European Beach Access Best Practices - Elsa Integracio

543 views

Published on

European Beach Access Best Practices por Elsa Integracio

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
543
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
121
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

European Beach Access Best Practices - Elsa Integracio

  1. 1. PROJECTE ERNEST
  2. 2. Taula de ContingutsIntroducció..................................................................................................................................4L’accessibilitat a la destinació turística.......................................................................51. Què és la discapacitat?...........................................................................................................61.1. Concepte de discapacitat.....................................................................................61.2. Marc legal.............................................................................................................71.3. Tipologies de discapacitat .................................................................................101.4. La discapacitat en xifres ....................................................................................122. Discapacitat i turisme............................................................................................................182.1. Antecedents.......................................................................................................182.2. Del Turisme Accessible al Turisme Universal.....................................................192.3. El col·lectiu discapacitat com a segment de mercat turístic..............................222.3.1. Volum..........................................................................................................222.3.2. Característiques del turista discapacitat: comportament de consum........242.3.3. Característiques del turista discapacitat: necessitats ................................333. La governança de la destinació turística accessible.............................................................373.1. La xarxa d’actors.................................................................................................383.3. Àmbits d’actuació...............................................................................................413.4. Instruments per la gestió de l’accessibilitat a la destinació...............................443.4.1. Instruments per l’avaluació de l’accessibilitat i per la implementació demesures.............................................................................................................................443.4.2. Instruments per a la gestió de processos col·laboratius.............................463.5. Comunicació.......................................................................................................472
  3. 3. 4. Manual de bones pràctiques en accessibilitat a les platges.................................................504.2. Disseny i equipaments de platges accessibles...................................................504.3. Les certificacions................................................................................................544.4. Casos on s’implementen bones pràctiques.......................................................56CONCLUSIONS...........................................................................................................................64BIBLIOGRAFIA............................................................................................................................653
  4. 4. IntroduccióEl turisme ha esdevingut en els darrers anys una de les principals activitats d’oci, la pràcticadel qual s’ha estès per gran part del món. L’aparició de nous mercats emissors i el nombrecada any creixent de turistes així ho certifica.En aquest context d’expansió de l’activitat turística trobem no obstant sectors de lasocietat a qui encara és difícil accedir-hi. Entre d’ells, el col·lectiu de discapacitats,protagonista d’aquest document.Les persones amb discapacitat suposen un gens menyspreable 10% de la poblaciótotal de la Unió Europea i el seu desig d’integració a la vida econòmica i social es fa sentircada cop més, les iniciatives per facilitar-ho s’incrementen, però moltes vegades es mostreninsuficients o poc adequades .El turisme no ha quedat al marge d’aquestes noves propostes i ha donat lloc alconcepte de turisme accessible. Es tracta que qualsevol oferta que es faci en aquest sectorde servei, tant en el seu disseny, com en el seu desenvolupament, pugui ser gaudida perTOTES les persones.En els seus inicis, la millora de l’accessibilitat es centrava en la supressió de barreresarquitectòniques, urbanístiques i comunicatives. Actualment l’accessibilitat s’entén dinsl’aplicació del disseny universal, pensat per a tothom. Totes les persones han de poderaccedir i utilitzar espais, edificis i serveis, independentment dels seu grau de mobilitat odiscapacitat, i més tenint en compte que al llarg de la vida duna persona es viuen diferentsetapes, i algunes daquestes porten implícita una discapacitat, per exemple, el naixement,els accidents, les malalties o la vellesa. En totes aquestes etapes tenim el dret de serconsiderats iguals; tenim el dret a la integració. Es tracta, doncs, de facilitar la integració i laqualitat de vida a totes les persones, ja siguin amb mobilitat reduïda o no.La possibilitat d’accés a l’oferta turística per a les persones amb discapacitat no had’entendre’s ni utilitzar-se com un element de segregació, sinó que ha de ser vist com unamillora de la comoditat de TOTS els usuaris. Obrint l’accés a les destinacions turístiquesavançarem en la no discriminació, aportarem valor afegir a l’oferta turística, donaremsatisfacció a una demanda de ciutadans que no sempre han vist ateses les seves necessitats,i obrirem les nostres destinacions a un nou segment de mercat.4
  5. 5. L’accessibilitat a la destinació turísticaLa destinació turística està configurada per un seguit de recursos, equipaments iserveis que han de funcionar de manera coordinada. En matèria d’accessibilitat, tal i comsucceeix també en altres àmbits d’actuació dins la destinació turística, és necessari que elsdiferents responsables del producte turístic actuïn coordinadament, de manera que elturista percebi una política d’accessibilitat coherent en el conjunt de la destinació.Idòniament, allà on vagi el turista s’hauria de trobar amb els equipaments i el serveisd’acollida adequats. Actors públics i privats cal que treballin plegats per tal de gestionarl’accessibilitat en el conjunt de la destinació i oferir una destinació accessible en tots icadascun dels espais que el turista utilitza. És per això que l’accessibilitat es concep en el seuconjunt, ja que no fer-ho pot portar a incongruències: si les platges tenen un alt nivelld’accessibilitat però el turista no pot moure’s per la destinació per que, per exemple, noexisteix un transport adequat a les seves necessitats, l’esforç realitzat en l’adequació de lesplatges es veurà afectat negativament per una mancança en una altra part de la destinació.El turista percep la destinació com un tot, per això és important establir polítiques d’actuacióen els diferents espais que utilitza.Aquesta visió global de la destinació implica necessàriament la col·laboració entre elsdiferents actors que de forma directa o indirecta estan relacionats amb el sector turístic iamb el sector de discapacitats. En aquest sentit, tant dins de la destinació com forad’aquesta ens trobarem amb actors rellevants a tenir en compte per elaborar polítiquesd’accessibilitat.L’accessibilitat en turisme és un tema que cal tractar a nivell local, regional, estatal iinternacional si es vol actuar amb una certa coherència. Calen polítiques locals però tambéen coherència amb altres realitats politicoadministratives i de destinacions més grans. És peraixò que a nivell local caldrà gestionar la destinació internament i simultàniament col·laborarfora d’aquesta amb altres actors. Dit d’altra forma, tal i com sabem que el turista percep ladestinació com ‘un tot’, també sabem que aquest ‘tot’ a vegades és un municipi, a vegadesun conjunt de municipis, a vegades una regió i a vegades tot un estat. És per això que,pensant en l’usuari final, haurem d’activar els mecanismes i estructures adequades pertreballar conjuntament a diferents nivells.5
  6. 6. 1. Què és la discapacitat?1.1. Concepte de discapacitatDiscapacitat: Qualsevol restricció o impediment causats per una deficiència dela capacitat per a realitzar una activitat de manera o en l’àmbit consideratnormal per a l’ésser humà (OMS)Tradicionalment, dos models s’han imposat a l’hora de fer una aproximació alconcepte de discapacitat: d’una banda el model mèdic, d’altra banda el model social(Jiménez Lara 2002, Buhalis i Darcy 2010).El model mèdic té un enfocament personal i entén la discapacitat com un fenomencausat per una malaltia, traumatisme o alteració de la salut i que per tant requereixassistència mèdica i/o rehabilitadora en forma de tractament individualitzat. L’objectiu enaquest cas és facilitar l’adaptació de la persona a la seva nova situació biològica. Lessolucions socials (adaptació de la diferència, igualtat de drets, etc.) no es contemplen.El model social enfoca el tema des del punt de vista de la integració de les personesamb discapacitat a la societat, considerant que la discapacitat no és un atribut de la persona,sinó un conjunt complex de condicions, moltes de les quals estan originades o agreujadesper l’entorn social. Des d’aquest punt de vista, es considera que la solució ha d’arribar des del’acció social: la societat té la responsabilitat col·lectiva de realitzar les modificacionsnecessàries a l’entorn per facilitar la participació plena a totes les esferes de la vida de lespersones amb discapacitat.Darrerament s’imposa un tercer model integrador on la discapacitat esconceptualitza com un problema social i personal alhora, que requereix no només atenciómèdica i rehabilitadora, sinó també l’acompanyament per la integració social. Les resposteshan de venir dels tractaments individuals i també de l’acció social, ja que els ajustaments perl’adaptació de la persona a la seva situació s’han de realitzar a l’individu però també al seuentorn.Aquest és el punt de vista des del qual ha partit l’OMS. En la seva 54ª Assembleacelebrada el 22 de maig de 2001, va aprovar una nova versió de la Classificació Internacionaldel Funcionament, la Discapacitat i la Salut (CIF). El terme Funcionament fa referència enprimer lloc a les funcions i estructures corporals, la capacitat de desenvolupar activitats i lapossibilitat de participació social de l’ésser humà. El terme Discapacitat fa referència a lesdeficiències que poden portar a limitacions, restriccions o incapacitat per portar-les a terme.En tercer lloc s’utilitza el terme Salut com a element que està a l’origen d’algunes de les6
