Your SlideShare is downloading. ×
0
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
U8. Període d'entreguerres
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

U8. Període d'entreguerres

2,591

Published on

Socials 4ESO

Socials 4ESO

Published in: Education
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
2,591
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
9
Actions
Shares
0
Downloads
97
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. El període d’entreguerres (1919-1939) Ciències socials, història - 4ESO socials4.wordpress.com
  • 2. 1.LA REVOLUCIÓ RUSSA 1.1. L’autocràcia tsaristaU8 1.1. L’autocràcia tsarista L’agricultura La indústria El problema polític- Una agricultura tradicional. - Industrialització escassa i - Monarquia absoluta.- Decret d’abolició de la lenta. - Exèrcit servitud (1861), però - Capital estranger. - Policia pervivència d’un Règim - Concentració geogràfica - Església ortodoxa semifeudal. - Proletariat: misèria- Reforma agrària que no millorà la vida dels camperols (poca terra, proletariat emergent: cara, endeutament). - Idees socialistes- Terratinents.- Població rural - Oposició al règim tsarista majoritària. burgesia reduïda, minoria majoria de Polarització social aristocràcia camperols i latifundista obrers pobres4ESO sortir
  • 3. 1.LA REVOLUCIÓ RUSSA 1.1. L’autocràcia tsaristaU8 1.2. Revolució de febrer 1905-1917 1.2. Revolució de febrer 1905-1917 CAUSES CONSEQÜÈNCIES REFORMA POLÍTICA- Crisi econòmica 1904. A) Creació de soviets: MANIFEST D’OCTUBRE:- Pèrdua guerra contra Japó. assembles de treballadors - Creació de la DUMA: que controlen les ciutats. parlament amb sufragi. -Reconeixement drets- Descontentament: vagues i B) Sublevació de la marina: civils. revoltes. cuirassat Potemkin.- Desprestigi del tsar. 1905-FRACÀS- 1917 DIUMENGE SAGNANT - Dissol la DUMA. Gener 1905: - Manca de reformes. Manifestació pacífica al - Repressió política. Palau d’Hivern per demanar reformes. - Rasputín. Reprimida durament. - 1914: inici IGM. 1917: pèrdues humanes i territorials. - Descens producció.4ESO sortir
  • 4. 1.LA REVOLUCIÓ RUSSA 1.1. L’autocràcia tsaristaU8 1.2. La revolució de febrer 1917 1.2. Revolució de febrer 1905-1917 - Manifestació del 23 de febrer a Govern El Soviet de Sant Petesburg provisional de la Petrograd i de les Duma, format pels DOBLE ciutats més - Vaga general, 25 de febrer diputats liberals. PODER importants - Motins als quartels, 26 de febrer Poder oficial Poder real 1. Abdica el tsar. 1. Lenin, Tesis d’abril: 2. Govern provisional: - Instaurar socialisme. Formació d’un govern - de soviets obrers i pagesos. Kerenski i els menxevics. - Sortir de la Guerra. - República democràtica. - Repartiment de les terres. - Reconeix drets i llibertats. - Direcció fàbriques pels obrers. - No atura la guerra. - Nacionalitzar la banca i transports. 3. Formació dels soviets (bolxevics). 2. Descontent i manifestacions durament reprimides. 3. Intent de cop d’Estat contrarrevolucionari (Kornilov).4ESO sortir
  • 5. 1.LA REVOLUCIÓ RUSSA 1.1. L’autocràcia tsaristaU8 1.3. La revolució d’octubre 1917 1.2. Revolució de febrer 1905-1917 1.3. Revolució d’octubre de 1917 • 25 d’octubre els bolxevics assalten el Palau d’Hivern, seu del govern. Cop d’Estat. • Guàrdia Vermella controla Petrograd. • Formació del Consell de Comissaris del Poble, presidit per Lenin 1. Fi a la Guerra: Tractat de Brest-Litovsk (pèrdua terres). 2. Expropiació terres; pagesos. 3. Control obrer d’indústries. 4. Dret a l’autodeterminació dels pobles. 5. Abolició de la DUMA DICTADURA DEL PROLETARIAT4ESO sortir
