Presentació l'habitatge

3,401 views
3,202 views

Published on

Published in: Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
3,401
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,532
Actions
Shares
0
Downloads
36
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Presentació l'habitatge

  1. 1. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t T E C N O L O G I A 4 T D ’ E S O I E S C A R C U R S 2 0 0 8 - 0 9 H A B I T A T L’HABITATGE G E TEMA 2: Projecte i construcció d’habita P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  2. 2. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A B I bra arquitectònica o un edifici. Cadascú d’ells té una finalitat específica en el projecte i ha d’incloure tot T A T G E P ROJ E C Escala = Unitats en el dibuix / Unitats en la mida real TE P là n o l s C ON S TRUC C Escales normalitzades en construcció IÓ E le m e n ts 1:10 1:20 1:50 1:100 1:200 1:500 1:1000 s d’una construcció, instal·lacions, etc., que s’utilitzen perPlànols d’emplaçament plànols. c o n s tru c tiu s Detalls Vistes de planta i confeccionar els R e c u rs o s alçats m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  3. 3. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A B Plànols d’emplaçament / Plànols de coberta I T A T G E Plànols de distribució i instal.lacions P ROJ E C TE P là n o l Plànols de forjats (estructura) s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s Plànols de fonamentació (estructura) i sane R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu Plànols d’alçat Plànols de secció
  4. 4. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A B I T A T G E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s - Plànol d’emplaçament: orienta i situa l’edifici respecte de l’entorn: R e c u rs o s carrers, places, carreteres, parcs i edificis singulars. m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  5. 5. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A B I T A T G E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts - Plànol d’alçat: representa les façanes de l’edifici amb la indicació dels c o n s tru c tiu s materials que les formen. R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  6. 6. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A B I T A T G E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts - Plànol de secció: mostren un tall vertical per l’interior de l’edifici per a observar les c o n s tru c tiu s alçàries entre forjats, les escales i elements estructurals. R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  7. 7. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A B I T A T G E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s - Plànol de distribució: representa els espais de l’habitatge i el mobiliari, R e c u rs o s sanitaris, finestres i portes. m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  8. 8. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A B I T A T G E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s - Plànol d’estructura: mostra els materials i elements que sustenten cada m a te ria ls habitatge (bigues, armadures, revoltons,...) P ro c é s c o n s tru c tiu
  9. 9. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A B I T A T G E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s - Plànol de coberta: representa la teulada o el terrat i especifica els R e c u rs o s m a te ria ls materials (pissarra, fusta, maons,...) P ro c é s c o n s tru c tiu
  10. 10. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A B I T A T G E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s - Plànols d’instal·lacions: descriuen els circuits, els operadors de control i R e c u rs o s m a te ria ls els punts de consum dels serveis de l’habitatge (electricitat, calefacció, P ro c é s fontaneria, gas, comunicacions, ascensors,...) c o n s tru c tiu
  11. 11. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A B I T A T G E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s - Plànols de fonaments i sanejament: inclouen la situació, dimensions i R e c u rs o s composició dels elements que sustenten l’edifici al sòl i les connexions amb m a te ria ls P ro c é s els serveis urbans exteriors (desguàs, presa de llum, presa d’aigua,...) c o n s tru c tiu
  12. 12. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A B en part de la construcció d’un habitatge I n: fonaments, estructura, cobertes, tancaments, divisions, revestiments i acabats i instal·lacions T A T G E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  13. 13. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A Recursos materials B I T A T G E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  14. 14. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H a) Materials naturals. A Són aquells que es fan servir sense modificar les seves característiques originals, només es tallen, B es poleixen i/o es tamisen. I -TMaterials petris: s’extreuen de l’escorça terrestre. A poden obtenir en forma de roca compacta (granit, pedra calcària, pissarra, marbre, etc.) o Es T de materials disgregats (còdol, grava, graveta, sorra, arena i argila). G - Materials orgànics: procedeixen de la matèria viva. E Són la fusta (del tronc dels arbres i s’utilitza com a material d’acabat), el suro (d’algunes espècies d’arbres com l’alzina surera i s’utilitza per aïllar parets i sostres) i P ROJ E C TE l’asfalt (derivat del petroli per a impermeabilitzar juntes de teulades). P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  15. 15. L’ b) Materials transformats T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H Són productes derivats dels materials naturals, les propietats A dels quals milloren els procediments de construcció. B - Productes ceràmics: s’obtenen de la cocció de matèries argiloses. I Maons (massissos i foradats), teules (corbes, romanes i planes) i rajoles. T A Barrejant l’argila amb altres productes s’obté la pisa (utilitzada per fabricar sanitaris) i T el gres (per revestiment de sòls). Maons i peces ceràmiques especials G E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s *Els més utilitzats: gero (parests mestres), revoltó (forjats), maó foradat (envans) i xunt (xeme c o n s tru c tiu
