Evolució de la mortalitat als barris de Barcelona abans i després de la crisis, per Maica Rodríguez-Sanz i Carme Borrell. Jornada Planificació urbana, habitatge i desigualtats en salut. Agència de Salut Pública de Barcelona, 8 d'octubre del 2015.

1. Maica Rodríguez-Sanz, Carme Borrell

2. Índex
ANTECEDENTS
OBJECTIUS
MÈTODES
RESULTATS
DISCUSSIÓ
CONCLUSIONS

3. Salut urbana
Més de la meitat de la població viu en àrees urbanes.
La urbanització afavoreix el desenvolupament de les comunitats i la millora de les
condicions de vida i de salut de les poblacions, però, a les ciutats es concentren certs
riscs, on es generen desigualtats socials, ja que hi ha zones de major privació i on es
concentren les poblacions més vulnerables.
[WHO 2011]

4. Els determinants de les desigualtats en salut a nivell urbà
[Borrell 2013 ]
GOBERNANÇA URBANA
EIXOS DE DESIGUALTAT
Classe social, gènere, edat, etnia/migració
natural: clima, geografía
entorn construït:
Movilitat en transport
característiques medioambientals:
aire, aigua, soroll
Accés a alimentació saludable
CONTEXT FÍSIC
urbanisme: infraestructura pública,
equipaments
habitatge
•
•
•
•
•
•
•
CONTEXT SOCIOECONÒMIC
• factors econòmics
• Treballa i condicions de treball
• seguretat
• xarxes socials
• participació en la comunitat
• entorn domèstic i familiar
• polítiques públiques: educació, salut,
serveis socials, etc.
• transferencies socials: pensions
ENTORNS
barri, escola, lloc de feina
SEGREGACIÓ

5. Els determinants dels canvis en les desigualtats territorials en salut

6. Regeneració urbana
1980’s 1990’s 2000’s 2010’s
PERI’s
Plans Especial de
Reforma Integral
Canvis en el context físic dels barris de Barcelona

7. Crisis econòmica
Evolució de l’atur a Catalunya [EPA]
Canvis en el context socio-econòmic dels barris de Barcelona

8. Crisis econòmica
Canvis en el context socio-econòmic dels barris de Barcelona

9. Immigració econòmica
Canvis poblacionals als barris de Barcelona
[Bayona, 2011]

10. [Bayona, 2011]
Mobilitat residencial selectiva
Canvis poblacionals als barris de Barcelona
Dispersió de la
població estrangera
del centre a la
perifèria
Nous residents
autòctons
als barris nous
del Poble Nou

11. Evolució de las desigualtats territorials en mortalitat
La mortalitat és un dels indicadors poblacionals més utilitzats i útils per vigilar les
desigualtats territorials en salut, no obstant, és un indicador que pot presentar
algunes limitacions per analitzar l’efecte dels canvis contextuals i poblacionals.
Els estudis d’evolució de les desigualtats socioeconòmiques entre barris en la
mortalitat entre barris o àrees mostren resultats inconsistents:
• Augmenten: UK [Thomas 2010], Glasgow [Exeter 2011], Sydney [Hayes 2002].
• Estables: Montreal [Pampalon 2008], New York [Karpati 2006], Turín [Marinacci 2004].
• A l’Estat espanyol, també hi ha discrepàncies:
o Tendeixen a augmentar a Sevilla [Ruiz-Ramos 2006].
o Resten estables a les ciutats de la C.Valenciana [Nolasco 2009].
o Tendeixen a disminuir a Barcelona [Rodríguez-Fonseca 2013].

12. Estudis realitzats a UK mostraren un augment de la mortalitat a les àrees
despoblades, degut a la mobilitat selectiva, però, la privació socioeconòmica era el
principal factor [Boyle 2004, Connolly SocSciMed 2007, Exeter Health Place 2009].
A França, l’augment poblacional de les àrees de més privació socioeconòmica es va
associar a una disminució de las desigualtats en mortalitat [Ghosn EJPH 2012].
Canvis poblacionals i desigualtats en mortalitat

13. Índex
ANTECEDENTS
OBJECTIUS
MÈTODES
RESULTATS
DISCUSSIÓ
CONCLUSIONS

14. Objectius
L’objectiu de l’estudi era analitzar la tendència de les desigualtats
socioeconòmiques en la mortalitat prematura als barris de Barcelona, 2001-2011
• Descriure les principals característiques dels barris (socioeconòmiques i de població) i
l’evolució.
• Descriure els canvis de la població segons el nivell socioeconòmic dels barris.
• Descriure les desigualtats en la mortalitat entre barris i l’evolució, així com l’associació amb el
nivell socioeconòmic i la composició poblacional dels barris.
• Analitzar l’evolució de las desigualtats en la mortalitat entre barris segons el nivell
socioeconòmic, tenint en compte i independentment de les característiques individuals.