  • 6. 1.LA REVOLUCIÓ RUSSA 1.1. L’autocràcia tsaristaU8 1.3. Resum 1.2. Revolució de febrer 1905-1917 1.3. Revolució d’octubre de 1917 situem els esdeveniments del 1914 al 1917 Octubre de 1914 Febrer de 1917 Març-octubre de 1917 1917 Rússia entra Revolució Govern Provisional Revolució en la I GM burgesa (Lvov, Kerensky) proletària - Agreuja la situació - La fi del tsarisme - No resolució - Revolució de caire miserable de la població i establiment socialista dirigida de les demandes per intel·lectuals i - Derrotes militars, d’un règim republicà - Oposició dels Soviets obrers. desercions, víctimes - Ressorgeixen - Tesis d’Abril - Assalt al Palau - Desprestigi del els soviets - Crisi política d’Hivern. règim tsarista - Dualitat de poders - Intent de cop d’estat - Dimissió del - Vagues i manifestacions de Kornilov Govern Provisional. de protesta - Formació d’un - Repressió govern revolucionari amb membres dels Soviets.4ESO sortir
  • 7. 2.L’URSS de Stalin 2.1. Guerra Civil i creació de l’URSSU8 2.1. Guerra Civil i creació de l’URSS 1918-1921 - 1918: Partit Comunista de la Unió • Exèrcit Blanc: privilegiats, liberals, Soviètica. tsaristes, anticomunistes. - 1919: crea la III Internacional. • Exèrcit Roig (Trotski) - 1922: URSS - Un sol Partit: PCUS - Parlament: Soviet Suprem. Nova política econòmica: NEP 1921-1928 - Constitució 1924. - Sistema totalitari. Nacionalització de la gran indústria i labanca. Control dels transports i el comerç exteriorper part de l’estat. Propietat privada de petites i mitjanesempreses industrials i de l’explotació pagesa.4ESO sortir
  • 8. 2.L’URSS de Stalin 2.1. Guerra Civil i creació de l’URSSU8 2.2. L’Estalinisme 2.2. L’Estalinisme • 1924: mor Lenin. • Trotski: revolució internacional. • Stalin: URSS forta i unida. • 1929: Stalin successor. a) Prohibir la propietat privada. Tot 1. Culte a la personalitat. propietat de l’Estat. Col·lectivització. 2. Purgues i gulags. b) Prioritat a la indústria pesant. 3. Privilegis de la Nomenklatura. c) Plans quinquennals per la producció agrícola i industrial. - Primer Estat anitcapitalista. - Dominar l’Estat amb el partit. - Triomf d’un moviment obrer. - Purgar l’oposició. - Model per altres partits i països.4ESO sortir
  • 9. Mapa conceptual de la Revolució Russa i l’URSSU8 AUTOCRÀCIA dirigida per TSARS van en contra de FRACASSOS GUERRA RUSO-JAPONESA 1904 ASPIRACIONS SITUACIÓ es basa BURGESES originen INDUSTRIALIZACIÓ PRINCIPIS DEL XX produeix organitzats en APARICIÓ SÒVIETS OBRERS originen REVOLUCIÓ 1905 REVOLUCIÓ 1905 DESCONTENTAMENT per MALES FAM CAMPEROL COLLITES produeixen produeix FRACASSOS FRACASSOS es produeix per 1ª GUERRA 1ª GUERRA MUNDIAL MUNDIAL culminaran en PROMESES són les causes de NO CUMPLIDES s’inicia GOVERN recolzat per REVOLTES MENXEVICS donen lloc KERENSKY REPARTIMENT DELA REVOLUCIÓ LA REVOLUCIÓ REVOLUCIÓ grups obrers TERRES culminen RUSSA RUSSA 1917 organitzada per dirigits per se centra en REVOLUCIÓ propugnen BOLXEVICS LENIN TRACTAT se centra OCTUBRE BREST-LITOVSK provoca 1918 ESTRUCTURA porta a dirigeix FEDERAL DICTADURA DEL provoca i la posterior FRACÀS PROLETARIAT GUERRA CIVIL CONSTRUCCIÓ en base a REVOLUCIÓ (1917-1920) URSS INTERNACIONAL NEP es tendeix a DOMINI DEL per a crear per a crear SOCIALISME EN PARTIT SOBRE culmina en UN SOL PAÍS L’ ESTAT KOLKHOZOS COLECTIVIZACIONS acaba assoleix ERA PLANIFICACIÓ AGRÀRIES de dos tipus ESTALINISTA es basa en ECONÒMICA SOVKHOZOS en base a PURGUES INDUSTRIALIZACIÓ MODERNIZACIÓ OPOSICIÓ assoleix4ESO sortir
  • 10. 3. EEUU, de la proseritat al New DealU8 3. EEUU, de la prosperitat al New Deal Època de 1929 Època de prosperitat Crac depressió econòmica econòmica 14ESO sortir
  • 11. 3. EEUU, de la proseritat al New Deal 3.1. Els feliços anys vintU8 3.1. Els feliços anys vint • Fi de la IGM: 1ª potència econòmica - Fàbrica en cadena • Demanda de préstecs i producció • Dependència econòmica ÈPOCA DE GRAN PROSPERITAT: “FELIÇOS ANYS VINT” • “estil de vida americà” - Electrodomèstics • Consumisme (de masses) - Charleston • Increment de productivitat, baixos costos • Prosperitat borsa, crèdits, etc. OPTIMISME EN EL SISTEMA American way of life (societat del benestar) - Propaganda4ESO sortir
