic de servei.BIRLING: És nou, oi que sí?INSPECTOR: Sí senyor. Fa poc que m’han destinat aquí.BIRLING: Ja m’ho semblava. He estat conseller municipal molts anys... ialcalde fa dos anys... i encara sóc membre del tribunal local de justícia... peraixò conec els policies de Brumley força bé... i m’ha semblat que no l’havia vistmai.INSPECTOR: No, mai, efectivament.BIRLING: Bé, en què el puc ajudar? Algun problema amb una ordre?INSPECTOR: No, senyor Birling.BIRLING: (Després d’una pausa, amb lleugera impaciència.) Bé, doncs, quèpassa?INSPECTOR: Vull una mica d’informació, si no li fa res, senyor Birling. Fa dueshores una noia ha mort a l’hospital. L’han traslladat a l’hospital aquesta tardaperquè s’havia empassat una bona quantitat d’un desinfectant molt fort. L’hacremada per dins, és clar.ERIC: (Sense voler.) Déu meu!INSPECTOR: Sí, ha patit molt. A l’hospital han fet tot el que han pogut, peròs’ha mort. Un suïcidi, naturalment.BIRLING: (Força impacient.) Sí, sí. Una cosa horrorosa. Però no entenc què hiha vingut a fer, aquí, inspector...INSPECTOR: (L’interromp enèrgicament.) He donat un cop d’ull a l’habitació onvivia, i hi ha deixat una carta i una mena de diari. Com la majoria de noies quees fiquen sovint en embolics, feia servir més d’un nom. Però el seu nomoriginal, el seu nom de debò, era Eva Smith.BIRLING: (Pensarós.) Eva Smith?INSPECTOR: La recorda, senyor Birling?BIRLING: (Lentament.) No... sembla com si recordés haver sentit aquest nom...Eva Smith... en algun lloc. Però no em diu res. I no veig què hi tinc a veure, jo.INSPECTOR: Havia treballat a la seva fàbrica.La visita d’un inspector Pàgina 11
  • 12. BIRLING: Ah... si? Per això ha vingut? Doncs hi treballen uns quants centenarsde noies, sap, i sempre canvien.INSPECTOR: Aquesta noia, Eva Smith, no era una noia corrent. He trobat unafotografia d’ella a casa seva. Potser la hi farà recordar.(L’inspector es treu una fotografia de la butxaca, de la mida d’una postal, is’acosta a Birling. Tant Gerald com Eric s’aixequen per veure la fotografia, peròl’inspector no els ho permet. Queden sorpresos i força enutjats. Birling es mirala fotografia fixament i reconeix la noia; finalment, l’Inspector es torna a ficar elretrat a la butxaca.)GERALD: (Es mostra molest.) Hi ha alguna raó perquè jo no pugui veure lafotografia d’aquesta noia, inspector?INSPECTOR: (Fred, el mira fixament.) Potser sí.ERIC: I jo estic en la mateixa situació, suposo.INSPECTOR: Sí.GERALD: No se m’acut cap raó.ERIC: A mi tampoc.BIRLING: I jo, si li he de ser franc, penso com ells, inspector.INSPECTOR: És la manera de treballar que a mi m’agrada. No treballar maimés d’una sola persona ni més d’una pista alhora. Si no, tot s’embolica.BIRLING: Ja ho veig. Realment assenyat. (Es mou inquiet i després es gira.) Jahas begut prou porto, Eric.(L’inspector observa Birling i ara Birling se n’adona.)INSPECTOR: Em sembla que ara sí, que recorda Eva Smith, oi, senyor Birling?BIRLING: Sí, sí que me’n recordo. Era una treballadora meva i la vaigacomiadar.ERIC: Per això s’ha suïcidat? Quan va ser, pare?BIRLING: Calla, Eric, i no t’atabalis. Aquesta noia va marxar de la fàbrica fagairebé dos anys. Vejam... devia ser al començament de la tardor de mil nou-cents deu.INSPECTOR: Sí. A la fi del mes de setembre de mil nou-cents deu.BIRLING: Això mateix.GERALD: Escolti senyor. No prefereix que no m’hi fiqui, jo?La visita d’un inspector Pàgina 12
  • 13. BIRLING: No em molesta pas que siguis aquí, Gerald. I estic convençut que avostè no li fa res, oi, inspector? Potser primer li hauria de dir que és GeraldCroft... el fill de Sir George Croft... de Crofts Limited, sap?INSPECTOR: Vostè és el senyor Gerald Croft?BIRLING: Sí. Casualment celebràvem modestament el seu prometatge amb lameva filla Sheila.INSPECTOR: Ah. Així doncs el senyor Croft es casarà amb la senyoreta SheilaBirling?BIRLING: (Somriu.) Espero que sí.INSPECTOR: (Seriós.) Aleshores prefereixo que es quedi.GERALD: (Sorprès.) Ah..., d’acord.BIRLING: (Una mica impacient.) Miri... tot plegat no té res de misteriós... ni éscap escàndol... almenys per la part que em toca. És una cosa perfectamentclara, i com que va passar fa més de divuit mesos... gairebé fa dos anys... ésevident que no té res a veure amb el malaurat suïcidi de la noia. No li sembla,inspector?INSPECTOR: No, senyor. Jo no estic d’acord amb vostè en això.BIRLING: Per què no?INSPECTOR: Perquè el que li va passar aleshores potser va determinar el queli va passar després, i el que li va passar després potser la va conduir al suïcidi.Una cadena d’esdeveniments.BIRLING: Sí, vaja... si s’ho mira així, sí que té una mica de raó. Amb tot, jo nopuc admetre que hi tingui cap responsabilitat. Si tots fóssim responsables de totel que li passés a tothom amb qui haguéssim tingut alguna relació, fóraesgarrifós, no troba?INSPECTOR: Sí, esgarrifós.BIRLING: Seria una situació insuportable, oi?ERIC: Caram, sí. Ja ho deies tu, pare, un home ha de procurar per ell mateix...BIRLING: Sí, bé, però no cal que hi insistim.INSPECTOR: Insistir en què?BIRLING: Oh... abans d’arribar vostè... he donat a aquests nois uns quants bonconsells. D’això... aquesta noia, Eva Smith... ara la recordo força bé. Era unanoia viva i bonica... de pagès, suposo... i feia més d’un any que treballava enun dels nostres tallers. Era una bona treballadora, i tant. De fet, el capatàs emva dir que estava a punt d’ascendir-la a un lloc que en diem cap d’operaris, alcapdavant d’un grupet de noies. Però a l’agost, quan van tornar de vacances,La visita d’un inspector Pàgina 13
  • 14. estaven totes molt inquietes, i tot d’una van decidir demanar més diners.Cobraven una mitjana de vint-i-dos xílings i sis penics, que no era ni més nimenys del que generalment paga el nostre ram. Volien que els apugéssim lesprimes perquè es poguessin treure una mitjana d’uns vint-i-cinc xílings a lasetmana. Vaig negar-m’hi, naturalment.INSPECTOR: Per què?BIRLING: (Sorprès.) M’ha preguntat per què?INSPECTOR: Sí. Per què s’hi va negar?BIRLING: Home, inspector, no veig que li hagi de donar explicacions de comporto la meva empresa. O sí?INSPECTOR: Miri, potser sí.BIRLING: No m’agrada, el seu to.INSPECTOR: Perdoni, però vostè m’ha fet una pregunta.BIRLING: I abans vostè me n’havia fet una altra, una pregunta totalmentinnecessària.INSPECTOR: El meu deure és fer preguntes.BIRLING: Doncs el meu deure és aconseguir que els costos laborals no puguin,i si hagués cedit a les seves exigències de primes noves, els nostres costoslaborals haurien augmentat d’un dotze per cent. Ha quedat satisfet? Per aixòm’hi vaig negar. Vaig dir que no podia ni considerar-ho. Nosaltres pagàvem lesprimes habituals, i si no els agradava, ja se’n podien anar a treballar en un altrelloc. Som en un país lliure, vaig dir.ERIC: No és un país lliure, si no te’n pots anar a treballar en un altre lloc.INSPECTOR: Això mateix.BIRLING: (A Eric.) Mira... tu no t’hi fiquis. Encara no havies començat atreballar a l’empresa, quan això va passar. De manera que van fer vaga. No vadurar gaire, naturalment.GERALD: No és gens estrany si va ser després de les vacances, no. Devientenir les butxaques ben escurades, ja sap com són.BIRLING: Exacte, Gerald. La majoria les hi tenien. I la vaga també es vaofegar, al cap d’una o dues setmanes. Una cosa penosa. Bé, vam consentirque tornessin totes... amb les primes velles... fora de les quatre o cinc queestaven al capdavant del grup, les que havien començat la gresca. Hi vaig anarjo en persona i els vaig dir que toquessin el dos. I aquesta noia, Eva Smith, erauna d’elles. Havia dit moltes coses... massa coses... i per tant havia de marxar.GERALD: Vostè no podia fer cap altra cosa.La visita d’un inspector Pàgina 14
  • 15. ERIC: Sí que podia. Se la podia haver quedat en lloc de fer-la fora. Va tenirmala sort, vaja.BIRLING: Això són ximpleries! Si no talles en sec aquesta mena de gent, aviatet demanen la lluna.GERALD: I tant!INSPECTOR: Potser sí. Però fet i fet és millor que la demanin que no que larobin.BIRLING: (Mira fixament l’inspector.) Com ha dit que es deia, inspector?INSPECTOR: Goole. G-O-O-L-E.BIRLING: S’entén bé amb el cap de policia, el coronel Roberts?INSPECTOR: No el veig gaire.BIRLING: Potser l’hauria d’advertir que és un vell amic meu, i que el veigbastant sovint. De vegades juguem plegats a golf a West Brumbley.INSPECTOR: (Secament.) Jo no hi jugo, a golf.BIRLING: No m’esperava pas que hi jugués.ERIC: (Cridant.) Vaja, quina cosa més fotuda, quina pena!INSPECTOR: No, mai no hi he volgut jugar.ERIC: No, vull dir això d’aquesta noia... Eva Smith. I per què no podiendemanar més salari, elles? Nosaltres bé demanem els preus més altspossibles. I no entenc per què se l’havia de fer fora només perquè era una micamés viva que les altres. Tu mateix has dit que era una bona treballadora. Jol’hauria deixat quedar.BIRLING: (Bastant irritat.) Mentre continuïs tenint el cap ple de pardals, mai noli podràs dir a ningú que es quedi o que se’n vagi. Ja és hora que aprenguis aassumir algunes responsabilitats. Sembla que això la vida a les millors escolesprivades i a la universitat no t’ho ha ensenyat.ERIC: (Malhumorat.) Bé, però a l’inspector no cal que li expliquem tot això, notrobes?BIRLING: No veig que li haguem de dir res més, a l’inspector. De fet, jo no lipuc explicar res. Vaig dir-li a la noia que toqués el dos i ella va marxar. Ja no envaig saber res més. En té alguna idea, de què li va passar, després? Es va ficaren algun embolic? Es va dedicar a la mala vida?INSPECTOR: (Lentament.) No, no es va dedicar exactament a la mala vida.La visita d’un inspector Pàgina 15
  • 16. (Ara ha entrat Sheila.)SHEILA: (Alegre.) Què dieu, de la vida? (S’adona de la presència del’inspector.) Ai... perdó. No ho sabia. La mama volia que us preguntés per quèno veníeu al saló.BIRLING: Vindrem en un no res. Ja acabàvem.INSPECTOR: Em sembla que no.BIRLING: (Brusc.) No hi ha res més a dir, ja ho sap. Li ho acabo d’explicar.SHEILA: De què parleu?BIRLING: No té res a veure amb tu, Sheila. Vés-te’n.INSPECTOR: No, esperi’s un moment, senyoreta Birling.BIRLING: (Enutjat.) Miri, inspector, això ho trobo gratuït i impertinent. Hauréd’informar de vostè als seus superiors. Ja li he dit tot el que sabia... i no emsembla gaire important... i no hi ha cap raó que justifiqui que hagi de barrejar lameva filla en una cosa tan desagradable.SHEILA: (Entra del tot al menjador.) Quina cosa? Què ha passat?INSPECTOR: (D’una manera que impressiona.) Sóc inspector de policia,senyoreta Birling. Aquesta tarda una noia ha begut desinfectant i avui al vespre,després d’unes quantes hores de patiment atroç, ha mort a l’hospital.SHEILA: Ai... que horrorós! Ha estat un accident?INSPECTOR: No. No volia continuar vivint. No ha pogut aguantar més.BIRLING: Bé, però no em digui que és perquè jo la vaig acomiadar de la mevaempresa fa gairebé dos anys.ERIC: Potser va començar tot aleshores.SHEILA: La vas fer fora, papa?BIRLING: Sí, aquesta noia havia portat problemes a la fàbrica. Jo tenia forçaraons.GERALD: Sí, jo també ho penso. Nosaltres hauríem fet el mateix. No facisaquesta cara, Sheila.SHEILA: (Força apesarada.) Perdoneu! Però és que no em puc treure del capaquesta noia... ella s’ha matat d’una manera tan horrorosa... i jo era tan feliç,aquesta nit. Ai, tant de bo que no m’ho haguéssiu dit. Com era? Molt jove?INSPECTOR: Sí. Vint-i-quatre anys.SHEILA: Guapa.La visita d’un inspector Pàgina 16
  • 17. INSPECTOR: Quan l’he vista avui no era guapa, però ho havia estat... Moltguapa.BIRLING: Ja n’hi ha prou.GERALD: No veig que el porti enlloc, aquest interrogatori, inspector. El queimporta és el qui li va passar d’ençà que va deixar la fàbrica del senyor Birling.BIRLING: Evidentment. Jo ja ho he insinuat fa una estona.GERALD: I nosaltres no el podem ajudar perquè no ho sabem.INSPECTOR: (Lentament.) N’estan segurs, que no en saben res?(Es mira Gerald, després Eric i després Sheila.)BIRLING: Que insinua que algun d’ells en sap alguna cosa, d’aquesta noia?INSPECTOR: Sí.BIRLING: No m’ha vingut a veure només a mi, doncs?INSPECTOR: No.(Els altres quatre es miren perplexos i amoïnats.)BIRLING: (Amb un clar canvi de to.) Vaja, jo, naturalment, si ho hagués sabutabans, no li hauria dit que era un impertinent ni que el denunciaria als seussuperiors. M’entén, oi, inspector? Em semblava que... per alguna raó quenomés vostè entenia... exagerava molt la importància de la petita informacióque jo li podia donar. Disculpi’m. Ara és diferent. N’està segur, de les sevesproves?INSPECTOR: D’algunes... sí.BIRLING: No puc creure que siguin de gaire rellevància.INSPECTOR: La mort de la noia és rellevant.SHEILA: Què vol dir, amb això? Parla com si fóssim responsables de...BIRLING: (La interromp.) Espera’t un moment, Sheila. Au, inspector, potser fóramillor que vostè i jo ho discutíssim tot plegat tranquil·lament en un racó...SHEILA: (L’interromp.) Per què? Amb tu ja ha acabat. Pel que diu, ara li toca aun de nosaltres.BIRLING: Sí, i jo us ho intento arreglar assenyadament.GERALD: Doncs per mi no cal que arregli res. Mai no n’he conegut cap, d’EvaSmith.La visita d’un inspector Pàgina 17
