ecologia
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share

ecologia

  • 3,050 views
Uploaded on

http://aixoplugat.blogspot.com

http://aixoplugat.blogspot.com

More in: Travel , Technology
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
3,050
On Slideshare
2,441
From Embeds
609
Number of Embeds
6

Actions

Shares
Downloads
61
Comments
0
Likes
1

Embeds 609

http://agora.educat1x1.cat 415
http://aixoplugat.blogspot.com.es 130
http://aixoplugat.blogspot.com 45
http://www.aixoplugat.blogspot.com.es 11
http://www.aixoplugat.blogspot.com 6
https://aixoplugat.blogspot.com 2

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. 1
    Tema 7: L’estructuradelsecosistemes
  • 2. 2
    L’Ecologia
    És la ciència que estudia els èssers vius (Biocenosi) i les relacions que s’estableixen entre ells i el medi que els envolta (Biòtop)
    Biocenosi
    Població A
    Indiv. 1
    Indiv. 2
    Indiv. 3
    Indiv. 4
    Població B
    Població C
    Biòtop
    Medi
    Substrat
    Factorsambientalsabiòtics
    * Llum
    * Aigua/humitat
    * Temperatura
    * Pressió
    * Salinitat
    * Corrents (aigua o aire)
    Relacions
    intraespecífiques
    Relacions
    interespecífiques
  • 3. 3
    Elsecosistemes
    És un sistema natural complex en què hi ha factors abiòtics (Biòtop) i uns elements biològics (Biocenosi) que estan en contínua interacció pel flux d’energia i matèria.
    Tema 6: Elsfactorsambientals i elsorganismes
    Macroecosistema Mesoecosistema Microecosistema
  • 4. 4
    L’Ecologia
    Ecosistema: Conjunt format per els éssers vius i el medi on viuen.
    Població: Conjunt d’individus de la mateixa espècie que viuen en un mateix moment en una mateixa zona
    Hàbitat: Conjunt de biòtops en què un organisme pot viure
    Nínxol ecològic: Funció tròfica que realitza una espècie en un ecosistema.
  • 5. 5
    Medi
    Medi terrestre:
    • Presènciad’aire (O2).
    • 6. Presència de llum
    • 7. Medihoritzontal
    • 8. Medimolt variable
    • 9. Mancançad’aigua en l’espai o temps
    Medi aquàtic:
    • Presència d’aigua
    • 10. Medi vertical
    • 11. Medi poc variable
    • 12. Mancança d’aire (O2).
    • 13. Mancança de llum
  • 6
    Mediaquàtic
    • 70% superfície Terra.
    • 14. Nèuston: pel·licula superficial de l’aigua.
    • 15. Plàncton: prop de la superficie.
    • 16. Nècton: animalsnedadors.
    • 17. Bentos: organismes del fons.
  • 7
    Mediaeri
    • Zona atmosfera propera a la superfície terrestre.
    • 18. Barrejagasos:
    • 19. 78%Nitrogen
    • 20. 21% Oxigen
    • 21. 1% Altresgasos
    • 22. Necessiten estructures de sustentació.
    • 23. Esquelets
    • 24. Teixitllenyós
  • 8
    Substrat
    • Conjuntsubstàncies que formen la superfícieonelsorganismes es fixen, s’aguanten o es desplacen:
    • 25. sòl *
    • 26. Aigua: propi del mediaquàtic. Teneneadaptacionsespecials.
    • 27. Altresésservius: PARÀSITS . Òrgansespecials per adaptar-se a l’HOSTE.
  • 9
    Substrat
    • sòl : el mésimportant del mediaeri. Produïda per l’alteració de les roques i restes orgàniques.
    • 28. Horitzons:
    • 29. A : terrasuperifical + humus
    • 30. B : terra rica en sals
    • 31. C : roca mare
    • 32. Sòlsinmadurs: falta algun.
    • 33. Costumshipogeus/epigeus.
  • 10
    El Biòtop
    Té una acció-reaccióamb la biocenosi. Si hi ha canvis en elsfactorsambientalselsorganismesprodueixen una resposta. Elsindividus no adaptats poden morir.