  7. 7. problemàtiques anteriors i per tant té a veure amb els dos conceptes anteriors i elsrelaciona.La diferència amb classificacions anteriors rau en què ara s’entén la discapacitat comun terme genèric que abasta diferents dimensions abans clarament diferenciades les unesde les altres:• Deficiències de funció i deficiències d’estructura corporals (abans anomenadesdeficiències).• Limitacions per portar a terme activitats (abans anomenades discapacitats).• Limitacions en la participació a la societat (abans anomenades minusvalies).A partir d’ara doncs, s’utilitza únicament el terme discapacitat, entenent-lo com avàlid per a qualsevol persona: tant deficient, com discapacitat (en el sentit antic del terme),com minusvàlid. Té doncs una aplicació universal, fent mostra d’aquest esperit inclusiu.La legislació de molts països també es fa ressò d’aquesta problemàtica, definint per laseva banda aquest concepte i detallant els àmbits on creu necessari actuar per garantir laigualtat d’oportunitats de la població discapacitada. A continuació veurem el marc legal en elcontext espanyol i català.1.2. Marc legalEl principal document legal a l’estat espanyol que aborda els drets dels discapacitats és laLlei 51/2003, de 2 de desembre, d’Igualtat d’Oportunitats, No Discriminació i AccessibilitatUniversal de les Persones amb Discapacitat, coneguda com a LIONDAU (BOE 289, de 3 dedesembre de 2003). Té per objectius bàsics l’establiment de mesures que garanteixin i facinefectiu el dret a la igualtat de les persones amb discapacitat i fixar pautes d’actuació enmatèria de discapacitat. Alguns dels articles d’aquesta llei es van modificar amb l’aprovacióde la Llei 26/2011 d’1 d’agost (BOE 184, de 2 d’agost de 2011) sobre adaptació normativa ala Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.Aquesta llei en el seu article 2 exposa els principis fonamentals sobre els quals esconstrueix el text i que han de guiar per tant les polítiques i decisions públiques en relació ala discapacitat. Aquests principis són els que segueixen:7
  8. 8. • Vida independent: la situació en què la persona amb discapacitat exerceix el poderde decisió sobre la seva pròpia existència i participa activament a la vida de la sevacomunitat, d’acord al dret al lliure desenvolupament de la personalitat.• Normalització: el principi en virtut del qual les persones amb discapacitat han depoder portar una vida normal, accedint als mateixos llocs, àmbits, béns i serveis queestan a disposició de qualsevol altra persona.• L’accessibilitat universal: la condició que han de complir els entorns, processos,béns, productes i serveis, així com els objectes o instruments, eines i dispositius, perser comprensibles, utilitzables i practicables per totes les persones en condicions deseguretat i comoditat i de la manera més autònoma i natural possible. Pressuposal’estratègia de “disseny per a tothom” i s’entén sense perjudici dels ajustamentsraonables que hagin d’adoptar-se.• El disseny per a tothom: l’activitat per la qual es concep o projecta, des de l’origen, isempre que sigui possible, entorns, processos, béns, productes, serveis, objectes,instruments, dispositius o eines, de tal manera que puguin ser utilitzades per totesles persones, en la major extensió possible.• Diàleg civil: el principi en virtut del qual les organitzacions representatives depersones amb discapacitat i de les seves famílies participen, en els termes queestableixen les lleis i demés disposicions normatives, en l’elaboració, execució,seguiment i avaluació de les polítiques oficials que es desenvolupen en l’esfera de lespersones amb discapacitat.• Transversalitat de les polítiques en matèria de discapacitat: el principi en virtut delqual les actuacions que desenvolupen les Administracions públiques no es limitenúnicament a plans, programes i accions específics, pensats exclusivament per aaquestes persones, sinó que comprenen les polítiques i línies d’acció de caràctergeneral en qualsevol dels àmbits d’actuació pública, on es tindran en compte lesnecessitats i demandes de les persones amb discapacitat.L’article 3 especifica com a àmbits d’aplicació de la llei les telecomunicacions isocietat de la informació; espais públic urbanitzats, infraestructures i edificació; transports;béns i serveis a disposició del públic; i relacions amb les Administracions públiques. A aquestarticle s’hi afegeixen després de la reforma amb la Llei 26/2011 dos àmbits nous:l’administració de justícia; i el patrimoni cultural, d’acord amb el què preveu la legislació depatrimoni històric.8
  9. 9. Recull per tant el dret a la igualtat d’oportunitats de les persones amb discapacitataixí com l’absència de discriminacions, exigint l’accessibilitat i la realització d’ajustosraonables i mesures d’acció positiva adreçades a compensar les dificultats especials quetenen les persones amb discapacitat per a la seva participació plena a la vida social. Estableixigualment l’obligació gradual i progressiva de tots els entorns, productes i serveis de seroberts, accessibles i practicables per a tothom. Disposa a aquest efecte de terminis icalendaris per a la realització de les adaptacions necessàries en compliment de lesobligacions establertes en matèria d’accessibilitat i no discriminació.En el marc de desplegament d’aquesta llei, l’any 2007 es va publicar el Reial Decret505/2007 de 20 d’abril (BOE 113, de 13 de maig de 2007) que aprova les condicions bàsiquesd’accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat per l’accés i utilitzaciódels espais públics urbanitzats i edificacions (ampliat posteriorment amb l’ordreVIV/561/2010, d’1 de febrer amb el document tècnic de condicions), i el Reial Decret1494/2007 de 12 de novembre (BOE de 21 de novembre de 2007) sobre el reglament decondicions bàsiques per l’accés de les persones amb discapacitat a les tecnologies, productesi serveis relacionats amb la societat de la informació i mitjans de comunicació social.També el 2007 es va aprovar la Llei 27/2007 de 23 d’octubre, per la qual esreconeixen els llenguatges de signes espanyols i es regulen els mitjans de suport a lacomunicació oral de les persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordes-cegues.La darrera normativa aprovada en aquest àmbit han estat el Reial Decret 422/2011de 25 de març que aprova el reglament sobre les condicions bàsiques per a la participació deles persones amb discapacitat en la vida política i en els processos electorals.Sense tenir rang normatiu, cal fer esment del I Plan Nacional de Accesibilidad 2004-2012 que va implementar el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales a través de l’IMSERSO,que tenia per objectiu equiparar els drets de totes les persones a partir de l’eliminació de lesbarreres de l’entorn.A nivell català, trobem com a llei marc la Llei 20/1991 de 25 de novembre dePromoció de l’Accessibilitat i la Supressió de Barreres Arquitectòniques i com a desplegamentd’aquesta llei el decret 135/1995 de 24 de març per a la promoció de l’accessibilitat i lasupressió de barreres arquitectòniques i d’aprovació del Codi d’Accessibilitat, modificat enalguns aspectes pel decret 204/99 de 27 de juliol.L’any 1993 es va aprovar la Llei 10/93 de 8 d’octubre que regula l’accés a l’entorn deles persones amb disminució visual acompanyades de gossos pigall.9
  10. 10. La darrera normativa aprovada ha estat el decret 97/2002 de 5 de març sobre la tarjad’aparcament per a persones amb disminució i altres mesures adreçades a facilitar eldesplaçament de les persones amb mobilitat reduïda.El marc normatiu espanyol i català considera com a discapacitats aquelles personesque presenten deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials (sense detallar quinescasuístiques inclouria cadascuna d’aquestes tipologies) a llarg termini, i que la sevaparticipació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb la resta, es veudificultada o impedida per l’existència de diverses barreres. Fa doncs una classificació endiferents tipologies de la discapacitat que aprofundirem tot seguit.1.3. Tipologies de discapacitatTotes les discapacitats tenen el seu origen en una o diverses deficiències funcionals oestructurals d’algun òrgan corporal, i en aquest sentit es considera com a deficiènciaqualsevol anomalia d’un òrgan o d’una funció pròpia d’aquest òrgan amb resultatdiscapacitant.Partint d’aquesta distinció bàsica, es poden identificar un gran nombre dedeficiències que originen diferents discapacitats. L’OMS agrupa les deficiències en lescategories física, mental i sensorial, sempre tenint en compte la gran heterogeneïtat queexisteix a cada grup, donant lloc doncs a discapacitats físiques, mentals i sensorials. Cadapaís adapta en la seva legislació la classificació donada per l’OMS, de manera que podemtrobar petites diferències entre les casuístiques concretes que es contemplen a cadascund’aquests tres grups. Ja hem vist que en el cas de la legislació espanyola la discapacitatintel·lectual es diferencia de la discapacitat mental establint així 4 tipologies de discapacitatjuntament amb les sensorials i físiques. L’EDAD (Encuesta sobre Discapacidad, Autonomíapersonal y situaciones de Dependencia efectuada periòdicament pel Ministerio de Sanidad yPolítica Social i l’Instituto Nacional de Estadística), no fa aquesta diferenciació i estableix lestipologies següents:a) Les discapacitats originades per deficiències físiques :Es considera que una persona té deficiència física quan pateix anomalies orgàniquesa l’aparell locomotor o a les extremitats (cap, columna vertebral, extremitats superiors iextremitats inferiors). També s’inclouen els tipus de deficiències del sistema nerviós,referides a les paràlisis d’extremitats superiors i inferiors, paraplegies i tetraplegies i alstrastorns de coordinació dels moviments en general. Un últim tipus recollit en aquestacategoria és el que fa referència a les alteracions viscerals, és a dir, als aparells respiratori,cardiovascular, digestiu, genitourinari, endocrí-metabòlic i sistema immunitari.10
  11. 11. b) Les discapacitat originades per deficiències mentals:La manca de precisió en la determinació del seus límits fa que sigui difícil delimitarl’abast d’aquest col·lectiu. L’EDAD inclou en aquesta categoria l’espectre del retard mentalen els seus graus sever, moderat i lleu, a més del retard maduratiu, les demències i altrestrastorns mentals, com poden ser l’autisme, les esquizofrènies, els trastorns psicòtics,somàtics i de la personalitat, entre d’altres. En aquest sentit, la LIONDAU considera el retardmental i maduratiu com a discapacitats intel·lectuals i els trastorns mentals com adiscapacitats mentals.c) Les discapacitats originades per deficiències sensorials:Aquesta categoria inclou els col·lectius que presenten trastorns relacionats amb lavista, l’oïda i el llenguatge.Les deficiències auditives presenten diferents graus, des de les hipoacúsies (malaaudició) de caràcter lleu fins a la sordesa total prelocutiva i postlocutiva, i els trastornsrelacionats amb l’equilibri. A aquestes diferències s’hi afegeixen les diferents estratègiestècniques i comunicatives que es fan servir pels que pateixen deficiències auditives(llenguatge del signes, implants coclears o audiòfons), configurant un col·lectiu decaracterístiques molt heterogènies, tant pels seus perfils orgànics com per les estratègiesd’integració que fan servir. L’altre gran col·lectiu que inclou la categoria i que és igualmentheterogeni són les persones amb trastorns visuals, que poden anar de la ceguesa total a lamala visió. Per últim, com a trastorns relacionats amb el llenguatge, aquesta categoriainclouria les persones amb problema de mudesa no causada per sordesa, i les persones ambparla dificultosa o incomprensible.Això seria pel que fa a discapacitats permanents, però trobem també que l’EDAD , adiferència de la LIONDAU (recordem que contempla com a persones discapacitades nomésaquelles que tenen discapacitats permanents), amplia la consideració de discapacitat a unsector més ampli:1. Les persones majors de 60 anys.2. Els discapacitats temporals, entre els quals dones embarassades, personesenguixades, entre d’altres. Tot i que val a dir que aquest criteri l’ha desestimat apartir de la darrera enquesta efectuada el 2008.Posar xifres per tant al col·lectiu de discapacitats no és fàcil, les quantitats podenvariar ostensiblement en funció del criteri de classificació. No obstant, val la pena fer unexercici d’aproximació per determinar el volum d’aquest col·lectiu.11
