Glúcids

3,839 views
4,086 views

Published on

http://aixoplugat.blogspot.com

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
3,839
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,844
Actions
Shares
0
Downloads
28
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Glúcids

  1. 1. Glúcids<br />
  2. 2. Glúcids, hidrats de carboni o carbohidrats<br />Concepte: químicamentsón:<br />Biomolècules: C, H i O. <br />(CnH2nOn) = (CH2O)n<br />Carboni (C) unit a radicalshidroxil (-OH) i radicalshidrogen (-H)<br />Semprehi ha un grupCarbonil (Carboniunit a Oxigenmitjançant doble enllaç):<br />Polihidroxialdehids : (-CHO)<br />Polihidroxicetones: (-CO-)<br />I elsseusderivats o elsseuspolímers.<br /><ul><li>Funcions:
  3. 3. Energètica: midói glucosa
  4. 4. Estructural: cel·lulosa
  5. 5. D’altres: ribosa, desoxirribosa</li></li></ul><li>
  6. 6. Classificaciódelsglúcids<br />Monosacàrids (oses)<br />Òsids<br />Holòsids:<br />Disacàrids<br />Oligosacàrids<br />Polisacàrids<br />Heteròsids:<br />Glicolípids<br />glicoproteïnes<br />
  7. 7. Òsids (I)<br />Formats per la unió de varis monosacàridsmitjançant:<br />Enllaços O-glicosídics<br />Sónhidrolitzables<br />àcids<br />Monosacàrid<br />Monosacàrid<br />Monosacàrid<br />Monosacàrid<br />H2O<br />OH<br />H<br />enzims<br />
  8. 8. Òsids (II)<br />Holòsids: sónaquells que estanconstituitsnomés per C, H i O.<br />Oligosacàrids: formats per entre 2 i 10 monosacàrids.<br />Polisacàrids: formats per un gran número de monosacàrids.<br />Heteròsids: formats per monosacàrids (oses) i d’altrescompostos que no sónglúcids. Per tant, a més a més de C, H i O, contenend’altreselementsquímics.<br />
  9. 9.
  10. 10. Monosacàrids (Oses)<br /><ul><li>Sónelsméssenzills.
  11. 11. No sónhidrolitzables.</li></ul>Poden ser:<br />Polihidroxialdehids<br />Polihidroxicetones<br />Sónsòlids, cristalins, de color blanc, de sabor dolç i molt solubles en aigua.<br />Sónreductors. I tenencapacitatd’aminar-se (-NH2)<br />
  12. 12. A partir de les pentoses, l’estructuramés estable no és la lineal sinó la cíclica.<br />
  13. 13. Agent Reductor: cedeixelectrons<br />AgentOxidant: capta electrons<br />
  14. 14.
  15. 15.
  16. 16. Elsmonosacàrids es classifiquenpelseugrup FUNCIONAL:<br />Aldoses<br />cetoses<br />I per el número d’àtoms de Carboni:<br />Trioses: C=3<br />Tetroses: C=4<br />Pentoses: C=5<br />Hexoses: C=6<br />
  17. 17. Abundants a la cèl·lula, ja que ésmetabòlitintermedi de la degradació de la glucosa<br />RNA<br />
  18. 18. Abundants a la cèl·lula, ja que ésmetabòlitintermedi de la degradació de la glucosa<br />Durant la fotosíntesi reacciona amb el CO2, passant de mat. Inorg. a mat. Org.<br />
  19. 19. Isòmersespacials o esteroisòmers<br />Carboniasimètric<br />
  20. 20. Isòmersespacials o esteroisòmers<br />
  21. 21. Isòmersespacials o esteroisòmers<br />-OH és a la dreta<br />-OH és a l’esquerra<br />Estructures enantiomorfes: imatge especular l’un de l’altre<br />
  22. 22.
  23. 23.
  24. 24. Diestereoisomeria<br />Forma lineal delsmonosacàrids<br />
  25. 25.
  26. 26.
  27. 27.
  28. 28.
  29. 29.
  30. 30.
  31. 31.
  32. 32.
  33. 33.
  34. 34.
  35. 35.
  36. 36.
  37. 37.
  38. 38.
  39. 39.