    Límits de tolerància són els valors màxims i mínims que els organismes poden tolerar generant una amplitud de tolerància. Si un factor supera els límits en un moment determinat es diu que és un factor limitant.
    Euri-: gran amplitud de tolerància
    Esteno-: gran estretor de tolerància
  • 34. 11
    El Biòtop
    Factor limitant: LLei del mínim (enunciats)
    1. Un organisme no és mes fort que l’esglaómés débil en la seva cadena ecològica de requeriments.
    2. La llei del mínimdiu que el nutrient que es trobamenys disponible és el que limita la producció, encara que elsaltresestiguin en quantitatssuficients.
    3. El creixementd’una planta depèndelsnutrients disponibles només en quantitasmínimes.
    4. La distribuciód’unaespècieestarà controlada pel factor ambiental per el quèl’organismetingui un rangd’adaptabilitato control mésestret.
  • 35. 12
    El Biòtop
    Factor limitant: Principisadicionals a la “llei” de tolerància
    Elsorganismes poden tenir un rang de tolerànciamoltampli per un factor i altresmoltestrets per altresfactors.
    2. Elsorganismesambrangsamplis de tolerància per totselsfactorssónels que tenenmajoroportunitad de distribuir-se extensament.
    3. Quan les condicions no sónòptimes per una espècie respecte a un factor ecològic, elslímits de tolerància solen reduir-se en altresfactorsecològics. Per exemple, quan el nitrogen del sòléslimitant, la resistència del conreu a la sequeradisminueix. En altresparaules, necessitamésaigua per prevenir el pansimentquan les concentracions de nitrogensónbaixes que quansónaltes.
  • 36. 13
    El Biòtop
    Factor limitant: Principisadicionals a la “llei” de tolerància
    4. Ambmoltafreqüència, es descubreix que en la naturalesaelsorganismes no viuen en realitat en elsllindarsòptims (determinatsexperimentalment) d’un factor físic en particular.
    5. La reproducció sol ser en un períodecrític en el que elsfactorsabiòtics o ambientalstenengransprobabilitats de tornar-se limitants. En aquests casos, elslímits de tolerància de l’individu i llursllavors, ous, embrions, plàntules o larves solen ser mésestrets que els de les plantes o animalsadultsquan no s’estanreproduint.
  • 37. 14
    El Biòtop. Factorsabiòticsfísics
    Temperatura:
    * T. min a la Terra: -88,3ºC Antàrtida
    * T.màx a la Terra: +60ºC Sàhara
    * Aigua: li costa escalfar-se i refredar-se
    + a més, gel: aïllatèrmicament capes inferiors.
    + superfície: - 2ºC a +30ºC
    + majorpart: +2ºC a +4ºC
    Vida activa a: pocs sota zero a +50ºC
    • Congelació o desnaturalització
    • 38. Les plantes resisteixenmillor.
  • 15
    El Biòtop. Factorsabiòticsfísics
    Temperatura:
    * Animalshomeoterms:
    + S’aïllenambpèl, plomes, capa de greix.
    + poden emigrar a zonescàlides a l’hivern.
    + hàbitscrepusculars (matutins o vespertins) a l’estiu.
    * AnimalsPoiquiloterms:
    + S’allunyen del fredamagant-se
    + amb calor, igual que homeoterms.
  • 39. 16
    El Biòtop. Factorsabiòticsfísics
    Temperatura:
    * A temperaturesbaixes cal no perdremoltaenergiadoncs fa falta per mantenir la temperatura corporal: letàrgia i baixamobilitat. Si fes falta augmentar la temperatura interna cal augmentar la mobilitat.
    * A temperaturesaltes: gran pèrduad’aigua per mantenir el cosfred. Un cop de calor pot provocar la desnaturalització de proteïnes i la mor: transpiració
    En altestemperatures es potperdremoltaaigua, cal:
    - fulles molt primes
    - estructures carnoses de magatzemd’aigua.
  • 40. 17
    El Biòtop. Factorsabiòticsfísics
    2. Llum:
    Radiació que arriba a la Terra:
    • ultraviolada: λ inf. 360 nm
    • 41. Visible: λ entre 360 i 760 nm
    • 42. Infrarroja: λmés de 760 nm
    Influeix en la ESTRATIFICACIÓ:
    - màx. Expressió a les selves o boscostropicals.