  • 18. ERIC: Jo tampoc.SHEILA: Com es deia? Eva Smith?GERALD: Sí.SHEILA: No l’havia sentit mai, aquest nom.GERALD: I ara què farà, inspector?INSPECTOR: El mateix que pensava fer abans, senyor Croft. Ja els he dit...que com la majoria de noies així, feia servir més d’un nom. Encara era EvaSmith, quan el senyor Birling la va fer fora... perquè volia vint-i-cinc xílings a lasetmana en lloc de vint-i-dos i sis penics. Però desprès va deixar de ser EvaSmith. Potser ja n’estava farta.ERIC: No la culpo.SHEILA: (A Birling.) Trobo que va ser una cosa molt mesquina. Això potser li vaespatllar la vida.BIRLING: Això són rucades! (A l’inspector.) Que sap què li va passar, aaquesta noia, després de deixar la meva fàbrica?INSPECTOR: Sí. Es va quedar dos mesos sense feina. Els seus pares erenmorts, tots dos, i per tant no podia tornar a casa. I no havia pogut estalviar gairede tot el que li havia pagat Birling and Company. Per això, al cap de dosmesos, sense feina, sense ingressos, estant a dispesa, sense cap parent quela pogués ajudar, quatre amics, sola, mig morta de gana, estava desesperada.SHEILA: (Amable.) No m’estranya. Quina mala sort!INSPECTOR: A totes les ciutats i als pobles grans d’aquest país hi ha moltesnoies que viuen una vida així, senyoreta Birling. Si no hi fossin, les fàbriques iels magatzems no sabrien on buscar mà d’obra barata. Pregunti-li-ho al seupare.SHEILA: Però aquestes noies no són mà d’obra barata... són persones!INSPECTOR: (Irònic.) De tant en tant a mi també em passa pel cap, això. Defet, se m’acudeix que de vegades ens aniria molt bé posar-nos al llocd’aquestes noies que rumien als seus dormitoris petits i llardosos com faranallargar els quatre penics que tenen.SHEILA: Sí, crec que ens aniria molt bé. Però què li va passar, després?INSPECTOR: Va tenir un cop de sort magnífic. La van agafar en una botiga...és més, una botiga... Milwards.SHEILA: Milwards! Nosaltres hi anem... de fet, aquesta tarda hi he estat... (Totacoqueta, a Gerald.) Per tu!La visita d’un inspector Pàgina 18
  • 19. GERALD: (Somrient.) Magnífic!SHEILA: Sí, va estar de sort, que l’agafessin a Milwards.INSPECTOR: Això és el que ella va pensar. Resulta que al començament deldesembre d’aquell any... el mil nou-cents deu... hi va haver una gran passa degrip, i a Milwards de sobte es van trobar curts de personal. Aquesta va ser laseva oportunitat. Sembla que li agradava treballar-hi. Era un bon canvi, desprésde la fàbrica. Li encantava moure’s enmig d’una roba tan bonica, sens dubte. I liva semblar que ara començava tot de bell nou. Ja es pot imaginar com sesentia.SHEILA: Sí, és clar.BIRLING: I aleshores es va buscar problemes, suposo.INSPECTOR: Al cap d’un parell de mesos, just quan ja se sentiaagradablement segura, van dir-li que havia de plegar.BIRLING: No feia bé la feina?INSPECTOR: La seva feina rutllava sense cap problema. Ho van reconèixer.BIRLING: Alguna cosa bé no devia rutllar.INSPECTOR: Ella només va saber... que una clienta s’havia queixat d’ella... ique per això havia de plegar.SHEILA: (Se’l mira fixament, angoixada.) Quan va ser, això?INSPECTOR: (D’una manera que impressiona.) A les acaballes de gener... del’any passat.SHEILA: Com... com era, aquesta noia?INSPECTOR: Si vol acostar-se, la hi ensenyaré.(L’inspector s’apropa a un llum –potser un llum fixat en una prestatgeria- i ellatambé s’hi acosta. Ell treu la fotografia. Ella se la mira atentament, fa un petitcrit en reconèixer la noia, fa un sanglot mig sufocat i després surt corrent.L’inspector es torna a ficar la fotografia a la butxaca i mira fixament cap a laporta per on ha sortit. Els altres tres s’ho queden mirant tot una estona moltsorpresos.)BIRLING: Què li passa?ERIC: Ha reconegut la noia de la fotografia, oi que sí?INSPECTOR: Sí.BIRLING: (Enutjat.) Per què diantre amoïna la meva nena així?La visita d’un inspector Pàgina 19
  • 20. INSPECTOR: No he estat jo. S’ha amoïnat tota sola.BIRLING: Bé... per què... per què...?INSPECTOR: No ho sé.. encara no. Ja ho esbrinaré.BIRLING: (Encara enutjat.) Doncs... si no li fa res... primer ho esbrinaré jo.GERALD: Vol que vagi a parlar-hi?BIRLING: (Camina.) No, deixa-m’ho fer a mi. També he de parlar amb la mevadona... li he de dir què passa. (Es gira cap a la porta i mira fixament i enutjatl’inspector.) Avui celebràvem una encantadora reunió de família. I vostè l’hatransformada en un desagradable malastre, no li sembla?INSPECTOR: (Ferm.) Això mateix més o menys és el que pensava jo fa unamica més d’una hora, quan era a l’hospital contemplant les restes mortals d’EvaSmith. Una vida ben esperançadora, he pensat, i algú l’ha transformada en undesagradable malastre.(Birling sembla que és a punt de replicar, però després s’hi repensa i surt bo itancant la porta bruscament. Gerald i Eric es miren incòmodes. L’inspector nose n’adona.)GERALD: M’agradaria donar un cop d’ull a la fotografia, inspector.INSPECTOR: Tot al seu moment.GERALD: No entenc per què...INSPECTOR: (L’interromp, enèrgic.) Ja ha sentit què he dit abans, senyorCroft. Mai més d’una persona i una pista alhora. Si no, parlaríem tots al mateixtemps i no sabríem on som. Si m’ha de dir res, aviat en tindrà l’oportunitat.GERALD: (Força incòmode.) Bé, no crec que jo...ERIC: (Intervé sobtadament.) Miri, jo ja n’he tingut prou.INSPECTOR: (Sec.) Potser sí.ERIC: (Incòmode.) Perdoni... però ja ho sap... celebràvem una petita festa... ihe begut unes quantes copes de vi, i força xampany... i tinc mal de cap... i comque aquí només destorbo... em sembla que me n’hauria d’anar a dormir.INSPECTOR: Doncs a mi em sembla que és millor que es quedi.ERIC: I per què?INSPECTOR: Li pot resultar menys molest. Si se’n va a dormir, potser s’hauràde tornar a llevar de seguida.GERALD: Vostè és cada cop més implacable, oi, inspector?La visita d’un inspector Pàgina 20
  • 21. INSPECTOR: Probablement. Però si vostès em donen facilitats, jo també els endonaré.GERALD: Al capdavall, som uns ciutadans respectables, no pas uns criminals.INSPECTOR: De vegades no hi ha tanta diferència com vostè es pensa.Sovint, si depengués de mi, no sé on posaria la línia divisòria.GERALD: Sortosament no depèn de vostè, no li sembla?INSPECTOR: No, no depèn de mi. Però algunes coses sí, que depenen de mi.Aquesta mena d’investigacions, per exemple. (Entra Sheila, que fa cara d’haverplorat.) I doncs, senyoreta Birling?SHEILA: (Entra i tanca la porta.) Vostè ha sabut sempre que havia estat jo, oi?INSPECTOR: Intuïa que podia ser... per una cosa que va escriure la noia.SHEILA: Li he dit al meu pare... a ell no li ha semblat que n’hi hagués per tant...però quan va passar em vaig sentir con una miserable, i ara em sento moltpitjor. Va ser molt importat, per a ella?INSPECTOR: Sí, temo que sí. Va ser l’última feina fixa que va tenir. Quan la vaperdre... i no en va saber mai la raó... va decidir que potser li convenia provarun altre tipus de vida.SHEILA: (Molt trista.) En sóc de debò responsable, doncs?INSPECTOR: No, no del tot. Desprès d’això encara li van passar moltes altrescoses. Però vostè n’és parcialment culpable. Com el seu pare.ERIC: Però què vas fer, Sheila?SHEILA: (Angoixada.) Vaig anar a veure el director de Milwards i li vaig dir quesi no feien fora aquella noia, jo mai no hi tornaria, i que convenceria la mareperquè hi tanqués els seu compte.INSPECTOR: Per què ho va fer?SHEILA: Perquè havia perdut els estreps.INSPECTOR: I què havia fet, la noia, perquè perdés els estreps?SHEILA: Mentre em mirava al mirall, la vaig enxampar que somreia a la sevaajudant i em va fer enrabiar. De fet, ja estava de mal humor.INSPECTOR: I era culpa de la noia?SHEILA: No, de fet no. Era culpa meva. (Brusca, a Gerald). Molt bé, Gerald, nocal que em miris d’aquesta manera. Almenys intento dir la veritat. I suposo quetu també has fet coses de les quals t’avergonyeixes.La visita d’un inspector Pàgina 21
  • 22. GERALD: (Sorprès.) Mai no he dit que no. No entenc per què...INSPECTOR: (L’interromp.) Deixi-ho córrer, ara. Ja en parlaran després. (ASheila.) Què va passar?SHEILA: Hi havia anat a emprovar-me una cosa. Era idea meva... la mare creiaque no m’anava bé, i l’ajudant d’aquesta noia tampoc... però jo vaig insistir. Tanbon punt m’ho vaig emprovar, em vaig adonar que tenien raó. No m’anava gensbé. Feia una bona fila, amb allò. Doncs bé, quan la noia va dur el vestir al’obrador, l’ajudant, la senyoreta Francis, li va preguntar alguna cosa, i la noia,per ensenyar-nos què volia dir, va alçar el vestit, com si el dugués posat. I aella li queia bé. Tenia just el cos que calia, i jo no. A més, era una noia moltguapa... uns ulls negres i grossos... i això no hi va ajudar gens. Bé, quan emvaig emprovar el vestit i em vaig emmirallar i em vaig adonar que m’haviaequivocat, vaig enxampar la noia que somreia a la senyoreta Francis..., com sili digués: “Oi que està horrorosa?”... i em vaig enrabiar moltíssim. Vaig ser moltmaleducada amb totes dues, i després vaig anar a veure el director i li vaig dirque aquella noia era molt impertinent... i... i... (Està a punt de posar-se a plorar,però es controla.) Com podia saber què passaria, després? Si hagués estatuna noieta desgraciada i senzilla, no crec que ho hagués fet. Però era moltguapa, i semblava que sabia sortir-se’n sense problemes. No la podia plànyer.INSPECTOR: De fet, d’alguna manera es pot dir que es va sentir gelosa d’ella.SHEILA: Sí, suposo que sí.INSPECTOR: I per això va fer servir el poder que tenia, com a filla d’una bonaclienta i també d’un home molt conegut a la ciutat, per castigar la noia tan solsperquè l’havia fet sentir gelosa?SHEILA: Sí, però en aquell moment no em va semblar que fos una cosa tanterrible. Que no ho entén? I si ara la pogués ajudar, jo...INSPECTOR: (Aspre.) Sí, però no pot. És massa tard. És morta.ERIC: Déu meu, vas ser molt injusta, pensar que...SHEILA: (Enfurismada.) Calla, Eric. Ja ho sé, ja ho sé. És l’única vegada quehe fet una cosa així, i mai més, mai més no ho tornaré a fer a ningú. He notatque a Milwards de vegades em miren d’una manera... aquesta tarda i tot, ho henotat... i suposo que hi ha qui se’n recorda. Ara penso que no hi podré tornarmai més. Ai... per què havia de passar, això?INSPECTOR: (Dur.) Això mateix és el que m’he preguntat aquest vespre quanmirava aquesta noia morta. I després m’he dit. “Bé, intentaré entendre per quèha passat.” I per això sóc aquí, i per això no penso anar-me’n fins que nosàpiga tot el que va passar. Eva Smith va perdre la seva feina a Birling andCompany perquè la vaga va fracassar i estaven decidits a que no n’hi haguéscap altra. Finalment va trobar una altra feina... no sé quin nom devia fer servir...en una botiga important, i va haver de plegar perquè vostè estava enfadadaamb vostè mateixa i li va encolomar l’enfadament a ella. Va haver d’intentarLa visita d’un inspector Pàgina 22
  • 23. una altra cosa. I per això el primer que va fer va ser adoptar el nom de DaisyRenton...GERALD: (Sobresaltat.) Què?INSPECTOR: (Insistent.) He dit que va adoptar el nom de Daisy Renton.GERALD: (Fa un esforç per refer-se.) No et fa res que faci un glop, oi, Sheila?(Sheila es limita a assentir, sense treure-li els ulls de sobre, i ell s’acosta a lavitrina dels licors per servir-se un whisky.)INSPECTOR: On és el seu pare, senyoreta Birling?SHEILA: Ha anat al saló, a explicar-li a la mare què passa aquí. Eric,acompanya l’inspector al saló. (Eric es mou i l’inspector mira primer Sheila idesprés Gerald, finalment surt amb Eric.) I doncs, Gerald?GERALD: (Intenta somriure.) I doncs què, Sheila?SHEILA: Com és que coneixies aquesta noia... Eva Smith?GERALD: No la coneixia.SHEILA: Doncs Daisy Renton... és el mateix.GERALD: Com vols que la conegués?SHEILA: Au, no siguis estúpid. No tenim gaire temps. Quan ha dit el seu nom,t’has descobert de seguida.GERALD: Molt bé. La coneixia. Deixem-ho en això.SHEILA: No podem deixar-ho en això.GERALD: (Se li acosta.) Mira, escolta, maca...SHEILA: No, això no et servirà de res. Tu no tan sols la coneixies, sinó que laconeixies molt bé. Si no, no hauries fet cara de sentir-te tan culpable. Quan lavas conèixer? (Ell no respon.) Va ser després de deixar Milwards? Quan vacanviar de nom, com ha dit l’inspector, i va començar a fer un altre tipus devida? Que la veies sovint, la primavera i l’estiu passats, quan a mi gairebé noem venies a veure mai i deies que tenies tanta feina? La veies? (Ell no responperò la mira.) Sí, i tant que sí.GERALD: Perdona’m, Sheila. Però l’estiu passat es va acabar. No l’he vistades de fa almenys sis mesos. Jo no hi tinc res a veure, amb tot això del suïcidi.SHEILA: Jo em pensava el mateix, fa mitja hora.GERALD: I no hi tens res a veure. Ni tu ni jo. Per això... per l’amor de Déu... noli diguis res a l’inspector.La visita d’un inspector Pàgina 23