  12. 12. 1.4. La discapacitat en xifresSegons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS, 2011), el continent europeucompta amb 50 milions de persones amb discapacitat, de les quals al voltant de 37 milionsviuen en algun país de la Unió Europea (Comissió Europea, 2004).Buhalis i altres (2005), en un estudi efectuat per l’OSSATE (One-Stop-Shop forAccessible Tourism in Europe) xifraven el total de discapacitats als 27 països de la UnióEuropea en 46,6 milions, més 80,9 milions de població major de 65 anys, considerats pelsautors susceptibles de ser població discapacitada en una part. Aquest mateix estudi classificaen 7 tipus les diferents casuístiques de discapacitat i les quantifica de la manera següent:Taula 1. Població discapacitada per països UE i tipus de discapacitat (xifres en milers)PaísDisminució demobilitatDisminucióvisualDisminucióauditivaDisminució dela parlaDisminuciómental/intel.lectualAltresdisminucions(1)Totaldiscapacitats(entre 16-64anys)3ª edat (mésde 65 anys) TOTALAlemanya 1.124,4** 109,5** 136,6** 4,3** 731,5** 1.373,8** 6.161*** 15.577 21.738Àustria 353,6 23,4 17,8 5 36,9 271,9 708,6 1.357 2.065,60Bèlgica 536,3 60,1 18,8 8,8 91,5 537,5 1,253 1.807 3.060Dinamarca 321 15 12,9 2,9* 64,4 298,2 714,4 817 1.531,40Eslovàquia 125,5 8,2 4,8 0* 29,5 145,5 313,5 643 956,5Eslovènia 117,4 9,4 3,3* 0* 14,7 132,1* 276,9 309 585,9Espanya 932,9 83,5 40,6 11,9 365,1 952 2.386 7.103 9.489Estònia 77,3 14,8 0* 0* 11,6 98,4* 202,1 224 426,1Finlàndia 362,7 15,7 11,2 0* 59,5 657 1.106,10 831 1.937,10França 3.764 943,4 252,9 48,6 885,1 3.832 9.726 9.962 19.688Grècia 166,6 38,2 7,3 4,4* 67,2 449,2 732,9 2.007 2.739,90Holanda 1.284,50 56,5 53,6 14,1 285,1 1.019,10 2.712,90 2.313 5.025,90Hongria 242,4 14,1 7,8 3,1* 107,1 406,6* 781,1 1.507 2.288,10Irlanda 81,9 5,1 6 0* 31,4 172,2* 296,6 636 932,6Itàlia 981,5 89,5 43,5 17,9 263,3 1.155,30 2.551 11.289 13.840Letònia 0* 0* 0* 0* 0* 0* 0* 370 370Lituània 39,9* 0* 0* 0* 30,2 119,4* 189,5 546 735,5Luxemburg 19,4 2,1 0* 0* 1,4* 12,1* 35 68 103Malta 8,4* 0* 0* 0* 3,1* 8,5* 20 54 74Noruega 238,1 18,3 16,8 1,5* 52 115,3* 442 681 1.123Polònia 0* 0* 0* 0* 0* 0* 0* 5.094 5.094Portugal 546,7 77,5 19,7 0* 183,2 573,5 1.400,60 1.802 3.202,60Rep. Txeca 529,2 91,1 17,6 5,9 58,8 765,9* 1.468,50 1.458 2.926,50Romania 202,7 26,1 9 8,1 92,8 563,1 901,8 3.255 4.156,80Suècia 500,9 21,1 42,2 0* 96,2 507,9 1.168,30 1.568 2.736,30Regne Unit 3.486,70 185,8 262,3 109,3 950,9 5.989,60 10.984,60 9.536 20.520,60Xipre 24,1 2,2 0,7 0* 6,5 29,3* 62,8 89 151,8Total 16.068,10 1.910,60 985,4 245,8 4.519 20.185,40 46.594,20 80.903 127.498,20(1) L’estudi considera “altres disminucions” malalties cròniques relacionades amb l’aparell circulatori,digestiu, respiratori, excretor, la diabetis i l’epilèpsia. *Dades no disponibles o incertes. **El nombrede discapacitats s’estima superior a les dades donades, ja que el govern alemany no quantifica com adiscapacitats algunes casuístiques sí tingudes en compte per altres països. ***Estimació extretad’Eurostat pels mateixos autors.Font: Buhalis i al. (2005)12
  13. 13. A Espanya, segons una estimació de l’Instituto Nacional de Estadística (INE) a partirde l’Encuesta sobre Discapacidad, Autonomía personal y situaciones de Dependencia (EDADde 2008), el nombre de persones discapacitades puja a un total de 3,85 milions, el querepresentava en aquell moment el 8,5% de la població. D’aquest total, 2,2 milionscorresponien a població major de 65 anys i 1,6 milions a població per sota d’aquesta edat.Les previsions de futur apunten a un increment degut a diferents factors coml’increment de l’esperança de vida, els accidents de trànsit i accidents laborals.Segons la mateixa font estadística (EDAD 2008), el 59,8% de les persones ambdiscapacitat a l’estat espanyol són dones. Els percentatges, per edats, són lleugeramentsuperiors en els homes fins als 44 anys, però a partir dels 45 anys sinverteix aquesta situaciói la diferència entre ambdós sexes creix a mesura que augmenta ledat.Les discapacitats majoritàries són les que suposen problemes de mobilitat, en la vidadomèstica i en la cura personal.Taula 2. Tipus de discapacitat per sexe (en percentatges per mil habitants)Homes DonesTotal* 72,6 106,3Mobilitat 42,6 77,5Vida domèstica 29,5 69,2Cura personal 31,3 55,3Audició 21,9 28,4Visió 17,8 28,4Comunicació 16,3 18,6Aprenentatge i aplicació de coneixements 12,7 17,1Interaccions i relacions personals 14 15,4Font: INE-EDAD 200813
  14. 14. Els serveis que més utilitza aquest col·lectiu són les cures mèdiques en general, lesactivitats culturals, recreatives i d’oci queden en situació minoritària.Taula 3. Serveis utilitzatsNº usuaris (milers)Cures mèdiques i/o dinfermeria 1149,3Proves diagnòstiques 660,3Atenció psicològica i/o en salut mental 139,9Rehabilitació mèdica-funcional 138,7Serveis de podologia 118,4Atenció domiciliària programada 105,6Ajut a domicili de caràcter social 97,2Activitats culturals, recreatives, doci i temps lliure 75Centre de dia 64,2Font: INE-EDAD 200814
  15. 15. Pel que fa a l’activitat, del total de població discapacitada en edat laboral (1,5milions), treballen el 33,4% dels homes i el 23,7% de les dones.Taula 4. Activitat. Total població i per sexesNº persones(milers) % Homes % DonesTotal 1.482,10 100 100ActiusTreballen 419,3 33,4 23,7Estan a latur 106,8 6,9 7,5InactiusPerceben pensió contributiva 451,1 38,2 23,4Perceben un altre tipus de pensió 157,2 9,4 11,7Dedicat principalment a tasques de la llar 183,6 0,2 23,5Incapacitat per treballar sense rebrepensió 87,2 5,7 6Estudiant 33,9 3 1,7Altres inactius 43,1 3,3 2,6Font: INE-EDAD 200815
  16. 16. Per tipus de discapacitat, els que estan més incorporats al mercat laboral són elsdiscapacitat auditius, dels quals treballa un 42,8%, seguits dels discapacitats visuals amb un32,8%. La població discapacitada que presenta més problemes d’integració laboral és la queté problemes d’aprenentatge i aplicació de coneixements, dels quals només treballa un8,2%.Taula 5. Participació en el mercat laboral per tipus de discapacitatNºpersones(milers)% quetreballenAudició 291,3 42,8Visió 295,6 32,8Mobilitat 2,7 21,6Vida domèstica 693,3 17,2Cura personal 504,9 13,5Comunicació 247,8 13,3Interacció i relacions personals 280,2 11,1Aprenentatge i aplicació de coneixements 217,7 8,2Font: INE-EDAD 200816
  17. 17. El temps lliure el dediquen majoritàriament a mirar la televisió (un 76%), i a escoltarla ràdio o música (un 34,9%), tot i que hi ha activitats que desitjarien fer i no les fan a causade la seva discapacitat, principalment exercici físic (un 23%) o viatjar (22,4%).Taula 6. Activitats principals de lleurePrincipals activitats que realitzen %Veure TV o DVD 76Escoltar ràdio o música 34,9Exercici físic 28,3Llegir 27,8Els agradaria fer i no poden a causa de la discapacitatExercici físic 23Viatjar 22,4Artesania, manualitats 12Compres 10,8Font: INE-EDAD 2008En tots els casos de deficiències el problema a tractar per a la integració de l’individués l’autonomia personal, ja que, tot i que a cada etapa del cicle vital les expectatives pel quefa a autonomia són diferents, també entre les persones que no pateixen discapacitats, estracta d’un punt essencial per la qualitat de vida. Parlar d’autonomia fa referència adiferents àmbits, des del laboral, a l’educatiu, la comunicació social, i per descomptat,l’accessibilitat, que aglutina totes les facetes vitals. L’accessibilitat a les destinacionsturístiques amb la conseqüent facilitat a viatjar serà l’àmbit en què ens centraremseguidament.17
  18. 18. 2. Discapacitat i turisme2.1. AntecedentsL’Organització Mundial del Turisme (OMT), a la seva assemblea general celebrada a Manilael 27 de setembre de 1980, va aprovar la Declaració de Manila sobre el Turisme Mundial ones recollia el dret al turisme amb les millors condicions d’accés i sense discriminació,afirmant que el dret a la utilització del temps lliure i en particular el dret d’accés a lesvacances i a la llibertat de viatjar i de turisme, conseqüència natural del dret al treball, sónreconeguts com elements d’expansió de la persona humana per la Declaració Universal delsDrets Humans, com també per la legislació d’una gran quantitat de països. Això significa pera la societat el deure de crear per al conjunt de ciutadans les millors condicions pràctiquesd’accés efectiu i sense discriminació a aquest tipus d’activitats. Un esforç d’aquest tipus hade ser concebut en harmonia amb les prioritats, institucions i tradicions de cada país enparticular. Aquesta era la primera vegada que un organisme oficial associava els termesturisme i accessibilitat, tot i que aquesta problemàtica s’havia fet visible amb anterioritat,concretament l’any 1976, quan es va crear la Society for the Advancement of Travelers withHandicaps a Estats Units, amb l’objectiu de promoure i millorar el turisme per a les personesamb discapacitats.El turisme accessible adquireix una importància rellevant quan el 1989 un grupd’experts per encàrrec de l’English Tourist Board redacta l’informe Tourism for All, conegutcom a informe Baker, que posava l’accent en el fet de dissenyar productes i destinacionsturístiques que contemplessin totes les necessitats de forma global.L’OMT va anar més enllà de la proclamació del dret a viatjar del col·lectiu discapacitatquan l’any 1991 va aprovar la resolució Creating Opportunities for Handicapped People inthe Nineties, on proposava un seguit d’actuacions per aconseguir-ho. A partir d’aquí altresorganismes van anar apropant-se a aquesta temàtica, com per exemple la Unió Europea, queva aprovar el mateix any el Pla d’Acció Comunitari a favor del Turisme. A partir d’aquest pla,les Direccions Generals competents en matèria d’afers socials i turisme de cadascun delsestats membres van acordar la creació el 1994 d’un grup d’experts que havia de coordinarles activitats relaciones amb el turisme per a tots a l’àmbit nacional de cada estat.La Unió Europea segueix recomanant polítiques als seus estats membres adreçades amillorar l’accessibilitat turística, com la comunicació de la Presidència de la Unió Europea aBruixes del 2 de juliol de 2001, on es destaca la necessitat del turisme per a tots, o laresolució adoptada el 15 de febrer de 2001 pel Comitè de Ministres al Consell d’Europa, on18
  19. 19. es recomanen polítiques basades en el disseny universal. L’any 2003 va ser declarat AnyEuropeu de les Persones amb Discapacitat.A l’estat espanyol es va signar un conveni l’any 2003 de col·laboració de turisme pertots entre la Secretaria General de Turisme i el Comitè Espanyol de Representants deMinusvàlids (CERMI) que pretenia la incorporació de les persones amb discapacitat imobilitat reduïda al gaudi i accés dels serveis turístics. Les actuacions en aquest sentit hananat tenint una continuïtat que es veu reflectida en la legislació que s’ha anat aprovant enels darrers anys, que tot i no mostrar encara a la realitat resultats molt visibles (els terminisd’adequació a les noves normatives són amplis), sí marquen un horitzó al qual s’ha d’arribara mitjà termini.Com veiem, el turisme accessible és un tema que està a l’agenda de lesadministracions. Anem a veure amb més detall de què estem parlant exactament quan femservir aquest terme.2.2. Del Turisme Accessible al Turisme UniversalDiferents terminologies es barregen per denominar aparentment el mateix concepte, des deturisme de fàcil accés, a turisme sense barreres, turisme inclusiu, turisme universal (Buhalis iDarcy, 2010), i el turisme per a tots (Fernández Alles, 2009).La diferència en la terminologia no ha estat gratuïta, inicialment es parlava deturisme accessible, o de fàcil accés, o sense barreres entès com aquell que persegueix lasupressió de barreres d’accés a la gent amb discapacitat, adequant els edificis i els espais ales necessitats d’aquest col·lectiu. Amb els anys aquest concepte ha evolucionat cap atermes com turisme per a tots, turisme inclusiu, o turisme universal. Sota aquestesdenominacions es concep un turisme que no es limita a l’eliminació de barreres físiques, sinóque té per finalitat aconseguir que els entorns turístics puguin ser gaudits en igualtat decondicions per qualsevol persona, discapacitada o no.El turisme per a tots o universal és doncs una forma de turisme que implica processoscol·laboratius entre els diferents agents que permet a la gent amb condicionants d’accés(incloent les diferents dimensions de l’accés, com poden ser: la mobilitat, la visió, l’oïda, o elconeixement), funcionar de manera independent i en condicions d’igualtat i dignitat gràciesa productes turístics, serveis i entorns de disseny universal (Buhalis i Darcy, 2010). Quan esparla de persones amb condicionants d’accés s’adopta un enfocament de tot el procés vital,on tothom pot beneficiar-se de la prestació de turisme accessible en un moment o altre de laseva vida, es contempla des del col·lectiu amb discapacitats permanents fins a tercera edat,dones embarassades o famílies amb nens amb cotxet (Darcy i Dickson, 2009).19