  • 43. 18
    El Biòtop. Factorsabiòticsfísics
    2. Llum:
    La llum és necessària per la fotosíntesi. Algunes no admeten gran lluminositat (esciòfiles) i tenen les fulles en disposició per captar la màxima llum possible doncs viuen en estrats inferiors. Alguns individus com les acàcies presenten fototropisme
    Altres són heliòfiles i prefereixen la màxima insolació posssible, tenen tendència a ocupar els estrats superiors.
    En el mar també hi ha estrats entre 0 i 200m de profunditat (zona fòtica). En la zona afòtica no podem trobar organismes fotosintètics.
  • 44. 19
    El Biòtop. Factorsabiòticsfísics
    2. Llum:
    Plantes terrestres. Estrats:
    Mediaquàtic: (llibre)
    • 0 i 200m de prf. (zona fòtica).
    • 49. + horitzonsd’ALGUES.
    • 50. En la zona afòtica no podemtrobarorganismesfotosintètics.
  • 20
    El Biòtop. Factorsabiòticsfísics
    2. Llum:
    Coloració críptica: és la que permetconfondre’samb el medi.
    Coloraciómimètica: quan al que s’imitaés un organismeperillóssenseser-ho.
    Coloracióaposemàtica: és una coloració vistosa i contrastada que exhibeixenalgunsanimals per advertir de la sevaperillositat o que sónverinosos.
  • 51. 21
    El Biòtop. Factorsabiòticsfísics
    2. Llum:
    Biolumiscència
    Fotoperìode: realització de determinatsprocessossegons la durada del dia i de la nit.
  • 22
    El Biòtop. Factorsabiòticsfísics
    3. Humitat:
    És la quantitat de vapor d’aigua que hi ha a l’atmosfera.
    Humitat absoluta: és la quantitat real que hi ha i s’expressa en gr/m3
    Humitat relativa: és la relació entre l’aigua que hi ha i la màxima que hi podria haver-hi en aquelles condicions de pressió i temperatura; s’expressa en %
    Transpiració: procés biològic de pèrdua d’aigua per refrigerar-lo
    Evaporació: procés físic que es dóna en l’aigua lliure
  • 55. 23
    El Biòtop. Factorsabiòticsfísics
    3. Humitat. ANIMALS:
    CLIMES HUMITS
    Algunsésserstenen una cobertamolthumida i llefiscosa per facilitar la transpiració, comels que realitzen la respiraciócutània (salamandra)
    CLIMES SEMI O SECS
    Altresposeeixen estructures rígides, superposades per evitar al màxim les pèrduesd’aiguacom les escatesdelsrèptils
    (Pàg.148)
  • 56. 24
    El Biòtop. Factorsabiòticsfísics
    3. Humitat:
    Altres estructures serveixen per crear un microambient que retingui la humitat i disminueixi la pèrdua d’aigua
    Esl artròpodes tenen una coberta quitinosa que aïlla el cos del medi extern
  • 57. 25
    El Biòtop. Factorsabiòticsfísics
    3. Humitat:
    Elsorganismesviustenenporus o estomes(si sónvegetals), per poder controlar la sortidad’aigua. Una pèrdua elevada pot representar la mor de l’individu. Aquestssónmolt numerosos ambindividus que poden perdre gran quantitat (com les plantes higròfites de zonesmolthumides) i sónmoltbaixos i envoltats de pèls en plantes xeròfites
  • 58. 26
    El Biòtop. Factorsabiòticsfísics
    4. Pressióatmosfèrica i hidrostàtica:
    La pressióhidrostàtica es considera igual per tot el cos de l’individu i correspon al pes de l’aigua que hi ha per sobre/ superfície. Pot arribar a ser de moltesatmosferes. Si hi ha cavitatsambgasosl’organismes’axafa (elsorganismes de profunditat no tenenbufetanatatòria), aixó condiciona també la forma plana
    En alçada la concentració o pressió parcial d’oxigendisminueix, a 6.000m és del 50%, aixó provoca una anòxia. Les primerescèl·lules que ho noten són les neurones, que en pocssegonssenseoxigen moren i deixenunsespaisbuits en el cervell
  • 59. 27
    El Biòtop. Factorsabiòticsquímics
    5. Concentraciód’oxigen:
    La concentració d’oxigen atmosfèric es considera constant al 21%, no així en el mar.