15. Metodologia
Disseny i població d’estudi
Estudi de Tendències de Dades agregades, de la Població resident a Barcelona de 25 a 64 anys el
Període 2001-2011, tenint en compte L'Estructura de Dependència: Individus, observats 12 anys,
jerarquitzats en els 38 barris de la ciutat.
Variables
La variable dependent va ser la mortalitat per totes les causes.
Las independents foren:
• periode: 2001-2004, 2005-2008, 2009-2012,
• individuals: sexe, edat, nivell d’estudis, estatus migratori,
• contextuals (barris): atur, composició i canvis de població (edat i origen).
Anàlisis
• Descriptiva
1) característiques dels barris, i evolució,
2) canvis en la composició poblacional (edat i origen) dels barris segons atur,
3) mortalitat als barris, segons atur, i evolució anual.
• Models de Poisson mixtes per estimar l’associació (RR [IC95%]) entre les característiques dels
individus i dels barris sobre la mortalitat i la seva evolució.

16. Índex
ANTECEDENTS
OBJECTIUS
MÈTODES
RESULTATS
DISCUSSIÓ
CONCLUSIONS

17. Atur i canvis poblacionals als barris de Barcelona
Canvi (%) pob. <65 anys
2001-2011
Canvi (%) pob. estrangera
2001-2011
Atur 2001 0,31 * 0,57 ***
Correlacions de Spearman: * p<0.1 ** p <0.05 *** p <0.001
Taxa d’atur
2001
Canvi (%) pob. <65 anys
2001-2011
Canvi (%) pob. estrangera
2001-2011Desempleo 2001
tasa desempleo x 100
[ 7.65,10.1)
[10.08,10.7)
[10.70,12.6)
[12.61,17.2]
Cambio en la población <65 años, 2001-2011
% Cambio pob<65
[-6.5, 4.2)
[ 4.2, 9.8)
[ 9.8,24.6)
[24.6,94.7]
Aumento de la población extranjera, 2001-2011
% Cambio pob extranjera
[ 7.31,11.1)
[11.07,13.1)
[13.14,22.3)
[22.28,41.3]

18. Canvi poblacional segons el nivell d’atur dels barris 2001-2011
-30
-25
-20
-15
-10
-5
0
5
10
15
20
25
30
Menos desempleo
2001
10.0- 10.7- Más desempleo
2011
%cambiopoblación
Cambio pob +65 2001-2011 Cambio pob <65 2001-2011
-30
-25
-20
-15
-10
-5
0
5
10
15
20
25
30
Menos desempleo
2001
10.0- 10.7- Más desempleo
2011
%cambiopoblación
Cambio pob autóctona 01-11 Cambio pob extranjera 01-11
Canvi (%) pob. <65 anys
2001-2011
Canvi (%) pob. estrangera
2001-2011

19. Evolució de les desigualtats en mortalitat prematura als barris de Barcelona
*** *** ***
* *** **
Homes
Dones

20. Evolució de les desigualtats en mortalitat prematura segons atur dels barris
0100200300400500600
TEM
2001 2003 2005 2007 2009 2011
E.Español Extranjero
Hombres, Desempleo Bajo Q1
0100200300400500600
TEM
2001 2003 2005 2007 2009 2011
E.Español Extranjero
Hombres, Desempleo Medio-Bajo Q2
0100200300400500600
TEM
2001 2003 2005 2007 2009 2011
E.Español Extranjero
Hombres, Desempleo Medio-Alto Q3
0100200300400500600
TEM
2001 2003 2005 2007 2009 2011
E.Español Extranjero
Hombres, Desempleo Alto Q4
050100150200250300
TEM
2001 2003 2005 2007 2009 2011
E.Español Extranjero
Mujeres, Desempleo Bajo Q1
050100150200250300
TEM
2001 2003 2005 2007 2009 2011
E.Español Extranjero
Mujeres, Desempleo Medio-Bajo Q2
050100150200250300
TEM
2001 2003 2005 2007 2009 2011
E.Español Extranjero
Mujeres, Desempleo Medio-Alto Q3
050100150200250300
TEM
2001 2003 2005 2007 2009 2011
E.Español Extranjero
Mujeres, Desempleo Alto Q4