  16. 16. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A B I T A T G E Pisa Teula P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu Rajola Gres
  17. 17. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A B - Derivats del vidre: la pasta de vidre s’obté fonent una barreja de sílice, calcària, sosa i I altres compostos en forns T a 1500ºC. A Tractada i acabada s’empra en làmines transparents per a llunes, T portes i finestres o en forma de blocs per a envans translúcids. G Forma part de la fibra de vidre, emprada en aïllaments acústics i tèrmics. E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  18. 18. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A B - Metalls: S’obtenen de diferents minerals i es poden classificar en: I productes siderúrgics: derivats del ferro com ara l’acer (estructures). T Acer galvanitzat (acer amb una capa de zinc que el protegeix contra la corrosió). A metalls no fèrrics: alumini (fusteries d’alumini), T coure (instal·lacions i conduccions) i zinc (plaques de cobertes) G aliatges: bronze (90% de coure i 10% d’estany), llautó (67% de coure i 33% de zinc) i E acer inoxidable (72% d’acer, 18% de níquel i 10% de crom). P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  19. 19. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A B - Plàstics: s’elaboren a partir de resines o compostos orgànics derivats del carbó o el petroli, I T més l’addició d’agents químics. A Un dels plàstics més utilitzats en construcció és el PVC (clorur de polivinil) T s’utilitza en portes i finestres, canonades, banyeres, rajoles de sòls i adhesius per a fustes G laminades. E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  20. 20. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A B Pintures: compostos de pigments dissolts en diferents dissolvents, com ara aigua, I aiguarràs, dissolvent universal o dissolvent nitrocel·lulòsic. T Pintures plàstiques (revestiments de parets i sostres) A Vernissos (per protegir les fustes nobles i les exposades a la intempèrie) T Esmalts (per protegir metalls i materials ceràmics). G E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  21. 21. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H Aglomerants: materials en forma de pols que barrejats amb aigua adquireixen plasticitat i Asón capaços de modelar-se, adherirse a altres i unir-los entre sí, B de manera que en endurir-se assoleixen resistències considerables. I Ciment (barreja i cocció de calcària (75%) i argila (25%) mòltes finament) T Guix (s’obté de la pedra d’algez, es tritura i es cou en forns a 500ºC, A amb aigua fragua amb rapidesa. Hi ha guix gris, guix blanc i escaiola) T Calç (producte derivat de la calcinació de pedres calcàries, s’utilitza com a pintura o G Erevestiment exterior). Conglomerats: barreja d’un aglomerant amb sorra i/o grava i aigua, pot agafar formes diverses P ROJ E C i Tuna vegada transcorregut el temps de presa es torna resistent a la compressió E Morter (barreja d’aglomerant amb sorra i aigua, serveix per a unir materials com ara totxos o revestir P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  22. 22. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H Formigó (barreja de ciment, sorra, grava i aigua que serveix per a construir elements A que hauran de suportar esforços com fonaments, bigues i pilars). B El formigó pot ser formigó en massa (suporta bé esforços de compressió i s’utilitza per I a soleres, paviments i fonaments), formigó armat T A (s’afegeixen armadures d’acer corrugat degudament dimensionades i situades, T suporta bé els esforços de flexió i s’utilitza per a construir bigues i pilars) o G formigó pretesat (varietat del formigó armat on es tesen les armadures creant perfils E com a bigues i biguetes, suportant bé els esforços de flexió). P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls Formigó en massa Formigó armat Bigues formigó pretesat P ro c é s c o n s tru c tiu
  23. 23. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H EL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ A Projecte B I Permís d’obra T A Preparació terreny T G Construcció fonaments E Construcció estructura P ROJ E C TE Tancaments OBRA P là n o l s i divisions C ON S TRUC C IÓ Coberta E le m e n ts c o n s tru c tiu s Instal.lacion R e c u rs o s m a te ria ls s P ro c é s Revestimen c o n s tru c tiu t i acabats Cèdula d’habitabilit at
  24. 24. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A Preparació i adequació del terreny        B Tasques destinades a conèixer les característiques i deixar el terreny I en condicions per a la construcció: T estudi geotècnic: anàlisi del terreny per comprovar-ne les seves característiques. A Del resultat de l’anàlisi en depèn el tipus de fonament. T G moviments de terres: desbrossament (treure les herbes i brosses vàries), E anivellació (deixar el terreny pla i horitzontal) i excavació (extracció de terra per a fer les rases P ROJ E C TE i pous marcats en els plànols per a fer els fonaments) P là n o l s replanteig dels fonaments: dibuixar a sobre del terreny les línies on es faran els forats pels fonaments i la xarxa de sanejament. C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu Moviments de terres Replanteig fonaments