    Activitatfotosintètica
    Consumpeixos
    Degradaciómatèriaorgànica
    Renovacióaigua
  • 60. 28
    El Biòtop. Factorsabiòticsquímics
    1. Concentraciód’oxigen:
    La concentració d’oxigen en aigua depèn d’alguns factors:
    • Capacitat de renovació de l’aigua
    • 61. Temperatura de l’aigua
    • 62. Activitat química
    • 63. Activitat biològica
    Una elevada concentració ens indica una salubritat elevada amb baixa contaminació física, química i biològica
  • 64. 29
    El Biòtop. Factorsabiòticsquímics
    2. Concentració de diòxid de carboni:
    ppm = parts per milió
    320ppp = 0,320 0/00 = 0,032 %
    Les combustions, fonamentalment, sembla que estan provocant un augment d’aquest gas en l’atmosfera.
    Juntament amb el metà són els gasos més importants en l’afecte hivernacle que segons els estudis són els que estan produint un augment d’aquest fenomen
  • 65. 30
    El Biòtop. Factorsabiòticsquímics
    2. Concentració de diòxid de carboni:
    La indústria més contaminant espanyola emet 10.000 milions de kg de CO2/any.
    Kyoto recomana disminuir les emissions en 1.000 milions de tonelades/any.
  • 66. 31
    El Biòtop. Factorsabiòticsquímics
    3. Salinitat:
    L’aigua de mar fonamentalment està formada per clorur sòdic (Cl Na) i de magnesi (Cl Mg) i pobres amb calci.
    Aquestes sals provenen del transport de material continental o de l’aportació de fenòmens volcànics marins (derivats del sofre)
    La concentració de sals depèn de:
    • Temperatura (la solubilitat augmenta amb la temperatura)
    • 67. Processos evaporatius (l’evaporació elimina només l’aigua, no la sal)
    • 68. Processos de congelació (la congelació afecta únicament a l’aigua)
    • 69. Processos d’aportació d’aigua dolça continental
  • 32
    El Biòtop. Factorsabiòticsquímics
    3. Salinitat:
    És la concentració de sals minerals que hi ha en un medi. És molt important per la distribució dels individus en l’aigua:
    • Aigua dolça <0,2 g/l
    • 70. Aigua salada
    Osmosi: procés de difusió d’aigua a través d’una membrana semipermeable des de la zona menys concentrada (hipotònica) a la més concentrada (hipertònica)
  • 71. 33
    El Biòtop. Factorsabiòticsquímics
    3. Salinitat:
    Vegetals: sofreixen molt per absorbir aigua en un medi salí.
    Animals homeosmòtics o homeohalins: tenen capacitat de mantenir la seva concentració de sals interna sigui quina sigui l’externa (salmó).
    Animals poiquilosmòtics: adequan la seva concentració a la present en l’exterior, si aquesta canvia radicalment no poden sobreviure.
  • 72. 34
    El Biòtop. Factorsabiòticsquímics
    4. pH:
    Correspon al grau d’acidesa d’un sòl o l’aigua.
    Si la concentració d’ions H+ és elevada el medi és àcid. Si és baixa és bàsic o alcalí
    L’acidesa del medi determina, entre altres factors, la capacitat d’absorbir determinats ions o d’intercanviar-los amb el medi
  • 73. 35
    La biocenosi.
    1. Les poblacions. Característiques
    Biocenosi: conjunt de poblacions (comunitat) presents en un ecosistema.
    Població: conjunt d’individus d’una mateixa espècie que habiten en una zona determinada en un moment determinat
    En un sistema en equilibri, la població d’una espècie es manté pràcticament constant. Si el nombre pateix fluctuacions en el temps però no canvia significativament vol dir que el sistema és complex i organitzat (clímax)
    Hi ha una sèrie de paràmetres naturals que poden alterar-ne el nombre.