  20. 20. Tal i com s’ha dit, el concepte del turisme per a tots o universal basa els seus principisen el paradigma del Disseny Universal. Els 7 principis del disseny universal van ser postulatspel Centre pel Disseny Universal1, i són els següents:Principi 1: Ús equitatiu. El disseny és útil i consumible per a persones amb capacitatsdiverses. Les directrius principals d’aquest principi són:• Que proporcioni els mateixos mitjans dús per a tots els usuaris: idèntics quan siguipossible, equivalents quan no ho sigui.• Que eviti segregar o estigmatitzar a qualsevol usuari.• Les disposicions relacionades amb la privacitat i la seguretat han destar igualmentdisponibles per a tots els usuaris.• Que el disseny apel·li a tots els usuaris.Principi 2: Flexibilitat d’usos. El disseny sadapta a una àmplia gamma depreferències i habilitats individuals. Les directrius principals d’aquest principi són:• Que l’usuari pugui triar entre diferents maneres dús.• Que laccés i l’ús sigui possible per dretans i esquerrans.• Que faciliti lexactitud i precisió de l’usuari.• Que es pugui adaptar al ritme d’ús de lusuari.Principi 3: Ús simple i intuïtiu. Lús del disseny és fàcil dentendre, independentmentde lexperiència de lusuari, el coneixement, les habilitats lingüístiques o el nivell deconcentració actual. Les directrius principals d’aquest principi són:• Que elimini la complexitat innecessària.• Que estigui al nivell de les expectatives dels usuaris i la seva intuïció.• Que doni cabuda a una àmplia gamma de nivells i habilitats lingüístiques.• Que organitzi la informació dacord amb la seva importància.1The Principles of Universal Design, publicats pel Centre pel Disseny Universal de la Universitat Estatalde Carolina del Nord l’any 1997. El document es pot consultar en línea a la web de la mateixa universitat:http://www.ncsu.edu/project/design-projects/udi/center-for-universal-design/the-principles-of-universal-design/20
  21. 21. • Que proporcioni avisos eficaços i mètodes de resposta mentre s’estigui portant aterme la tasca i després de finalitzar-la.Principi 4: Informació fàcilment perceptible. El disseny comunica la informaciónecessària amb eficàcia a lusuari, independentment de les condicions ambientals o lescapacitats sensorials de lusuari. Les directrius principals d’aquest principi són:• Que utilitzi diferents maneres (gràfica, verbal, tàctil) per presentar de maneraredundant la informació essencial.• Que faci un contrast adequat entre la informació essencial i la secundària.• Que maximitzi la "llegibilitat" de la informació essencial.• Que diferenciï els elements en formes que puguin ser descrites (per exemple, fer quesigui fàcil donar instruccions o adreces).• Que tingui en compte la compatibilitat entre les diferents tècniques o dispositiususats per persones amb limitacions sensorials.Principi 5: Amb tolerància a l’error. El disseny minimitza els riscos i conseqüènciesprovocats per un accident o acció involuntària de l’usuari. Les directrius principals d’aquestprincipi són:• Que organitzi els elements per minimitzar els riscos i errors: elements més usats, mésaccessibles; elements perillosos eliminats, aïllats o protegits.• Que proporcioni advertències de perills i errors.• Que proporcioni funcions segures d’interrupció.• Que desaconselli accions inconscients en tasques que requereixen vigilància.Principi 6: Esforç físic baix. El disseny pot ser usat eficientment, confortablement iamb un mínim de fatiga. Les directrius principals d’aquest principi són:• Que permeti que lusuari mantingui una posició corporal neutra.• Que utilitzi forces de funcionament raonables.• Que minimitzi les accions repetitives.• Que minimitzi lesforç físic sostingut.21
  22. 22. Principi 7: Mida i espai d’acord amb l’accés i l’ús. S’ha previst una mida i espaiadequats per a laccés, manipulació i ús, independentment de la mida del cos de lusuari, lapostura o la mobilitat. Les directrius principals d’aquest principi són:• Que proporcioni una línia de visió clara enfocada cap als elements importants per aqualsevol usuari, ja estigui assegut o dret.• Que es pugui arribar a tots els components de manera còmoda per a qualsevolusuari, ja estigui assegut o dret.• Que s’adapti a variacions que hi pugui haver en la mida de la mà i lempunyadura.• Que proporcioni un espai adequat per a lús d’ajuts tècnics o assistència personal.Aquests principis aplicats a una destinació turística ens portarien a concebredestinacions accessibles des d’un punt de vista global, abastant al conjunt d’instal·lacions iserveis que configuren l’oferta turística: des de les agències de viatges i oficines d’informaciófins als allotjaments, passant pels diferents mitjans de transport, estacions, ports, aeroports,restaurants, serveis d’oci, platges, etc. (Fernández Alles, 2009). El nombre d’usuaris quepodrien beneficiar-se de destinacions que tenen en compte aquests aspectes no ésanecdòtic. Entrem al detall de quins són el volum, característiques i necessitats del col·lectiude discapacitats com a turistes.2.3. El col·lectiu discapacitat com a segment de mercat turístic2.3.1. VolumAl punt 1.4. hem pogut veure el volum d’aquest col·lectiu en termes globals a nivell europeui a nivell espanyol. D’altra banda, també hem pogut veure que es tracta d’un mercatheterogeni, ja que tothom té les seves pròpies necessitats individuals a causa de capacitatsdiferents. Buhalis i altres (2005) determinen 7 sub-mercats:1. Les persones amb mobilitat reduïda (amb diferents nivells de mobilitat).2. Les persones cegues o deficients visuals.3. Les persones sordes o amb audició parcial.4. Les persones amb impediments de la parla.5. Les persones amb una discapacitat mental o intel·lectual.22
  23. 23. 6. Les persones amb malalties cròniques amb algun efecte discapacitant.7. Les persones dedat avançada (que sovint pateixen una o més de les discapacitatsesmentades).Poques dades existeixen sobre el volum de discapacitats viatgers, i menys encara deles característiques de cadascun d’aquests subsegments. Podem fer algunes aproximacions apartir de dades extretes de diferents organismes oficials que s’han apropat a realitatsdiferents:La US Open Doors Organisation deia a partir de dades de l’estudi de mercat realitzatper Harris Interactive el 2005 que el nombre de viatgers discapacitats d’Estats Units era d’un69% del total d’aquest col·lectiu, o el que equival a 21 milions de persones, i d’aquests, un7% eren viatgers internacionals (Van Horn, 2007).No es disposa de dades globals dels discapacitats que viatgen de la Unió Europea, toti que alguns països han efectuat enquestes i així s’ha pogut detectar que un 54,3% de lapoblació discapacitada alemanya viatja, segons dades del BMWA (Ministeri Federald’Economia i Treball, 2004), i que Visit England, l’organisme oficial de promoció turísticabritànic xifrava el 2009 el nombre de turistes discapacitats al seu país en un 12% del total delturisme domèstic (ENAT, 2009).A Espanya, segons un estudi efectuat per la PREDIF (Plataforma RepresentativaEstatal de Discapacitados Físicos)2el 59% dels enquestats havien pernoctant 1 nit o més forade casa durant l’any anterior, el 34% no ho havien fet durant l’any anterior però sí altresvegades, i un 7% no havia viatjat mai. De tot el grup d’enquestats, el 84% afirmaven que elsagrada viatjar, i del 41% que no havien viatjat un 38% havia fet alguna sortida d’un dia(excursió). Segons l’estudi efectuat pel BMWA als discapacitats alemanys, un 37% afirmavenque si no trobaven els serveis adequats no viatjaven, i de fet, un 48% afirmaven queviatjarien més sovint si trobessin més serveis que s’adeqüessin a les seves necessitats.A partir d’aquestes dades podríem afirmar en termes generals que aproximadamentla meitat del col·lectiu de discapacitats viatja de manera habitual i que ho farien més sovint oen més quantitat si els serveis s’adeqüessin millor a les seves necessitats. Analitzem doncs acontinuació les característiques d’aquest col·lectiu quan assumeix el paper de turista i lesseves necessitats.2Es va efectuar l’any 2003 a una mostra representativa de socis de la PREDIF de tot l’estat espanyol,per tant, les dades fan referència a discapacitats físics (amb deficiències físiques o sensorials) que pertanyen aaquesta associació.23
  24. 24. 2.3.2. Característiques del turista discapacitat: comportament de consumPer l’elaboració d’aquest apartat s’han utilitzat tres estudis efectuats sobre el comportamentdels turistes discapacitats. Es tracta concretament d’un estudi efectuat per la NOP Consumerl’any 2003 entre la població discapacitada del Regne Unit, un altre estudi efectuat pel BMWA(Ministeri Federal d’Economia i Treball) l’any 2004 entre la població discapacitada alemanya,(en aquests dos casos les dades han estat recollides per Buhalis i altres a l’estudi efectuat perla OSSATE, 2005) i l’estudi anteriorment esmentat efectuat per la PREDIF també l’any 2004entre la població discapacitada física espanyola.Dades de caràcter sòcio-demogràfic només es disposen de l’estudi efectuat per laPREDIF, segons aquest, el perfil sòcio-demogràfic del discapacitat físic de l’estat espanyolseria el següent:En un 28,5% dels casos té entre 36-45 anys, un 30,7% té entre 18 i 35 anys i un 33%entre 46 i 65 anys3.Gràfic 1. Població discapacitada física per edatsFont: PREDIF3L’enquesta es va efectuar a població major de 18 anys.24
  25. 25. Pel que fa als seus ingressos, el grup majoritari es troba entre els 1200 i els 1800€d’ingressos mensuals. Els que s’ubiquen per sota dels 1200€ sumen un 33% dels casos.Gràfic 2. Ingressos mensualsFont: PREDIFLa font d’aquests ingressos és en un 62% una pensió, el 38% restant treballa.Gràfic 3. Font dingressosFont: PREDIF25
  26. 26. Pel que fa a l’ocupació, del 38% que treballa un 14,1% ho fa a temps complert, un4,2% a temps parcial i un 2,2% treballa com a autònom. El 17,5% es trobava a l’atur en elmoment d’efectuar l’enquesta.Gràfic 4. Ocupació de la població treballadoraFont: PREDIFPel que fa a la situació familiar, el 49,5% dels enquestats són solters, el 41% viuenamb la seva parella, un 5,9% són separats o divorciats i el 3,6% són vidus. El 27,2% viuen enun nucli familiar de 3 membres, el 24,4% en un nucli de 4 membres. Els que viuen solsrepresenten només el 10,4%.Gràfic5. Situació familiar i membres del nucli familiarFont: PREDIF26
  27. 27. Pel que fa al nivell d’estudis, el 45,7% té estudis de primària o no hi arriba, els quetenen un títol d’estudis de secundària representen el 36,6%, mentre que els que tenen untítol universitari són el 17,7%.Gràfic 6. Nivell destudisFont: PREDIFEstem parlant d’un col·lectiu que en el 88,5% dels casos la discapacitat ha estatsobrevinguda, i que en un 1,3% dels casos la discapacitat els ha arribat a partir dels 65 anys.De la població enquestada, el 50% tenen una disminució superior al 75% i el 32% la tenenentre un 65 i el 75%.Gràfic 7. Grau de disminucióFont: PREDIFSi entrem a analitzar el seu comportament a l’hora de viatjar, trobem com a primeradada significativa que el grau de discapacitat no influeix en la presa de decisió de viatjar o no(PREDIF, 2004). Els motius que s’exposen per no viatjar són diversos: perquè quan viatgengaudeixen de menys independència, perquè no tenen ningú que els acompanyi, perquèvolen evitar els problemes que es trobaran, o perquè consideren que les ofertes no27
