Your SlideShare is downloading. ×
Tema 1 Noves Idees, Nous Horitzons (S. Xv Xvi) Curs 09 10
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Tema 1 Noves Idees, Nous Horitzons (S. Xv Xvi) Curs 09 10

2,527

Published on

Published in: News & Politics
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
2,527
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
101
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1.
    • Noves idees, nous horitzons: s. XV i XVI
    El desvetllament del món
  • 2.
    • EDAT MODERNA : del 1453 al 1789 Comença amb un fet crucial: 1453: els turcs otomans prenen Constantinoble i posen fi a l’Imperi Bizantí (hereu de l’Imperi Romà d’Orient)
    Imperi Turc-otomà a partir de la presa de Constantinoble (1453) Imperi Bizantí (capital: Constantinoble) abans de l’ocupació dels turcs-otomans
  • 3.
    • QUÈ CANVIA A L’EDAT MODERNA?
    • POLÍTICA : apareix l’estat modern basat en les monarquies autoritàries
    • ECONOMIA I SOCIETAT : sorgeix el capitalisme , impulsat per una classe social amb molta empenta, la burgesia .
    • PENSAMENT : hi ha un canvi de mentalitat, en el món de les idees, que es fa evident en la cultura ( Humanisme ), en l’art ( Renaixement ) i en la religió ( Reforma protestant )
    • AMPLIACIÓ DEL MÓN CONEGUT : en un moment de descobriments científics , també es fan molts descobriments geogràfics (el més important: Amèrica)
  • 4. El naixement de l’ Estat modern : LES MONARQUIES AUTORITÀRIES El monarca concentra en les seves mans un gran poder, en contraposició a la disgregació política de l’edat mitjana, moment en què els nobles eren molt poderosos. A més, unifica en un sol estat territoris que geogràficament o històricament poden ser poc o molt afins. El monarca també institucionalitza un seguit de parcel·les (encunyació de monedes, recull d’impostos, administració de justícia...) que fins llavors estaven disperses en mans dels nobles. MONARQUIA FEUDAL (EDAT MITJANA) MONARQUIA AUTORITÀRIA (EDAT MODERNA)
  • 5. CARACTERÍSTIQUES DE LES MONARQUIES AUTORITÀRIES: Els monarques autoritaris basen el seu poder en tres instruments : A més, el rei UNIFICA TERRITORIS i té ÒRGANS DE GOVERN COMUNS 2. COS DE FUNCIONARIS: administració centralitzada amb gran nombre de funcionaris , permet el control de l’administració de la justícia, l’economia i la política. 3. REFORMA DE LA HISENDA REIAL , per controlar el cobrament d’impostos 1. EXÈRCIT PERMANENT : a servei i sou de la Corona
    • OPOSICIÓ DELS NOBLES
    • - RECOLZAMENT DELS BURGESOS
    Els Ambaixadors de H. Holbein el Jove
  • 6. Un model de monarquia autoritària : a la Península Ibèrica van regnar ELS REIS CATÒLICS (finals del segle XV), CARLES I i FELIP II (segle XVI)
  • 7. 1469: El matrimoni dels REIS CATÒLICS ( FERRAN D’ARAGÓ i ISABEL DE CASTELLA ) va comportar la UNIÓ DINÀSTICA entre les dues corones. Unió només de caràcter personal: cada regne va mantenir les lleis i institucions pròpies (no va ser unió política ni territorial) La monarquia hispànica: ELS REIS CATÒLICS (finals s.XV)
  • 8. Isabel I de Castella
  • 9. Ferran II d’Aragó , de la dinastia dels Trastàmara
  • 10. LA POLÍTICA DELS REIS CATÒLICS:
    • . DOS REIS, DOS ESTATS . En teoria no canvia res, però a la pràctica la seva unió matrimonial comportarà, després del seu regnat, també la unió dels regnes de Castella i Aragó.