  • 74. 36
    Elsecosistemes i el temps
    1. Relacionsintraespecífiques.
    Són les que s’estableixen entre individusd’unamateixaespècie i dinsd’unamateixapoblació.
    Poden ser:
    • negatives o (efecte de massa o perjudicials): competència per l’aliment, l’espai, la llum, l’hembra.
    • 75. possitives (efecte de grup o d’ajuda):cooperació en la recerca d’aliment, de defensa, etc.)
    Poden ser temporals o perennes (mantenen tota la vida)
    La competència intraespecífica és negativa per al individu però és possitiva per l’espècie
  • 76. 37
    Elsecosistemes i el temps
    1. Relacionsintraespecífiques. Familiars
    Associacions familiars: impliquen una sèrie de relacions: aparellament, nidificació, alimentació i cura des descendents
    Parental: estan formades pels progenitors i la prole, moltes vegades és polígama (formada per un sol mascle dominant i diverses femelles amb les seves cries.
    Matriarcal: la femella es queda amb les cries, a vegades, per poder donar de menjar es menja el mascle després d’aparellar-se
  • 77. 38
    Elsecosistemes i el temps
    1. Relacionsintraespecífiques. Familiars
    Filial: Els progenitors abandonen els ous i quan les cries neixen es reuneixen en grups per defenser-se millor
    Patriarcal: estan compostes pels mascles i les cries. El mascle té cura fins que les cires ja són el suficientment grans.
  • 78. 39
    Elsecosistemes i el temps
    1. Relacionsintraespecífiques. Colonials
    Colònia: quan els individus que s’obtenen per reproducció asexual romanen junts en una mateixa estructura però independents.
    Corall: és una associació entre un protozoo (pòlip que captura matèriaorgànica) una alga (que potfer la fotosíntesi) que pot incorporar carbonatcàlcic en la seva estructura
    Volvox és una alga d’unes 500 cèl·lules màxim en que comença a haver-hi especialització
  • 79. 40
    Elsecosistemes i el temps
    1. Relacionsintraespecífiques. Gregàries
    Gregàries: constituïdes per conjunts d’individus que viuen junts durant un període de temps més o menys llarg amb la finalitat d’ajudar-se
    Emigrar, recerca d’aliment
    Defenser-se
    Caçar o aparellar-se
  • 80. 41
    Elsecosistemes i el temps
    1. Relacionsintraespecífiques. Socials o estatals.
    Socials (Estatals): Formada per individusjerarquitzats, solen ser diferentsanatòmica i fisiològicamentpel que no poden viurefora de la població
    1. Ous
    6. Larva: depenent de l’alimentació podran ser obreres (mel) o reines (jalea)
    3. Larva
    4. Obrera (femella estèril).Funció A
    5. Obrera. Funció B
    6. Soldat
    7. Ninfa
    8. Swarmer
    Els mascles a vegades únicament tene una funció reproductiva.
  • 81. 42
    Elsecosistemes i el temps
    2. Dinàmica de les comunitats. Competència
    En una comunitat on hi viuen espècies diferents s’estableixen relacions entre elles anomenades relacions interespecífiques; aquestes van des de la cooperació més absoluta fins l’eliminació entre elles
    Competència: quan dues espècies necessiten d’un mateix recurs apareix aquesta relació, que normalment acaba desplaçant una espècie a l’altre. També pot portar a una coexistència que defugeix la competència temporal.
    Pot ser de dos tipus:
    Per interferència: quan una activitat d’una espècie limita l’accés a un recurs d’una altre. Un arbre i una planta per la llum.
    Per explotació: quan dos espècies s’alimenten del mateix
    Llei ecològica:
    Quan dues espècies lluiten per un mateix recurs una d’elles desapareix
  • 82. 43
    Elsecosistemes i el temps
    2. Dinàmica de les comunitats. Competència
    Mecanismes per fugir de la competència:
    Alimentar-se de diferents estadis, mides
    Emigrar
    Alimentar-se en un moment diferent canviant el cicle de vida
    Disminuir la seva població proporcionalment o coexistir
    1. En alimentar-se d’insectes fitòfags però de diferents mides deixen de competir
    4. La coexistència comporta una disminució del valor k.
  • 83. 44
    Elsecosistemes i el temps
    2. Dinàmica de les comunitats. Depredació
    Aquestterme de depredador ésrelatiu, doncs un pot ser-ne respecte a una altreespècie, però ser presa d’unaespècie superior.