21. HOMES 2001-2004 2005-2008 2009-2012 Tendència
PRE
Tendència
POST
Total
Atur Alt Q4 1.40 * 1.30 * 1.33 * 0.88 * 1.00
Q3 1.03 1.00 1.01 0.92 * 0.99
Q2 1.06 1.00 0.97 0.89 * 0.95
Atur Baix Q1 1 1 1 0.95 0.98
Autòctons
Atur Alt Q4 1.43 * 1.34 * 1.36 * 0.91 * 1.01 *
Q3 1.05 0.99 0.99 0.91 * 1.00
Q2 1.08 0.99 0.94 0.89 * 0.95
Atur Baix Q1 1 1 1 0.97 0.99
Estrangers
Atur Alt Q4 0.90 1.01 1.19 * 0.70 * 0.97
Q3 0.80 1.11 1.08 0.87 * 0.81
Q2 1.08 0.99 0.94 0.84 0.95
Atur Baix Q1 1 1 1 0.63 * 0.83
Model espai-temporal ajustat per edat i nivell d’estudi individual
Evolució de las desigualtats en mortalitat prematura als barris de Barcelona

22. DONES 2001-2004 2005-2008 2009-2012 Tendència
PRE
Tendència
POST
Total
Atur Alt Q4 1.25 * 1.27 * 1.18 * 0.94 1.08
Q3 0.94 1.10 0.97 1.08 1.03
Q2 0.95 1.05 0.94 1.02 1.05
Atur Baix Q1 1 1 1 0.92 1.17 *
Autòctons
Atur Alt Q4 1.27 * 1.38 * 1.23 * 0.98 1.06
Q3 0.95 1.14 0.99 1.10 1.03
Q2 0.94 1.08 0.99 1.05 1.04
Atur Baix Q1 1 1 1 0.91 1.19 *
Estrangers
Atur Alt Q4 1.05 0.75 1.02 0.69 1.32
Q3 1.08 0.83 0.91 0.74 1.07
Q2 1.16 0.87 0.95 0.72 1.07
Atur Baix Q1 1 1 1 0.96 0.97
Model espai-temporal ajustat per edat i nivell d’estudis individual
Evolució de las desigualtats en mortalitat prematura als barris de Barcelona

23. Índex
ANTECEDENTS
OBJECTIUS
MÈTODES
RESULTATS
DISCUSSIÓ
CONCLUSIONS

24.  A Barcelona, hi ha hagut un recanvi de la població en els barris desfavorits i, malgrat
els projectes de regeneració urbana desenvolupats, el patró de desigualtat
econòmica als barris és permanent.
 Igualment, es manté el patró de desigualtat en la mortalitat prematura, però només
la població autòctona mostra un excés de mortalitat als barris desfavorits, ja que la
mortalitat de la població estrangera no difereix entre barris.
 El darrer període, a partir de la crisi, la tendència positiva de la mortalitat dels homes
es veu interrompuda, es mantenen les desigualtats en autòctons i apareixen en els
estrangers. Al contrari, en dones autòctones les desigualtats tendeixen a disminuir,
relacionat amb un augment de la mortalitat als barris més privilegiats.
Discussió

25.  Població resident i mobilitat selectiva
El disseny utilitzat no permet quantificar la mobilitat (social i residencial) i si aquesta
és selectiva. Tanmateix, el control de variables individuals disminueix els possibles
biaixos.
 Registres i població immigrant
Els registres oficials presenten limitacions per determinar i caracteritzar la població
estrangera.
 Biaix per omissió
Podrien haver variables importants que no s’han considerat, tant dels individus
(situació laboral, econòmica, familiar, país d’origen etc.) com dels barris (altres
característiques físiques, i socioeconòmiques).
Limitacions

26.  Descomposició de les diferents fonts de variació
L’ajust de models mixtes (o efectes aleatoris) permet controlar l’estructura de
dependència de les observacions i quantificar les diferents fonts de variació
(temporal i territorial), el que permet millors estimacions (eficients i potents).
 Ajust individual contra la fal·làcia ecològica
El disseny utilitzat i la inclusió de variables individuals permet extraure l'efecte
independent del context sobre la mortalitat individual. A més a més, la inclusió de
la població a risc de cada any corregeix en part, la falta de control de la mobilitat
residencial.
Avantatges

27. No considerar es canvis en la composició dels residents a la ciutat de Barcelona, degut a
l’arribada de població immigrant, pot confondre els estudis d’evolució de les desigualtats
geogràfiques en la mortalitat.
 D’una banda, la segregació d’aquestes poblacions, majoritàriament jove i sana,
als barris més desafavorits podria millorar l’excés de mortalitat d'aquestes àrees.
 Però, d’altra banda, essent poblacions més vulnerables, que es veuen afectades
en major freqüència per les conseqüències negatives de la crisis econòmica,
podrien contribuir més endavant a un augment de l’excés de mortalitat en aquestes
mateixes àrees.
Conclusions

28. sophie-project.eu
@sophieproject
info@sophie-project.eu