Noms: Jesús Merodio   Ferrán Muñoz Andreu Rodriguez   Iván Sánchez  Curs: 2012-2013 2n Bat B, Història                    ...
ÍNDEX   5.1. El món rural: Diapositiva 3   5.2. La societat urbana: Diapositiva 5   5.3. Noves formes de sociabilitat i...
5.1. El món rural   A Espanya el procés industralitzador es va dur a terme lentament, cosa que    va comportar que el món...
5.1. El món rural   Els camps podien tindre diferents tipus de propietaris: l’antiga oligarquia i la    nova burgesia agr...
5.2. La societaturbana   Societat de masses, a causa de lèxode rural i el creixement de les    ciutats.   Burgesia indus...
5.2. La societaturbana                   6
5.3. Noves formes desociabilitat i culturaurbanes La pressió demogràfica comporta una ampliació en la xarxa de    transpo...
5.3. Noves formes desociabilitat i cultura urbanes   Com a forma d’oci, van proliferar els casinos, i els banys de mar   ...
5.4. La dona als inicis delsegle XX   Art 22: La dona al casar-se adoptava la condició i nacionalitat del seu    cònjuge....
5.4. La dona als inicis delsegle XX   Art 22: La dona al casar-se adoptava la condició i nacionalitat del seu    cònjuge....
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

5. Els canvis socials

408

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
408
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

5. Els canvis socials

  1. 1. Noms: Jesús Merodio Ferrán Muñoz Andreu Rodriguez Iván Sánchez Curs: 2012-2013 2n Bat B, Història 1
  2. 2. ÍNDEX 5.1. El món rural: Diapositiva 3 5.2. La societat urbana: Diapositiva 5 5.3. Noves formes de sociabilitat i cultura urbana: Diapositiva 7 La dona als inicis del segle XX: Diapositiva 9 2
  3. 3. 5.1. El món rural A Espanya el procés industralitzador es va dur a terme lentament, cosa que va comportar que el món rural mantingués una presència important en la vida económica i social del primer terç del s. XX (patrimoni rústic). Tot i així, a Catalunya es va aplicar més veloçment que a la resta de l’Estat ja que aquí el pes de la pagesia era menys important. 3
  4. 4. 5.1. El món rural Els camps podien tindre diferents tipus de propietaris: l’antiga oligarquia i la nova burgesia agrària. Ambdues aconseguiren més poder durant la revolució industrial ja que van adquirir totes les terres de les persones que marxaven a les ciutats. Tenien una gran influència social i entre ells hi havia bona part dels personatges polítics i grans càrrecs de l’administració pública.  A Catalunya la població activa agrària va disminuir un 27,2%. 4
  5. 5. 5.2. La societaturbana Societat de masses, a causa de lèxode rural i el creixement de les ciutats. Burgesia industrial escassa, bàsicament industrials tèxtils catalans i siderúrgics bascos. Burgesia financera, va créixer amb la consolidació dels nous negocis. Sorgiment de classes mitjanes, gràcies al desenvolupament comercial, financer i administratiu. Obrers industrials, havia augmentat molt a causa del desenvolupament industrial i l’èxode rural. Les seves condicions de vida van millorar, però tenien llargues jornades laborals i sous insuficients. 5
  6. 6. 5.2. La societaturbana 6
  7. 7. 5.3. Noves formes desociabilitat i culturaurbanes La pressió demogràfica comporta una ampliació en la xarxa de transports (ferrocarril, metro) i més habitatges, les ciutats creixen. La població s’alfabetitza, del 1900 al 1930 la proporció passa del 45% al 70%. Aquesta alfabetització millora l’educació i l’hàbit de lectura desencadena el naixement de la premsa de masses. 7
  8. 8. 5.3. Noves formes desociabilitat i cultura urbanes Com a forma d’oci, van proliferar els casinos, i els banys de mar van esdevenir una pràctica popular. Va sorgir la passió per l’esport, essent un tret discriminatori entre classes socials. 8
  9. 9. 5.4. La dona als inicis delsegle XX Art 22: La dona al casar-se adoptava la condició i nacionalitat del seu cònjuge. Art 60 i 1384: El marit era el representant legal de la dona i propietari dels “seus” béns. Art 62: Qualsevol acte comès per una dona era nul. Art 681: Les dones no poden formar part dels testimonis, es consideren no aptes. Art 438 i 452: Es diferencien els adulteris segons el sexe de l’autor. 9
  10. 10. 5.4. La dona als inicis delsegle XX Art 22: La dona al casar-se adoptava la condició i nacionalitat del seu cònjuge. Art 60 i 1384: El marit era el representant legal de la dona i propietari dels “seus” béns. Art 62: Qualsevol acte comès per una dona era nul. Art 681: Les dones no poden formar part dels testimonis, es consideren no aptes. Art 438 i 452: Es diferencien els adulteris segons el sexe de l’autor. 9
  1. ¿Le ha llamado la atención una diapositiva en particular?

    Recortar diapositivas es una manera útil de recopilar información importante para consultarla más tarde.

×