  28. 28. s’adapten a les seves necessitats (amb aquesta darrera afirmació estan d’acord el 30% delsdiscapacitats de menor grau i el 60% dels discapacitats de més grau). A banda decondicionants externs, també existeixen condicionants interns: viatjar genera inseguretat,així ho manifesta el 45,9% de la gent que no ha viatjat mai, tot i que aquest percentatge esredueix a un 33,8% entre la gent que ha viatjat durant l’any anterior a l’enquesta. La mancad’informació sobre les possibilitats existents per les persones amb discapacitat juga un paperimportant en el foment d’aquestes dificultats internes, els que accedeixen a aquestainformació, fonamentalment a través d’associacions, viatgen més (PREDIF, 2004).A l’hora de planificar les vacances, el turista discapacitat fa una recerca d’informaciómés acurada que la resta de turistes, especialment pel que fa a aspectes que vénencondicionats per la seva discapacitat: quan més gran el grau de discapacitat, més necessitatd’informació acurada té l’usuari (Buhalis i al., 2005). Els discapacitats britànics s’informen enun primer moment a través d’internet, premsa o catàlegs de tour operadors, seguidamentcontrasten la informació a través d’associacions de discapacitats o les oficines de turismelocals i, finalment, s’asseguren que la informació és correcta contactant directament elsdiferents proveïdors dels serveis.Pel que fa als alemanys, la recomanació de familiars o amics és el mitjà més utilitzat(un 28,4% dels casos), seguit dels catàlegs d’operadors turístics generalistes (25,5,% delscasos). Els operadors especialitzats són utilitzats per un 22,4% dels casos i la font menysutilitzada és internet amb un 9,9% dels casos, mentre que entre la població no discapacitadaaquesta font d’informació és la majoritària utilitzada en un 56% dels casos (Buhalis i al.,2005).Pel que fa als discapacitats espanyols, la font d’informació més utilitzada perorganitzar les vacances és la família o els amics (un 36% dels casos), les agències de viatge(un 27,2% dels casos) i les associacions de discapacitats (un 26,6% dels casos). Internetsuposa un 20,7% dels casos, aquest percentatge podria ser superior si les webs milloressin laseva accessibilitat. Curiosament, les guies especialitzades en turisme accessible és una fontpoc utilitzada (el 63,7% dels enquestats no l’han utilitzada mai, i només un 9% les hanutilitzat moltes vegades).28
  29. 29. Taula 7. Font dinformació per organitzar les vacancesFamília oamicsAssociacionsdiscapacitatsAltresassociacionsAdmin.pública PremsaGuies tme.accessible InternetAgències deviatgeMoltes vegades 36% 26,60% 4% 5,60% 5,10% 9% 20,70% 27,20%Algunes vegades 36,80% 32,80% 19,40% 20,50% 29,30% 18,30% 20,20% 28,30%Mai 23,50% 36,80% 70,70% 69% 60,90% 63,70% 54,10% 39,40%NS/NC 3,70% 3,80% 5,90% 4,90% 4,70% 9,10% 5% 5%Font: PREDIFL’ús d’una o altra font d’informació està condicionat pel grau de confiança quemereixen als enquestats. Els familiars i amics (59,9%) és la font que mereix més confiançaseguida de les associacions de discapacitats (58,8%). Les fonts d’informació que mereixenmenys confiança als enquestats són la premsa (34,6%), internet (25,4%) i l’administraciópública (21,2%). Les guies de turisme accessible, tot i ser una font utilitzada amb pocafreqüència, ofereix un grau de confiança bastant elevat.Pel que fa a les motivacions, els discapacitats del Regne Unit viatgen majoritàriamentbuscant el descans, la relaxació, la sensació de llibertat i lexperiència de visitar llocs nous.Pel que fa als alemanys, es determinen com a principals motivacions de viatge la relaxaciócom a primera opció, seguit de la recerca d’un clima saludable, carregar bateries i gaudir dela natura (Buhalis i al., 2005). En el cas dels discapacitats espanyols, el 73,8% viatgen per oci illeure, i el 16% per visitar a familiars o amics, altres motivacions (feina, salut, activitatsreivindicatives del col.lectiu de discapacitats, estudis, etc.) són minoritàries. Dintre dels queviatgen per oci, les motivacions principals són divertir-se amb un 91,1% dels casos, seguitd’escapar de la rutina (89,3%), conèixer llocs nous (79,5%) i descansar (79,3%).Gràfic 9. Motivacions de les vacancesFont: PREDIF29
  30. 30. El mitjà de transport més utilitzat pels discapacitats espanyols és el vehicle particular,ja sigui vehicle adaptat o el vehicle de familiars o amics (71% dels casos). Els mitjans detransport menys utilitzats són el vaixell (1%) i l’autobús discrecional (3%). Els usuaris decadires de rodes no utilitzen mai l’autocar discrecional en un 80% dels casos, ni l’autocar delínia regular en un 70% dels casos, ni el tren un 70% dels casos, el seu mitjà de transporthabitual és el cotxe adaptat (PREDIF, 2004). El 55,4% dels enquestats espanyols opina que eltrasllat suposa grans problemes en els viatges. Aquest percentatge augmenta quan major ésel grau de discapacitat.Pel que fa al tipus d’allotjament, els més utilitzats pels enquestats espanyols són elshotels de 2-3* i els de 4-5*. Els usuaris de cadires de rodes utilitzen els hotels de 4-5* en unaproporció més gran que la resta d’usuaris discapacitats físics perquè consideren que aquesttipus d’equipament presenta millors condicions d’accessibilitat que la resta. La tria d’un tipusd’allotjament o altre no ve condicionada per la capacitat de despesa de l’usuari, sinó per lesfacilitats que l’allotjament presenti en termes d’accessibilitat.Taula 8. Allotjament utilitzatHotels 4-5* Hotels 2-3*Hotels 1* opensió ApartamentSegonaresidència BalnearisMoltes vegades 12,70% 6,80% 3% 5,50% 14,10% 2,10%Algunes vegades 43,80% 50,70% 18,40% 28,10% 13,30% 13,40%Mai 41% 39,20% 74,70% 62,70% 67,50% 81,30%NS/NC 2,60% 3,30% 4% 3,70% 5,10% 3,30%Font: PREDIFEl 63,9% dels enquestats espanyols realitzen viatges entre 2-4 nits, i el 74,6% delsenquestats viatgen en període vacacional, o bé perquè treballen, o bé perquè ho fanacompanyants de persones que treballen. La forma de grup de viatge més habitual és viatjaramb la família (parella i fills), en el 28,5% dels casos, el 25,5% ho fan amb la seva parella i el15,4% amb amics sense discapacitat (PREDIF, 2004). Els turistes alemanys fan estades mésllargues, de 13,9 dies de mitjana (una mica per sobre de la mitjana de la resta d’alemanys), iviatges majoritàriament en temporada baixa (maig, setembre i octubre). L’estada mitjanadels turistes discapacitats britànics és de 4 dies (Buhalis i al., 2005).La forma d’organització pels discapacitats espanyols és majoritàriament de maneraparticular independentment del grau de discapacitat, en tots els casos l’opció de viatgeparticular suposa més d’un 62% de les respostes. Viatjar amb grup de discapacitats és mésfreqüent quant més gran és el grau de discapacitat, tot i així, només suposa un 17,3% delscasos en discapacitats amb un grau superior al 75%.30
  31. 31. Taula 9. Forma dorganitzacióViatgeparticularViatge ambgrup dediscapacitatsViatge ambgrup de nodiscapacitatsMenys dun 65%de discapacitat 62,40% 9,20% 28,40%Entre un 65-75%de discapacitat 63,20% 16,80% 20%Més del 75% dediscapacitat 64,40% 17,30% 17,30%Font: PREDIFEl 52% dels enquestats espanyols preparen el viatge amb una antelació superior a 4setmanes (amb menys d’una setmana ho fan el 15%).El 61% dels enquestats espanyols tenen la percepció que la seva discapacitat suposauna despesa extra en el seu viatge, aquesta percepció és més generalitzada quant més alt ésel grau de discapacitat (PREDIF, 2004).Tot i tenir la percepció que viatjar és més car quan es té una discapacitat, el nivelld’ingressos no condiciona la presa de decisió de viatjar o no: del grup de personesentrevistades que no perceben cap tipus d’ingrés, el 43% havien fet un o més viatges ambpernoctació durant el 2003, d’aquest grup, més d’un 30% es va gastar entre 600 i 1199€ enel viatge de referència. Val a dir no obstant, que tot i que no influeix en la presa de decisió,l’aspecte econòmic és percebut com una dificultat més a l’hora de viatjar, i aquest aspecteinfluirà en la tria de les destinacions i en la freqüència del viatge (PREDIF, 2004).La despesa mitjana efectuada per aquest col·lectiu és superior a la mitjana: segonsdades de FAMILITUR (Estadística de los Movimientos Turísticos de les Españoles que efectual’Instituto de Estudios Turísticos anualment) el 2003 la despesa mitjana dels viatgersespanyols va ser de 46,05€/dia, mentre que la despesa mitjana del col·lectiu de discapacitatsfísics va ser de 82,3€/dia. Val a dir que el 80% dels viatges efectuats per aquest col·lectiu noestaven subvencionats (PREDIF; 2004). Els turistes alemanys fan una despesa mitjana de945€ per viatge (Buhalis i al., 2005)Pel que fa a la presa de decisió de viatjar en el cas dels discapacitats espanyols, en el50% dels casos ha estat el propi enquestat qui ha pres la decisió de viatjar, en un 33% delscasos la decisió es pren en família i en un 17% dels casos la decisió la pren algú altre.31
  32. 32. Gràfic 11. Presa de decisió del viatgeFont: PREDIFUn cop presa la decisió de viatjar, l’organització de les vacances la fa en un 51,2% delscasos l’enquestat mateix, en un 29,2% dels casos es fa en família, i en un 19,6% dels casos hofa algú altre.Gràfic 11. Organitzador del viatgeFont: PREDIFPel que fa a les destinacions triades pels discapacitats espanyols, les majoritàries sónles destinacions de platja (57%), el camp (57%) i les grans ciutats (57%). La muntanya (14%) iles ciutats patrimonials (9%) són les destinacions menys triades. Només el 6,3% dels viatgess’han fet a l’estranger, i el 27% no es mou de la seva comunitat autònoma (PREDIF, 2004).Els discapacitats alemanys es queden al seu país en un 42,2%, pel que fa als britànics,també trien de forma majoritària el seu país fer efectuar les seves vacances (Buhalis i al.,2005).32
  33. 33. Per acabar, pel que fa a la percepció de l’accessibilitat de les destinacions en el casdels turistes discapacitats espanyols, la platja és percebuda com la destinació més accessible(ho pensa així el 33,2% dels enquestats), seguida de les grans ciutats (25,2% dels casos).Gràfic 12. Percepció de laccessibilitat de les destinacionsFont: PREDIFEl comportament del col·lectiu discapacitat a l’hora de viatjar ve determinat en moltsaspectes per les necessitats específiques que genera la disminució o disminucions quepateixi cada individu, val la pena doncs determinar, ni que sigui a trets generals, quines sónaquestes necessitats.2.3.3. Característiques del turista discapacitat: necessitatsMalgrat la grandària del mercat potencial del turisme accessible, podem identificarproblemes que impedeixen la realització del ple potencial daquest mercat, molts d’ellsvinculats al desconeixement de les necessitats d’aquest col·lectiu i a la manca de consciènciaper part de la indústria turística, de la mateixa administració i dels ens gestors de lesdestinacions.Segons dades de l’enquesta efectuada per la PREDIF, el 72% dels enquestats té lapercepció que el personal dels diferents serveis turístics no coneixen les necessitats delcol·lectiu de discapacitats. Aquesta és una dada preocupant si pensem que en un mercatorientat a la demanda i que busca la qualitat del producte el punt de partida és satisfer lesnecessitats del consumidor.La principal barrera que es presenta a aquest col·lectiu és l’accessibilitat al servei.L’accessibilitat afecta principalment a tres grans àmbits: la mobilitat, la comunicació i la33