  • 12. 3. EEUU, de la proseritat al New Deal 3.1. Els feliços anys vintU8 3.2. El crac del 29 3.2. El crac del 29 • Superproducció • Bombolla especulativa (borsa) • Acumulació d’estocs • Èxode rural a les ciutats • Endeutament • Fallida, ruïna, atur, marginalitat - Atur: • 24 d’octubre de 1929 (dijous negre): 1929: 1,5 m.| 1935: 10,6 m. La cotització de les accions era molt superior - Retirada inversions a l’estranger. al valor real. - Aparició del feixisme • Bancs tancats: ningú tornava els préstecs - “Hooverville” RECCESSIÓ ECONÒMICA GENERALITZADA: - Comentari del pòster GRAN DEPRESSIÓ4ESO sortir
  • 13. 3. EEUU, de la prosperitat al New DealU8 Dels anys 20 a la Gran Depressió4ESO sortir
  • 14. 3. EEUU, de la prosperitat al New Deal 3.1. Els feliços anys vintU8 3.3. El New Deal 3.2. El crac del 29 3.3. El New Deal • 1932, Franklin D. Roosevelt ÀMBIT SOCIAL: • Contra la tradició econòmica americana - Disminució de la jornada laboral • Intervencionisme estatal. - Salari mínim - Llibertat de sindicació i creació de convenis col·lectius - Subsidis d’atur ÀMBIT ECONÒMIC: - Seguretat Social - Obres públiques. - Devaluació de la moneda 1934 - Control bancari i oferir préstecs - Nivell acceptable de 1929 - Estímul d’inversió (crèdits estatals) - Recupera el nivell de producció - Pla agrícola: pujar preus i eliminar estocs - Descens dels aturats - Creació d’obres públiques - Recupera la renda nacional ...però... inici del feixisme i la 2GM4ESO sortir
  • 15. 4. El feixisme italiàU8 4. El feixisme italià Descens del nivell de vida de la Vagues: ocupen 1ª GUERRA MUNDIAL classe obrera fàbriques i terres Descontent respecte els temors de la guanys territorials burgesia (BOLTXEVICS) Annexió del NACIONALISME EXALTAT Fiume (1924) resposta autoritària: Inestabilitat •Partit Socialista 1919, Fasci di política Combattimento Oposició •Partit Comunista •Partit Popular (conservador) Recolzament social (classes mitjanes i empresaris) Partit Nacional Feixista (1921)4ESO sortir
  • 16. 4. El feixisme italiàU8 4. El feixisme italià Organitzacions i vagues Partit Nacional Feixista obreres (1922) Marxa sobre Roma Govern de coalició •Majoria parlamentària Elimina el Partit (28 octubre de 1922) (1922-1924) •Poders extraordinaris Socialista Reclama el poder: acceptat per la monarquia i l’exèrcit Dictadura feixista (des de 1925) Règim totalitari:• Església Catòlica (Pactes de •Identificació Estat i partit Duce: Letrán, 1929) BENITO MUSSOLINI •Organització de l’Estat:• Política expansionista (fronteres en Europa i territoris •Lleis feixistes: Gran Consell Feixista: colonials) Concentració del poder en Mussolini GOVERN Prohibició de partits i sindicats Control de las autoritats territorials Censura de premsa Cambra dels Fasci: Depuració de l’Administració PARLAMENT Policia política (OVRA) 4ESO sortir
  • 17. 5. El nazisme 5.1. Instauració del nazismeU8 5.1. Instauració del nazisme • 1918, Guillem II abdica: República de - 1924-1929: relativa calma. Weimar. - Crisi del 1929 • Tractat de Versalles - 1932: 6 milions d’aturats. • Postguerra: atur i misèria. - Partits extremistes (comunistes i nazis) • Revoltes d’esquerra - Recolzament i suport econòmic • Putsch de Munic (nazis), 1923 - Eleccions 1932: 15 milions vots - Eleccions 1933: 40%. Hitler nomenat Canceller. - Hitler, 1920: NSDAP, Partit - Incendi dels Reichstag Nacionalsocialista dels Treballadors d’Alemanya. - 1934: mor Hndemburg i Hitler es - SA (Seccions d’Assalt) proclamant Führer i Canceller del III Reich (President de la República). - Ideologia: Mein Kampf - Demagògia: responsables jueus, comunistes i demòcrates. Pujar salaris, treball per tothom...4ESO sortir