  40. 40. Fòrmula cíclica<br />
  41. 41.
  42. 42. En todas las aldosas (pentosas o hexosas) el hemiacetal se produce entre el aldehído y el alcohol del último átomo de carbono asimétrico.<br />Hemiacetal: función que se produce al reaccionar un alcohol con un aldehído.<br />Figura: grupos entre los que se forma el hemiacetal en la D glucosa.<br />H<br />C<br />O<br />C<br />O<br />H<br />H<br />C<br />O<br />H<br />H<br />C<br />O<br />H<br />H<br />C<br />O<br />H<br />H<br />O<br />H<br />C<br />H<br />H<br />Para construir la fórmula cíclica …….<br />
  43. 43. H<br />C<br />H-O<br />C<br />O<br />H<br />H<br />C<br />O<br />H<br />H<br />O<br />C<br />O<br />H<br />H<br />C<br />H<br />O<br />H<br />C<br />H<br />H<br />H<br />C<br />O<br />C<br />O<br />H<br />H<br />C<br />O<br />H<br />H<br />C<br />O<br />H<br />H<br />C<br />O<br />H<br />H<br />O<br />H<br />C<br />H<br />H<br />Transformación de una fórmula lineal en una cíclica<br />
  44. 44. O<br />H<br />H<br />C<br />O<br />C<br />O<br />H<br />H<br />C<br />O<br />H<br />H<br />C<br />O<br />H<br />H<br />C<br />H<br />O<br />H<br />C<br />H<br />H<br />1) Transformación de una fórmula lineal en una cíclica<br />
  45. 45. O<br />H<br />H<br />C<br />O<br />C<br />O<br />H<br />H<br />C<br />O<br />H<br />H<br />C<br />O<br />H<br />H<br />C<br />H<br />O<br />H<br />C<br />H<br />H<br />2) Transformación de una fórmula lineal en una cíclica<br />
  46. 46. H<br />O<br />H<br />C<br />C<br />O<br />H<br />H<br />C<br />O<br />H<br />H<br />C<br />O<br />H<br />H<br />C<br />H<br />O<br />O<br />H<br />C<br />H<br />H<br />3) Transformación de una fórmula lineal en una cíclica<br />
  47. 47. O<br />H<br />H<br />C<br />O<br />C<br />O<br />H<br />H<br />C<br />O<br />H<br />H<br />C<br />O<br />H<br />H<br />C<br />H<br />O<br />H<br />C<br />H<br />H<br />4) Transformación de una fórmula lineal en una cíclica<br />
  48. 48. CH2OH<br />C<br />OH<br />H<br />H<br />C<br />C<br />H<br />OH<br />OH<br />H<br />C<br />C<br />O<br />H<br />H<br />OH<br />H<br />C<br />O<br />O<br />C<br />O<br />H<br />H<br />C<br />O<br />H<br />H<br />C<br />O<br />H<br />H<br />C<br />H<br />O<br />H<br />C<br />H<br />H<br />Para proyectar la fórmula cíclica de una aldohexosa según la proyección de Haworth, esto es perpendicular al plano de escritura, el carbono 1 o carbono anomérico se coloca a la derecha, los carbonos 2 y 3 hacia delante, el carbono 4 a la izquierda y el carbono 5 y el oxígeno del anillo hacia detrás.<br /> Los OH que en la fórmula lineal estaban a la derecha se ponen por debajo del plano y los que estaban a la izquierda se ponen hacia arriba. En la formas D el -CH2OH se pone por encima y en las L por debajo.<br />El OH del carbono 1, OH hemiacetálico, 1 se pone hacia abajo en las formas alfa y hacia arriba en las beta.<br />