    A més no sempre el predador cal que siguimés gran que la presa
  • 84. 45
    Elsecosistemes i el temps
    2. Dinàmica de les comunitats. Depredació
    Depredació: quan una espècie és capaç de matar (depredador o predador amb adaptacions per caçar) a una altre per alimentar-se d’ella (presa) encara que aquesta intentarà tenir mecanismes de defensa
  • 85. 46
    Elsecosistemes i el temps
    2. Dinàmica de les comunitats. Depredació
    Aquesta relació depredador/presa porta a un model ecològic de comportament que rep aquest nom i que presenta gràfiques típiques.
    Després d’augmentar la quantitat de preses augmenta el nombre de predadors i quan aquest s’aproxima al valor k cau el nombre de preses, cosa que provoca la caiguda del nombre de predadors, etc.
  • 86. 47
    Elsecosistemes i el temps
    2. Dinàmica de les comunitats. Depredació
    En el procés de depredació hi ha un flux unidireccional de la matèria (va de la presa al depredador).
    Aixó fa que el nombre de preses determina el nombre possible de predadors i, en conseqüència el nombre de predadors afecta al nombre de preses.
    Llei ecològica:
    El nombre d’individus d’una espècie, en un ecosistema, depèn en primer lloc de la quantitat de matèria disponible per alimentar-se.
    El nombre de predadors ve donat pel nombre de preses però no al revés.
  • 87. 48
    Elsecosistemes i el temps
    2. Dinàmica de les comunitats. Parasitisme
    El parasitisme es produeix quan una espècie anomenada paràsit viu a costa del material nutritiu d’un altre anomenat hostatger. El paràsit li causa un efecte perjudicial, però aquest no li causa la mor directe.
    Els ectoparàsits se situen en l’exterior i necessiten estructures adients (òrgans perforadors, xucladors, etc. per extraure el nutrients)
    Oruga del pi
    Pulgons
  • 88. 49
    Elsecosistemes i el temps
    2. Dinàmica de les comunitats. Parasitisme
    Els endoparàsits viuen en l’interior d’un hostatger, per aixó perden alguns òrgans que serien inservibles, inútils o que dificultarien la relació; i en desenvolupen d’altres per parasitar (fixació, etc.)
    Tènia en sistema digestiu
    Plasmodium (malària) en sistema circulatori
  • 89. 50
    Elsecosistemes i el temps
    2. Dinàmica de les comunitats. Explotació
    És un parasitisme social en la que unes surten guanyant i altresperdent, comaquelles que s’alimenten de la caçad’altres
    El cucut posa les cries en nius d’altres ocells perquè els incubin i els alimentin
    Una cria de Cuculus canorus en un niu d’un altre ocell
  • 90. 51
    Elsecosistemes i el temps
    2. Dinàmica de les comunitats. Simbiosi
    Els líquens són una associació entre un fong i una alga. L’alga fa la fotosíntesi i produeix glucosa o matèria orgànica de la que s’alimenta el fong; aquest s’encarrega d’obtenir o mantenir la humitat necessària per què l’alga visqui.
  • 91. 52
    Elsecosistemes i el temps
    2. Dinàmica de les comunitats. Simbiosi
    És un mutualisme obligat. La relació s’ha fet tan íntima que requereixen per viure un de l’altre; normalment viuen íntimament units
    Lleguminoses són un tipus de planta que està associada a uns bacteris que es localitzen en una espècie de nòduls a les arrels (agafen nutrients de la planta) que tenen la capacitat de reduir al N2 atmosfèric i finalment convertir-lo en nitrats (necessaris per la planta)
  • 92. 53
    Elsecosistemes i el temps
    2. Dinàmica de les comunitats. Comensalisme
    Comensalisme: quan un individu (comensal) aprofita les restes de menjar. En aquest cas una espècie es beneficia i l’altre no, però no en surtperjudicada
    Foresi: una és transportada passivament per l’altra.