  • 18. 5. El nazisme 5.1. Instauració del nazismeU8 5.2. El III Reich 5.2. El III Reich DICTADURA (estat policial) - Puresa racial: • Supressió del sistema parlamentari a) 1933: boicot als negocis jueus. Inici dels camps concentració. • Dissolució de partits i sindicats b) 1935: Lleis de Nuremberg. per les • Únic partit (nazi) i únic sindicat (FTN). quals els jueus van ser exclosos de la ciutadania alemanya. Anys més • El braç judicial depenia del partit nazi. tard, el 1938, se’ls va obligar a • Superioritat de la raça ària portar un distintiu. • Persecució contra els jueus • SS i la Gestapo (Policia Secreta) • • Autarquia econòmica Censura i control dels mitjans de comunicació. • Indústria militar: guerra inevitable • Intel·lectuals i artistes fugen del país. • Obres públiques • Crema pública de llibres contraris a la • Política militarista: servei militar, ideologia nazi. nou exèrcit i aviació moderna. • Creació de les Joventuts Hitlerianes. • Creació de l’Eix (Itàlia i Japó) • Annexions territorials.4ESO sortir
  • 19. U8 4. El feixisme italià | 5. El nazisme4ESO sortir
  • 20. U8 4. El feixisme italià | 5. El nazisme4ESO sortir
  • 21. U8 4. El feixisme italià | 5. El nazisme4ESO sortir
  • 22. U8 Multimèdia - Període d’entreguerres: - Cuirassat Potemkin: - Stalin i Trotski: - Purgues i gulags: - L’ascens del feixisme: - La Gran Depressió:4ESO sortir
  • 23. U8 Inversions estrangeres4ESO sortir
  • 24. U8 Oposició al sistema tsarista Populistes (Terra i Llibertat) Anarquistes (La Voluntat del poble) - Actuacions terroristes - Actuacions terroristes Patit Obrer Socialdemòcrata Bolxevics (Lenin) Rus (1898) - Revolució comunista - Marxisme - Dictadura del proletariat Menxevics (Martov) - Revolució burgesa prèvia - Desenvolupar economia Eseristes (Patit Obrer capitalista. Socialista Revolucionari) - Revolta socialista. Cadets (Patit Constitucional Demòcrata) - Monarquia constitucional4ESO sortir
  • 25. U8 Diumenge sagnant4ESO sortir
  • 26. U8 Guerra civil (1918-1921)4ESO sortir
  • 27. U8 URSS4ESO sortir
  • 28. U8 Manipulació informativa 14ESO sortir
  • 29. U8 Manipulació informativa 24ESO sortir
  • 30. U6 14 punts de Wilson 1. Prohibició de la diplomàcia secreta en el futur. 2. Absoluta llibertat de navegació en la pau i en la guerra fora de les aigües jurisdiccionals. 3. Desaparició de les barreres econòmiques. 4. Garanties per a la reducció dels armaments nacionals. 5. Reajustar, absolutament imparcial, las reclamacions colonials […]. 6. Evacuació de tot el territori rus, donant a Rússia plena oportunitat per al seu propi desenvolupament, amb l’ajuda de les potències. 7. Restauració de Bèlgica en la seva completa i lliure sobirania. 8. Alliberar tot el territori francès i reparar els perjudicis causats per Prússia el 1871. 9. Reajustar les fronteres italianes d’acord amb el principi de la nacionalitat. 10. Desenvolupament autònom dels pobles d’Àustria- Hongria. 11. Evacuació de Romania, Sèrbia i Montenegro; concessió d’un accés al mar a Sèrbia i arreglar les relacions entre els Estats balcànics d’acord amb els seus sentiments i el principi de nacionalitat. 12. Seguritat de desenvolupament autònom de les nacionalitats no turques de l’Imperi otomà. 13. Polònia, Estat independent, amb accés al mar. 14. Associació general de nacions, a constituir mitjançant pactes específics amb el propósit de garantir mútuament la independència política i la integritat territorial, tant dels Estats grans com dels petits. 8 de enero de 19184ESO sortir
  • 31. U8 Cotitzacions4ESO sortir
  • 32. U8 Crac del 294ESO sortir
  • 33. U8 L’atur4ESO sortir
  • 34. U8 Hooverville4ESO sortir
  • 35. U8 Altres conseqüències Protesta de la fam a Londres el 1932 Aturats alemanys fan cua per rebre un plat de sopa de la beneficència. 19304ESO sortir
  • 36. U8 Obres públiques4ESO sortir
  • 37. U8 Sindicació4ESO sortir