  • 24. SHEILA: De tu i la noia?GERALD: Sí. Podem evitar que ho sàpiga.SHEILA: (Riu força histèrica.) Per què... ho deus dir de broma... ell ja ho sap. Itant que ho sap. I em fa por pensar quantes coses sap que nosaltres encara nosabem. Ja ho veuràs. Ja ho veuràs.(Se’l mira gairebé exultant. Ell sembla confós. La porta s’obre lentament iapareix l’inspector, que els mira insistent i perspicaç.)INSPECTOR: I doncs? FI DE L’ACTE PRIMERLa visita d’un inspector Pàgina 24
  • 25. ACTE SEGONQuan s’alça el teló, l’escenari i la situació són les mateixes de la fi de l’ActePrimer. L’inspector es queda una estona a la porta mirant Sheila i Gerald.Després deixa la porta oberta i avança.INSPECTOR: (A Gerald.) I doncs?SHEILA: (Amb una rialla histèrica, a Gerald.) Ho veus? Què t’he dit?GERALD: (Amb un esforç.) Inspector, em sembla que hauria d’estalviar a lasenyoreta Birling aquest interrogatori. No li ha de dir res més. Ha tingut un diallarg, mogut i cansat... celebràvem el nostre prometatge, ja ho sap... i ara ésevident que ja n’ha tingut prou, no pot més. Ja l’ha sentida.SHEILA: Vol dir que estic histèrica.INSPECTOR: I ho està?SHEILA: Probablement.INSPECTOR: Bé, no vull pas retenir-la. No tinc més preguntes, per a vostè.SHEILA: No, però no les ha acabades, les preguntes..., oi?INSPECTOR: No.SHEILA: (A Gerald.) Ho veus? (A l’inspector.) Aleshores em quedo.GERALD: Per què t’has de quedar? De segur que serà desagradable i quet’amoïnarà.INSPECTOR: I vostè pensa que les coses desagradables i que puguin amoïnarno s’haurien d’explicar a les noies, suposo.GERALD: Si és possible... no.INSPECTOR: Doncs coneixem una noia a qui les hi va explicar, no li sembla?GERALD: Suposo que això m’ho he buscat.SHEILA: Compte, no et busquis més coses, Gerald.GERALD: Només volia dir... Per què et quedes, si no t’agrada?SHEILA: Per a mi ja no pot ser pitjor del que ha estat. I pot ser millor.GERALD: (Ressentit.) Ja ho veig.SHEILA: Què veus?GERALD: Tu ja ho has passat... i ara vols veure com ho encaixa algú més.La visita d’un inspector Pàgina 25
  • 26. SHEILA: (Ressentida.) O sigui que et penses que jo sóc així. Sort que ho hesabut a temps, Gerald.GERALD: No, no; no volia dir...SHEILA: (L’interromp.) Sí, sí que ho volies dir. I si m’estimessis de debò, no hohauries dit. Has sentit aquesta bonica anècdota meva. Vaig fer quedespatxessin aquesta noia a Milwards. I ara has decidit que evidentment he desr una persona egoista i venjativa.GERALD: Això ni ho he dit ni ho he insinuat.SHEILA: Doncs per què has dit que volia veure com ho encaixa algú més? Joaixò no ho vull de cap manera.GERALD: Molt bé..., perdona.SHEILA: Sí, però tu no em creus. I és molt mal moment, per no creure’m.INSPECTOR: (Intervé amb autoritat.) Permeti’m, senyoreta Birling. (A Gerald.)Jo li puc dir per què la senyoreta Birling es vol quedar i per què diu que potserserà millor per a ella fer-ho. Aquest vespre s’ha mort una noia. Una noia guapai viva, que no havia fet mai mal a ningú. Però s’ha mort molt desgraciada,patint... odiant la vida...SHEILA: (Angoixada.) No, si us plau... ja ho sé, ja ho sé... i no puc parar depensar-hi.INSPECTOR: (La ignora.) Ara la senyoreta Birling ja ha entès què li va fer aaquesta noia. Se’n sent responsable. I si ara se’n va, i no sent res més,aleshores es pensarà que és del tot culpable, es quedarà sol amb la sevaresponsabilitat, tota la nit, i demà, i demà a la nit...SHEILA: (Impacient.) Sí, això mateix. I sé que sóc culpable... i esticdesesperadament penedida... però no puc creure... no vull creure... que noméssigui culpa meva que al final ella... ella es suïcidés. Seria massa horrorós...INSPECTOR: (Dur i a tots dos.) Ja ho veuen, s’ha de compartir. I si no hi ha resmés, haurem de compartir la culpa.SHEILA: (Se’l mira fixament.) Sí. És veritat. Sap? (Se li acosta tota perplexa.) Avostè no l’entenc.INSPECTOR: (Sense perdre la calma.) No en té cap necessitat.(Se la mira tranquil·lament i ella se’l mira a ell perplexa i plena de dubtes. Araentra la Sra. Birling, enèrgica i segura de si mateixa. Desentona molt de lapetita escena que acabem de presenciar i Sheila se n’adona de seguida.)SRA. BIRLING: (Somriu, sociable.) Bona nit, inspector.INSPECTOR: Bona nit, senyora.La visita d’un inspector Pàgina 26
  • 27. SRA. BIRLING: (Amb el mateix to tranquil.) Sóc la senyora Birling. El meu maritm’acaba de dir que era aquí, i per bé que ens encantarà explicar-li tot el quevulgui saber, em sembla que no el podem ajudar gaire.SHEILA: No, mare... si us plau!SRA. BIRLING: (Aparentant una gran sorpresa.) Què passa, Sheila?SHEILA: (Insegura.) Ja sé que sembla una ximpleria...SRA. BIRLING: El què?SHEILA: Mira, que m’ha semblat que començaves molt malament. I temo queno diguis o facis alguna cosa de la qual després te n’hagis de penedir.SRA. BIRLING: No entenc de què em parles, Sheila.SHEILA: Tots hem començat així... molt segurs, molt complaguts amb nosaltresmateixos, fins que ha començat a fer-nos preguntes.(La Sra. Birling mira primer Sheila i després l’inspector.)SRA. BIRLING: Sembla que ha impressionat molt aquesta nena, inspector.INSPECTOR: (Tranquil.) Acostuma a passar amb els joves. Són mésimpressionables.(Ell i la Sra. Birling es miren un moment. Després la Sra. Birling es torna a girarcapa Sheila.)SRA. BIRLING: Fas cara de cansada, maca. Em sembla que te n’hauriesd’anar a dormir... i oblidar tot això tan absurd. Demà al matí et trobaràs més bé.SHEILA: Mare, no puc anar-me’n. No podria fer res pitjor. Això ja ha quedatclar. Em quedaré aquí fins que sàpiga per què es va matar aquesta noia.SRA. BIRLING: Si us plau, no em porti la contrària així. I de tota manera nocrec que puguem entendre per què s’ha suïcidat. Les noies d’aquesta mena...SHEILA: (La interromp, peremptòria.) Mare, no... no, si us plau. Pel teu propibé, i pel nostre, no...SRA. BIRLING: (Enfadada.) No... què? Au vinga, Sheila!SHEILA: (Ara a poc a poc i prudent.) No vulguis construir una espècie de paretentre nosaltres i aquesta noia, perquè si ho fas l’inspector l’esfondrarà. Ialeshores serà molt pitjor.SRA. BIRLING: No tentenc. (A linspector.) Vostè sí?INSPECTOR: Sí. I té raó.La visita d’un inspector Pàgina 27
  • 28. SRA. BIRLING: (Altiva.) Què diu?INSPECTOR: (Molt planer.) He dit que sí... que lentenc. I que té raó.SRA. BIRLING: Això... ho trobo... una mica impertinent, inspector. (Sheila fauna rialla curta i histèrica.) Es pot saber què et passa, Sheila?SHEILA: No ho sé. Potser és que “impertinent” és una paraula molt estúpida.SRA. BIRLING: Sigui com sigui...SHEILA: Però mare, para ara que hi ets a temps.SRA. BIRLING: Si insinues que linspector es pot haver sentit ofès...INSPECTOR: (La interromp, amb calma.) No, no. Jo mai no mofenc.SRA. BIRLING: Malegra saber-ho. Però he dafegir que em sembla quenosaltres tenim més raons per sentir-nos ofesos.INSPECTOR: Deixem-ho córrer, això de les ofenses, dacord?GERALD: Em sembla que és millor.SHEILA: A mi també.SRA. BIRLING: (Els renya.) Ara hi parlo jo, amb linspector, si no us fa res. (Alinspector, força arrogant.) Ja veig que potser es veu forçat a fer unainvestigació, però li he de dir que fins ara sembla que la porta duna maneramolt peculiar i ofensiva. Ja deu saber, naturalment, que el meu marit va seralcalde fa només dos anys i que encara és membre del tribunal local dejustícia...GERALD: (La interromp, força impacient.) Senyora Birling, linspector ja ho sap,tot això. I no crec que sigui gaire bona idea recordar-li...SHEILA: (Linterromp.) Això és una bogeria. Para, mare, si us plau.INSPECTOR: (Impertorbable.) Per cert, i el senyor Birling?SRA. BIRLING: Torna de seguida. Ara parla amb el meu fill, Eric, que estàincomprensiblement excitat.INSPECTOR: Què li passa?SRA. BIRLING: A Eric? Ah... em sembla que potser ha begut massa, aquestvespre. Fèiem una petita celebració...INSPECTOR: (La interromp.) Que no hi està acostumat, a beure?SRA. BIRLING: No, és clar que no. És només un nen.La visita d’un inspector Pàgina 28
  • 29. INSPECTOR: No, és un xicot. I hi ha xicots que beuen massa.SHEILA: I Eric és un dells.SRA. BIRLING: (Molt enfadada.) Sheila!SHEILA: (Peremptòria.) No vull pas ficar el pobre Eric en cap embolic.Probablement ja shi ha ficat sol. Però de debò, ja nhi ha prou de farsaestúpida. Ara no és el moment de pretendre que Eric no hi està acostumat, abeure. Fa dos anys que no para de beure.SRA. BIRLING: (Esbalaïda.) Això no és veritat. Tu el coneixes, Gerald... i tu etsun home... de segur que saps que no és veritat.INSPECTOR: (Mentre Gerald dubta.) I doncs, senyor Croft?GERALD: (En to de disculpa, a la Sra. Birling.) Temo que és veritat, sap? De fetno lhe vist gaire, fora daquesta casa... però... bé, he deduït que beu molt.SRA. BIRLING: (Ressentida.) I has hagut de triar aquest moment per dir-mho.SHEILA: Sí, és clar que sí. Volia dir això, quan parlava de construir una paretque de segur que sesfondrarà. Ho fa tot molt més difícil de pair.SRA. BIRLING: Però ets tu... i no linspector... qui ho fa difícil de pair.SHEILA: Sí. Però que no ho veus? Es nota que encara no tha mirat fixament, atu.SRA. BIRLING: (Després duna pausa, refeta.) Si és necessari, mencantaràrespondre totes les preguntes que linspector vulgui fer-me. Tot i que,naturalment, no sé absolutament res daquesta noia.INSPECTOR: (Seriós.) Ja ho veurem, senyora Birling.(Entra Birling i tanca la porta.)BIRLING: (Força enfadat i amoïnat.) He intentat convèncer Eric perquè senanés a dormir, però no vol. Diu que vostè li ha dit que no hi vagi. És veritat?INSPECTOR: Sí, és veritat.BIRLING: Per què?INSPECTOR: Perquè hauré de parlar amb ell, senyor Birling.BIRLING: No veig per què, però si hi ha de parlar, li suggereixo que ho faci ara.Facil entrar i acabi duna vegada, i després deixil marxar.INSPECTOR: No, encara no puc. Em sap greu, però shaurà desperar.BIRLING: Vinga, inspector, miri...La visita d’un inspector Pàgina 29
  • 30. INSPECTOR: (Linterromp amb autoritat.) Ha desperar que li toqui.SHEILA: (A la Sra. Birling:) Ho veus?SRA. BIRLING: No, no ho veig. I calla, Sheila, si us plau.BIRLING: (Enutjat.) Inspector, ja li he dit abans que no magrada ni el seu to nila manera com porta aquesta investigació. I no penso donar-li gaire més corda.INSPECTOR: No me nha de donar gens, de corda.SHEILA: (Força frenètica, riu.) No, és ell qui ens dóna corda... perquè enspuguem penjar.BIRLING: (A la Sra. Birling.) Què li passa, a aquesta nena?SRA. BIRLING: Està massa excitada. I no vol marxar. (Amb una ràbia sobtada,a linspector.) Au, vinga... què vol saber?INSPECTOR: (Fred.) El mes de gener de lany passat, aquesta noia, EvaSmith, va haver de plegar de Milwards perquè la senyoreta Birling va insistirque la despatxessin, i aleshores va deixar de ser Eva Smith, lEva Smith quebuscava una feina, i va adoptar el nom de Daisy Renton, amb unes altresidees. (Es gira bruscament cap a Gerald.) Senyor Croft, quan la va conèixer?(Birling i la Sra. Birling, deixen escapar una exclamació de sorpresa.)GERALD: Don ho ha tret, que la coneixia?SHEILA: És inútil, Gerald. Perds el temps.INSPECTOR: Quan he esmentat el nom de Daisy Renton, sha vist molt clarque vostè lhavia coneguda. Sha descobert de seguida.SHEILA: (Ressentida.) I tant.INSPECTOR: Però tant és, jo ja ho sabia. Quan i on la va conèixer?GERALD: Molt bé, vostè mana. La vaig conèixer algun dia de març de lanypassat al bar del Palace. Vull dir el cabaret Palace, aquí a Brumley...SHEILA: Vaja, jo ens pensàvem pas que volguessis dir el Buckingham Palace.GERALD: (A Sheila.) Gràcies. Ja veig que majudaràs molt. Tu ja has dit el quehavies de dir, i això de segur que et desagradarà. Per què diantre no ensdeixes fer a nosaltres, doncs?SHEILA: No em convencereu pas. Vull saber què li passa exactament a unhome que diu que té tanta feina a la fàbrica que li costa trobar temps per venira veure la noia de qui teòricament està enamorat. No mho perdria per res delmón...La visita d’un inspector Pàgina 30