    La rèmora que s’enganxa al cosdelstaurons per traslladar-se i menjar les restes del menjar.
  • 93. 54
    Elsecosistemes i el temps
    2. Dinàmica de les comunitats.
    Inquilinisme: Una espèciedónaaixopluc a una altresenseveure’s perjudicada
    Tanatocresi: aprofitament que fa una esècie de restes, exrements i cadàversd’unaltre.
  • 94. 55
    Elsecosistemes i el temps
    2. Dinàmica de les comunitats. Comensalisme
    Mutualisme: Quan dos individus de diferent espècie cooperant per beneficiar-se als dos
    Protecció i eliminació de paràsits
    Protecció i neteja
  • 95. 56
    Elsecosistemes i el temps
    2. Dinàmica de les comunitats.
    Antibiosi: impossibilitat que unsorganismesvisquin al costatd’unsaltres. Per secreciód’antibiòtics.
    p.e.: fongPenicillumsecreta substància que capmicroorganisme si pot posar al voltant.
  • 96. 57
    Elsecosistemes i el temps
    2. Dinàmica de les comunitats.
    Mostres – mostreig
    Rèpliques
    Transsecte
    Processament – identificació
    Freqüència
    Densitat
    Abundància
    Dominància
    Diversitat
  • 97. 58
    Elsecosistemes i el temps
    2. Dinàmica de les comunitats.
    Freqüència
    És el percentatnge de mostres en quès’harecol·lectat.
    F = Mn/Mt * 100
    Mn : nº mostres de l’sp.
    Mt : nº total mostres.
  • 98. 59
    Elsecosistemes i el temps
    2. Dinàmica de les comunitats.
    Densitat
    Nombre d’individusd’unasp. Per unitat de superf o volum.
    D = n/S
    * En comunitatsvegetals: COBERTORA : tant per cent de spuerfície de la mostra que estàrecobert per una espècie.
  • 99. 60
    Elsecosistemes i el temps
    2. Dinàmica de les comunitats.
    Abundància
    Quantitat total d’ind. Que hi ha d’unasp.
    A = n / M
  • 100. 61
    Elsecosistemes i el temps
    2. Dinàmica de les comunitats.
    Dominància
    Proporció entre el nombre d’individusrecol·lectatsd’aquestaespècie i el nombre total d’individusrecol·lectats.
    D = n/N
    * Les sp.Mésabundantsacostumen a donar nom a l’ecosistema.
  • 101. 62
    Elsecosistemes i el temps
    2. Dinàmica de les comunitats.
    Diversitat
    Probabilitat que, en prendre una mostra a l’atzard’unacomunitat, cada individusiguid’unaespèciediferent.
    Intervé:
    • Nombre espècies.
    • 102. Nombre d’individus.
    Índex Shannon-Weaver (H)
  • 103. 63
    La biocenosi.
    1. Les poblacions. Característiques
    Paràmetrespoblacionals: (N:nombre total d’individus)
    1. Taxa de natalitat(b): nombre d’individus que neixen en un tempsdeterminat
    b= (dN/dt) · N dN/dt = nº naix per unitat de temps.
    2. Taxa de mortalitat(m): nombre d’individus que moren en un tempsdeterminat
    m = dN/dt) · N dN/dt= nº morts per unitat de temps.
    Corbes de supervivència: aquelles que mostren què és el que passa amb la mortalitat dins d’una mateixa generació d’individus d’una mateixa espècie
  • 104. 64
    La biocenosi.
    1. Les poblacions. Característiques
    4. Taxad’immigració(i): nombre d’individus que ingressen des d’unaltrelloc
    i= dN/dt· N dN/dt= nº immigrants per unitat de temps
    5. Taxad’emigració(e): nombre d’individus que deixen la sevapoblació
    e = dN/dt· N dN/dt= nº emigrantsper unitat de temps
    6. Taxa de creixement(r): incrementd’individus en un certtemps
    r = b – m + i - e
    Per estudiar els canvis poblacionals es realitzen diferents mètodes com el de les gràfiques poblacionals.