  34. 34. comprensió (Marcos i González, 2003), per tant, pensar en una destinació accessible voldràdir pensar en una destinació on es posen els mitjans suficients perquè no hi hagi problemesde mobilitat, comunicació i comprensió.Si fem l’exercici de pensar en la cadena d’actuacions que porta a terme un individuquan viatja, i ens posem en la pell d’una persona discapacitada, començarem a entendre lesprincipals barreres que es troba el col·lectiu de discapacitats quan vol fer aquesta activitat:34
  35. 35. Font: adaptat de Marcos i González (2003)D’aquest recull de dificultats podem veure que les necessitats del col·lectiu dediscapacitats abastarien tres grans àmbits: el de la informació, el dels equipaments, i els delsrecursos humans. La persona discapacitada necessita uns dispositius d’informació específics iun contingut que respongui a les seves necessitats informatives, necessita també uns35
  36. 36. equipaments particulars que tinguin en compte la seva disminució o disminucions, i perúltim, necessita que l’atengui personal que el sap tractar de la manera adequada, que li potfacilitar la informació adequada, i que coneix les característiques de les seves necessitats icom donar-hi resposta.Diversos organismes han editat guies molt útils pels professionals del turisme ambrecomanacions i pautes d’actuació a seguir en diferents casos, la PREDIF té editats diferentsmanuals sobre com fer hotels, cases rurals i restaurants accessibles, com organitzarcongressos per a discapacitats i com ha de ser l’atenció al client amb discapacitat. LaComissió Europa va publicar igualment l’any 2004 el manual Improving information onaccessible tourism for disabled people on es donen recomanacions sobre com tractar elclient en funció de la seva disminució, aspectes de construcció, equipaments i serveis quehan de contemplar els hotels, els restaurants i els comerços, etc. Les eines per fer que unturisme per a tots sigui possible hi són.Algunes destinacions turístiques han començat a sensibilitzar-se amb aquest tema ihan començat a treballar perquè l’accés a unes vacances satisfactòries per part d’aquestcol·lectiu sigui una realitat.36
  37. 37. 3. La governança de la destinació turística accessibleAplicar la governança al desenvolupament i implementació de polítiques d’accessibilitatimplica gestionar un procés de col·laboració entre actors. En aquest procés col·laboratiu seràimportant comptar amb la participació dels representants més rellevants dins el sectorturístic, de manera que aquests puguin formar part del desenvolupament de la políticad’accessibilitat i, així, s’hi puguin sentir identificats. La participació dels diferents actorscondiciona l’èxit de la política i de les mesures resultants ja que si s’ha participat en el procéshi ha més possibilitats que s’acceptin les mesures previstes dins la política d’accessibilitat. Encanvi, mesures que no hagin sorgit de processos col·laboratius, sinó de processos unilaterals,poden no anar en consonància amb els interessos d’alguns actors i això pot dificultar la sevaadopció i implementació. En resum, la governança de la destinació accessible implica fer ladestinació accessible per a tothom amb la implicació de tothom.El govern local, i el gestor públic com a representant d’aquest, es perfila com al’organisme capaç de gestionar l’accessibilitat de la destinació turística de forma integral. Hiha diversos factors importants que fan que el govern local sigui l’actor més capacitat perportar a terme aquesta tasca: té capacitat normativa; té potestat de gestió dels espaispúblics; representa el interessos de la ciutadania en el seu conjunt; té els recursos per iniciarprocessos de col·laboració entre els actors. Si bé és cert que la capacitat del consistori localestà delimitada per les competències que exerceixen altres governs supralocals i, per tant, laseva actuació en ocasions es podrà veure condicionada, com és el cas de la gestió de lesplatges o la regulació de les activitats turístiques. Dins aquesta realitat, el govern local podràiniciar processos de governança a nivell local i farà també una funció a nivell supralocal decomunicació i coordinació amb els governs d’altres nivells.Si bé és cert que l’encarregat per liderar aquests processos col·laboratius ha de ser elgovern, la gestió no pot recaure únicament en aquest. Així que la resta d’actors tant públicscom privats s’han de responsabilitzar de les actuacions dins el seu àmbit competencial. Peraquest motiu és important que la tasca de coordinació que fa el consistori local es vegicomplementada amb la tasca que cadascun dels actors fa dins de la seva organització.L’existència d’un gran nombre d’actors en la destinació que tenen interessos en laimplementació de la política d’accessibilitat fa poc factible la participació simultània de totsells, per això pot ser útil comptar amb un nucli de treball on participin els principalsrepresentants dels diversos col·lectius: indústria, sector públic i ciutadania.D’altra banda, la governança implica portar a terme un procés obert, de manera quetot i poder disposar a efectes pràctics d’un nucli de treball més o menys reduït, tota laciutadania ha de sentir-se identificada amb el procés i ha de tenir la possibilitat de participar.37
  38. 38. Per això, cal tenir en compte qui participarà, però també en què i com. Per algunesqüestions caldrà fer sessions de treball i emprar tècniques en grups reduïts i per d’altres, espodran obrir fòrums i organitzar trobades amb més participants. En aquest capítol esproposen instruments per gestionar processos col·laboratius on participen diversos actors.3.1. La xarxa d’actorsLes interaccions entre actors s’esdevenen tant a nivell local com supralocal, donantaixí forma a diferents xarxes interconnectades. És rellevant tenir en compte i interactuaramb els actors presents a aquest nivells i per tant formar part d’aquestes xarxes si es volgestionar un destí turístic accessible de forma coordinada.Tots els actors de la destinació han de ser conscients tant de l’obligació que tenen degarantir a tothom l’accessibilitat a les instal·lacions, com de l’oportunitat que representa entermes socials i econòmics l’adequació a les necessitats de tots tipus de públics.En aquest apartat es detallen els grups d’actors més rellevants a tenir en compte enmatèria d’accessibilitat turística. La xarxa d’actors s’agrupa en tres grans blocs: ciutadania,indústria i govern.La ciutadania: residents i turistes. Fer una destinació accessible vol dir dissenyarpensant en tots els usuaris, de manera que les mesures i actuacions vagin destinades tant aturistes com a residents. Per aquest motiu és important tenir en compte les necessitats iinteressos d’ambdós grups. Pel que fa als residents, cada població té unes característiquessingulars i unes necessitats concretes que el gestor ha de mirar de conèixer i tenir en comptea l’hora de planificar mesures d’accessibilitat a la destinació. En definitiva es tracta de, ambles eines que el gestor té al seu abast, fer un recull de les necessitats dels residents i mirar desatisfer-les a l’hora de planificar i implementar mesures concretes. L’altre públic a qui vadirigida la gestió de la destinació són els turistes. Aquest manual serveix com un primerreferent per conèixer les necessitats i interessos d’accessibilitat que tenen els turistes ambdiscapacitats. Aquest coneixement s’haurà d’actualitzar de forma contínua mitjançant lainteracció amb les organitzacions que representen aquest col·lectiu. Les més rellevantsapareixen en el Quadre 1.La indústria turística. Les empreses turístiques locals s’enfronten al repte de serrendibles, fita que no és mai fàcil. Estalviar en costos i en inversió pot ser una formad’incrementar la rendibilitat de l’empresa; aquest estalvi, però, no pot anar en detrimentd’una infraestructura i uns serveis adequats i accessibles. Per tant, coneixent les necessitats iinteressos de les empreses locals, el gestor públic ha de saber convidar-les a participar en elprocés i incentivar-les per que portin a terme les adequacions necessàries en matèria38
  39. 39. d’accessibilitat: cal implicar-les en la planificació conjunta de la destinació i cal idearincentius especials com, per exemple, incloure en accions promocionals especials a lesempreses que adeqüin les seves instal·lacions. En resum, doncs, es tracta d’activar elsmecanismes que permetin el treball conjunt amb la indústria.Fora de la destinació col·laborar amb la indústria implica identificar els intermediarisespecialitzats i els líders d’opinió que afavoreixin la comunicació i comercialització delproducte. Caldrà, doncs, identificar i establir vincles col·laboratius amb turoperadors iagències de viatges especialitzades, així com amb les associacions, fundacions i ONGs queexerceixen de líders d’opinió.Els governs. La coordinació a nivell intergovernamental és necessària per planificar eldestí de forma coherent a escala local i supralocal. La dependència entre administracions fanecessària aquesta coordinació, tant per aprofitar sinèrgies i compartir recursos com percrear una lògica de producte que segueixi uns criteris similars. La col·laboració continuadaentre els diferents governs és el que aconseguirà tirar endavant polítiques concretes tant anivell local com a tota Catalunya. Iniciatives com “Turisme per a Tothom” de l’AgènciaCatalana de Turisme o el present manual poden ajudar a crear aquesta coherència a nivellde tot el territori.Fora de Catalunya també és necessària la interacció amb d’altres organismesgovernamentals. Especialment caldrà tenir en compte els organismes governamentalsestatals, europeus i internacionals que elaboren polítiques relacionades amb l’accessibilitaten la destinació turística. En el Quadre 1 es detallen els més rellevants.Quadre 1. Llistat i enllaços de les organitzacions més rellevantsEn aquest llistat s’inclouen els actors més rellevants que el gestor local hauria de tenir encompte a l’hora de planificar i implementar polítiques d’accessibilitat al destí turístic.Associacions, fundacions i/o ONGs que representen els interessos del col·lectiu dediscapacitats:• Elsa Integració - Associació d’Integració de les Persones amb Disminució de Girona:elsaintegració@hotmail.com• Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI):http://www.cermi.es• Fundació ONCE: http://www.fundaciononce.es39
  40. 40. • Discapnet – Portal amb recursos per persones amb discapacitat:http://www.discapnet.es• Plataforma Representativa Estatal de Discapacitats Físics (PREDIF):http://www.predif.org• European Disability Forum: http://www.edf-feph.org/• European Union of the Deaf: http://www.eud.euXarxes d’organitzacions dedicades a l’accessibilitat en turisme:• Xarxa Espanyola de Turisme Accessible (Red Estable): http://www.redestable.com• European Network for Accessible Tourism (ENAT): www.accessibletourism.org• International Social Tourism Organization: www.bits-int.orgOrganismes governamentals:• Agència Catalana de Turisme: http://www.act.cat/;http://www.turismeperatothom.com; Direcció General de Turisme:http://www20.gencat.cat/portal/site/empresaiocupacio• Ministeri de Sanitat, Serveis Social i Igualtat: http://www.msps.es/• Observatori Estatal de la Discapacitat: http://www.observatoriodeladiscapacidad.es/• Institut de Gent Gran i Serveis Socials (IMSERSO): http://www.imserso.es• Comissió Europea: Unitat de Turisme de la Direcció General d’Empresa i Indústria:http://ec.europa.eu/enterprise/sectors/tourism/index_en.htm; Unitat per laintegració de persones amb discapacitat a Europa de la Direcció General de Justícia :http://ec.europa.eu/justice/discrimination/disabilities/index_en.htm• Organització Mundial de la Salut (OMS): http://www.who.int• Organització Mundial del Turisme (OMT): http://www.unwto.org/• Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de la ONU :http://www.un.org/spanish/disabilities/index.asp40