    • Reforç del TRIBUNAL DE LA INQUISICIÓ
    • Intolerància religiosa: EXPULSIÓ DELS JUEUS
    • Política d’ EXPANSIÓ TERRITORIAL :
      • Incorporació del REGNE DE NAVARRA
      • Conquesta de GRANADA , darrer regne musulmà a la Península
      • Ruta a les Índies: descobriment d’ AMÈRICA i expansió territorial
      • Altres: presa de les illes Canàries i territoris del nord d’Àfrica
  • 11. Joana I de Castella “la Boja” , filla dels Reis Catòlics, es casa amb l’arxiduc Felip I “el Bell” , fill de Maximilià I i Maria de Borgonya, reis de territoris al centre d’Europa Casament de Joana I de Castella i Felip I Enterrament de Felip, marit de Joana
  • 12. Carles I de Castella i Aragó i V d’Alemanya (1516-1556), fill de Joana “la Boja” i Felip “el Bell” Joana “la Boja” Felip “el Bell” Carles I de Castella i V d’Alemanya
  • 13. Possessions de Carles I De la mare, Joana I de Castella, filla d’Isabel I, la Catòlica La Corona de Castella i els territoris americans conquerits De l’avi matern, Ferran II el Catòlic La Corona d’Aragó: Aragó, Catalunya, València, Mallorca, a més de Sardenya i els regnes de Nàpols i Sicília Del pare, Felip el Bell Països Baixos, Flandes i Franc Comptat De l’avi patern, Maximilià d’Àustria Ducat d’Àustria i drets a l’imperi germànic
  • 14. Possessions de Carles I “ l’Imperi Universal ” A EUROPA AL MÓN
  • 15. Felip II (1556-1598) Rei de Castella, de Catalunya-Aragó i de Portugal. Fou el primogènit de l'emperador Carles I i d'Isabel de Portugal. Carles I d’Espanya i V d’Alemanya Isabel de Portugal Felip II
  • 16. Possessions de Felip II La Corona de Castella i els territoris americans conquerits (i les Filipines) La Corona d’Aragó: Aragó, Catalunya, València, Mallorca, a més de Sardenya i els regnes de Nàpols i Sicília Del pare, Carles I de Castella i Aragó i V d’Alemanya Països Baixos, Flandes i Franc Comptat (l’Imperi Germànic no) De la mare, Isabel de Portugal Portugal i els territoris americans, africans i asiàtics conquerits
  • 17. Possessions de Felip II: “L’imperi en què no es ponia mai el sol”
  • 18. CONFLICTES INTERNS durant el regnat de Carles I i Felip II Execució dels cabdills comuners a Villalar de los Comuneros el 1521, per A. Gisbert REVOLTA DELS COMUNEROS , A CASTELLA REVOLTA DELS AGERMANATS, A VALÈNCIA La pau de les Germanies , per M. Unceta. REVOLTA DELS LUTERANS, ALS PAÏSOS BAIXOS REVOLTA DELS MORISCOS A LAS ALPUJARRAS
  • 19. CONFLICTES EXTERNS durant el regnat de Carles I i Felip II Batallla de Lepant, a Grècia GUERRA CONTRA ELS TURCS-OTOMANS GUERRA CONTRA ELS ANGLESOS Batalla entre l’Armada Invencible i els corsaris anglesos (Blake)
  • 20. GUERRA ANGLO-ESPANYOLA (1585-1604): el fracàs de la Armada Invencible enviada per Felip II a conquerir Anglaterra
  • 21. aparició del capitalisme > Importància de la burgesia (estament popular) i > Aparició i extensió de les grans ciutats: Londres Lisboa Hamburg Gènova Nous ideals de la burgesia: El treball, ELS DINERS !! el guany, el benestar, el plaer , L’alta burgesia acumula grans fortunes amb què compra títols nobiliaris i càrrecs importants. També s’emparenta amb la noblesa mitjançant el matrimoni Gargantua Venècia Bruges NOVA SOCIETAT, NOVA ECONOMIA
  • 22. Vestimenta italiana de l’època renaixentista
  • 23. L’home de Vitrubi, de Leonardo da Vinci Humanisme
  • 24. L’HUMANISME
    • DEFINICIÓ I TEMPORALITZACIÓ
    • Corrent cultural que va comportar una nova manera de pensar i entendre el món , de manera que es va permetre el desvetllament de l’ésser humà, de la ciència i de les idees. Ple desenvolupament al s. XV i XVI .
    • CARACTERÍSTIQUES
    • Rebuig dels principis del coneixement medieval , sobretot la visió teocèntrica del món (Déu, centre de tot)
    • Els humanistes consideren l’ésser humà centre de l’univers, com a ésser lliure i racional: antropocentrisme
    • Els mestres s’inspiren en l’antiguitat clàssica (Grècia i Roma)
    • Recerca de la veritat a través de l’experimentació i l’observació (mètode científic) i confiança en la raó: així Copèrnic enuncia l’ heliocentrisme , contradient la Bíblia
    • Mestres humanistes: Erasme de Rotterdam, Thomas More, Lluís Vives, Leonardo da Vinci
  • 25. Del teocentrisme (concepció medieval) a l’ antropocentrisme (concepció humanista)
  • 26. Nicolau Copèrnic formula la teoria heliocèntrica (s.XVI) Uns anys més tard, Galileu Galilei confirmarà aquesta teoria, tot i l’oposició de la Inquisició
  • 27. De la teoria geocèntrica (concepció medieval) a la teoria heliocèntrica (concepció humanista basada en el mètode científic)
  • 28. Difusió de l’humanisme mitjançant dos instruments: 1. Acadèmies i universitats 2. La impremta , invent atribuït a Johann Gutenberg , 1448
  • 29. Prové de renéixer = Tornar a néixer la cultura grega i llatina el terme Renaixement
  • 30. EL RENAIXEMENT
    • DEFINICIÓ, TEMPORALITZACIÓ I PERÍODES
    • Moviment artístic basat en les idees de l’Humanisme i el ressorgiment de l’art clàssic.