  49. 49. CH2OH<br />C<br />C<br />H<br />OH<br />H<br />OH<br />C<br />C<br />O<br />H<br />H<br />OH<br />H<br />C<br />H<br />C<br />O<br />O<br />H<br />O<br />CH2OH<br />C<br />O<br />H<br />H<br />C<br />O<br />H<br />H<br />C<br />H<br />O<br />H<br />C<br />H<br />H<br />Para proyectar la fórmula cíclica de una cetohexosa según la proyección de Haworth, esto es perpendicular al plano de escritura, el carbono 2, carbono anomérico, se coloca a la derecha, los carbonos 3 y 4 hacia delante, el carbono 4 a la izquierda y el oxígeno del anillo hacia detrás.<br /> Los OH que en la fórmula lineal estaban a la derecha se ponen por debajo del plano y los que estaban a la izquierda se ponen hacia arriba. En la formas D el -CH2OH (carbono 6) se pone por encima y en las L por debajo.<br />El OH hemicetálico se pone hacia abajo en las formas alfa y hacia arriba en las formas beta.<br />
  50. 50.
  51. 51.
  52. 52.
  53. 53.
  54. 54.
  55. 55.
  56. 56.
  57. 57.
  58. 58.
  59. 59.
  60. 60.
  61. 61.
  62. 62. Disacàrids i Oligosacàrids<br />Estanunits per enllaços O-glicosídics.<br />Si reacciona el –OH del carbonianomèricd’unmonosacàridamb un altre –OH qualsevold’unaltremonosacàrid, ambduessubstàncies quedaran unides.<br />Es formarà un disacàrid i una molèculad’aigua.<br />
  63. 63. S’anomenaα–glicosídic si el primer monosacàridésα i es denomina β–glicosídic si el primer monosacàridésβ<br />
  64. 64. Enllaçmonocarbonílic<br />Ex: maltosa, cel·lobiosa i lactosa<br />
  65. 65. Enllaçdicarbonílic<br />Ex: sacarosa<br />
  66. 66.
  67. 67.
  68. 68.
  69. 69.
  70. 70.
  71. 71.
  72. 72.
  73. 73. Polisacàrids<br />N monosacàridspolisacàrid + (n-1) H2O<br /><ul><li>Homopolisacàrids: es classifiquensegons el tipus de monosacàrid i el tipusd’enllaç.
  74. 74. Enllaçα–glicosídic: midó, glicogen
  75. 75. Enllaçβ–glicosídic: cel·lulosa, quitina
  76. 76. Heteropolisacàrids:
  77. 77. Enllaçα–glicosídic: pectina, agar, goma aràbiga</li></li></ul><li>
  78. 78. Polisacàridsd’interésbiològic<br />Energètic:<br />Midó: sintetitzatpelsvegetals. Estàformat per milers de molècules de glucosa en unió α – 4 , cada 12 glucoses, presenta ramificacionsprunionsα – 6<br />Glucògen: d’origen animal i d’estructura similar al midóperò de majormassa molecular i mésramificat. Es troba al fetge i alsmúsculs.<br />Estructural:<br />Cel·lulosa: està transformada per la unió β – 4 de varis milers de molècules de glucosa. Forma les paretscel·lulars de les cèl·lulesvegetals.<br />Quitina: formada per un derivatnitrogenat de la glucosa: la N-acetil-glucosamina. Constitueixelsexoesqueletsdelsartròpodes.<br />
  79. 79. Midó<br />
  80. 80.
  81. 81.
  82. 82.
  83. 83.
  84. 84.
  85. 85.
  86. 86.
  87. 87.
  88. 88.
  89. 89. Glicògen<br />Funció de reserva en animals.<br />Es troba al fetgei alsmúsculs.<br />Polímer de maltosesunides per mitjàd’enllaçosα(1-4) ambramificacionsα(1-6). Apareixen cada 6 a 10 glucoses.<br />AmbIode es tenyeix de vermellfosc. <br />
  90. 90. Cel·lulosa<br />Pàg. 39 – cel·lobiosa<br />
  91. 91. Quitina<br />
  92. 92. Pàg. 40 – quitobiosa<br />
  93. 93.
  94. 94.
  95. 95.
  96. 96.
  97. 97. Heteropolisacàrids<br />Pectina: a la paretcel·lulardelsteixitsvegetals. Capacitatgelificant que s’utilitza per preparar melmelades.<br />Agar: s’extreu de les alguesvermelles (rodofícies). Hidròfil i s’utilitza de medi de cultiu.<br />Goma aràbiga: secretada per les plantes que elsserveix per tancarferides. S’utilitzacom a goma d’enganxar.<br />
  98. 98. Glúcidsassociats a altrestipus de molècules<br />Pàg. 41<br />

×