  • 31. INSPECTOR: (Autoritari.) Sí, senyor Croft... al bar del cabaret Palace.GERALD: Una nit vaig anar-hi, per casualitat, després dun dia molt llarg iavorrit, i com que lespectacle no era gaire esplèndid, vaig baixar al bar a beureuna copa. És un dels llocs que freqüenten les dones de la vida...SRA. BIRLING: Les dones de la vida?BIRLING: Sí, sí. Però no veig que porti enlloc, que toquem aquest tema...sobretot... (Assenyala Sheila.)SRA. BIRLING: Seria molt millor que Sheila no sentís aquesta història.SHEILA: Però és que oblides que teòricament jo mhe compromès amb lheroidaquesta història. Continua, Gerald. Vas baixar al bar, que és un dels llocs quefreqüenten les dones de la vida....GERALD: Magrada que et diverteixis a càrrec meu...INSPECTOR: (Autoritari.) Vinga, senyor Croft. Què va passar?GERALD: No tenia intenció de quedar-mhi gaire estona. No magraden gens,aquelles dones de mirada dura i cara pansida. Però aleshores vaig fixar-me enuna noia que semblava diferent. Era molt guapa... uns cabells castanys suaus iuns ulls grans i negres... (Satura en sec.) Déu meu!INSPECTOR: Què li passa?GERALD: (Angoixat.) Perdó... mhe... vaja... de sobte mhe adonat... he entèsde debò... que és morta...INSPECTOR: (Aspre.) Sí, és morta.SHEILA: I probablement lhem morta entre tots.SRA. BIRLING: (Seca.) Sheila, no diguis bestieses.SHEILA: Ja ho veuràs, mare.INSPECTOR: (A Gerald.) Continuï.GERALD: Era jove i fresca i encantadora, i allà baix no hi pintava absolutamentres. I era evident que no sho passava gaire bé. El vell Joe Meggarty, migborratxo i amb els ulls sortits, lhavia arraconada en un angle amb la sevacarcassa obscena...SRA. BIRLING: (El talla.) No cal que siguis tan desagradable. I segurament nodeus pas estar parlant del conseller municipal Meggarty, oi?GERALD: I tant que sí. És un faldiller famós, a més dun dels borratxos de mésmala anomenada de Brumley...La visita d’un inspector Pàgina 31
  • 32. INSPECTOR: És veritat.SRA. BIRLING: (Esbalaïda.) Vaja, caram! El conseller Meggarty! Ho he dereconèixer, avui sí que haurem après coses.SHEILA: (Freda.) I tant que sí. Però això del fastigós Meggarty ho sap tothom.Una noia que conec lhavia de veure una tarda a lAjuntament, i sen va sortirnomés amb la brusa estripada...BIRLING: (Bruc i perplex.) Sheila!INSPECTOR: (A Gerald.) Continuï, si us plau.GERALD: La noia es va adonar que mhi fixava i aleshores em va fer unamirada que gairebé equivalia a un crit dauxili. Jo mhi vaig acostar i li vaig dir aJoe Meggarty alguna beneiteria... que el director voli parlar amb ell o algunaaltra cosa per lestil... el vaig fer desaparèixer... i després li vaig dir a la noiaque si no volia que la molestessin més, que em permetés treure-la dallí. Deseguida va dir que sí.INSPECTOR: On van anar?GERALD: Vam anar a lhotel County, que jo sabia que a aquella hora de la nitestaria tranquil, i vam beure una copa o dues i vam parlar.INSPECTOR: Va beure molt, ella, aquella nit?GERALD: No, només va beure un porto amb llimonada... o una barrejasemblant. Només volia parlar... i una mica damabilitat... i em vaig adonar queels atacs de Joe Meggarty lhavien trasbalsada força... no mestranya.INSPECTOR: Va parlar della?GERALD: Sí. Li vaig fer unes quantes preguntes. Em va dir que es deia DaisyRenton, que els seus pares eren morts, que provenia dalgun indret que no eraBrumley. També em va explicar que havia treballat en una fàbrica daquí i quehavia hagut de plegar després duna vaga. També va dir alguna cosa dunabotiga, però no va dir quina, i men va fer una explicació premeditadamentvaga. No vaig agafar cap detall precís del seu passat. Volia parlar dellamateixa... perquè li va semblar que a mi minteressava i perquè era amable...però alhora volia ser Daisy Renton... i no Eva Smith. De fet, abans daquestvespre jo no lhavia sentit mai, aquest nom. Però sí que se li va escapar... tot ique ella no ho volia... que estava desesperadament escurada i que aleshoresmateix tenia gana. Vaig demanar al personal del County que li fessin una micade menjar.INSPECTOR: I després va decidir mantenir-la... que fos la seva amant?SRA. BIRLING: Què?SHEILA: Naturalment, mare. Era evident des del principi. Continua, Gerald. Notamoïnis, per la mare.La visita d’un inspector Pàgina 32
  • 33. GERALD: (Resolut.) Vaig descobrir, no aquella nit, sinó dues nits després,quan ens vam tornar a trobar... aquesta vegada no va ser per casualitat,naturalment... que de fet no tenia ni un penic i que eren a punt de fer-la fora dela miserable habitació on vivia. Resulta que un amic meu, Charlie Brunswick, senhavia anat al Canadà sis mesos i mhavia deixat la clau dun magnífic pis quetenia... a Morgan Terrace... Mhavia demanat que el vigilés i havia recalcat quesi volia el fes servir. Així doncs, vaig insistir a Daisy que es mudés a aquest pisi vaig fer-li acceptar uns quants diners perquè s’organitzés les coses. (Seriós, alinspector.) Vull que entengui que no la hi vaig instal·lar per fer-hi lamor. Lavaig convèncer que anés a Morgan Terrace perquè em feia pena, i perquè nomagradava la idea que tornés al bar del Palace. No li vaig demanar res acanvi.INSPECTOR: Sí, sí.SHEILA: Però per què li ho dius a ell? Mho hauries de dir a mi.GERALD: De fet, suposo que sí. Perdonam, Sheila. Dalguna manera...SHEILA: (El talla perquè veu que dubta.) Ja ho sé. Dalguna manera thi obliga.INSPECTOR: Però van ser amants?GERALD: Sí. Suposo que era inevitable. Era jove i guapa i afectuosa... imestava profundament agraïda. De sobte em vaig convertir en la persona mésimportant de la seva vida..., ho entén?INSPECTOR: Sí. Era una dona. Estava sola. Nestava enamorat?SHEILA: Això mateix li anava a preguntar!BIRLING: (Enutjat.) De debò, protesto per...INSPECTOR: (Es gira bruscament cap a ell.) Què vol protestar, vostè? Va servostè qui va treure la noia al carrer.BIRLING: (Inesperadament desconcertat.) Bé, però jo només vaig fer el mateixque hauria fet qualsevol empresari. I volia dir que protesto per la manera comfa escoltar tot això a la meva filla, una noia soltera que...INSPECTOR: (Brusc.) La seva filla no viu pas a la lluna. També és aquí, aBrumley.SHEILA: Sí, i va ser culpa meva que la noia va perdre la seva feina a Milwards.I teòricament mhe compromès amb Gerald. I no sóc una nena, oi? Tinc dret asaber-ho. Nestaves enamorat, Gerald?GERALD: (Dubta.) És difícil de dir. Jo no sentia per ella el que ella sentia permi.La visita d’un inspector Pàgina 33
  • 34. SHEILA: (Secament sarcàstica.) Naturalment que no. Tu eres el seu príncepmeravellós. Això et devia encantar, Gerald.GERALD: Molt bé... em va encantar un temps. A quin home no li hauriaencantat?SHEILA: Probablement és la millor cosa que has dit en tot el vespre. Almenysés sincer. Lanaves a veure cada nit?GERALD: No. Quan aquella època et deia que tenia molta feina a la fàbrica noera del tot mentida. Teníem molta feina. Però sí, naturalment, la vaig veuremoltes vegades.SRA. BIRLING: No em sembla que ens faci falta cap més detall daquestahistòria tan fastigosa...SHEILA: (La talla.) A mi sí. De fet, encara no en sabem cap detall.GERALD: Doncs no en sabràs cap. (A la Sra. Birling.) Miri, no va ser gensfastigós.SRA. BIRLING: Jo ho trobo fastigós.SHEILA: Sí, però al capdavall tu no hi tenies art ni part, no et sembla, mare?GERALD: Hi ha res més que vulgui saber... que hagi de saber?INSPECTOR: Sí. Quan es va acabar?GERALD: Li ho puc dir exactament. La primera setmana de setembre. Havia demarxar unes quantes setmanes... per la feina... i aleshores Daisy ja es vaadonar que allò sacabava. Ho vaig tallar definitivament abans de marxar.INSPECTOR: Com sho va prendre?GERALD: Millor que no mesperava. Va ser... molt valenta...SHEILA: (Irònica.) Això et devia agradar.GERALD: No, no em va agradar. (Satura un moment, i després continua ambun to greu i afligit.) Em va dir que mai no havia estat tan feliç... però que sabiaque no podia durar... que no esperava que durés. No em va culpar gens. Ara lidemanaria a Déu que mhagués culpat. Potser no mafectaria tant.INSPECTOR: Va haver de marxar del pis?GERALD: Sí, ens vam entendre. A lestiu havia estalviat uns quants diners...vivia del que jo li donava, però gastava molt poc... i no va voler acceptar mésdiners meus, però jo vaig insistir a donar-li un regal de comiat; prou diners... toti que no neren tants... perquè pogués acabar lany.INSPECTOR: Li va dir quines intencions tenia un cop vostè lhagués deixada?La visita d’un inspector Pàgina 34
  • 35. GERALD: No. Va negar-se a parlar daixò. Jo vaig deduir, pel que havia dit unavegada o dues, que sen pensava anar de Brumley. No sé si ho va fer o no. Hova fer?INSPECTOR: Sí. Va marxar uns dos mesos. A algun indret de la costa.GERALD: Tota sola?INSPECTOR: Sí. Em sembla que va marxar... per estar sola, per estartranquil·la, per recordar tot el que havia passat entre vostès.GERALD: Com ho sap, això?INSPECTOR: Escrivia una mena desborrany de diari. I hi deia que havia demarxar i estar tranquil·la i recordar “perquè durés més”. Pensava que mai no lihavia passat una cosa tan maca... i per això ho havia de fer durar.GERALD: (Seriós.) Vaja. Doncs no la vaig tornar a veure, i no li puc dir resmés.INSPECTOR: És tot el que volia que em digués.GERALD: En aquest cas... com que aquesta història... mha trasbalsat... mésdel que sembla... i... bé... Magradaria estar sol una estoneta..., li agrairia queem deixés marxar.INSPECTOR: Marxar on? A casa?GERALD: No. Només sortiré... passejaré... una estona, si no li fa res. Jatornaré.INSPECTOR: Molt bé, senyor Croft.SHEILA: Però per si de cas no ten recordes... o decideixes no tornar, Gerald,em sembla que thauries demportar això. (Li dóna lanell.)GERALD: Vaja. Bé, ja mho esperava.SHEILA: Ara no em repugnes tant com fa mitja hora, Gerald. De fet, per algunaraó estranya, ara et respecto més que mai. Jo ja sabia que menties, quanparlaves daquells mesos de lany passat en què gairebé no et vaig veure. Hihavia alguna cosa sospitosa. I ara almenys has estat sincer. I crec el que enshas dit sobre com vas començar a ajudar-la. Només perquè et feia llàstima. I defet va ser culpa meva que estigués tan desesperada quan la vas conèixer. Peròaixò ha canviat les coses. Tu i jo ja no som les mateixes persones quesopàvem asseguts aquí. Haurem de tornar a començar des del principi, enshaurem de conèixer lun a laltre...BIRLING: Au, Sheila. Jo no el defenso, però tu has dentendre que molts noisjoves...La visita d’un inspector Pàgina 35
  • 36. SHEILA: No thi fiquis, si us plau, pare. Gerald ja mentén, i tu sembla que no.GERALD: Sí, jo tentenc. Però ara torno... si em permeteu.SHEILA: Molt bé.SRA. BIRLING: Bé, vaja, no sé què vols que et digui. Em sembla que estemarribant al final daquesta història desgraciada...GERALD: A mi em sembla que no. Perdoneu.(Surt. Tots miren com marxa en silenci. Sentim que la porta principal es tancade cop.)SHEILA: (A linspector.) Per cert, veig que a ell no li ha ensenyat la fotografiade la noia.INSPECTOR: No. No era necessari. I he pensat que era millor així.SRA. BIRLING: Té una fotografia daquesta noia?INSPECTOR: Sí. I val més que se la miri.SRA. BIRLING: No veig cap raó perquè jo...INSPECTOR: Probablement no. Però val més que se la miri.SRA. BIRLING: Molt bé. (Linspector treu la fotografia i ella la mira fixament.)INSPECTOR: (Recupera la fotografia.) La reconeix?SRA. BIRLING: No. Per què lhauria de reconèixer?INSPECTOR: Pot molt ben ser que últimament hagués canviat, però no em puccreure que canviés tant.SRA. BIRLING: No lentenc, inspector.INSPECTOR: Vostè vol dir que prefereix no entendrem, senyora Birling.SRA. BIRLING: (Enutjada.) Vull dir això que he dit.INSPECTOR: Doncs no em diu la veritat.SRA. BIRLING: Què diu?BIRLING: (Enutjat, a linspector.) Miri, això no penso suportar-ho, inspector.Disculpis de seguida.INSPECTOR: Que em disculpi per què... per complir amb el meu deure?BIRLING: No, per fer-ho de manera tan ofensiva. Jo sóc un home públic i...La visita d’un inspector Pàgina 36
  • 37. INSPECTOR: (Autoritari.) Els homes públics, senyor Birling, tenenresponsabilitats, a més de privilegis.BIRLING: Possiblement. Però a vostè ningú no li ha manat que vingui a parlar-me de les seves responsabilitats.SHEILA: Esperem que no. Però ja no sé què pensar.SRA BIRLING: Què vols dir amb això, Sheila?SHEILA: Volia dir que no ens queda cap excusa per donar-nos aires degrandesa, i que si ens queda una mica de seny, val més que no ho fem. El pareva despatxar aquesta noia perquè demanava un sou decent. Jo encara la vaigenfonsar més, la vaig deixar al carrer, només perquè estava empipada i ella eraguapa. Gerald la va fer servir damant i després quan li va convenir la va deixara lestacada. I ara tu fas veure que no lhas reconeguda a la fotografia. Hedadmetre que no entenc per què lhavies de reconèixer, però sé absolutamentdel cert, per la cara que has fet, que lhas reconeguda. I si tu no dius la veritat,per què sha de disculpar, linspector? Que no ho veieu, tots dos, que hoacabareu despatllar tot?(Es gira. Tornen a sentir la porta principal que es tanca de cop.)BIRLING: Això era la porta.SRA. BIRLING: Deu haver tornat Gerald.INSPECTOR: O potser acaba de marxar el seu fill.BIRLING: Ara ho miro.(Surt de pressa. Linspector es gira cap a la Sra. Birling.)INSPECTOR: Senyora Birling, vostè és membre... un membre de pes... de laSocietat Benèfica Femenina de Brumley, cert?(La Sra. Birling no respon.)SHEILA: Vinga, mare. Per què no ho admets? (A linspector.) Sí que ho és. Perquè?INSPECTOR: (Amb calma.) És una organització on poden acudir les donesangoixades i amb problemes i demanar-hi diverses formes dajuda. Oi que sí?SRA. BIRLING: (Tota digna.) Sí. Hem fet molta feina útil ajudant casos dignesdinterès.INSPECTOR: Hi va haver una reunió del comitè informatiu, fa dues setmanes?SRA. BIRLING: Em sembla que sí.La visita d’un inspector Pàgina 37