    • Aparegué a Itàlia al segle XV i XVI, però ràpidament s’estengué a la resta d’Europa.
    • Es divideix en dos períodes:
      • Segle XV ( Quattrocento ). Ciutat capdavantera: Florència .
      • Segle XVI ( Cinquecento ). Ciutat capdavantera: Roma .
      • CARACTERÍSTIQUES
    • L’ésser humà és el tema central de les obres artístiques (no només temes religiosos per glorificar Déu). Idea de l’antropocentrisme.
    • Es recuperen models de l’antiguitat clàssica i pagana, representant sovint fets històrics, mitològics i pagans segons el cànon de l’ideal de bellesa clàssic , d’inspiració greco-romana.
    • Els autors, artistes reconeguts, fan estudis de perspectiva, anatomia, proporció, etc. per tal de plasmar realisme, moviment, expressió, equilibri, perfecció i bellesa.
  • 31. XVI XV Roma Gènova Florència Ubicació temporal i espaial del Renaixement
  • 32. Exaltació del món i de l’home Nuesa Proporció Equilibri Perfecció Elements d’una obra artística Perspectiva en la pintura
  • 33. ESCULTURA , dos exemples d’artistes més destacats: Donatello Miquel Àngel
  • 34. Donatello : David Sant Jordi
  • 35. La Pietat (St. Pere del Vaticà) Miquel Àngel: David
  • 36. La tensió corporal: la musculatura (i fins i tot els tendons i les venes) són clarament perceptibles Els trets són típics d’un lluitador que es prepara per al combat. Aquesta expectació es tradueix en la mirada penetrant
  • 37. PINTURA , quatre exemples d’artistes més destacats: Botticelli Leonardo da Vinci Miquel Àngel Rafael Masaccio
  • 38. Botticelli: El naixement de Venus La Primavera
  • 39. Leonardo da Vinci: Dama amb ermini El sant sopar La Gioconda
  • 40. En el fons pot veure’s un paisatge inspirat en les vistes que Leonardo pogué divisar als Alps, quan viatjà a Milà. Cal destacar que el costat esquerra sembla estar més alt que el dret, entrant en contrast amb la física, ja que l’aigua no pot trobar-se estàtica a desnivell en el terreny. La mirada i el somriure de la Mona Lisa
  • 41. Miquel Àngel: Capella Sixtina La creació
  • 42. Rafael: Escola d’Atenes Verge amb el nen
  • 43. ARQUITECTURA, tres exemples d’artistes més destacats: Brunelleschi Miquel Àngel Bramante Andrea Palladio, Michelozzo
  • 44. Brunelleschi: Cúpula de Santa Maria del Fiore, Catedral de Florència
  • 45. Miquel Àngel: Cúpula de Sant Pere del Vaticà, Roma
  • 46. Bramante: San Pietro in Montorio (Roma) i Santa Maria delle Grazie (Milà),
  • 47. la religió Aparició d’una nova religiositat + personal i individualista. Luter proposa una REFORMA en 95 tesis , entre elles: L’ésser humà no necessita les jerarquies de l’esglèsia (“intermediaris”) per a acostar-se a Déu. A més, el clergat sovint és corrupte (indulgències...) Els individus interpreten la Bíblia de forma més íntima i personal CANVI RELIGIÓS: LA REFORMA PROTESTANT té variants
    • LUTERANISME (Martí Luter) ALEMANYA I PAÏSOS ESCANDINAUS
    • CALVINISME (Joan Calví) SUÏSSA, PAÏSOS BAIXOS, ILLES BRITÀNQUES
    • - ANGLICANISME (Enric VIII) ANGLATERRA
    Rebuig del culte als sants i a la Mare de Déu
  • 48.
    • LA REFORMA
    • La corrupció i la falta d’instrucció del clergat (venda i acumulació de càrrecs, enriquiment de la cort papal i l’alt clergat, venda d’ indulgències i els baixos nivells morals i intel·lectuals dels sacerdots) causà l’aparició de noves concepcions religioses lligades a l’Humanisme, que postulaven l’apropament a Déu i la necessitat d’una reforma en l’organització religiosa.
    • LA CONTRAREFORMA
    • La Contrareforma va ser una reacció a la Reforma protestant, un moviment de reforma dins la pròpia Esglèsia catòlica.
    • 1545: es reuneix el Concili de Trento . Objetius:
      • Aconseguir la reconciliació entre catòlics i protestants (sense èxit)
      • Fixar les bases de la nova Esglèsia catòlica , lluitar contra la corrupció
      • Lluitar contra l’expansió protestant .
    PROTESTANTS
  • 49. Nit de Sant Bartomeu, durant les guerres de religió a França hi va haver aquesta matança d’hugonots (protestants) per part dels catòlics
  • 50. FI!! Per a la confecció d’aquest document s’han utilitzat fonts diverses. La seva finalitat és totalment educativa, sense ànim de lucre

×