Sector terciari

2,931 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,931
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
23
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Sector terciari

  1. 1. EL SECTOR TERCIARI <ul><li>El sector serveis </li></ul><ul><li>Tipus de serveis </li></ul><ul><li>El comerç </li></ul><ul><li>El turisme </li></ul><ul><li>Les àrees turístiques </li></ul><ul><li>El turisme a Espanya </li></ul><ul><li>DOSSIER: El turisme a Catalunya </li></ul>
  2. 2. 1. El sector serveis <ul><li>L’EXPANSIÓ DEL SECTOR TERCIARI </li></ul><ul><li>Causes: </li></ul><ul><li>Desenvolupament de les noves tecnologies </li></ul><ul><li>Internacionalització dels mercats </li></ul><ul><li>Externalització de funcions </li></ul><ul><li>Desenvolupament urbà + augment de la renda + augment disponibilitat de temps lliure </li></ul><ul><li>Extensió dels sistemes de protecció social </li></ul><ul><li>+ desenvolupament= + pes del sector serveis </li></ul><ul><li>PAÏSOS DESENVOLUPATS </li></ul><ul><li>Entre el 50 i el 70% de la població activa en el sector serveis </li></ul><ul><li>PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS </li></ul><ul><li>Intens èxode rural i fort creixement urbà: activitats terciàries amb caràcter submergit </li></ul><ul><li>Serveis de l’administració de l’Estat sobredimensionat </li></ul><ul><li>A les ciutats hi predominen les formes tradicionals de comerç amb unitats petites o familiars. </li></ul>
  3. 3. 2. Tipus de serveis <ul><li>ELS SERVEIS PÚBLICS </li></ul><ul><li>Serveis que estan sotmesos al control de l’administració </li></ul><ul><li>Responen a les necessitats socials o de reequilibri territorial </li></ul><ul><li>Serveis administratius : seguretat, administració dels recursos de l’Estat i execució de les polítiques urbanístiques </li></ul><ul><li>Serveis educatius : en aquells països amb educació obligatòria </li></ul><ul><li>Serveis culturals : biblioteques, museus, … </li></ul><ul><li>Serveis sanitaris: indicador clar del grau de desenvolupament de l’estat del benestar </li></ul><ul><li>Serveis assistencials : Proporcionen assitència i protecció a les persones (jubilació, subsidis d’atur, ….) </li></ul><ul><li>Infraestructures de transport i de comunicacions </li></ul><ul><li>ELS SERVEIS PRIVATS </li></ul><ul><li>Serveis que es desenvolupen en funció de les necessitats del mercat </li></ul><ul><li>Destaquen el comerç, el turisme i el transport de mrecaderies. </li></ul><ul><li>Bancs i serveis financers </li></ul><ul><li>Serveis informàtics </li></ul><ul><li>Assegurances </li></ul><ul><li>Serveis personals </li></ul>
  4. 4. 3. El comerç (I) <ul><li>L’ACTIVITAT COMERCIAL </li></ul><ul><li>Def: Activitat que permet la circulació de productes i de serveis entre la producció i el consum, i que facilita que es puguin localitzar en el lloc, en el moment i amb la presentació que el consumidor demana. </li></ul><ul><li>Mercat : espai on es realitzen els intercanvis comercials. </li></ul><ul><li>Mercat concret: la mercaderia és present </li></ul><ul><li>Mercat abstracte: la mercaderia no hi és present (negoci de compravenda de matèries primeres, borsa – compraventa d’accions de les societats) </li></ul><ul><li>Condicionants del desenvolupament del mercat interior </li></ul><ul><li>Demografia, extensió territorial, nivell de renda, hàbits de consum i les xarxes de transport i de comunicació. </li></ul><ul><li>Canals de distribució (Mirar gràfic de la pàg. 76 sobre circuits de distribució) </li></ul><ul><li>En funció de la complexitat dels canals de distribució, el preu final d’un producte pot augmentar fins a un 200% respecte del preu en origen en funció del nombre d’intermediaris que intervenen. </li></ul><ul><li>Estudi de la demanda </li></ul><ul><li>Per a incentivar el consum s’han desenvolupat el màrketing i la publicitat que tenen per objectiu estudiar els hàbits de consum i els factors que intervenen en la pressa de decisió sobre què comprar </li></ul>