  • 38. INSPECTOR: Sap molt bé que sí, senyora Birling. Vostè la va presidir.SRA. BIRLING: I si fos així, això a vostè què li importa?INSPECTOR: (Sever.) Vol que li digui... sense embuts?(Entra Birling, força exaltat.)BIRLING: Devia ser Eric.SRA. BIRLING: (Alarmada.) Has pujat a la seva habitació?BIRLING: Sí. I lhe cridat a tots dos replans. Devia ser Eric, qui hem sentitmarxar.SRA. BIRLING: Que ximple! On deu haver anat?BIRLING: No ho sé. Però tenia un daquells seus humors irritables i estranys, iencara que aquí no el necessitem...INSPECTOR: (El talla, sec.) Sí que el necessitem, aquí. I si no torna aviat,lhauré danar a buscar.(Birling i la Sra. Birling es miren perplexos i força espantats.)SHEILA: Probablement només ha sortit a calmar-se. Tornarà de seguida.INSPECTOR: (Seriós.) Espero que sí.SRA. BIRLING: I per què?INSPECTOR: Li explicaré per què quan hagi contestat les meves preguntes,senyora Birling.BIRLING: Que hi ha cap raó per la qual la meva dona hagi de contestar lesseves preguntes, inspector?INSPECTOR: Sí, una raó molt bona. Deu recordar que el senyor Croft ens hadi... i era molt sincer, crec... que no havia parlat amb Eva Smith ni lhavia vistades del setembre passat. Però la senyora Birling hi va parlar i la va veure fanomés dues setmanes.SHEILA: (Perplexa.) Mare!BIRLING: És veritat?SRA. BIRLING: (Després duna pausa.) Sí, és ben veritat.INSPECTOR: Va demanar ajuda a la seva organització benèfica?SRA. BIRLING: Sí.La visita d’un inspector Pàgina 38
  • 39. INSPECTOR: No es feia dir Eva Smith, oi?SRA. BIRLING: No. Ni Daisy Renton.INSPECTOR: Doncs com?SRA. BIRLING: Primer va dir que es deia Sra. Birling...BIRLING: (Sorprès.) Senyora Birling!SRA. BIRLING: Sí, crec que va ser simplement una impertinència moltgrollera... i premeditada... i naturalment va ser una de les coses que em vapredisposar en contra de la seva petició.BIRLING: I tant que thi havia de predisposar! Quina insolència mésdesvergonyida!INSPECTOR: Reconeix que estava predisposada en contra de la seva petició?SRA. BIRLING: Sí.SHEILA: Mare, recorda que acaba de morir duna mort horrorosa...SRA. BIRLING: Em sap molt greu. Però em sembla que la culpa és nomésseva.INSPECTOR: Va ser per la seva influència, per vostè, que era el membre demés pes del comitè, que van refusar-li lajuda que demanava?SRA. BIRLING: Potser sí.INSPECTOR: Va ser per la seva influència, sí o no?SRA. BIRLING: (Picada.) Sí. No em va agradar la seva actitud. Va ser prouimpertinent per fer servir el nostre nom, tot i que després va afirmar que haviaestat només el primer que se li havia acudit. Va haver de reconèixer, quan vaigcomençar a fer-li preguntes, que no tenia res a veure amb el nom, que noestava casada, i que la història que havia explicat primer... que el seu maritlhavia abandonada... era absolutament falta. No vaig trigar gaire a saber laveritat... o part de la veritat... della mateixa.INSPECTOR: Per què volia ajuda?SRA. BIRLING: Ho sap molt bé, per què volia ajuda.INSPECTOR: No, no ho sé. Sé per què necessitava ajuda. Però com que jo nohi era, no sé què li va demanar al seu comitè.SRA. BIRLING: No crec que nhaguem de parlar, daixò.INSPECTOR: Doncs no té més remei que parlar-ne, senyora Birling.La visita d’un inspector Pàgina 39
  • 40. SRA. BIRLING: Si es pensa que em pot atabalar dalguna manera, inspector,està molt equivocat. A diferència dels altres tres, jo no vaig fer res quemavergonyeixi o que no vulgui que sinvestigui. Aquesta noia va demanarajuda. A nosaltres sens demana que analitzem meticulosament les peticionsque rebem. A mi la petició daquesta noia no em satisfeia... em va semblar queno donava bones raons... i per això vaig fer servir la meva influència perquè lahi deneguessin. I malgrat això que li ha passat després, considero que vaigcomplir amb el meu deure. Per tant, si prefereixo no parlar-ne més, vostè nopodrà de cap manera fer-me canviar de parer.INSPECTOR: Sí que podré.SRA. BIRLING: No, no podrà. Senzillament perquè no he fet res de dolent..., ivostè ho sap.INSPECTOR: (Molt pausadament.) Em sembla que va fer una cosaterriblement dolenta... i que sen penedirà tota la vida. Magradaria que haguésestat amb mi a lhospital. Hauria vist...SHEILA: (Linterromp violentament.) No, no, si us plau! Una altra vegada no. Jamho he imaginat prou.INSPECTOR: (Molt pausadament.) Doncs quan torni a imaginar-sho, pensi queaquesta noia esperava una criatura.SHEILA: (Esgarrifada.) No! Ai..., és horrorós... horrorós! Com és possible quevolgués matar-se?INSPECTOR: Perquè se lhavien treta de sobre massa vegades. Ja no podiamés.SHEILA: Mare, tu ho devies saber.BIRLING: Escolti, que era de Gerald Croft...?INSPECTOR: (El talla, brusc.) No, no. Ell no hi tenia res a veure.SHEILA: Gràcies a Déu! Però de fet no sé per què mha de preocupar, ara.INSPECTOR: (A la Sra. Birling.) No mha de dir res més, ara?SRA. BIRLING: Li diré el que li vaig dir a ella. Aneu a buscar el pare de lacriatura. Ell nés responsable.INSPECTOR: No per això nés menys vostè, de responsable. Ella va anar ademanar-li ajuda en el moment en què una dona més la necessita. I vostè nonomés la hi va negar, sinó que va procurar que les altres també la hineguessin. Va anar-hi sola, sense amics, gairebé sense ni un ral, desesperada.No tan sols necessitava diners, sinó consell, compassió, afecte. Vostè ha tingutfills. Ha de saber com se sentia. I li va tancar la porta als nassos.SHEILA: (Commoguda.) Mare, trobo que va ser baix i cruel.La visita d’un inspector Pàgina 40
  • 41. BIRLING: (Dubta.) Mira, Sybil, quan això aparegui a la investigació pública, noquedarem gaire bé. És molt fàcil que la premsa ho divulgui i...SRA. BIRLING: (Ara neguitosa.) Ai, pareu tots dos. I tu recorda, abansdacusar-me a mi de res, que no vaig ser jo qui va despatxar-la de la feina... iprobablement tot va començar aquí. (Es gira cap a linspector.) Ateses lescircumstàncies, em sembla que jo tenia prou raons. Primer la noia ens haviaexplicat una pila de mentides. Després, quan vaig esbrinar la veritat, em va dirque sabia qui era el pare, nestava molt segura, i per això li vaig dir que eraproblema seu aconseguir que ell sen fes responsable. Si es negava a casar-seamb ella... i el meu parer és que tenia lobligació de fer-ho... Almenys lhavia demantenir.INSPECTOR: I ella què va dir, aleshores?SRA. BIRLING: Ui... moltes bestieses, sense sentit!INSPECTOR: Però què?SRA. BIRLING: Tant és, recordo que finalment em va acabar la paciència. Vaadoptar una postura ridícula. Volia demostrar uns sentiments uns escrúpolsmassa delicats i absolutament absurds en una noia de la seva posició.INSPECTOR: (Molt dur.) Ara la seva posició és estar estirada amb lesentranyes cremades i una llosa de marbre per jaç. (Com que Birling volprotestar, es gira cap a ell.) No quequegi i no somiqui més, senyor. Macabaranla paciència, tots plegats. Vinga, què va dir?SRA. BIRLING: (Força acovardida.) Va dir que el pare era només unadolescent... beneit i esbojarrat, i que bevia massa. Que no trauria cap a res,casar-shi... que no els convenia ni a lun ni a laltre. Li havia donat diners, peròella ja no volia acceptar-ne més.INSPECTOR: Per què no volia acceptar-ne més?SRA. BIRLING: Eren tot ximpleries... no men vaig creure ni una paraula.INSPECTOR: No li pregunto si sho va creure. Vull saber què va dir. Per què novolia acceptar més diners del noi?SRA. BIRLING: Ui... per unes raons tot extravagants. Com si una noia aixírebutgés mai els diners!INSPECTOR: (Amb severitat.) Vostè sestà complicant la vida, jo ja laviso. Perquina raó va dir que no volia acceptar més diners?SRA. BIRLING: Va explicar una història... que ell li havia dit una cosa, una nitque estava begut, una cosa que li va fer pensar que no eren diners seus.INSPECTOR: Aleshores don els treia?SRA. BIRLING: Eren robats.La visita d’un inspector Pàgina 41
  • 42. INSPECTOR: Per tant, els va anar a demanar ajuda perquè no volia acceptardiners robats?SRA. BIRLING: Aquesta és la història que finalment li vaig arrencar, després denegar-me a creure la seva història inicial... que era una dona casada a qui elmarit havia abandonat. No vaig pensar que hi hagués cap raó per creure méssincera una història que laltra. Per tant, va molt errat, quan suposa que empenedeixo del que vaig fer.INSPECTOR: Però si la seva història era veritat, si aquest noi li havia donatdiners robats, aleshores els va anar a demanar ajuda perquè no volia queaquest xicot es fiqués en cap problema, oi que sí?SRA. BIRLING: Pot ser. Però ho vaig trobar ridícul. I per això tenia tota la raódel món, quan vaig recomanar al comitè que no acceptés la seva petició.INSPECTOR: Ni ara, no li sap greu, ara que sap què li ha passat a la noia?SRA. BIRLING: Em sap greu que hagi hagut dacabar duna manera tanhorrorosa. Però jo no en tinc absolutament cap mena de culpa.INSPECTOR: Qui en té la culpa?SRA. BIRLING: En primer lloc, la noia mateixa.SHEILA: (Ressentida.) Perquè va permetre que el pare i jo la féssim fora de lafeina!SRA. BIRLING: En segon lloc, culpo el noi que era el pare de la criatura queella esperava. Si, segons va dir ella, no era de la seva mateixa classe social, iera un xicot borratxo i gandul, més raó encara per no deixar-lo escapar.Haurien daplicar-li un càstig exemplar. Si sha dacusar algú de la mort de lanoia, aleshores ell té tots el números.INSPECTOR: I si la història della és certa... si ell robava diners...SRA. BIRLING: (Ara força trasbalsada.) No porta enlloc, suposar que...INSPECTOR: Però i si ho fem, aleshores què?SRA. BIRLING: Aleshores ell en seria del tot responsable... perquè la noia nohauria acudit a nosaltres i no li hauríem denegat lajuda que demanava, si nohagués estat per ell...INSPECTOR: Així doncs, ell nés el principal culpable.SRA. BIRLING: Això mateix. I lhaurien de tractar molt durament...SHEILA: (De sobte alarmada.) Mare... para..., para!BIRLING: Calla, Sheila.La visita d’un inspector Pàgina 42
  • 43. SHEILA: Però que no veus que...SRA. BIRLING: (Severa.) Sembles una nena histèrica, aquesta nit.(Sheila es posa a plorar en silenci. La Sra. Birling es gira cap a linspector.)SRA. BIRLING: I si fa els passos que ha de fer per trobar aquest noi iaconsegueix que confessi en públic la seva responsabilitat... en lloc de quedar-se aquí fent preguntes innecessàries... aleshores sí que complirà amb el seudeure.INSPECTOR: (Sorrut.) No samoïni, senyora Birling. Compliré amb el meudeure. (Es mira el rellotge.)SRA. BIRLING: (Triomfal.) Me nalegro molt.INSPECTOR: Res de silenciar la història, oi? Sha daplicar un càstig exemplar,oi? Una confessió pública de culpabilitat, oi?SRA. BIRLING: Això mateix. Crec que és el seu deure. I ara, sens dubte, ja deutenir ganes de marxar.INSPECTOR: Encara no. Mespero.SRA. BIRLING: Per què sespera?INSPECTOR: Per complir amb el meu deure.SHEILA: (Angoixada.) Vinga mare... que no te nadones?SRA. BIRLING: (Finalment se nadona.) Però de segur que... vull dir que... ésridícul...(Satura i ella i el seu marit es miren espantats.)BIRLING: (Aterrit.) Apa, inspector, no deu pas voler dir que... que el meu fill... hiestà ficat...?INSPECTOR: (Inflexible.) Si hi està ficat, ja sabrem què fer, no li sembla? Lasenyora Birling ens ho acaba de dir.BIRLING: (Estupefacte.) Déu meu! Però... vinga home...SRA. BIRLING: (Trasbalsada.) No mho crec. No mho penso creure mai...SHEILA: Mare... mira que tho he dit vegades, que paressis...(Linspector alça una mà. Sentim la porta del carrer. Tots sesperen i miren capa la porta. Entra Eric, que fa una cara extremadament pàl·lida i angoixada. Estroba les seves mirades interrogadores.)La visita d’un inspector Pàgina 43
  • 44. FI DE LACTE SEGONLa visita d’un inspector Pàgina 44