  • 38. U8 Sortides a la crisi4ESO sortir
  • 39. U8 Partit Nacional Feixista“L’Estat ha de ser un zelós guardià, eldefensor i el propagador de la tradiciónacional, del sentiment nacional, de lavoluntat nacional. (...) Itàlia ha de recuperarla seva funció de bastió de la civilitzacióllatina al Mediterrani i imposar l’imperi de lallei sobre els pobles de nacionalitatdiferents lligats a Itàlia. (…) El feixismereconeix la funció social de la propietatprivada, que és alhora, un dret i un deure.(…) El PNF s’esforçarà a disciplinar les lluites(…) entre les diverses classes i a sancionar ifer respectar la prohibició de vaga delsserveis públics”. Programa del PNF, publicat a Il Popolo d’Italia, 27.XII.19214ESO sortir
  • 40. U8 Expansionisme italià4ESO sortir
  • 41. U8 SA4ESO sortir
  • 42. U8 Mein Kampf (idees) - Contra la democràcia parlamentària. - Menys preu als bolxevics. - Antisemitisme. - “espai vital”. - III Reich, amo absolut. - Superioritat raça ària (“Humanitat superior”). Publicat el 19254ESO sortir
  • 43. U8 Mein Kampf (fragment) “Si dividiéramos la raza humana en tres categorías –fundadores, conservadores y destructores de la cultura–, sólo la estirpe aria podría ser considerada como representante de la primera categoría [...]. La mezcla de la sangre y el menoscabo del nivel racial que le es inherente constituyen la única y exclusiva razón del hundimiento de las antiguas civilizaciones. No es la pérdida de una guerra lo que arruina a la Humanidad, sino la pérdida de la capacidad de resistencia, que pertenece a la raza solamente [...]. El antípoda del ario es el judío. Es difícil que exista en el mundo nación alguna en la que el instinto de la propia conservación se halle tan desarrollado como en el «pueblo escogido». La mejor prueba de ello la constituye el hecho de que esta raza continúa existiendo. Si pasamos revista a todas las causas del desastre alemán (en la pasada guerra), advertiremos que la causa final y decisiva habrá de verse en el hecho de no haber comprendido el problema racial y, en especial, la amenaza judía.” ADOLF HITLER, Mi lucha, 2.ª parte, 1925-19274ESO sortir
  • 44. U8 L’estat nazi Göring Goebbels R.Hess Himmler13 4ESO sortir
  • 45. U8 El nazisme (esquema) Final Iª Guerra Mundial Abdicació de Guillem II Nou règim polític La República de Weimar Presidida per Governada pel Forta oposició Partit Socialdemòcrata Espartaquistes Partit nazi (NSDAP) Cop d’estat fracassat (putsch de Munic) Mariscal Intent frustrat de Hindenburg revolució comunista Recuperació de l’orgull alemany. Crack del Triomf del nazisme Prosperitat econòmica. 29 Creació d’un nou imperi.4ESO sortir
  • 46. U8 Vot nazi i atur4ESO sortir
  • 47. U8 Nazisme Hitler pronuncia un discurs a les SA a Crema pública de llibres a la Universitat Dortmund el 1933 de Berlín - “Hitler és la paraula d’ordre de tots aquells que creuen en la resurrecció d’Alemanya”. - “Hitler és la darrera esperança d’aquells que ho han perdut tot (...) i als que només els queda una cosa, la fe en una Alemania justa, que donarà novament el pa, l’honor i la llibertat als seus fills”. -“Hitler executa el testament dels nostres dos milions de camarades morts durant la guerra...” - “Hitler és l’home que ha sortit del Poble, que els seus enemics odien perquè comprèn el Poble i lluita per ell”. Eslògans de propaganda nazi (1932).4ESO sortir
  • 48. U8 Política expansionista Rearmament Creació de l’Eix Annexions territorials La Vergeltungswaffe Zwei ("Arma de Represàlia 2"), va ser el nom que la propaganda nazi va donar al primer míssil balístic. Complia una de les fites de Hitler: assolir un arma de terror de destrucció massiva. Al setembre El vescomte Kimitomo, en nom de de 1944, els alemanys van llançar Japó, i Ribbentrop, en el la primera V-2. dAlemanya, signen el pacto Antikomintern el 25 de novembre de 1936.4ESO sortir

×