  25. 25. L’ Construcció de fonaments T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H Els fonaments són els elements que serveixen de base a l’edifici i el fixen al sòl. A B És la part de l’obra que queda sota terra. La seva forma, dimensions i profunditat I depenen del tipus d’edifici i de les característiques del terreny. T Un dels fonaments més utilitzats consisteix en fer unes rases i omplir-les de formigó i A armadura (fotografia). T En altres ocasions cal fer uns pilons més clavats a terra. El material més comú en la G E construcció dels fonaments és el formigó i el formigó armat. Les fases de construcció dels fonaments són: Replanteig de la forma del fonaments sobre el terreny. P ROJ E C TE Construcció dels murs de contenció. P là n o l s Excavació de les rases i perforació de pous per les sabates que formaran la base C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts dels pilars i columnes. c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu Piló
  26. 26. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H Construcció de l’estructura A Estructura és la part més resistent de la construcció, B suporta les càrregues i les forces que actuen sobre l’edifici. I Els elements que formen l’estructura són: T A Pilars i les columnes: elements verticals, de forma prismàtica i T cilíndrica respectivament, que suporten les jàsseres i els forjats. G Parets mestres o de càrrega: són les parets que suporten les bigues E o els forjats. P ROJ E C Forjats: conjunt d’elements que formen la divisió en plantes d’un edifici. TE P là n o l Bigues: són elements de formigó armat o acer laminat que suporten s les carregues dels forjats i les cobertes. Les bigues descansen sobre C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts Les parets mestres, els pilars o altres bigues més grans c o n s tru c tiu s R e c u rs o s anomenades jàsseres. m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  27. 27. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H Primer es construeixen els elements verticals (pilars, parets mestres o columnes) A i després els horitzontals (forjats) B I T L’estructura pot ser dels següents A materials: T Formigó armat G Acer E Materials ceràmics Construcció de pilars de formigó armat P ROJ E C Materials petris TE P là n o l Fusta s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu Col.locació de les bigues que formaran el forjat
  28. 28. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A Qüestions B I T Explica la funció d'un fonament. A En funció de quins factors es dissenya els fonaments T G Quin tipus de fonament és el més utilitzat? E Anomena els elements que formen part de la estructura. P ROJ E C Quina és la funció de l'encofrat? TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  29. 29. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H A Elements del forjat acabat B I T A T G E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  30. 30. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H Tancaments i divisions A Tancaments: són les parets que aïllen l’edifici de l’exterior i s’executen un cop B I acabada l’estructura en el cas que aquests no siguin de càrrega. T Solen ser de material ceràmic i tenir vàries fulles entre les quals s’hi posa A aïllament tèrmic. T G E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s Divisions: són les parets que compartimenten l’espai interior de l’habitatge m a te ria ls per talde separar les diferents estances. Poden ser ceràmiques o P ro c é s c o n s tru c tiu de cartró-guix i s’anomenen envans. Generalment es construeixen després dels tancaments.
  31. 31. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H Coberta A Sobre l’últim forjat es construeix la coberta (sostre de l’edifici). B I El seu acabat pot ser de dos tipus: teulada (superfície en pendent) T o terrat (superfície horitzontal). A T G E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  32. 32. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H Instal.lacions A Les conduccions de les diferents instal·lacions (aigua, calefacció, llum, so, sanejament B I s’amaguen dins dels envans, sota el paviment, per sobre dels falsos sostres To exteriors segons el tipus de construcció i la normativa vigent. A T G E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  33. 33. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H Revestiments i acabats A Els revestiments amaguen les imperfeccions i irregularitats de les parets, forjats B iI altres elements constructius i els preparen per l’acabat final. En són exemples la capade guix de les parets, l’arrebossat de les façanesel paviment dels sòls, l’enrajolat. T A Els acabats són aquelles accions que donen el toc final a la construcció. T En són exemples: la pintura, el poliment de terres, el muntatge de portes, finestres i G mobles de cuina, el muntatge d’aixetes i sanitaris,... E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu
  34. 34. L’ T e m a 2 : P ro je c t e i c o n s t ru c c ió d ’h a b it a t H Cèdula d’habitabilitat A És un document que es concedeix un cop acabat l’habitatge i que certifica B I que s’ha construït segons el projecte inicial i que compleix la normativa vigent. T Aquest document és imprescindible per obtenir el subministrament d’aigua, gas A i electricitat per part de les companyies corresponents. T G E P ROJ E C TE P là n o l s C ON S TRUC C IÓ E le m e n ts c o n s tru c tiu s R e c u rs o s m a te ria ls P ro c é s c o n s tru c tiu

×