  41. 41. 3.3. Àmbits d’actuacióL’accessibilitat com a política transversal. En la destinació turística és fonamentalque la política d’accessibilitat s’integri amb la resta de polítiques que directa o indirectamentafecten al turisme. La visió de destinació accessible ha d’impregnar els diferents àmbitsd’actuació del consistori. De forma que la política d’accessibilitat es torni una políticatransversal de totes aquelles àrees que d’una forma o altra afecten i són afectades pelturisme. Es tracta de que la política d’accessibilitat es sostingui en el temps i impregni tota ladestinació i l’única forma de fer-ho és que estigui present en múltiples àmbits d’actuació.Fonamentalment caldrà actuar en: (1) espais públics: recursos del territori,infraestructures i serveis públics; (2) empreses i serveis turístics: allotjament, restauració,transport, intermediació i oferta complementària. L’heterogeneïtat d’espais fa que per cadatipus d’actuació concreta calgui coordinar a diversos actors públics i privats. Un exemple clarés l’accessibilitat a les platges, on s’han de coordinar, com a mínim, el govern local, ladirecció general de costes i les empreses privades que ofereixen serveis turístics a la platja.Aquest combinació d’actors, dependrà de l’espai a actuar.En aquests dos àmbits, públic i privat, caldrà pensar tant en l’adaptabilitat delsserveis i equipaments a les diferents discapacitats, com en la informació que es transmet alturista. En aquest sentit les mesures no només estaran encaminades a millorar lainfraestructura sinó també a sensibilitzar a les persones que ofereixen un servei turístic.Caldrà superar els estàndards que s’inclouen a la normativa i tenir en compte tant lainfraestructura, equipaments i serveis com la formació dels professionals turístics.Un referent en la planificació de la destinació accessible a l’estat espanyol és el Plad’Accessibilitat Turística (PAT). Dins el context del PAT, el Ministeri d’Indústria, Comerç iTurisme va editar un Decàleg de Bones Pràctiques en Accessibilitat Turística, per tal de dotartant als establiments turístics com al conjunt de la destinació amb una eina metodològicaque permeti avaluar i fer actuacions en matèria d’accessibilitat (veure Quadre 2).Quadre 2. El Decàleg de Bones Pràctiques en Accessibilitat TurísticaEl decàleg de Bones Pràctiques en Accessibilitat Turística és una eina metodològica perl’avaluació i adequació de les infraestructures, equipaments i serveis turístics que sorgeix dela col·laboració entre la Secretaria General de Turisme del Ministeri d’Indústria, Comerç iTurisme i la Confederació Espanyola d’Hotels i Allotjaments turístics. Aquest es divideix endos parts: un decàleg elaborat el 2007 destinat a l’accessibilitat en allotjaments turístics,restaurants i locals d’atenció al públic; un decàleg elaborat el 2009 destinat a l’accessibilitaten destins i recursos culturals i naturals. A banda de tenir en compte la destinació turística41
  42. 42. en el seu conjunt, inclou tant l’adequació tècnica de la infraestructura com la formació delsprofessionals del sector turístic.En el Decàleg els recursos turístics estan agrupats en: allotjaments turístics;restaurants; locals d’atenció al públic; vies i espais urbans; museus i edificis històrics; parcnaturals; platges.Els àmbits d’actuació dins la part del decàleg destinada a l’accessibilitat enallotjaments turístics, restaurants i locals d’atenció al públic són:• Edificis, establiments i instal·lacions: accessibilitat exterior; accessos; comunicacióvertical; circulació horitzontal; zones d’estada; establiments hostalers; instal·lacions.• Comunicació sensorial: il·luminació; senyalització.• Sistemes d’alarma i evacuació.Els àmbits d’actuació dins la part del decàleg destinada a l’accessibilitat en destins irecursos culturals i naturals són:• Vies i espais urbans: itineraris per vianants; aparcaments; places, jardins i àreesrecreatives; mobiliari urbà; comunicació sensorial.• Museus i edificis històrics: accessibilitat exterior; accés, comunicació vertical;circulació horitzontal; instal·lacions i serveis; comunicació sensorial.• Parcs naturals: aparcament; centres de visitants, punts d’informació i eco museus;senders i itineraris; miradors i observatoris; serveis; comunicació sensorial.• Platges: platges accessibles; aparcaments; passeigs marítims i senders de vianants;accessos; itineraris sobre la sorra; equipaments i serveis; mobiliari; zones de bany;comunicació sensorial.Cadascun d’aquest àmbits compta amb diverses fitxes que permeten avaluar elsrequisits d’accessibilitat per als diferents tipus de discapacitat. Les fitxes també inclouenrecomanacions tècniques per cadascuna de les àrees d’actuació.Amb l’objectiu de formar i sensibilitzar als professionals del sector turístic el decàleginclou el Manual d’Atenció per a Persones amb Discapacitat, el qual recull informació sobreels tipus de discapacitats existents i recomanacions a tenir en compte a l’hora d’interactuaramb persones que pateixen alguna de les discapacitats.42
  43. 43. El decàleg doncs es postula com un referent a nivell de l’estat espanyol en matèriad’accessibilitat en destinacions turístiques. L’anàlisi fet per elaborar la Guia de les millorspràctiques en Turisme Accessible a Catalunya de l’Agència Catalana de Turisme, perexemple, s’inspira en aquesta eina metodològica per avaluar l’accessibilitat a destinsturístics del territori català (veure Quadre següent).Quadre 3. Turisme per a Tothom a destinacions turístiques de Catalunya: una visióintegral de l’accessibilitatLa iniciativa Turisme per a Tothom de l’Agència Catalana de Turisme posa de manifest lanecessitat d’actuar tant en àmbits públics com en privats; tant en infraestructures iequipaments com en formació de les persones. Dins aquesta iniciativa s’han analitzatorganitzacions pertanyents a la indústria turística i destins en el seu conjunt per presentarun recull de 23 destinacions per a un Turisme Accessible. Part d’aquest anàlisi s’ha publicaten forma de Guia de les millors pràctiques en Turisme Accessible a Catalunya.Els àmbits que es tenen en compte a Turisme per a Tothom dins l’estudid’infraestructures, equipaments i serveis estan recollits en 5 grans blocs representant elsdiferents recursos turístics. Els diferents àmbits estan inspirats en el Pla d’AccessibilitatTurística (PAT):1. Allotjaments turístics: accessibilitat exterior; accés principal al recinte; comunicacióvertical; comunicació sensorial; zones comunes; habitacions; formació; clients.2. Museus i monuments: accés principal al recinte; comunicació vertical; comunicaciósensorial; zones comunes; dotació; formació; visitants.3. Transport: accés i facilitats a estacions de tren i aeroports; taxis accessibles; líniesd’autocars accessibles regulars i discrecionals; transport turístic.4. Platges: accessibilitat al recurs; accés principal a la platja; accés dins la platja; serveis;ajudes tècniques; comunicació sensorial; bars/restaurants.5. Espais naturals: transport; punts d’informació; centres d’interpretació; miradors;senders, carrils de cicloturisme, vies verdes; observatoris; visitants.L’anàlisi efectuat en les diferents destinacions posa de manifest la necessitat demillorar l’accessibilitat en el conjunt de la destinació. Les destinacions incloses, tot i serexemples de bones pràctiques, no presenten unes condicions d’accessibilitat en tots icadascun dels seus equipaments, infraestructures i serveis. L’estudi fa palès que cal integrar43
  44. 44. cadascun dels components del producte turístic dins una política comuna de la destinació.3.4. Instruments per la gestió de l’accessibilitat a la destinació3.4.1. Instruments per l’avaluació de l’accessibilitat i per la implementació demesuresFitxes i qüestionaris. Utilitzar fitxes específiques per cadascun dels recursos turístics icadascuna de les zones dins el recurs facilita la tasca d’avaluació. El model de fitxa proposatal Decàleg de Bones Pràctiques en Accessibilitat Turística pot ser utilitzat com a referent perl’elaboració de fitxes específiques a cada destinació. A partir de les fitxes cal elaborarqüestionaris específics per cada subsector, els quals poden ser distribuïts a les diferentsorganitzacions per que avaluïn internament l’accessibilitat del recurs que gestionen.Naturalment, per que l’avaluació mitjançant qüestionaris tingui èxit caldrà comptar amb laparticipació i implicació dels diferents actors; caldrà que cada actor es responsabilitzid’avaluar la seva organització i es comprometi a fer les millores necessàries.Quadre 4. Exemples de fitxesEl Decàleg de Bones Pràctiques en Accessibilitat Turística proposa utilitzar fitxes queincloguin els criteris ha seguir per garantir l’accessibilitat als diferents recursos iinfraestructura turística. En les imatges veiem exemples de les fitxes proposades pelselements arquitectònics portes i rampes a museus i edificis històric.44
  45. 45. Font: Secretaria General de Turisme i Confederació Espanyola d’Hotels i Allotjaments turístics (2009).Pla d’Accessibilitat de la Destinació. Si es vol disposar d’un instrument deperiodificació, monitoratge i avaluació de les accions incloses dins la política d’accessibilitatés recomanable elaborar un Pla d’Accessibilitat de la Destinació que reculli la visió, elsobjectius, les estratègies i les actuacions acordades entre els diferents actors. En la45
  46. 46. planificació i periodificació de les mesures a realitzar serà important identificar elsresponsables de cadascuna de les mesures, de manera que no recaigui tota la responsabilitaten el consistori local, sinó que el mateix pla sigui una continuació del propi procéscol·laboratiu i els diferents actors es continuïn responsabilitzant de la implementació demesures dins els seu àmbit d’actuació.3.4.2. Instruments per a la gestió de processos col·laboratiusEls fòrums. Els processos col·laboratius oberts a tota la ciutadania ofereixen lapossibilitat de participar en espais de debat. Als fòrums es poden convidar a tots elsciutadans de la destinació que es vulguin implicar en l’elaboració de la políticad’accessibilitat. Aquests són molt útils a l’inici del procés, quan encara s’han de definir lesprioritats i els àmbits d’actuació de la política d’accessibilitat ja que tothom que participa potaportar la seva visió. Serveixen per recollir idees que posteriorment es poden treballar engrups més reduïts. També es poden utilitzar com a instrument de seguiment que es reuneixperiòdicament i avalua el desenvolupament de la política d’accessibilitat.Les comissions de treball. Per tal de que el procés col·laboratiu sigui efectiu, calestablir una o més comissions de treball que s’encarreguin d’elaborar les polítiquesconcretes i d’assegurar la seva implementació. És important que dins d’aquestes comissionsde treball hi hagi els representants dels diferents sectors socials. Per tal de que siguinefectives cal que es limitin a un màxim d’entre 12 i 15 participants.Les entrevistes amb experts. El procés col·laboratiu pot necessitar la recollidad’informació externa, bé per que es necessita adquirir coneixement que els participants enles comissions no tenen, bé per que hi ha divergències respecte a la interpretació d’alguntema en concret. Una manera de recollir informació és entrevistar experts individualment oen grups. En qualsevol del casos caldrà acordar entre els participants quins experts esconsulten i com s’utilitzarà la informació adquirida per tal de minimitzar possibles actuacionsoportunistes d’alguna de les parts.La facilitació i la mediació. Els processos col·laboratius estan subjectes a incerteses ia controvèrsies. En ocasions aquestes controvèrsies poden derivar en un conflicteirremeiable entre diferents participants que faci estancar el procés i aturi eldesenvolupament de la política d’accessibilitat. Per evitar que això succeeixi pot ser útilincorporar la figura d’un facilitador del procés. La tasca del facilitador consisteix en crearespais d’interacció entre els participants que potenciïn el treball conjunt. Per això, enocasions, caldrà acordar unes normes de treball a seguir. En definitiva, es tracta de crear unespai on tothom es senti còmode, representat i escoltat; un espai on tothom puguin feraportacions i desenvolupar propostes concretes conjuntament. La mediació, en canvi, es46
