Your SlideShare is downloading. ×
Tema 6. al àndalus
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Saving this for later?

Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime - even offline.

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Tema 6. al àndalus

5,739
views

Published on

Published in: Education

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
5,739
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
10
Actions
Shares
0
Downloads
56
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Tema 6. Al-Àndalus Un recorregut per la Península Ibèrica durant la dominació musulmana (711-1492)
  • 2. EXPANSIÓ DE L’ISLAM
  • 3. Al-Àndalus: és el nom que els musulmans van posar als territoris de la Península Ibèrica sota el seu domini. Per tant varia amb el temps:
  • 4. 711: Batalla de Guadalete. Comença la conquesta i expansió musulmana per la Península, en successives onades i sense gairebé resistència
  • 5. PER QUÈ ARRIBEN ELS MUSULMANS?
    • L’any 711 els musulmans arriben a la península comandats pel general Tariq i el governador Musà per intentar derrocar el rei dels visigots, Roderic.
    • En només quatre anys havien controlat gairebé tota la península, sense trobar massa resistència, a més la noblesa visigoda estava desunida i això fou aprofitat pels invasors.
    • Els invasors no eren molt nombrosos: eren berbers, del nord d’Àfrica, i àrabs , que ocupaven els llocs dirigents
  • 6. “ PRIMERS MOMENTS” DELS MUSULMANS A LA PENÍNSULA
  • 7. ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE L’AL-ÀNDALUS: ETAPES
    • EMIRAT DEPENDENT DE DAMASC
    • (711-756)
    • EMIRAT INDEPENDENT DE DAMASC
    • (756-929)
    • CALIFAT DE CÒRDOVA
    • (929-1031)
    • REGNES DE TAIFES
    • (1031-1085)
    • REGNE DELS ALMORÀVITS I ALMOHADES
    • (1085-1212)
    • EL REGNE NASSARITA DE GRANADA
    • (1212-1492)
  • 8. EMIRAT DEPENDENT DE DAMASC: 711-756 · En un principi, l’Al-Àndalus s’organitza com una província dependent del Califat de Damasc. · La capital de l’Al-Àndalus es fixa a Còrdova.
  • 9. EMIRAT INDEPENDENT DE DAMASC: 756-929 ·El 756, Abderraman, supervivent de l’assassinat de la família Omeia de Damasc, fuig a l’Al-Àndalus i es proclama emir de Còrdova: Abderraman I. · Això va significar la seva independència política, tot i que manté la dependència religiosa cap al Califat. ABDERRAMAN I
  • 10. CALIFAT DE CÒRDOVA: 929-1031 · El 929, després de pacificar el territori i consolidar el seu poder, Abderraman III es proclama califa. · Això significa que a més de tenir independència política, també tindrà la màxima autoritat religiosa. ABDERRAMÁN III · Al-Àndalus aconsegueix la seva màxima esplendor política, religiosa i militar, sobretot amb el govern del general Almansor, que encapçala multitud de ràtzies contra territoris cristians.
  • 11. REGNES DE TAIFES: 1031-1085 · Després de la mort d’Almansor, les lluites internes pel poder fa que el califat es divideixi en nombrosos regnes o taifes. · Les taifes, més afeblides per la desunió, reben molts atacs dels cristians i sovint els han de pagar paries (tributs). Els cristians recuperen gran part del territori musulmà.
  • 12. REGNE DELS ALMORÀVITS I ALMOHADES: 1085-1212 · Uns pobles berbers (nòmades musulmans provinents del nord d’Àfrica), primer els almoràvits i després dels almohades, aconsegueixen reunificar el territori i frenar l’avenç dels cristians. · Però el 1212 es produeix la decisiva batalla de Las Navas de Tolosa: gràcies a la unió dels cristians, aquests aconsegueixen reconquerir gairebé tot l’Al-Àndalus.
  • 13. 1212: batalla de Las NAVAS DE TOLOSA (Jaén)
  • 14. EL REGNE NASSARITA DE GRANADA: 1212-1492 · Després de Las Navas de Tolosa, la decadència musulmana és total: només quedarà el regne nassarita (governat per la família dels Nasr) de Granada, que tingué una gran esplendor cultural. · Però aquest regne era molt feble: era vassall de Castella (havia de pagar-los impostos i ajudar-los en cas de guerra). · Els Reis Catòlics el van acabar conquerint el 1492.