  • 45. ACTE TERCERHo trobem tot exactament com a la fi de lActe Segon. Eric és dret just alentrada de la sala i els altres sel miren.ERIC: Ja ho sabeu tot, oi?INSPECTOR: (Com abans.) Sí, ja ho sabem tot.(Eric tanta la porta i avança.)SRA. BIRLING: (Angoixada.) Eric, no mho puc creure. Hi ha dhaver algunaequivocació. Tu no saps què hem dit.SHEILA: Té sort de no saber-ho.ERIC: Per què?SHEILA: Perquè la mare estava enfeinada donant totes les culpes del món alnoi que va enredar aquella noia, i deia que no shauria descapar i que caldriaaplicar-li un càstig exemplar...BIRLING: Ja nhi ha prou, Sheila.ERIC: (Ressentit.) No mho has posat gens fàcil, oi, mare?SRA. BIRLING: Però és que jo no sabia que eres tu... no se mhauria acuditmai. A més, tu no ets així..., tu no temborratxes...SHEILA: I tant que sí. Ja t’ho he dit abans.ERIC: Ho has explicat tu? Per què, xivata fastigosa?SHEILA: No, això no és just, Eric. Fa mesos, que ho hauria pogut explicar, peròno ho vaig fer, és clar. Avui sí que ho he fet, perquè sabia que es destapariatot... era inevitable que es destapés aquesta nit... i m’ha semblat que tant era,que se sabés abans d’hora. Recorda... que a mi ja m’han fet una bonarepassada.SRA. BIRLING: Sheila, no entenc gens la teva actitud.BIRLING: Jo tampoc. Si sabessis mínimament què és la lleialtat...INSPECTOR: (El talla amb suavitat.) Un moment, senyor Birling. Quan jo men’hagi anat tindran molt temps per polir les seves diferències familiars. Però aravull sentir el que el seu fill m’hagi de dir. (Inflexible, a tots tres.) I els agrairé queem permetin continuar sense cap més interrupció. (Es gira cap a Eric.) I doncs?ERIC: (Enfonsat.) Em puc prendre una copa, primer?BIRLING: (Rotund i irat.) No!La visita d’un inspector Pàgina 45
  • 46. INSPECTOR: (Contundent.) Sí! (Birling sembla que el vol interrompreexaltadament.) Ja sé..., és el seu fill i aquí és casa seva..., però miri-se’l.Necessita una copa per pair-ho.BIRLING: (A Eric.) D’acord. Fes. (Eric va a buscar un whisky. La manera comagafa el gerro i després el got demostra que està molt acostumat a beure’sd’una tirada begudes fortes. Els altres se’l miren atents i reprovadors.Finalment afegeix, ressentit.) Ara entenc moltes coses que abans no entenia.INSPECTOR: No comenci. Vull continuar. (A Eric.) Quan vas conèixer aquestanoia?ERIC: Una nit, el novembre passat.INSPECTOR: On la vas conèixer?ERIC: Al bar del Palace. Feia una hora que hi era amb dos o tres paios. Estavauna mica trompa.INSPECTOR: Què va passar?ERIC: Vaig començar a parlar amb ella, i li vaig pagar unes quantes copes.Quan vam decidir marxar, ja estava trompa del tot.INSPECTOR: També estava borratxa, ella?ERIC: Després em va dir que ho estava una mica, sobretot perquè aquell diano havia pogut menjar gaire.INSPECTOR: Per què havia anat al Palace, ella?ERIC: No feia per al local. Però... vaja, suposo que no sabia què fer. Hi haviauna dona que volia que hi anés. Això mai no ho vaig acabar d’entendre.INSPECTOR: Vas anar al seu pis amb ella, aquella nit?ERIC: Sí, hi vaig insistir... sembla. No ho recordo gaire, però després em va dirque ella no volia portar-m’hi, però... vaja, en l’estat en què estava jo, els paioses tornen molt fastigosos... i vaig amenaçar-la d’organitzar un escàndol.INSPECTOR: I ella t’hi va deixar entrar?ERIC: Sí. I aleshores va ser quan va passar. Ni tan sols no me’n recordo... quindesastre. Ai... Déu meu, que estúpid que va ser, tot plegat!SRA. BIRLING: (Crida.) Eric... com vas ser capaç?BIRLING: (Brusc.) Sheila, emporta’t la teva mare al saló...SHEILA: (Protesta.) Però és que... jo vull...BIRLING: (Molt sec.) Ja m’has sentit. (Més suau.) Au, Sybil.La visita d’un inspector Pàgina 46
  • 47. (S’avança per obrir la porta i Sheila s’emporta la seva mare. Després Birlingtanca la porta i s’acosta a l’inspector.)INSPECTOR: Quan la vas tornar a veure?ERIC: Al cap d’uns quinze dies.INSPECTOR: Us havíeu citat?ERIC: No. I jo no recordava ni com es deia ni on vivia. Tot era molt confús.Però casualment la vaig tornar a veure al bar del Palace.INSPECTOR: Més copes?ERIC: Sí, però aquesta vegada no estava tan tocat.INSPECTOR: Però la vas tornar a acompanyar a casa?ERIC: Sí. I aquest cop vam parlar una mica. Li vaig dir com em deia i a què emdedicava.INSPECTOR: I vau tornar a fer l’amor?ERIC: Sí. No n’estava pas enamorat... però m’agradava... era guapa iagradable...BIRLING: (Aspre.) I per això te n’hi havies d’anar al llit?ERIC: Home, sóc prou gran, ja podria estar casat, oi, però no estic casat i nom’agraden les putes grasses i velles que hi ha en aquesta ciutat... les mateixesque veig acompanyades d’alguns dels teus amics respectables...BIRLING: (Enutjat.) Et prohibeixo que parlis així de...INSPECTOR: (Molt sec.) Doncs jo els ho prohibeixo a tots dos. Ja en parlarandesprés. (A Eric.) Vau quedar per tornar-vos a veure?ERIC: Sí. I la vegada següent... o l’altra... em va dir que li semblava queesperava una criatura. No n’estava del tot segura, aleshores, però aviat no enva tenir cap dubte.INSPECTOR: I naturalment, això la capficava molt, suposo.ERIC: Sí, i a mi també. Ho vaig trobar horrorós.INSPECTOR: Va insinuar que t’hi havies de casar?ERIC: No. Ella no volia que m’hi casés. Va dir que jo no l’estimava... i méscoses per l’estil. Segons com, em tractava... com si fos un nen, tot i que eragairebé tan gran com ella.La visita d’un inspector Pàgina 47
  • 48. INSPECTOR: Aleshores què vas decidir fer?ERIC: Miri, ella no tenia feina... i no tenia ni esma de tornar-se a buscar cap... ija no li quedaven diners... i per això jo vaig insistir a donar-li prou diners perquèanés tirant... fins que es va negar a acceptar-ne més...INSPECTOR: Quant li vas donar, en total?ERIC: Suposo que... unes cinquanta lliures, entre una cosa i l’altra.BIRLING: Cinquanta lliures... i a més bevies i rondaves per la ciutat! D’on lesvas treure, cinquanta lliures?(Eric no respon.)INSPECTOR: Jo també t’ho volia preguntar.ERIC: (Avergonyit.) Les vaig treure... del despatx...BIRLING: Del meu despatx?ERIC: Sí.INSPECTOR: Vols dir que... vas robar els diners?ERIC: No ben bé.BIRLING: (Irat.) Què vols dir, “no ben bé”?(Eric no respon perquè ara la Sra. Birling i Sheila tornen a entrar.)SHEILA: No és culpa meva.SRA. BIRLING: (A Birling.) Perdona’m, Arthur, però és que no m’hi podia estarmés, a la sala. Volia saber què passava.BIRLING: (Furiós.) Doncs ja t’ho diré, què passa. Ha reconegut que va ser elresponsable de l’embaràs de la noia, i ara ens deia que l’ajudava amb dinersque robava del despatx.SRA. BIRLING: (Estupefacta.) Eric! Tu robaves diners?ERIC: No, no ben bé. Tenia intenció de tornar-los.BIRLING: Aquesta és una història molt vella. Com pensaves tornar-los?ERIC: Me n’hauria sortit d’alguna manera. Necessitava disposar de diners...BIRLING: No entenc com t’ho vas fer, per treure tants diners del despatx senseque ningú no se n’adonés.ERIC: S’havien de cobrar algunes factures petites, i vaig cobrar-les en efectiu...La visita d’un inspector Pàgina 48
  • 49. BIRLING: Deixaves el rebut de l’empresa i et quedaves els diners, oi?ERIC: Sí.BIRLING: M’has de fer una llista d’aquestes factures. Ho he de tapar deseguida. Ets un ximple acabat... Per què no em vas demanar ajuda, quan etvas trobar en aquest destret?ERIC: Perquè un paio com jo quan té problemes no hi pot acudir, a un parecom tu... vet aquí.BIRLING: (Irritat.) No em parlis així. El teu problema és... que ets un mimat.INSPECTOR: (El talla.) I el meu problema és... que no tinc gaire temps. Ja esrepartiran la responsabilitat quan jo no hi sigui. (A Eric.) Només una últimapregunta i prou. La noia va descobrir que els diners que tu li donaves erenrobats, oi que sí?ERIC: (Abatut.) Sí. Això va ser el pitjor. No va voler acceptar més diners, i noem va voler veure més. (En un to sobtadament sobresaltat.) Ei, però com hosap, vostè? Que li ho va dir ella?INSPECTOR: No. No em va dir res. No hi he parlat mai.SHEILA: Ho va dir a la mare.SRA. BIRLING: (Alarmada.) Sheila!SHEILA: Bé ho ha de saber.ERIC: (A la Sra. Birling.) T’ho va dir? Va venir aquí? Però no, no és possible, nosabia pas on vivia, jo. Què va passar? (La Sra. Birling, angoixada, mou el capperò no respon.) Vinga, no facis aquesta cara. Digue’m... digue’m... què vapassar?INSPECTOR: (Pausat i autoritari.) Ja t’ho diré jo. Va demanar ajuda al comitède la teva mare, després d’haver-te deixat. La teva mare la hi va negar.ERIC: (A punt d’esfondrar-se.) Aleshores... la vas matar tu. Et va anar a veureper protegir-me a mi... i tu li vas girar l’esquena... sí, i la vas matar... i el fill queesperava també... el meu fill... el teu nét... els vas matar tots dos... maleïdasiguis, maleïda siguis!SRA. BIRLING: (Ara molt angoixada.) No... Eric... si us plau... jo no ho sabia...no ho vaig entendre...ERIC: (Gairebé l’amenaça.) Tu no entens res. Mai no has entès res. Mai no hohas intentat... Ets una...SHEILA: (Espantada.) Eric, no... no...La visita d’un inspector Pàgina 49
  • 50. BIRLING: (Intervé, furiós.) Com goses...! Que t’has tornat boig, beneit...?Calma’t o et...!INSPECTOR: (Domina la situació amb autoritat.) Ja n’hi ha prou! (Els altrescallen de seguida i se’l queden mirant.) Callin un moment i escoltin. No em calsaber res més. Ni a vostès tampoc. La noia s’ha suïcidat... i ha tingut una morthorrorosa. Però tots vostès l’han matada una mica. Recordin-ho. No ho oblidinmai. (Se’ls mira atentament d’un en un.) Però de tota manera no crec que hopuguin oblidar. Recordi el que va fer, senyora Birling. Li va girar l’esquena quanella més necessitava que l’ajudessin. Va negar-li fins i tot la miqueta de caritatcompassiva que podia oferir-li. Recordi el que va fer...ERIC: (Trist.) Déu meu... no és probable que me n’oblidi.INSPECTOR: Vas fer-la servir per acabar una nit estúpida de borratxera, comsi fos un animal, una cosa, no una persona. No, no l’oblidaràs. (Ara mira aSheila.)SHEILA: (Amb amargor.) Ja ho sé. Per mi la van despatxar de la feina. Jo vaigcomençar la seva desgràcia.INSPECTOR: Vostè hi va contribuir... però no la va començar. (Gairebé furiós,a Birling.) La va començar vostè. Volia vint-i-cinc xílings a la setmana en lloc devint-i-dos i sis penics. Li va fer pagar un preu molt alt. I ara ella li farà pagar unpreu encara més alt a vostè.BIRLING: (Trist.) Miri, inspector... donaria milers... sí, milers...INSPECTOR: No és ara que ha d’oferir diners, senyor Birling. (Fa un gest perconcloure la sessió, potser tanca la llibreta, etc. Després els repassa tots ambuna mirada sarcàstica.) No, no crec que cap de vostès ho oblidi. Ni aquell jove,Croft, tot i que ell almenys li va donar una mica d’afecte i la va fer feliç unatemporada. Bé, Eva Smith ja no hi és. Ja no li poden fer més mal. Ni tampoc noli poden fer cap bé, ara. Ni tan sols no poden dir-li. “Perdona, Eva Smith”.SHEILA: (Que plora en silenci.) Això és el pitjor.INSPECTOR: Però recordin això. S’ha mort una Eva Smith... però encara enqueden milions i milions, d’Eves Smith i de Johns Smith, amb les seves vides,les se-ves esperances i les seves pors, els seus patiments i les sevesexpectatives de felicitat, i es barregen amb les nostres vides, amb tot el quepensem, el que diem i fem. Som responsables els uns dels altres. I aviatarribarà el dia en què, si els homes no aprenen aquesta lliçó, els l’ensenyaranamb foc, amb sang i amb angoixa. Bona nit.(Surt ràpidament i els altres miren com marxa, apagats i perplexos. Sheilaencara plora en silenci. La Sra. Birling s’ha assegut absolutament aixafada enuna cadira. Eric reflexiona, però està desesperat. Birling, l’únic que es mou,sent que la porta es tanca de cop, dubta, s’hi acosta, s’atura, es mira totpessimista els altres tres i després se serveix una copa i se l’empassa d’unglop.)La visita d’un inspector Pàgina 50
  • 51. BIRLING: (Enutjat, a Eric.) Tu ets l’únic culpable.ERIC: I tant que sí.BIRLING: (Enutjat.) Sí, però encara no t’adones prou del que has fet. Tot aixòse sabrà. Serà un escàndol públic.ERIC: I què, ara tant se me’n dóna.BIRLING: Tant t’és! A tu sembla que tot t’és igual. Però a mi no. Ja teniagairebé concedit el títol de cavaller, perquè a la pròxima llista d’honors...(Eric riu histèricament i assenyala el seu pare.)ERIC: (Rient.) Per l’amor de Déu! Que importa, ara, que et facin cavaller o no?BIRLING: (Sever.) A tu, no t’importa. Aparentment no t’importa res. Però potsert’interessarà saber que fins que no tornis els diners que vas robar, fins a l’últimpenic, treballaràs de franc. I s’ha acabat, això de rondar i beure per tota laciutat... i això d’arreplegar dones al bar del Palace...SRA. BIRLING: (Es refà.) Sí, sha acabat. Estic absolutament avergonyida detu.ERIC: Bé, no et culpo. Però no oblidis que jo també estic avergonyit devosaltres... sí, de tots dos.BIRLING: (Enutjat.) Això ni en broma. El que la teva mare i jo vam fer té totesles excuses del món... va resultar una desgràcia, això és tot.SHEILA: (Amb menyspreu.) Això és tot!BIRLING: Vaja, què vols dir?SHEILA: No sé poer on començar.BIRLING: Doncs no comencis. Ningú no tho ha demanat.SHEILA: Jo també em vaig lluir. I tant. Nestic avergonyida. Però ara vosaltresja hi torneu, preteneu que no ha passat res dimportant...BIRLING: Que no ha passat res dimportant! Que no acabo de dir que serà unescàndol públic... tret que no tinguem una mica de sort... I qui en sortirà mésmalparat que jo, aquí?SHEILA: Però jo no parlo daixò. Això no em preocupa. De fet, sembla que nonhagueu aprpes res, de tot plegat.BIRLING: Què no? Doncs amb això vas molt errada. Jo he après moltes coses,aquesta nit. I espero que no em demanis que texpliqui què he après. Quanrecordo el vespre, abans... quan penso com em sentia quan tots cinc sèiem isopàvem en aquesta taula...La visita d’un inspector Pàgina 51