  47. 47. porta a terme quan hi ha diferents interessos confrontats. El mediador a banda de fer defacilitador també té la funció en aquests casos d’intentar apropar a les diferents parts pertrobar una solució conjunta. Quan es tracta de facilitar el procés de col·laboració, aquest rolpotser desenvolupat per algun dels actors que participen en el procés. En canvi, quanapareix un conflicte és recomanable que la mediació la porti a terme una persona que notingui interessos directes en el conflicte en qüestió.3.5. ComunicacióDisposar duna destinació turística accessible requereix crear plataformes conjuntes queagilitzin i permetin canalitzar la comunicació d’una banda amb els turistes, amb elsoperadors turístics, i amb els mitjans de comunicació dels principals mercats emissors, id’altra banda amb els agents del territori: empresaris, administració, col·lectius d’interès ipoblació local. Per tant, sorgeix la necessitat de crear diferents eines de comunicaciócapaces de captar latenció i informar d’una banda, i sensibilitzar i aglutinar de l’altra.En el primer cas (comunicació amb els diferents agents del mercat emissor),s’identifiquen cinc components interrelacionats sobre els quals construir la política decomunicació de la destinació (Buhalis i al., 2005):• Riquesa de la informació.• Fiabilitat de la informació.• Fonts dinformació adequades.• Eines de comunicació adaptades.• Orientació al client.Entenem com a riquesa de la informació que es doni el màxim de detalls sobre lescaracterístiques de tots els serveis que l’usuari és susceptible de necessitar o de consumirfent esment especial de l’accessibilitat o no, i la seva naturalesa, d’aquests serveis. Lafiabilitat de la informació és essencial per donar confiança a l’usuari. En aquest sentit, laverificació dels serveis i les instal·lacions per part d’una organització independent que tinguiun cert reconeixement i autoritat entre el col·lectiu de discapacitats pot ser una eina moltútil. En quant a les fonts d’informació, la provisió de la informació es pot establir a travésd’organitzacions de discapacitat reconegudes, ja que aquestes organitzacions donenconfiança i seguretat als usuaris, o bé incloure les experiències i testimonis daltres personesque ja han visitat la destinació, hotel, etc. Si tenim en compte la capacitat de persuasió queté el boca-orella entre aquest col·lectiu, incloure testimonis de persones amb discapacitat47
  48. 48. que han utilitzat els serveis que sofereixen és una eina promocional essencial: la gentdiscapacitada tendeix a confiar en les recomanacions específiques donades per altrespersones amb una situació similar. Per a eines de comunicació adequades entenem que calutilitzar els canals que habitualment fa servir aquest col·lectiu per informar-se i compraradaptant alguns aspectes per facilitar al màxim l’accés a la informació donada per partd’aquest col·lectiu. Com a eines principals a aquest nivell tindríem les següents (Marcos iGonzález, 2003):• Pàgines Web: Actualment Internet constitueix un element de comunicació moltimportant amb el qual accedir al públic objectiu potencial. El disseny de pàgines webaccessibles per a persones amb discapacitat constitueix una eina i un poder de vendabàsic. Cal esmentar que tot i que el nombre general d’usuaris d’Internet creix cadaany, segons el Parlament Europeu aquest segment concret segueix estant a la cua deles llars connectades a causa de la inaccessibilitat existent a la xarxa, tot i constituirun element de comunicació molt important per a les persones amb discapacitat. Unapàgina web accessible ha de tenir en compte requeriments específics per a cada tipusde discapacitat, l’objectiu ha de ser la construcció de llocs que no excloguin a lespersones amb deficiències de mobilitat, visuals, auditives o cognitives per tal dassolirla major audiència possible. Això implicarà la provisió dalternatives al contingutvisual i auditiu i a la navegació per als discapacitats visuals o auditius o ambproblemes de mobilitat, com lectors de pantalla, selectors de la mida de la lletra,teclats alternatius, navegació per veu, continguts àudio subtitulats i un mecanismede navegació clar, necessari per les persones amb discapacitats intel·lectuals (WorldWide Web Consortium, 2012).• Guies dAccessibilitat Turística: Els objectius principals que persegueix lediciódaquestes guies són donar a conèixer al públic final, a les associacions dediscapacitats i als operadors turístics a través duna simbologia universal lexistènciade l’oferta turística accessible (allotjaments, restaurants, recursos, etc.) de lesdestinacions i les seves característiques de forma detallada. Les guies haurien de sereditades en diferents formats: visuals (sigui en format digital o en format paper) iauditives en format digital per invidents.• Informadors Turístics: La correcta gestió i distribució dels fluxos turístics a ladestinació passa per la correcta formació de la figura de linformador turístic. Lainformació i la forma de comunicació al turista amb discapacitat difereix molt de lade qualsevol turista. La premissa bàsica que tot informador turístic hauria de tenirper prestar un servei de qualitat a tot el món és el coneixement de laccessibilitat enl’oferta de serveis turístics (en el transport, en lallotjament, etc.), unit a la forma decomunicar i tractar una persona en funció de la seva discapacitat. D’altra banda,l’informador pot desenvolupar igualment un paper important de pont entre48
  49. 49. l’operador turístic i la destinació: cal que l’informador conegui a fons l’oferta de laseva destinació per a públic discapacitat per a poder informar-ne a fons als operadorsturístics que estiguin interessats en programar-hi viatges.Totes aquestes eines no poden perdre mai de vista quines són les necessitats delpúblic final, per tant, l’orientació al client ha de ser la filosofia de fons de totes lesactuacions.La comunicació amb els agents del territori (empresaris, administració, col·lectiusd’interès i població local) és igualment essencial: l’accessibilitat de la destinació no és unconjunt de mesures preses de forma aïllada, és més aviat un canvi de plantejament globaldel funcionament de la destinació en el seu conjunt, demana per tant el consens il’assumpció dels seus principis per part de tots els agents, i la comunicació és en aquestsentit un dels elements que més pot ajudar a aconseguir la seva sensibilització i cohesió.49
  50. 50. 4. Manual de bones pràctiques en accessibilitat a les platgesAquest manual es centra en les bones pràctiques en accessibilitat a les platges. Tot i així nooblida que cal concebre la destinació com un tot i garantir l’accessibilitat als diferentsrecursos turístics.Les bones pràctiques en accessibilitat inclouen totes les accions encaminades afacilitar el desplaçament, laccés i l’ús, tant d’espais públics com privats. És molt importantcomplementar l’accessibilitat als equipaments turístics amb una bona xarxa de transportadaptada, una bona recepció als punts d’arribada, un bon entramat urbà amb itinerarisaccessibles. Les bones pràctiques també inclouen la informació als usuaris i la formació deles persones.4.2. Disseny i equipaments de platges accessiblesL’accessibilitat a les platges s’ha de dissenyar pensant en tots els usuaris, estiguin o noafectats per una discapacitat. El disseny universal es basa en tenir tota una sèrie deconsideracions respecte a:• Espai suficient pel moviment horitzontal. Sha de garantir a totes les persones lapossibilitat de moures lliurement. L’itinerari de vianants ha que tenir una ampladasuficient i els obstacles no poden sobrepassar una determinada alçada; el paviment ade ser no lliscant i lliure d’irregularitats; els usuaris han de trobar informació concretasobre com orientar-se en el recorregut.• Entrades. Totes les portes han de ser suficientment amples i altes per poder serutilitzades per qualsevol persona. El mecanisme d’obertura de portes ha d’estarpensat per que es pugui accionar amb el menor esforç possible i pugui ser utilitzarper tot tipus d’usuaris. Aquestes consideracions s’han de tenir en compte en lesconstruccions dins la platja del tipus casetes, banys i altres serveis.• Instal·lacions pel moviment vertical. Tots els usuaris han de tenir la possibilitat desalvar les diferències dalçada amb el menor esforç possible. Es considereninsalvables pels usuaris de cadira de rodes diferències de més de 20 mil·límetres. Perdesnivells superior a aquest es necessiten guals i rampes dun pendent adequat.• Espai suficient per lusuari. Els diferents elements inclosos en el mobiliari urbà i lesinstal·lacions han de garantir que hi hagi un espai suficient per transitar i així garantirl’ús per a tots els usuaris.50
  51. 51. • Facilitat de funcionament. Els mecanismes daccionament de les instal·lacions han dequedar a labast de totes les persones i la seva utilització no requerir grans esforços.Les instruccions han de ser fàcilment perceptibles i comprensibles per a tots.A banda daquest cinc aspectes genèrics relacionats amb l’accessibilitat universal,caldrà tenir en compte diferents directrius tècniques:• Els materials utilitzats han de complir totes les exigències de seguretat per a la salut ila integritat física de les persones. Seran no lliscants i compactes.• Tant en el disseny com en lelecció dels materials, cal tenir en compte les solucionsque produeixin el mínim impacte visual i s’harmonitzin amb lentorn. Sónparticularment interessants els itineraris fets amb fusta.• Són recomanables el formigons acolorits amb pigments orgànics de colors similars alsde la terra natural, que presenten un aspecte més agradable i harmònic amb el medique els formigons convencionals.Tenint en compte aquests criteris sobre el disseny universal, a les platgesl’accessibilitat passa per implementar tot un seguit de mesures específiques:1. Punts de platja accessibles i practicables. La sorra de la platja constitueix unasuperfície inabordable per les persones que necessiten una cadira de rodes per adesplaçar-se. Si no es disposa de les infraestructures necessàries, aquests usuaris nopodran arribar sense ajuda a la vora del mar. Per aquest motiu, cal establir una sèried’itineraris fins a la vora del mar que puguin ser utilitzats de manera autònoma. Quanalgun daquests itineraris permet, a més, laccés sense restriccions als serveis propisde la platja, i la utilització dels mateixos, sense cap tipus dimpediment es potconsiderar com un punt de platja accessible.2. Passarel·les. Les passarel·les són elements lineals de circulació que uneixen laccés dela platja, laigua i els diferents equipaments. Poden ser permanents o mòbils. Cal queminimitzin lacumulació de sorra i que afavoreixin l’evacuació de laigua. Els materialsde fabricació han de ser els adequats per poder caminar descalços i resistents altrànsit de vianants i les condicions climàtiques.3. Dutxes. S’ha de poder accedir a les dutxes a través d’algun itinerari. Aquestes cal queestiguin adaptades per poder ser utilitzades per tothom: el paviment ha de serantilliscant i el botó daccionament ha d’estar a lalçada que indica la llei vigent. Amés han d’estar fabricades amb materials resistents a la corrosió.4. WC adaptats. S’ha de poder arribar a través d’un itinerari accessible. Poden serindividuals, col·lectius o annexos a quioscos. És recomanable que estiguin situats a les51

×