  5. 5. 3. El comerç (II) <ul><li>LA REVOLUCIÓ COMERCIAL </li></ul><ul><li>Nous circuits comercials : hipermercats i grans magatzems que actuen alhora com a majoristes i minoristes (eliminació d’un bon nombre d’intermediaris) </li></ul><ul><li>Noves formes de lleure : les grans superfícies combinen l’oferta comercial amb la d’oci i lleure (cinemes, bowling, …) </li></ul><ul><li>Causes del desenvolupament dels hipermercats i dels complexos comercials i de lleure : </li></ul><ul><li>Incorporació generalitzada de la dona al mercat laboral (congelador i microones) </li></ul><ul><li>Noves pautes de poblament i desenvolupament de xarxes de vies ràpides </li></ul><ul><li>Estratègies del comerç tradicional : </li></ul><ul><li>Agrupar-se en centrals de compres per aconseguir preus similars als de les grans superfícies </li></ul><ul><li>Establir zones comercials peatonals al centres urbans. </li></ul><ul><li>El comerç electrònic </li></ul><ul><li>Xarxes telemàtiques que posen en contacte productors i distribuïdors directament amb consumidors. </li></ul>
  6. 6. 4. El turisme <ul><li>UN SECTOR EN CREIXEMENT </li></ul><ul><li>Def : Totes aquelles activitats de producció i de consum originades pels desplaçaments que tenen més d’una pernoctació fora del domicili habitual, amb una finalitat d’oci, de negocis o per motius de descans i de salut. </li></ul><ul><li>Factors que van permetre el desenvolupament del turisme després de la Segona Guerra Mundial : </li></ul><ul><li>- Millora del nivell de vida dels ciutadans dels països industrialitzats </li></ul><ul><li>Generalització de les vacances remunerades </li></ul><ul><li>Desenvolupament de les xarxes de transport terrestres </li></ul><ul><li>Abaratiment dels costos del transport aeri. </li></ul><ul><li>Factors que condicionen els fluxos turístics en funció del motiu del viatge : </li></ul><ul><li>Factors socials: Necessitat de fugir de l’stress, de la ciutat </li></ul><ul><li>Factors culturals: Necessitat de conèixer d’altres cultures, d’altres paisatges (turisme de natura), d’altres formes de vida (turisme rural)…. </li></ul><ul><li>LA IMPORTÀNCIA ECONÒMICA DEL TURISME </li></ul><ul><li>Tour operadors o operadors turístics: empreses majoristes que dissenyen els paquests turístics </li></ul>
  7. 7. 5. Les àrees turístiques <ul><li>EUROPA AL CAPDAVANT DELS PRINCIPALS FLUXOS TURÍSTICS </li></ul><ul><li>Prop del 95% dels moviments turístics provenen dels països rics, tant pel que fa al trusime interior com exterior. </li></ul><ul><li>Pols emissors de turisme : Europa Occidental, Amèrica del Nord i el Japó </li></ul><ul><li>Pols receptors de turisme : la Mediterrània, el Carib i el sud-est asiàtic </li></ul><ul><li>Europa Occidental </li></ul><ul><li>Turisme de sol i platja: Àrees litorals de la Mediterrània d’Espanya, França i Itàlia </li></ul><ul><li>Turisme urbà: Grans capitals europees: Paris, Londres, Amsterdam, Barcelona. </li></ul><ul><li>Turisme d’esports d’hivern: zona dels Alps. </li></ul><ul><li>ELS FLUXOS TURÍSTICS A ALTRES ÀREES DEL MÓN </li></ul><ul><li>Amèrica del Nord </li></ul><ul><li>Àsia </li></ul><ul><li>Mediterrània meridional </li></ul><ul><li>Àfrica Negra </li></ul><ul><li>Dificultats per al desenvolupament turístics en països subdesenvolupats: l’elevat cost de les infraestructures turístiques i les directament relacionades (aeroports, …). </li></ul>
  8. 8. 6. El turisme a Espanya <ul><li>UN SECTOR CLAU </li></ul><ul><li>Enquesta de població activa. 2on trimestre 2007. INE </li></ul><ul><li>Milers d’ocupats </li></ul><ul><li>Principals causes del creixement del sector turístic: </li></ul><ul><li>La situació física privilegiada del litoral espanyol </li></ul><ul><li>Uns preus inferiors als dels països competidors </li></ul><ul><li>Legislació que va afavorir les inversions estrangeres </li></ul><ul><li>Coincidència amb un moment de bonança econòmica en els països emissors </li></ul><ul><li>Principals zones turístiques espanyoles (mirar mapa pàg. 82) </li></ul><ul><li>L’IMPACTE DEL TURISME EN EL MEDI </li></ul><ul><li>El creixement incontrolat no ha anat acompanyat dels equipaments socials corresponents </li></ul><ul><li>Reducció d’espais naturals singulars </li></ul><ul><li>Deteriorament del patrimoni natural i cultural </li></ul>Agricultura 921 4,52% Indústria 3.243,8 15,93% Construcció 2.713,7 13,32% Serveis 13.488,7 66,23% TOTAL 20.367,2 Turisme 1.300 6,38%
  9. 9. DOSSIER: El turisme a Catalunya <ul><li>PRINCIPALS ZONES TURÍSTIQUES </li></ul><ul><li>Litoral: Costa Brava i Costa Daurada </li></ul><ul><li>Zona dels Pirineus: esports d’hivern + esports d’aventura </li></ul><ul><li>Ciutat de Barcelona </li></ul><ul><li>Zones interiors </li></ul><ul><li>http://www.gencat.net/turistex_nou/intro_cat.html </li></ul>

×