  • 52. ERIC: (El talla.) Sí, i recordes el que ens has dit, a Gerald i a mi, després desopar, quan et senties tan satisfet de tu mateix? Ens has dit que un home ha deprocurar tot sol per ell mateix, i que no havíem de fer cas dels bojos que ensdiuen que tothom ha de ser responsable de tothom, com si visquéssim totsbarrejats. Ten recordes? Sí... i després ha vingut un boig daquests...linspector. (Riu amargament.) No hi he reparat, que li diguessis que els homesshan despavilar tot sols.SHEILA: (Intensament atenta.) Ha vingut aleshores, linspector, després de direl pare això?ERIC: Sí. I què?SRA. BIRLING: Au, què passa, Sheila?SHEILA: (Lentament.) És curiós... molt curiós... (Es mira els altres totameditativa.)SRA. BIRLING: (Una mica excitada.) Ja sé què diràs. Perquè jo també hiestava donant voltes.SHEILA: Ara ja no importa gaire, és clar... però era de debò un inspector depolicia?BIRLING: Home, si no ho era sí que importa, i molt. Ho canvia tot.SHEILA: No, no canvia res.BIRLING: No diguis bestieses. I tant que sí.SHEILA: Doncs a mi no em canvia res. I a vosaltres tampoc no us hauria decanviar res.SRA. BIRLING: No siguis criatura, Sheila.SHEILA: (Senfada.) No sóc cap criatura. Si voleu que us digui la veritat, souvosaltres, qui sembleu criatures... vosaltres que no reconeixeu els fets.BIRLING: No vull que em parlis així. Si hi tornes, et faré fora del menjador.ERIC: Quina cosa més terrible, oi?SHEILA: Daquí a un minut o dos me naniré igualment. Però de debò, que noho veieu, que si tot el que sha destapat aquesta nit és veritat, aleshores no tégaire importància qui ens ho ha fet confessar? I era veritat, oi? Tu vasdespatxar la noia duna feina, i jo vaig fer que la despatxessin duna altra.Gerald la va mantenir una temporada... quan suposàvem que estava massaenfeinat per veurem a mi. Eric... be, ja ho sabem, què va fer Eric. I a la mare seli va endurir el cor i li va donar lúltima empenta, que la va rematar. Aixòimporta..., i no si aquell home era inspector de policia o no.La visita d’un inspector Pàgina 52
  • 53. ERIC: Era linspector de policia que ens mereixíem.SHEILA: Això mateix, Eric. Potser a vosaltres us alleujarà... a mi no... peròmhe quedat amb la idea... i vagament ja mho ha semblat tota lestona... queera un home una mica curiós. En cap moment no mha semblat un inspector depolicia convencional...BIRLING: (Força excitat.) Tens raó. A mi mha fet el mateix efecte. (A la Sra.Birling.) I a tu?SRA. BIRLING: Doncs a mi mha semblat que es comportava duna maneramolt extravagant. Molt... molt rude... i segur de si mateix...BIRLING: I fixeu-vos de quina manera em parlava. Mha dit que callés... i méscoses. Bé ho devia saber, que vaig ser alcalde i membre del tribunal local dejustícia i tot això. A més... parlava duna manera... ja ho recordeu. Vull dir queels inspectors no parlen així. Nhe tractat dotzenes...SHEILA: Molt bé. Però això en essència no canvia res, no trobeu?SRA. BIRLING: I tant que sí.ERIC: No. Sheila té raó. No canvia res.BIRLING: (Enutjat.) Això és còmic, vull dir que ho diguis tu. Tu ets a qui licanvia més coses. Has confessat que eres un lladre, i ara ell ho sapperfectament, i ho pot constar a la investigació, i si és necessari denunciar-ho ala justícia. A la teva mare, a Sheila i a mi no ens pot fer res... tret potserdavergonyir-nos una mica públicament... però a tu, a tu et pot enfonsar. Què etsembla?SHEILA: (Lentament.) Gairebé tot el que li hem dit ja ho sabia. No us nheuadonat?BIRLING: No és això. Ell tenia una mica dinformació de la noia, i ha fet algunesdeduccions intel·ligents... però de fet si nosaltres no haguéssim parlat tant, nohauria avançat gaire. (Sels mira enutjat.) I sí, ara que hi penso, per què havíeudenraonar tant, tots plegats, això sí que em deixa perplex.SHEILA: És molt fàcil parlar així, ara. Però ens ha fet confessar.SRA. BIRLING: A mi no, que no mha fet confessar... tal com dius tu. Li he ditsenzillament que em semblava que mhavia limitat a complir amb el meu deure.SHEILA: Au va, mare!BIRLING: El fet és que us heu deixat entabanar. Sí... entabanar.SRA. BIRLING: (Protesta.) Vinga, home, Arthur.BIRLING: NO, tu no, estimada. Aquests dos. És evident que no li agradàvem, aaquest tipus. Des dun bon començament estava predisposat en contra nostra.Devia ser un socialista o alguna mena de boig... parlava com si ho fos. ILa visita d’un inspector Pàgina 53
  • 54. vosaltres, en lloc de plantar-li cara, us heu deixat entabanar i li heu explicat totala vostra vida privada. Li hauríeu hagut de plantar cara.ERIC: (Malhumorat.) Doncs jo no he vist pas que tu li plantessis cara.BIRLING: No, perquè tu ja havies admès que havies agafat diners. Què voliesque fes, aleshores? He estat un ruc, hauria dhaver insistit que parléssim totsdos sols.ERIC: No te nhauries sortit.SHEILA: I tant que no.SRA. BIRLING: Vaja, per la manera com parleu, nens, sembla que vulgueuajudar-lo a ell, i no a nosaltres. Ara calleu, que el vostre pare decidirà què hemde fer. (Es mira amb expectació Birling.)BIRLING: (Insegur.) Sí... és clar. Hem de fer alguna cosa... i de pressa,sobretot. (Mentre dubta, se sent el timbre de la porta. Es miren tots alarmats.) Iara qui és? Voleu que hi vagi?SRA. BIRLING: No. Ja hi anirà Edna. Li he demanat que no se nanés a dormiri que ens fes te.SHEILA: Potser és Gerald que ha tornat.BIRLING: (Alleujat.) Sí, és clar. No men recordava.(Apareix Edna.)EDNA: És el senyor Croft.(Apareix Gerald i Edna es retira.)GERALD: Espero que no els molesti que hagi tornat.SRA. BIRLING: No, és clar que no, Gerald.GERALD: He vingut per una raó molt concreta. Quan ha marxat, aquellinspector?SHEILA: Fa només uns quants minuts. Ens ha ben repassat a tots...SRA. BIRLING: (En to amonestador.) Sheila!SHEILA: Gerald també ho pot saber.BIRLING: (Apressadament.) Va... va..., no tenim cap necessitat damoïnar-loamb totes aquestes bajanades.SHEILA: Molt bé. (A Gerald.) Però tots hi estem ficats... fins al coll. Quan hasmarxat sha complicat.La visita d’un inspector Pàgina 54
  • 55. GERALD: Com sha comportat?SHEILA: Ha estat... esgarrifós.BIRLING: Si vols que et digui la veritat, es comportava de forma molt peculiar isospitosa.SRA. BIRLING: A mi i al senyor Birling ens ha parlat duna manera moltdescortès... una cosa extraordinària!GERALD: Mmm... mmm!(Tots es miren inquisitivament Gerald.)BIRLING: (Excitat.) Tu saps alguna cosa. Què és?GERALD: (Lentament.) Aquell home no era un inspector de policia.BIRLING: (Perplex.) Què?SRA. BIRLING: Nestàs segur?GERALD: Gairebé segur. Per això he tornat, perquè ho sabéssiu.BIRLING: (Excitat.) Bon xicot! Nhas demanat referències, segur.GERALD: Sí. He trobat un sergent de policia que conec al carrer. Li hedemanat referències daquest inspector Goole i lhi he descrit meticulosament.Mha jurat que al cos policial de la ciutat no hi havia cap inspector Goole niningú que shi assemblés.BIRLING: No li deus pas haver dit que...GERALD: (El talla.) No, no. Mhe justificat dient-li que ho volia saber perquèmhavia discutit amb una altra persona. Però limportant és que... aquestsergent estava seguríssim que no tenen cap inspector com lhome que havingut aquí.BIRLING: (Excitat.) Caram! Un impostor!SRA. BIRLING: (Triomfal.) Què us deia, jo? Oi que sí que us he dit que nomimaginava un inspector de policia de debò parlant de la manera com ens haparlat?GERALD: Doncs tenia raó. Aquest inspector no existeix. Sens han rifat.BIRLING: (Comença a moures.) Ara me nasseguraré.SRA. BIRLING: Què penses fer?BIRLING: Trucaré al cap de la policia... al coronel Roberts.La visita d’un inspector Pàgina 55
  • 56. SRA. BIRLING: Compte què li dius, estimat.BIRLING: (Ara al telèfon.) Naturalment. (Truca.) Brumbley vuit set cinc dos.(Als altres, mentre sespera.) Ja ho pensava fer, de tota manera. Jo també hohe estat sospitant tota lestona. (Al telèfon.) El coronel Roberts, si us plau. Sócel senyor Arthur Birling... Ah, Roberts, sóc Birling. Perdona que et truqui tantard, però vaja, em pots dir si sha incorporat un tal inspector Goole,últimament... Goole. G-O-O-L-E... un inspector nou... alt, ben afaitat. (Ara potdescriure laparença de lactor que interpreta linspector.) No hi ha cap inspectorGoole a la policia. Aquell home no era cap inspector de policia amb seguretat.Tal com diu Gerald..., sens han rifat.SRA. BIRLING: Ho he intuït tota lestona. No parlava com un inspector. Ni tansols no ho semblava.BIRLING: Això canvia les coses, no us sembla? De fet, ho canvia tot.GERALD: I tant.SHEILA: (Amb amargor.) Suposo que ara som tots unes persones magnífiques.BIRLING: Si no saps dir res més sensat, Sheila, és millor que callis.ERIC: Però té raó.BIRLING: (Enutjat.) I tu també és millor que callis. Si hagués estat un inspectorde policia i thagués sentit confessar que...SRA. BIRLING: (En to amonestador.) Arthur.., compte!BIRLING: (Ràpidament.) Sí, sí.SHEILA: Ja ho veus, Gerald, no sabràs mai els nostres crims i idioteses.GERALD: Ja mestà bé, no vull saber-los. (A Birling.) Què farà, ara, senyorBirling, després de tot això? Era una innocentada?BIRLING: Naturalment. Algú va preparar aquest tipus perquè vingués i ensaixequés la camisa. En aquesta ciutat hi ha persones que modien prou per fer-ho. Lhauríem dhaver desemmascarat de seguida. En circumstàncies normals,jo ho hauria fet. Però com que ha vingut així i ens ha clavat la trompada justquan acabàvem de celebrar la nostra petita festa, quan tots ens sentíem tansatisfets de nosaltres mateixos, mha agafat de sorpresa, naturalment.SRA. BIRLING: Si jo hagués estat aquí, quan aquest home ha arribat! Li hauriafet quatre preguntes abans de permetre que ell ens preguntés res.SHEILA: Ara dir això és molt fàcil.SRA. BIRLING: Jo he estat lúnica que no ha cedit davant dell. I ara us demanoque ho discutim tot plegat de manera tranquil·la i sensata i que decidim si hihem de fer res.La visita d’un inspector Pàgina 56
  • 57. BIRLING: (Assenteix enèrgicament.) Tens tota la raó, estimada. Ja hemdescobert un fet important... que aquell tipus era un impostor i que ens haaixecat la camisa... i probablement no tot sacaba aquí.GERALD: Estic segur que no.BIRLING: (Vivament interessat.) Sí, nestàs segur? Déu meu! (A Eric, que estàtot intranquil.) Eric, seu.ERIC: (Malhumorat.) Ja estic bé.BIRLING: Què estàs bé? No sé com estàs, però ho estàs tot menys bé. I notens cap necessitat destar així dret com si... com si...ERIC: Com si... què?BIRLING: Com si no tinguessis res a veure amb nosaltres. Recorda com hasquedat, noi. Tu ets qui hi està més embolicat, en tot això, fins al coll, i per tantfaries bé dagafar-tho amb una mica dinterès.ERIC: Ja mho agafo amb interès. Mho agafo amb massa interès, vet aquí elmeu problema.SHEILA: I el meu.BIRLING: Doncs, escolteu, tots dos. Si encara esteu tan neguitosos, aleshoresel millor que podeu fer és callar. Deixeu-nos a nosaltres. Reconec que lespallassades daquell individu ens han amoïnat una mica. Però lhemdesemmascarat... i ara no hem de perdre el cap, sobretot. Ara ens toca fer anosaltres.SHEILA: Què ens toca fer, a nosaltres..., què?SRA. BIRLING: (Seca.) Comportar-nos sensatament, Sheila... i sembla que tuets incapaç de fer-ho.ERIC: (Cridant.) De què serveix, això de comportar-se sensatament? Ara uscomenceu a creure que en realitat no ha passat res de res. I jo no ho veig així.Aquesta noia continua morta, oi? Ningú no lha ressuscitada, oi?SHEILA: (Amb impaciència.) Jo em sento igual, Eric. I ells sembla que no hoentenen.ERIC: Fos qui fos, aquell paio, el fet és que jo vaig fer el que vaig fer. I que lamare va fer el que va fer. No deixa de ser la mateixa història podrida, tant ésque lhaguem explicada a un inspector de policia o a una altra persona. Segonstu, mhauria de sentir molt millor... (A Gerald.) Vaig robar uns quants diners,Gerald, tu també ho pots saber... (Mentre Birling intenta interromprel.) Tant mefa, que ho sàpiga. Els diners no són el més important. Limportant és el que liha passat a la noia i el que li hem fet tots. I encara mafecta igual, i per això noem ve de gust ni seure ni fer cap xerradeta encantadora.La visita d’un inspector Pàgina 57