  • 15. 1492: conquesta de GRANADA pels Reis Catòlics
  • 16. Evolució del domini musulmà
  • 17.
    • Innovacions agrícoles: regadiu (sínies, sèquies…) i
    • nous conreus (cotó, arròs, canya de sucre, albergínies…).
    • Ceràmica, orfebreria, fabricació d’armes, colorants,
    • seda…
    L'economia Agricultura Producció artesana Comerç
    • Molt actiu, es feien molts intercanvis.
    • Monedes: dinar d’or, dirhem de plata.
  • 18.  
  • 19.
    • ÀRABS: eren els que governaven i tenien més riqueses.
    • Tambéeren els propietaris de les millors terres.
    • BERBERS: eren els més nombrosos, però amb menys
    • Poder.
    • Alguns es van convertir a la religió, la llengua i les
    • costums de l’Islam per tenir els mateixos drets que els
    • musulmans i eren coneguts com a MULADINS
    • Altres van mantenir la religió cristiana i rebien el nom
    • de MOSSÀRABS.
    La Societat Conqueridors: Musulmans Cristians Jueus
    • Eren una minoria dins de la societat de l’Al-Àndalus
    • Residien en barris separats de la resta dels
    • habitants i eren molt actius en el terreny econòmic
    • (comerç)
  • 20.  
  • 21. Un món urbà: la ciutat
  • 22. Parts de la ciutat 1. Alcàsser 2. Aljama 3. Soc 4. Banys 5. Alfòndec 6. Muralla 7. Porta 8. Raval 9. Medina 10. Alqueria
  • 23.
    • Transmissió de la cultura àrab i les cultures antigues.
    • Àmbits: astronomia, matemàtiques, medicina, filosofia,
    • literatura…
    • Grans intel·lectuals: Averrois, Maimònides
    • Habitatges i gastronomia (sobretot d’Andalusia i l’est
    • peninsular).
    • Vocabulari d’origen àrab molt nombrós.
    El llegat cultural Cultura i ciència Vida quotidiana Art
    • Sobretot en arquitectura. Característiques:
      • - Abundant decoració (motius vegetals, geomètrics
      • o cal·ligràfics).
      • - Materials pobres i poc duradors (guix, maons).
      • - Jocs de llum i ombres (vidrieres, reflexos…).
      • - Gust per l’aigua (fonts, piscines, banys…).
      • - Arcs de ferradura i polilobulats.
      • - Sostres plans i de fusta, cúpules…
      • - Edificis públics (mesquites) i privats (palaus,
      • castells, banys…)
  • 24.  
  • 25.  
  • 26.  
  • 27. Motius geomètrics, vegetals i cal·ligràfics
  • 28. Arc polilobulat Arc de ferradura
  • 29.  
  • 30. La Alhambra de Granada
  • 31.  
  • 32. La presència dels musulmans a Catalunya va ser inestable pel caràcter fronterer de la zona. Primer, l’islam va incloure tot el territori, però la derrota musulmana davant del regne franc a Poitiers va provocar que la frontera andalusina quedés fixada als Pirineus en la segona meitat del segle VIII . L’ISLAM A CATALUNYA Batalla de Poitiers (732)
  • 33. A l’ inici del segle IX , els francs van conquerir Girona i Barcelona, i la frontera es va estabilitzar en el curs del riu Llobregat fins al segle XII .
  • 34. En la zona conquerida pels musulmans, la població autòctona es va barrejar amb els nouvinguts, que eren pocs, la majoria berbers . Alguns cristians es van refugiar a les valls dels Pirineus o més al nord, a la Septimània dels francs, on s’alternaven períodes de pau amb ràtzies .
  • 35. Preguntes bàsiques:
    • 1.     Quan i per què van arribar els musulmans a la península?
    • 2.     Com van anomenar el territori conquerit?
    • 3.     On van fixar la seva capital?
    • 4.     Quin governant va independitzar-se de Damasc i va convertir- ho en Emirat Independent?
    • 5.     Qui va fundar el Califat Independent?
    • 6.     Què eren els Regnes de Taifes?
    • 7.     Quina gran batalla va provocar la fi del domini musulmà?
    • 8.     Quin regne va manenir-se fins el 1492?
    • 9.     Quins grups formaven la societat de l’Al-Àndalus?
    • Quina va ser l’herència de l’Al-Àndalus?
    • En què es basava la seva economia i quines innovacions van aportar en l’àmbit de l’agricultura?
    • Quines característiques destaquen de l’art musulmà a la península? Exemples?
    • etc.