    Depenen de les formes que agafen aquestes poden extraure una sèrie de conclusions, però sempre l’augment es deu a la disposició de recursos alimentaris.
  • 105. 65
    Elsecosistemes i el temps
    1. Dinàmica de les poblacions.
    Quins factors cal tenir en compte per avaluar el creixement d’una població?
    Hi ha dues forces oposades:
  • 106. 66
    Elsecosistemes i el temps
    1. Dinàmica de les poblacions.
    Diferents tipus de corbes:
    Corba exponencial o en J: es dóna quan no hi ha cap tipus d’oposició (suficient quantitat de nutrients, sense depredadors, etc.) en el medi. Succeeix:
    * poblacions bacterianes o cultius bacterians durant les primeres hores.
    * espècies oportunistes o generalistes durant un temps
  • 107. 67
    Elsecosistemes i el temps
    1. Dinàmica de les poblacions.
    6. Corba sigmoïdal o en S: es produeix en les poblacions que troben algun tipus de resistència ambiental (mancança de nutrients, presència de depredadors o paràsits, etc.)
    S’observen diferents fases:
    Creixement lent per adaptar-se al medi (recerca d’aliments i parella reproductiva)
    Creixement exponencial
    Punt d’inflexió (aparició de resistència amb stress ecològic)
    Creixement lent fins arribar a k o capacitat de càrrega del medi.
    Equilibri dinàmic al voltant de k
  • 108. 68
    La biocenosi.
    1. Les poblacions. Característiques
    Hi ha dos grans tipus d’estratègies reproductives:
    Estratègia r (elevada taxa reproductiva):
    • Espècies oportunistes
    • 109. Medis canviants o inestables
    • 110. Molts descendents
    • 111. Gran mortalitat infantil
    • 112. Molt poc especialitzats
    Estratègia k (nombre d’individus al voltant de capacitat de càrrega del medi):
    • Medis estabilitzats
    • 113. Pocs descendents, tenen cura d’ells
    • 114. Molts arriben a edat adulta
    • 115. Molt especialitzats
  • 69
    La biocenosi.
    1. Les poblacions. Característiques
    Un altre mètode d’estudi és la realització de piràmides d’edat i sexe.
    Ens permet predir el futur i explicar el passat.
    Piràmide normal:
    • Cap fenomen especial
    • 116. Corba de supervivència Tipus I.
    • 117. Està assegurat el futur
    Piràmide invertida:
    • Aparició depredadors, paràsits.
    • 118. Mala adaptació al medi
    • 119. Regressiva o tendència a extingir-se
  • 70
    Elsecosistemes i el temps
    3. La successió i la regressióecològica
    La successió és el procés pel qual en una mateixa àrea es passa d’una comunitat a una altra, fins arribar a una comunitat adaptada plenament a les condicions pròpies (climàtiques, litològiques, topogràfiques, biològiques, etc.) anomenada Climax
    El sòl condiciona a la biocenosi però aquesta també modifica el biotop.
    Formació d’un bosc: pot tardar fins 150 anys
  • 120. 71
    Elsecosistemes i el temps
    3. La successió i la regressióecològica
    Successió primària: és la que s’inicia en un lloc on anteriorment no hi havia organismes: illa volcànica oceànica, un delta, etc. Neccessita d’espècies oportunistes o pioneres i molt de temps
    Successió secundària: aquella que es produeix en un lloc on anteriorment si hi havia i per tant ha hagut una pèrdua de biodiversitat i una regressió (incendi, inundació, plaga.
  • 121. 72
    Elsecosistemes i el temps
    3. La successió i la regressióecològica
    Successió clímax: aquella que està plenament evolucionada i adaptada a les circumstàncies ambientals. No s’aconsegueix mai doncs naturalment hi ha regressions o successió negativa
    • Màxima biodiversitat
    • 122. Màxim nombre de relacions entre les espècies
    • 123. Tots els nínxols ecològics estan ocupats
    • 124. La matèria està en els organismes (terra pobre)
    • 125. Màxim equilibri amb el medi