  • 58. SHEILA: Tens tota la raó, Eric. Ningú de nosaltres no havia dit cap cosa tanencertada, aquesta nit, i em fa sentir una mica menys avergonyida de nosaltresmateixos. Ara vosaltres ho voleu tornar a capgirar tot.BIRLING: Mira que... redéu!SRA. BIRLING: (Protesta.) Arthur!BIRLING: Home, estimada, és que em treuen de polleguera. No volen entendrela nostra posició ni veure la diferència que hi ha entre un munt de ximpleriesdites en privat i un bon escàndol públic.ERIC: (Crida.) Doncs jo dic que la noia es morta i que tots hem contribuït amatar-la... i que és això, limportant...BIRLING: (També crida, i es dirigeix tot amenaçador a Eric.) Doncs jo dic que...o calles o te’n vas. (Sel mira irat, però parla en un to calmat.) Conec algunspares que ara mateix ja thaurien tret de casa a puntades de peu. De maneraque, si et vols quedar, frena la llengua.ERIC: (Fluixet i ressentit.) Tant me fot, quedar-me o no quedar-me.BIRLING: Et quedaràs aquí fins que minformis sobre els diners que vas robar...si, i fins que els tornis.SHEILA: Però això no tornarà Eva Smith a la vida, no trobes?ERIC: I no canvia el fet que tots lhem matada una mica.GERALD: Però és un fet de debò?ERIC: És clar que sí. Tu encara no saps tota la història.SHEILA: Suposo que ara demostraràs que lestiu passat no vas manteniraquesta noia en lloc de veurem a mi, oi?GERALD: Sí que vaig mantenir una noia, lestiu passat. Ho he admès. I em sapgreu, Sheila.SHEILA: Home, jo reconec que tu nhas sortit menys malparat que totsnosaltres. Linspector ho ha dit.BIRLING: (Enutjat.) No era un inspector.SHEILA: (Senfada.) Doncs ben bé que ens ha inspeccionat. I ara nocomencem a amagar-nos i a fingir. Entre tots nosaltres hem empès aquestanoia al suïcidi.GERALD: Segur? Qui ho ha dit? Perquè vejam... no nhi ha cap prova real,daixò; de la mateixa manera que no nhi ha cap que demostri que aquellindividu fos inspector de policia.SHEILA: I tant que sí.La visita d’un inspector Pàgina 58
  • 59. GERALD: No, no nhi ha cap, de prova. Fixeu-vos-hi bé. Ve un home que es fapassar per policia. És alguna mena dinnocentada. I què fa? Amb molt denginy,treballant amb retalls dinformació que ha recollit una mica daquí una micadallà, ens entabana i ens fa confessar que duna manera o duna altra tots hemestat barrejats en la vida daquesta noia.ERIC: I és veritat.GERALD: Però com sabeu que és la mateixa noia?BIRLING: (Impacient.) Esperat un moment! Vejam si encara tindràs raó.Doncs... (Dubta.) No, no pot ser.ERIC: Tots hem reconegut els fets.GERALD: Molt bé, tots heu reconegut que teníeu alguna cosa a veure amb lanoia. Però com ho sabeu, que és la mateixa noia? (Sels mira a tots triomfal.Mentre ells ho paeixen, després duna pausa, es gira cap a Birling.) Miri, senyorBirling. Vostè va despatxar una noia que es deia Eva Smith. Vostè ja lhaoblidada, però ell li ensenya una fotografia della i aleshores sen recorda. Vaigbé?BIRLING: Sí, aquesta part és prou clara. I després què?GERALD: Bé, després resulta que sap que una vegada Sheila va fer despatxaruna noia de Milwards. Ens diu que és la mateixa Eva Smith. I li ensenya unafotografia que ella reconeix.SHEILA: Sí. La mateixa fotografia.GERALD: Com ho saps que és la mateixa fotografia? Que lhas vista, la quesha mirat el teu pare?SHEILA: No, no lhe vista.GERALD: I el teu pare, lha vista, la que tha ensenyat a tu?SHEILA: No, no lha vista. I ara ja entenc el que vols dir.GERALD: No tenim cap prova que fos la mateixa fotografia, i per tant no tenimcap prova que fos la mateixa noia. Ara anem al meu cas. A mi no mhaensenyat cap fotografia, us en recordeu? Mha enxampat perquè tot duna haproclamat que la noia havia adoptat el nom de Daisy Renton. Jo mhe traït deseguida, perquè havia conegut una Daisy Renton.BIRLING: (Animat.) I no hi ha la més petita prova que Daisy Renton fos enrealitat Eva Smith. Només la seva paraula, i també ens lhem cregut quan ha ditque era inspector de policia, i ara sabem que era una mentida. Potser shapassat lestona dient mentides.La visita d’un inspector Pàgina 59
  • 60. GERALD: Potser sí, i tant. Probablement ha estat així. I què ha passat, quan hemarxat?SRA. BIRLING: Jo estava amoïnada perquè Eric havia marxat, i aquell homeha dit que si no tornava, lhauria danar a buscar. I això encara mha amoïnatmés. Feia una cara molt seriosa i semblava molt segur de si mateix. Després,tot de sobte, ha dit que jo havia vist Eva Smith feia només dues setmanes.BIRLING: Ho ha dit amb aquestes paraules exactes.SRA. BIRLING: I com una ximpleta jo li he dit que sí, que lhavia vista.BIRLING: No entenc per què ho has fet. Ella no es feia pas dir Eva Smith, quanva anar a veuret al comitè, oi que no?SRA. BIRLING: No, naturalment que no. Però com que estava tan preocupada,quan tot duna mha atacat amb aquestes preguntes li he contestat més omenys el que ell volia que li contestés.SHEILA: Però mare, no oblidis que abans tha ensenyat una fotografia de lanoia, i que tu lhas ben reconeguda.GERALD: Lha vista algú més?SRA. BIRLING: No, només me lha ensenyada a mi.GERALD: Doncs ja ho veuen, encara no tenim cap prova que fos la mateixanoia. Potser li ha ensenyat la fotografia duna noia qualsevol que va recórrer alcomitè. I com sabem que era de debò Eva Smith o Daisy Renton?BIRLING: Gerald té tota la raó del món. Potser ha fet servir una fotografiadiferent cada vegada i nosaltres no ens nhem adonat. Potser tots hemreconegut noies diferents.GERALD: Exacte. Tha demanat que identifiquessis cap fotografia, Eric?ERIC: No. Ja no li calia cap fotografia, quan sha decidit per mi. Però és evidentque devia ser la noia que jo coneixia, qui va anar a veure la mare.GERALD: Per què?ERIC: Li va dir que buscava ajuda perquè no volia acceptar més diners robats. Ila noia que jo coneixia també mhavia dit això.GERALD: Fins i tot aquesta coincidència no té per què voler dir res.ERIC: No veig pas quin sentit pot tenir que una noia decideixi suïcidar-se.Vosaltres potser us ho podeu treure fàcilment del cap, però jo no. Ni la mare.Nosaltres ens lhem ben carregada.BIRLING: (Impacient.) Esperat un moment, esperat un moment. No tinguistanta pressa, que et ficaràs tu mateix al jutjat. Aquella entrevista amb la tevaLa visita d’un inspector Pàgina 60
  • 61. mare potser va ser una cosa preparada, com tota la comèdia daquest inspectorde policia. Potser que tot plegat només hagi estat una refotuda innocentada.ERIC: (Indignat.) Com vols que hagi estat una innocentada? Que no és morta,la noia?GERALD: Quina noia? Probablement eren quatre o cinc noies diferents.ERIC: Això a mi tant me fa. La que jo coneixia és morta.BIRLING: És morta? Com ho sabem, nosaltres?GERALD: Això mateix. Vostè mha entès. Com sabem que sha suïcidat algunanoia, avui?BIRLING: (Sels mira a tots, triomfal.) Au, què hi dieu? Mirem-nos-ho des delpunt de vista daquell individu. Nosaltres celebràvem una petita festa i enssentíem força satisfets. Ell ens volia fer una bona broma. Doncs el primer queha fet és donar-nos un bon ensurt, de manera que després ja ha pogutenganyar-nos sense parar. Ha començat molt bé. Una noia sacaba de morir alhospital. Sha begut un desinfectant molt fort. Sha mort patint...ERIC: Molt bé, però no cal que insisteixis més.BIRLING: (Triomfal.) Mira com tafecta, que no ho veus? Només de repetir-ho jatremoles. I això és el que ell volia. Que tremoléssim de seguida... i despréscomençar a interrogar-nos... fins que no sabéssim ni on érem. Au... això hohem de reconèixer. Sens ha rifat com uns beneits.ERIC: Sen pot riure de la seva pròpia mare i tot, si vol... sempre que tot plegatsigui una farsa.BIRLING: Nestic convençut. No hi haurà cap investigació policial. Tot això no liha passat a la mateixa noia. Cap escàndol...SHEILA: I cap suïcidi?GERALD: (Rotund.) Això ho podem esbrinar de seguida.SHEILA: Com?GERALD: Trucant a lhospital. Tant pot ser que existeixi com que no, aquestanoia morta.BIRLING: (Incòmode.) Semblarà una mica extravagant, oi... trucar a aquestahora de la nit...GERALD: A mi no em fa res fer-ho jo mateix.SRA. BIRLING: (Emfàtica.) I si no existeix...GERALD: Ara ho sabrem. (Sen va cap al telèfon i busca el número. Els altresobserven molt tensos.) Brumley vuit nou vuit sis... És lhospital? Sóc GeraldLa visita d’un inspector Pàgina 61
  • 62. Croft... de Crofts Limited... Sí... Estem força preocupats per una de les nostrestreballadores. Els han dut una noia que shagi suïcidat bevent desinfectantaquesta tarda... o algun cas de suïcidi semblant? Sí, ja mespero. (Mentresespera, els altres demostren la seva tensió nerviosa. Birling seixuga el front,Sheila tremola, Eric obre i tanca les mans, etc.) Sí?... Nestà segur... Vaja. Bé,moltes gràcies... Bona nit. (Penja el telèfon i es mira els altres.) Avui no sels hamort cap noia. No els han dut ningú que hagués begut desinfectant. Fa mesosque no tenen cap cas de suïcidi.BIRLING: (Triomfal.) Ja ho tenim! La prova definitiva. Tota la història és nomésun munt de mentides. Només un engany rebuscat (Fa un sospir enormedalleujament.) A ningú no li agrada, que lenganyin de tan mala manera...però... al capdavall... (Somriu a tothom.) Gerald, pren una copa.GERALD: (Somriu.) Gràcies, em sembla que manirà bé, ara.BIRLING: (Sen va cap a la vitrina.) A mi també.SRA. BIRLING: (Somriu.) He de dir, Gerald, que els teus raonaments han estatmolt hàbils. Testic molt agraïda.GERALD: (Va a buscar la seva copa.) Bé, veurà, quan me nhe anat he tinguttemps de calmar-me i de pensar una mica en tot això.BIRLING: (Li dóna una copa.) Sí, a tu no tha marejat com a tots nosaltres.Reconec que ami mha espantat una mica. I per una raó especial no vull capescàndol públic, ara mateix. (Se serveix la seva copa i lalça.) Molt bé, per totsnosaltres. Vinga, Sheila, no facis aquesta cara. Ja sha acabat tot.SHEILA: La part pitjor sí. Però oblides una cosa que jo encara no puc oblidar.Tot el que hem dit que havia passat, ha passat de debò. Si no ha acabattràgicament, aleshores millor per a nosaltres. Però hi hauria pogut acabar.BIRLING: (Jovial.) Però ara tot és diferent. Au, vinga, que no ho veus? (Imitalinspector quan feia el seu discurs final.) Tots vostès van matar-la una mica.(Assenyala Sheila i Eric i riu.) Magradaria que veiéssiu la cara que fèieu, quanha dit això. (Sheila sen va cap a la porta.) Ten vas a dormir, noieta?SHEILA: (Tensa.) Vull escampar la boira. Mesgarrifa, la manera com parles.BIRLING: (Cordial.) Això són bestieses! Ten faràs un tip de riure. Mira, per quèno li demanes a Gerald que et doni aquell anell que li has tornat, eh? Etsentiràs millor.SHEILA: (Molt apassionada.) Us penseu que tot ha quedat com abans, oi?ERIC: Jo no!SHEILA: Tu no, però els altres sí.BIRLING: Bé, que no és així? Sens han rifat, això és tot.La visita d’un inspector Pàgina 62
  • 63. SHEILA: És a dir, que en realitat no ha passat res. No ens ha de saber greures, no hem daprendre res. Podem continuar fent el mateix que abans.SRA. BIRLING: Dona, i per què no?SHEILA: Ja tho diré, per què no... fos qui fos aquell inspector, això no ha estatcap broma. Abans ho heu vist. Heu començat a aprendre alguna cosa. Però araja ho heu deixat córrer. Esteu disposats a continuar com sempre.BIRLING: (Divertit.) I tu no, eh?SHEILA: No, perquè jo recordo què ha dit, quina cara feia, i com mha fet sentir.“Foc, sang i angoixa”. Mesgarrifa, la manera com parles, no et vull sentir més.ERIC: I jo penso com Sheila. A mi també mesgarrifa.BIRLING: Vaja, doncs no us quedeu pas, aneu-vos-en a dormir, si esteu tanhistèrics.SRA. BIRLING: Estan massa cansats. Demà al matí ho trobaran tan divertitcom nosaltres.GERALD: Ara tot torna a rutllar, Sheila. (Alça lanell.) I aquest anell què?SHEILA: No, encara no. És massa aviat. Mho he de pensar.BIRLING: (Assenyala Eric i Sheila.) Mireu-los, quin parell... la famosa generaciójove que ho sap tot. Però no saben ni com agafar-se una broma...(El telèfon sona amb estridència. Es fa un moment de silenci absolut. Birlingshi posa.)BIRLING: Sí?... Sóc el senyor Birling... Què?... Aquí...(Però és evident que laltra persona ha penjat. Birling també penja, lentament, ies mira els altres paralitzat pel pànic.)BIRLING: Era la policia. Sacaba de morir una noia... mentre la duien alhospital... Ha begut desinfectant. I ara ve un inspector de policia... a fer unesquantes... preguntes...(Es queden tots amb la mirada fixa i culpable, estupefactes, i cau el teló.) FI DE LOBRALa visita d’un inspector Pàgina 63