L'Edat Mitjana

22,204 views
21,386 views

Published on

Petit recull de la societat a l'Edat Mitjana: classe socials, com vivien, drets i deures...

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
22,204
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3,199
Actions
Shares
0
Downloads
143
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

L'Edat Mitjana

  1. 1. L’EDAT MITJANA<br />
  2. 2. Introducció (I)<br />La societat de l’Edat Mitjana va ser durant segles una societat rural, pagesa. La majoria dels habitants vivia en el camp, que era el centre de totes les activitats i de la vida diària dels habitants d’aquella època.<br />En els primers segles medievals, els pagesos s'organitzaven a l’entorn a unes terres pròpies i d’altres comunes, com boscos, que compartien amb els seus veïns. En grups reduïts, imposaven les seves lleis i justícia, organitzaven les collites i els recursos que d'elles obtenien.<br />
  3. 3. Introducció (II)<br />A poc a poc, aquestes comunitats van ser absorbides per senyors, als quals havien estat lliurades aquestes terres, per un rei o un senyor més poderós. Així comença el que avui dia hem anomenat sistema feudal o feudalisme, instaurant com a mode d'organització social.<br />La societat estava dividida en estaments: a la base trobem els pagesos, lliures o serfs, que suposaven la immensa majoria de la població, en l'escalafó intermedi es troben els militars i els nobles, laics o eclesiàstics. No tots tenien la mateixa categoria sinó que l'estatus dins d'aquests dos grups variava. Acabem a la cúspide amb la reialesa, és a dir, el rei i la seva família.<br />
  4. 4. Pagesos i serfs. La base de la piràmide<br />Alguns pagesos perdien la possessió de les seves terres a canvi de protecció del senyor o del rei, per la qual cosa es convertien en serfs dels senyors (reis, nobles, clergues, o militars). Bona part dels que treballaven en el domini del senyor pertanyien a l'estament dels serfs. La seva condició era hereditària. <br />Tots els pagesos lliures devien al senyor tributs i prestacions en moneda, una part de la collita i de bestiar, i de vegades, també objectes de producció domèstica (articles de fusta o peces de tela). <br />
  5. 5. Pagesos i serfs. La base de la piràmide<br />Malgrat això, no tots els pagesos eren serfs (els lliures es diferenciaven, bàsicament, en que no havien de comptar amb el permís del senyor per marxar de les seves terres), i existien petites quantitats de pagesos que no depenien en absolut dels senyors feudals.<br />
  6. 6. Pagesos i serfs. La base de la piràmide<br />En aparèixer les primeres ciutats, es va crear una nova classe social, que continuava sent classe baixa, però que no es podia dedicar al camp: els artesans.<br />No feien serveis als nobles, però pel fet de refugiar-se dins les fortificacions de les ciutats, sí que havien de pagar impostos.<br />
  7. 7. Clergue<br />L'Església occidental no se sostragué a la feudalització. Com a administradors de grans propietats, els bisbes i els abats s'integraren dins la jerarquia feudal. A finals del segle XI, el papa realitzà una reforma que prohibí algunes pràctiques i s'esforçà a esmenar certs abusos com manca de pobresa, els costums relaxats, el compra de càrrecs, etc.<br />D'altra banda, l'Església, intentà suavitzar i limitar l'abús de poder militar, que limitaven quines persones havien d'estar lliures de les violències i quins actes havien de ser prohibits. La treva de Déu obligava a suspendre les hostilitats durant alguns dies<br />de la setmana i en determinats períodes de l'any. L'objectiu era protegir els pagesos, disminuir la mortaldat, i, en definitiva, fer viable la vida social. Aquesta institució pacificadora s'estengué per tot Europa. <br />Igualment, l'Església promogué l'esperit de Croada, o lluita contra els infidels, per canalitzar l'agressivitat dels cavallers pobres o secundaris.<br />
  8. 8. Clergue<br />Al segle desè es produí un moviment als Monestirs. Des de l’Abadia de Cluny, a França, el seu Abat va eliminar els vincles feudals dels seus monestirs i va donar molta més importància al treball manual, a la còpia de manuscrits i a l’oració. <br />Va tenir un lema: Ora et labora (resa i treballa), i gràcies al seu treball van arribar als nostres dies moltíssimes obres antigues, de la època clàssica, Grècia i Roma, i es van reproduir llibres arreu d’Europa, ja que la impremta encara no s’havia inventat. <br />
  9. 9. Clergue<br />Església<br />
  10. 10. Noblesa i Reialesa<br />REIALESA:<br />Eren la màxima autoritat i els encarregats d’imposar lleis i drets al seu poble. Rebien diners i protecció dels seus nobles i cavallers, els quals, a canvi, rebien terres i títols (comtes, marquesos...). Per això, els reis eren els únic que no pagaven impostos.<br />Al començament de l’Edat Mitjana tenien molt poder, però en ser atacats pels pobles del Nord d’Europa (els bàrbars), van anar perdent-lo de mica en mica.<br />Els Reis i la família eren els més poderosos i rics de tot el país.<br />
  11. 11. Noblesa i Reialesa<br />NOBLESA:<br />Una persona arribava a ser noble gràcies al favor dels Reis, que regalaven aquest títols com a pagament per algun servei. També podies tenir un títol per haver-lo heretat.<br />Tot i que tots eren de classe alta, hi havia nobles de dos tipus:<br /> Alta noblesa: Comtes, Ducs i Marquesos. Habitaven en castells fortificats envoltats dels camps on vivien el seus vassalls, i generalment tancats per ponts llevadissos.<br />Baixa noblesa: no eren tan rics i vivien dins les noves ciutats, a vegades es convertien en defensors militars (Cavallers).<br />
  12. 12. Noblesa i Reialesa<br />NOBLESA:<br />DRETS:<br />Eren posseïdors de grans extensions de terres, tenint autoritat sobre elscamperols que treballaven en elles en qualitat de vassalls, durant el règim feudal. No responienambelsseus béns com a garantia pelsseusdeutes, però sí gaudien de les seves rendes.<br />En cas de cometre delictes, eren jutjats per tribunalsunalsespecials a càrrec del rei, i ocupavencàrrecs en la Cort, a l'església, i en<br />l'exèrcit.<br />Ocupaven llocs d'honor quan assistien a les ceri-mònies religioses i podien ser enterrats a les esglésies. Tenien permès portar espases.<br />
  13. 13. Dadesaproximades de població<br /> a Espanya a l’any 950 d.C<br />

×